La ràdio de Sant Lluís
La ràdio de Sant Lluís
La ràdio de Sant Lluís
La ràdio de Sant Lluís
És una bona emoció
És una bona emoció
Exacte
No estan per què tenen coses a fer
Sembla que les anirem com si ja
Exacte
Però bueno
Possiblement l'any que ve el contracte milionari
potser no n'hi renovarem
Això és el que em preguntava avui
El Nacho
El Nacho em preguntava
Això com va?
Un tracte cadà
Sí, sí, sí
Jo sóc com el Neymar
Jo ja estic ja
Exacte
No, però escolta'm
Aquí són sous del nivell del Neymar
Ojo, per això venim cada dijous
I fem aquí
Sí, sí, ja es veu
Clar, clar
Clar, clar
Molt bé
Doncs estem en la companyia del Nacho Alonso
Què tal?
Què tal?
Bé, no?
Doncs aquí
Entre homes, no?
En el bon senyor de la paraula
Sí, sí
El Jaume, Vidal
No fem propaganda d'això
Sí, no?
Perquè hi ha qui diu
Què vols dir, això?
No, perquè si la setmana que ve
la Rosa vindrà
amb més ganes
com dient
Bueno, deixeu-me a mi, no?
Endavant del perill
Pobreta meva
No
Fem la conya
I el que us parla el Jesco Ramos
No, doncs ja que no tinc àvia
Doncs ja m'ho dic jo
Molt bé
Doncs el que deien
Avui parlem de
Bàsicament d'un llibre
Un llibre
Bueno, començarem
Perdó
Primer amb el tema d'una exposició
El Museu de Montserrat
Millor dit
És que avui
És que estic al cap
en un altre lloc jo
Vull dir que no estic gaire finet avui
Però bé
Ja m'escalfaré
Doncs parlarem del Museu de Montserrat
Un museu molt interessant
Tot sigui dit
Parlem d'un llibre
Que és
Si esto es un hombre
De Primo Levi
Correcte
Estem parlant d'un llibre punyent
I el Nacho ens ho explicarà perfectament
Sí, sí
I de cinema
Doncs parlarem d'unes pel·lícules
Prou actuals, no?
Una seria
El clan de Pablo Trapero
A la casa de François Oson
I també
Nunca pagues la luz
Que el Jaume
Quan l'hi expliqui
Segur que
La veu corrents
Per no dormir en quatre dies
És que jo
Quan era petit
Vaig passar
Molt capó
I seguint una mica
Amb aquesta línia del cinema
De terror
I fantàstic i tal
Doncs acabarem
La secció
Parlant
De les dos guanyadores
El millor director
La millor pel·lícula
De festival de Sitges
2016
Correcte
Suisse Armiment
I Train to Wosan
I també parlarem
De l'any anterior
D'aquella la invitació
La millor pel·lícula
Perquè és una pel·lícula que val la pena
Sí, cert, cert
Val molt la pena
Val molt la pena
Per tant farem una mica
L'última part del programa
Serà una miqueta de por
Passarem una mica malament
A veure si us demanem una música
Que acompanyi
D'aquelles que posen
El quarto millennio
Que fa molta angoixa
Sí, sí
I ja està
Això és el que tenim
Jaume, parles del museu
Ah, el museu no fa por
Això no fa por, no
No, no, no
Bé, com tu deies
També
Quan t'he dit
Que parlaríem d'aquest museu
Perquè aquest cap de setmana passat
Vaig estar allà
I vaja, vaig anar a veure'l
Recordem el museu de Montserrat, eh?
Sí, sí
Llavors, bé
Jo us llegiré quatre paraules
Que tinc aquí per situar el tema
Diu
Comprèn obres del segle XIII
També del segle XVIII
De l'escola espanyola
Berruguete el greco
Clamenca
Jan Brugel
De Belurs
Frank Frankin
I sobretot
D'escolta italiana
Benedetto
Bonfigui
Andrés de Salermo
Marco Pino Caravaggio
I els seus seguidors
I també Tío Polo
Entre altres, no?
Esclar, quan veus aquests quadres
La veritat és que
Se't posa tot a cent, no?
Vull dir
Jo fa molts anys
Molts anys
Potser tenia 15 anys
Vull dir
Mira que he anat a Montserrat altres vegades
Però no he anat al museu més, no?
Imagina't
I tu tinc ganes d'anar-hi
Jo penso que és el més interessant que té el museu
O sigui, Montserrat
En ell mateix
Vull dir
Respectant tota tendència i tal
Jo penso que
Esclar, és que l'art
Per molt que algú no pugui abastar-lo
O interpretar-lo correctament
El que passa és que
Si la teva voluntat és dir
Sí, però per alguna cosa això té tanta importància
Jo vaig a veure què és el que
Amb la meva actitud de recerca
A veure què és el que agafo
Lògicament, doncs
Clar, hi haurà coses que segurament
Són molt bones
I tu no hi entres
No les captes
Però n'hi ha moltes que sí
Seguiré, eh?
Després hi ha una secció
De pintura i escultura moderna
I aquesta secció
Que data dels segles XIX i XX
És la més quantiosa del museu
I permet una visió panoràmica
Molt completa i selecta
De la pintura i l'escultura catalana
D'aquest període
És meravellós aquest espai, eh?
El millor, exactament
El discurs és més o menys cronològic
Per escoles i per autors
Des del romanticisme
Passant al realisme
Ramon Martí Alzina
L'escola d'Oloig
Joaquim Baireda
El modernisme
Santiago Rossinyol
Ramon Casas
Entre molts altres
Els postmodernistes
Joaquim Mir
Isidre Nonell
El nou santista
Joaquim Torres García
Joaquim Sunyer
I escultors
Rosent Nanoboa
Noves, perdó
Josep Llimona
Manuel Uguer
Pablo Gargallo
Joan Rebull
I molts menys
O sigui, n'hi ha més encara, no?
Aquesta part és espectacular
Aquesta és
Impressant
Jo no coneixia
I sóc una persona
Que estic una mica encarada
Que m'interessen aquests temes
Dels museus
I no coneixia
Que hi hagués un museu
D'aquesta qualitat
Ni que hi hagués una sola obra
De cadascú dels autors
Que has dit
Ja val la pena
Caravaggio
Has donat allà
Un petit prado, no?
No, no, no
És que quan
Quan et trobes amb el Caravaggio
Que jo sempre vaig a parar allà
No sé per què
Però potser perquè és un home gran
I jo també
I llavors hi ha afinitats, no?
És que és d'una bellesa
D'una finesa
D'un manifestar a l'interior
D'aquella persona
Que en definitiva
És com l'autor veu
El seu món
Caravaggio és un dels grans pintors
Jo per mi és dels
Si jo digués
Els 10 pintors importants
De la història de l'art
Caravaggio seria un d'ells
Sense cap mena de dubte
És espectacular
Evidentment
El greco
Hi ha una ciutat de gent
Però segur
Caravaggio estaria
Entre els 5 primers
Sí, sí
N'hi ha 3 o 4
Segurament
Sí
A mi el que m'agrada
És l'avi, eh?
Vull dir, molt
I llavors cal destacar
Una petita col·lecció
De pintura
Dels grans mestres
De l'impressionisme francès
Internacional
Com dègas
Sisley
Monet
Ostres
Pissarro
Sargent
I obra dels grans
Autors d'avantguarda
Com Picasso i Dalí
Evidentment
Aquests també hi són
Em vaig estar mirant
Em vaig estar mirant
Sobretot
Picasso i Dalí, eh?
Ahir vaig a veure
Què d'allò
I del Dalí
Molt, eh?
A lo millor
Aquest cap de setmana
Me'n vaig cap allà, eh?
Jo t'ha vist
Jo hi vaig cada any
Ja ho saps, tu
Sí, sí, jo hi vaig cada any
Normalment un cop l'any
M'hi vaig amb els amics de la Sardana
Que tenim allà
Una festa celebrada, no?
I llavors
Jo
Abans de dinar
Cap al museu
I em passo
Un parell d'hores allà
Vinga
I torno a repetir
A lo millor
A lo millor resulta
Sí, eh?
A lo millor me'n vaig
Museu de Barcelona
Està Montserrat
No, jo ho sabia
Aquí a Barcelona no és qui hi hagués
És a dir, a Barcelona tenim el Manac
Evidentment
Que és el gran referent, no?
Sí
Que és
El Manac és això
Però en salvatge
Sí
Però hi falten coses
El Manac
Que aquí són
És a dir
Allà no hi ha impressionisme francès
Ni hi ha
M'entens?
Això és
No hi ha
Clar
No, no
Hi ha molta cosa
El que sigui
Digues, digues
No, no, digues
El que sí que hi ha una cosa
És que a banda de la importància del propi monestir
Encara que sigui monestir del XIX
Hi ha un espai de coses que la gent ve i es fixa
Quan tornis a anar-hi
És una cosa potser una mica més erudita
Però quan arribes a la portalada del...
Sí
Bé, sí, és l'entrada principal
A la catalana, sí
Hi ha dos tombes a la lletra i a l'esquerra
La tomba de Joan II d'Aragó i no sé quina és
Són les dues úniques tombes renaixentistes catalanes
Que es van fer a Nàpols, amb marbre
Ostres
I el Renaixement
Ja saps que a Barcelona és bastant complicat
A trobar-lo, doncs allà hi ha dos de les peces
I a més un monument preciós
Amb un art de triomf molt elaborat
Del 1500
D'una categoria
Bé, de les millors escultures funeràries
Que pots trobar-te a Itàlia
Vull dir que estan fetes a Nàpols, lògicament
Això que tornis, fixa't una altra vegada
Crec que són dos, eh?
Hi ha una segur que és la de Joan II d'Aragó
I l'altra no m'ha recordat qui és
Però com que anirem junts
Vale, exacte
No recordaràs tu
Després tenim la Nigra Sum
Un recull i una mostra molt variada
De materials artístics i populars
Que explica l'evolució iconogràfica
De la imatge de la Mare de Déu de Montserrat
I la seva plasmació en obres ben diferenciades
No, molt bé
Sí, també està molt bé, això, eh?
Arqueologia del món antic
O sigui, aquí estem amb una obra gigantina i admirable
Del monjo Don Bonaventura Obac
Reforçada amb donacions posteriors
Cristal·litza en una variada exposició de materials
Procedents de Mesopotàmia
Egipte, Xipra, Itàlia
I el món helènic
Baix imperi i cultura paleocristiana
I flowers de tot això
No me'n recordo, eh?
Això ho tinc que anar a veure, eh?
És que jo penso
Jo quan vaig veure aquest casal
Vaig dir, home, demà
Demà em cobreixo de glòria
I tant, i tant
Molt bé, molt bé
Meravellós, eh?
Molt bé
I després, doncs, una altra col·lecció
De més d'un centenar d'icones gregues
I sobretot russes
Del segle XVII al XX
Que permeten un contacte amb el món sacral
De les esglésies d'Orient
A partir de la seva rica iconografia, eh?
I per acabar
Orfebreria religiosa
Això sí que va a la vena
Apartada a una temperatura constant
Que suposo que deu ser 10 o 12 graus
Més, no?
Per el tema de l'esmalt
Pels esmalt
Més alta, no?
Allò que és allà dins
Gelat
Si et torbes
I m'agradaria acabar dient
Que també vaig estar a la inauguració
D'una exposició
Que es feia paral·lel a Canfana, eh?
D'exposicions allà
I mira, vaig estar allà amb l'Abat i tot, eh?
Que inaugurava, doncs, una exposició
De Jaume Ribas
No el coneixo
Aquest senyor el que fa
Jo us ensenyaré com és la pictura
Llàstima que per la ràdio
No es pugui ensenyar ningú
Però el que fa és gairebé
Són quadres absolutament quadrats, no?
A veure, girem un momentet
I llavors el que trobem és color
Sí
Colors de diferents formes
Però que el vell mig de...
O sigui, veureu
Vull dir, vosaltres sí que ho veureu
Que anirà canviant els colors
I va posant ratlles
I va fent petites gesticulacions, eh?
Vull dir de, no sé, geomètriques, no?
Per exemple, perpendiculars i tal
Dins el quadre
I triangles en el costat i tal
Quina és la impressió
Que em vaig treure jo d'aquesta col·lecció?
Doncs que probablement
No és l'art que jo entenc
Però sí que és...
Vull dir, a la que llegeixes una mica
És complicat
Sí, a la que llegeixes una mica
Doncs qui...
On vol anar a parar aquest home
Exactament, els autofactes pictòrics
De Jaume Ribas
Doncs llegeixes
Que no hi ha dubte
Que aquesta és una pintura
Per la contemplació
És a dir
Per la mirada lenta
Profunda i reflexiva
Ens porta a mirar
Endins d'un espai
Insondable
Però és alhora
Paradoxalment superficial
Un plànol sec
Que ens retorna la nostra imatge
I ens força a pensar
Sobre nosaltres mateixos
És una finestra i un mirall
A la vegada en funció
A la vegada en funció del nostre estat
De les nostres necessitats vitals
Una pintura com aquesta
Ens deslliura de nosaltres
Oferint-nos un passatge infinit
I obert
Obert o bé
Ens condueix
A una presència
A una concentració
A centrar-nos en la nostra
En el nostre jo veritable
Despullat d'immediateses
I falses necessitats
Ja no dic més
Molt bé
Ens hi quedem?
Amb això?
Ens hi podem quedar
Ens hi quedem
Jo el que he vist així
Per sobre en quatre imatges
Per la gent que una miqueta
Està dins del món
De l'art contemporani
I per el contingut
Que ha explicat el Jaume
Això està molt a prop
De Marc Rodko
Ho dic perquè hi ha gent
No és la mateixa idea
Exactament
Però perquè Marc Rodko
És molt conegut
Fa aquells espais
Inabastables
Amb aquests quadrats
Potser és més gràfic
Rodko que no pas
El senyor Jaume Ribas
Exacte
No és això exactament
Però té un recordatori
Una mica perquè la gent
Recordi
O tingui una referència
Però és interessant
És abstracció pura
Totalment abstracció
És igual que Picasso
On ha arribat
Si Picasso veus
El que havia fet abans
I el que ha fet després
Veus l'evolució
I és una abstracció
Però amb sentit
Amb sentit
Amb lògica
Permeteu-me
Permeteu-me
Ja que has dit això
És que perquè veieu
L'alçada d'aquest programa
I el personal que hi ha aquí
Permeteu-me
Que acabi llegint
Una coseta
Molt petitona
Que diu
Espera't
És que aquí no ho trobo
Ara
Espera't
Un momentet
Però és que precisament
El
O sigui
Fàgim un comentari
Sobre aquest personatge
El comentari
Sobre Rocco
Sí
Ah, vale
Precisament
Això és el que
El que m'ha cridat l'atenció
Sí
Que tu ho diguis així
Bueno
Com que ara tu parles
Ho trobarem
Exacte
Sí, sí, exacte
Després una mica ho reprenem
Si de cas
És com si la versió castellana
No fos la mateixa que la catalana
Ah, vale
Sí, mira
Ja podria ser
No, també pot ser
Esclar
Per això és que en català no ho trobo
I en canvi
Ho he vist en el
Rodco
Sí
Raffles Casamada
O Ribes
Bueno
Vale
Raffles Casamada
Bueno, sí, també
Però el Rodco és molt Rodco això
I molta intencionalitat
D'acord
Ara ja està
Mira, et diré
És diferent
Ja parles, Nacho
És a dir
El que serà
Vull dir
Hi ha una capella
No recordo
A Sants Units
Que són una sèrie de quadres del Rodco
Col·locats allà
I està pensada per la simple contemplació
I hi ha unes energies
I una sensació
Jo no hi he estat
Però la gent que ha estat
Diu que és meravellós
Perquè entres allà dins
Hi ha una percepció determinada
Una mena de
De col·locació dels quadres
Bé
És una mena de
De lloc per internet
Ho poso a capella Rodco
Molt bé
I és un espai
Bé
Molt estimat
Pels amants
De la pintura contemporània
I
Van en parerrinació allà
I de la música sacra
Gairebé
No sé si sona alguna cosa de fons
No ho sé
Però com el que digui la cosa
Molt bé
Doncs després d'aquesta introducció
Molt important del món de les arts
Anem a la literatura
Si esto es un hombre
Primo Levi
Que també aquí tenim suc
Tenim suc
Vinga
Comenta'ns
Aquest és un llibre
Que a mi m'agrada moltíssim
De veritat
I que puc parlar d'ell
Quasi si se'n mirar-ho
I més pàgines de memòria
Molt bé
Primo Levi
Va ser un químic
Químic
Diguem-ne
Professió químic
Que és jueu
I que en el 43-44
Va ser atrapat a Itàlia
Quan a Itàlia
Ja havia fet a l'esprit aquest
Que hi havia una zona feixista
Havien entrat els aliats
I tal
Bé
Doncs en aquell moment
Van començar
A agafar els jueus
D'allà d'Itàlia
El van agafar
I el van portar
A la zona
Concentra
Algum diria
A les camps de concentració
A la zona de camps de concentració
D'Auschwitz
Uf
D'acord
Ja el tema
Ja queda una mica entroït
Aquest és un supervivent
Evidentment
Perquè ell
O sigui
Tentra del món
Concentracionaris
Que és una paraula
Que és complicada
Concentracionaris
Concentracionaris
Complicat
Que és un altre idioma
D'Auschwitz
Diguem-ne
Que no només era
El molt conegut
Camp on estaven
Els crematoris
El camp d'extermini
Pròviament dit
Que això era Birkenau
Sinó que
Allà hi havia
Com uns 40 camps
Uns 40 lager
Que és en alemany
I allà hi havia de tot
Hi havia camps
Prins i tot
Per persones de guerra
Anglesos
Que estaven bé
Hi havia
El camp d'extermini
Birkenau
Hi havia un altres camps
On estaven
Els esclaus
Que tenien un nom
En alemany
Que era
Hafflinge
Que significava
Literalment esclau
Que eren els jueus
Que
Bueno
Els nazis van decidir
Un moment donat
Que si es mataban
A tots
No tenien mal obra
I llavors van dir
Bueno
Convertirem uns
En els esclaus
Però sempre
Amb la intenció
De acabar amb ells
El hijo de Saúl
Jaume
Bueno
El hijo de Saúl
Es més había
El sondercomando
Exacte
És un comando
Però
Bueno
Potser
Però també
Els palaven
Els palaven
Al final
El sondercomando
També liquidaven
Periòdicament
El sondercomando
Era
Que treballava
Estrictament a Birkenau
On estava allà
El crematori
I eren els que feien
La feina
De treure els cossos
I després
Els liquidaven
Perquè havien vist massa
Això és un camp
Que està
Al costat de Birkenau
Diguem-ne
A dos o tres quilòmetres
I el que fan allà
És treballar
Treballen per l'Aige Farben
L'Aige Farben és aquesta empresa farmacèutica i química
Alemanya
Que tant es va vincular amb els nazis
I tant va gaudir cometes
Del sistema nazi
Per donar sis claus
Mà d'obra gratuïta i tal
I l'Aige Farben està construint allà una fàbrica
De cautxo sintètic
Perquè els alemanys no tenien colònies
No tenien matèries primeres
I necessitava el cautxo
Per les rodes dels seus
Seva infanteria motoritzada
Per mil coses
I estaven allà construint una fàbrica
I aquest senyor
El primo Levi
Doncs s'acaben allà
I acaba sent un esclau dels alemanys
Que els hi tenen allà treballant
Amb uns horaris draconians
I amb l'única intenció
Que treballin fins a l'estenuació
I en el moment que algú presenta símptomes
Que ja no pot treballar
Llavors el porten a Birkenau
I en Birkenau es porten a la càmera de gas
És com un camí intermig
Diguem-ne
Que no era una situació transitòria
Sinó que era part de la solució final
Que havien pensat pels jueus
El que passa és que era una solució final
En la qual s'aprofitaven una mica
Abans de matar-los del tot
Tot això ho explica aquest llibre?
Sí
Quina bestiesa, tio
No, no, que m'agrada molt
Això és la introducció, diguem-ne
Ostres
Llavors, el bo que té aquest llibre
És que s'han escrit molts llibres
Sobre supervivents
De camps de concentració i tal
Normalment no acostuma a donar-se
La condició que la persona que relata
El que ha viscut
Tinc unes dots importants d'escriptura
O tinc unes dots artístiques importants
Perquè normalment
És només un supervivent
Que com a molt
Si ho explica allà en primera persona
L'estil potser no és molt bo
I si li fa explicar a un altre
Si li explica a un altre
I l'altre ho escriu
Doncs bueno, hi ha un cert distanciament
Per molt que l'autor intenti
I aquesta persona, en canvi
Ho ha escrit ell en primera persona
I és un escriptor jo crec que fantàstic
És una persona que té
Una qualitat literària
Mira, s'han ajuntat les dues coses
Una qualitat literària boníssima
I sense fer alardes
El bo d'aquest llibre
És que explica les coses
D'una manera molt escèptica
Suposo que Primo Levi
Es va adonar que el que explicava
Allà era prou fort
El guió Cometes
Era un guió terrible
Per començar ni tan sols
Ni a prendre posició
Ni a adornar massa les coses
Ell les explica com l'està visquent
De la manera que les explica
Hi ha vegades que tu
Dintre de l'horror
Aquest tan gran que està visquent ell
Veus coses similars
Ells estan allà
Està supervivint
Però és com si fos
Com si estigués en un exèrcit
Com si estigués en una feina
Hi ha coses que parla
Que dius
Com el ser humà
En aquestes condicions
Desenvolupa
Aquest tipus de
De manera de relacionar-se amb la gent
Com també
El que pensem sempre
Que els nacis són molt dolents
I els jueus
Que estaven allà esclaus
Eren
Tenen una solidaritat entre ells
Doncs ell explica que no
Que la realitat no era aquesta
Sinó que
Quan tu a una persona
Un grup de persones
Els hi poses
En unes condicions de pressió
Extremes
I unes condicions inhumanes
La humanitat
Reacciona molt malament
I en comptes
Que surti allà
Una solidaritat
Una germana
Una germana
O de grup
El que surt és que cadascú
Va per l'altre
Intenta robar l'altre el pa
Intenta denunciar
El CSS
Aquest que ha fet no sé què
Per per ells guanyar una posició
Al capo
Això també passa a l'Hijo de Saúl
També surt aquest tema
Això és el que passava
Diguem-ne
Que hi havia herois
Hi havia gent que
Intentava de mantenir
Una mica
Però que
El més normal
Diu
Tu hi has d'anar
Perquè quan anaves
O sigui
Hi ha coses molt absurdes
Havies d'anar
A rentar-te la cara
I rentar-te les mans
I portar unes robes
Brutes i asqueroses
Perquè s'hi donaven allà
Allò pitjor i tal
Però havien d'estar
Una mica aquesta dicotomia germànica
Havien d'estar
Molt nets
I llavors
Havies d'anar
I rentar-te la cara
Allà al lavadero
Diguem-ne
I allà
Diu
Amb totes les teves pertenències
Allà
Enganxades entre les cames
Perquè si perdies un moment de vista
El que fos
T'ho robaven
Però el que fos
Vull dir
Un tros de pa
Una cullera que havies aconseguit
Un tros d'alambre
Qualsevol cosa
T'ho robaven
Perquè
Allà en el lagre servia
Per alguna cosa
O per contrabandear
O ho canviaven per pa
O sigui
És tot un món molt curiós
I
Bueno
Ell sobreviu
Ell sobreviu
Perquè
Por azar
Diguem-ne
Perquè al final acaba
Ell és químic
I com està
Estan fabricant
L'Ege Farben està fabricant
Una fàbrica de cauto sintètico
Doncs fan un comando químico
Que li diuen
Amb gent que sap de químiques
Que són especialistes
En químiques
I els hi porten
A un laboratori
D'aquesta manera
A partir d'un moment
Ell és lliure d'Alfred
És lliure de morir de gana
És lliure de les eleccions
Perquè també
De quan en quan
Deien
Seleckia
Una paraula polaca
Selección
Llavors
Tancaven tots a la barraca
Ja que això
Canvista les pel·lícules
Els hi feien sortir
Per un cantó
Els hi feien tornar
A la barraca
Per l'altre cantó
I un SS mirava
I el que ell decidia
En aquell moment
Que aquest ja
No estava per treballar
I llavors es portaven
A Birkenau
A les càmeres de gas
Directament
Vull dir
No s'havia d'arribar
A que una persona
Cagués al terra
I dir
Aquest no pot treballar
Sinó que de quan en quan
Deien
Bueno hi ha molta gent
I els alemanys deien
Bueno
S'ha de buidar 200
Perquè ells anaven amb números
I buidaven 200
Llavors bueno
Ell es van escapar
De les eleccions
I al final
Quan la cosa estava
Més complicada
Va haver-hi una evacuació
Del camp
Perquè ja venien els russos
I allà
Va aconseguir sobreviure
Va sobreviure
Llavors explica coses
Molt interessants
És com
Bueno
Lliçons de vida
Ell explica
Diu
Bueno
Diu
Nosaltres
La gent normalment
Es dona compte
Que la felicitat completa
No existeix
I arriba tant d'hora
Dius
Bueno
És que això
D'arribar a la felicitat completa
No existeix
Diu
Però
Has d'estar en aquest tipus
De situacions
Per adonar-te
Que la infelicitat
Complerta
Tampoc existeix
Diu
Nosaltres
Estaven com estaven
Que estaven allà
Matxacats
Que només pensàvem
Bueno
I
Sempre hi havia alguna cosa
En el dia
Que et feia continuar
Diu
Bueno
Avui
No fa tant de vent
Avui
Tenim
En comptes de 4 litres de potatge
8 litres de potatge
Que era el que menjaven
Avui no sé què
Avui no sé què
Sempre trobaven
Dintre del dia
Alguna cosa
Que dintre de la Generalitat
Era una mica millor
Una petita il·lusió
Per viure cada dia
Exacte
I ell diu
La infelicitat completa
Tampoc existeix
I això és una cosa
Que et quedes
Hòstia
Has d'estar
Suposo
Viure en aquest
Tipus de circumstàncies
Per adonar-te això
Perquè si no
No en saps
Clar
És límit per arribar-lo
Si volies tu
A mi
Sí
A mi em crida molt l'atenció
Evidentment tant el que vas dir la setmana passada
Sobre el llibre que vas plantejar
Aquestes persones que passen del sol a l'ombra
I poden passar tot el dia contemplant no res
Perquè no hi ha cap variant
No, no, no
I la veritat és que fins i tot ho he utilitzat
En algun altre espai que faig
I la veritat és que crides molt l'atenció
Això que acabes de dir
A mi el que
O sigui
El que penso que
Que és molt interessant
És que d'una manera o altra
Ens acabem
Organitzant
A fi i efecte
De deixar-me
O sigui
De deixar al costat
Tot aquest
Tot els
Tots aquells valors pessimistes
Que ens poden desenganyar
O desencisar
No
O sigui
Per això
Aquesta part final
Que has esmentat
De dir
Mira avui
Com que avui no fa tant de bé
Avui estic millor que ahir
No
Per dir-ho d'una manera
Penso que això
És el que
Salva
A la raça humana en general
Perquè esclar
Vull dir
Si partim de la base
Dels privilegiats
I no diguem dels que es creuen déus
Com els
Com faraons
I bé
Vull dir
Mareu ben urt
I veureu
També aquest valor
I llavors
El que em crida l'atenció
És que penso
Que hem d'impulsar
Els altres
De valors
Probablement
Com tu dius
Sí que és veritat
Que ha arribat
Està un punt
De degradació
Tan bèstia
Difícilment
Ens sortiran valors
De companys
O de col·lectiu
No
Però
Si ens unem
Interioritzant
Per dir-ho d'una manera
És més que probable
Que algun dia
Puguem arribar a fer-ho
Clar
És que jo
Jo penso que
La veritat
Ja la sabem
I
És molt
Sí
Bé
Bé
Sabem algunes veritats
Clar
Sabem algunes
Si volem
Jo poques
Si volem
Jo el que esmentaves
D'això que deies
Quan es veia una miqueta
Així malament
Ja se's apuntaven
Se's emportaven
Cap a la càmera de gas
No sé si és la pel·lícula
Lista de Schilder
No sé quina pel·lícula
O no ho vaig veure
Que recordo
Que les dones
Es punxaven
Per
Amb les
Per tres sants
Lista de Schilder
I llavors
Es posaven a la cara
Perquè es veiessin
Vermelletes d'aquí de la cara
Perquè feien aquest tipus
De seleccions ja
Vull dir
Per emportar-se-les
Cap a la càmera de gas
Em sembla que era
Però veus
La llista de Schilder
Que jo crec que és una pel·lícula
Molt bona
Sí, està molt ben aconseguita
No fa gaire que la vaig veure
Molt bona
Però té un toc
Que vull dir
Que no és neutral
Si
Té aquest toc
Es pil
Però en canvi
Aquesta persona
Que té tot el dret
O tendria tot el dret
A no ser neutral
Perquè va viure en primera persona
És més objectiu
És més objectiu
El vol ser-ho
I ho aconsegueix
I explica les coses
Vull dir
O sigui
Sí que evidentment
Ell censura els nazis
Ell està completament en contra
I no entén
I diguem-ne que
Ell personalment
Pues
No tenia dona
No tenia fills
Però
Família seva
Dones i fills
El primer dia
Se van portar a Birkenau
Perquè les dones i fills
No treballaven
¿Vale?
No se van quedar als homes
Dicen
Así murieron
Dice
Porque murió la niña
No sé quina és
Una cosina seva
Que tenia tres anys
Dice
Porque els nazis
Veien la necessitat històrica
De asesinar a niños
Dicen
De quan en quan
Sí que deixa anar una frase
Però és una frase
Que surt del dolor
Completament
Però després torna
Torna aquesta objectivitat
De dir
Bueno, jo estic explicant
La història
I això
I no té
Vull dir
Explica
L'experiència
És l'experiència
Explica com era
El tajo
Que li diu
Estàvem allà
I treballaven
Amb els companys
Treballaven més a poc a poc
Perquè no sé què
Perquè no es veiessin
Però després
No accelerava
Perquè venia no sé què
Vull dir que
Sempre estaves
En una constant lluita
Contra tots
Contra tots
I els joves
Diu
Ho portaven pitjor
Perquè aquest entrenament
De la lluita
Contra tots
Diguem-ne
Que els joves
No ho tenen
La gent molt jove
Encara és molt tendra
No ha pres això
En aquesta lluita
Diu
La gent en canvi
Que tenia més edat
Ja estava més avançada
Això
Com a la vida
Però per la bèstia
Molt bé
Doncs escolta'm
Molt recomanable
Aquesta lectura
Jo coneixia aquest senyor
Però no sabia
Que tenia tan punyent
En escriure un llibre
I realment
Tan realista
Lògicament
El que li ha passat a ell
I des d'aquest punt de vista
Com dius tu
Tan objectiu
I tan diseccionant
Aquesta realitat
Objectiu
I amb un estil
Jo crec que és un gran escriptor
Fantàstic
Doncs el descobrirem
Molt bé
Doncs farem
Parlem una mica de cinema
Bé
Una mica estem a la meitat del programa
Però bé
Farem res
Jo faré cinc cèntims
Del clan
Una pel·lícula
Que el Jaume ja va poder
Parlar bastament
Una pel·lícula
De Pablo Trapero
Aquest senyor
Que jo no he seguit
L'últim
Vaig veure allò de Caranxo
Aquella història
Vinculada
Amb aquells personatges
De les assegurances
Recordes aquella pel·lícula
Tan potent
Amb el tema dels cotxes
I les morts
Amb el Darín
Amb el Darín
I en aquest cas
Et trobes davant d'una pel·lícula
Que et sobta
Primer una ambientació
Realment interessant
Estem parlant dels anys 70
Llargs
Que és una ambientació
De com era aquella Argentina
Aquell Buenos Aires
Argentina?
És Buenos Aires
Sí
Ara estava amb el dubte
I tal
Que ja és curiós
Perquè veus com
A nivell de modes
Veus com van cadascú
A vestits
I la música
Que sona
Que fa gràcia
Perquè és una mena
De tecno-argentí
Que dius
Què és això
A mi em fa gràcia
Perquè jo em fixo
En aquests detalls
A banda evidentment
De la pel·lícula
Que és una cosa
Totalment allò
Externa
De la pel·lícula
Que és potentíssima
Que parla
D'una sèrie de gent
Que en aquest cas
D'una família
Una família
Diguem mafiosa
És el concepte
Crec que podem utilitzar
No Jaume
Que es dedica
A sagrestar la gent
Que té diners
De la zona
I d'aquesta manera
Doncs amb un grup
Organitzat
Doncs guanyar-se la vida
D'aquesta manera
Amb la qual
Però clar
El problema
És que
No és que ho faci ell
És que
És que introdueix
A tota la família
Gairebé
El fill gran
Que és una estrella
Del rugbi
Els altres
Que saben
Que passa alguna cosa
A les habitacions
Les filles
I a mi
El que em provoca
Una sensació tremenda
És com ell reacciona
Davant de les situacions
Vull dir
Quan fa el que fa
Ell vol fer
D'una manera determinada
I concreta
A vegades s'hi surt bé
A vegades s'hi surt un desastre
Perquè també la gent
Que es mou al voltant
És estrelera
No és el que ell voldria
Però quan està en família
Personal
És la seva família
I potser té l'habitació
Del costat d'algú
Que s'ha segrestat
A mi això em posa
Els pèls de punta
Perquè la nena està dient-li
Ai que m'estudiaràs
I tal
És com una família feliç
Però de cop i volta
Vull dir
La mare és conscient
La dona és conscient
El fill gran és conscient
Alguna filla petita
No és conscient del tot
Em sembla
No em vull equivocar
Sap que passen coses
Però no saben ben bé
Però és molt curiós
Perquè hi ha una escena terrible
Amb el que
El pare i tal
Surt del menjador
Està amb la seva família
Va ser el de la seva filla
Li dóna un petonet
Se'n va cap avall
Obre una porta
Hi ha una persona allà
Destrossada
Feta una merda
Que em vas atenen dins d'una banyera
I li tira un plat de menjar
I dius
Ostres
Tota aquesta bonomia
Aquesta cosa d'aquest home
Es converteix
Que és un fill de sa mare
És una mala persona
Això amb la pel·lícula
El padrí
Per exemple
Per dir una referència
Vull dir
També xisteix
Exacte
Però esclar
És un altre tracte
Aquí hi ha més
La família queda apartada
És a dir
Jo crec que
Queda apartada del compromís
De fer el que fa el pare
Exacte
Però no queda al marge
És conscient del que fa
Però no porta a casa
Per l'anclar la merda
Vull dir
La merda de la situació
És a dir
És això
Clar
És una situació molt tremenda
I jo torno a insistir
Aquest senyor m'agrada
Perquè de tant en quant
Dins de les dues pel·lícules que he vist
Hi ha un moment determinat
Que no direm quin és
Amb aquest que es concideix
Més cap al final
En què et sobta
Hi ha un moment
A igual que Caranxo
Hi ha un moment
Que hi ha un accident de cotxe
Quan te l'esperes
Que de cop i volta
Estàs allà
I veus
Bum
Com la càmera comença a donar voltes
I et quedes així
En el moment que passa alguna cosa determinada
Cap al final de la pel·lícula
Jo no m'esperava jo
I és real
Perquè és una història real
I passa d'això
Clar
I de cop i volta dius
No, no, no
I passa una cosa
Determinada
I ho fa amb un realisme
Amb una mala baba
Que dius
Tio, això
Amb el temps
Tu t'emportaràs
Algún Òscar
O algun nen
Perquè és que
Crec que
Té un llenguatge
Un cinematogràfic
Que a mi m'agrada molt
Ara
És molt cru
És molt directe
És molt clar
Jo agafant el que ens ha explicat
Sí, sí, sí
Del llibre
I aquesta neutralitat
Que tu
O
Més que neutralitat
I bueno
Jo no en decanto
A favor
D'uns o dels altres
Per què?
Perquè la pròpia individualitat
La tenim molt negativa
Tu ho has dit
Això, no?
Llavors penso
Que aquest és un punt
Molt interessant
A la pel·lícula
D'aquest senyor
Del
Del
Del palo trapero
Al trapero
Tot el que he vist d'ell
És això
És això
És també això
Que tu acabes de dir
D'una altra manera
En una altra situació
Sí, en una altra situació
Però és molt
Esèptic
Exacte
Com ho lliguem històricament?
Doncs aquest és un senyor
Que en l'època de
De la dictadura
De la dictadura
De la dictadura
De la dictadura
De la dictadura
Exacte, sí
Doncs aquest senyor
Doncs bueno
Vull dir
Segressaven a la gent
Com dius tu
Els obligaven
En definitiva
Era gent rica
Que en aquella època
Això va passar
I llavors aquest home
Doncs va seguint
I té contactes
Als nivells
I té una certa impunitat
Fins que s'acaba
La impunitat
Clar
Ara quadra més
Quadra més
Exacte
I esticat l'argument
I el de dalt
Ja li diu
Però oh nano
Ja està bé
T'has passat
Això ja no toca
M'entens el que vull dir?
Sí, sí
O sigui
Això és el que penso
Que lliga
Com a unitat
Com a unió amb lo teu
Bàsicament
Jo no volia entrar més
Per el tema
Bàsicament
De no l'estripar
Però que ja va bé
Perquè és una pel·lícula
Que ja porta un any
I la gent
L'ha de veure
I encara que expliquis
És aquest pel·lícula
És que és una pel·lícula
Que és tan punyent
Que et sorprèn
Hi ha una altra pel·lícula
D'ell
Que parla sobre
Les noies
Dones
Ja prenyades
A la presó
Que també és impressionant
Aquella
És que he vist poc d'aquest home
Vull veure més
Aquesta no me'n recordo
Com se diu
Però jo la vaig veure
En una sessió de cinema
Què?
No, no, no
Que dic que no
Que parlem de la casa
Que se'ns agafa el temps
Ah, se'ns agafa el temps
No ho dic perquè
Jo ja he parlat d'aquest tema
Bueno, la casa també
També és una manera
De despertar
És curiós
Com de vegades
La veritat és
Que és una pel·lícula
De Francesc Oson
Sí
Recordem
Que t'ha dit uns anys
Em sembla
4 o 5 anyets
D'ho tenir, no Jaume?
La pel·lícula
La pel·lícula
Sí, és del 12
Ah, per això mateix
Digues, digues, digues
Era per situar
Llavors, el que és el que fa aquest senyor
Doncs bé, vull dir
Tenim el que se suposa
Com a començament, eh?
El que se suposa que és un senyor
Que fa de professor
De literatura
I no ha tingut èxit
En quant a llegir
A escriure, no?
Vull dir, no
No ha aconseguit
Doncs destacar
I llavors hi ha un xaval
De la classe
Que li crea
Una curiositat enorme, no?
Aquest és això
El leitmotiv
Vull dir, el motiu
De tota la pel·lícula
I llavors
Durant tota la pel·lícula
El que ens està parlant
És del que tu
D'això
Que tu has parlat
També
En definitiva
Com ens anem individualitzant
Anem perdent el nostre propi jo
I acabem
Fins a un moment
Que diu
Escolta tu
Des que li diu la seva dona
Això
És curiós
I penso
Que lliga'm el bé
Diu
Des que coneixes aquest noi
No?
Hem tingut cap tipus de relació
És com si
És com si
Et quedessis atrapat
En l'espai
I en el temps
Però la cosa va bastant més enllà
En definitiva
Del que es tracta la pel·lícula
És del que tu has dit
També
És una pel·lícula
Que ella
Em malalteix
Ell
Esclar
Vale
Doncs ja està
Ara seguirem
Aquesta pel·lícula és boníssima
Esclar
Que em malalteix
Això és molt bo
És que és boníssima
Ostres
És que ara m'ha vingut al cap
Sé que m'ho parla d'alguna vegada
Vale, vale
Això és tremendo
És que a l'Osona és boníssima
Aquest home
Digues, digues
Tira, tira
Perdona
Sí
No, ja està
És que tu ja acabes de descobrir
Com aquell qui diu
Bueno, vale
I fot una mica en l'aire
Bueno, no
Però és un moment determinat
És un moment determinat
Ha fet un...
Bueno
Però que el senyor Oson s'ha de veure
Que va molt...
No, però no m'ha explicat res de particular
No
S'ha de dir una cosa molt important
Que encara que jo ja l'havia vista
I la vaig veure per segona vegada
Aquest dijous passat, eh
La setmana passada
I la veritat és que em vaig quedar
Molt acabada
Vaja, vull dir
Quina traça que tenen alguns
Per portar-te
En el punt aquest extrem
Que t'aporten coneixements
Des del punt de vista individualitzat
I que no podem oblidar
No hi ha dubte
Però de quina manera
Clar, després també ens convida
És que l'Osona aquest
Fa coses molt variades
S'ha fet fins musicals
Una pel·lícula que es diu
Ocho mujeres o siete mujeres
I tal
Que és una cosa absolutament meravellosa
Divertidíssima, genial
Aquests drames com aquests
De...
Ha fet unes quantes
Ara en ballen
Però hi ha una pel·lícula
Que vaig veure no fa gaire també
I em sembla que també
Hi havia una temàtica
No me'n recordo
D'un que no treballava
Sí, sí, sí
I això també
No té res a veure
Vull dir, canvia
Fins i tot
De forma de la pel·lícula
Crec que és de l'Osona
Si no, del cinema francès
Sí, sí, sí
No, no, però...
Llavors, d'un que no treballava
Que s'inventava
Bueno
I com guanyava la vida
Això no?
Ja la veuràs
Ja la veuràs
Jo crec que aquesta la vista
Ja crec
Però no en són
Ja la buscarem
No, però crec que la vista
Clar que sí
Si és de l'Osona no ho sé
Però és que els francesos
En tenen més d'un
No, tenen base
Tenen base
Tenen base
Molt bé
Molt bé
Re, farem dos minuts
Per veure una miqueta d'aigua
Perquè voldríem
Escoltar en aquest cas
A l'Urrit
Al Walk on a Wallside
Perquè avui fa tres anys
Que justament
Va morir
El gran L'Urrit
Vull dir
Un referent
De la brevet underground
De la música
Rock
Del 70 i 60
Americans
I bé
Potser es va quedar
Com a gran referent
Amb aquesta cançó
Però van haver-hi
Més coses
Que va fer aquest home
Molt curioses
I molt misterioses
Perquè
Temes com
Vicius
I d'altres
Bé
Ens aproparan
Al món
Que ara entrarem
De por i de misteri
Que al Jaume sé
Que li encanta
I que el Nacho
Ens farà
Per captar
L'essència
I el primer que farem
Quan tornem en un minutet
És apagar les llums
Jaume
No pensis malament
Aquí dins
Sí, aquí també
Tu no
Jo amb molta llum
Per ser de grans
Que només ja sap
Què pot passar
Sí
Fins demà!
Fins demà!
Doncs sí, doncs un mes que aquest any, bueno, que aquests anys s'ha desaparegut, grans estrelles han desaparegut, Michael Jackson, Prince, bueno, va igual.
Estan marxant els grans, eh? Vull dir, David Bowie, exacte, no?
I encara ens queden un munt, no?, però bueno, és a dir, és el que hi ha.
Molt bé, doncs, el que farem, res, en qüestió de tres minutets, és parlar, connectar amb Nacho Alonso, el nostre reportero i xeratxero de Barrio Sésamo,
que ens parlarà del Festival de Sitges, que s'ha fet un curro perquè s'ha vist la millor pel·lícula guanyadora d'aquest any,
el millor director d'això, ja no sé ni el que dic, en ho explicarà ell.
Era en deure, tenia un deure.
Però abans de res, ja que estem arribant a Halloween, fareu res, dos minutets per parlar d'una pel·lícula que es diu Nunca apagués la luz,
que jo les vaig passar canutes, mira que a mi m'agraden moltíssim les pel·lícules de por,
i feia temps que no passava por, és a dir, la pel·lícula en si no és partir de coets, sincerament,
però el referent, el que passa, el que has d'haver al llarg de la pel·lícula, sí que et provoca una sensació d'angoixa.
I tu t'ho passes bé quan tens por?
Sí, sí, sí.
No, no, no, sí, no, jo no, home, jo crec que és un altre plaer,
dins dels, no sé, a la por.
Sí, sí, sí, una emoció.
Si no, que sigui una por evidentment falsa, si és autèntica, no, home, a la por no té gràcia, no?
Llavors, bàsicament, jo recomandaria que la pel·lícula es veiés amb la llum apagada.
Correcte.
Perquè jo hem passat tota l'estona mirant cap al passadís, no?, perquè passen coses quan s'apaga la llum,
d'acord?
I llavors, quan s'apaga la llum, ja està, ja no diré molta cosa.
Com amb aquell que quan te dormies...
Bueno, no, però no, allò era molt bàsic, això de la passadina en el Mestrit era molt bàsic.
Això era una altra història, però això sí que fa més angoixa.
A més, la forma en què es munta, com ataca, com es mou aquest personatge...
No recordo ara, però és un director suec, que està fent les Amèriques.
No recordo ara, és un nom Tom Sagenberg, no me'n recordo, i tal.
I és un tio que, per la forma de fer, ja et dona una miqueta d'aquesta percepció del cinema escandinava terror.
Noia, deixa'm entrar, això, aquest rotllo.
Sí, ja.
Però aquí ha introduït els elements americans, no?
Per tant, els personatges no són tan grans, tan grans actors.
El tema va bé, fins que arriba un moment que dius, ho heu de solucionar per algun lloc, ho soluciono.
Vincula moltíssim a la mare i al personatge terrorífic amb la mare i el fill.
Hi ha un nen pel mig, que sempre queda bé.
Bueno, hi ha una barreja de...
És a dir, la percepció és molt bona, però després la pel·lícula tins americans.
Ja està. Però val la pena.
És acceptable, és una pel·lícula de sis i mig, de set.
Vinga, anem a donar-li una nota una miqueta correcta.
Que ja és un valor.
Tenint en compte que és Halloween i dius, bueno, vinga, doncs ho veurem, no?
Sí, sí, a més, que ho hem parlat abans, dic, aquesta per Halloween.
Sí, sí, sí.
Sempre a casa veiem una de terror.
Però et dic jo, eh? Vull dir que jo anava per la casa dient, mare meva, apareixerà per allà alguna cosa?
Eh, vull dir, sí, sí, sí, no, no, te lo diguen ser-hi, vaig anar a totes les llums, eh?
Vaig anar a la cuina, la llum del menjador, del passadís, que jo mai la engego perquè dic, a veure si encara la tenen fotuda aquesta nit.
Molt bé, doncs tenim re, tenim, bé, doncs un, que greu, 15 o 16 minuts per parlar d'aquest element, del Festival de Sitges i, Nacho, tot tu i jo.
Jo m'explayo.
Jo, clar, com l'altre dia vam parlar de lo pitjor.
Exacte.
Vaig quedar una mica així i, hòstia, hem de parlar.
Tenemos la carne, és d'ella, no?
Tenemos la carne, exacte.
Jo que esta la vull veure per dolenta, eh?
És que jo soc de pel·lícules dolentes, eh?
Bueno, pues, ara, ja, te la faltaràs.
Digues, digues.
Te la faltaràs de carne.
Ja la entén.
En tot el teu sentit, no?
Pues ja la busquem, ja la buscarem.
Digues, digues.
Doncs, bueno, s'ha de parlar de lo pitjor, doncs parlarem de lo millor com a mínim a nivell de palmarès.
Llavors, bueno, aquest any, a Sitges han fet una cosa d'aquestes que ara s'ha posat de moda a Hollywood,
que és separar el premi entre la millor pel·lícula i la millor direcció, d'acord?
Que això sempre a Hollywood era, sempre anava unit i de cop i volta, no sé, van pensar que no i ara mai va unit, no?
Sempre separen, suposo, que han passat de...
Per donar dos premis, no?
Per donar dos, dos pel·lícules que triom a Final Mercat.
Correcte.
Aquí, molt ben dit, diguem-ne, no?
Bueno, doncs aquí hem donat el premi a la millor direcció a una pel·lícula que es diu Suisse Armiment,
ah, perdón, a la millor pel·lícula, una pel·lícula que es diu Suisse Armiment,
i a la millor direcció, una altra pel·lícula que es diu Train to Busan,
Busan, és una localitat de Corea,
i, bueno, allò que parlàvem de l'altre dia amb el David Montaner,
que no hi és avui, que si donaven els premis sempre,
o més a pel·lícules més fantàstiques, o més de gènere i tal,
doncs, bueno, aquest any hem fet un mig i mig.
La pel·lícula guanyadora, Suisse Armiment,
no té res a veure amb el gènere estricte del festival,
i la pel·lícula guanyadora a la millor direcció, que és Train to Busan,
és una pel·lícula de zombis, amb la que té tot a veure amb el festival.
Bé, llavors parlarem primer de Suisse Armiment,
que és una pel·lícula, bueno, que la podem qualificar clarament de bizarra,
és una pel·lícula molt estranya,
jo la posaria a la meva llista de pel·lícules bizarres,
just unes quantes que no parlarem avui,
perquè de veritat que és estranya.
És una pel·lícula que, bueno,
ja dic que no pega amb el festival,
perquè no és la temàtica ni tan sols una pel·lícula generalista,
sinó que és una pel·lícula més aviat de temàtica indi,
i, de fet, una cosa curiosa,
que le van donar el premi a la millor direcció
al Festival de Sundance d'aquest any.
Què dius?
Sí, el Festival de Sundance, sí, 2016,
le van donar el premi a la millor direcció.
No a la millor pel·lícula, també,
o sigui, s'han creuat aquí una mica, no?
Llavors aquí, clar,
a Sitges han donat el premi a la millor pel·lícula,
que jo no sé si és que han volgut,
com l'han donat a Sundance,
li donem també aquí, no ho sé,
perquè la pel·lícula, dic, és bastant estranya.
Llavors, bueno, és una comèdia...
Negra.
Negra, macabra, surrealista,
perquè, bueno, és com nàufrago,
però a l'obonzo, diguem-ne, no?
Sí, sí, per dir-ho així,
perquè hi ha un nàufrago allà,
que està, bueno, allà és del Pacífic,
i que talla al costat un cadàver,
una altra persona que n'ha naufragat.
Amb aquest cadàver es munta una relació
molt curiosa, molt divertida en alguns moments,
en alguns moments de cau una miqueta,
però ja la part inicial,
des que comença l'acció,
fins que surt el títol de la pel·lícula,
que és Susan Miment,
i hi ha una escena delirant,
molt delirant, molt macabra,
perquè, bueno, està...
Ell està fent coses amb el cadàver, no?
I per què es diu Susan Miment en la pel·lícula?
Perquè el cadàver és com una navalla suïssa,
d'aquestes que té 20 usos,
i ell fa servir el cadàver
per les coses més estranyes
que podies imaginar
per sobreviure, diguem-ne, no?
Com que el cadàver treu gasos
i el fa servir per...
Bueno, ser projectils i fer coses i tal...
Hosti, jo la vull veure, sisplau.
És una paranoia...
Jo tinc un punt bizarrillo, eh?
És una paranoia,
o sigui, perquè t'expliqui això
que ho explica a tothom, no...
Llavors, bueno,
és un pic que tampoc la estripes molt, no?
Perquè tota l'estona,
aquesta relació...
Sí.
Bueno, arriba un moment
en què la relació del cadàver evoluciona, no?
Diguem-ne que...
Bueno, el cadàver no se sap
si el protagonista imagina coses del cadàver
o el cadàver...
Bueno, i ell va tota l'estona
amb el cadàver a tota...
Bueno, per tota la illa,
i arriba un moment
en què sigui aquest punt de partida
que són de només dos personatges,
és clar, arriba un moment
que de cau una miqueta
cap al mitjà de la pel·lícula,
però bueno, això...
Bueno, això és normal.
Era inevitable.
Normal, normal.
Normal.
Comencen a parlar de coses de la vida
i, clar,
amb aquest tipus de plantejament
o els diàlegs són molt bons
o si de cau una miqueta
la pel·lícula de cau.
Però bueno, està bé,
però de quan en quan
surt aquesta relació macabra
i aquesta relació estranya
que dius que vas quedant-te...
Què passa, no?
De vegades et quedes llesturat,
de vegades et rius,
però et rius,
perquè, bueno,
t'agrada el rotllo, no?
Però et rius,
jo,
més d'un moment
que reia,
i, hòstia,
quina paranoia, no?
A tota marxa.
Però és que, a més,
no m'hi he equivocat,
el Daniel Radcliffe,
que és el Harry Potter,
que és el mort,
va guanyar el millor actor.
Sí, perquè, bueno,
el mort arriba un moment
en què...
Ai, dones, vale, vale.
Bueno,
hi ha un moment
que ell té diàleg,
el mort té diàleg.
En un moment de la pel·lícula
no se sap el tema,
si és una imaginació o què,
això jo diem i ja està.
Vale,
no estripem res.
Un flashback,
una cosa d'aquestes raras.
Bueno,
ell parla,
ell parla,
ell també té la seva aportació,
diguem-ne.
A veure quan l'estrenen,
que la vull veure,
vull dir,
ja,
vull dir,
perquè jo aquestes coses...
Sí, acostumen a estrener-les ràpid.
Jo també soc rarito,
eh,
amb aquestes coses.
Llavors,
ja dic,
bueno,
la música tot és molt indie,
molt de pel·lícula així,
la càmera molt...
Bé,
els personatges s'ho treballen molt,
el Daniel Radcliffe,
suposo que va veure
aquesta persona que ha fet pel·lícules
totes de Harry Potter i tal,
que és un actor,
suposo que més cotitzat,
però suposo que li va agradar
el projecte,
perquè també s'ha de l'altre protagonista,
Paul Dano,
que jo sempre el recordo,
sí,
és el germà gran
de Little Miss Sunshine.
Ah,
ostres.
Aquell,
aquell que l'havia de Serpidot i tal,
i després ha fet més coses,
ha fet allò de la pel·lícula aquella
dels miners que eren,
es deia,
Bloody,
no sé què,
que sortia amb el...
El Sunday,
Bloody Sunday,
no?
No,
no,
no,
no,
no m'ho recordo.
Bueno,
ha fet més pel·lícules,
sí,
no molt conegudes,
però són així més aviat independent i tal,
i bueno,
i ho fa molt bé també,
fa molt bé.
Bueno,
us agrada amb les pel·lícules bizarres,
neu,
no és una pel·lícula
res de temàtica,
ni fantàstica,
ni terror,
ni res que s'assembli,
i bueno,
per donar-li el premi,
jo no he vist les altres,
però bueno,
m'ha semblat una mica,
bueno,
un disparo en l'escurió,
diguem-ne,
vinga,
bueno,
ara seguirem,
som en un comentari,
per coses bizarres,
la setmana que ve,
el David i jo amenacem segur
con la fiesta de les salxitxes,
eh?
Ostres,
sí,
això sí que és bizarro,
però bizarro també,
però bueno,
així que segueix,
segueix,
ui,
ui,
ui,
ui,
no porteu els nens,
directament,
jo encara no l'he vist,
he vist alguna cosa,
no porteu els nens,
és una pel·lícula de stop motion,
però ja està,
una pel·lícula de gamberra,
gamberra,
però molta mala llet,
sí,
això m'han dit a mi,
sí,
segueix Nacho,
doncs ara anem a l'altra pel·lícula,
l'altra pel·lícula més clàssica,
Treint-ho posant,
és una pel·lícula de zombis,
una pel·lícula de zombis,
com estem molt acostumats,
potser més acostumats a veure,
el que passa és que sí que és cert,
que sí que per donar-li la millor direcció,
suposo que sí,
perquè està,
té un,
bueno,
la manera de,
les imatges que presenta,
els planos aèris,
perquè ells van en un tren,
diguem-ne,
o sigui,
bueno,
l'argument és molt simple,
unes persones que van en un tren,
de cop i volta,
no se sap per què,
hi ha hagut una infecció zombi massiva,
i bueno,
els tios se'n van enterant,
i llavors els zombis intenten entrar al tren,
això és molt clàssic,
però totes les imatges,
punt de vista,
diguem-ne,
o sigui,
és curiós com,
el mèrit que té la pel·lícula
és com d'una història tan trillada,
i tan acostumat,
i tan matxacada últimament,
amb Walking Dead,
i amb tot el que estem veient i tal,
el tio treu situacions,
d'aquesta interacció,
de les persones amb els zombis,
i com sobreviuen i tal,
que són originals,
al mínim són originals,
les imatges,
una fotografia molt maca,
imatges aèries molt maques,
planos allà amb una certa intenció,
molt bona direcció.
És una mica el rotllo Guerra Mundial Z,
no?
No, no.
No, potser no és tan megaproducció,
no?
No, no és tan megaproducció,
és més,
però sobretot,
té la manera,
ja dic,
i sobretot,
les escenes d'acció,
són molt bones,
perquè hi ha dos tipus de zombis,
avui en dia,
els zombis rotllo Walking Dead,
que van allà a poc a poc,
que s'han pogut matar i tal,
i els zombis rotllo 28 dies després,
que són zombis rabiosos,
que corren molt,
que salten molt,
que vol,
doncs aquests són d'aquests,
però aquests molen, eh?
I tu veus escenes,
i estan tan ben fetes,
que dius,
aquí algun extra s'ha matat, eh?
S'ha matat o Paco,
s'ha matat o Paco,
perquè es llencen d'una taulada a terra,
es trenquen els ossos,
s'aixequen,
i dius,
bueno,
això suposo que és tota,
s'estan tirant allà una coxoneta,
i està la imatge superposada,
però està tan ben fet,
es tiren amb un ímpetu,
que dius,
hòstia,
està molt ben fet això,
s'ho ha currat,
les escenes d'acció,
la millor és infografia,
no?
No sé com ho fan,
no sé ben bé com ho fan,
però que està,
és molt realista,
té molta acció,
molt realista,
i, bueno,
és una pel·lícula coreana,
que sempre és curiós veure una pel·lícula coreana,
diguem-ne,
no és el típic enfoque americano,
exacte,
al final també té una història allà,
del pare,
de la filla,
hi ha una història final que acaba malament i tal,
bueno,
si us agrada el gènere,
doncs aneu a veure-la,
i si no us agradi,
voleu introduir-vos en una pel·lícula
que no és de les més avorrides,
perquè no li agradi,
doncs aneu a veure-la,
o comenceu per això,
perquè, bueno,
ja dic,
que té una direcció més bona,
té el paisatge,
té la manera dels plànols,
la història,
i té, bueno,
la manera com resols aquestes situacions,
d'ara com,
d'intriga,
diguem-ne,
ara com passem d'un vagó a l'altre,
perquè estan els zombis,
no sé què,
doncs ho resol d'una manera imaginativa,
que, bueno,
que no et trobes en moltes pel·lícules d'aquest estil.
Jo, som en recomana una pel·lícula de zombis,
que per mi és de les més centradetes,
a banda de la Guerra Mundial Z,
que és una cosa ja pensada en molt altres nivells,
El amanecer de los muertos.
Home, sí.
Que està bé,
potser que hi ha unes diferències,
però dins del rotllo zombis i tal,
està bé,
té una,
això,
és ingeniosa,
té uns plantejaments que estan prou correctes,
i tal.
És del Romero,
pot ser del Romero?
No sé si és del Romero.
És com una següent part de la que va,
la primera,
no són los muertos vivientes,
però és com una que va fer després,
molts anys després.
Tot passava dins de una mena de centre comercial,
una cosa,
però molt ben,
bastant ben elaborada,
però és el Romero,
o va de la gama el Raimi,
o un d'aquests,
o el va estar pel mig,
d'alguna manera,
és després.
Però va ser alguna cosa important,
que va fer,
ja ho mirarem i ja ho direm després.
Bueno,
i ens falten,
res,
doncs,
si minutets,
podem parlar de la invitació,
no?,
de la guanyadora del festival de Sitges del 2015.
Vale,
que jo crec que és la millor pel·lícula d'estrès,
clar.
Sí,
aquesta dono a fer que l'he vist,
i et dono la raó.
És un altre tipus de pel·lícula,
tampoc és de temàtica,
diguem-ne que és com molt un tíler psicològic,
tampoc és la temàtica de Sitges,
però bueno,
aquesta pel·lícula és difícil parlar d'ella,
sense destripar-la,
per tant,
haurem d'anar amb molt de lipsis aquí.
Amb molt de cuidado.
Amb molt de cuidado,
perquè hi ha part.
Però bueno,
sota un punt de partida,
bueno,
aparentment trivial,
diguem-ne,
que és un sopar,
hi ha una parella que,
bueno,
que fa temps que no es veu a un grup d'amics,
i aquesta parella es veu com unia els amics i tal,
i fa temps que no es veuen.
Llavors,
aquesta parella envia unes invitacions,
una invitation,
a cadascú d'aquests amics,
per fer un sopar a casa seva,
com una mica de sopar de retrobada.
Bueno,
fa dos anys que no els veiem i tal,
bueno,
i s'ajunten allà.
Ja comença a apuntar-se
que aquesta distància d'aquests dos anys
és perquè les persones,
els que inviten,
els anfitrions,
han tingut un problema a la seva vida important,
han tingut un trauma i tal,
i bueno,
no estaven per aquest tipus de celebracions.
I ara sembla que l'han superat una miqueta,
i els amics van allà,
molt contents,
perquè, bueno,
hòstia,
mira,
aquestes persones,
ara sembla que estan sortint una mica del pou i tant,
i anava allà i anava a sopar.
I què diu?
El senyor Jaume
em diu un senyal
i jo li passo una paraula,
perquè si m'ho diu així...
Ah, vale, vale, vale.
L'inspeix Jaume.
No, no, no,
encara queden 3-4 minuts,
vull dir,
encara podeu parlar,
vull dir,
es pot parlar.
Jo penso que el que acabes d'explicar
ja és prou interessant
com expectació.
Com expectació.
No, home,
tot això que acabes de dir
és una expectació total.
El que pots ja imaginar-te,
almenys jo m'ho imagino,
és que, bueno,
que ja veurem que sortirà de tot això,
però que tu ho has deixat prou clar,
ja no.
I faig així,
precisament perquè,
com que dius que no s'ha de fer spoiler
o no s'ha d'explicar...
No, però bueno,
jo puc anar més enllà.
Encara pots anar més enllà.
Només dir que,
només dir que en el sopar,
el que tu comences a veure,
i ara el Xesco ens dirà també,
en pocs temps que queda,
comences a veure que allò no és un sopar normal,
perquè comencen a passar coses
que no passen,
normalment,
en un sopar de retrobada,
en el que normalment es parlen de temes trivials,
de l'actualitat,
com a molt,
de coses així,
comencen,
hi ha personatges
que fins i tot
són desconeguts,
perquè en el grup a terra
n'hi ha uns personatges
que han convidat els anfitrions,
que no són del grup i tal,
però bueno,
aquests personatges
comencen a parlar d'aspectes
de la seva vida
amb una nueça
i amb un...
Sinceritat.
...descobrir les teves intimitats
que es queden,
clar,
els convidats es van quedant
com dient,
ostres,
persones que les he conegut
fa molt poc,
m'estan parlant d'unes coses
de la seva vida
molt fortes,
me'ls estan explicant aquí,
bueno,
a partir d'aquí,
hi ha un dels convidats,
els personatges,
comencen a no ser a compte
que això,
hi ha alguna cosa que no rutlla,
no?,
que els anfitrions
estan molt contents,
molt exageradament alegres,
que tothom té,
saps,
sembla com que
hi ha un moment
com que ell se sent,
no?,
que és un poc,
ell mira tothom
i diu,
ostres,
sembla com si tothom
estigués allà
com una conxorxa,
no?,
el tio comença a fer
sa pel·lícula,
sempre de paranoies,
i a partir d'allà,
bueno,
la situació comença a evolucionar
i és veritat
que al final
ell tenia una mica de raó
i ja és,
només per deixar-li al Xesco
que també vull que parli d'això.
no, no, no,
no,
és perfecte el que has explicat,
vull dir que tampoc és
ni afegir,
potser ni més ni menys,
perquè em refereixo
que tampoc podem,
jo l'únic que sí
que puc dir així
molt per sobre
és que és una pel·lícula
que et fa dubtar,
simplement,
tu vas veient i dius,
sí, sí, sí, sí,
ai, què,
sí, no,
pot passar,
què passa,
què passa,
és aquest personatge
que són paranoics,
exacte,
són manies meves,
és una pel·lícula,
estàs vivint
el que viu el personatge,
el que el personatge viu,
això és lo bo,
per mi,
això és lo bo,
diu, hòstia,
no,
i tu dius,
ah, no,
i llavors el personatge
al cap d'una estona
diu,
o sí,
o sí,
tal,
bueno,
i per dir l'última cosa,
al final,
el rarafons de la pel·lícula,
el rarafons moral,
és que hi ha unes persones
que, bueno,
que han patit a la vida
un trauma important,
però al final es veu
que són vàries,
i que aquestes persones,
bueno,
així com la gent,
bueno,
s'ho pot prendre això
de moltes maneres,
hi ha maneres extremes
de prendre aquest tipus de trauma,
i aquestes persones
acaben prenent-se
d'una manera extrema,
que és la que acaba donant
el desencadenant final
de la pel·lícula.
És una mena
com de catarsia extrema,
que és el que dic jo,
que és per igual
que dius,
vinga, va,
aprofitem-hi,
llavors,
és veritat que,
bueno,
no, no,
ja està,
callo,
no,
perquè,
ja està,
no dic res més,
no,
perquè realment la pel·lícula
té una línia
molt determinada,
i realment que la cosa,
doncs, bueno,
tot s'ha desmadrat,
com moltes pel·lícules,
llavors agafa una altra línia
visual que és diferent
de la primera,
però, bueno,
és el que hi ha,
val la pena,
val la pena,
val molt la pena,
val la pena,
vull dir que és molt correcte.
No, Jaume,
l'ha de veure vostè.
Sí, sí, sí, sí,
aquesta part...
Que partirem penes,
trato perquè vull,
eh,
trato així perquè sí que saltes,
no?
A partir d'ara,
a partir d'ara,
senyor Vidal,
li direm,
vull dir que sempre...
Senyor Don.
Senyor Don.
Molt bé,
molt bé.
Doncs,
ens retrobem la setmana que ve,
o, bueno,
com això,
tanta festa pel que al mig,
ja veurem què passarà,
però, bueno,
m'ho vull dir...
És la castanyada, eh?
Exacte,
però, bueno,
ja ho solucionarem
i si no,
doncs, bueno,
no passa res,
clar, no,
si no,
doncs, mira,
ens tornem a escoltar
i si no,
d'aquí a poc
ens tornem a trobar,
seguríssim.
Molt bé.
Doncs,
fins aviat.
Que vagi bé.
Adéu-siau.
Bona nit.
Bona nit.