Seixanta i més
Benvolguts, amics oients de Ràdio d'Esvern
De nou amb vosaltres, una setmana més
Per posar en antena aquell que en castellà diuen cajon desastre
Per la varietat de temes que procurem portar al nostre programa
Uns divertits, altres de por, música, en fi
Per passar una hora amb tots els nostres bons amics de Seixanta i més
Ja ha passat la setmana dels barbuts
Que la nostra gent gran tenia catalogada com la setmana més freda de l'any
Començava per Sant Antoniabac i continuava, en fi, per sants amb barbes molt respectables
Però sembla que la temperatura no està d'acord amb la tradició
I ens ha donat, a banda de vents calents de Ponent
Una escalfureta que s'ha de reconèixer que ha estat força agradable
Sobretot a migdia
Però on és la pluja?
Sembla que s'ha anat de vacances a d'altres plans del món
Allà al Quinto Pino
Aviam si hi torna aviat
O així ho esperem
Som la taula de redacció de Seixanta i més
La Lina Santa Bàrbara
La Montse Larrea
En Carles Hernández Rius
I la Joan Algarra
Qui us desitja molt bon capvespre
O molt bon dia si ens escolteu en llissabte
Avui disculpem a Joan Maria García Puigdevall
Perquè té un motiu familiar que el priva d'estar amb nosaltres
Doncs després d'aquesta salutació
Endavant Seixanta i més
I ara amb això que si fa sol, si fa vent, si tal i que no fa fred
Què us sembla si cuidem de la pell
Però primer
La Viviana Llaveria
Ens explicarà
Què és la biocosmètica
Cada vegada estem més convençuts
Dels beneficis que comporta l'alimentació saludable
I per això parem més atenció que mai
A les etiquetes per descartar ingredients artificials
O perjudicials per a la nostra salut
També parem més atenció
A la composició dels cosmètics
L'aliment de la nostra pell
Els productes naturals i biològics
Són una tendència
I plantegen una alternativa saludable
Als convencionals
La cosmètica bio
Es basa principalment
En l'ús de productes secs d'origen natural
Plantes, flors, herbes i els seus extractes
Productes no testats amb animals i sense tòxics
Respectuosos amb la dermis i el medi ambient
Gràcies a l'augment de la demanda dels últims anys
La quantitat de productes de biocosmètica
Que podem trobar al mercat
És pràcticament equiparable
Als dels convencionals
Atès al seu origen natural
Són en teoria
Més afins a la composició de la pell
I per tant
A una efectivitat alta
Cal afegir-hi que són més fàcils de tolerar
Fet que evita problemes dematològics
I possibles reaccions al·lèrgiques
Com a contrapartida
Els cosmètics bio
Són normalment més cars
Que els seus competidors convencionals
L'agricultura ecològica
Suposa nimbes per als productors
I això implica
Que les matèries primeres d'aquests cosmètics
Han de ser més cares
A més, les textures
La fragrància dels productes de biocosmètica
Estan menys aconseguides
L'abstinència de conservants
Fa que aquesta mantinguin l'efectivitat
Durant menys temps
Que els productes tradicionals
Al mercat es parla de bio
Orgànic
Eco
I l'ideal seria que tot signifiqués el mateix
Però no és així
I de fet
Algunes marques
Generen confusió
A falta d'una regulació clara
En aquest sentit
L'Organització de Consumidors i Usuaris
L'OCU
Adverteix que han aparegut molts productes
Que s'autoproclamen naturals
I que estan lluny de ser
Sí que hi ha alguns segells
I certificacions privades
Als quals els fabricants
Es poden adherir
D'una manera voluntària
En la qual cosa es comprometen
A complir els requisits
De certificació
Per exemple
No utilitzar silicones
Parafines
Ni altres derivats del petroli
I sí
Un elevat percentatge
D'ingredients d'origen natural
També es garanteix
Que bona part
Dels ingredients naturals
Sigui de producció ecològica
O sigui
Que hem de mirar
Les etiquetes
I estudiar-ho bé
Perquè la nostra pell
Estigui perfecta
Vale?
Vale
Cada dia més guapes
Això
Aviam, Lina
Què és això que has dit
Que tenies preparat
Que era una mica llarguet
Que no sé què
Sí, sí
Aviam, explica, explica
Sí, anirem fent
Escolteu que tot això
És de Barcelona, eh?
Però fantasmes
Nosaltres de moment
Som molt patriotes
Sí, sí
Els fantasmes també
Els fantasmes vindran després
Però a l'entrada
Farem unes coses
Que tenen a veure amb Barcelona
I que no l'acabarem avui
Perquè resulta que
Ja veureu
Que és com una mica
D'una saga
Ara ho mirem
Ja veureu
Tres noms
Sobresurten
En el moviment econòmic
Industrial
I financer
De l'època
Estem parlant
Del segle XIX
Són el de
Joan Güell
Manel Girona
Manuel
Aquí encara diuen
Manuel
Manuel Girona
N'hiven Manuel
Manuel
Molt bé
Manuel Girona
I Antonio
López
I López
Tres empresaris
Que van unir
Interessos
Amics
Família
I fortuna
Tots
Es van saber
Envoltat
D'una
Veritable
Compte de col·laboradors
Autoritats
I coneguts
I coneguts de pes
No només
Van treballar
Les relacions
A nivell
A nivell local

que està entre el negoci i l'art
el primer huell
és interessant, no?
i tant
el primer huell, a part del parc
diu
creus que ve el nom
el primer huell
en acumular fortuna
va ser en Joan Duell i Ferrer
que el senyor va viure
del 1800
al 1872
que havia fet les Amèriques
amb prou èxit
abans de tornar amb les butxaques plenes de Cuba
Joan va visitar
durant un temps
i està passant per Estats Units
i Europa
amb la finalitat d'estudiar les darreres
novetals tèxtils
amb aquests tours
a les seves espatlles
l'emprenedor va arribar a Barcelona
amb una doble fortalesa
diners i coneixement
amb dues armes tan poderoses
sota el braç
en Joan Duell
va instal·lar una fàbrica de teixits
al barri de Sants
que encara conserva
i es diu
el vapor vell
en 1840
ja tenia
114 talers
per a la tela fina
i 175
pel bellut
la pana de cotó
tots impulsats
per vapor
a 1851
la fàbrica tindria
360
treballadors
després de quedar-se viu
dues vegades
era molt maco aquest senyor
Joan
va dedicar la seva vida
plenament als negocis
convençut
que era més barat
fabricar localment
que comprar fora
va engegar
la maquinista
terrestre
i marítima
dedicada a la construcció
de maquinària
passant
i més tard
es va convertir
en director
de la caixa
d'estalvis
de Barcelona
en 1844
que és la caixa
no?
entre tant
negoci
va tenir temps
de ser
regidor
de l'Ajuntament
de Barcelona
i diputat
de les Corts
Espanyoles
va ser
un proteccionista
un monopolista
convençut
i abans de morir
amassava
una de les fortunes
més extenses
de l'època
molt bé
ara esclar
tenim el fill
el fill
que aquí és que
diu
art
i negocis
el fill
herreu de Joan
es deia
Eusebi
Güell
i va
Sigalupi
1846
1919
va rebre
les dues
terceres parts
de la fortuna
paterna
en tal posició
l'Eusebi
va poder passar
la seva joventut
educant-se
i viatjant
va viure
a França
Anglaterra
on va
aprendre
llengües
i de pas
maneres
de Burgess
es delia
per l'arquitectura
i l'art
per la política
la història
la poesia
i la teologia
com el seu pare
l'Eusebi
va saber
comprendre
la realitat
econòmica
que envoltava
i es va
distingir
les tendències
que més
beneficiarien
els seus interessos
amb una visió
tan clara
del negoci
no li va costar
donar
un impuls
nou
als interessos
familiars
i va
fer créixer
exponencialment
la seva fortuna
o sigui
que aquest ho va
multiplicar tot
diu
a més de la seva
empresa principal
Güell
Parellada
aquesta era
l'empresa
Eusebi
va tenir
participació
en gairebé
totes les àrees
de la indústria
i de les finances
catalanes
vaixells
ferrocarrils
acer
gas
ciment
en la fundació
de la companyia
general
d'asfalt
i Portland
Asland
la caixa
i el banco
hispano-colonial
això va ser
1876
per si fos poc
també va ser
propietari
de fàbriques
de farina
i flaquers
va entrar
en el sector
vinícola
i va ser
un dels directors
de la companyia
de tabacs
de filipines
bueno
això està bé
perfecte
perfecte
o sigui
no va
no va muntagar
els diners
en un sol lloc
també va donar
feina
feina
a tothom
es va expandir
sí
diu
seguint els passos
del seu pare
l'Eusebi
també va tenir
temps
per la política
va ser
regidor
de Barcelona
diputat provincial
i senador
d'Espanya
i si
Eusebi Güell
se'l coneixia
per la seva gran capacitat
en els negocis
encara
se'l reconeixia més
amb la seva faceta
de mecenes
d'Antoni Gaudí
gràcies a ell
l'arquitecte
va poder desenvolupar
amb llibertat
tot el seu geni
Gaudí
i Güell
compartien
un espai
d'amistat
personal
en el qual
els diners
mai no eren
el tema
de conversa
com nosaltres
i no
a l'Iguarito
a l'art
i una religiositat
peculiar
els s'unia
fins al punt
que molts
coetanis
van arribar
a murmurar
que l'Eusebi
estava malgastant
la fortuna
del seu pare
pagant
sense vacilar
les obres
de Gaudí
però no va ser així
ja que Güell
fill
moria sent
un dels homes
més rics
de Barcelona
i Güell
també va ser
un actiu propulsor
de la cultura catalana
i entre altres seccions
va donar suport
als jocs florals
i va ser el president
del centre català
i Alfonso III
aquest era el rei d'Espanya
prolífic
amb l'apliació
de la classe noble
del país
va otorgar
a Eusebi
el comptat
de Güell
en l'any
1908
i ara senyors
us deixo
el pròxim dia
parlarem de López
i López
sí
com deia aquí
diràs
tot
de lo de López
i López
sí
avui no
perquè ja seria massa
ara us quedeu
amb el Güell
que Güell
hi ha manera
de fer les coses
ho va fer bé
no?
sí
ho va fer bé
molt bé
molt bé
bé doncs
i ara
no sé
si voleu
que us faci
el d'allò
aquest
és molt curt
el susto
l'espant
diguem les coses
l'ensurt
l'espant
tot el que vulguis
ha desportat
però bueno
també fa gràcia
perquè és veritat
i a més aquest
el tenim més recient
això
l'altre dia
penso que ho vam comentar
una mica
però ara el farem bé
i ho dic
tal com està
allà descrit
eh
dice
nos despertamos
entre los
entre los
insoportables
graznidos
d'un ave
no un ave
cualquiera
nuestro estupor
fue inmenso
al salir al balcón
y ver una silueta negra
de grandes dimensiones
quizá debería medir
entre 3 y 5 metros
y no exagero
madre de Dios
amb aquesta carta
el director
adreçada per Pere Carbó
a l'avantguarda
el dia 10
de juny
de 1990
o sigui que això
està aquí
això és
aquí a tocar
aquí tenim l'esperit
aquest
va començar
la més moderna
aparició fantàstica
fins avui
de la nostra
sempre supronent
ciutat
countdown
va ser el tret
de sortida
de seguida
van arribar
més cartes
de gent
que havia vist
volar
pel cercle
de Barcelona
aquella immensa
i misteriosa
criatura
entre el 28 de maig
i el 31 de juliol
el barri
de les Corts
el de Sarrià
el de la Barceloneta
el Turó Park
el del Puixet
la plaça
del Virrer Llamat
la de les Ceps
la del Padró
els carrers Rocafort
Consell de Cent
i Tarragona
van ser l'escenari
dels seus vols
o sigui que
d'un i duret
el que aquest animaló
va estar per allà votant
i jo recordo
això no
no està tan lluny
perquè ho recordo
que avui
tu no se'n recordeu?
no
del 90 no
jo precisament
d'aquell temps
d'aquell temps
com les crios
eren una mica
eren bastant petits
i així
estaves dedicat
a altres coses
que no
jo també tenia els crios
petits
però
hi ha gent
més curiosa
que altra
molt batament
jo me'n recordo
d'un altre
va espantar tothom
allò a tu
i qui era
i qui era
aquella cosa
aquella tarda
que vam tenir
aquelles llums
que van
aquelles llums
jo que he estat
veient les aurores boreals
aquelles llums
talment
eren aurores boreals
després es van dir
que eren uns globus
que en el sud de França
havien fet unes proves
però talment
us ho dic
el meu marit i jo
ens caia la bava
i ens vam quedar
com extasiats
i va durar hores i hores
molt
i feia gràcia
perquè tenia bastant
color dels Barça
o sigui era
vermell, blau
i tot això
era verd
era una cosa preciosa
continuem amb el nomador
que de seguida acabem
no és un fantasma
no, aquest és veritat
en aquests darrers
d'aquests carrers
es diu
a la cantonada
on ara se situa l'itinerari
a una veïna
la Pilar Bertran
li va semblar
haver trobat
el refugi
de la bèstia fantàstica
dins
d'un solar tancat
el periòdico de Catalunya
i l'avui
i algunes publicacions
especialitzades
van seguir
l'incident
durant setmanes
i mesos sencers
i l'agència de notícies
Europa Press
va enviar reporters
a cobrir la notícia
el telèfon
d'informació
ciutadana
de l'Ajuntament
va quedar col·lapsat
i també
la centraleta
de la policia
milers de persones
trucaven
espantades
afirmant
que havien vist
l'animaló
l'animaló?
una bèstia imponent
animalazo
animalazo
si hem de fer cas
la descripció
que he aconseguit
recrear amb la informació
dispersa
una mena de drac
de color negre
entre 3 i 10 metres
que volava de matinada
amb unes sales
membranoses
i que
proferia
fortes
graznidos
en 3 intensidades
distintes
Santiago Mayosa
el responsable
del servei
ornitologia
de la facultat
de biologia
de Barcelona
va dir
que no existia
cap descripció
científica
que s'ajustés
a les que havien
realitzat
els diversos testimonis
però que potser
es tractava
d'un albatros
gegant
pocs dies després
el botànic
Xavier Tutusau
aportava
nova informació
potser era
un avis
cervus
o peritio
una espècie
similar
a la mitològica
aurroc
fue descrita
en el siglo XVI
por el rabino
Aron
Ben Chaim
en un opúsculo
consagrado
a les bèsties
fantàstiques
del que
disponíamos
algunos fragmentos
depositados
en la Universitat
de Múnich
hasta la Segunda
Guerra Mundial
tras la cual
desapareció
misteriosamente
Aron
Ben Chaim
basándose
en la obra
de un escritor
árabe
desconocido
mencionaba
en un tratado
sobre
el avis
cervus
lamentablemente
perdido
en el incendio
de la biblioteca
de Alejandría
donde se describía
el curioso animal
como mitad
ciervo
mitad
ave
concluyéndose
que dada
la sombra humana
que proyectaba
sobre la tierra
podía ser
espíritus
de individuos
que murieron
bajo el enojo
de los dioses
el científic
aprofitava
per tranquilitzar
la població
ara diré una cosa
però és el que diu el llibre
eh senyors
al tanto
jo no dic res
diu
el científic
aprofitava
per tranquilitzar
la població
explicant
que l'avis
cervus
era
malgrat el seu
aspecte
aterridor
totalment
inofensiva
i devia ser
veritat
perquè abans
de desaparèixer
per sempre
de l'horitzó
barceloní
l'única
malifeta
que se li coneixia
és haver
descarregat
una bona
cagarada
damunt
del parabris
és dur
d'un cotxe
d'un cotxe
valla
valla
que contento
que contento
estaria
la
la que
va quedar
va quedar
descansada
la va deixar
la va deixar
va quedar descansada
diu
aneu-la
ja està
ja no torno
i ara segurament
en el 2020
tornarà a venir
ah mira
no seria
no seria
un dron
un dron
fantasma
hombre
tu en el 90
todavía no estaves
no lo sabemos
no lo sabemos
bueno
posem la sintonía
de las biografías
sisplau
pero que esteve
a fa gràcia
per això
sí sí
és que fa gràcia
biografies
de personatges
il·lustres
avui
us oferim
uns breus trets
d'Antoine de Saint-Exupéry
Antoine de Saint-Exupéry
va néixer a Lyon
l'any 1900
de ben jove
es va dedicar
a la literatura
amb força fortuna
ja que les seves obres
d'estil modern
llenguatge proper
i acció directa
van ser molt ben acollides
pel gran públic
a partir de complir
el servei militar
amb l'aviació
es va aficionar
a volar
i va ser
a partir
d'aquella circumstància
que l'aviació
va ser
el seu mitjà de vida
juntament
amb les lletres
com a pilot
va participar
en la guerra civil espanyola
i més tard
en la segona guerra mundial
com hem dit
va alternar
els vols
amb la literatura
recordem títols
com
vol nocturn
l'any 1931
pel que va rebre
el prèmit fèmina
Terra
Terra d'homes
Terra d'homes
pilot de guerra
si és que hi ha
un bon munt
la seva obra
més coneguda
el petit príncep
que molts diuen
que és un conte infantil
però que em sembla
que està dirigit
fonamentalment
al públic adult
encara que potser
sigui pels nens
o pels grans
que conservin
el seu interior
el sentit
ingenua
de la infantesa
aquests són
els que poden
entendre
en tota la seva
grandesa
el bellíssim missatge
que el petit príncep
ens dona
aquesta és
una obra poètica
escrita
en prosa
forma i contingut
tenen
una unitat
harmònica
que surteix
de la seva
inesgotable
poesia
dels sentiments
de l'amor
a la vida
a la naturalesa
als essers humans
totes les persones
grans
van ser
primer nens
això diu
l'autor
Antoni
Sant Exupery
el nom amagat
que tots guardem
en el lloc
més proper
de l'ànima
fa una crida
a la imaginació
com una forma
de descobrir
i entendre
el món
lentament
dóna resposta
a qui li pregunta
per la soledat
diu
sempre he estimat
el desert
on pot seure
sobre una duna
de sorra
sense veure
ni escoltar
res
i malgrat tot
sempre hi ha
alguna cosa
que lluu
en el silenci
el petit príncep
és l'obra
més llegida
arreu del món
Antoine
de Saint-Exupery
en compliment
del seu deure militar
la segona guerra mundial
va desaparèixer
en un vol
de reconeixement
en el mar
l'any
1944
a títol pòstum
es van publicar
les seves obres
Ciutadella
l'any 1948
Carnets
l'any 1953
i Un sentit
de la vida
1956
en el panteó
de persones
il·lustres
de París
hi ha un lloc buit
en espera del cos
que no es va trobar mai
d'aquest escritor
i alhora viador
que va deixar
tot un nombre
d'obres
entre les quals
destaca
un meravellós
cant
a la vida
que ha llegit
gairebé tothom
el petit
príncep
Música
per gaudir
Avui escoltarem
l'Alegro Marciale
del concert
para piano
número 1
del compositor
hongarès
Franz von Litz
nascut a Raiding
el 1811
i mort a Bayloid
en 1886
va ser un pianista
precoç
amb influències
de Chopin
va viatjar
per Europa
on va obtenir
gran fama
com a concertista
fou gran amic
i protector
de Richard Wagner
instal·lat definitivament
a Weimar
a Alemanya
va abandonar
la seva
clamorosa
carrera
de pianista
per dedicar-se
exclusivament
a la composició
d'aquesta època
daten
els seus
grans
poemes
sinfònics
gènere
del que va ser
creador
de la seva
gran producció
d'obres
destaquen
les rapsòdies
hongareses
el poema
sinfònic
dansa macabra
els preludis
i els concerts
sobretot
per a piano
d'aquest destaca
pel seu
lirisme
el número 1
del qual
podem escoltar
l'Alegro Marchiale
interpreta
l'Orquestra
Sinfònica de Berlín
sota la direcció
d'Albert von Camus
solista
al piano
Elisa
Mastredits
Mastredits
Mastredits
Mastredits
Mastredits
Mastredits
Mastredits
Mastredits
Mastredits
Després d'aquest
Allegro Marchiale
del concert número 1
doncs ara
la Montse
ens explicarà
coses més tranquil·les
perquè d'aquí hem sortit
amb uns ànims
escolta'm
per tirar a córrer
Vigirem la planta
del mes
l'all
és beneficiós
pel cor
l'all
l'all
l'all
jo he tenit
jo he hagut de
tancar totes les portes
perquè el meu marit
s'ha fet alli oli
imagina't
imagina't
la furtó
que devia ser
els alls
que hi havia a dintre
no, només que ha posat
un però
gros
i com deu ser
dels caps
nou
escolta'm
tenia molta aroma
diu que el trobava
massa picant
massa picant
però tu t'ho ha fet per tu
ja t'apanyaràs
l'all és beneficiós
per tot
per tot
les seves virtuts
cardiosaludables
s'assumen al seu poder
per combatre infeccions
l'all
és un dels aliments
més saludables
totes
en què
hot
Aroma o pudor.
Bé, és furtó.
Poc se sap de l'origen exacte de l'all.
Hi ha diferències clares sobre el seu gust corrent.
Amb l'antiga civilització egípcia, ara fa 3.500 anys.
Sembla que els antics grecs el plantaven a les creus dels camins
com a símbol de protecció contra els perills.
Hi ha discorides, beneïa, les virtuts per combatre les lombrices escuts
i per evitar els gasos i provocar l'orina.
Això d'evitar els gasos, diciento, eh?
És un saldo condimento.
Ara, jo sí, jo poso a tot arreu, eh?
És un saldo condimento.
Gasos perfumados, gasos.
Sí, perfumantes.
I l'ajo es diu Allium sativum.
És una espècie més estudiada i consumida d'un gènere del que es coneixen
més de 100 espècies de més a Europa.
Tots els alls presenten un bulb subterrani
i en el que es concentren les materials de reserva que la planta precisa per créixer.
El bulbo de l'ajo, de la cuina, està format entre 6 i 15 bulbos o dientes.
Amb aquesta part de la planta es troba els components actius més interessants medicinalment.
El bulbo conté oli essencial,
alinina, substància responsable del peculiar olor de l'ail,
i garcilina, sales minerals de ferro, sofre i vitamines.
El sofre, diu, sí.
Les virtuts... També pot ser.
També pot ser.
Les virtuts medicinals de l'ail es mantenen quan es pren sec
perquè, com diu en el refran, ajo cocido, ajo perdido.
No, no, ha de ser sencer.
Ha de ser sencer.
Sense i cru.
I cru.
Quan n'hi trobes els seus components frescos.
Entre les numeroses virtuts de l'ail,
destaca el seu efecte vasodilatador
i hipoviscositante, fluidifica la sangre.
i antigregante plaquetario,
per lo que resulta muy beneficioso
per prevenir la formació de tromboembolismos
i d'arteriosclariosis.
Com a excel·lent aliat de la salut del cor,
se li atribueix els efectes antipertensius i polipemiantes,
i s'indica també amb la seva ajuda pels pacients diabètics.
per les bontats de l'ail no acaben aquí.
Actua com un bon diurètic ideal
pel tractament d'afeccions urinàries com les cistitis.
Sí, és un antisèptic.
Sí, és un antisèptic, que també ajuda,
segueix tractaments per les barruques i pels fongs.
Sí, l'escrema, eh? L'escrema, de veritat.
És tradicional per aliviar...
Ara, deixeu una llagota.
Diu que és tradicional per aliviar
els episodis griposos, la faringitis i la bronquitis.
I també és antiviral, antifungico i vermicida.
Sí, contra els fongs, sí.
Ideal per combatre barruques, fongs i paràgids intestinals.
Sobre els fongs i les barruques
s'aplica l'all fresc directament.
Es lliga, o sigui, se tanca l'all,
fregar-lo amb una tirita
i l'has de portar...
Sí, l'has de deixar a sobre.
Tancat tota la nit.
Ja et dic, però després queda un forat preciós.
Contraindicacions,
que diu que l'all també pot produir irritació gàstrica
amb algunes persones.
Ah, anava a dir, perquè a mi em senta com un tret.
Amb algunes persones.
Sí, sí.
I aquí està tot.
Això està fet per la Teixer,
que és una Maria Teixer,
un arborista,
i el menantial de la salut.
Molt bé, molt bé.
És molt interessant.
El que passa és que la perfumito...
Sí, el perfum...
En raó d'ella...
Bueno, nosaltres...
Sí, però a mi m'agrada, eh, l'all.
No, no, a mi d'agradar-me m'agrada.
Però a l'estat tot, en conjunt,
tot l'estat espanyol i el nostre país,
posem all a tot arreu.
A tot arreu.
Perquè, mira, l'all i pebre de molts mariners...
Sí, i l'all i oli...
L'all i oli...
L'all i oli...
Sí, clar, és...
L'autèntic...
L'autèntic no porta oli.
És all i oli.
I ja està.
I puja en un moment.
I també l'all negre que fan a Vilanova.
Ah, sí.
Sí, és veritat.
Per dir, n'hi ha aquella cosa que totes sabeu
que si no vols que després et torni a la boca,
treure l'arrel del mig.
El cor.
Sí.
El cor.
Sí, també van dir que això era una llegenda urbana.
Bueno, no, però sí que a vegades...
No, si el xicot aquest que s'obre a la televisió...
No, no, no, no, no, no, no...
Potser la concentració del...
De les substàncies, eh?
De les substàncies més fortes.
Bueno, la llina aquesta, que és una de les...
Moltes coses, potser està composada aquí dintre.
Jo no sé si una vegada us vaig explicar aquella història,
que jo treballava amb un gust tan mola.
Ah, sí.
Sí, que la vaig explicar, doncs.
I el pobre senyor va dir, escolta, mire, no prengui all, no prengui all.
Diu, però si és bo.
Diu, no, no, no, fins que no ho prengui all, vostè no prengui all.
Vostè no prengui all, no, perquè a l'un millor es queda sense menja.
Sortia, sortia, sortia, sortia.
Ai, pobra.
Bé, posem la sintonia de viatjar.
I poseu sall a la... d'allò que també n'hi ha de viatjar.
Sí, sí, sí.
Ai, pobra.
Avui visitarem els massos solitaris del massís de Sant Llorenç del Munt.
En aquests massos no fa gaire temps que encara hi havia vida i activitats tradicionals.
El mass ha estat durant més d'un mil·leri a l'eix humà de Sant Llorenç del Munt.
Ara, quan la vida ha canviat tant, encara hi queden uns quants, o unes quantes,
grans cases pairals on la vida s'adapta al ritme dels segles,
a redors de la llar de foc i a la volta gòtica.
Des que el món és món, l'hereu és aquí la raó de ser dels pas del temps.
Al mass del Puig de la Balma, actual, n'és un 25è, sempre dins de la matemàtica, de la mateixa família.
Sí, són 25.
25 què?
25 èpoques.
Èpoques.
25 hereus.
25 hereus.
Sí.
De la mateixa família.
I al mass de les Oliveres, l'amo diu que els propietaris tenen el deure ancestral de preservar el llenatge i la casa.
I és que tants anys de patrimoni pot ser molt...
pot ser molt important.
Pot ser molt important.
Sí, sí, sí.
El mass de les Oliveres està documentat des de 1196 i el mass del Puig de la Balma des de 1278.
Però els massos són forts anteriors.
Aquest darrer mass està vestit en una balma que li fa de paret posterior i de teulat
i que és potser el mas més espectacular de tot el massís.
La part inicial s'ha conservat des de la seva construcció.
Els trets arquitectònics més notables són un parell de finestrals gòtics del segle XIII
i a la porta d'ovellada, feta amb peces de pedra, que dóna entrada al mas.
I dins de tot està intacta, ja que els amos van habilitar un edifici anex construït al segle XVIII
i l'antic va quedar com un magatzem dels serveis de la casa.
Hi ha l'antic foc a terra, la panera dels atuells.
Avui la família va convertir aquest edifici en un museu
on s'exhibeixen objectes acumulats al llarg dels segles.
En aquell mas, la maquinària agrícola no va entrar fins als anys 70
i les tasques s'havien desenvolupat de manera tradicional, de manera manual.
Avui s'hi beuen tractors, però les coses no han canviat tant.
Continuen fent la matança del porc i menjant els animals i les hortalisses
conreades a la pròpia finca, malgrat que ara els ingressos queden complementats
perquè part dels edificis s'han dedicat, en part, a residències rurals,
amb propostes de natura i convencions adequats a aquests temes.
Durant els segles, els recursos s'havien obtingut amb el vi,
l'oli i el carbó d'alcina, però la filoxera i les gelades
van acabar amb els ceps i les oliveres
i ara l'ús del carbó és tan sol circumstancial.
Mura, poble al qual pertany el Puig de la Balma,
s'havia servit del carbó del mas,
però quan va arribar el botar es va acabar el consum de carbó
que havia estat el mitjà o la matèria
que durant segles havia sigut imprescindible
pel devenir de la vida dels habitants dels entorns.
El procés seguit per aconseguir el carbó
era el clàssic de tota la vida.
Estetllaven els boscall d'alzina d'un metre de llargada
i aquests boscall s'apilaven en forma rodona,
deixant sempre l'ull al mig, com una estufa,
perquè sortís el fumall
i anés cremant a poc a poc
per quedar finalment el típic carbó vegetal.
L'acabament final era posar unes branques
i al capdamunt de la pila, terra ben compacta,
calant foc al fons i tirant llenya
fins que arribaven al cint tapant la pila.
l'avissador era la persona que, a canvi d'unes 200 pessetes,
aproximadament un euro i vint cèntims,
vigilava les nits perquè el foc de les carboneres,
que es mantenia viu durant força dies,
no revifés amb el perill de l'incendi.
A Sant Llorenys de Munt es conserva encara el record
dels bandolers que van proliferar a la Catalunya central
durant els segles XVI i XVII,
i que té a veure amb el bandolarisme amb el...
És una pregunta.
Sí, és una pregunta.
Aviam, què té a veure amb els bandolers?
Què té a veure amb els bandolers amb els...
Massos.
Massos, que està tallat, eh?
Doncs que el mas Roca Guinarda
va néixer el famós Perot Lolladre l'any 1582.
Va prendre el seu cognom del nom del mas
passant a ser Pero Roca Guinarda.
el més temut dels saltejadors de camins del país.
Es va acollir més tard a un perdó real a va canviar
i a canvi va lluitar amb els...
Terços.
Cercos castellans a Nàpols.
Terços, les tropes castellanes.
Terços.
A Nàpols.
Terços castellans a Nàpols.
Sí.
Un carreró de Ciutat Vella, Barcelona,
té un record per al feroge personatge
ja que porta el nom de Perot Lolladre.
Com a cas curiós de fama llegendària,
cal dir que el Quixot li dedica ni més ni menys
que dos capítols on diu que
su fama no tiene límites en la tierra que la encierren.
També el mas Montada de la vall d'Horta
compta amb la seva història d'haver estat habitat
per la família de Joan Montada,
dit el minyor de Sant Llorenç de Saball,
membre de la quadrilla de Perot Lolladre,
que també va anar a Nàpols a lluitar amb les tropes castellanes.
El veí de Mura explicava al periodista Eugeni Casanova
que tant el mas argelagut, argelaguet,
avui desaparegut, com el mas roca,
eren freqüentment vegetats pels bandolers,
tant per amagar-se com per guarir-se les seves ferides.
La família propietària del mas de les Oliveres
va portar el nom de la casa fins l'any 1856,
any en què la desgràcia va finar en llinatge.
El patriarca Josep Oliveres havia tingut set fills,
però tots havien mort,
de manera que va anomenar a Areva
una seva neboda casada amb un cavaler
del mas veí de Cant del Mau.
A la casa veïdal d'aquest mas,
a principi d'aquest segle,
encara es conservaven un molí i una bòbila en pleus.
Cal dir que tan antiga com la institució del mas
és la del masover.
L'any 2002,
el vessant ballaçat de Sant Llorenç del Munt,
encara vivia tota sola la masovera del mas d'Avic.
Tenia 82 anys
i feia produir la terra del mas abastint-se d'ell.
Encara es feia vida a la vora del foc,
explicant als visitants
les velles històries d'aquells paratges mítics.
En aquella època solament quedaven quatre masos habitats,
dos tot l'any i dos per vacances,
i caps de setmana.
La resta, fins a 13,
són masos fantasma,
amb portes i finestres tancades,
guardant entre les seves parets
un munt d'històries viscudes
al llarg dels segles,
dintre d'aquest massís muntanyós,
Sant Llorenç damunt,
a redors de la muntanya santa de Montserrat.
La resta, fins a 13,
de la muntanya santa de Montserrat.
La resta, fins a 13,
la muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
La muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
La muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
la muntanya santa de Montserrat.
Aigua curativa per a les persones grans.
Benefici de les aigües termals.
És un reportatge d'Òscar Gimélez.
Segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut,
les aigües termals mineromicitinales són aquelles que, bacteriològicament incontaminades,
procedeix d'una font subterrània natural o perforada,
contenen una mineralització determinada i poden induir efectes favorables sobre la salut,
cosa que ha d'estar reconeguda per l'autoritat pertinent del país d'origen.
Cal distingir entre el barneari o l'estació termal,
que disposa d'aigües mineromedicinals i de metges especialitzats,
un centre de tal esoteràpia que fa servir aigua de mar
i un spa dedicat principalment a tractaments estètics i el relax utilitzant l'aigua.
Sí, o sigui, veus, continua aquí, on tenim el segon full, aquí.
Els aigües mineromedicinals?
Sí, a continuació.
Aquí no, ja?
Sí.
Aquí no, efectes de les aigües termals segons...
Això, després llegirem la part d'abast.
Ah, efectes de les aigües termals segons la seva composició.
Les aigües mineromedicinals poden contenir minerals diversos,
com ferro, clor, sofre, magnesi, calci, sodi o bicarbonat.
La seva utilitat en diferents processos depèn de la seva composició.
Bé, els efectes beneficiosos sobre la salut de les aigües termals
es coneixen des de fa milers d'anys i els banys eren, a més, un lloc de socialització.
De fet, s'han descobert restes de banys públics que daten de 2.000 anys abans de Crist
a la Índia, Grècia i Itàlia.
L'aigua és considerada termal si surt a la superfície com a mínim a 4 graus centígrads
sobre la temperatura mitjana anual del lloc.
Les aigües termals es classifiquen en hipotermals,
de més de 4 graus centígrads,
de temperatura mitjana ambiental fins a 34 graus centígrads.
Mesotermals, de 34 a 39 graus.
I hipertermals, de més de 30.
S'han descrit les propietats beneficioses principalment
amb patologies respiratòries,
traumàtiques i dermatològiques,
però també amb moltes altres malalties
i la manera d'utilitzar-les,
ja sigui bevent-ne l'aigua,
penyant-se o fins i tot inhalant-la.
I pot ser diferent segons el procés que es vulgui tractar.
Deixeu-me fer un incís.
Ja us sabeu que faig la fardada d'haver anat a Islàndia?
Doncs hi ha una cosa que se'n diu el Blue Lagoon,
que és una cosa que està a l'aire lliure, a Islàndia,
que té el seu ambientillo.
Amb unes aigües termals,
i que s'ha descobert, i ho va descobrir,
és estupendo per la psoriasis.
I són aigües termals,
hi va molta gent, ha fet...
Però pot anar qui li doni la gana.
Jo no m'ho vaig perdre,
i m'ho vaig passar pipa, us ho prometo.
Amb l'aigua freda?
No, no, l'aigua estava termal,
que era el Blue Lagoon,
perquè, esclar, a Islàndia n'hi ha molts vessaments d'aquests,
que com és la geodinàmica aquella que n'hi ha parlat...
Sí, allò de los geysers i soles, no?
L'aigua deu ser...
No, no, l'aigua segurament estaria a uns 34 graus,
no menys.
Seria una d'aquestes d'aquí,
que seria més sotermal, no?
Sí, segur.
Així els balnearis tenen un paper fonamental
per proporcionar beneficis tant físics com psicològics a la gent gran,
que sovint pateix problemes de salut
per als quals les aigües termals
han demostrat ser de gran ajuda.
L'important és que el seu ús
estigui supervisat per un metge
o professional sanitari especialitzat.
i torno a fer una transició i, perdoneu,
una cosa són les aigües termals
i fer aquest bany i tot això.
Però el que no és recomanable,
i això he dit per professionals,
no per mi,
que una persona que tingui problemes d'acord
faci aquest tipus d'aigües
que passa de la freda a la calenta,
de la calenta a la freda.
Això mola el tanto que pot produir
un trastorn a la part...
Això és com aquell que es fica en una sauna
i comença a pujar la temperatura.
És com el balneari que hi ha a Andorra.
Sí, que no...
Sí, a Caldea.
A Caldea.
Que també tens espais d'aigua freda,
aigua calenta...
Sí, no, no, no, no.
Aquestes coses a mi no m'agraden gaire.
Sí, sí.
Aviam.
Indicacions principals de les aigües termals.
Malalties reumàtiques.
Constitueixen la indicació principal
de les aigües termals
i s'han descrit les virtuts en l'artrosi,
les tendinopaties cròniques,
les seqüeles de traumatismes,
la fibromialgia
i els reumatismes inflamatoris crònics.
Els mètodes més habituals són els banys,
les dutxes a pressió
i les tècniques de mobilització en piscines
juntament la via oral
i els tipus d'aigües utilitzades
són les sulfurades,
les bicarbonatades
i les clorororades.
Malalties respiratòries.
Les aigües termals,
principalment les sulfurades,
bicarbonatades i clorororades,
es poden considerar
una teràpia complementària
o preventiva
en aquell tipus de patologies
i s'han observat
beneficis en la rinitis,
la rinocinocitis,
la rinofaringitis,
amigdalitis crònica,
la laryngitis,
l'asma i la bronquitis,
entre d'altres.
Es poden utilitzar
mitjançant aerosol
o rebolitzadors,
com també...
Nebulitzadors.
Sí, nebulitzadors,
com també
en dutxes nasals
i irrigacions nasals.
I mira,
el que diu
abans que jo comentava,
malalties de la pell.
Sí.
La cura termal
es pot combinar
en tractaments
per diverses malalties
dermatològiques,
com la dermatitis
o l'excema
o la psoriasis.
Sí, sí.
S'utilitzen aigües
sulfurades
i clororades,
tant per via oral
com en forma de banys,
aigua pressió
o pulveritzacions.
Bé,
són ferroginoses també.
Tenen un efecte reconstituent
i ajuden a millorar
l'anèmia,
a més de ser útils
per a alguns trastorns
reumatològics,
hepatobiliars
i cutanis.
l'alcín,
les sulfurades.
Aquí les sulfurades
és...
Aquí.
Aquí en aquestes d'aquí
que diem les...
Ateses les seves propietats,
antiinflamatòries
i antialèrgiques,
es fan servir
per tractar
malalties reumàtiques,
respiratòries
i al·lèrgiques.
Sulfatades
tenen efectes purgants
i faciliten
l'expulsió de bilis,
per la qual cosa
estan indicades
en processos
digestius
i hepàtics.
i furraginoses...
No, ja ho han dit,
bicarbonatades.
Bicarbonatades.
Les seves propietats,
antiàcides
i hipoglucemians,
les fan apropiades
per als trastorns digestius
i endocrins.
Carbogassoses
exerceixen
una acció
vasodilatadora
i per això
poden ser beneficioses
per a pacients
amb problemes cardíacs.
O sigui que ja ho sabem,
anem a Caldea...
i fem el que podem.
A mi em van convidar
i jo no vaig voler anar-hi.
En fi,
això de ficar-me a l'aigua
ha de ser
en un lloc
que a mi em convingui molt.
No, no,
jo us ho dic
això del cor
perquè quan vaig estar
una temporadeta malament
doncs
al metge
li va dir a la Cristina
si vol que li faci un massatge
però no vagi
res d'aigües.
Ah, això mateix.
Bé, doncs...
Ja, sense Caldea
ja hem acabat.
Hem acabat
i realment
és un consell
que crec que
us anirà bé.
Sí.
Bé, fins la propera setmana
o bé
fins dissabte
que tornarem
a repetir
aquesta audició.
Senyores, senyors,
a tots
molt bona nit
o molt bon dia.
Carles,
moltes gràcies
per la teva col·laboració
i a tots
per escoltar-nos.
Fins a la propera.
Fins la propera.
Adéu, siau, bona tarda.
El Just a la Fusta
parlem de tot el que passa
a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis.
400 pisos
per vendre.