No, simplement dir-te si vols afegir alguna cosa més, alguna cosa en relació al tema general que hem parlat, que és la vivència encara del concili, la permanència actual del concili batigà segon, o, són el que vulguis. No, jo una paraula d'ànim perquè el papa ha significat, el papa francès, una lanada per dintre de l'església.
i una paraula d'ànim perquè a vegades les parròquies més petites, més grans o que havien viscut moments més de glòria i ara estem en uns moments que malgrat el papa però hi ha el que hi ha en les parròquies i una es podria desanimar i una es desanima l'altra i això és una cosa que es contagia. Jo voldria donar paraules d'ànim i de dir que l'església Déu té moltes maneres de tirar endavant la seva obra. Jo penso que és important
tornar a estimar l'església com el lloc on... no on hi ha les estructures i on hi ha el poder, sinó com el lloc de la fraternitat, com el lloc on jo he rebut també els segrements de la vida, on jo puc alimentar la meva fe, on jo puc viure el camí de l'evangeli, que a vegades
massa fàcilment es diu sí, jo crec en Déu però no crec en l'església. Jo m'agradaria que hi hagués una reconciliació entre els fidels entre dir que l'església fa el que pot, l'església també som tu i jo que estem plens de defectes i que jo penso que ens haurien de
de reconciliar més amb l'església no tant com a estructura, sinó com a lloc de comunió. L'església comunió, que és la idea del Concil i Vaticà segon, no l'església jeràrquica. La jerarquia és una cosa que dintre de l'església ha de ser, perquè per revelació i tot, Jesús va crear els apòstols i tot plegat, però sempre com a entesa,
no com un estar per sobre, sinó com un estar al servei. Com un carisma diferent. En l'església hi ha qui et dona el ministeri de Jesucrist a través dels segrements, a través de conduir la comunitat, de la predicació, però mai... És a dir, haurien de treure de la paraula jeràrquica aquella dimensió que pot tenir per a nosaltres pejorativa i potser parlar més de comunió.
Moltes gràcies Josep Anton Roca, vicari de la Zona Episcopal del lloguerat. Hem acabat amb el dia d'avui aquesta revisió d'aquest fet impositíssim per a l'església i pel món del Consell de l'ATC segon. Veus a la parlantia, tornarà al mes de setembre, amb tots els duvidors darrere dels veïns. Gràcies, adeu-siau. Gràcies a vosaltres per pensar en mi. Molt bé, adeu.
Ara escoltes ràdio d'Esferm, sintonitzes ràdio d'Esferm, la ràdio d'Esferm s'enjusturant el punt.
Ara escoltes ràdio d'Esferm, sintonitzes ràdio d'Esferm, la ràdio de Sant Just. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. Ens agrada estar amb tu.
Com ens ha passat de pressa aquesta temporada? Arribem al darrer programa.
i les calors estiuenques ens demanen descans. L'astronomia mesura de forma exacta l'entrada de cada estació de l'any, però el microclima de cada lloc fa que els canvis de temps no arribin a tot arreu al mateix dia ni a la mateixa hora.
Aquí mateix, ara, a l'estudi de la ràdio, segons faci sol o estigui núvol, avui, per exemple, tenim núvol. I tenim diferents temperatures. Hi ha dies que hem de posar cuita corrents, l'aire condicionat, i dies que no cal.
No cal dir que a fora, als horts i als jardins, el temps ens donarà les pistes per conèixer millor els canvis estacionals i decidir quan hem de començar les feines de cultiu. Si no tenim hort ni jardí, no és temps d'escarxofar-nos al sofà, sinó de sortir a passejar com més millor.
Tenim ben a prop Calxarola, on podrem anar a descobrir els cycles de la vegetació, observar que surten les plantes o el moment que donen fruit, i fixar-nos en la migració d'ocells en la hibernació d'animalons. O córrer amb bicicleta, ara que ja t'has entrenat, Joana, pels espais adequats i gaudir plenament de la natura, i contemplar quan es fa fosc les estelades nits d'estiu.
que per molt que bufi el vent no s'apaguen les estrelles. Una vegada es depèn de la contaminació alumínica. Depèn, depèn. No pensis que totes les nits es beuen bé. No, avui estaran una mica apagades perquè hi ha boia. No, és per la llum dels fanals i tot això. Benvinguts, uients desvernians. Ens trobem a la sintonia de ràdio desvern al 98.1 de la freqüència modulada fent el programa 60 i més.
dedicat com sempre a la gent gran i a tots els joves amb visió de futur, que també seran grans algun dia. Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 3661.
i també seguir-nos per internet on cercant ràdio d'Esvern i clicant ràdio a la carta trobareu tots els programes d'aquesta emissora. Com que cada setmana una servidora, la Joana Algarra, junt amb els meus companys, Carles Hernández Rius i Pere Oliver,
Compartim aquesta hora de ràdio on, si voleu, vosaltres teniu la paraula. Gràcies també pels vostres sugeriments a Facebook. Avui ens recorda en Toni un gran aficionat al còmic Franco Belga que no ens oblidem de recordar el creador dels barrufets, avui que fa anys que va néixer. Doncs sí, ho teníem previst a l'Efemérides i parlarem de quan es van publicar, per primera vegada, els homenets blaus, preciosos.
I de pas direm també que va ser l'escriptor Albert Gené qui els va batejar com a barrufets, ja que en la versió original de Peyu es diuen les strumf. Costa de dir això eh. Bé a dir els follets, els nans. I llavors l'Albert Gené, quan era director de Caball Fort, va pensar amb el petofet
I clar, va dir barrufet. Sí, d'aquesta barreja de barrufar va treure tot un verb que a més queda molt bé. Abans va ser per això el senyor Agustí a la revista Strong.
que els va dir pitufos. Sí, en castellà sí, eren els pitufos i la nena que sortia era la pitufina. I va ser a la revista Strong. I després al TVO es van dir TVitos, però aquest no no va prosperar. No, a mi em fa l'efecte que no recordo aquesta versió.
Sí, és que no va prosperar. Encara que es deia entre si TVeitos, el verb TVar no lligava. En canvi, pitufar i barrofar sona molt bé i van enganxades a allà. Sí, la pitufina sí que me'n recordo. El TV es van començar a publicar com a TVeitos, però van acabar sent pitufos perquè tothom els deia pitufos. Sí, és un nom que enganxa més. Bé, doncs, potser que posem una mica rona de música.
El mar és com un desert d'aigua, no té camins ni té senyals. El mar és un desert d'onades, una lluita sorda i constant. És el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el vent. És el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el vent.
Les estel·les s'inflaran, el vent ens portarà a un cavall desmorant per les zones. Les estel·les s'inflaran, el vent ens portarà a un cavall desmorant per les zones.
Això és perquè anem fent boca, perquè crec que l'estan assajant per tornar-la a posar en escena aquest propi setembre o octubre. Si l'obra de Guimarà és una meravella, el musical que després en va fer... Va tenir molt èxit, tant la primera versió com 20 anys després. Formidable, és ja tot un clàssic.
Doncs passen ara vuit minuts de les vuit del vespre. Avui dimecres, dia vint-i-cinc de juli és la festivitat de Sant Guillem. Demà dijous, Sant David i Sant Palau. Divendres dia vint-i-set, Sant Sansó. I dissabte, que sortim en segona audició, Sant Ireneu i Revella de Sant Pere i Sant Pau. Bé, com no hi serem en aquí, doncs moltes felicitats per endavant, Pere. Molt bé, i a tots els paus també. També, eh? També, també, que també n'hi ha molts. I tant que sí.
Felicitats a totes i a tots els qui celebreu el vostre sano aniversari, avui dia 25 de juny, que és el 176è dia de l'any del calendari gregorià i ens queden 189 dies per finalitzar el 2014.
La Biblioteca del Cordill, editada per Grata Lectura, en el seu Onomasticó, que podeu adquirir a Can Vila al carrer Bonavista i també a Rasenya al carrer de la Creu, ens recorda que el nom de Guillem vol dir qui protegeix decidit i és d'origen germànic. David ve de l'abreu i significa estimat i Palai ve del grec i vol dir que pertany al mar. Sansó també ve de l'abreu i significa petit sol.
Irineu és d'origen grec i significa pacífic. I de tothom és sabut que Pere vol dir pedra o roca que enforteix l'església. I Pau ve del llatí i significa petit. Que no va ser petit Sant Pau precisament.
No, però el nom venia d'això. I ara, alguns esdeveniments que van tenir lloc un dia 25 de juny. De l'any 1811, les tropes franceses ocupen la ciutat de Tarragona. Quan un rei o reina abdica, queda gravat a les pàgines de la història. Per tant, ens queda constància d'aquell 25 de juny del 1870 en què abdica Isabel II.
Totes les revoltes deixen també petjada, i per això ens consta que el 25 de juny de l'any 1912, a l'interior de la província de Santa Fe, a l'Argentina, va tenir lloc una rebel·lió agrària coneguda com El grito de Alcorta. També ens va impactar la lectura del diari d'Anna Frank, redactat per una nena jueva que va morir en un camp de concentració víctima dels nazis, junt amb tota la seva família.
es va publicar el 25 de juny de 1946. I a la memòria, perdó. No dic que i tot seguit en van fer una obra de teatre que es va representar per tot el món i aquí la van veure per la companyia de Josep Tamaio al Teatre Comèdia de Barcelona amb l'actriu Berta Riaza fent d'Anna Frank. Però era molt joveneta la Berta Riaza llavors. Sí, és que estem parlant dels anys 50. Juveníssima era. Es va publicar el 1946 i als anys 50 ja s'estrenava aquí. Sí, ja s'estrenava.
I a la memòria ens va quedar aquell 25 de juny de 1967, en què va tenir lloc la darrera actuació de la famosa banda britànica The Beatles, on va deixar constància del seu estil irrepetible all new.
All you need is love. Todos necesitamos amor. Exacte, tots necessitem amor. I un altre 25 de juny, però de l'any 1983, a Espanya queda suprimida la pena de Garroteville, instrument de tortura creat per la Santa Inquisició i que va arribar fins als temps de Franco. Passem ara al Canadà. Quan el 25 de juny de 1993 és nomenada ministra per primera vegada, una dona del Partit Conservador,
Quim Campbell. Ja que tots necessitem amor, ara ho escoltarem amb la veu dels Beatles.
Somebody new Someone to love Someone like you Love, love me too You know I love you I'll always be true So please
Una bonica cançó dels Víters. Molt bé, i un bon record d'uns autors que han quedat ja per sempre. Mira que realment no va ser molt llarga la temporada que van cantar junts, però...
Van marcar una petjada a la història de la música. Han deixat una bona empremta. Això mateix. Bé, doncs naixements que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1852 ho feia la ciutat de Reus el genial arquitecte Antoni Gaudí. La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme.
Tot i que, quan estudiava, va ser considerat com un extravagant per a algun professor, van acabar per acceptar que es trobava endavant d'un creador totalment extraordinari. Però va tenir molts detractors. Encara en té algun. Ara molt pocs perquè fan el ridícul quan diuen que Gaudí no els agrada. Però sí, jo quan estudiava a l'Institut del Teatre i també a l'Escola del Treball,
Hi havia alguns professors, estic parlant de professors, que igual que li tenien mania a l'art romànic, també li tenien a gaudir. És que deia que era molt poc funcional i que no es podia viure d'aquella manera. Deien que la Padre era un pastís, això ho deia el meu professor d'història de l'art. Que era una mona de pasqua de pedra, jo dic, quin morro. Jo crec que en el fons tenia una mica d'enveja. Una mica, uai, uai, una mica. Que eren capaços de sortir d'una certa mediocritat i tenir un geni els molestava.
I un altre 25 de juny, però de l'any 1903, neixia el periodista i escriptor britànic George Orwell. Va col·laborar amb les brigades internacionals durant la guerra civil espanyola i ens ha deixat obres memorables com Homenatge a Catalunya o La rebelió dels animals, que també en castellà està publicada, com Rebelión en la granja.
També un mestre de la tauromaquia, Antonio Bienvenida, neixia un 25 de juny de l'any 1922 a Caracas. De ben petit va anar a viure amb la seva família a Sevilla i va ser aclamat centenars de vegades a les millors places de toros, entre elles la Monumental de Barcelona on era molt estimat. La Monumental que ara és notícia perquè corren rumors?
que la volen reconvertir. Hi ha contrarumors, diu que és mentida això. Per mi és una cosa que fan córrer, que fan circular, que voldria la Monumental convertida en masquita. En la tercera més gran del món, imagina't. Consti que els senyors Balanyà han dit que no hi ha cap manera que la Monumental... I l'Ajuntament de Barcelona diu que no existeix en aquest moment cap projecte.
I de moment és Museo Taurino, o sigui que si encara hi ha algun nostàlgic de la festa de Braus, jo tenia la meva família valenciana, grans admiradors de l'Antònia Bienvenida, i segur que anirà a la Monumental recordar els seus èxits. I dels toros, passem al cinema, ja que el 25 de juny del 1924 neixia a Filadelfi el director estatunidenc Sidney Lumet.
el tenim ben present en pel·lícules com Serpico, Benedicte final o 12 Homes sense pietat. I ara, sí, parlem dels barrufets, ja que el seu creador, el dibuixant belga Pierre Calkford, més conegut com Peyu, neixia a Brussel·les el 25 de juny de l'any 1928.
Els seus personatges més famosos, Johan El Piruit o Les Tromps, han omplert de vida les pàgines de la revista Caballfort batejats per Albert Janer com Jan i Trencapins o Els Barrufets.
i molts altres personatges que han estat molt ben traduïts i molt ben adaptats al còmic en català, i precisament el que val fort és la revista que aquí més els ha donat a conèixer. I dels còmics passem a la música, ja que una jove i popular cantant que va descobrir Operación Triunfo neixia el 25 de juny de 1975. Ens referim a Txenoa, nom artístic de Maria Laura Corradini d'origen argentí i criada a Mallorca.
Recordem també, com sempre, persones que ens van deixar el dia com avui i tenen el nostre reconeixement. Arturo Moreno, un dels grans dibuixants del TVO i precursor del cinema d'animació a Espanya, amb la pel·lícula Garbanzito de la Mancha, moria a Barcelona el 25 de juny del 1993. I tornem al món de l'espectacle.
ja que el rei de la música pop, Michael Jackson, ens deixava un 25 de juny de l'any 2009. Convertit des d'aleshores en mita, moltes de les seves cançons ja són immortals. Doncs ell se'n va anar, però amb nosaltres segueix Michael Jackson. Across the night, city wings asleep as I
I don't know what to do. Get me out.
que és humanitat.
I també un record de dues figures importants que ens han deixat. Avui concretament Ana Maria Matute, la gran escriptora a l'edat de 88 anys. Però fins al final ha deixat una obra que es publicarà si deu vol al setembre i que realment esperem llegir amb tota la il·lusió perquè per mi és una de les grans escriptores d'aquests últims anys.
i també un record per en Juli Bou, director moltíssims anys de la revista Lectures, i que ens va deixar diumenge passat. I que cal recordar, encara que molta gent digui, no, i precisament aquestes revistes del cor i tal, doncs... No, al principi no va començar com a revista del cor. Era una revista de tons generals, el que passa és que després, segons la petició de la gent, doncs les revistes giren al tema que els dona més sèntims. D'acord, també el que diu el públic que escriu les redaccions...
Avui a través de les xarxes ho saben perfectament, abans escrivien cartes de polló i letra. Avui a través de la xarxa ho saben i a més Lectures ha enterrat un munt de revistes que li volien fer la competència i que presobien de ser molt millor i en canvi el públic fidel
Lectura es té un públic fidel que aconsegueix ser la revista que amb més anys porta als quioscos d'Espanya. Jo no vull dir una mentida, però m'ha semblat d'escoltar sobre uns 80 o 90 anys. Sí, sí. Encara ara el Mercat de Sant Antoni, el Rastre de Madrid, la plaça Redona de València es troben exemplars molt antics i una col·lecció de lectures antiga
Val molts diners. Doncs bé, seguim amb l'espai de cultura perquè ja ens hi hem posat. Tant la revista com l'obra, no cal dir-ho, d'Ana Maria Matute són cultura i de la bona. I tant que sí. La ruta del 1714 és una proposta de l'itinerari pels escenaris de la guerra de successió amb monuments, paisatges i gastronomia.
La ruta passa per Lleida on es produï la primera derrota austracista al 1707 i on la seu vella, de mercat interès arquitectònica, fou transformada en caserna militar per la seva ubicació amb excepcionals vistes sobre la ciutat.
Els espais 1714 són interessants llocs històrics per les seves fortaleses, pels setges que van patir, pels conjunts amb morellats que conserven, per les batalles que s'hi disputaren o pels personatges que hi van fer història.
De tot això, ens trobareu detallada informació en una exposició que té lloc a les cotxeres del Palau Robert de Barcelona, on s'explica en tot detall, a través de gravats i també imatges filmades, l'ocupació burbònica i el setge a la ciutat de Barcelona en el context de la Guerra de Successió. No cal dir que el Palau Robert és el passeig de Gràcia cantonada diagonal.
Des d'aquí sí pot anar amb el 63 i caminar una miqueta. És tot aquella cantonada. Exacte, aquella cantonada. També el metro línia 5, línia 3, estació Diagonal. I tots els autobusos que passen per la Diagonal tenen parada allà. Tots, tots, tots. Es pot anar amb el just metro i agafar el CEL. El 33. El 33 para davant, sí. Ara tenen la parada un cop passat el passeig de Gràcia per les obres. Ah, per les obres.
I ja posats al Palau Robert podem veure també l'exposició de fotografies de Josep Aznar sobre el festival Castell de Paral·lada en Dança i també una reflexió sobre les pressions culturals i comercials que provoquen una obsessió mundial per la joventut i la bellesa a través de les impactants imatges del fotògraf Z. Nelson.
En un altre espai del mateix Palau Robert podem veure també una sèrie de treballs de Ferran Adrià i el Bulli convertit en centre d'investigació gastronòmica en tot de propostes del cuiner català més universal.
A mi especialment em va impactar molt l'exposició d'en Josep Aznar perquè el conec des que era molt jovenet fent fotografies per tota mena d'enciclopèdies i fascicles de totes les editorials fins que es va especialitzar en el món de la dansa i del teatre. I ara pràcticament és el fotògraf estrella del Teatre de l'Iseu i té unes fotos de ballet que són realment extraordinàries.
té una facilitat, suposo que amb un gran esforç per part d'ell, per captar els moments més expressius dels ballarins i ballarines, que són realment fascinants. Impactants. Sí, sí. O sigui que recomanem molt. Hi ha quatre o cinc exposicions, i un cop sou al Palau Robert, les podeu veure totes. I tant que sí. I també hem visitat ahir mateix la formidable exposició Sorolla al color del mar, que fins al 14 de setembre es pot veure a l'espai Caixa Fòrum de Barcelona.
La mostra es desenvolupa en tres seccions, l'espectacle incessant, les hores del blau i de la naturalesa a la pintura, i cada secció correspon a una etapa de la producció vital del pintor. Juntament amb els quadres i apunts que des de les parets presenten directament com percep el color del mar, la pupila entrenada d'un pintor molt dotat, com va ser Joaquim Sorolla,
Unes vitrines van desenvolupant, a través d'objectes, mostres de pigments, textos i fotografies. Un discurs paral·lel dels mitjans de que disposa, sorolla, per materialitzar la seva visió. Però és ell que percep la llum, aquella llum.
extraordinària que t'omple a vegades, et fa tancar els ulls de tant com resplandeix. Si a més quan entornes els ulls, quan els tanques una miqueta i veus el contrast, la quantitat diferent de matisos, de blaus i de verds que fa servir és extraordinària. A més, tenia un domini de l'observació del mar, una xia la mal barrossa com ningú.
I una altra exposició extraordinària que no s'ha de passar per alt.
Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya. La tindrem a la Diputació de Barcelona, a la Rambla de Catalunya 126. Per cert, molt a prop del Palau Robert. És l'altra cantonada. Rambla de Catalunya, també tocant a Diagonal. És de dilluns a dissabte, 9 estius, de les 10 del matí fins a les 20 h, 8 de la tarda. La entrada és lliure completament.
També el Palau Robert. És també gratuït. I la Caixa Fòrum es paga només 3 euros si no ets de la Caixa, però si ets de la Caixa, amb la targeta de la Caixa es pot entrar també gratuïtament.
Diu que la Diputació de Barcelona presenta aquesta exposició per reconèixer i homenatjar i rememorar totes les persones que van impulsar i treballar en el projecte de la Mancomunitat de Catalunya liderat per Enric Prat de la Riba. Els presidents de la Mancomunitat van impulsar un projecte que va transformar el país en un temps de profunda crisi política, econòmica i social.
Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona des de 1907, en fou l'ideòleg, l'home de les grans idees i dels grans projectes, el qui va pensar un nou país. Josep Puig i Cadafalch, arquitecte prestigiós i reconegut internacionalment, en va ser l'executor, el qui va transformar els projectes en realitats.
Tots dos presidents es van envoltar de col·laboradors eficients sense tenir en compte les seves ideologies units en una tasca patriòtica. El nucli central de l'equip el van formar els funcionaris de les diputacions especialment importants en nombre i protagonistes, els de la Diputació de Barcelona,
comandats per un grup de joves intel·lectuals ben formats, amarats d'entusiasme i d'una imunió de professionals especialitzats en diferents disciplines humanistes, tècniques i científiques, amb un gran afany d'ensenyar i transmetre coneixements. La Diputació de Barcelona va ser la locomotora de la mancomunitat de Catalunya. Comptava amb el 57% de la població de Catalunya,
i aportava el 80% dels recursos globals per, amb l'esforç de tots, transformar i modernitzar el país. La Catalunya actual és areva de l'obra del govern de la mancomunitat. Ens separa un segle des de la seva creació.
però el seu exemple ha llegat per dura i moltes de les institucions creades aleshores continuen funcionant avui dia. I el més important i més demostratiu és aquest petit llibret molt impressionant fet
Com t'agrada tu el còmic? Amb el llenguatge del còmic. Sí, sí, és una meravella. És una historieta il·lustrada de vàries pàgines, em sembla que de 24 o 32 pàgines. Sí, sí, sí. Ha titulat L'inici del demà, un títol molt encertat i molt ben trobat, perquè precisament amb la comunitat comença el demà, el present i el futur. És la història de la comunitat de Catalunya de 1914 a 1925,
i dibuixada i escrita en còmic el guió de Raimon Portell i els dibuixos d'Àlex Ferreiro. Està fet d'aquella manera que semblen fotogrames de pel·lícula i amb uns colors molt encertats. El llenguatge del còmic, sobretot quan és còmic realista,
és molt semblant, ja que totes les arts, ho hem dit moltes vegades, es donen la mà, al llenguatge del còmic, al llenguatge del teatre, al llenguatge del cinema, veuen moltes vegades de les mateixes fonts. O sigui, el que en cinema s'expressa a través de fotogrames, en teatre a través d'escenes, en còmics s'expressa a través de vinyetes. Però la composició, quan és així realista, veus que hi ha primers planos, plans mig,
Plano general, plano americà, panoràmiques, és el mateix llenguatge del cinema, depresat en còmic, fins i tot hi ha vistes d'ocell, hi ha nascorsos que són molt difícils de dibuixar, i a més les llums i les ombres estan engamats en uns tons sèpia que li donen una gran personalitat, i a més li donen com una patina d'història.
A més, com és molt amè, val la pena que ho expliquem ben explicat als nostres fills, els fills ja ho saben, però sobretot als nostres nets, que avui dia sembla que estiguin passant una mica d'aquest tema i no saben la història ben bé perquè durant uns anys no ens la van explicar com Déu mana. Si malauradament enganxats als smartphones i enganxats al món virtual es perden moltes coses. Però jo crec que dintre d'aquestes tècniques també s'hi podria explicar història.
És que ja hi és, però ells no les busquen. Ells busquen el que els diuen els col·legues, i llavors cadascú s'enganxa amb les aficions que té i aleshores entrar dins la història com entrar dins de la geografia o entrar dins de les matemàtiques o del llenguatge, que per cert internet és una eina de gran ajuda. Si està ben utilitzat, sí.
Perquè tens tots els diccionaris, tens totes les gramàtiques, totes les llengües, tots els idiomes... Sí, sí, tens tots els mitjans d'informació. El que passa és que molts jovenets no entren precisament en aquests temes, sinó que es passen el dia... O jugant o cliquant o jatejant amb altres companys, què vols fer? Jatejant amb els amics, amb les amiguetes i dient que és igual, però bueno...
Suposo que com totes les coses diu roda el món i torna al born. No, i que a més hi ha una cosa que també els mestres estan fent una gran labor i és que ensenyen en els deixebles l'utilització correcta de la informàtica. Això és molt important perquè una eina no es pot deixar a l'abast d'una persona sense formar en l'ús d'aquella eina. I sobretot una eina que dintre de tot no deixa de ser perillosa.
Com totes les eines, tu no pots deixar una moto o un cotxe a l'abast d'algú sense ensenyar-li a conduir. Molts l'agafen i se la peguen. I s'estavellen i fan mal amb una altra, és igual. Tota eina s'ha d'ensenyar el seu gust de fer-la funcionar correctament. Tota eina pot servir.
Ensenyarem els nostres nets a fer servir bé les eines i aquests temes que són tan interessants, donar-los a conèixer per poder-los discutir en el seu moment, que suposo que tindrem moments ben a prop per discutir-los i força. Sí, sí, ara es presenta una tardor molt moguda, eh, perquè veient els disparats que alguns polítics que haurien de donar... Sí, es permeten a dir...
l'exemple d'un nivell de cultura i d'un nivell de serenor molt gran que diguin les bestieses que han arribat a dir perquè hi ha una que és molt grossa mira que s'han arribat a dir en aquests darrers temps de coses molt grosses però dir que una Catalunya independent seria un caure terrorista seria pasto de terroristes
No l'he sentit ben bé perquè l'he sentit desquillada, però els cabells se m'han posat tots de punta. El que l'he sentit bé seria la lluita armada de mig món. Tu ho has sentit, no, Carles? Com ho has dit textualment? El Carles ens ho dirà, que ell ha transmès la notícia, però ara està ficat en el món internàutic. És igual, no importa si es repetirà.
Ara ens ho posarà molt bé. Un trosset aviam. No? Encara no? Bé, doncs primer posarem música.
Ah, ah...
Ja ho tens, Carles? Doncs mira, endavant. Escoltarem aquesta proclama tan magnífica que ha fet el nostre ministre de l'Interior.
de todos los agencias y todos los servicios que garantizan en un mundo global como el de hoy la seguridad de la que podemos disfrutar. Seguridad limitada, pero seguridad frente a esas amenazas cada vez más globales que no entienden de fronteras. Y puedo asegurarle que frente a esas amenazas
una Cataluña en ese limbo jurídico, en ese limbo político, fuera del paraguas protector de esas agencias internacionales, de esa comunidad de inteligencia, etcétera, etcétera, pues sería, efectivamente, pasto de... No quiero pronunciarme, pero, al fin, por supuesto, del terrorismo, del crimen organizado en sus diversas manifestaciones. Sin querer pronunciarse. Sin querer pronunciarse.
Ja ho han sentit vostès, no? És que és una perla que val la pena escoltar en viu i en directe. No, si l'escoltarem, l'escoltarem. Perquè un no s'atreviria tant. A més, no estàvem ja en les tinebles exteriores. Continuem. Però ens envien a les tenebres exteriores. I ara estem al LIMB.
Ara ja som pasto de lo peor. Esperem que les paraules i els fets, a poc a poc, tornen al seu lloc. Que s'asseguin els ànims d'aquests ministres.
No sé, perquè es veu que tenia molta calor, perquè per dir aquesta cosa tan meravellosa, suava però ben suat. Sí, suava raig fet. Veieu que s'ha calorat molt i li ha sortit així. Susem una mica de música. És un cop de calor.
Després de ballar el vals de las flores, que és una delícia, passarem a donar notícies del nostre botlletí. Més val a calorar-se ballant que no pas amb soflames inflamades.
Estem celebrant del 23 al 27 la Semana Europea de l'Energia Sostenible 2014 amb activitats a moltes ciutats i pobles. Sant Just s'assuma a la iniciativa amb un taller per reduir el consum i la factura energètica.
Demà, dia 26 de juny, al centre cívic Joan Maragall. L'objectiu d'aquestes activitats és sensibilitzar la ciutadania de la necessitat de fer un consum responsable de l'energia per intentar frenar el canvi climàtic que suposa l'emissió de gasos d'efecte hivernacle que generen el consum d'energies de fons no renovables.
Tothom podem contribuir a l'estalvi d'energia a casa, a la feina o a l'escola. En el cas dels edificis municipals, l'any 2013 es van posar en marxa diferents actuacions per reduir el consum energètic i l'enllumenat municipal amb la col·laboració de tots els agents implicats, personal tècnic, responsable, entitats i persones usuàries, etc.
El consum municipal d'energia, electricitat i gas natural va ser de 6.266.134 kW l'any 2013, prop d'un 10% inferior al consum de l'any 2012.
D'acord amb els factors d'emissió de gasos d'efecte hivernacle que publica anualment l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, aquest consum energètic municipal de l'any 2013 va generar 1.468 tones de CO2 i l'estalvi energètic aconseguit representa una reducció de les emissions d'unes 155 tones de CO2.
Pel que fa a la generació d'energies renovables a les instal·lacions fotovoltaiques municipals, l'any 2013 es van produir 308.700 kW. Aquesta producció energètica es pot assimilar a un estalvi de prou de 77 tones d'emissions de CO2.
Aquestes actuacions de reducció del consum energètic formen part de les seccions recollides al pla d'acció per a l'energia sostenible que l'Ajuntament va elaborar a l'adherir-se al pacte d'alcaldes i alcaldesses per a la sostenibilitat que inclou diferents compromissos amb l'horitzó de l'any 2020, reducció d'un 20% als gasos d'efecte hivernacle
incrementat en un 20% d'eficiència energètica i aconseguint una contribució d'un 20% de les energies renovables a l'any 2020. I continuem amb informacions del nostre bulletí. Ara podem dir que l'alumnat aporta idees per combatre el consum de tabac. Centres educatius de primària i secundària dels municipis que formen part
de la Mancomunitat de la Font Santa, Sant Just d'Esvern, Cornellà, Esplugues i Sant Joan d'Espí, han participat en la campanya del Dia Mundial Sense Tabac. El Servei de Prevenció de la Mancomunitat ha fet xerrades per les escoles i instituts i ha recollit missatges dels nois i noies contra el consum de tabac.
Fruit d'això s'ha fet un cartell que recull part d'aquests missatges i que es penjarà als centres i equipaments públics. Bé, i una altra informació, aviam si la trobem aquí. La tenim aquí separadeta. Aviam, diu...
Rodatge d'una sèrie de cinc capítols per promocionar la Festa Major. Entre finals de juny i principis de juliol Sant Just Desvern serà escenari del rodatge d'una sèrie per promocionar i dinamitzar la Festa Major. Es gravaran cinc capítols que es penjaran a les xarxes socials poc abans de la festa. Està pensada perquè hi participi el major nombre de persones i espais possibles.
Durant la festa major es farà una projecció de tota la sèrie que inclourà el making-of i les presses falses. Les persones que vulguin participar en el rodatge poden trucar o informar-se al telèfon 6 7 1 8 7 7 5 1 4 Pau Ardèbol o bé al correu electrònic
si hi animeu-vos i tots podem participar. Això mateix. Bé, i ara posem música. Mira, saps què? Passem la sintonia de viatjar per Catalunya.
Cobes i avencs al garraf.
El massís del Garraf oculta una bona part del seu atractiu sota el subsol, situat tan a prop de la ciutat i autopistes i senyit per la ratlla marítima. Aquesta enorme massa de roca calcària, plena de fondos i carenes, es mostra el visitant com un espai remot, intensament serer, molt serer, però també aspre i agrest.
Francesc Vicens, espaleòleg dels anys cinquanta, va deixar escrit. Ens trobem en el regne de la pura geologia, o afinar. Quan om camina per aquestes terres eixutes, però d'una estètica i un relleu tan singulars, se sorprèn de sentir-se tan integrat en un medi natural que de seguida s'aïlla de l'exterior, d'una natura que va al seu ritme.
Hi ha el paisatge que se'ns mostra a Ulinú i cal afegir tot allò que amaga sota la capa calcària i que només revela als espaleòlegs que hi penetren la recerca de sorprenents treballs minerals que guarda el carx d'Algarrà.
El Karst original, d'on hem enllevat la paraula, és una regió a ponent d'Eslovènia, en català Kras, en alemany Karst, molt afectada per la dissolució de la roca calcària i, per tant, plena de coves i avencs.
Nosaltres tenim el garraf, que també és un carc considerable, una massa gigantina de roca calcària que malgrat la seva duresa aparent es va dissolent en l'escorrentiu de l'aigua de la pluja. Perquè això ha així estat possible, han calgut milions d'anys, esclar, però l'acció àcida de l'aigua sobre els components de la roca continua fent la seva feina, encara que nosaltres no ho puguem apreciar a temps real.
Si tenim l'ocasió de caminar per les muntanyes del Garraf ho podrem observar fàcilment, però caldrà interpretar els senyals del relleu. Les nombroses roques amb sols i estries, rasclers. Les petites i grans obertures amb pous verticals, avencs. O les depressions del terreny en forma d'ambut, dolines.
resultat totes d'un procés molt més llarg que moltes generacions de vides humanes. Boques que s'obren cap al centre de la Terra. Al Garraf hi ha una de les concentracions més grans de cavitats dels països catalans. Se n'han topografiat centenars. Quan hi circulem a peu, seguint un camí o un sender, no serà gens estrany que passem per la vora d'una de les seves boques.
Una altra cosa serà que la detectem. Serà fàcil en el cas de l'Avenc de l'Escarrà, el de més fundària de tot el conjunt del Garrà Vordal, 236 metres, que és al costat mateix del GR5.
entre el poble de Olesa de Bones Valls i Can Grau, especialment senyalitzat i protegit amb una tanca perquè ningú no salti a les seves entranyes per accident, cosa poc recomanable perquè el primer pou té 67 metres de profunditat. La boca de 5 metres de diàmetre fa una mica d'angúnia per qui no tingui el rau-rau de l'exploració subterrània a dintre.
Un dels més visitats pels espaleòlegs, però, és l'havent Emili Sabater, situat molt a prop del punt d'informació de la Pleta. Des de dalt ja s'intueixen formacions molt estètiques, però un cop al seu interior el pou s'eixample i les concrecions minerals es multipliquen. Aquesta cavitat s'utilitza habitualment per instruir els practicants novells d'aquest esport i per fer l'anomenat bateig espaleològic.
La falconera, el secret més amagat del Garraf. Es calcula que el 80% de la pluja que cau al Garraf s'escola cap al subsol. Això explica per què sota la duresa calcària i l'aixoteça del massís hi ha la sorgència de la falconera, el riu subterrani d'aigua dolça més cavalós dels països catalans.
Avui, les aigües d'aquest riu s'aboquen al mar contaminades pel gran abocador metropolità de la vall de Joan, ja clausurat. El riu avança uns 80 metres per sota el nivell del mar amb una mitjana d'uns 500 litres d'aigua per segon, que en moments puntuals de grans avingudes pot arribar als 10.000 litres. Sembla mentida que
Sembla mentida que un filó amb una ciutat com Barcelona no es pugui aprofitar tots i els intents no reïxits d'empresaris i polítics de final del segle XIX. Però fins avui diverses expedicions subaquàtiques no han aconseguit encara arribar al final de la sorgència i la falconera continua guardant els seus secrets.
Bé, em sembla que ja hem parlat prou d'aquest macís. Clar, el tenim aquí mateix. En cotxe pots arribar bé, però sembla mentida que hi hagi... I això només per gent molt especialitzada. Malauradament, en espel·lologia s'han fet corsets amb massa alegria, animat a que ho faci tothom.
quan és una cosa molt perillosa i és una cosa molt difícil. Però jo em refereixo que físicament sembla mentida arribar allà o veure tot aquest, veure aquelles muntanyes, aquelles masses i realment sembla mentida que hi hagi concretament, com la falconera que acabem de parlar, aquest riu subterrani tan important i que no es pugui aprofitar. Suposo que amb el temps que l'aigua serà tan o més important que el petroli s'aconseguirà
Bé ara posem una mica de música.
No, no, no, no.
I ara seguirem aquells rodolins que estan inscrits a la campanya d'en Lloro d'Ignasi Castelltort i Miralda, que fa molta gràcia perquè són un rodolí molt senzill, però que ens ajuden una mica a recordar que moltes vegades parlem amb molts barbarismes.
Sí, el que passa que n'hi ha que estan tan arrelats a la veu del poble que si tu amb un ciutadà de qualsevol poble del País Valencià li dius que el macho li digui molt, seguiràs sent el macho. Però això ja són tendències locals. Però no es pot ser que parlant en un català normal i corrent ens enredem a dir el bueno constantment o bé el vale constantment.
O sigui, si podem estudiar-nos-ho... Són coses que estan molt arrelades. Sí. Doncs bé, el Rodolí diu així. Sí. Fem notar que en un lloc de tonto, mot corrent i força insults, hi ha una colla de paraules. Babau, anzè, liró, ruc...
Enza, enza. Ets un enza. Això mateix, jo li he posat un accent al meu compte. Enza. Si sentiu que algú diu macho... Enza també vol dir ruc? Sí, sí, també. Però hi ha dit que macho és molt corrent al País Valencià. Si sentiu que algú diu macho, nom que té molt mal regust, digueu-li en ve del llenguatge que no és macho, sinó mull.
Es mereix un latigasso. Quin barbarisme més dur. Latigasso, fuetada, sense fer mal a ningú. Barbena, digueu rebel·la. Molt d'actualitat. D'un riso, rinxol o rull.
Gots i sacs no tenen fondo, tenen fons o tenen cul. No digueu mai quin desaire quan us desaten algú. Teniu aquests dos recursos? Quin miquel o quin rebuf?
El qui porta un escafandre no és un busso, sinó un bus, i tots els qui fan nudisme no van desnús, sinó nus. Un final, que aquest llenguatge de babaus, lirons i rucs, junts al qui s'han tret la roba, pot semblar una mica brut.
No, gens. Això ho diu l'autor del llibre, el senyor Ignasi Castellotort i Miralda. O sigui que no. Bé, posem música.
No, no, no, no.
I bé, ara, d'aquest llibre tan interessant, de Sílvia Suárez i Ana Priscila Macriñà, mil i una curiositats de Barcelona, farem un petit esbós. El primer tren de la península que va sortir del Passeig de Gràcia.
Miquel Viada, que va viure entre 1789 i 1848, o sigui mitjans del segle XIX, era un comerciant materoní que havia anat a fer les Amèriques a Venezuela i Cuba, quan aquestes encara eren colònies espanyoles. A Cuba, participaria en la construcció del primer ferrocarril que es va inaugurar a l'illa el 1837.
De retorn a Catalunya s'instala de nou a Mataró, la seva ciutat natal. Es diu que un dia no va trobar lloc a la diligència que havia de fer els 30 quilòmetres que separen Mataró de Barcelona. Després d'aquella situació, l'emprenedor començaria a concebre el trajecte del primer tren que hi hauria al país. Una bona idea.
amb tota la perseverança del món, el 1844, viada a aconseguir fundar la gran companyia espanyola de Camino de Hierro de Barcelona a Mataró i viceversa. Aquesta empresa té com a objectiu la construcció del primer tren del territori de la península espanyola i així ho farà, desenvolupant el primer mitjà de transport amb una capacitat de fins a 400 passatgers alhora.
Va ser un èxit total. I tant èxit. Ara no pensis que la gent no estava d'acord amb el tren. Amb el tren arriba l'home del sac. No tothom somiava amb aquest nou invent. Diu la llegenda que els grans convois provocaven por entre la gent, que els veien com una obra del dimoni. Es creia que les rodes, els eixos i altres engranatges de l'enginy necessitaven greix per funcionar de manera correcta.
i corria el rumor que el millor greix era el dels nens petits. Els pares i mares explicaven als seus fillets que un home, l'home del sac, recorria els carrers de nit per segrestar criatures, matar-les i extreure'n el greix del cos i així permetre que el maleït invent seguís funcionant. Una mica bèsties, no? I tant. Viada va ser el responsable econòmic de l'empresa fins a la seva mort.
un mes abans de la inauguració del primer tren. L'home no va poder superar una pneumònia que havia agafat vigilant les obres del ferrocarril per evitar actes vandàlics. O sigui que hi ha actes vandàlics, n'hi ha hagut sempre. Ja, no és d'ara, no, això és de sempre. I és que durant la construcció del tren, molta gent acudia a les obres de nit per destruir el que s'havia fet durant el dia. Era un transport innovador i va costar que s'acceptés com a tal.
Avui dia malmeten els fills de cobre i se'ls emporten. Aquesta és una dada curiosa. El dia 28 d'octubre de 1848 va quedar oficialment inaugurat el primer ferrocarril de l'estat espanyol.
Bé, que no vas accedir. Sí que queden làmines i gravats preciosos. I tant, aquí en el llibre també hi han uns quants gravats que val la pena. I bé, com estem als últims minuts del programa darrer de la temporada, agraïm una vegada més a Lluís Domènech, a la Candi de Nevado, a l'Antoni Jordà, que ens animen des de les seves cases a seguir, no cal dir-ho, al Carles per estar aquí aguantant-nos tot l'any.
I tant. I també un record pel Marc Pere Arnau que també ha estat amb nosaltres durant anys i anys. I també ha aguantat les nostres intemperàncies i les nostres peticions de discos i tot. Aquest any hem tingut de tècnic el Marc Pere Arnau, l'Enric Riba
Hi ha el nostre Carles que sempre ha estat amb nosaltres, que és l'ànima d'aquests programes. Amb tres tècnics magnífics no ens podem queixar. I ara recordem en aquests darrers espais el poeta, periodista, assagista i també estones pastisser Josep Vicenç Foix que ens va deixar un munt de paraules ben lligades. Avui fa anys es publicava un dels seus poemaris i ho recordem aquí llegint aquests versos.
si jo fos marxant a Prades. Si jo fos marxant a Prades, a les boires de Tardó, per guardar-vos deglaçades, us donaria flassades i caparons de castor, i per guarnir la pallissa, les figures de terrissa, on vos vestiu de pastor. O pagès, amb deu vessanes, i més propi a l'Aletxà, amb pous gèlids i fontanes, tindríeu les avellanes que vos voldríeu secar,
i per cremar a l'abracera la llenya que cap a l'era em fessis de mal comptar. Si fos l'ortolà que en cella i em mira si vinc de dalt, on la verge té capella i em pregunta amb meravella què escrius al fosc de l'hostal, amb sarris de nous i figues saltaries rec i artigues i esperaria el senyal. O el pescador en mar oberta,
que surt tard com és costum. Ull clarós i xarxa oberta quan boia la mata oferta i mira el vent on du el fum. Us portaria de l'albada, lluvina, barat i orada.
frescosos de barca i llom. Si fos pilot de passatge, i vences el temps i els vents, i la ratlla del coratge d'un més enllà fes imatge, amb terra i cel romanents, per vós faria balisses, daures antigues i brisses, i estrany i novells piments.
Si fos penicer dels frares, als afores de riells, que hauria a fugar ses cares prou farcides de mels rares i pinyonats a garbells. Vindria a fer vall manetes i a omplir la pos de puntetes de flaons i de crespells. Però no ho sóc. Tinc cabana i llibres per tot en feu. Faig el sort a la campana o bé escric a l'altre plana de la llei que vos dicteu.
Us duc només l'esperança que, en contrast de la balança, elceu els ulls i admireu.
Bé doncs, hem arribat als moments finals d'aquesta audició d'avui, que és l'última d'aquesta temporada. Només teniu dissabte per si algú ens vol tornar a escoltar. Això que serà el que hem dit avui. I ens queda desitjar-vos que passeu molt molt bon estiu, que feu viatges bonics, que descanseu.
I si esteu a casa vostra, que descanseu, que a l'entorn de Sant Just es ploguen, també hi ha racons preciosos, museus a visitar i que a la tarda s'hi passeja molt bé, que es fa un temps fresquet i que val la pena.
Doncs molt bé, que gaudiu de la família, de l'amistat i el bon temps. Moltes gràcies, Carles, moltes gràcies, Pere, i a vosaltres, oïdors de la nostra audició, moltes gràcies també. I a tu també, Joana. Gràcies. A reveure. Fins el proper setembre, potser? Pues setembre. Bé, fins aleshores, a tothom, molt bona nit o molt bon dia. A reveure.
Ràdio Tostel, durante 8,1 horas. Ràdio Tostel,
Vinguts, vinguts, vinguts!
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Cara B, que serà la que tanqui aquesta temporada. Que començarem amb la música de Mick Jagger. També acomiadarem amb aquest programa els Rolling Stones per aquesta temporada. Escolteu-me a la PSA.me i detrás.
Yeah, you gave me up a lot. Now I see you that you're doing all right. Take a look at me, I'm counting calls. Baby, can't you see? I'm so long-brained. I am your long-long man. You don't recognize me. Yeah. Oh, yeah, all right.
I want you all we can I used to dress you like a dream Wow, that fancy boots you're always walking down, yeah You'll never be the same Baby, can't you see I've got nothing to say
For the symphony Standing around in the rain With my hands closed Looking around for small change In your window Out in the cold one day Riding a jet for old planes Better for old times' sake
M'agradaria veure-la.
Hey! Give me some money, baby. I'm broke. Why don't you, why don't you sit right there in your purse and give me some gold? Hey! Don't you remember me, baby? Don't you remember? I don't show off your late dress I bought you. And I don't shake it to the heart.
I all those, and all those...