Farem en aquesta sintonia ràdio d'Esferm el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau.
No, no, no, no, no.
La ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Just, 98.1.
M'agradaria veure-la.
60 i més. Avui és dimecres, dia 24 d'octubre de l'any 2012, dia de les Nacions Unides
i Dia Internacional de les Biblioteques. Portem ja 298 dies d'aquest any de traspàs i ens en queden 68 per finalitzar l'any. Des d'aquí, per fer-vos companyia seguim amb vosaltres i esperem que els temes que tractarem avui siguin del vostre gust. Avui festivitat de Sant Antoni Maria Claret i Sant Fortunat.
Felicitats a totes i a tots, els qui celebreu avui el vostre Sant o Aniversari. Ho saludem des d'aquí, a Ràdio Desvern, on vivim amb tu, amb tots vostès, Sant just en directe. Des de 60 i més a Ràdio Desvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, posem la mirada en tot allò que ens sembla que pot interessar a les persones grans i també als més joves.
als joves que ens vulgueu escoltar. Benvinguts uients d'Esvernians. Recordem com sempre algun fet que va succeir tal dia com avui fins i tot alguna cosa interessant o divertida que us hagi passat a vosaltres i ens la vulgueu explicar. Sabeu que ens podeu trucar al 93 3 7 2
3661, aquí, a Ràdio Desvern. No sigueu tímids, truqueu-nos alguna vegada, repetim el 93 372 3661. Fins a les 9 del vespre estem aquí, en directe. Ah, i no oblideu que ens podeu escoltar sempre, des de l'ordinador i altres dispositius mòbils. Tots els programes d'aquesta emissora municipal
sona a la vostra disposició quan vulgueu i des d'on vulgueu. Tant senzill com escriure al vostre ordinador radiodesvern.com i clicant tot seguit la ràdio a la carta. A qualsevol hora, de qualsevol dia, podeu escoltar 60 i més o el programa que més us agradi de Ràdio Desvern.
No, no, no.
Esdeveniments que van tenir lloc un dia 24 d'octubre al nostre país i en altres indrets del món. Tal dia com avui, però de l'any 1137 a Òscar, a l'Aragó, els veïns de la ciutat juren finalitat a Ramon Berenguer IV. I el de l'any 1149,
Al Mozafar lliura la ciutat de Lleida als contes Ramon Berenguer IV de Barcelona i el mangol sisè d'Urgell. No hi ha com tenir una edat per haver viscut tanta història, no? Però bé, ens posem al segle XIX, que queda una mica més a prop. El 24 d'octubre de l'any 1843 va tenir lloc un terrible bombardeig sobre la ciutat de Barcelona des del castell de Montjuïc i la Ciutadella.
poc anys després, una mica més lluny, va néixer el 24 d'octubre de 1857 a Anglaterra, ara fa 154 anys, el que hauria de ser l'esport rei. Aquell dia, al comtat de Yorkshire, s'hi fundà el club de futbol més antic del món, el seu nom Sheffield United. Pocs dies després va ser fundat el Harlem Football Club,
i van poder jugar al primer partit d'alta competició entre ells. La feina que van tenir per buscar de seguida que es fundés un alt equip. Això ja va passar aquí quan Johan Gamper va al fons del Barça.
Fa només 4 dies i ara fixa't que l'impacte que té és realment l'esport rei. A nivell mundial. El partit d'ahir al Barça és una cosa que avui la sents comentar. Arreu del món. Aquell gol agònic ens va...
Ens va transportar als núvols. En canvi en aquell primer any 1857 un polític anglès va dir això no tindrà futur. De totes maneres ja se sap que alguns polítics fiquen la pota. Tenen la seva especialitat, no? No tots afortunadament.
i posats ja al segle XX, recordem que una de les moltes crisis econòmiques que ha patit la humanitat va ser el 24 d'octubre de l'any 1929. Aleshores va tenir lloc el dijous negre a la borsa de Nova York. Començava el crac del 29, conegut també com la Gran Depressió. També era un 24 d'octubre, però de l'any 1974, quan el polític socialista Salvador Allende
era elegit president de la república de Giler. I malauradament va estar-hi molt poc temps, per les desgràcies que tots coneixem. Sí, ho tenint molt a prop. Del senyor Pinochet i les seves molestats. I del senyor Capital, que els va ajudar. Que els va ajudar, i tant que sí. Bé, posem una mica de música.
No, no, no.
Venim del nord, venim del sud, de terra endins,
de mare enllà. I no ens mena cap bandera que no es digui llibertat, la llibertat de vida plena, que és llibertat dels meus companys, que és llibertat dels meus companys.
i volem ser per caminar i caminar per poder ser. Bé.
Estaríem escoltant el Lluís Llach tota l'estona però hem de continuar. Sí, ha costat una mica d'entrar a la cançó. Sí, perquè era una cançó gravada en directe amb un concert i ja saps que ell només que surt de l'escenari tothom està aplaudint-lo un grapat de temps. Llavors se senten uns quants minuts d'aplaudiments però està bé, això és positiu. Bé, doncs recordem ara persones que van passar la història i van néixer tal dia com avui. El 24 d'octubre de l'any 1789
Neixia a la ciutat de Tàrrega el mestre de música i compositor Ramon Carnicer i Batlle. Entre d'altres obres va ser l'autor de l'himne nacional de Gila. També un 24 d'octubre de l'any 1804 neixia al Palau Reial de Portici Lluísa Carlota de Barbó, princesa de les dues Sicílies.
I el 1891, així a la República Dominicana, el qui havia de ser temut militar i diverses vegades president de govern, Rafael Leónidas Trujillo. Menudo bicho, no? Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do.
Seguim a Amèrica Llatina, ja que el 24 d'octubre de l'any 1942, a Medellín, Colòmbia, neixia l'escriptor, biòleg i director de cinema, Fernando Vallejo. Un altre 24 d'octubre de l'any 1950, neixia a Viterbo, a Itàlia, una de les escriptores més representatives de la poesia contemporània, Gabriela Sica. Obres seves com La parola ritrobata,
la paraula retrobada, han estat publicades en diferents idiomes. Però jo només l'he trobat en italià. Per això potser no he buscat prou, ja ho sé, no he buscat prou. Si la trobem un dia en català o en castellà, la portem. La portarem. L'he trobat amb italià i no m'he atrevit a llegir-la. Els nostres coneixements d'italià, almenys els meus, no són prou... Són molt limitats, no? I seguim amb la poesia, perquè una altra escriptora de versos, en aquest cas cantautora,
Aquesta potser sí que trobarem per aquí de ràdio alguna lletra i música seva i la podem posar perquè neixia a Lanzarote, a les Illes Canàries, un 24 d'octubre de l'any 1963, la popular Rosana. Magnífica, simpàtica, agradable, estupenda. Molt bé, doncs cançons com El talisman, Buenos días mundo o A las buenas y a las malas són alguns dels seus molts grans èxits. A veure,
Ay, ay, le, le, le, le, le, le, le. Y hoy no me levanto por más que me lo pidan, porque hoy no tengo ganas de cambiar el rumbo, hoy no tengo fuerza pa' subirme al mundo, hoy me quedo entre tus pies.
Hoy no tengo ganas de cambiar el rumbo. No tengo fuerza pa' subirme al mundo hoy. Tú me quedas donde estés, tejiéndonos la piel con cosas, cosas, cosas de querer.
Bé.
I com tots els dies al món hi ha naixements i també defuncions, dediquem uns instants a recordar algunes persones que van deixar aquest món del dia com avui. El 24 d'octubre de l'any 1601 moria a la ciutat de Praga, a la Bohèmia, un dels grans innovadors de l'astronomia, el científic danès Ticho Brahe.
va fer construir el primer institut d'investigació astronòmica del món i va mesurar amb gran precisió, amb instruments dissenyats per a ell mateix, les posicions de les estrelles i els planetes. I dels astres del cel, passem als vestits que lluïen als astres i estrelles de Hollywood ja que el 24 d'octubre de l'any 1981 moria a Los Angeles, a Califòrnia, la modista Estat Unidenca
Edith Hughes, que va guanyar 8 Òscars al millor vestuari i nombroses actrius es feien vestir per ella. Tornem ara a la poesia, ja que el 24 d'octubre de l'any 1992 ens deixava el poeta espanyol Luis Rosales. Va arribar a ser membre de la Real Academia Española i guardonat amb el Premi Cervantes l'any 1982.
Nascut a la ciutat de Granada i amic íntim de García Lorca, va compartir amb ell afinitats poètiques, però no polítiques. Recordem que va ser la casa de Luis Rosales on García Lorca va cercar refugi quan anaven mal dades. Però, com també han investigat Ian Gibson, ningú va poder fer res per evitar el pitjor.
L'orca havia anat a parar amb un cau de falangistes. I precisament Ian Gibson ho investiga molt bé en el seu llibre. Jo tinc tres o quatre llibres quedant notes seves i tot que escolta'm... I el contrari del que altres opinaven sembla ser que Luis Rosales va fer el possible i l'impossible per salvar-lo. Jo crec que sí perquè eren amics i a més a més
Lluís Rosales té una sensibilitat que jo crec que... jo personalment penso que seria incapaç de trair el seu amic. Però malauradament molts amics de Rosales eren també amics de los puños i les pistones. En aquell grup tan nombrós de falangistes n'hi havia uns pocs que els donava per la poesia i uns altres molts que els donava per la violència. I a més estava l'ordre d'aquell malvat senyor anomenat Keipo de Llano
que va ser l'inductor de la malvestat. I aquest sí que no el salva ningú. Era una bestiarra. Recordem finalment Rosa Parks, defensora dels drets de la dona als Estats Units, que va morir a Detroit, a Michigan, el 24 d'octubre de l'any 2005. Parks va ser també una lluitadora incansable al costat de Luther King per l'equiparació de drets civils entre blancs i negres. A l'espai final del programa llegirem un poema de Luis Rosales,
i també el d'un jove poeta català, Álvar Escudero Pineda, nascut a Gullana, a l'Ala Empordà, l'any 1992, i que tot just acaba de fer 20 anys. O sigui que nosaltres busquem poetes del dia de totes les edats. De vegades coincideix un del segle XIX i fins i tot avui un del segle XXI. Que també tenim poetes. Bé, posem una mica de música.
M'ha agradat molt.
Estem en aquest tango de Albèny, amb el piano, que és una meravella. Però, clar, hem de continuar. Parlem ara de cultura. Avui ho fem recomanant una novel·la gràfica molt, però molt atractiva. Ens referim a l'obra del jove autor historià Alfonso Zapico, que porta per títol Dublinés. Relata la vida de l'escriptor James Joyce en forma de viatge vital per Dublín, Trieste,
Zúric i París. I el projecte de Zapico ha recorregut un trajecte no menys europeu que la vida de l'autor de Ulisses. Publicada per l'editorial Stiverri, va rebre abans d'ahir el Premi Nacional de Còmic atorgat pel Ministeri d'Educació i Cultura i serà editada en diversos països d'Europa. El primer de tots, evidentment, el nostre, però després Irlanda serà el següent. Aquest àlbum el podem trobar a més de totes les llibreries de còmics
a centres comercials com l'AFNAC i la propera setmana al Saló del Manga i de tota mena de novetats que fan servir el llenguatge de la historieta.
El saló tindrà lloc de l'1 al 4 de novembre al Palau número 8 del recinte final de Montjuïc. I posats a parlar de llibres, ens ha sorprès gratament l'oferta del diari La Vanguardia, que ha tornat a editar en reproduccions facsímils aquelles obres que han estat les primeres lectures de moltes persones que ja som avis.
autèntiques joies de les lletres catalanes. Per primera vegada i gràcies a la iniciativa de la Vanguardia, juntament amb el grup 62 i la Biblioteca de Catalunya, podreu aconseguir una selecció dels títols més importants de les nostres lletres en reproduccions fidels de les primeres edicions. Teniu les cobertes reproduïdes tant a la Vanguardia de diumenge com al suplement de cultura d'avui de la Vanguardia.
Cada cap de setmana podem adquirir un nou llibre amb el diari per 9,95 euros, més el cupó del dia. La primera entrega, el proper dissabte, serà aquell formidable Cadaqués d'en Josep Pla, amb idèntics gravats i paper de fil, tal com el seu dia ho va publicar Editorial Joventut. En setmanes posteriors podrem adquirir La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda,
Cròniques de la Veritat Oculta, de Pere Calder, Bern o La Sala de Nines, de Llorenç Villalonga, i així fins les millors obres d'autors tan coneguts com Terensi Moix o Montserrat Roig. Terensi Moix, precisament el dia que va morir Maridín, amb aquella edició faccímil tan encertada,
amb la Núria Espert a la coberta. Aquest no el tinc, però tinc dues o tres versions. Una en castellà, dues en català i dues més que vaig regalar. A mi m'ha fet molta gràcia, precisament quan vaig veure el Vanguardia diumenge i avui m'ho he tornat a repassar, sobretot de cultura, veure que alguns d'aquests llibres els tinc a casa i amb la seva edició original. Jo d'aquests que han anomenat gairebé tinc gairebé tots.
A més, fa molt de goig tornar-los a veure editar amb el mateix look que tenien aleshores. Ha estat un gran encert a l'avantguàrdia. Ai, que no se'ns passi l'aconteixement cultural i teatral que tenim a l'Ateneu de Sant Just el proper dissabte, dia 27, a dos quarts de nou del vespre. El Florido Pencil, d'Andrés Sopéña, pel grup teatral al 2050. Més coses de Sant Just. També recordem que el proper
Divendres, l'associació de gent gran, farà un vídeo-fòrum amb la pel·lícula divertidíssima. Ho tinc aquí previst. I les galetes en forma de fulles. Això he deixat que t'ho expliquessis tu. El cinema, com que soc molt cinèfil, ja ho he exposat. Ja ho tenia aquí preparat i ara mateix ho anunciem. Primer que tot parlem de les galetes, que ens ha costat força esforç.
de fer unes galetes en forma de fulla recordant les fulles de tardor i que podrem oferir amb un tast gratuït a totes aquelles persones que vinguin al mil·lenari a les 11 del matí de dissabte en motiu de les festes de tardor. I això amb vi moscatell acompanyant-nos. També, vi moscatell, aigua, vi moscatell i aigua.
moscatell poquet, naturalment, però... Sí, perquè si no, a mig matí de tiripí no queda bé. No, no, no. O sigui que us convidem i jo crec que, mira, cadascú ha posat... hem sigut 15 voluntàries i esperem que us agradin les galetes que hem fet. Bé, doncs demà, dia 25, a les 7 de la tarda, a la sala de sessions de l'Ajuntament ple ordinari, corresponent al mes d'octubre. I també demà, dia 25, a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginestà,
inauguració de l'exposició de fotografia al pas del temps
i Jordi Rebollar. Més coses per demà. A les vuit del vespre al Casal de Joves inscripcions a la 36ena cursa de Carts de Coixinets que es durà a terme els dies 10 i 11 de novembre. Joana, ja estàs a punt per baixar al carrer Freixa? No vaig fent el seu dia fa, em sembla que 30 anys. No, ara menys.
I demà passat dia 26, a dos quarts de 6 de la tarda al centre social, al mil·lenari, el que dèiem abans. Cinefòrum en la pel·lícula Una boda de muerte, del director Stephen Elliot. Us convidem a riure.
Si és el mateix d'un funeral de muerte. Sí, és la continuació o una versió... Ja ho veureu, si aneu ja ho veureu. Està amb el mateix estil d'humor anglès, és molt divertida. També demà passat i al mateix lloc, al mil·lenari, a les vuit del vespre, sessió d'astronomia amb observació de la lluna. El mateix divendres, dia 26 a les vuit del vespre, al local de les Sees, projecció de l'audiovisual, cel i gel.
Expedició al Pont Sud en Robert Rodergas. I una mica més tard, a dos quarts de deu, botifarrada i concert de música folk amb el grup Riu al Parc del Parador. Després parlarem del grup Riu i una activitat que serà molt interessant que s'ha publicat a la Vall de Bers d'aquest mes. Ho he llegit, sí. I tampoc no ens oblidem del Festival Internacional de Pallassos
que té lloc aquest cap de setmana al municipi veí de Cornellà. Dissabte, dia 27, podem gaudir de les millors pallassades a la Carpa del Riure, a les 6 de la tarda, a la plaça Catalunya de Cornellà. I després de tornada que passa enjust, podem gaudir del Concert de Festes de Tardó, que tindrà lloc a dos quarts de 12 de la nit a la zona industrial al carrer Isaac Peral, amb l'actuació del grup Els Buos. I ja, disposats el dimenge, dia 28,
ens prepararem per aquesta gran festassa que és Sant Just al carrer. A partir de les 10 del matí a la plaça Camp Preciós i a tots els carrers del voltant. I més activitats que trobareu consultant l'agenda a la web del municipi santjust.cat. Bé, posem una mica de música.
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg, de gent que va alçant-se des del fons dels segles, de gent que anomenen classes subalternes. Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg,
Jo vinc de les places i dels carrers plens, de xiquets que juguen i de vells que esperen. Mentre homes i dones estan treballant als petits tallers a casa o al camp,
Magnífic Raimon i aquesta cançó tan bonica. I així València també hem parlat, m'agraï molt. I ara continuarem parlant de Sant Just, que hi ha un nou horari de la Deixalleria Mòbil i Prevenció de Residus. La Deixalleria Mòbil passa pels diferents barris de Sant Just l'últim dissabte de cada mes al matí. Com a novetat, en guany, a la seva ruta dona també servei el nou veïnat del Mas Llull.
Aniré a poc a poc perquè pugueu prendre nota. De 9 a 9.30 pararà al Parc Joan Maragall. A les 9.45 de 9.45 a les 10.30 al Parc del Parador. Clar, s'ha de donar un quart d'hora per traslladar la deixelleria d'un lloc a l'altre. De 10.45 a 11.30 a la plaça Camoapa. De les 11.45
a dos quarts d'una al Parc de les Basses de Santera, de tres quarts d'una a les 13.15 al Parc del Canigó i de dos quarts de dues a les dues a Mas Llull, carrer Rosa de Luxemburg en Comte de Vilardaga.
Com a accions per reduir els residus, fins al novembre es fa una campanya perquè la ciutadania faci una millor selecció de residus, especialment dels impropis a les fraccions orgànica i amb vasos. D'altra banda, del 17 al 25 de novembre d'aquest any de 2012, Sant Just des Bern celebrarà la Setmana Europea de la Prevenció de Residus amb activitats gratuïtes. A diferents tallers,
de cuina per aprendre a cuinar amb restes de menjars on s'ensenyaran a fer menús econòmics i saborsos, sobretot per aprofitar aquelles coses que a vegades ens sobren a la cuina. Bé, posem una mica de música.
Per un espai públic net de restes vegetals. Ara és l'època de la poda i des de l'Ajuntament es recorda que està prohibit deixar restes vegetals al carrer. El que s'ha de fer és portar-les a la deixeria d'Eixalleria Municipal, carrer de Can Biosca sense número, darrere de la Éner.
La major part de residus vegetals poden convertir-se en compost. Les persones interessades en fer autocompostatge al seu jardí poden demanar informació al Servei Municipal de Medi Ambient trucant al telèfon 93 480 48 00. Deixar restes vegetals abandonades a la via pública per pot comportar sancions
ordenant-se de convivència ciutadana. Sobretot, no deixeu restes de podes al carrer perquè molesten i poden ocasionar algun accident. Bé, recordem que l'escriptor Sánchez Pinyol presenta Victus al novembre literari. Al 6 de novembre, l'escriptor Albert Sánchez Pinyol presentarà la seva novel·la Victus al mar del novembre literari de Sant Just Desvern.
Pinyol és un dels grans noms de la literatura catalana que passarà per la segona edició d'aquest cicle que es va estrenar l'any passat. Victus sortirà a la venda el mes d'octubre, o sigui, ara mateix. Sí, ara, un dia d'aquests. En aquesta ocasió, l'escriptor canvia de llengua i l'escrita per primera vegada en castellà. A més de Sánchez Pinyol, al novembre també passaran per Sant Just escriptors com Lluís Anton Baulenas
Josep Pedrals i Paco Camarasa.
Estàvem escoltant
a la nostra gran cantant Montserrat Caballé. Des d'aquí li desitgem que es recuperi ben aviat. Sí, jo crec que sí. Dels problemes que ha tingut de salut darrerament. La os em costarà una mica de recomposar-se, però aquest vessament cerebral sembla que va ser molt lleu. Que ha sigut lleuger, millor o millor. Esperem per ella que de seguida es recuperi i ens torni a donar aquells concerts tan meravellosos.
I bé, doncs, com que a la gent gran ens convé i ens va molt bé per la salut, combinar cultura i esport, recordem que la Bonaigua, el complex esportiu municipal, la Bonaigua, està fent ara una oferta perquè ens podem apuntar el mes de novembre
Ens regalaran sencer el mes de desembre i a més ens fan d'altres ofertes. O sigui que si voleu fer gimnàs, bicicleta estàtica, en companyia d'altres, voleu nedar, voleu fer aquegym, qualsevol cosa, és el moment d'anar cap a la bona aigua. I espera't que parlant d'exposicions, que no se m'escapi, recomanar-ne una de preciosa.
perquè es diu il·lustradors il·lustres. I serà un seguit de diferents mostres de molts diferents dibuixants. Però comencen amb una que és el TVO i els seus dibuixants. És la galeria Francesc Mestre Art al carrer Enric Granados 28, segur que ho tenim relativament a prop, al centre on estan totes les millors galeries,
i aquí serà una exposició dedicada enterament a glòries de l'humor gràfic i el còmic. Mostra patent de la legitimació que aquest llenguatge està guanyant en l'estatus cultural. Abans era allò que només són teleos, ara no, per fi... Cada cop és més reconegut. Cada vegada és més reconegut. Fixa't, tenim fins i tot un premi nacional d'Historieta, que ho vam recordar abans. Ah, sí, escolta, no fas un record del nostre Miquel Roto, que li han donat un premi nacional?
Ho vaig dir al programa anterior i vaig recordar més que està, com podem veure en el tecle sala, aquí a l'Hospitalet, fins i tot en quin autobús es pot anar amb l'L10. He vist l'exposició, és una autèntica meravella. I podem veure els seus tres estils, el d'Andrés Ràbago quan pinta, el d'Obs quan fa un determinat tipus d'humor i el del Roto quan fa un honor, encara, un humor més incisiu.
i més contemporània. Sí, sí, recordo que està al tecle sala i encara es pot veure durant aquests dies. I aquesta del TVO també es podrà veure fins al 30 de novembre. I podem veure meravelles com la idealització del Burgès a la família Ulisses, l'humor regionalista de Josecho el Vasco a la Montanyola. Aquí tenim el diari més o menys que ha fet la ressenya del Josecho el Vasco, és divertit així.
i aquella Espanya negra exterminadora.
que estava, en canvi, molt ben camuflada per borrar la censura a través de personatges molt incisius. O sigui, els primers guions d'Embuigues del TVO dels anys 40 i 50. Jo recordo El Pavo, que se hizo Cimarron, i alguns altres guions que eren... Divertidíssims. Divertidíssims i, a més, molt incisius i molt crítics amb el règim, el que passa és que s'havia d'arquilegir entre línies. Sí, sempre l'humor ha sigut, potser, el que s'ha escapat una mica,
de la censura del règim. Sí, perquè no l'entenien. Tenia molta censura per part del règim, però no veien les coses... Tenia que ser molt flagrant, perquè, de totes maneres, la Codornís era tancada de ciento a viento, alguna vegada. I el TVO i el Pulgarcito també el censuraven, recorda que Doña Tula, suegra de Escobar, la van fer retirar del TVO, del Pulgarcito. I a més,
el que cada setmana posava coses a la censura eren en coses superficials. Sí, sí. El que era la injúndia, que es diu en castellà, això de vegades no ho captaven. Això no ho trobaven, però feien retocar que s'havien d'escorçar unes faldilles, que si la senyora marcava pit, que si un ninot marcava paquet el personatge... Unes coses absolutament supergracials i tontes. Va arribar a trobar un censor
una mena de, com es diu això, un pom d'escala que va dir que tenia unes formes insinuants i que semblava un cul que el traiessin. O sigui, el seu cap desbarrava molt. En canvi, allà on hi havia l'autèntica ironia, els cinemistes els inculaven de mar de bé, perquè això no ho captaven, com no captaven certes coses de pel·lícules de Berlanga o de coses del cinema espanyol dels anys 40. Que eren pura crítica. Pel·lícules com Surcos, que van reflexar molt bé l'Espanya negra.
Era duríssima i realment era una veritat, com un temple. Reflectia un estatus de segons quins llocs del país, terribles. Però els ensors ho veien com un cinema negre, com una pel·lícula... No, com una cosa de camp, típica. Vols que parlem una miqueta que el grup musical Rio Finanza amb canya?
que és una producció a través de massenatge. Sí, això ho he llegit a la Vall d'Avers. A la Vall d'Avers suposo que es treu aquest reportatge i precisament hem parlat que el grup Riu actuarà ara per les festes de Targó. Hem dit el dia i el lloc quan hem llegit l'agenda. I a més, recordeu que ho podeu trobar a Santjust.cat
totes les activitats perquè n'hi ha més de les que hem dit aquí. No, n'hi ha més actualitzades, val la pena que es consultin. I que més en diferents programes d'aquí de la ràdio també s'han recordat però si ho consulteu a la web ho teniu al dia per si alguna ha canviat d'horari. Com diu el grup de folk, la Carrau, Origians i Arrels per no perdre l'equilibri. Així com altres gèneres musicals catalans, el folk es troba en un bon moment. Un exemple és el nou treball en Canya, de Riu,
un projecte de sis joves músics del Bas Llobregat que fan música popular dels països catalans. Aquesta tardor estrenen nou treball i per fer-ho d'una manera més especial han decidit finançar-lo a través del que s'anomena Crowdfunding. O van trobar d'una manera molt divertida i atractiva afirmava un dels seus components, Francesc Cardona, en declaracions aquí a Ràdio Desvern.
El massenatge és actualment una de les vies que dona vida a projectes de creadors independents. La plataforma que han utilitzat és Verkami, una idea nascuda a Mataró de la iniciativa privada d'un pare i dos fills, en Joan, l'Adrià i en Jonas Sala, un biòleg, un historiador de l'art i un físic.
Ens uneixen la passió per la creativitat, l'art i la investigació, i poder ajudar a fer realitat petites manifestacions d'allò que més estimem, declaren en la seva pàgina web.
és un sistema que funciona a través d'aportacions econòmiques individuals totalment solidàries. Els usuaris que hi participen reben recompenses exclusives a canvi dels seus diners, com, per exemple, una de molt especial que ofereixen el sextet de música tradicional. Si dones 120 euros, pots anar de gira amb ells durant el pont de la castanyada. En comptes de llançar un disc seguint l'estil tradicional,
Riu demana ajuda amb escenes que estiguin interessats a ajudar a fer possible el seu. Les aportacions van dels 5 euros en amunt i en funció de la quantitat, el regal del grup pot ser des d'una descàrrega anticipada del nou disc o una entrada d'un concert fins a l'opció més cara, 300 euros, que és un concert privat al menjador de casa teva. Però la gran innovació és la proposta de 120 euros
per passar una castanyada d'allò més especial. És una estada del 31 d'octubre fins al 4 de novembre que inclou autocar, tres nits d'allotjament, les entrades a totes les actuacions de la gira i alguna sorpreseta més. Doncs mira, una gran felicitació pel grup de Folk Riu, perquè això és una iniciativa molt bona. És una manera d'exterioritzar la cultura
ells promocionar el seu disc i realment passar-s'ho bé amb aquests músics que a més toquen estupendament bé. Jo tinc un gendre i una filla que també toquen en un grup de folk que es diu Bauma i sé que els grups de folk... Alguna vegada els hem tingut aquí. Una vegada o dues han vingut. I el disc que són preciosos. Dues noies del grup i van posar el disc i...
Algun dia d'aquests tornem a posar alguna de les seves cançons perquè, darrerament, també hi ha bastant de gira i precisament els grups de folk es troben ara amb dos problemes, no dos problemes, amb dos fets molt reals, com aquí hem comentat. Un, que el folk cada vegada s'escolta més. Però segona, que en temps de crisi, els ajuntaments i els estaments no tenen pasta per contractar-los. Aleshores, aquesta idea dels grups riu,
que es finança amb canya a través del massenatge, és una bona idea. Moltes felicitats al grup Riu. I tant, moltes felicitats. Posa'm música.
Ni que només fos per sentir el frec d'una presència. Ni que només fos poder-nos dir
Un altre déu serena m'hi. Ah... Ah... Ah... Ah... Ah...
Bé, la cançó és preciosa però hem de continuar. I ara llegim un... dedicat als nostres parçales. Llegim gran.
Perquè val la pena que a vegades... La gent de la nostra edat, vaja. Sí, fins i tot més gran que nosaltres. I més joves, de 60, de 70, de 80 i de que per molts anys... És que hi ha persones grans que són joveníssimes. I és tre de la revista 60 i más, que publica aquell ministeri que m'agrada tant, que és algo així com de sanidad, servicios sociales e igualdad, i que diu
dar sabiduría a los años. Actualmente asistimos a una realidad histórica en la que los mayores de 65 años por primera vez cobran presencia como grupo social sin ninguna referencia previa, lo que provoca cierta desorientación social y psicológica. El libro El futuro es hoy
dar sabiduría a los años. De la doctora Isabel Cabetas, publicado por Biblioteca Nuevo siglo XXI, es una estimulante respuesta al desafío demográfico actual que supone que la población mayor conforme un tercio de la sociedad de nuestro país. Este libro es un estudio científico de este fenómeno social, hasta ahora inexistente,
de los procesos de envejecimiento desde una perspectiva positiva y renovada para resolver esta crisis de los modelos tradicionales de los mayores a nivel mundial, porque hoy envejecer es un arte y se puede envejecer sin hacerse viejo. Y entonces tenemos algunas curiosidades sobre el envejecimiento.
Los hebreos designaban con la misma palabra los conceptos de vejez y alegría. Esto me gustó mucho. Vejez y alegría. Esta alegría viene de la sabiduría de saber envejecer. Ser viejo en España supone un rol social negativo.
o por lo menos suponía, un estorbo y una carga social y familiar. Todavía, ser mayor en nuestra sociedad se vive con vergüenza. La opinión pública actual sobre el mayor sigue fuera de la realidad y es negativa porque sigue anclada en estereotipos viejistas propios de otro tiempo. A todo ser humano le importa la consideración social que de él se hace.
Su identidad y autoestima se nutren del espejo social en el que se ve reflejado. Ahora conviven hasta cuatro generaciones de cada familia, por ello es muy necesaria la comunicación intergeneracional.
El riesgo de contraer Alzheimer se duplica si se vive en soledad. La neurología muestra hoy que pueden surgir diariamente unas 500 neuronas en el hipotálamo de las personas, incluidas las mayores de 70 años, región del cerebro fundamental en la conformación y recuperación de la memoria. Los genes condicionan la salud un 25%, el otro 75%, restante,
es propio del estilo de vida. El mayor, que hoy es abuelo, se enfrenta a luchar contra el estereotipo tradicional de abuelo. ¿Quién teme morir teme vivir? El erotismo forma parte de la vida sexual del mayor de forma saludable y no como el estereotipo de los chistes de viejo verde que mostraban tradicionalmente.
En terapias de grupo de mayores se replantean tabúes sobre la sexualidad, el dinero, la ideología, la política y la religión.
enquistados en prejuicios y doble moral por exigencias y pautas sociales del pasado y adquiridas por educación. Y siguiendo,
Seguim ara amb aquest article que és molt complex i molt ben motivat i assenyat. Donarem algunes xifres sobre l'envelliment d'avui. Seguim en castellà perquè, com que ho traiem de 60 i més, respectem el text tal com està escrit.
La esperanza de vida en España es una de las más altas de Europa, 84 años. En 1900 la esperanza de vida era de 30 años en el hombre y 35 en la mujer. La población mayor española es de más de 8 millones de personas, con un 57% de mujeres, así que el envejecimiento, a partir de los 65 años, tiene un perfil de género femenino.
existe una clarísima voluntad de autonomía. El 87% de las personas mayores expresa el deseo de vivir en su casa el mayor tiempo posible. El 43% de las personas mayores quiere participar activamente y de manera integral en la sociedad española. La pensión media ha pasado desde 549 euros en el año 2004 a 806, actualmente.
y las pensiones mínimas se han incrementado en más de un 30%. En España se calcula que el tercio aproximado de jubilados tiene pensiones mínimas que obligan a situaciones de pobreza. Esta escasez económica en los últimos años de la existencia no ayuda precisamente a vivirlos mejor. Según Eurostat, la edad media en la Unión Europea es de casi 39 años
y en 2060 será de 47 años. En el año 2060, las personas de más de 65 años representarán casi el 30% de la población de la Unión Europea, frente al 16% en 2010. En tan solo unos años, la población europea en edad laboral
disminuirà mentre que la població de més de 65 anys seguirà creixent en uns 2 milions de persones al any. En l'any 2060 podria haver una persona major per cada dues persones en edat de treballar. La vegez patològica inhabilitante física o psíquica potenciada o no per la cronicitat és baixa, a penes del 7% a finals del segle XX. Fa un any la vegez podia estar
en los 55-60 años. Hace un siglo. Hace un siglo, ¿qué he dicho? Hace un año. No, hace un siglo. Con tantos años ya me confundo.
hoy estaría en los 80-85, lejos de la jubilación. O sea que en el futuro la jubilación será en los 80 años. Pues si hemos de vivir hasta los 125, no te extrañes. Claro. Se sabe por estudios transversales que una persona de 70 años en 1900 difiere notablemente en su rendimiento en el 2000 en cualquier prueba que realizara. En España solo el 5% de los hospitales cuenta con un servicio de geriatría y están generalmente enfocados
a atendre a enfermedades agudes, però no cròniques, que afecten en su major parte a los mayores.
Recomano vivament la web de 60 imatges i aquest article, perquè és molt més llarg i molt més complex, i sobretot quan incideix en que la gent gran té dret absolutament a tot. O sigui, abans el món li feia com vergonya fer-se vell, els xascarrillos que es veien a les comèdies eren sempre persones grans que empaitaven a persones joves. Quan avui hi ha relacions entre persones grans i persones joves plenament consentides, evidentment no parlem de menors, parlem de persones joves.
que els hi cau bé la gent gran i viceversa, que hi ha una acció intergeneracional en tots els camps, en els de la cultura, en l'erotisme, en els de l'esport, no diguem en un dels oficis, que el molt que pot ajudar la gent gran, les persones joves i viceversa és total. O sigui, els joves aporten el seu entusiasme, la seva activitat, el no cansar-se mai,
però les persones grans tenen aquella experiència, aquella sabiduria que realment pot ajudar molt a les persones grans. I no oblidem que els joves ens aporten també un coneixement tecnològic dels nostres dies. Superior, i tant. Fins i tot els patarrufos. Els patarrufos que en tres, quatre anys ja fan servir tots els aparells aquests que a nosaltres ens semblen... Parlo per mi, eh? Ens sembla una muntanya.
Bé, la doctora ha fet un final de l'article, la doctora Isabel Cabetas, que diu mi envejecimiento activo, perquè aquí hi ha una fotografia de la doctora, és una senyora més o menys de la meva edat. Bé, només que un parell de paràgrafs. S'ha de veure joveníssima, per això. Ja sabem que el Photoshop fa miracles, perquè aquí sembla que tingui 40 anys. No, 40 anys, no ho sé, té més. Mira, diu aquí,
aquest paràgraf.
y cito en la bibliografía del libro que la experiencia de los mayores se consigue desde la ramificación neuronal, pues las neuronas, lejos de disminuir, como antes se creía, proliferan sus conexiones con la edad buscando nuevas estrategias cerebrales para resolver nuevas dificultades o sustituir carencias de rapidez, reflejos, celeridad, asumiendo conocimientos adquiridos con el tiempo.
Es aquel refrán de más sabe el diablo por viejo que por sabio. Y recuerda el doctor Miret Magdalena citado en la bibliografía. No reduzcamos la vejez a la patología inhabilitante, pues es baja, apenas del 7% al final del siglo XX. Y actualmente menor y postergada, edades cada vez más avanzadas. Regulando la oxidación y el sistema inmunitario y manteniendo la homeostasis,
Orgánica, el mayor. Salvo excepciones, hoy se puede acertar al bienestar del adulto atendiendo tres aspectos en el cuidado personal, ejercicio físico moderado, nutrición adecuada y equilibrio psicológico. Recordemos que eso de la homeostasis tiene que ver con los huesos. Es nuestro talón de aquiles. En cuanto nos hacemos mayores.
A la sociedad le beneficia integrar a los mayores. Como bien señala nuestro sociólogo, Amando de Miguel, no es coherente que se consiga la cima de poder social entre los 50 y 60 años y se margine bruscamente de la actividad laboral a toda persona que cumpla 65.
Tampoco las empresas favorecen la productividad social negando trabajo satisfactorio a partir de los 55 años. Aquest sí que és un problema terrible, perquè mentre el govern recomana que la gent es jubili el 67, doncs en moltes empreses... No, les empreses això no ho tenen clar. Els 50 els diuen que ja estan... Demanen nois amb 25 anys amb molta experiència. Això és un contrasentit tan absurd que...
Bé, posem una mica... No, ja posem la sintonia de la poesia. Recordem a l'espai de poesia aquest esplèndid sonet
de Luis Rosales. Tu enamorada soledad humana, y ahora, señor, que por la nieve herido con la risa en el labio me has vencido, bien sé que la tristeza no es cristiana. No era la voz del trigo mi locura,
Ya estáis solos, señor, nieve en la cumbre, nieve aromada en el temblor de verte. Hombre de llanto y de tiniebla oscura, que busca en el dolor la mansedumbre y esta locura exacta de la muerte.
Val a dir que components sonets eren meravellosos. He estat llegint uns quants i tenia un sentit del ritme i de la mida. Ja precisament, ho hem comentat abans, la seva gran dificultat va ser un dels grans, no dificultats, sinó divergència, diria, entre els seus companys poetes de la generació del 27 al 36.
i és que els altres buscaven formes surrealistes i innovadores de compondre poemes. I era molt clàssic. Era molt clàssic. O sigui, ell agafava la forma i la mètrica de Garcilaso de la Vega, i era un enamorat de Garcilaso. Va ser un autèntic neoclàssic. Es va diferenciar també pels seus ideals polítics, com hem comentat, que mentre molts dels poetes de la generació del 27
eren d'esquerres, ells eren de dretes molt de dretes. Però és molt respectable també. Les creences i les tendències de cadascú són dignes de respecte. El que passa que amb ells i amb en Bemán i altres que estaven a la dreta, això els va donar prestigi per seguir escrivint i vivint a Espanya, molt respectats i ensenyant durant tots els anys que vam voler, mentre que els altres van haver de posar per peus a l'exili. Sí, però això va canviar després de la transició.
I tant que sí, i tant que sí. Bé. Doncs ara, del jove poeta empordanès que hem citat abans, Álvaro Escudero, escoltarem la veu d'un desig. Cansat de tantes falses paraules, cansat i trist per la veu de la ignorància, torna solat pels dies d'estar a terra i no aixecar-la.
cansat de sentir veus que m'ofeguen, nascudes de la por que ens esclavitza, cansat i amb ràbia, de la intrínseca mirada, reflectida dins el plò d'una llengua estimada. Sentir el crit del silenci i fer veure que no sents com et mal parlen, almenys preu d'aquí vol gat per llebre,
per vendre'ns arguments ben disserables. Ja n'hi ha prou de veure com un poble va creixent esbarlat de llibertat. Que no som per Espanya males herbes, que els innobles volen arrencar. La nostra veu? Ningú ha de prohibir-nos. Els meus llavis són joves i són forts. Mai més serem esclavos perquè som lliures i ningú no podrà amb els nostres cors. Quatre barres no són dues,
Diu la veu que ens fa avançar, que la pàtria no s'atura i el meu cor és català.
Com hem vist, el jove poeta Álvaro Escudero és un entusiasta d'aventura i gasol. Els poemes patriòtics que estan molt bé en aquest moment. S'ha acabat d'adaptar al moment actual. Aquesta caverna que tant ens critica no deu tenir ni punyetera idea de la jove poesia catalana, ni de la clàssica ni de res. Em fa l'efecte que a vegades ni de la seva pròpia cultura no té ni idea.
Em fa molt l'efecte. Alguns malauradament sí. Ja ho hem comentat en el programa Justa la Fusta més d'una vegada, que no deixa de sorprendre'ns que siguin regidors de cultura i siguin presidents d'algunes comunitats, els que diuen les bestieses que diuen de la nostra cultura, del nostre país i del nostre president. Però nosaltres no ens deixarem trepitjar mai. Escolta, m'és igual.
I a més, en aquest aspecte som molt millors perquè nosaltres respectem i estimem la seva llengua i coneixem la seva gramàtica a fons. I en canvi, ells amb la nostra passen olímpicament, amb la nostra i amb les diferents llengües dels pobles d'Espanya, que són diverses. Allò d'escoltar Espanya, les diferents arbres de tu pueblo, alguns d'aquests senyors no ho han volgut sentir mai. I això escrit per un català, precisament. Sí, sí, sí, per un català, i tant que sí.
Ja hem arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més. Doncs bé, moltes gràcies, Marc Pere Arnau. Ja has vist amb què punt tenia la cançó de Rosana i totes les altres, no? Sí, sí, sí. Com sempre tan eficient. I moltes gràcies a tu, Jovana. I a tu, Pere. I sobretot a tots vostès per escoltar-nos. Que ens escolten, que tenen la paciència d'escoltar-nos. Bé, el proper dissabte estarem amb vosaltres, tornant a repetir aquesta audició.
i a tots els mitjans tècnics que ja sabeu tenir a vostre bast. Per ordinadors podeu trobar a l'hora que vulgueu i al moment que vulgueu. I al programa que vulgueu. Bé, fins a la propera, adeu, molt bona nit o molt bon dia. A reveure.
Escoltes, ràdio despert, sintonitzes, ràdio despert. La ràdio de Sant Just, 48.1. Ràdio despert, 48.1. Ràdio despert, 48.1.
Esta es la situación y así no debe continuar. El engranaje burgués del mediocre socialismo impide la misión del prometedor futuro productivo. Creadores de incomprensión y anquilosamiento, el apoyo al viejo sistema capitalista, no hay cambio, no hay progreso.