60 i més
endavant 60 i més
endavant 60 i més
endavant 60 i més
comentant el trist final
d'una història que ens ha tingut
amb el cor encongit
durant 12 dies
no ens havien manifestat
perquè encara que molt en el fons
teníem l'esperança
que Gabriel aparegués
d'un moment a l'altre
ja sabem que el nombre de
desapareguts no recuperats
és prou abundós
i poc esperançador
però per altre costat
quin ha portat els nens de casa
al pueblo o al poble
per vacances
aire pur, tranquil·litat
pel poc trànsit
els nens tot el dia al carrer
coneixent els animalons
al natural i no a l'ast
però que desesperant és
que gaudint d'aquestes condicions
sense desaparegui un nano de 8 anys
en una distància de 100 metres
quina vessarda la dels pobres pares
de la família
i quina solidaritat de tot el veïnat
quina feina la de les autoritats
que no han escatimat
ni esforços ni mitjans
i quin ésser
tan desalmat
aquest que ha estat capaç
de llevar la vida
a un nen que pertanyia a la seva família
no hi ha cap mena de justificació
i prou
quan expresem
aquestes idees
no sabem encara
les circumstàncies del succés
el ministre de l'interior
va demanar
que deixessin treballar
les autoritats
i que no es fes morbo
sobre aquest tema
tan desgraciat
nosaltres
solament
hem exposat
el nostre dolor
i tristesa
que encara
que no arribi a la família
per la llunyania
ha de quedar palès
en aquest
el nostre programa
adiós
precisito
com deia la teva mare
suposem que allí
on estiguis
tindràs
al teu abast
tots els peixets
que t'agradaven tant
adeu
aviam l'ina
aquestes curiositats
què?
què tenim avui
de curiositat?
jo vaig seguint
com ja sabeu
una mica
la història
de la ciutat
i n'hi ha
l'altre dia
dèiem
allò de les revoltes
i que van aconseguir
que posessin
vuit hores
al treball
i tot això
i n'hi ha
aquí
una anècdota
que no és cap anècdota
ni molt menys
però bueno
i diu
la modista
que fabricava bombes
diu
al costat
de la política
negociadora
dels membres
de la CNT
com Salvador
seguia
hi havia una altra tendència
anarquista
que buscava
respostes
a l'acció
terrorista
el número 10
del carrer Toledo
existia
a principis
del segle XX
un taller
de confecció
no era una excepció
entre la regla
ja que en aquells anys
la ciutat
anava plena
el que ja no era
tan normal
era el que amagava
darrere dels talers
tisores
i agulles
una fàbrica
d'explosius
mare de Déu
els propietaris
del lloc
el Vicenç Sala
i la seva companya
Roser Benevent
eren membres
d'un grup
de gran activitat
que a més a més
de mantenir reunions
fabricava
les seves pròpies bombes
i a part
de la botiga
també tenien
altres llocs clandestins
on solien
refugiar-se
els pistolers
de la patronal
i tornen a ser
uns anys convulsos
diu que n'hi ha
més de 40 assassinats
un ull per ull
un mort per mort
és a dir
que aquí
es passa
la tira de coses
una temporada
molt dolenta
diu
i amb la proclamació
de la segona república
els sindicats
lliures
desapareixen
Lluís company
signarà
un pacte
de la fam
pel qual
la patronal
acorda
amb la CNT
i la UGT
que no contractarà
a cap treballador
que pertanyi
als sindicats
lliures
davant d'aquesta
situació
el fundador
que es diu
Ramon Sales
Amenós
s'exila
a França
però l'home
tornarà a Barcelona
a l'octubre
del 36
per donar suport
al bando
franquista
caminant
per les Rambles
un dia
reconegut
per antics companys
de víctimes
dels sindicats
lliures
perquè el CNT
i tot això
es veu que anava bé
però aquests sindicats
lliures
es veu que no anava
també la cosa
anaven a la seva
anaven a la seva
i diu
esclar
la reacció
no es fa esperar
els obrers
s'embraonen
sobre ell
l'immobilitzen
llavors Sales
aquest home
és lligat
a quatre camions
que arrencaran
els seus motors
aleshores
i quedes
quartarat
és una mica
res
això és
Pulp Fiction
només que
Pulp Fiction
ens marxem
i quan marxem
agafem
el transport
col·lectiu
a Barcelona
diu
el creixement
exponencial
de la població
a Barcelona
va obligar
a desenvolupar
serveis
de transport
públic
abans
de l'arribada
generalitzada
del cotxe
el transport
públic
seria
l'única opció
per desplaçar-se
d'un lloc
un altre
Barcelona
hauria d'avançar
en aquest aspecte
si volia
equiparar-se
a les grans
ciutats
europees
a la instal·lació
de l'electricitat
a Barcelona
s'hi han d'afegir
nous invents
fills de la
revolució
industrial
que facilitaran
la vida
als habitants
i així
en 1848
apareixen
les primeres
locomotores
en 1877
hi ha els primers
telèfons
i un any
després
arriba el primer
fonògraf
el creixement
de la ciutat
anirà a crear
la necessitat
de tenir
nous serveis
i des de sempre
fins ben entrat
al segle XIX
els ciutadats
de recursos
escassos
feien el seu
recorregut
rigorosament
a peu
i els acomodats
utilitzaven
els seus cavalls
o carruatges
els carruatges
de tracció animal
privats
o de lloguer
eren els únics
mitjans
de transport
no individual
utilitzats
a Barcelona
de totes maneres
els camins
tampoc no eren
fàcils
ni accessibles
la majoria
eren camins
veïnals
no aptes
pels carruatges
en condicions
de la relativa
comoditat
i les úniques
calçades
transitables
eren les
internacionals
i el pròxim dia
us aniré explicant
més coses
dels transports
perquè
no heu pagat
la tarifa
ordinària
i no us puc explicar més
aquí s'ha acabat
el trajecte
molt bé
que cobres per minuts
Lina
on gaire bé
no
però així
quedem amb allò
que dius
si es fa
no
i a més que si no
acabaríem
tota l'hora
i no pot ser
a mi el que m'agrada
el que explica
l'Alina
és les penalitats
que passava
a l'antiga Barcelona
que eren així
allò
no ens donem
compte
de lo bé
que estem
ara
i encara ens queixem
ara
ara ens queixem
perquè venen
l'Uber
no?
pues res
no que vinguin
el que vulgui
entre els tinguis
centis
per pagar-ho
i ja ens n'anem
ara tindries
que posar música
d'aquella tenebrosa
que nos vamos
a los espíritus
sí
això li tenien
que haver dit abans
no, no, no
això és broma
eh
d'acord
bueno
aquí continuem
amb aquelles cases
encantades
que tenim
per Barcelona
i diu
la casa
de l'Ave Maria
contemplant
la impressionat
façana
del Palau Güell
situat al número 9
del carrer 9
de la Rambla
on es pregunta
quin tortuós
i sinestre esperit
va impulsar
el noble
Joan Güell
i Ferrer
adquirir el solar
en el que
aleshores
era un llòbrec
i misteriós
paratge
en fama
de ser
centre
de bruixeries
i espiritismes
i quin
anguniat
i tèclic
ànim
va inspirar
en Toni Gaudí
les torturades
i delirants
formes
de l'edifici
on
sens dubte
els espectres
de l'indret
deuen retorçar-se
les seves
etèries figures
unes passes
més enllà
on el carrer
fa cantonada
amb el de l'encàster
es pot veure
encara
el que a finals
del principi
del segle XX
va ser anomenada
la Casa
de l'Ave Maria
es tracta
d'aquest senzill
edifici de pisos
amb balcons reixats
que un dia
algú va pintar
de tons roses
i blancs
potser
amb la intenció
d'allunyar-ne
amb una mà
de pintura
més o menys
encertada
la sinestra fama
la gent deia
que de nit
en sortia
la por
que sentien
en els secos
de les desertes
estances
cops secs
de procedència
desconeguda
i arrossegament
de cadenes
i les nits
de lluna plena
tot l'edifici
semblava
misteriosament
envoltat
d'una boira
sobrenatural
una mena
de vapor
gris
apenes
lluminós
que amortellava
era tant
el temor
que inspirava
que reputats
exorcistes
hi acudien
a restauracions
la qual cosa
li valgué
el curiós nom
de casa
de l'Ave Maria
es veu
que aquests
exorcismes
tenien
la virtut
de fer
remetre
temporalment
els fenomenos
però
ens consta
que si
durant un temps
l'abandonaven
les manifestacions
sobrenaturals
s'avivaven
per bé
que una mica
més tènues
es creu
que va ser
la còpia
de conjurs
i de Bémaries
que finalment
van deixar
de produir-se
fins
a esveir-se
del tot
i com
ja hem comentat
en parlar
de la casa
dels exorcismes
a finals
del segle XIX
hi va haver
a Barcelona
una estranya
passa
d'endemoniats
que n'hi ha
algú ara
no ho sé
o diversos
d'entre els quals
el més famós
va ser
una dona
del carrer
Sant Ramon
durant els anys
70
la zona
era coneguda
amb el nom
de la illa negra
pel fet de ser
el nucli
de major
densitat marginal
i de delinqüència
de la Barcelona moderna
un gran nombre
de dones
que vivien
de la prostitució
per la qual cosa
enviar
metafòricament
a una dona
al carrer
de les Tàpies
era un dels pitjors
insults
que se li podia fer
encara no s'ha aconseguit
esbrinar
a què es dedicava
a la posseïda
del carrer
Sant Ramon
només sé
això és l'escritora
que ho diu
que va caure
en dolorosa
malaltia
i que com els metges
no sabien trobar-li
la causa
es va cridar
amb un capellà
perquè li donés
l'extremoció
al capellà
devia veure
algunes coses
molt sospitoses
imagino
cagirs
de cap
impossibles
renecs
les fèmies
i salses
variades
emergint
de la boca
el més pur estil
hollywood
perquè
s'ha presenviat
un exorcista
a la casa
el qual
en presència
de diversos testimonis
segons es diu
li va expulsar
el diable
del cos
i ara
com ja estem tots
en pau
podeu continuar
el programa
senyors
molt bé
moltes gràcies
queja
I ara biografies de personatges excepcionals.
Avui, Joana d'Arc.
Joana d'Arc, la bona lorenessa que els anglesos van cremar-ho en...
Amb aquestes paraules, el poeta François Villon descrivia al segle XV
una dona que va inspirar, a través dels segles,
els homes més diversos i destacats en el món de les lletres i del pensament.
Anomenada per excel·lència la donzella,
la vida de la qual constitueix un enigma poètic i cruel alhora.
Joana d'Arc ha inspirat plomes tan importants com Shakespeare,
Voltaire, Schiller, Paul Cladel, Marc Twain, Bernard Shaw i molts més.
L'han tractat de diverses maneres.
Personatge sinestre, símbol de patriotisme,
geni militar o lluitadora entre l'amor humà i la missió divina.
Directors de cinema com Dreyer, Rossellini, Breson,
també l'han fet protagonista entre dos amors,
l'humà i el diví,
vessant-se en el legendari aspecte del personatge.
És un símbol de França.
I no hi ha francès, per senzill que sigui,
que no conegui el personatge.
Hi ha moltes raons perquè la història de la dona
hagi arribat als nostres dies.
En aquells temps que li va tocar viure,
plens de turbulències,
amb la dominació anglesa
i a punt d'enaccionar-se a tot el país,
prínceps dèbils i pocs estimats,
sense gaire força militar i mal entrenada,
sorgeix aquesta donzella.
Aquí, segons ella,
unes veus divines
li imposen la dura tasca de salvar el país
de les urpes angleses.
En aquella època
eren molts les persones
que declaraven haver rebut
la missió divina
de salvar el regne.
Però ella va tenir la sort,
o la desgràcia,
de rebre el recolzament dels polítics,
que van veure en ella
l'eina útil
per provocar el xoc emotiu
del rei i del poble,
en un moment
en què el poder anglès
estava en hores baixes.
La Joana d'Arc
va viure un sol any
de vida pública.
i en aquest espai de temps
va tenir
les seves dues
grans victòries.
La lliberació
de la ciutat d'Orleans,
de mans angleses,
i la consegració
de Carles VII
com rei de França.
Però,
aquests mateixos fets,
així com la resta
de la seva curta vida,
no són
en si mateixos
la realitat
d'una xesta meravellosa,
sinó
una història trista,
d'un temps
més que trist,
un temps
en què la desesperació,
la fam
i la mort
eren els elements
quotidians
en tot el món occidental.
Un altre fet,
més terrible encara,
perquè ningú
no sabia
d'on venia
ni com protegir-se
d'ell,
que era la malaltia
anomenada
pesta negra.
Resumint,
les calamitats
degudes a la naturalesa
i a la mà
de l'home,
van propiciar
tota una sèrie
de misèries
i a l'escenari
dels fets
en què es va desenvolupar
les gestes guerreres
de la doncella
d'Orleans.
La família
de la Joana
provenia
de la xampanya
pagessa,
pagessos
acomodats,
afincats
a la localitat
de
Dornemí,
Dornemí,
orfebres rurals
i a més a més
amb un tiet sacerdot.
El pare,
Jean Dark,
era un dels notables
del poble,
ja que tenia
la categoria
de degà.
És a dir,
era l'encarregat
de presentar
davant de les autoritats
els interessos
i les queixes
dels seus veïns.
La mare,
Isabel Romer,
era la típica
dona camperola,
treballadora,
mare de família,
amb cinc fills,
Jacques,
Jan,
Pierre,
Joana
i Catherine.
Els primers anys
de la Joana
se suposa
que van ser
els normals
d'una nena
criada
a una casa
de pagès.
Mai no va aprendre
ni a llegir
ni a escriure,
però des de molt
petiteta
se sabia correctament
el pare nostre,
l'Ave Maria
i el credo.
Sota la guia
de la seva mare,
cristiana convençuda,
no és estrany
que la Joana
es deixés impressionar
per la història
de Sant Miguel
l'Arcàngel,
el vell cavaller,
que es deia
que lluitava
per les causes
del baluà,
defensant el monestir
de Mont Sant Michel
de l'atac
dels anglesos.
La seva imaginació,
única obsessió
de la Joana
era lluitar
contra l'invasor,
guiada
per les seves veus
que deia escoltar,
que li deien
que ella
seria
la mà
que lluitaria,
que lliuraria
França
del jou
anglès,
o sigui,
del jou,
no és de la potència,
del jou anglès,
sobre el seu
immens interès,
sobre el desvalgut
Carles VII,
corrent
moltes
legendes.
Una d'elles
és que ella
podria ser
filla natural
de l'assassinat
Lluís d'Orleans
i de la reina
Isabel de Baviera
i, per tant,
germana
del Delfí,
Carles,
per línia materna
i per línia paterna
de Carles d'Orleans.
es deia
que la criava
criada
clandestinament
a l'aldea
de Dó-Ramí.
Se suposa
o se suposava
que havia estat
assabentada
del seu origen
i que més tard
va fer la revelació
al Delfí,
del misteri
del seu naixement,
guanyant-se
la seva confiança
des del principi.
Per mitjà
del seu
tiet sacerdot
durant l'aixalt
va aconseguir
a l'acord
la protecció
del cavaller
Robert de Baudricourt
i en les seves
campanyes guerreres
la col·laboració
del militar
Jean de Metz.
El cavaller
Cortassà
el va convèncer
amb aquestes paraules.
No sabeu
que està profetitzat
que França
seria arruïnada
per una dama
i que seria
dignificada
per una donzella
de les marques
de Lorena?
Amb la col·laboració
d'aquest cavaller
aviat la Joana
va obtenir
un vestit d'home,
l'equip necessari
d'un bon soldat
i un cavall.
La veritat és
que amb la seva
confiança
en si mateixa
i la fe
que professava
a les veus divines
que deia sentir,
va convèncer
els homes
de la Iglesia,
bisbe,
teòlegs
i funcionaris
del Parlament,
que la seva missió
era necessària
i tots
van aconsellar
al rei
que la deixés
actuar.
Amb una petita
tropa
van prendre
el camí
cap a la ciutat
de Giong,
un 23 de febrer
de 1429.
Aquest fou
el primer contacte
de la Joana
amb els homes
d'arma,
però mai ningú
no va tenir
la més petita
temptació
d'ofendre-la.
És ben cert
que vestida
d'home
i anomenant-se
ella mateixa
enviada
de Déu
causava
a l'entorn
una terrible
inquietud.
En totes aquestes
circumstàncies
la donzella
va ser autoritzada
a combatre
i,
guiada
per les seves
veus divines
entre cometes,
es va fer portar
una espasa
que estava
soterrada
a Santa Caterina
de Fierroix.
Després
va escollir
un estàndard
de roba blanca
amb àngels
i l'inscripció
Jesús i Maria.
La missió
va ser molt dura
doncs si la batalla
per la lliberació
d'Orleans
es perdia
la ciutat sencera
cauria en mans
dels anglesos
i s'obriria
per ells
la vall
del Loar
permetent-los
avançar
fins a Burges
Turs
i Potiers
als centres
claus
del Carles
al Delfí.
Van ser
uns mesos
de carnissats
combats
arribar
el mes de maig
la Giovanna
després de conquerir
dues vestilles
edificacions
de defensa
va assaltar
la de Torelles.
Els anglesos
es van defensar
amb totes
les seves forces
però la donzella
al davant
de les seves tropes
va
ser ferida
per una fletxa
a l'espatlla.
Ella va continuar
combatent
i seguint
el seu exemple
de soldats
van reforçar
l'assetjament
i el 8 de maig
de 1429
Orleans
va estar
alliberada
del jou
inglès.
Després
les tropes
de Carles
setè
amb la joana
al davant
van conquerir
jargueu
meu
meu
buogenci
i més tard
petai.
I així podien haver
seguit fins a París
però el que
desitjava la donzella
era la coronació
del delfí
com a Carles
setè.
Quan la ciutat
de Reims
va obrir les portes
a les tropes
del delfí
es va decidir
que la coronació
es portaria a terme
en aquesta ciutat.
El 18 de juliol
de 1429
Carles setè
va ser un git
amb l'oli
de la Santa Ampolla
amb el que
segons la tradició
va ser batejat
Clovis
el primer rei
de França.
Aquest fet
va constituir
el punt
culminant
de la vida
de la donzella
d'Orleans
Joana d'Arc
i retornava
als baluars
la legitimitat
que feia
nou anys
que els hi era negada.
Potser
aquesta coronació
havia d'haver estat
el punt i final
de la gesta
de la donzella.
Però la Joana
l'havia envahit
l'afició
per les armes
la lluita
la sang
i els crits
en la batalla
i sobretot
per la influència
d'aquelles
veus divines
que ella
deia sentir.
Va continuar
l'activitat
guerrera
amb els
petites
conteses
que encara
es lliuraven
el territori
malgrat
la coronació
real.
En un d'aquestes
encontres
va ser feta
presonera
per les tropes
del borgonyó
Joan de Lutzenburg
cosí del rei
Carles
i en amiga seu
a casa dels territoris.
I que gran és
el desagraïment
humà!
La notícia
de la captura
de la donzella
no va fer
gaire dol
a l'acord
de Carles VII.
El rei
no va moure
ni un dit
al seu favor
encara que
li devia
el tron.
Segons
les lleis
de la guerra
es podia haver
ofert diners
o l'intercanvi
amb alguns
personers
important
per les tropes
vergonyoses
i per la Joana.
Ningú
no va fer res
per la qual cosa
Joan
de Lutzenburg
va entregar
la personera
als anglesos
pel preu
de 10.000
lliures
amb orts.
Però Joana
d'Arc
no era
una
presonera
qualsevol.
Pierre
Cauchon
la va reclamar
per entregar-la
als tribunals
eclesiàstics
perquè ella
havia estat
capturada
als límits
jurisdicionals
de la seva
diòcesi.
No cal
que detallem
els avatars
del llarg
procés
que va
córrer
a càrrec
del tresor
anglès.
Tothom
de les diferents
tendències
religioses
del moment
van dir
la seva
que si era
una bona
cristiana
que si tenia
tractes
amb el dimoni
que no podia
ser bruixa
perquè era
verge.
Fins i tot
el vestit
de la donzella
va tenir a veure
ja que
el deuteronom
diu
que una dona
no vestiria
amb roba
d'home
ja que
aquesta
la feia
abominable
als ulls
de Déu
i de Sant Pau
i que si la seva
conducta
havia estat
guiada
per les seves
veus divines
aquestes
eren
malignes.
Però
la Joana
només tenia
en boca
la invocació
a
Nostre Senyor.
Suplicava
una i altra
vegada
o immissa
cosa
que se li havia
prohibit
des del principi
del procés
ja que
els crims
que se li atribuïen
no permitien
atendre
la seva
petició.
Van ser
dies
i dies
hores
i hores
però la seva
resposta
va ser
sempre la mateixa
tinc
un bon
mestre
i només
en someto
ell
Nostre
Senyor
Jesucrist
però
finalment
després
de tantes
hores
d'incarrogatori
la van
fer signar
un document
ignominiós
confessant
tot allò
que amb ells
els convenia
però
malgrat
que
canonges
bisbes
inquisidors
i jutges
van aixecar actes
de l'abjurició
de les seves
convicions
el poble
que havia
cregut
amb ella
i amb el
compliment
de la seva
missió
va començar
a adorar-la.
El magistrat
anglès
del tribunal
en acabar
d'aconseguir
la signatura
i que
havia
pronunciat
el veredicte
final
va ordenar
que la conduissin
a la pira
crematòria
l'única paraula
que sortia
dels seus llavis
entre crits
de terror
era
Jesús
va passar
el temps
de la seva figura
que en aquell moment
no havia
interessat
les altes esferes
ara
amb la
clamedissa
popular
es va considerar
com un personatge
inmortal
i se li va
reconèixer
que amb la seva
força
d'esprit
havia aconseguit
coronar
el rei
Carles VII
tots els testimonis
a Orleans
van constatar
que sense la determinació
de Joana d'Arc
el territori
no hauria estat
alliberat
del domini
anglès
d'altres testimonis
recordaven
la profecia
d'en Merlí
una dona
havia perdut
el regne
de França
i una altra dona
el recobraria
cinc segles
més tard
en l'any 1920
l'església
sota el pontificat
de Benedicta V
no, XV
va proclamar
Santa
a Joana d'Arc
malgrat
que en el seu temps
el rei de França
no es va atrevir
a anar tan lluny
un papa
del segle XX
afirmava
que Joana d'Arc
havia estat
l'enviada
de Déu
a Joana d'Arc
el vei poble del Prat
celebren
el març gastronòmic
tot homenatjant
el senyorial
pollastre
de la pota blava
i la molt anomenada
carxofa del Prat
parlant
d'aquest preciós pollastre
de la raça Prat
és fer-ho
d'un extraordinari
ejemplar
del Baix Llobregat
es cria
a l'aire lliure
i se li dona
una alimentació
a base de productes
naturals
com el blat
de moro
pa sec
amb segó
i vegetals
necessita
La carn del pota blava és de color intens i de textura forta
i ha de ser cuinada de forma especial.
És més dura i necessita més estona sobre unes dues hores
tant en cassola com al forn.
Les carns del capó i el pollastre del prat
destaquen per la seva major intensitat de sabor i aroma,
una menor pastositat i major fermesa i fibrositat
respecte a d'altres pollastres.
Un sabor que aboca el gust dels pollastres d'abans,
naturals i criats a casa.
Una carn rica en proteïnes i contingut baix de greixos.
El període de criança, com ja s'ha dit, no pot ser inferior a 120 dies
i està prohibit fer servir factors de creixement
com antioxidants, espessants o altres similars.
Aquest procés dona com a resultat una carn uniforme,
melosa i fina, molt preuada pels restauradors,
ja que en ella destaquen els sabors a fruits secs.
Ara?
Estic jo?
Sí, i tu?
Ah, i parlem ara de la carxofa prat,
que amb gairebé 100 anys d'història
és la reina del cultiu del deute central
i assoleix un mateix sabor i paladar.
Un mateix sabor i paladar.
De gran qualitat.
Per tot això, s'està treballant actualment
per l'obtenció del distintiu europeu
d'indicació geogràfica protegida.
El tipus de terreny del delta del Llobregat,
profund i fèrtil,
el clima ben temperat per la protecció de les muntanyes
i l'acció marina de la Mediterrània
fan que la carxofa conreada al delta
sigui més dolça i tendra.
Segons la nota de tas donada per l'escola d'hostaleria de Castelldefels,
la carxofa del prat és lleugerament àcida,
fresca, intensa, dolça i bellotuda.
Resalta d'altres carxofes de diferents procedències
per la suavitat del seu gust,
ser menys oxidativa
i per la suavitat del seu gust.
El mineral més abundant que conté és el potassi,
però també afegeix magnesi, fòsfor i calci,
en qualitats mitjanes de sodi
i sense assenyalar moltes més qualitats
té efectes antiinflamatoris.
Perfecte.
I a mi que me la portin,
perquè és la verdura o el fruit,
perquè en realitat és un fruit l'escola d'escola
que més m'agrada.
Sí, sí, perquè...
Ara ponis bona, eh?
La del prat és fabulosa, eh?
Cuidado, cuidado que és molt flatulenta també.
Això sí.
Un representant del prat sóc jo,
nascuda al prat de Llobregat.
Però d'escola no tens res, oi?
No, vale.
Ni a casa teva tampoc no l'esconreaven.
Doncs malament ràia.
Jo la prefereixo feta a la brasa, per això.
Sí.
Jo com vulguis.
A la brasa, fregida, buida...
Oh, a casa meva s'ha bajat amb...
Crua, crua, crua.
Crua amb una vinagreta.
Amb una vinagreta, sí senyora.
Que aquest any s'està costant de trobar, eh?
No, no, no, jo...
Sí, sí.
Bueno, la vinagreta sí, ja vale,
però amb un filet ben bo, eh?
Al costant de...
No vols la cuixa del pollastre blau, eh?
Que menjaré carxofes soles, no va bé, oi?
Bueno, pues jo sí.
Pollastre i carxofes.
Això mateix.
Vale.
Ara la Joana, entre nosaltres,
ha passat d'aquell xocolat en xurros del carrer Patrichol...
És clar, com no veniu,
doncs mira, ja ho vull deixar tastar.
Clar.
Música per gaudir.
Torna a l'obra d'Isaac Albèniz,
el compositor català nascut a Comprudón.
D'entre la seva obra per a piano,
destaca la Suite Ibèria.
La Suite Ibèria és una de les pàgines pianístiques
més brillants que s'han escrit per a aquest instrument.
Albèniz aconsegueix realitzar
unes autèntiques impressions d'Espanya
amb la seva música
i la representació que ofereix l'obra
conté una sensibilitat extraordinària
i una increïble visió constitutiva del paisatge,
el concepte, l'atmosfera
i el batec general del quadre
que el compositor aconsegueix transmetre
de forma única e inigualable,
captant la matèria general
de l'esperit de les terres
tan emotivament descrites.
Màlaga està representada
per una exquisita malagueña platòrica
de llum i color.
Escoltem fragments de Màlaga,
de la Suite Ibèria del Vell.
Màlagaiste
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
no!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
!
!
!
!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
bens demà!
T'.
Fins demà!
Bé!
Molt bé!
Molt bé!
Una mica recargolat per això eh?
Sí eh!
Bueno, que era, qui era eh?
Ui!
Qui era?
Era tot un caràcter eh?
tot el que va fer!
Bueno, aviam, una miqueta de música.
I adequadament, després de tota aquesta manera d'aconsellar-nos,
parlarem sobre el sistema immunitari.
En sentit figurat, podem dir que el sistema immunitari
és l'exèrcit de defensa del cos.
S'encarrega de preservar la salut per mitjà del control
que exerceix sobre agents invasors externs,
com per exemple virus o bacteris,
o bé interns, com ara les cèl·lules cancerígenes.
Si el sistema immunitari es debilita i no funciona adequadament,
és quan es presenten les malalties.
Poden ser un senzill refredat o una grip,
fins al desenvolupament d'una malaltia tan greu
com una afecció cancerígena.
Aquest sistema del nostre cos
està format per una xarxa de cèdules,
teixits i òrgans
que treballen junts amb la missió de protegir el nostre organisme
i preservar la nostra salut.
Ajudem el sistema immunitari seguint
tot un nombre d'accions habituals
que farà més fàcil la tasca i l'exercici del cos.
Abans de tot,
un descans adequat.
Que tots el desitgem,
això tens tota la raó del món.
Tot dormint entre 7 i 8 hores diàries.
Pensem que l'estona que dormim
és el temps que necessita les nostres cèl·lules per renovar-se.
Per complicada del nostre viure diari,
la dieta adequada i saludable.
Ja tornem amb el Leonardo da Vinci.
Sobretot equilibrada.
Ha d'estar composta per proteïnes,
hidrats de carboni
i greixos d'origen no animal.
Hem de prendre aliments antioxidants
recomanables,
les fruites i les verdures.
Ponem sempre el mateix, eh?
Sí, diu.
Part important del nostre fer diari
és l'activitat física.
Aquesta fa que l'òrgan més important del nostre cos,
el cor,
i també els plomons,
que funcionen molt millor,
els ossos s'enforteixen d'una gran manera
i les articulacions allarguen la seva joventut.
No és això interessant?
I una cosa ineludible.
Obridar-nos de l'estrès.
Ai!
Aquesta superpreocupació en el devenir diari
agota les vitamines naturals del cos
i també els minerals
que són imprescindibles pel nostre organisme
per mantenir el sistema immunitari.
Ah, ok.
O sigui que potser...
Tranquilitat i bons aliments.
Bons aliments i tranquil.
Això mateix.
Com podem constatar,
si tenim les defenses baixes,
si estem més cansats de l'habitual,
si tenim ferides a les quals
els costa cicatrizar,
dolors musculars,
sense explicació
o bé el cabell se'ns torna fràgil i trencadís,
si patim aquestes deficiències,
podem pensar que necessitem ajuda
per a les nostres defenses.
Pensem que el nostre sistema immunitari
funciona com un autèntic exèrcit militar
que disposa de protecció marítima,
terrestre o aèria
i que aquesta està composada
per a linfòcits
i aquests, a la vegada,
per a cèl·lules B o cèl·lules T.
Les cèl·lules B
fabriquen immunoglobulines,
conegudes normalment com anticossos.
La seva tasca és l'eliminació de virus,
fons i bacteries
que ocasionen tota mena de malalties.
Les immunoglobulines
protegeixen sobretot la nostra sang.
Parlem ara de les cèl·lules T.
És com una pel·lícula d'intriga,
de bons i de dolents.
Aquestes cèl·lules són també molt importants.
Viuen a la sang
i es desplacen ràpidament per tot el cos.
N'hi ha de tres tipus,
amb les tasques ben diferenciades.
Cèl·lules T destructores,
que maten els germans,
i cèl·lules T col·laboradores,
avisen les artèries perquè matin els microbis,
i diguin a les cèl·lules B
que fabriquin més anticossos
quan sigui necessari.
Finalment,
les cèl·lules reguladores,
que quan el cos ja està regulat,
donen la senyal de tot correcte.
I finalment,
els fagocits.
Aquest tipus de cèl·lules
es mengen tot allò
que ens és nociu o inútil.
L'últim protector
és del sistema complement.
18 proteïnes diferents
que treballen juntes
per protegir l'organisme
de les infeccions.
Si tot el sistema funciona
en xarxa correctament,
tindrem un perfecte sistema immunològic.
Ja ho sabem.
Tenim tots aquests exercits
dintre del cos.
Què més volem?
Ara fem cas.
Endormim molt,
no ens posem nerviosos,
mengem adequadament
i viurem tot els anys d'extranyol.
Us recomano escarxofa i enciam.
Sí, perquè els pobres pollastres
estan fora d'aquesta línia.
No, pollastres, pobrets,
deixem-los que amb les seves potes
facin el cancan.
Sí, almenys que ens faci bonic a la vista.
Que són molt macos.
Ah, per això.
Preciosos.
Però n'hem d'oblidar una cosa,
que el cos home és com una màquina
i mentre tinguem menys de 35 anys
funciona perfectament.
a partir d'aquí comença a espatllar-se.
Sort que per això hi ha el metge,
els cirurgians hi van reparant.
Cada vegada hi van reparant.
Al final acabem robots.
Això mateix.
Al final serem com un franquistènic.
Una cama, un braç d'un altre.
Me lo dices o me lo expliques.
O un cor d'un porc,
ara no sigui quasi de tot.
De totes maneres,
el porc és potser del que més...
Fisiològicament.
Fisiològicament s'assembla més.
amb la cosa fisiològica dels somants.
El qual vol dir ego d'ergo,
que diu i ergo s'acaba així.
Un home és un porc.
No!
No, no, no.
Aviam, això.
No.
Bé, ara,
aviam,
tu,
Joan Maria.
De què ens parles?
Ah,
doncs el que toca aquesta setmana.
Que toca.
Aquesta setmana
se celebra a Geneva
l'Internacional Motor Show 2018.
Ah, ah.
Es tracta de la fira de cotxes
més important d'Europa
i una de les millors del món.
Se celebra cada any
a la ciutat suïssa de Ginebra.
enguany el certamen
ha començat el dia 8 de març
i tindrà les portes obertes
fins al dia 18.
Per tant,
encara teniu temps
d'anar-hi aquest cap de setmana
si us ve de gust.
Ah, sí.
I la vostra butxaca
us ho permet.
Ara aquí és la precisió.
El franc suïs.
Hemos llegado al kit de la cuestión.
I és molt car tot.
Bé,
en aquest saló
hi solen ser present
quasi totes les marques
de cotxes del món.
Que a més de presentar
els nous models
també exhibeixen prototips
per testar
si agraden les seves formes,
colors i prestacions.
I així poder donar
via lliure
a la seva fabricació en sèrie
i posteriorment
el llançament al mercat.
Si cal.
La tendència és anar
cap a vehicles
impulsats per motor híbrids.
És probable
que dintre de pocs anys
el percentatge
de cotxes 100% elèctrics
millori.
Avui dia
és simplement testimonial.
Al meu entendre,
per consolidar
els cotxes elèctrics
al mercat
són necessàries
quatre condicions.
La primera,
que l'autonomia
dels vehicles
s'operin
als 500 quilòmetres
d'altra forma
només serveixen
per utilitzar-los
dintre de les ciutats.
La segona,
la implantació
de l'EC Electrolineres
arreu del país
per poder carregar.
Clar.
La tercera,
molt important,
superar l'actual problema
de producció
de liti,
material
cart
i escàs,
que s'ha convertit
en un coll d'ampolla
per la fabricació
de bateries,
tant per mòbils,
automòbils
i també per la llarg.
Finalment,
la quarta condició,
gens vol dir,
que s'abaixin
els actuals preus
de venda dels cotxes elèctrics.
Actualment,
són força més cars
que els convencionals
i això frena
la seva implantació.
Per primera vegada
des de fa molts anys,
a Europa,
l'any passat
es va matricular
més del 50%
dels vehicles
amb motor de gasolina
per un 43,7%
de dièsel
l'any passat.
Aquest any,
2018,
que acabem de començar,
la tendència
a la baixa
dels motors dièsel
continua.
S'ha matriculat més de...
Sí, sí, sí.
La paradoxa.
Els motors de gasoll
són més perjudicials
per la salut humana,
pels òxids de nitrogen
que emeten.
Però els de gasolina
són superiors
en emissions de CO2
que perjudica
el canvi climàtic.
O sigui que...
Sí, sí.
Ni un ni l'altre.
Però pot ser
per la salut
millor els de gasolina,
segons diuen.
A la Fira de Geneva,
la firma Volkswagen
ha fet saber
que vol fer ressuscitar
el gasoll,
en canvi,
Toyota
ha anunciat
que aquest any 2018
deixarà de vendre
a Europa
els motors de gasoll.
O sigui que
dos gegants,
un dió una cosa
i un altre.
En el seu moment,
els fabricants
van recomanar el gasoll
perquè era
més saludable
i millor per la gent.
Més saludable
per els seus
contrarresultats.
Per les seves butxiques.
No miràvem pas
la salut.
Sí, sí, sí.
què és el lloc.
Bé,
ara una novetat
important
que s'ha presentat
al saló.
I ha sigut
conjuntament
per les firmes
Audi
i tal
de Zinc
i Airbus.
És un prototip
anomenat
Pop-Up
Nex.
Es tracta
d'un cotxe elèctric
automàtic
que combina
la conducció
autònoma
amb un dron
de passatgers
per poder volar
quan el tràfic
és massa intens
a l'autopista.
I quan hi hagi
molts drons
què passarà?
Ah, no sé.
Un dron
de l'or.
Estem parlant
d'un nou concepte
de mobilitat
horizontal
i vertical.
Donada
la importància
de les tres firmes
que presenten
aquesta novetat
les dues primeres
són molt conegudes
a la fabricació
de cotxes
i la tercera
Airbus
és un dels líders
de l'aeronàutica
a nivell mundial.
Això fa preveure
que la cosa
va en sèrio.
Ah, ja.
Per acabar el relat
podrien dir
que la innovació
està molt present
a la indústria
de l'automòbil.
Està per veure
qui guanyarà
la cursa.
Els motors
de gasolina
els dièsels
els elèctrics
els híbrids
o bé
els d'hidrogen.
Aquests serien ideals.
La solució
als propers anys
si Déu vol.
Ah, ja està.
Bé, doncs
aviam
si aconseguim
els d'hidrogen.
També tindran
les seves pegues
suposo.
Segurament.
Però, però...
De totes maneres
jo soc...
Bueno, amb aquest tema
anem a veure
Airbus
que es fiqui
a inventar
amb una cosa
que això que deien
que volar
tindrà molts problemes.
Sí, sí.
Però, bueno,
tot aquestes invents
moltes vegades
tenen un ús militar.
Si estem dient
que el cotxe
és automàtic
pot dir que pot funcionar
guiant-lo
a distància
i portar al cim
també
un dron.
Aquests drons
actualment
ja són els que estan
bombardejant
a altres costos
del món
a distància.
Per tant, això
segurament té un ús militar
però aquí no ens en parlen.
el presenten allò.
Ja, ja, ja.
Bueno, veurem què passa.
Bé, abans de marxar
parlarem una mica
d'aquesta joguina
dels drons.
Dels drons,
doncs mira,
jo l'altre dia,
bé, l'altre dia
no farà
quasi uns sis mesos
passant
pel carrer Major.
Sí.
Hi havia una pagatina
enganxada
amb un vidre.
Sí.
És a dir, que carai,
expliquen allà.
doncs explicaven que
entre el carrer Major
i el carrer de la Greu
havien fet anar
un dron en particular
i l'havien perdut.
Sí.
I suposaven que estava
dalt d'un terrat
d'aquí a Sant Jus.
ni a casa.
Sembla que van anar
porta per porta
preguntant.
Sí, sí.
Dicen, no, no,
aquí al nostre terrat
no hi és.
Sí, sí, això
valen peles,
però mira que ells
s'enteraven
del que fan tots els veïns.
Home,
però no dron, dron.
El meu fill
va estar als Estats Units
fa uns anyets.
I hi havia drons.
No, llavors
en pla joguina,
sí.
En pla joguina
hi anaven
amb unes piles
i pujaven
a una certa alçada.
Va comprar dos models.
Un,
a Frankfurt
li van requissar.
No van voler que...
Que passés.
I l'altre
el va portar cap aquí
i era molt graciós
perquè el podies guiar
i pujava i baixava.
Bé,
li va portar
el seu nebot
que és fillol.
Bé,
durant un temps
tot va ser molt divertit
i tal.
I un dels dies
el pare del fillol
que és el germà
del que portava
el dron
va ser molt graciós.
i va fer pujar
el dron
a una alçada.
En aquell moment
al pobre dron
se li van acabar
les piles
i va fumar
una terrabassada
i a dios
molt boines
el dron.
Va baixar de cop.
Un dels de casa
ja no parlem
d'un dron
però van estar
molt de temps
fent-se això
d'aeromobil.
que feia un soroll
que deies
vés-te'n a la muntanya
a fer servir
aquest aparell
de l'uuh.
A la carretera
de les aigües
hi havia uns grups
que ho feien.
Perquè el dron
és la continuació
més perfeccionada
de l'aeromobilisme.
Em sembla
que el Carles
ha dit
que ja ens hem de marxar
una abraçada
perquè els que ens escolten
que mengin els carxofes
tornen a remencar
el pollastre
que se'l midin
i bé
fins la propera setmana
i si no recordeu
que el dissabte
tornem a estar amb vosaltres.
Senyores, senyors
moltes gràcies
per la vostra
estimada escolta
i fins i mecres
fins la propera
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem