This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si s'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a perdida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Música
Seixanta i més.
Benvolguts, amics oients de Ràdio d'Esvern.
Torna a Seixanta i més, a la sintonia de Ràdio d'Esvern.
I tornem disposats a oferir-vos notícies, música, curiositats,
durant l'hora que estem amb vosaltres, fins a arribar a l'hora del sopar.
Una hora que recorda que estem en la setmana dels barbuts i que, malgrat fer un sol preciós,
el fred es deixa sentir per alegria de la nostra lina, a qui la frescureta li encanta.
Però estem a l'hivern i toca gaudir d'aquest temps que és seníssim.
Acabem de passar-ho d'allò més bé amb la celebració de la Festa dels Tres Toms,
lluïda, amb les tres voltes de carros, cavalls, ponis,
alegria i gatxara, caramels, música de gralla i tambors.
En fi, una bona estona amb la benedicció de mascotes de tot tipus,
amb la joia de la mainada, que les portaven disposats a que mossèn Joaquim
es tingués sobre ell la clàssica benedicció que es fa en aquesta festa tan tradicional com és Sant Antoni.
En fi, un cap de setmana alegre, familiar, i que hem d'aconseguir que es mantingui per molt temps,
perquè les tradicions són les mestres fefeent de la nostra cultura.
Bé, la taula de redacció, la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea,
en Joan Maria, en Carles i d'una servidora, la Joana,
estem disposats a posar en marxa 60 i més.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ens fem ressò d'una decisió presa per la Comissió Europea
sobre un tema importantíssim per aconseguir millorar el medi ambient
si volem que el nostre planeta continuï viu i sa.
Aquesta decisió diu que a partir dels anys 20 o més
es prohibeixin tota mena d'estris de plàstic d'un sol ús.
Ja sabem que el tema s'ha tractat moltes vegades
però no ens sobra que ho comentem una vegada més.
Ens diu el reportatge passat en fons de la Comissió Europea.
Els plàstics representen el 85% de totes les deixalles que apareixen al mar.
La situació és insostenible
i és per això que la Comissió Europea ha imposat als països membres
una nova normativa molt més restrictiva
per segons quins productes de plàstic d'un sol ús
que apareixen més sovint a les platges i mars europeus.
Però atenció, per evitar queixes del sector
la mesura s'aplicarà proporcionalment.
La idea és transmetre als ciutadans
que si el plàstic és un invent fantàstic
però que cal fer-lo servir d'una manera més responsable.
Segons l'Eurobenometre
arran d'haver intentat resoldre el passat 2015
el problema de les bosses de plàstic
un 72% dels europeus
declara actualment haver-ne reduït l'ús.
Ara, la Unió Europea vol centrar-se
en uns productes de plàstic d'un sol ús
i en aquests arts de pesca
i en les arts de pesca perdudes o abandonades al mar.
Aquests són bastonets de les orelles
quanyetes per beure
refrescos, coberts i plats de plàstic
bastonets per remoure begudes
o per lligar globus inflables
tots aquests productes es podran comercialitzar
si són fabricats amb materials sostenibles.
Els estats membres hauran de reduir
l'ús dels recipients de plàstic
per posar-hi menjar
dels gots o ampolles de plàstic
per activitats esportives.
Poden fer-ho imposant productes alternatius
en els punts de venda
o bé imposant una taxa
als productes d'un sol ús.
Obligacions dels productors
Els fabricants de determinats productes
hauran de contribuir a cobrir el cos de la gestió
i neteja dels residus
i de les campanyes de sensibilització.
Parlem d'envasos i embolcalls
per exemple de patates fregides o llaminadures
gots i envasos de begudes
filtres de cigarretes
tabletes humides
globus inflables
o bosses de plàstic llogeres.
I arribarem al reciclatge obligat.
Els estats estaran obligats a fer reciclar
el 90% de les ampolles de begudes de plàstic
d'un sol ús
i d'aquí fins al 2025
mitjançant sistemes de consigna
i reembolsament.
O sigui,
l'antic costum
d'intercanviar d'un envàs
de vidre buit
per l'envas ple
o bé tornar a l'import
del preu de l'envas.
L'etiquetatge
Alguns productes
com les compreses higièniques
tovalloletes humides
o els globus inflables
hauran de portar
una etiqueta
elaborada
a l'hora
i normalitzada
que indiqui la manera
de com eliminar
els residus
que generin
i l'impacte negatiu
que puguin tenir
contra el medi ambient
que puguin tenir
contra el medi ambient.
Insistim
en les campanyes
de sensibilització.
Els estats membres
hauran de fer campanyes
per a sensibilitzar
els consumidors
sobre l'impacte negatiu
per al medi ambient
que produeixen
les deixalles de plàstic
d'un sol ús.
I arribem
als arts de pesca.
Els fabricants
hauran de fer-se càrrec
de costos
de la recollida
de residus
provenents
de les instal·lacions
portuàries,
receptores
i del seu transport
i tractament.
I com no,
també hauran de cobrir
les despeses
de les campanyes
de sensibilització.
Ah, sí, Quica,
ja ho sabeu.
Potser que ens comencem
ja a acostumar
sensibilitzar.
Sí, sí,
que els envassos
d'un sol ús
i gots
i culleretes
és molt còmode,
és tot el que tu vulguis,
però no,
de sa no té res.
O sigui que perquè després
allò a mi em va esparverar
que va
un dels meteoròlegs
de la televisió
va fer un reportatge
i diu
mira,
a contrasol
a la tarda
mira aquella muntanya
que blanqueta
que es veu,
tu saps què són?
Les tovalloletes
humides
que van,
el mar
les va deixant
i es van quedant enganxades.
Diu,
és una cosa horrorosa
perquè no es desfan.
No es desfan?
No, no, no,
en absolut.
En absolut.
És com una mena
de cotó fluix
de teixit,
de teixit.
Estrany.
Oi, sí?
Sí, que mira,
estem molt així.
Per,
sobreviuen.
Sí,
elles sí,
el que passa
és que se les halen
els peixos
i coses d'aquestes
que...
Bueno,
això ja és molt més greu.
Si ens conscienciem
una mica,
potser...
Téu tovalloletes,
et menges una dorada
i ja dintre tens
la tovalloleta
que s'ha halat la dorada
per a teixar-te els llarres.
Ja està,
ja,
tot s'ha emocionat.
Perquè no són
bioderradables.
No, no, no.
No sovalloletes humides,
no gens.
Bé, doncs,
posa una miqueta
de sintonieta.
i després d'aquesta campanya
de sensibilització...
anem amb una altra cosa
que va més bé.
Ja sabeu que ja s'està acabant
d'aquest llibre,
molt maco i que ja s'està acabant.
I ara parlem d'un senyor
que ho va fer molt bé,
que és Josep Anselm Clavé,
l'home que va animar els obrers
a cantar.
Aquí també tenim un carrer
del Josep, no?
Sí, sí.
que és el carrer de la Sala.
I tant, el carrer de la Sala.
Sí, sí.
Bueno,
diu,
no es pot parlar
del socialisme utòpic
ni de la fraternitat
sense esmentar
a un dels personatges
més populars
i emblemàtics
de Barcelona,
Josep Anselm Clavé.
Va viure de 1824
a 1874.
O sigui, aquest senyor
va tenir 50 anys.
Nascut al barri de la Ribera
i va ser un autodidacte
de la música,
de la poesia
i de la política.
Des de molt jove
rondava pels cafès de Barcelona
amb una guitarra
cantant les seves pròpies cançons.
El seu talent
li obria portes
i li donava oportunitats.
Una d'elles
va ser la de dirigir
un grup de música
anomenat
l'Au
Aurora.
L'Aurora, sí.
Senyor, aquí he canviat pàgina.
Que també cantava
pels cafès
i feia serenates.
Va treballar amb ells
per aconseguir
que s'unessin realment bé
i així va néixer
la primera coral
de Barcelona
i d'Espanya
en el 1850.
Amb aquesta experiència
Clavé va trobar
una activitat
en la qual
podia reunir
gent humil
que tenia només
un capital
la seva veu.
Xulo, eh?
Muita, eh?
El can Coral
s'expandiria
per totes les classes
treballadores.
Clavé va intentar
dur
els seus cors
i valls
al Passeig de Gràcia.
Però
la burgesia
barcelonina
li va presentar
una fèrria oposició.
No podien
permetre
que el poble
rals
envahís
el que
fins a aquells
moments
era el seu terreny.
Després
d'algunes
detencions
causades
pel seu activisme
polític
republicà
va organitzar
espectacles
als jardins
d'Euterpe
amb un èxit
sense precedents.
Va començar
a publicar un follet
titulat
Eco d'Euterpe
on hi figurava
els programes
dels espectacles
esdeveniments
culturals
i fragments literaris.
I en 1860
es va fundar
l'associació
Euterpensa
una agrupació
dels diferents cors
que havien anat
creant-se
al voltant
de la ciutat.
Dos aspectes
cal ressaltar
en l'actuació
i les iniciatives
de Clavé.
Va promoure
el moviment associatiu
i va difondre
millorant-lo
a l'ús
de la llengua
catalana.
Clavé
va treballar
per donar
als obrers
autoestima
consciència
de grup
i cultura.
El seu prestigi
van augmentant
i la burguesia
va deixar
d'estorrufar
el nas
fins al punt
que el cor
de senyores
del Liceu
va interpretar
amb els cors
Euterpenses
Terpenses
fragments
de
de Richard Wagner.
Era la primera vegada
que el Wagner
s'interpretava
en Espanya.
En 1867
Clavé va tornar
a ser detingut
i deportat
aquesta vegada
a Madrid
però la força
del procés
que havia engegat
era tal
que res
es va aturar.
Els cors,
els espectacles,
les publicacions,
els valls,
tot continuava
endavant.
Va retornar
en 1868
i a conseqüència
de la revolució
que va treure
del poder
Isabel II
Clavé es va incorporar
a l'activitat política.
Durant el sexeni
revolucionari
va ser diputat
i president
de la Diputació
de Barcelona
i quan aquest
es va acabar
Clavé va tornar
a Barcelona
i va morir
els dos mesos.
Senyors,
ja hem fet la cantata.
A l'amor
d'aquest home
dels corals
encara per viu
aquí a Sant Just
tenim
la pom de flors
i tenim també
de la gent gran
tenim
la coral
Harmonia.
El poble de Sant Just
dos corals,
Déu-n'hi-do.
I tant,
i que ho fan molt bé
que consti.
I tant,
i tant.
Que consti,
que consti.
I ell no és
publicity.
No,
no,
és realitat real.
Realitat real.
Jo diria
que sí,
sí,
sí,
que n'és,
perquè no s'ha de dir.
Clar que sí.
És cultural.
No és cultural.
No és un benefici a ningú.
Aquests senyors
i senyores
que van a cantar
ho fan de franc.
I ara intervindran
amb una cantada
col·lectiva.
Sí.
A l'auditori.
A l'auditori.
A l'auditori.
Perquè ara això es fa molt.
Per exemple,
els nens dels col·legis,
l'any passat,
em pensava que va ser l'any passat
que jo vaig anar
pel net
i era quasi tota Catalunya.
Sí.
I estava l'auditori
i era preciós.
Però després,
és preciós.
I els meus fills
també han cantat
els anys de l'escola.
A l'auditori,
bé, sé que és el mes de febrer.
No, l'auditori no.
Que se'n diu el Camp Gran.
Camp Gran, sí.
El 6 de febrer.
El 6 de febrer.
Sí, sí.
El 6 de febrer.
O sigui que mira,
a cantar.
A cantar.
Molt bé.
I de qui en canta
sumar l'espanta.
Em posa una mica de musiqueta.
Bé,
mai no hem dubtat
de l'antigó
de les mòmies egípcies
de les quals
tenim força informació
a l'abast.
Però resulta
que el paleontòleg
senyor Marius García
Virtual
ja fa uns anys
publicava
un interessant article
a la revista
Història i Vida
sobre una mòmia
descoberta
als Alps
a la qual
se li va posar
el nom de
Otzi,
l'home de gel.
Aquesta
és la història.
Era el 19 de setembre
de l'any 1991
quan el matrimoni
Helmus
i Erika
Simon,
experimentats
excursionistes
molt afeccionats
a la muntanya,
van trobar
un cadàver
atrapat
amb el gel
d'un glaciar
a la vall alpina
d'Otsal,
a la frontera
entre
Òstria
i Itàlia.
No els va estranyar
la macabra
trobada,
ja que aquell any
va ser
un dels més desgraciats
en quant a accidents
de muntanya
als Alps.
I per aquest motiu
el Helmus
Simon
va pensar
que el cap
que es veia
parcialment
pertanyia
a algun alpinista
accidentat.
El matrimoni
va demanar
ajuda
per alliberar
el cos
que estava
ben encastat
en el gel.
Per les dificultats
que presentava
el rescat,
la recuperació
del cos
es va portar
a terme
d'una manera
brusca
i hipocorosa.
Fins i tot
es va fer servir
un martell
neumàtic
Sant Antoni
que va danyar
seriosament
el maluc
de la banda esquerra
i la regió
gluta
de l'home
dels gels.
Es van trobar
indicis
que el mostraven
que el cos
no era
el d'un alpinista
actual
sinó
d'un home
d'èpoques
molt llunyanes
proper
d'ell
també
hi havia
un arc
una d'astral
d'aram
i una mena
de serró.
Els mitjans
de comunicació
van seguir
molt interessats
al seguiment
de la mòmia
a la qual
van anomenar
Otzi
amb referència
a la vall
d'Otzal
lloc on
s'havia
produït
la troballa.
El nom
es deu
al periodista
vianès
Carl
Wendt
que buscava
una perlliu
senzill
que només
que no fos
el macabre
de mort
o cadàver.
De bon principi
es va creure
que el cos
havia aparegut
en territori
d'Àustria
per la qual cosa
el van traslladar
a Innsbruck
on van fer
els primers
anàlisis científics.
Es van datar
les mostres
corporals
d'Otzi
dels seus vestits
i de les seves
restes
vegetals
trobades
al costat
del cos.
Els resultats
van donar
una antiguitat
de 5.300
anys
cosa
que situa
la troballa
en el
neolític
europeu.
L'Otzi
era més
antic
que les
mòmies
de les
dinasties
reials
egípcies.
Per la
transcendència
del
descobriment
es van
realitzar
diferents
excavacions
arqueològiques
en el lloc
on es va
trobar
la mòmia.
Es van
recuperar
nombrosos
estris
i gran
part
de les robes
que portava
aquell home
de l'època
neolítica
cosa
que representa
un cas
únic
en la història
de l'arqueologia.
a l'estudi
de tots
aquests
elements
mostrava
el gran
coneixement
que tenia
el poble
d'Otzi
de les roques
i dels vegetals
del seu entorn.
Però
la inspecció
topogràfica
exhaustiva
del lloc
de l'aparició
del cos
va demostrar
que l'home
del glas
estava
en territori
d'Itàlia
i per tant
era patrimoni
d'aquest país.
Ja hi som.
pel seu
definitiu
emplaçament
els italians
van acondicionar
a Bolsano
una cambra
de refrigeració
especialment
dissenyada
per la conservació
del cos.
En l'actualitat
aquest home
de gel
es pot veure
al museu
arqueològic
del sud
del Tirol
lloc
al que va ser
definitivament
traslladat
OTSI
al mes
de març
de 1998
sota
estrictes
sota estrictes
mesures
de seguretat.
A partir
del nou
segle
s'ha continuat
fent
noves analítiques
a l'ADN
que situen
l'OTSI
en l'Europa
del nord
i central
i que mai
no ha estat
emparentat
en poblacions
mediterrànies.
Una sèrie
de radiografies
de la cavitat
toràcica
del cos
de l'home
de gel
van fer
sospitar
al paletòleg
forense
Eduard
Egertel
Bills
que en l'espatlla
esquerra
s'allotjava
una punta
de sajeta
i que la mà
dreta
tenia talls
d'uns 5 o 6
mil·límetres
cosa que li va
immobilitzar
dos dits
de l'amac.
I es va arribar
a la conclusió
que OTSI
s'havia vist
immers
amb una potent
baralla
però que no va morir
en aquell moment.
però sí
que no va tenir
una mort natural
ni per congelació
sinó
per una mort
violenta.
En el moment
de la publicació
del present article
encara es continuaven
fent estudis
sobre els moments
finals
de l'home
de glas
amb l'esperança
que aquest
essè
neolític
ajudi
els científics
a comprendre
millor
una important etapa
de la prehistòria
europea.
doncs ja ho sabeu
Europa té
una mòmia
més antiga
que la dels egipsis
que encara
no saben
de quan
de totes maneres
no anem malament
aquí a Espanya
de mòmies
ja en tenim
un ranger
allò
mas vale
no melle
allò
posa musiqueta
aquí són mòbies
vidents
no és el mateix
aquelles són mortes
aquestes viuen
no es el mateix
avui escoltarem
una música
meravellosa
la que va posar
Rimsky-Korsakov
a les narracions
de Xerassada
del conte
de les mil i una nits
el jove príncep
i la jove princesa
són els fragments
que escoltarem
interpretats
per l'orquestra
sinfònica
de Lubliana
dirigida
per
Lawrence Siegel
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bueno!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Tornaré!
Tornarà!
!
!
es porta!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornarà!
!
Tornarà!
Tornarà!
En comptes demà!
elements!
和!
Tornarà!
Tornarà!
Tornarà!
Tornarà!
Tornarà!
Tornarà!
Tornarà!
ràdio, televisió i premsa.
Bet aquí
que un valencià d'Ènia,
migfondista i preparador físic,
se li va alcorrer
programar un estat de Quènia
per intentar descobrir
el secret de l'èxit dels corredors d'aquell país.
Doncs bé,
el secret és que la majoria
s'entrenen moltes hores
i corren descalços
per falta de material
i no talonen.
Aquest descobriment de no talonar
va dissenyar
les sabatilles FBR
que no porten talons
per la qual cosa els usuaris
es veuen obligats
a no poder talonar
i això, diuen, és el secret
de les seves plusmarques.
El que no se sap
són les conseqüències d'emparar sabatilles
sense talons.
Segurament els traumatòlegs
foren capaços de fer un diagnòstic
però, pel que sembla, ningú els ha consultat.
Ah, no, això passa sempre.
Que ha semblant
el de les senyores i senyoretes
que utilitzen sabates de talons molt alts
que avui dia ja se sap
que malmeten l'esquena.
Què hi farem?
Una evidència que l'amor demana
per sobre la salut de les persones.
Sí, senyor, tota la raó.
Molt bé.
Vinga.
Molt bé.
Ben dit.
Ben dit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Viatjant per Catalunya.
Avui farem una passejada per la Serra de l'Albera
Diverses dimensions condicionen el paisatge de l'Albera
La humana, que ha deixat petjada en diferents etapes de la història
I la de la natura, tan rica, però assetjada per focs devastadors
L'orografia, suau, del vessant sud de l'Albera, l'Empordanès
Es fa retallada i abrupta en arribar al mar
Per parlar de l'Albera, s'ha de prendre distància i observar de lluny el perfil de la Serralada
I veiem que per pou la serra és nuà
Perquè arbres i tramuntanes són realment incompatibles
Com ho són els arbres i els incendis
Perquè allò que creix lentament durant anys
Desapareix en dos minuts i lentament per obra del foc
I de focs n'hi ha hagut força els pobles de l'Albera
A la zona de Sant Quirze i a la Balmeta
La serra només té pinzellades de matolls
El sector de requesens i bausitges està en canvi cobert de fagedes
Roures, martinencs i alzines
Però de l'Albera em fa l'efecte que no n'hi ha lloc
En aquests boscos hi viu una petita i rica fauna
Pocs, pocs, gats fers
Sí, els links
Ah, sí, els links
Bé, porcs senglars, algunes arrofons, vaques, vaques fagines
En perill d'extinció, puputs i àguiles daurades
Si ho pensem bé, val la pena venir fins a l'Albera
Perquè des del coll del Pertús fins al mar
Es pot fer un viatge en el temps en el curt espai de 35 quilòmetres
Hi ha tant en tan poc espai
Dolmens, coves, roques, gesiments
I ens preguntem com és que s'aguanta aquella pedra dreta de Sant Quirze de Colera
Castells, esglésies preromàniques, monestirs
Digueu-me, hi ha cap monument de línies més perfectes que Sant Pere de Rodes
A sobre del Cap de Creus?
Però l'interès de l'Albera no s'acaba aquí
L'Albera també és el centre de reproducció de la tortuga a Garriguella
El monument a l'exili, a la Bajol
Els estanys de la Jonquera
I les reserves marines de Banyuns i la Massana
Però a més, l'Albera és passar a l'altra banda
Ara, més que mai, les collades amables de la serra
Uneixen més que no pas separen dues terres germanes
El nom de l'Albera, documentat de l'any 850
S'ha aplicat tradicionalment al massís que separa l'Alt Empordà del Vallespí i el Rosselló
I que culmina el Puig Nolós
Des de temps antics hi ha hagut interpretacions més extenses del seu abast
Però l'habitual bibliografia recent amplien el seu àmbit amb direcció oest
I el fan arribar fins al Costa Bona
A la pràctica, la interpretació més normal és la que situa la serra d'Albera
Entre el coll de Portús i la mar
A l'Albera, l'estatificació de la vegetació és ben palesa
Els boscos baixos d'Alzina Sorera donen pas, per sobre del 300 metres, a l'Alzinà Montanyang
I més amunt, als Roures i Castanyers
A les zones altes, predominen les fagedes
Quan la tramuntana topa de dret, amb la serra de l'Albera
La humitat es condensa i crea un núvol allargassat, conegut com la Rufa
Aquest núvol desprèn la boira que afavoreix el desenvolupament de les fagedes
Entre vinyes i suredes, des del Boló fins a la costa vermella
Els pobles del nord de l'Albera s'arreuleixen a la seva falda
Amagant un patrimoni que s'esteng per tot el massís i que recorda l'època en què no existien fronteres
La mecanització del camp ha despoblat de pagesos els pobles de l'Albera, rossellonesa
Però la vinya té encara molt bona salut
Sureda rep el seu nom de les suredes característiques de la zona
Malgrat això, destaca la indústria del lladoner
Des del segle XIII es fabriquen artesanalment els millors fuets i corretges
De sureda arrenca el camí que va fins a l'ermita de Nostra Senyora del Castell
Una atalaia ideal d'on poder contemplar la bellesa del paisatge
i complaures amb la màgia de l'Albera
La història de l'ermita de Nostra Senyora del Castell està íntimament lligada a la del Castell de l'Ultrera
Del qual només queden runes
Aquest edifici és testimoni dels lligams ancestrals entre el rosselló i la resta de Catalunya
Va ser Jaume I de Mallorca qui el va donar Arnau de Castellnou
De tots els pobles de l'Albera, Sant Genís de Fontanès és sens dubte el que té més admiradors
Diuen els naturals del país que a la llinda de la porta de la iglesia de Sant Miquel
atreu cada any molts visitants, sobretot els japonesos amb les seves càmeres fotogràfiques
Realment aquesta peça és una de les més boniques de l'art romànic nord-català
A l'interior de l'església, un quadre i un retaule de Montserrat
recorden que durant anys aquesta església depenia de la principal abadia de Catalunya
El secret d'ella és que té dos campanars
encara que a cop de vista només se'n veu un
Cal que ens enllunyem pel carrer del Tronger quan divisem el segon
La vila de Garrigulla, Garrigulla és?
Garriguella
Ai, perdó, eh? Garriguella és cèlebre perquè allí es produeixen característics i deliciosos vi
en portanès, la garnatxa
Cada any, per dissabte sant, a Garriguella, es fa una popular fira d'aquests agradables vidols
Es marida amb els típics bunyols ensucrats
Brunyols, eh?
Brunyols
Brunyols
Brunyols
Allà es diu brunyols
Ensucrats
Ja ho hem dit abans
Però val la pena recalcar-ho
Una visita de gran interès, gairebé ineludible
És el del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera
Es troba al santuari del camp de Garriguella
On l'associació d'amics de la tortuga local
Intenta treure's-la del perill d'extinció en què es troba
En el segle X, l'abadia de Sant Quirsa de Colera
Dominava les terres més orientals de l'Albera, empordanesa
Aquesta abadia benedictina segurament va ser una de les fundacions més antigues
del renaixement monàstic súrgic amb el poder carolingi
al sur de la carena peninenca
Del claustre s'ha conservat la galeria contigua a l'església
excepcional pel seu arcaïsme
que es pot considerar un precedent del romànic
Del monestir, l'església destaca de forma preeminent
En el 1592 va ser agregat el de Sant Pere de Bessalú
i sis anys més tard va ser concedit en règim de contracte de cessió perpetual
o per molt llarg de temps
Dit acadèmicament
Enfitensi
Enfiteusi
Enfiteusi
Enfiteusi
Sí
M'ha agradat
Jo ho anava a eliminar
Escolta
Podia fer prova d'aquesta paraula
Enfiteus
És un llatinojo això
Sí, sí, però escolta, me'l vaig haver de veure el que corresponia amb aquesta...
El palabro
Res que veure amb l'enfite
Sí, no res de la fita
Bueno
El veí del terme
O sigui, amb aquest senyor se li va fer el veí del terme
que era el senyor Joan Malloll
Família del qual a principis del segle XVIII
va enllaçar amb la família Nouviles
que són encara avui dia propietaris dels massos de l'entorn
però que el monument el van cedir en propietat a l'ajuntament de Rebós
No és Rebós? Rebós
Des d'aleshores, un patronat vella pel monestir
Amfitansa també
Aquest senyor Nouviles
Aquest senyor Nouviles ja fa anys que s'ha mort
I el famós...
Propietària
El poeta català
Sí
Li va dedicar un petit poema
Poema
I deia
La cigala d'en Nouviles és com un lot sense piles
A l'Albera es troba la màxima concentració de construccions megalítiques de tot Catalunya
Dolmens, menjirs i altres monuments mil·lenaris
Sembla que vulguin amagar-se de l'esguard de la civilització
Una seixantena de monuments megalítics s'oculten entre la vegetació forastega dels boscos
que s'enfilen cap al castell de Requesens i als cims del voltant
Són enormes pedres misterioses en equilibris impossibles
que es troben en indrets solitaris
La seva funció, pel que fa als dolmens, acollem les espulles d'un o més morts
amb el seu eixobar
Els arqueòlegs han pogut estudiar alguns de complets
i han trobat puntes de segeta, fragments de ceràmica i objectes sumtuosos
a la cabana Arqueta
sobre un turó que domina un magnífic paisatge d'oliveres
que s'estend fins al cap de Creus
i van trobar un ganivet de sílex
que va permetre datar el sepulcre
a mitjans de 4.500 anys abans de Crist
Centúria amunt, centúria avall, és el període antic del Neolític
En casos excepcionals com en el dolmen de la Gotina, a Sant Climents a Cebes
s'aprecien misteriosos gravats sobre les lloses a la roca
que no se sap interpretar
tals com cercles, serps, estels
presents a la insòlita Pedra dels Sacrificis a Camp Many
una roca que se sosté sobre una altra en un equilibri extraordinari
A la prehistòria, totes les hipòtesis, si són ben raonades, són vàlides
Bé, fins aquí el nostre viatge
Per ara, tornarem
Prometem tornar
I veurem els menibres
I més i més pesa
Tot almenys i tot
Molt bé
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Bé, ara ens recordarem per acabar
algun comentari humorístic
de Xavier Sust
sobre temes que potser
són seriosos.
Guardem-s'hi vostè.
Deia que us guardéssiu
els altres guions,
que els farem un altre dia.
Bé.
Deu comentaris, només tinc dos fulls.
Pràcticament, bueno, ja ho veurem.
Ara que comença la Joa Maria
amb això que diu Serra d'Or
i Plata.
Les dades històriques són bandejades
quan es demostra que són falses,
mentre que les legendes
deixen d'existir quan es devenen certes.
Sant Pere de Roda
és un bon exemple
d'això que acabo de dir.
L'any 1989,
bo i fent reformes a la casa de l'Abad,
rere d'un paviment
va aparèixer un recipient
que contenia 348 monedes d'or
i 310 d'argent.
El tresor del monestir
finalment havia aparegut.
Quina sort.
Bé, passa-li el...
jo a la Montse.
Sí, sí, sí.
Lo tens?
Si més no,
un d'ells, no?
Si més no,
un d'ells,
perquè la cabra...
la cabra...
La cabra d'or, sí, senyora.
Segons algunes versions,
enterrada al castell de...
Termensó.
Termensó encara està pendent
de localitzar un manuscrit
del segle XVI
feia esment
d'un tercer tresor
a la mateixa serra
de Bambardera.
Tres frares
vinguts d'incògnit
des de Roma
i haurien deixat
amb custòdia
el cap
i el braç
tret de l'apòstol Pere.
I també es diu
que a més
van durir
el grial
de Magatotis.
Comentari del Xavier Sust.
se m'acut
que la sorprenent
proliferació
de cabres,
de calces
i de tantes coses
que tenim a Catalunya
pot tenir
una explicació
ben senzilla.
No serà
que ens va arribar
la vaixella completa
d'aquell important
àpat
del Dissousen?
També podria ser, no?
També és ideal
fer un somriure
sobre temes
que poden ser
en principi seriosos.
Això
el que ha fet
l'escriptor
Xavier Sust.
és el que ha fet
l'escriptor.
que ha fet
l'escriptor.
que ha fet
l'escriptor.
que ha fet
l'escriptor.
que ha fet
l'escriptor.
que ha fet
l'escriptor.
que ha fet
l'escriptor.
que ha fet
l'escriptor.
que ha fet
l'escriptor.
l'escriptor.
que ha fet
l'escriptor.
l'escriptor.
l'escriptor.
l'escriptor.
l'escriptor.
l'escriptor.
l'escriptor.
l'escriptor.
l'escriptor.
l'escriptor.
l'escriptor.
l'escriptor.
l'escriptor.
aquests comentaris
així un tant
jocosos.
humorístics.
que els hi havia sust.
amb això
té molta gràcia.
doncs bé.
ha arribat el moment
de dir
adeu
pel dia d'avui.
senyores.
senyors.
que passin
una setmana
ben fantàstica.
i si ens volen
tornar a escoltar
el dissabte
tornem a ser.
la setmana que ve
és el Borbuts
o és aquesta?
és aquesta.
han començat.
és aquesta?
sí, sí, sí.
Sant Maur
Sant Pau
i no sé
un altre
que no me'n recordo.
la setmana que ve
Sant Sebastià
no, Sant Sebastià
no és Borbuts
carinyo.
Sant Antoni
és el de l'aquest
de la setmana.
jo em veig una
a la vora d'aquí
de Borbuts.
oh, i ben guapo
que és, ves?
Sant Antoni
sí.
no, no Sant
ho serà,
ho serà,
home,
ho serà.
va bé senyores.
no, no,
vaja.
sí,
molt bona nit
si ens escolteu
en dimecres
o molt ben,
molt bon dia
si ens ho feu
en dissabte.
Fins aleshores,
a tots,
passi bé.
adeu-siau.
adeu-siau.
adeu-siau.
i ens ho farem.
adeu-siau.
A la ràdio de Sant Just, durante 8.1.
Aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint.