Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Seixanta i més
Molt bona tarda, amics oients de Ràdio d'Esvern.
Aquesta sintonia, que heu escoltat, dona pas a l'audició Seixanta i més,
un magacín de temes variats i curiosos que ompliran a aquesta hora fins a les 9 del capvespre.
En què esperem comptar amb la vostra companyia?
Són els components de l'equip de Seixanta i més,
l'Ina Santa Bàrbara, Joan Maria García Puigdemont, Carles Hernández i Rius
i aquí us parla la Joana Algarra,
que us saluden i donen el crit de Endavant l'audició d'avui de Seixanta i més.
Sembla que la tardor,
amb els seus llargs capvespres,
on comença la foscor cada dia més aviat,
ens convida a pensar sobre temes filosòfics
amb una profunditat més humana,
o almenys així ens ho sembla.
I dic això perquè em vaig trobar una antiga publicació,
groga de la pas del temps,
molt temps, crec.
En una de les seves pàgines
vaig trobar escrites unes consideracions
sobre aquesta circumstància meravellosa
de la que gaudim dia a dia,
que és la vida,
i a la qual, a vegades,
no li tenim gaire respecte.
Us sembla bé que les publiquem
a través d'aquest micròfon?
Doncs, endavant,
aquest homenatge a la vida.
La vida és una sort.
Aprofita-la.
La vida és bellesa.
Admira-la.
La vida és beatitud.
Assaboreix-la.
La vida és un somni.
Fes-ne una realitat.
La vida és un repte.
Fes-li front.
La vida és un deure.
Compleixo.
La vida és un joc.
Juga-l'hi.
La vida és preciosa.
Cuida-la.
La vida és riquesa.
Conserva-la.
La vida és amor.
Gaudeix-ne.
La vida és un misteri.
Descobreix-lo.
La vida és una promesa.
Satisfes-la.
La vida és trista.
Supere-la.
La vida és un himne.
Canta-l.
La vida és un combat.
Accepta-ho.
La vida és felicitat.
Mereix-la.
La vida és la vida.
Preserva-la.
La vida és elors.
Bé, avui no comptem amb la Montsa,
que a última hora ha tingut un petit incident a casa seva.
I bé, d'aquí la saludem i desitgem que el pròxim dimecres
no faci un altre cop una campana, no?
Ella, que consti, Montse, 500, hola guapa.
Hola guapa.
Bé, ara parlarem d'una cosa que em sembla que és molt interessant.
La setmana passada parlàvem de la manera més adient d'envellir,
tant per la nostra felicitat i el perfect encaix
dintre de la família i la societat.
Avui ens referirem a les necessitats que les persones grans
tenen per manca de salut, incapacitats físiques i d'altres motius.
Moltes vegades, els membres de la resta de la família
tenen obligacions inedudibles que no poden abandonar.
I aquí entren en escena els cuidadors de persones grans.
La recerca i selecció del cuidador es pot dur a terme personalment
amb l'ajuda d'empreses especialitzades en aquest tema.
En qualsevol cas, és essencial que la capacitació del cuidador
sigui-la idònia i, a més a més, és imprescindible
que la persona gran participi en la selecció del cuidador.
Idoni el vistiplau, ja que és ell, ella,
que ha de passar moltes hores amb la seva companyia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquest tema ens el presenta el sociòleg Òscar Jiménez i diu
Els especialistes asseguren que el millor per nosaltres
és que puguem envellir en el propi domicili,
al costat dels éssers estimats i envoltats de tot allò que ens és familiar.
No obstant això, la preocupació davant de certs riscos,
tals com accidents domèstics o caigudes,
així com complicacions de salut imprevistes,
plantegen als familiars d'una persona gran
la conveniència de contractar algú que ajudi a tenir cura d'ella.
I si parlem de persones dependents,
de les quals els fills o la parella no es poden ocupar al 100%,
no cal dir que la necessitat és absolutament inolvidible.
La família ha de tenir en compte que el cuidador
no és ni un professional d'infermeria
ni tampoc una persona que es dedica exclusivament a fer companyia.
Es tracta d'una persona formada i capacitada
per la tasca d'atendre, cuidar i ajudar,
que té com a objectiu servir de suport als familiars
que envolten la persona gran.
A l'hora d'escollir el cuidador,
s'ha de tenir en compte alguns detalls.
És important tenir en compte les necessitats de la persona
de la qual s'ha de tenir cura.
No és el mateix atendre una persona
que mantingui intactes les seves facultats
que assisti a un malalt d'Alceme
o que estigui descapacitat.
La recerca i selecció del cuidador
és pot dur a terme personalment
o amb l'ajuda d'empreses especialitzades en aquest tema.
En qualsevol cas,
és essencial que la capacitació del cuidador
sigui la idònia
i, a més a més,
és imprescindible
que la persona gran participi
en la selecció del cuidador
i doni el vistiplau,
ja que és ell qui ha de passar moltes hores
en la seva companyia.
I arribem a la part més prosaica de l'operació,
la qüestió econòmica.
Els cuidadors de persones grans
s'emmarquen en el règim específic
d'empleats de la llar,
o sigui,
que se segueix la contractació directa
que convé tant a la família
com al cuidador.
El Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social
proporciona a la seva pàgina web
www.cp.es
dos models de contracte,
indefinit o bé temporal.
A més a més,
es pot fixar un període de prova
que no ha de superar els dos mesos
i s'ha de tenir en compte
que en qualsevol treballador
el cuidador té dret a un mes de vacances
i a percebre un subsidi
en cas de baixa per malaltia.
No obstant això,
si trobem dificultats a l'hora de gestionar
totes les qüestions administratives,
sempre tenim la possibilitat
de recórrer alguna empresa
dedicada a la selecció
i la regulació laboral,
que ens pot ajudar a triar el professional
més adequat a cada situació
i qüestionar tots els tràmits
com salaris, horaris, descansos, etcètera, etcètera.
Aquestes són algunes de les observacions
que ens han semblat adequades
oferir-vos
per quan tingueu una persona gran a casa
i necessiteu l'ajuda d'un cuidador
de persones grans amb dificultats.
Fins demà!
i després d'aquest tema
que és molt interessant
perquè més o menys
tot si no morim
arribarem a ser persones grans
i podem donar la llauna
a la nostra família
doncs
això ja està
ben especificat
ara entra a la lina
explicant-nos
aquelles coses així
una mica rares
o tanto esotèriques
i bueno
què tens avui?
No
em permets una coseta
diga
Joana
jo que t'estimo molt
diu
si ens arribem a ser grans
doncs jo diria
conya d'una rogélia
que sí que ja som grans

o substituïen riqueses, ja que tenia propietats repartites per tota la ciutat
i, sobretot, a la muntanya de Montjuïc.
Amb una butxaca tan plena, Marcus va gaudir d'una vida política molt activa
al costat de Berenguer i de Peronellà.
I, mentre no ha de tenir el compte, l'home va fer construir la seva pròpia capella
des d'on, per cert, crearia la primera ruta de correus d'Europa
destinada majoritàriament a servir l'incipient Estament Burgès.
Seguint amb ell, n'hi ha un pàrraf que ens diu
Qui crida, que això és com un refrany català, que diu
Qui crida el mal temps sense paraigües, es mulla segur.
Oh, i tant!
No, no, però està molt xulo aquest.
Oh, i tant! És molt sentit comú, no?
Sí, sí. Ara, ja veureu.
Marcus devia ser popular a la seva època,
ja que fins als nostres dies han arribat algunes llegendes
que el tenen amb ell com a protagonista.
N'hi ha una que diu que l'home era el propietari
d'un tros de terra que tocava l'església de Santa Maria.
Es tractava d'un terreny sense conrear,
ple de males serbes,
i el rector de la iglésia, coneixedor de la gran fortuna del Burgès,
li va demanar aquell racó per fer-hi un cementiri.
Marcus s'ho va estar pensant una bona estona,
fins que al final ho va acceptar.
Però, per evitar que la terra acabés servint
amb un altre fi que no fos el de donar sepultura als morts,
el Burgès va dir
que si en el termini de dos mesos
no s'hi havia enterrat a ningú,
el terreny tornaria a passar a formar part
de les seves propietats.
Van passar 60 dies
i ningú havia mort
durant aquell període de temps.
I en Marcus, content de la seva sort,
es va dirigir a l'església
per reclamar el que tornava a ser seu.
El que passaria a continuació,
però segur,
que no havia entrat en els seus plans.
Mentre reclamava
el que considerava seu,
Marcus va caure mort a terra.
Així és com un Burgès
va acabar sent el primer mort
que van enterrar
en el cementiri
del Fossar de les Moreres.
I sempre fa petites aclaracions,
aquest llibre,
i diu
No se sap si el Fossar de les Moreres
havia estat propietat d'en Marcus.
Del que sí que se té constància
és del fet
que en el 1166
va donar terrenys i diners
per construir un cementiri
per gent pobra i pelegrins
a tocar del carrer Princesa.
Es tracta de l'emplaçament
on actualment
hi ha la placeta d'en Marcus.
Ja sabeu,
una coseta més.
Molt bé.
I després tenim,
ens n'anem cap als fantasmes.
Ui!
Sempre dic fantasmes,
no fantasmons, eh?
No,
fantasmolles és una altra cosa.
Cada dia n'hi ha més.
N'hi ha més, sí.
Bé,
és curtet, eh?
Diu
El vaixell negre.
En aquest antic barri mariner
que encara conserva el nom
del barri del port,
havia estat enclavat
al port dels romans,
on diu la llegenda
que va arribar
fa més
de tres mil·lenis
Hèrcules,
el semideu fenici
fundador de Barcelona.
Aquí vull fer un incís
i us en recordeu
que jo sempre dic
que els catalans
venim dels fenicis.
Oh, i tant.
Que aleshores
al ser comerciants
a vegades se sap parlar molt bé,
però a vegades surt un
alano
o un visigodo
i aleshores
la cosa s'estronca una mica.
Però bé,
continuem.
El fundador dels fenicis
i el fundador de Barcelona.
També era tradició
que aquí desembarquessin
més sovint
del que era desitjable
els pirates de Tunísia.
A causa dels seus
sobtats atacs,
el vigilant
de la fortalesa
de Montjuïc
tenia com a principal missió
escrotar
l'horitzó
i tant
amb un apareixió
on és tol
o un vaixell
sospitós
enervorava
un gallardet vermell
al cint
de la torre
en senyal
i l'engegava
una canonada
de bis
perquè
es posessin
alerta
les bateries
de la costa
mentre
les naus
i vaixells
que es trobaven
al tamar
s'apressuraven
a retornar
a l'empar
del port.
però
no hi havia
prevenció
possible
ni gallardets
ni canonades
contra l'aparició
de l'anomenat
vaixell negre
que cada 21 d'octubre
emergia
misteriosament
del fons
del mar.
De cop i volta
començava a bullir
les onades
i el cas
negre
com el sutge
les veles
també negres
l'ormeix
les banderes
el cordam
tot
d'un negre
que anunciava mort
i xien
de l'abisme.
Sobre els pals
i la coberta
es podien distingir
les ombres fosques
del patró
i de la tripulació
que s'afanaven
a fer navegar
el vaixell
condenat
anar a la deriva
i topant
en tot
el que trobava
el seu pas
especialment
les naus
que en aquell moment
eren al seu voltant
les quals
esclar
sense remissió
no fregaven.
Un cop
aconseguit
el seu objectiu
el vaixell
negre
s'ensorrava
de nou
silenciós
i màgic
a les aigües
altre cop
tranquil·les
tot embolcallat
d'unes bromes
grisoses
i denses
que haurien
provocar
l'envaixa
del mateix
holandès
erranti
i d'en sa vaga
maleït
pel mar
sense descans
sense pau
això és
de la balada
del Richard Wagner
de l'holandès
errant
no sé
si volíem
ara
el vaixell
negre
o veiem
negres
moltes coses
que no siguin
vaixells
fins la setmana que ve
i continuem
en temes
de fa uns quants anys
l'escriptora
Maria Carme Roca
va publicar
un interessant llibre
amb el títol
Abadeses i priores
a la Catalunya medieval
d'edicions base
sobre aquesta obra
d'investigació
la periodista
Núria Escur
redactora
de la pàgina
de religió
de la Vanguardia
va escriure
una documentada
ressenya
sobre aquest llibre
amb el lema
Dones
al monestir
llegint el llibre
de Maria Carme Roca
podem constatar
les dificultats
que van haver de superar
les dones
i el gran esforç
fet amb tots els ordres
de la vida
també
dintre de la religió
malgrat
la seva vàlua
i la gran intel·ligència
de moltíssimes d'elles
hem semblat
molt adient
reproduir
alguns
parágrafs
de l'article
de la Núria Escur
tot destacant
la lluita
d'aquelles dones
reclamant
un espai
amb la societat
religiosa
i laica
del seu temps
diu la Maria
Carme Roca
en el seu llibre
amb la Catalunya
carolíngia
hi va haver
pocs senovis
de dones
en comparació
amb la quantitat
de monestirs
estrictament masculins
eren molt poques
les comunitats
femenines
que vivien
sota una regla
per la qual cosa
durant els primers
segles
medievals
no van tenir
pròpiament
cap monestir
que les acollís
i ens preguntem
qui van ser
les pioneres
que van aconseguir
amb la seva tasca
i insistència
i necessària
rebel·lia
contra les institucions
més patriarcals
que les dones
ocupessin
un lloc
més digne
i per descomptat
més actiu
a les comunitats
el segle XIII
és un punt
àlgid
d'obertura
en el món
femení religiós
Maria de Cervelló
per exemple
fundava
a Barcelona
l'any 1275
l'ordre
mercedària
per dones
de la qual
va ser
la mare superiora
podem veure
la seva imatge
en un vitrall
de Santa Maria del Mart
Vides
com les seves
són les que van
impulsar
a Maria del Carme Roca
a escriure
el seu llibre
Abadeses i Priores
a la Catalunya Medieval
diu l'escritora
ha estat
com obrir
les portes
dels monestirs
femenins
catalans
medievals
per poder
contemplar
el que feien
les dones
que els governaven
hem de retrocedir
fins al moment
que
malgrat l'interès
que tenien
per la cultura
i les lletres
les dones
no podien redactar
documents medievals
perquè aquesta feina
era exclusiva
dels escribans
ni l'abadesa
la màxima jerarquia
tenia aquest privilegi
algunes
van crear
una terminologia
especial
les
perdoneu-me el meu llatí
que és horrorós
les
deodicate
o
deobotae
promulgaven
un tipus
de vida
religiosa
exclusivament
femení
aquestes dones
les reconeixia
per la seva
pietat
per la dedicació
a la fe
i perquè
no vivien
amb cap home
podien ser
viudes
amb fills
i tot
o també
verges
no eren
monges
perquè
moltes
no vivien
en monestirs
sinó
en comunitats
a les mateixes
nuclis
de població
algunes
eren
simplement
propietàries
de casa seva
però van acabar
com grans
administradores
dels béns
públics
moltes
personalitats
singulars
van ajudar
a reforçar
la tasca
de reconeixement
de l'avàlua
personal
de les dones
dintre del tema
religiós i espiritual
amb una
dedicació
tan profunda
que fins i tot
afectava
a la seva salut
aquestes
personalitats
poden
o d'aquestes
personalitats
podem destacar
Sansa
Sansa
la Beata Peregrina
Maria d'Aragó
la Infanta Mística
Elisenda de Moncada
o Rafael
la Pagès
de Sarrià
mestres
coratge
mestres coratge
van tenir
molt de coratge
per defensar
les seves
idees
l'objectiu
principal
de l'autora
d'aquest llibre
Abadeses
i Priores
a Catalunya
medieval
ha estat presentar
un grup de dones
que va arribar
a aconseguir
la consideració
de semiigualtat
respecte
de les hordes
monacals
masculines
a banda
d'altres
nombroses heroïnes
molt llarg
d'assenyalar
destacarem
que l'ordre
de les Clarisses
Francesca
Saportella
Blanca
de Figuerola
o Violant
de Moncada
de l'ordre
de les Agustianes
que no tenien
abadesa
sinó priora
podem assenyalar
Almanda
Esclarmunda
Aba
Garzenda
o
Illugueta
Ugueta
Ugueta
perdona
Ugueta
de Sa
de Sa
Masó
Diu
Els noms
se les traen
eh
Diu
En total
s'hi troben
el llibre
sobre unes 60
dones significatives
dintre dels monestirs
De totes
la que més s'ha sorpresa
l'autora és
Maria de Cervelló
fundadora
de la branca femenina
de les Mercedàries
i desconeguda
coppatrona
de Barcelona
que es va fer popular
per la seva caritat
i la cura
dels malalts
diguen
que quan mor
ara l'any 1290
ja la seva
ja se la considerava
santa
Arran de la reforma
del cardenal Cisneros
l'abadessa
de Sant Pere de les Pueles
Constança
de Peguera
es va revelar
contra la imposició
del rei
que
pretenia
convertir
el monestir
en un convent
de clausura
Aquesta negativa
li va valer
no només
que la retiressin
del càrrec
sinó també
la presó
Us recorda
alguna cosa
aquesta decisió?
No ha canviat res
A mi una mica de tos
Mira que fa anys
Música per gaudir
Avui
escoltarem
l'Alegro
de Música
Aquàtica
Suite
número 2
de George Friedrich
Heindel
Aquest músic
alemany
de naixement
però
desenvolupat musicalment
a Anglaterra
on va arribar a ser
una de les seves figures
més importants
Director
i compositor
d'òperes cortesanes
ben aviat
va deixar
aquest gènere
per dedicar-se
completament
a les seves
grans obres
corals
els oratoris bíblics
com
el Messias
Judas
Macabeu
Israel
Egipte
etc.
Música
Aquàtica
Suite
número 2
va ser inspirada
en vocació
d'una travessia
pel Tàmesis
i una posterior
festa celebrada
pel rei
George I
l'any
1717
Com indica
la numeració
és la segona
d'una obra
formada
per tres suits
les dues primeres
escrites
per instruments
de metall
Händel
va saber
harmonitzar
tots els estils
imperants
a Europa
en aquella època
creant
un o
de propi
que li va valdre
el qualificatiu
de compositor
visual
Podem escoltar
l'alegro
de la música
aquàtica
de la suite
número 2
en interpretació
del conjunt
sinfònic
Arts Divin
sota la direcció
de
Goodolf
Rendell
Gas
Signal
Gas
약
Gas
Bat
Crowd
Marin
영상
achievement
e
jumper
Vall
mat
унд
Hawk
辟
Ker
辟
Kum
Five
辟
Rov
Yar
Ar
69
Gut
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
S'ha quedat despuntat, pobra!
Sí, és que cada setmana explicar alguna cosa has d'anar variant una mica, no?
Però a vegades, com tomes temes molt importants i que són veritat, doncs a vegades s'escalden una mica, no?
Però esclar, el que hi ha més alça, que són la religió i el polític, aquest no es poden tocar.
Doncs esclar, aquí ja queda tot laig, saps?
Bé!
Avui, dia 15 de novembre, ja només manquen 46 dies per acabar l'any.
Convindria, doncs, començar a fer balanç del que hem fet i el que hem deixat de fer,
i pensar en noves idees i activitats pel proper 2018, que ben segur serà més profitós.
Almenys, això espero, i que no hi hagi tants assutsacs ni sotracs com el d'enguany.
Ets molt optimista.
Sí, segur que sí.
Celebrem avui el sant dels que de nom es diuen Albert o Alberta.
Felicitat, doncs, a tots els alberts i albertes i que agudeixen d'un dia molt feliç.
En un dia com avui, de l'any 1920, es va celebrar a Ginebra, Suïssa,
la primera reunió de la Societat de Nacions, que és la precursora de l'ONU.
Aquesta setmana, més ben dit, a partir del dia 11 de novembre passat,
que era a Sant Martí, tradicionalment es produïa a pagès, a les cases pairals,
la matança del porc, també a la resta d'Espanya,
que, com diu el refrany, a cada puerco le llega a su Sant Martín.
Això, això.
Quina escabetxinada que hi hauria si matéssim enguany també els porcs de dues potes.
Permeteu-me sugerir una nova activitat cultural, per l'any vinent,
per a les persones jubilades que estiguin interessades a millorar els seus coneixements.
Cal apuntar-se a l'Aula d'Extensió Universitària per a la gent gran del Baix Llobregat.
Les conferències se celebren tot els dijous, de 6 a 7 de la tarda,
a l'Auditori Maria Rosa Campreciós, de la residència d'Avis La Mallola,
del carrer Raval de Sant Mateu, 46-48, d'Esplugues de Llobregat.
La matrícula costa 40 euros l'any
i té la col·laboració, d'entre altres entitats,
dels Ajuntaments d'Esplugues i el de Sant Just d'Esvern.
A títol d'exemple, el proper dijous hi haurà un col·loqui titulat
El senyor Josep Maria Espinàs Respon,
que serà presentat per la senyora Gina Pol, regidora de l'Ajuntament de Sant Just.
Si us ve de gust la proposta, us hi esperem.
Realment és molt interessant,
perquè l'Espinàs té cada idea i cada resposta,
que és una cosa estupenda.
Quan diu que de puerco le llegas a un Sant Martín,
que això és veritat, és una dita també,
uns coneguts meus, un conegut, vaja,
ha anat a Galícia, que té la família,
per la matança, diu, però per la matança del puerco?
diu, no, que l'han hagut de retreçar degut al temps,
que fa massa calor.
Jo no sé si en molts pobles d'Espanya ha passat el mateix,
perquè es veu que el ser així, per l'arreu que sigui,
diu, no, no, diu, faran segurament la setmana que ve o l'altra,
quan baixi la temperatura.
La temperatura, sí, és veritat.
Sí, bueno, actualment hi ha molts pobles, per exemple, de Sòria,
que hi va gent d'arreu d'Espanya a passar la matança un dia enllà.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, però realment es necessita fred,
perquè primer, els menjars són calorífics, allò més.
I segon, que...
perquè s'aconservin les coses encara que tenien calorífics.
Això mateix.
Ara va fer gràcia també el Joan Maria,
que diu, el que ens diu el deia, la Joana deia,
esclar, ens portes alguna cosa que potser ens quedem una mica així, geladets, no?
Esclar, quan diu, us recomano l'activitat,
i després era la matança del poc,
pensava que jo dic,
ara se'ns ha tornat creador de novel·la policiaca
i aquí fa la matança.
No, la matança de Sant Just.
Ahir li vaig dir a un net,
que l'Elon Nets,
que havia fet els falcos, crims,
i el dic,
saps per què lo cogieron?
Lo cogieron perquè no havia pagat impuestos.
No, l'Elon Nets es cogió al cara...
No, l'Elon Nets no,
al cara, al Scareface.
Sí, al Scareface.
Al cara rajada.
Sí, vull dir, al Capone.
Al Capone.
Sí, sí.
I que el va poder enxampar.
Per una cosa simplíssima,
perquè mira que havia arribat a matar gent,
a comprar gent i tot,
però mira per la cosa més senzilla.
Bé, és que esclar,
per rejolar el mogui,
hi ha d'haver-hi un judici,
i no un judici,
hi ha el testimonis de càrrec.
Llavors el Capone que feia,
pelava tots els de càrrecs.
Pelava o els comprava.
No n'hi havia cap...
Clar, clar.
Aquell no s'esperava a Sant Martín,
però molt tard.
Però esclar,
com que manejava molts diners,
doncs Isenda i van dir,
escolta,
aviam,
d'on sortien els diners?
Sí.
I per això,
que no pagava prou,
Isenda el van enganxar.
Sí, sí, sí.
Li va sortir una condemna molt senzilla,
però amb tot i amb això,
desgraciadament per ell,
es va morir de sífilis
abans d'acabar la condemna.
Ja, ja, ja.
O sigui que què hi farem?
Biografies de personatges il·lustres.
Avui presentem
unes breus pinzellades biogràfiques
del famós doctor
Gregori Maranyón,
metge,
polític,
escriptor
i profundament humà.
va néixer a Madrid
a l'any 1887.
Empès pels seus companys universitaris,
pren part
amb les protestes juvenils
contra la dictadura
de Primo de Rivera.
Més tard,
va ser elegit
per aclamació
president interí
de l'Ateneu de Madrid
a la caiguda del dictador.
Va prendre part
a la política
del seu temps
fins que,
decebut
per les circumstàncies
que van seguir
després del 14 d'abril
del 1931,
va abandonar
les activitats polítiques
i va dedicar
tot el seu temps
a la pràctica
de la ciència mèdica
com a docent
i també
a la seva altra afició,
la literatura
i la història,
destacant tant
en aquestes activitats
que va provocar
la incomunitat
d'en dos bàndols
i va haver d'exiliar-se
com d'altres
intel·lectuals
de l'època.
A París
va dedicar-se
en cos i ànima
a estudis
i investigacions
sobre la psicologia
i les dures realitats
de la societat
en la qual
li havia tocat viure,
sobre la que va escriure
a profuns estudis
en una prosa clara,
elegant,
moral i cordial,
sense cap mena
de pedanteria,
tal com era ell
personalment.
Va arribar
l'ocupació
hitleriana a França
i decidir
tornar a Madrid
a la seva consulta
on practicarà
amb tota la saviesa
adquirida
una medicina humana
per tota mena
de pacients.
També escriurà
tractats de biologia,
psicologia,
sobre la naturalesa
del ser humà
i totes
les seves facetes.
També
visita
molt Barcelona
on té
tot el reconeixement
dels seus col·legues
i amics.
Viatge a Sud-amèrica
on té
un enorme prestigi.
Tota persona
el coneix,
gaudeix
de la seva
amabilitat
i senzillesa.
Gran escritor
de biografies
de personatges
conflictius
de la història.
El conte
d'Ulibars,
terrible dictador
que es converteix
en esclau
de la seva
pròpia dictadura.
El ressentit
tiberi,
orgullós
i infeliç,
del mite
de Don Joan,
desmatificar-lo
com a mostra
de visibilitat.
També escriu
sobre
l'etern pecat
d'incomprensió
del poder central
sobre la psicologia
del poble català.
Sincerament,
creiem
que continuem
amb el mateix tema.
El casal
de metge
de Barcelona
pronuncia
la seva
primera conferència,
però
sota una
forta vigilància
pel que podia dir.
Són els anys
quaranta.
La conferència
tracta
sobre
la crítica
de la medicina
dogmàtica.
El doctor
Maranyón
reconeix
humilment
que
una bona
moral
és gairebé
sempre
la millor
medicina
que és
recomanable
de receptar.
El seu llibre
sobre Toledo
i el greco,
que tracta
dels experiments
realitzats
en el manicomi
de la capital
del Tajo,
va causar
una enorme
sensació
en el món
de l'art,
que tornà
a la fórmula
del misticisme
de Santa Teresa,
que apel·la
a la celestial
locura,
segons
es pot observar
en els rostres
dels sants
pintats
per l'insigni
greco,
comparant-los
amb el dels interns
en el monicomi.
Tot l'esperit
del doctor
Gregori Maranyón
queda resumit
en la seva fórmula
a la qual
va ser sempre
fidel.
És necessària
una medicina
sense
supersticions
científiques,
clara,
cordial,
modesta,
plena de senzillesa
profunda
i d'humanitat.
de l'esquid de l'esquid de l'esquid de l'esquid de la
de l'esquid de l'esquid de l'esquid de la
i ara ens anirem
aquells viatges que ens venen tant de gust.
viatjant
viatjant
per Catalunya
avui no ens cal gastar gaire combustible
per fer la nostra visita.
anirem a la capital
d'una comarca encantadora
al Penedès
i dic encantadora
en completa sinceritat
ho és pel seu clima benigne
pels seus entorns de vinyes
exquisidament cuidades
que acull
els nombrosos visitants
que realitzen
la segona ruta del vi
més freqüentada de tot l'estat
després de la de Jerez.
La darrera xifra
comptada de visitants
és de gairebé mig milió
bé
doncs
amb la vinentesa de gaudir
d'aquesta interessant ruta vitivinícola
farem una parada i fonda
a la seva capital
Vilafranca del Penedès
i no solament
pels seus monuments patrimonials
la seva gastronomia
que amb l'excusa de ser casolana
és deliciosa
i excepcional
i no oblidem
la seva gran pugna
entre ells
Valls i Sitges
respecte del Chetó
del qual se celebra
la gran festa al febrer
festa comple de gom a gom
la gran rambla
de Sant Francesc.
La rambla
que també es va
omplir
a finals de l'estiu
el 30 d'agost
la diada de Sant Fèlix
amb castells
de focs artificials
música
de tots els estils
mercats de productes
de la terra pròpia
i d'altres terres
que també va ser
punt de trobada
de molts visitants
a les dues places
que transcorren
paral·leles a ella
la plaça de Sant Joan
on es fa el mercat
de proviments
des dels veïns
camps de Conreu
i la plaça
de la vida
senyorial
plaça
que llotja
a l'Ajuntament
carrers típics
i estrets
plens de botigues
i botiguetes
de botigueres
amables
que tenen
en tota la solitud
del món
el possible client
encara que no comprin
gaire
o bé res
i finalment
arribem a la vista
de la basílica
de Santa Maria
la principal
joia religiosa
de Vilafranca
al voltant
de la qual
va néixer
i créixer
aquesta estupenda
vila
té un esbel
campanar
de 52 metres
d'alçada
des del qual
es pot gaudir
de meravelloses
vistes
de la localitat
i del tot
el seu entorn
demà la basílica
hi ha el Vinceum
el museu
de les cultures
del di de Catalunya
ubicat
en un palau
reial medieval
on es pot gaudir
d'agradables
experiències
ja que cada quinzena
un celler
de la vila
ofereix
un tast
gratuït
dels seus
productes
vinícoles
també
paga molt la pena
visitar
l'escola
d'enoturisme
de Catalunya
a l'edifici
centenari
de l'antiga
estació
enològica
i que actualment
forma guies
especialitats
per informar
els visitants
sobre totes
aquelles matèries
relacionades
amb el tema
del vin
però ara ja es prepara
una altra fira
molt visitada
pels voltants
de les setmanes
abans de Nadal
la gran fira
del Gall
del Penedès
un arrogant
rei del galliner
amb unes fortes
potes platejades
cresta roja
signe
de la seva
reialesa
i un posat
desafiant
que nota
no té res
a envejar
d'altres galls
de gran nomenada
i també
vellès excepcional
que es crien
no gaire lluny d'aquí
però a banda
dels galls
també es venen
gallindis
ànex muts
conills
i d'altra mena
d'animalons
d'aquells
que omplen
les taules
nadalenques
catalanes
el procediment
de compra
és el següent
cal arribar
ben dureta
perquè així és més fàcil
trobar aparcament
fem la visita
a les diferents opcions
que vulguem comprar
tots els galls
ens miren
amb aspecte desafiant
quan ja estem decidits
paguem l'import
i si volem
que ens els matin
i els netegin
de plomes
ens donaran
un número
reservaran
l'animal
i ens podrem
anar a fer
un esmorzar
de cullera
i forquilla
en un dels
molts restaurants
tipis
que hi ha
pels voltants
en acabar
ja podem anar
a recollir
la nostra compra
Vilafranca
ofereix als visitants
dues interessants
rutes
que es poden fer
amb visites
guiades
la ruta medieval
Ajuntament
Basílica de Santa Maria
el Vinceu
el Palau Baltà
la Casa Gomà
i la Capella
de Sant Joan
en segon lloc
la ruta modernista
amb una trentena
d'edificis
i elements
d'emobiliari
urbà
entre ells
els fanals
de l'exterior
de la Basílica
o la Cripta
amb el conjunt
escultòric
del davallament
de la Creu
els interiors
de la Casa Miró
i les cases
Noguers
Cerdà Ros
Pecero
i Tos
Ramon Aker
Guardinet
Guàs Castadella
Font Rodanà
i Berger
Balaguer
Ja hem passat
els dies
de la visita
anual
als cementiris
però el de Vilafranca
és visita
obligada
ja que la seva
excepcionalitat
ha menyscut
ser catalogat
com a conjunt
històric
patrimonial
i des de l'any 2010
està integrat
a l'Associació Europea
de Cementiris
Significatius
i ens queden
els cellers
per recomanar
el Pinort
en més de 150 anys
de tradició
vitivinícola familiar
el Mascaró
Heretat Mastinell
de producció
vanguardista
i Miguel Torres
un dels grans
cellers del Penedès
de ressonància
internacional
Cal dir
que un dels referents
més relevants
de Vilafranca
són les colles
castelleres
destacada
la Colle dels Verds
una de les més
populars
de Catalunya
és
l'estrella
important
de les festes
castelleres
els dies
de Sant Fèlix
Sant Miquel
i tots els sants
Finalment
podem optar
per rutes
senderistes
entre vinyes
12 en total
que es poden fer
a peu
o amb bicicleta
com la del
parc
de Olèrdula
la dels
talls
de Viloví
o la del
castell
de Penyafort
resumint
esperem que la visita
a Vilafranca
us agradi
sobretot la fira
del gall
del Penedès
que tenim dintre
d'unes 4 o 5 setmanes
més o menys
més o menys
ja ho tenim aquí
eh
i tant que sí
el que no sabia
és que
te maten
el gall
i te l'esplumen
sí
sí
perquè
temps en rodea
tu vas
el compres
el pagues
i llavors
et donen un número
si no el pagues
no te'l donen
no
no són tan
tan
tan
despresos
bé
llavors et donen un número
i tu te'n vas tranquil·lament
perquè sobretot
hi ha el casino
molt a prop
de la fira
i allà fan
això de cullera
i forquilla
de veritat
uns plats de cigrons
amb no sé què
i bueno
uns estofats
fabulosos
quan ja estàs ben tip
i has passat el fred
perquè doni-do
que també fa una mica
de fred al matí
doncs llavors
tornes al lloc
i et trobes
el bitxito
que no l'has hagut
de matar tu
d'espellar-ho
ja a punt
si és un conill
sense pell
si és un ànec
que és molt difícil
de pelar
un ànec
o un gall
també
desplomar
la moravella
és que les senyores
antigues
abans
totes les senyores
s'havien de matar
l'aviram
el feien
però ara
em fa l'efecte
que
hi ha poques
primer que no se sap
i segona
que ara
que sap greu
la sanitat
et diria que no
no
però si tens
tu el galliner
no se n'entera
sanitat
aquí en el poble
hi havia dues germanes
no sé si una encara
és viva
o les dues
que tenien un germà
Vilafranca
i durant una temporada
m'hi importaven
pagant
un gall
d'allà
no un gall
un ànec
un ànec
boníssim
quina cosa més bona
per Nadal
no sé si era mut
tard de mut
els muts
els pots entreure
les plomes
més fàcilment
i a més a més
són més tendres
més tendres
són més saborosos
l'únic que he comprat
de viu
va ser un
un ànec
d'aquells
de petits
un poll
llavors el meu
fill era petit
i tant sí que no
volia que li comprés
un petit d'aquells
però què faràs
allò
ai sí
papa
que el va saber
de criar
a casa teva
sí el van criar
a casa teva
però escolta
i a l'hora de matar
anava creixent
creixent
creixent
i el seguia
el meu fill
com un gos
exactament com un gos
d'aquí va venir
l'afició
i el meu fill
segurament
aquesta causa
de comprar-li
aquest petit
doncs mira
va ser veterinari
va agafar
bueno perquè li devien
agradar els animals
una de les coses
que són més feres
per defensar
una propietat
rural
són
aquest
són les
les oques
les oques
teníem una
una oca
que es deia Marina
que es deia Marina
com entrés
el galliner
teníem un galliner gran
i estaven tots
els galls
i les gallines
quan vivíem
esplugues
doncs escolta
com no fos una persona
de la família
es tirava sobre
i no
no la deixava entrar
eh
has preguntat
de què van fer
efectivament
es va fer
una oca
que era molt grossa
era com de la família
al final
vaig haver de regalar
perquè esclar
tan gros
no podia ser
i van haver d'explicar
li el cuento
que s'havia escapat
perquè no eren capaços
de
quan ja vam ser més grans
a Canyelles
teníem
també
igual que
que tu has dit
la Maria Carme
la meva namoda
i el Xavier
el meu fill
doncs també
es van enamorar
d'uns aneguets
vale
els van criar
tot
tal tal tal tal
quan van ser grans
arriba una festa
i van dir
bueno
aquests ànecs
aquí
ja
espanten a tota la resta
de gallines
s'han de matar
i saps qui
li va tocar matar-lo
acompanyant el senyor
que els va matar
una servidora
perquè els altres
tots plorant
pels racons
tenien nom i tot
però les coses van canviant
jo de jove
havia sigut caçador
i ara
amb la mentalitat
que tenen
tot a casa
em dirien
de salvatge
en amunt
i ara jo mateix
bueno
tampoc
jo no hi vaig
però el dia
també
que em va fer
un bon sotrac
és que la meva dona
em va dir
mira
els conills
els escurxaràs tu
jo no em vull escurxar
cap més
llavors
si em matava
algú
no el havia de regalar
perquè
a portar la casa
jo no em veia pas
que pas
i la meva dona
em va dir
que s'havia acabat
doncs mira
a mi
com era
la nena gran de casa
em va tocar
una vegada
que estava malalta
ma mare
escurxar
el conill
amb un
clar
jo no tenia força
a les mans
perquè la meva mare
amb el cantó de la mar
li donava
entre les orelles
i ja està
i jo
amb la mare
del morter
plàs
i el vaig haver
demanat
i pelar
però
s'estava tallant
aquí el coll
a l'hora d'estirar
s'ha pillat la tècnica
si no
tallar una miqueta
per sota les orelles
tot això
m'ho havien explicat
molt bé
i ho vaig haver de fer
jo ja no sé
si tornar a venir
aquesta reunió
perquè aquí veig
massa
som uns assassins
puja una mica
de música
ara com es queda
una mica de temps
parlant de la figura
del Gregorio Maranyón
aquest gran metge
a casa nostra
va néixer
un dels cosins
amb unes dificultats
extraordinàries
perquè va costar molt
de néixer
i va sortir
amb una dificultat
que tenia
tot el canal
dels nervis
de la medula
els tenia tots
enganxats
i el pobret
era un drapet
o sigui
que l'any
que si als dos anys
ni parlava
estava estirat a terra
li havies de fer tot
un desastre
i els tiets
el tiet
un senzill
un senzill
carter
de
de
de
de poble
d'un poble
d'allà
d'Almeria
de l'home
trencat
d'Almeria
doncs
va sentir parlar
d'aquest senyor
i li va escriure
li va explicar
el problema
i aleshores
doncs
diu
no em contestarà
perquè aquestes persones
són tan importants
perquè
ell havia fet
uns estudis
molt importants
per ell
i bueno
li van comentar
com em portava
les cartes
a la gent
a la gent important
del pobret
doncs
vale
li va escriure
i el doctor
li va contestar
i li va fer
portar la criatura
a Madrid
al seu
al seu
consultori
sí sí
el va visitar
el va
el va
no visita
però
diu
ja no sé
l'estona
que va arribar
a estar allà
la criatureta
era gran
perquè
d'edat
no no
i d'estatura
però
un manojito
de res
de drapet
holín
doncs
diu
vostès
s'han de comprometre
a portar-me
la criatura
quatre cops l'any
perquè jo
cada tres mesos
he de veure
l'evolució
de la medicació
que jo
li donaré
doncs
va arribar
a morir
amb 70 anys
i a més a més
clar
sempre va tenir
les seves dificultats
al caminar
parlava
però de cervell
claríssim
però
als 11 anys
ja feia
el primer
el primer
de batxiller
carai
sí sí sí
o sigui perquè
és que el seu cervell
era
fantàstic
això que estàs narrant
és per potser
posant de manifest
una cosa
que ara també existeix
jo crec que també
n'hi ha
metges
com el doctor
Maranyón
que són vocacionals
i sobretot
que els interessa
molt el pacient
però el que és
més important
molt important
és aquell metge
famós
que havia
metge de capçalera
de la família
i tant
aquell metge
sabia
cada un
dels membres
de la família
si era bon metge
eh
ojo
sabia cada un
de quin mal
mal d'allò
i aquell metge
que ara
es diuen
internistes
doncs esclar
ara tornen a ser
metges de família
sí
estan de família
però el que els hi passa
ara a les pobres metges
i això és una llança
a favor d'ells
que
passen allà
i tenen
deu minuts
o cinc minuts
per veure el pacient
i deu minuts
per en l'ordenador
posar tot el santo historial
i la madre
que lo tuvo
i esclar
no tenen temps
per dedicar-s'hi
ara
és que com tot
l'ofici
del metge
va per un altre cantó
amb el futur
amb els sistemes
informàtics
que ara
aniran
agafar
totes les vitals
és a dir
els anàlisis clínics
sí
però
però
Joa Maria
li falta una cosa
el diagnòsic
no farà
el de cabecera
el farà
l'especialista
o el compi
però
mira
això
falta d'humanitat
o sigui
que la relació
metge
persona
es perd
o sigui
que
una paraula
del metge
que tu tens confiança
val més
que qualsevol medicina
la recepta
que et doni
que és aquí
ho hem llegit
eh
la moral aquesta
doncs
és la cura
no perquè sigui
sinó
perquè tens
aquella confiança
bé doncs
hem arribat
a la fi
d'aquesta audició
d'avui
de 60 i més
senyores
senyors
si ens voleu
tornar a escoltar
estarem
amb vosaltres
el dissabte
a les 11
si no
fins la propera setmana
adeu-siau
adeu-siau
per a la fi
de Sant Just
per a la fi
per a la fi
al Just a la Fusta
parlem de tot el que passa
a Sant Just
sóc una urbanita
ho reconec
sí, sí
jo també sóc molt urbanita