La setmana que ve ja l'haurem vist a tots clagats, en podríem parlar, si voleu. Fins dijous, ja ho sabeu, a les 8 del vespre, més flujo, més històries, més cultura, més entreteniment, més lo que surja. Moltíssimes gràcies, fins la setmana que ve, cuideu-vos molt, adeu.
L'únic objectiu és sortir com sempre al carrer i constatar que sí, que fa calor com ens diuen els homes del temps, tot i que ara no es queda un palet, però vaja... Nosaltres més comencem al Babilònia, aquí a Badigues Bern, i estem com sempre amb la companyia de la dona Cala, que tal?
Molt bé, bona tarda. És molt agradable. Molt agradable, molt volent. Vinga, que m'agrada la companyia. Exacte, un dia com aviat. Tot bé, sí? Fantàstic. I aquí a l'Euskara... A què? Ah, no, bueno. No, bastant, bastant. I ja que us parlo dels altres forramos, que m'han dit que em presento, doncs m'he d'apropar. Com fan els de Marçóvia, això de presentar-se...
però el meu alcalde es va desintegrar i la calor està desintegrada i que tornarem a temperatures una mica més on els països siguin com sigui, de temps no desintegrar els radius i tornem a entrar. Bona nit a tothom, que sou els ous.
Avui tenim un bravo bastant amb jo. Així com sempre, començarem parlant de música. La Rosa s'ha escapat de l'onglori. A veure, doncs, la OVC amb un escomptament a una trofada d'institucions d'alta intensitat.
Els hem esferradar també d'Alberto Sánchez. I d'Alberto Sánchez s'ha esferradat amb la presó de filtració, la presó d'explicació, d'avís, d'aquest policia grafica al senyal a la pista. Fernández Diaz parla de baixesa en l'esquinesa dels polítics catalans i es fa de l'èl·lit retreu que no s'alegria les operacions
I si anem a la venda de dues novetats, també de contes, de la cenicienta, de l'antafoc, de l'Ajuntament Electoral Central, el d'anar retirant totes les estalades dels edificis públics que valen. En aquestes farem una miqueta, doncs, com de l'atribuïda dels poders públics en període electoral. Aquesta decisió afecta els edificis públics, però no al carrer. I evidentment, amb això som aquí, no seria així, les cares particulars.
Dijous intens, dijous de després, d'una mica de descompressió del dia després, de viure el dol que hi ha a Madrid després de la lliga de campions i també l'eufòria coler després d'haver aconseguit la classificació d'un parell de dies. Avui ha hagut la primera reunió preparatòria de tota la logística.
que comporta una final de Lliga de Campeons entre els representants de la Juventus i del Barça. Encara no ha trascendit els acords. De tota manera, el que més importa a la gent, el nombre d'entrades, quantes i com es repartiran això de mans, que és el que ens dirà avui, bàsicament, on arribaran els noms i els altres...
I també doncs tindrem avui de fons a Street Wonder, que avui compleix 65 anys, quan la jornada és diumenge, diumenge a primera i en segon. I després tornarem allà pel mig d'aquelles cançons que estan al número 1. Avui fa 33 anys que la jornada, i això vol dir que el bàsic diumenge pot aconseguir el temet i el dulç ideal de lligar sempre i quan faci el Calderón, com a mínim, el mateix resultat que passa al Madrid, a l'Espanyol, que juga a l'Espanya.
Sí, sí, sí.
que parlaran des de la redacció perquè com que està en marxa encara... Jo recordo una noia que es deia Pira. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la. Vinga, prigam-la.
Bueno, això no s'ho pots dir, eh? Vull dir, perquè t'ajudo que tu siguis l'embalatge, però discutec perquè és les vuitanta, però, bueno... Pall de carrer! Au! Sí... No, no, no... No em veus a casa? Jo és que volia que lliguessis. Us diré una cosa, l'única... Vinga, vinga, ja està, a veure...
Us diré una cosa, ara ja m'ha passat el temps. La veu està bé. La veu és important. Depèn com t'expressis i com dius les coses. L'altre dia li vaig dir moltes coses.
Hem de dir una cosa d'aquestes, també. Hem de dir que seria el que demana a la comunitat internacional que la salvi de la destrucció considera que seria un llenguatge internacional.
Vegem el directe. Vegem des de la redacció i hem dit que hi passaria. Suposo que parlarem de l'incendi. Doncs sí, una nit, perquè continuem sense control d'aquest índex de crema des del matí a la Vall d'Evo, a la Mariana Alta, el foc obligat de desallotjar de forma preventiva envers les cases de l'octubre. I allà, el nostre company que ens pot explicar el dimona. Això volem, exactament, què està passant en aquest moment, com a emocionar el foc i els treballadors.
No, jo l'únic màxim que vaig poder fer és fer aquell pantallat que estava de moda, que era jo de la cap aquella, allò que era com si fos aquella cosa, les 180. Sí, com si t'haguessin posat un casc i t'haguessin traït de vestit. Això mateix, que esteu molt confocionats. Oi, sembla això sí, no? Aquí explica les batalletes, eh. Exacte.
Doncs res, s'han acabat les batalles i anem directament a la quinta. Per tant, moltes gràcies al País Valencià a línia per si hi ha alguna variació d'això. Potser ser el positiu, el millor que millor, que en qualsevol cançó, qualsevol variació, ja ens ho farà saber. Moltes gràcies, molt bona nit. Bona nit. Alguna cosa més, redacció? Doncs ja veieu, gràcies, gràcies, redacció. Ja veieu que a vegades al món passen coses que voldries posar dins d'una bossa i deixar collar allà quietet amb la nostra planeta. És una espotada de la tarda, de la nit...
Al nord de l'Oceà Pacífic, a les coordenades de 135 a 155 graus west i de 35 a 42 graus nord, hi ha una immensa illa d'un milió 400.000 quilòmetres quadrats. És una illa de plàstic, tones i tones de residus plàstics atrapats en un bòrbex de corrents oceànics.
A l'Andi Nord hi ha una immensa taca d'escombraries plàstiques semblant, que té centenars de quilòmetres de llarg i que es desplaça a mercè dels corrents marítims.
Molts d'aquells regidors els generen persones comunes que van a comprar al supermercat, que posen la seva compra en bosses de plàstic i que després se les porten a casa i després no saben què fer-ne, i després els hi desapareixen o saben què fer i acaben apareixent en llocs que són impensables, com per exemple l'Oceà Pacífic o l'Atlàntic Nord. És un acte quotidià que té unes conseqüències nefastes.
Una bossa de plàstic és una paradoxa en si mateixa. Només es triga cinc minuts a fabricar-la. La seva vida útil, en canvi, és, si fa no fa, de deu minuts. Però atenció, triga 400 anys amb degradar-se. Quatre segles. Una herència llarga i compromesa. I compta amb les dades. Cada any circulen per la Unió Europea 800.000 tones de bosses de plàstic. 800.000 tones.
Són d'una magnitud considerable, difícils de detallar, tot i que tenim especialistes com el Joan Domènech Ros, catedràtic de col·laria de l'Universitat de Barcelona.
que és que una part important d'aquestes tortugues acaben amb les que són composes per a molts organismes peixos, però també tortugues per a les maduses i que són els animals que aquest peix que aquestes tortugues mengen i això té un impacte meritiu perquè hi ha una mortaudat molt elevada
d'aquests animals, per exemple, la lluna, que no és pescant, perquè no té aprofitament comercial, i, en canvi, la mortalitat associada amb passar-se aquestes bosses, i, en el cas dels daltores molt coneguts, no el poden fer a través de folca, d'edosquits, etcètera.
Per amortir aquest desastre, avui s'ha firmat l'anomenat Pacte per la bossa. L'han subscrigut a l'agència de residus de Catalunya i representants del Petit i del Gran Comerç. A partir de l'1 de gener del 2006, els comerços ja no podran donar bosses de plàstic de francs a suscrits. L'objectiu és reduir un tant de per cent el consum d'aquestes bosses fins a arribar a tres unitats al mes per a l'any.
La política que han aplicat als mitjans i grans comerços que cobren els seus clients el cos de les bosses de plàstic ja permet reduir-les en un 90% en els últims anys. En canvi, el consum ha augmentat un 16% en els petits comerços, on hi ha una relació més estreta amb els clients i sembla, per tant, més difícil.
però que dius tu, quan sobra aquest límit d'uns de les 32 anuals del 2020.
Doncs, sense bosses. Laura Millán, carrer Smail, barri de continuïtat. Australia és un dels països més restrictius del món a l'hora d'adaptar a totes. Controlar tot el que entra al continent és una autèntica obsessió de les autoritats.
Només arribar al país, tant turistes com australians, amb un buen informular i declarant tot el que pugen a sobre, menjar fes, menjar llara, allaus, derivats d'animals, medicines i alcohol. Si portes les soles de les sabates brutes de fanta, les has de treure, o les has de treure de la maleta, i la policia de la frontera les desinfecta. Tot plegat és per assegurar que no entren virus i bacteris a Austràlia, però també és una mesura de protecció per l'ecosistema del continent austral.
L'últim a patir les conseqüències d'aquesta obsessió australiana és l'actor Johnny Depp. Depp, que està rodant la cinquena entrega de Pirates del Caripà a Austràlia, va venir amb els seus dos gossos, però es va saltar les normes de quarantena. Ara el ministre d'Agricultura ha dit que té dos dies per treure els possos del país i, si no, els hauran de certificar. Ha argumentat amb molta raó que ni tan sols Johnny Depp està per sobre de la llei i de la protecció del medi ambient australià.
Catalunya Revu. Creus que la teva parella estaria fidel? Aguaça molt greu. Què t'hi jugaries? Agraïm el Liceu. Cos i fantote. Caposa. Una història d'embolics sobre la fidelitat i l'amor entre dues parelles. L'experiència d'una posta ambientada en un hotel de luxe. No t'ho perdis. Fins el 30 de maig. El Liceu.
A viatges al cap d'un mes, celebrem el Dia Internacional de la Família regalant-vos-hi un 10% de descompte adicional en una gran selecció de destinacions, nens gratis, pagament en 6 mesos. A més, pots reservar les vacances d'estiu entre el 14 i 18 de maig, amb l'horari més ampli i còmode. Les vacances amb Família, ara millor que mai,
amb viatges a l'acord d'inglès. Consulta les condicions d'aquesta promoció. Arrenca la passió per les dues robes. Arrenca el Mundial de MotoGP com no l'havies vist mai abans. Només amb Fusión Televisión podràs veure tot el mundial en directe i els teus gran premis de MotoGP en exclusiva. Gaudeix-ne amb sis senyals simultanis i sense talls publicitaris. Viu una nova era de l'esport amb la fibra de Fusión Televisión. Contracta'ls a les botigues Movistar.
El Músic de Catalunya Vesta.
Som a dos minuts d'un quart de deu i dia sí dia també parlem d'aquesta qüestió. Avui ho farem amb atenció i amb temps per la reflexió. És una qüestió que preocupa a Europa, que ha intentat fer-hi coses, per bé que a la velocitat europea, que sempre és una velocitat una mica lenta i poc consensuada, i a vegades molt poc eficaç. Estem parlant de la imigració.
Quan diem això d'Europa a l'Europa, doncs són aquestes solucions que a vegades arriben, potser amb un punt de retard, però que arriben o intenten arribar per solucionar coses. La Comissió Europea ha presentat una proposta per a Lleu-Gènip i ha intentat a Lleu-Gènip la pressió migratòria que arriben alguns estats membres.
que passa segons Brussel·les perquè els 28 es reparteixin mitjançant un sistema de quotas obligatòries l'acollida de refugiats. L'objectiu és donar cobertura legal a les persones que fugint de la misèria o de la guerra dels seus països aconsegueixen arribar a les costes europees en unes condicions hauríem de dir que gairebé agòniques. Pel camí centenars, potser milers dels seus compatriotes ja han deixat la vida.
19 d'abril de 2015. 700 persones desapareixen al canal de Sicília després que s'enfonsi l'embarcació en què viatjaven. El primer ministre italià, Matteo Renzi, demana ajuda. 13 d'abril de 2015.
Una barcassa naufraga davant les costes de Líbia. Desapareixen 400 immigrants. El menys 300 persones moren al canal de Sicília. Totes provenien de Líbia. 75 immigrants desapareixen a prop de les costes italianes.
3 d'octubre de 2013. Gairebé 400 persones perden la vida a causa del naufragi de la Barcaça. Intentaven arribar a l'Empedusa. El papa Francesc parla d'orgònia. No posso no recordar con gran dolor el número de víctimes del mismo trágico naufragio. Saben todos y a lo largo de la Empedusa. Tiene, para ahora, vergonya.
Aquests que hem sentit són alguns dels casos més dramàtics dels últims mesos en aigües mediterrànies, però n'hi ha hagut més, molts més, i el degoteig continua. I si no s'atura, continuarà.
Eduard Sagarra, advocat, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona i de SADE, també president de l'Associació per les Nacions Unides a l'estat espanyol. Molt bona nit. Bona nit. Escolta'm, quan coneixem catàstrofes humanes d'aquesta magnitud, sempre parlem d'immigració, però si agafem les dades i veiem el que significa, no estem parlant d'un èxit o d'una cosa? Estem parlant d'un... i és el problema? Estem parlant d'immigració i no és immigració.
És una pari imigració a l'altre, aquesta gent, punys de la guerra, punys de la fam, de la misèria, punys de la llibertat... Aquest tema és el que surt en una pel·li clara, que no sé si l'heu vist ja, i la vida és l'únic que li queda, a vegades la vida hi ha un mòbil, a vegades es troba en ell.
Hi ha un moment de la bateria que em frema molt, m'agrada molt la bateria. A vegades se'ns diu que és un impost de la bateria que hagi fet realment el PlayBug. És una raó que s'acaba de prendre. La veritat és que és un tema molt difícil de tractar.
Passem al món de la literatura i ens parles d'aquest article. Bé, aquests són uns articles que vam sortir en el dia i aquest, ara, i vam recordar diferents escritors i diferents articles.
Són unes situacions en què s'ha d'assumir. I m'ha semblat que per començar, i avui ho veurem, aquest és molt interessant. És de l'any 1915. Segur que són els que més m'agraden. Perquè encara que tenen moltes vegades els drets, perquè amb aquestes dictadures i aquestes grans els drets no són en sis peces d'humor o en dret. Té un altre gust, tot això.
si a Europa o als països que l'expressen d'una manera molt diferent. A llavors qui l'escriu és l'Alexandre Plana, que va néixer el 1889 i va adreçar a l'any 15 del 1940, i aquest és un article que va sortir a la vista al 15 del 5 del 1915 fa 100 anys.
i d'aquest article que va influir en l'evolució de la crítica literària, i si tu vols atormentar la mort de la paret, i fa servir un martell, que regras la paret, un martell i un martell, i no es aconseguirà fer-ho. L'Europa, per tant, passa que la política de desigualtió és una cosa que cada qui ha de posar en vista. La política de desigualtió té un moviment de denomenedor que s'han tractat internacionalment
i que ara arriba al gran primer de la seva maduresa definitiva, on que així pensen que el dia que no és pas el nostre moment, una fixació de forces ni encara és assolida, ni encara és assolida aquella clara part del judici que deixa veure neta de boides la via feta.
Som tot just en el vell començat. Al tren de la nostra vitalitat es feia creure que de sobres, exacte, un impuls ens era amingut que ens ajudava a obrir ràpidament la buidó de tot aquell temps que formengués Catalunya sense consciència de sa força.
Ho notava tot per fet quan només havíem començat a lluar amb les velles empreses a punt d'inspirar-se i una clara llibertat espiritual. El coneixement català comença en un nou sens, com una evolució plena d'hermònia i hermònica, perquè abans no havíem sentit com ara aquest somni.
Aquesta vigòria que fa una força diversa a les altres nacionalitats japoneses i perquè fins al moment era més aviat una cosa exterior, declamatòria, sentimental. No puc seguir, però jo penso que és suficient.
No sé, en aquests moments que sento tantes barbaritats que hi ha una autèntica lluita que provoca, per segon el meu criteri, doncs tota una sèrie de radicalitats, de posicions amb diferents persones que normalment no és la seva dinàmica natural, m'ha semblat que llegir aquest article
A la manera que li semblava aquesta solució proposada per a Europa, per a les quotes... No, a mi em sembla bé, per a l'Itàlia i Espanya, sobretot, perquè amb la sensació que justament estem a l'any de l'ajuda, però no és que no poden, és que veuràs que no poden, poden anar a l'ajuda. Vini, vostè és un dels instruments internacionals, però a ell no és el meu, però a ell no és el meu.
és quan es torna a revifar, a la cadena. Previ, justament, la dictadura de l'Obertura. És un moment una mica de concurs, de ganes d'incrementar, perquè la Catalunya del segle XIX no ha estat més aviat catalana, ha estat anarquista. Hi ha una forta vafarada catalanista, amb l'acadèmia de les bones lletres, de la reciclació d'això, el cinturó d'Ardaquí, l'Israel Maragall... Exacte.
Justament, aquest és un moviment que si al cop té un esbarcos, que ajuda en els nostres moments. Aquesta gent fixa-hi la cara d'il·lusió que fan. Molts d'ells van amb la veritat perfecta al Barça i entren contentíssims. Dic que se'ls hi va d'encantar un dur a la munició.
En canvi estan tots contentíssims, i clar, evidentment es pensen que això, perquè allò era un programa molt greu. Aquesta gent? Ahir, de les 10, les 11 de l'any, sabíem particularment qui era el Ronaldo, qui vivia ficat a favor, qui des de quan ells tenia aquest eurofon. El Clàssic, però... Però esclar, a la mitja vermella, com a plus, tenen les llaveres totes plenes, els nens nostres estan donant estupendos, les senyors estan esplèndides, els cotxes que tenim són... Esclar, diuen, escolti, si aquests estan aquí a tocar,
Tenen això. Jo ho vull. Jo també ho vull això. A vostè no li toca. A vostè no li toca, però jo morir-me tard. Però la solució passa per quotes al Naldestí o per posar baixells perquè no arribin o pot ser posar solucions a on surten perquè no surtin.
és, si ho sapiguessin, serien una veu senyosa. Però, llavors, jo, el que sí que és important és que se sentin a parlar-ne. Estic sincer. Molta gent ha dit que policiïn persones perquè comencin a parlar-ne. I, a més, aquests que van pel mar són una part. Després, tots els que entren per Ucrània, que entren per Anglaterra, pel Bogària i que entren per a altres costats. O sigui, no és només... Aquests són els deserrapats, deserrapats.
I a més hi ha una altra cosa, el negoci de la immigració, les màfies, és més negoci ara, aquestes màfies, que no pas l'EFN. I a més, hi ha una altra idea molt important, les màfies fa 50 anys, i és molt maco aquest concepte, però aquest concepte és un concepte de deo, d'immigració no serveix,
a les màfies no serveix, i els desastres no serveixen. En canvi, ens encaparren al que feran ells. Llavors, les màfies, aquesta és el que són millor que nosaltres, el temps que faran. Perquè aquí, en el temps, no s'entén. En canvi, un digue-me, sobretot si veus que comencen a entrar milers i milers d'alegres, els agraeixen controlar en un moment en què podrem saber si el satèl·lic no arriba o no arriba. Si vostè i jo, quan estem parlant,
Ho sap ara, en aquest moment, o l'Obama pot saber que ve, o què diu l'Obama? No podem saber què està passant, això vol dir que hi ha una deixadesa, i sobretot que potser es destina, no? Que aquest problema, aquesta il·lusió, no ens afecta, fins que ens afecti de veritat. I ara que ens afecta de veritat és quan ens passa el teu temps de vida, és quan ens passa el de... Llavors, comencem a troncollar, a pensar si els nostres principis, els nostres valors, els nostres fonaments,
són realment fonaments o són només de para de... Per mirar contra les màfies, potser primer hauríem de saber qui són aquestes màfies i pensar si són només les màfies de l'altre cantó del mar o les màfies d'aquest cantó de mar també li ajuden o no ajuden, que aquesta és una incògnita que encara ningú ha resolt. Si passam per Itàlia, les màfies italianes, totes elles ajuden o no ajuden, ara que deia que era un negoci superior al sector de feines. Normalment aquesta gent, aquests que venen, les seves famílies estan finançant aquesta gent.
I en aquí hi ha màsties que també, quan estan aquí, els van a veure perquè els hi pagui una part que li falta. Per tant, no és... és un tracte successiu. No és que dius que tu pagues, perquè en pagar no saben, les famílies que estan a Somàlia i Aritrea no saben si t'ha arribat o no t'ha arribat.
Ara, amb els teus mòbils potser més, però abans no. Llavors... No, no, és un tema d'una gravetat tremenda, i que no ens afecta més nosaltres, sí que per al dia d'avui, veurà que el sud-west és el mateix. Els de Bangladesh estan en uns bo xipols que estan entrant, en allà el problema és que els dets humans existeixen. En aquí podíem existir.
quan d'aquí entrava una altra dimensió, si ens ho creiem que som els dents humans. Malgrat que aquí ve cap a tothom, això és cert, i aleshores, aleshores, la cooperació internacional és el desenvolupament, la cooperació internacional, el vigilar que fa Europa i Estats Units, per exemple, a descarregar-se Líbia, que no la fem sol·lar, ha de fer prou, una vegada s'ha d'encarregar Líbia.
Vivia no és estat i perquè no hi entasco, hi vol i quan vol. Síria està en el mateix, Irak, Afganistan, Pakistan i l'Etat iran. Com el mateix Burundi. Tot això està passant. És que no ho sabem o és que ens n'aprofitem molt? És que venem... És el valor també dels clàssics, no? Que cada cop que fas una altra cosa... És que els contes tenen moltes coses.
Mercè, ja has vist que queden preguntes a l'aire, eh? Bona nit, Kilian Òscar, molt bona nit. Eduard, bona nit. Em sembla que jo estic pronunciant molt, quasi. No és gaire pedagògic, estem aprenent moltes coses i està bé tenir una visió funderada sobre aquest assumpte. No em diré en problema, perquè és una qüestió estructural. Perdoni, que em digui una cosa, que em pregunti una cosa més.
Què vol dir ser il·legal? És que no existeix un ilegal. Tu ets il·legal?
és una persona que és una persona que és una persona que és una persona que és una persona que és una persona que és una persona que és una persona que és una persona que és una persona
Aparcar amb una sona blava quan està prohibit. Per què? Perquè és un il·lici administratiu que en 3 minutets d'aquesta cançó, que fa tant de 3 anys que va ser número 1 en aquest nostre, de Jackson, que ja no tenim, entre nosaltres, i va ser una balada molt frauda que es veia molt bonica llavors. Per tant, apartem la paraula plegada.
Tenim dades d'Amnistia Internacional. Abans parlàvem d'aquest mar de nord, aquest cementiri nostrum, que és en el teu article, segons Amnistia Internacional, aquesta ONG. Almenys 23.000 immigrants han mort al Mediterrani des de l'any 2000. És un mar, un cementiri, i les llums perdudes, com també hi ha il·lusions perdudes.
La dignitat humana és inviolable, ha de ser respectada i protegida
De dignitat no hi ha res quan veiem la policia espanyola disparant pelotes de goma o pots de fum. És legal això, és legal això de la policia espanyola. La qüestió espanyola de l'1 d'octubre també passa que es basa en la dignitat de les persones. No cal anar tan lluny, no? La dignitat és un concepte, el problema que hi ha és que el problema més filosòfic de l'1 d'octubre... Bueno, perquè està molt concetat. La faig molt arrasada, però... Sí.
La dignitat és un valor i, en principi, una norma. Això, filòsofs de brècoles diuen així. Una de les dibuixoses que veiem és una condició absoluta. No hi ha cap norma de la llei d'estrangeria que permetia tornar a la gent. Perquè en una formatia no hi hauria d'haver-hi un expedient i un expedient d'expulsió o d'evolució.
Jo no hi vaig anar, vaig anar a la ràdio. No podria explicar històries a la ràdio.
I parlant de contes, en aquest cas el Film 90 Fox, un altre, a la volta, perquè hi han fet 50.000 versions en cinema de la Film 90 Fox, i faltava potser la direcció, no perquè no,
va contra la llei espanyola del Regne d'Esquadra, que està molt apartat del Regne d'Esquadra. La gran diferència entre Marroc i nosaltres és que un lloc en el món de la pel·lícula ha sortit per això. Però no hi ha dret, sí. I insabotari, no? No fa aquelles coses maldavelloses, com que hi ha hambles, aquelles coses disfrutades, no? Que ella era el gran de la estrella, no? És una bestiesa. I bueno, ha fet aquesta pel·lícula que surt molt ben parada. Estem parlant d'una noia...
Ara et mostraré diverses fotografies, Eduard, els oients identificaran la seva idea de què es tracta, perquè heu fet una descripció.
12 de novembre de 2004. 22 de novembre de 2004. Cementiri de Los Barris. Cadis. Descansi amb el. Immigrant número 10. 1 de febrer de 2003. Cementiri de Fuerteventura. I les Canàries. Descansi amb el. Immigrant africà. 23 d'agost de 2000.
Són ninxos en diferents cementiris. La identificació d'una persona a través d'un sol número, aquesta despersonalització total, la pèrdua d'identitat, la mort en solitària, en condicions agòniques, com dèiem abans. Clar, les famílies potser mai sabran que els seus fills, els seus germans han mort.
Viguem que pot tenir una dubladora molt fàcil, perfecte, és una cosa meravellosa. I llavors el que són els desil·lats, i el que són els cants de concentració, i el que són els desil·lats, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els cants de concentració, i el que són els can
Però fa amb una catàgonia, amb una classe, amb uns efectes molt ben fets, amb una gràcia, amb uns enfrontaments... Però amb aquest cas el que havíem, amb aquelles missatges, amb el traficat, amb aquelles tràvelings montals, fa una pel·lícula molt dinàmica, molt agradable de veure. Ja sé que el tens a veure, potser.
però no ha caigut a mai de si. Jo no et conyo. Quan cala de ser romàntic. I bé, la pel·lícula és molt agradable, visualment. A mi em xoca moltíssim que és una part de vestuari. És una borrada, el que fa aquest home, com les robes que treu. És una qualitat visual, vestuari. Bé, no et dic una personadament dels dos.
Invisibilitzem. L'escriptura ocupa ja tot aquest estudi. És tan espectacular tot el que fa, i els cavalls, i la carroça... L'any 1979, la Sergio Depuerta va ser a l'illa de l'Ampedusa i de la seva experiència en va escriure un llibre titulat L'Ampedusa, una història militarània, en què reflecteix un entorn totalment verd al turisme, un racó molt, molt, molt maco,
i que en aquests temps no hi ha de viure, doncs aquest drama humà que li toca patir en aquests últims mesos, en aquests últims anys. I no tenia la més mínima idea de com era l'empadusa, però, jutja per l'esquecíssima informació que em proporcionaven, o més aviat no em proporcionaven, les paciències turístiques italianes i fins i tot les sicilianes,
només calia esperar que fos un millor torrible sense cap possibilitat. En ple 1979, només un boig podia pensar que al centre del Mediterrani una bellesa havia escapat a les urpes dels viatges organitzats i a tot aquest seguit de les arts i les nacions que es coneix com a turisme.
Ara la situació, malauradament, és diferent. Estan desbordats a l'illa de l'amnèsia d'Itàlia en general. Però no hem d'oblidar que aquesta illa és europea. Aquesta illa és Itàlia i que la tenim molt a prop.
que ens obliga a repensar. Avui ho hem volgut fer una miqueta amb l'Eduard Sagara. Hi ha un cantant que un dia va cantar una cançó sobre uns carrers d'una determinada ciutat. Potser li haurien de demanar que ens ajudés a conscienciar que fes una cosa semblant sobre línies de mar.
Però a banda d'això, he de dir que és una problemàtica que és el que es veu a la lletra que tu no veus per intemprar. M'agrada la gent com que no coneix ni la lletra, es pensa que algunes peces són una cosa que no són i s'hi passa amb unes cançons que no són. Però amb una cançó com aquesta dedicada a aquesta problemàtica potser ens envia. Aquesta cançó m'agrada molt. A mi m'agrada, sí. A mi m'agrada la música clàssica.
Però els esplicants altres ens deixen una emoció determinada. No sé si aquesta li provocarà la mateixa emoció, però el directe ens mana. Acaben quan estan a punt de donar el guanyador del Sona 9. Companys, ja el sabem? Doncs encara no. Però ara ho sabrem. En directe.
Els minoristes del matí de Catalunya Ràdio us ho dirà. Sabrem que els guanyadors dels quatre grups, Bon vent, Lausana, Axília, Elba i Coet s'enduen el premi. Però estaran patint. Demà ha de tornar a les 12.
Per tant, perquè avui, ara tot anem amb el nom del guanyador, i ho anireu a celebrar lògicament, però penseu que demà les 12 ens volem a la ràdio, i heu de tenir una mica l'acord de vocal a punt. Això mateix, saludem els ulls de Catalunya Ràdio, ara mateix som en directe per Catalunya Ràdio, però sapigueu que se'l troba a la porta, que s'ha trencat la cama. Nosaltres anem saludant, però no sé si anem a casa per curar-lo. Què tal? La companyia de més a l'horitzó.
Ara mateix em disposo per cuidar-lo i fins on arriba per tenir-lo a casa. Si voleu saber qui és el guanyador, ens sona en un guany.
que és la més pausada i la que surt al carrer, la que fa vida, la que treballa... Està feta la piulada! Molt bé, ja és oficial, ja és guanyador. A veure, anem a dir-ho, va. Silenci, no? És important, no?
En 79 vots i en tercer lloc... Auxilierba, llancem tots a l'Ausana! Doncs l'Ausana, són els guanyadors d'aquest premi per votació popular.
del concurs amb aquestes Sona 9. Sona 9 Canet Rock 2015! És Canet Rock 2015 perquè actuaran en aquesta edició del Canet Rock, que és realment la part més important d'aquest premi, que també comporta actuar a Madrid, i mil euros en material musical. Fantàstic, doncs, els dones d'aquesta part nostra.
La música és molt important, l'estètica musical, l'estètica poètica.
Doncs mira, però el que et dic és absurd. Sí, senyora, doncs no anem malament. No anem malament. Empassionant, si anem del contrari. Ens pensem que ser eficaços o ser freds. Però hi ha un problema del col·lemi en casa, no? Hi ha un problema del col·lemi en casa, no? I sobretot quan entren i veuen i perquè viuen, però hi ha tot un procés.
L'única cosa que la gent li pot donar és que no molestar, sinó trencar aquest encàrrec de la música de bús, de pel·lícula que considero ben feta o ben portada.
Jo crec que pot ser perfectament a això. Per què? Perquè em transmet una paraula. Però jo crec que les pel·lícules d'aquesta manera han de tenir...
és un profit que sempre no deixa de prendre de tot i d'un to. Doncs avui nosaltres hem fet això, però de vostè. Mira, t'entens de tot el que ens expliques, l'entrepassió, i després el fet que la música ens permetés empatitzar i que ens permetés sentir. És una ajuda per a la vida. Moltíssimes gràcies. Gràcies.
Si a AMU, quan vam començar, li haguéssim preguntat a l'Àlex Gribiller quina assegurança de moto recomanaria, probablement ens hauria contestat. Però després d'una vida delicada al motociclisme, avui respon.
Escribiré i uneix-te a AMUB amb més de 40 anys d'experiència en assegurances de moto i aconsegueix ara des de 80 euros la millor assegurança pel teu scooter. Entra a AMUB, unes o truca al 902-125-750. A viatges al corprimers, celebrem el Dia Internacional de la Família regalant-vos un 10% de descompte adicional en una gran selecció de destinacions, nens gratis, pagament a cimers... A més, pot resar les vacances d'estiu entre el 14 i el 18 de maig amb un horari més ampli i còmode.
Les vacances amb família, ara millor que mai, amb viatges al cor d'Inglès. Consulta les condicions d'aquesta promoció. Els litres de sopa de cabra, l'Ariz amb gusto, pecs, gossos, sang traïdla, oxigen todider, junts a l'escenari de Canet Rock interpretant les cançons que els van fer sorpresos. Un concert uniqui irrepetible, la banda impossible i les millors bandes del país. 12 hores de música i festa. El 4 de juliol a Canet Rock.
i torna Dani Pedrosa, absent tres curses per l'esió.
...per a la patitivitat i de la incoherència... ...serà una borsa animalística... ...per a la que s'experi i marqués, i el sargaró i el bàmeri... ...tots volen conquerir el circuit uràtic d'anys. Segueix el MotoGP per a la Nacional Inés Animalística. Aquest diumenge, a dos quarts de dues del migdia, a Catalunya Ràbia... ...Univers MotoGP, amb socis del Club Defensa Oficial de Forfe Lorenzo. Manteiga i martell a parts iguals. Perquè ara, més que mai... ...el diàleg és nostre. I llavors...
Exacte. I el que li passa a la Macarena és que quan posa el peu fora del carrer... Catalunya d'Espra. Acabem de saber qui s'ha emportat el premi Sona Nova, concurs de maquetes organitzat per Catalunya Ràdio i Capfuncà, Televisió de Catalunya i la revista Enderrock. I ara ja comencem a preparar-nos, perquè tindrà això d'anar a una repartició a Canet. Per tant, festival, preparem-nos per una altra.
Una gran festa popular amb els concerts doveses i doquesgrasses inaugurarà el festival del grec el 30 de juny. Al cartell d'aquest any destaquen noms internacionals i nacionals com Alain Platel, Lluïd, Mourvat, Serrat, Màriodas, Sol Picó o Ivo Banjové, entre molts d'altres.
I tenim una companya ara mateix al costat del director del festival grec Ramon Simó. Companya, molt bona nit. Bona nit Kilian. Bona nit Montse i bona nit senyor Ramon Simó.
Aquest any, la imatge central del grec és una mà que ens mostra una calavera. Què vol dir això? Què ens diu aquesta calavera?
Aquesta caldera ens parla del teatre. Allà fins i tot hi ha un component homosexual que juga un paper bastant estel·lant. Aquesta és la 39a edició i la 4a que dirigeixes tu. La 4a, aquesta és la 4a. Doncs de moment no.
De moment no, perquè jo tenia allò que fan un contracte de 4 mesos i un mes ho havíem confirmat. Aquest any al GRIP veurem molts títols, n'anarà títols. A partir del 1er de juliol serà això, però vosaltres heu hagut de fer molta feina. Quantes obres, quantes peces heu vist abans per poder triar? Nosaltres, per triar molts espectacles, hem de veure'n molts. Jo diria que com 5 vegades més.
Posem exactius aquest grec 2015. Per exemple, la primera sèrie contemporani és un festival que parla de nosaltres, del nostre món d'ara. Uns espectacles lluirien més aquest eixet greu. Per exemple, X.D. és un espectacle de circ que ens parla de la possibilitat de viure una vida en comunitat, de viure un grup, de viure totes les possibilitats.
i això ja és només un espectacle de circ. O per exemple les guerres civils del Midorrau, els civils d'or, que a partir de l'experiència d'un nano que es veu fisiquidista, acaba parlant de la història de quatre persones en aquesta Europa nostra, en aquest món nostre, que ens permet entendre per qui hi ha el comportament.
D'aquí a casa també espectacles que ens fan reflexionar per dir-ho així. Desonaments, política econòmica, si la revolució, si la revolta t'ha sentit o no.
I això que estan passant molts espectacles al festival, fins i tot, per exemple, espectacles com el homenatge que fem a la Neus Calaix, com entendre tot el que hem vist anteriorment i ella mateixa ho planteja. És a dir, bueno, continuareu revoltant o continuareu fent el ri? Per exemple.
Seguim amb els efectius, una altra seria l'internacional. De quin sentirem més a parlar? Jo penso que sentirem molt a parlar de l'Emplater i de la seva proposta, que és fantàstica. I abans a parlar de l'hora de patir, d'una cosa. El que farem serà parlar un minutet d'això del cicle aquest de la 2, que és la història del senyor Panyol. Què més sentirem a parlar? Doncs sentirem a parlar segurament de la receptiva.
La ressentida és una companyia xil·lana que no ha estat mai aquí, i que és una revisitació dels últims moments d'allende, molt divertida i molt bonica. Contemporani, internacional, transversal també.
i hi ha moltes barreges de gèneres. Crec que l'espectacle contemporani va cap a aquesta imidació de gèneres, o sigui, espectacles que són teatre, dansa i música al mateix temps, per exemple, o que són un cíl·lic i dansa i teatre a tot barallà, i al mateix temps aconseguint que els espectadors, els nostres espectadors, els espectadors de teatre, per exemple, a veure si aconseguim, en aquest procés d'imidació, portar-ho cap a dalt, o el espectacle de dansa. 70, 80, 90. És una mica...
No, no, no, el prestal·lis d'aquest dium s'està estrenent. No, no, el prestal·lis d'aquest dium són estrenent. No, no, el prestal·lis d'aquest dium són estrenent. No, no, el prestal·lis d'aquest dium són estrenent.
Hi ha uns espectacles que t'afecten per més d'una vegada. Hi ha espectacles d'aquests, mira, per exemple, tenim des de l'equip, des de l'escopor, que serà un espectacle que farem a mitjans. La música en directe és la computació visual, que és un palet d'armat.
Són 80 anys. Estem generant un tipus de coses. Per exemple, fuga, aquest espectacle, és un espectacle que la rejada em recorda. Ja ho és habitualment, és un bon aparelló al grec per a la cena catalana. Què no ens podem perdre? Hi ha coses molt curioses i treballs realment fets amb els rectors. És a dir, hi ha des de la Lluís de Cominyer, amb la qual farem el carrer Franklin, el legional. Per exemple, amb el Gerard Rasquet farem un acord amb ell.
Quasi vell els arquitectes o la Daniela Feixas, farem una cosa amb l'autora, farem una cosa amb l'asset que es diu la cultura de la California. Tenim Bluf, que és l'espectacle que va guanyar el president de la Unió Europea, dels Joan Iago i de la Comunitat de la Bòrica, que és un espectacle que està molt bé.
amb tots els actors contemporanis nostres. Màrio Gasso. Màrio Gasso. Màrio es escriu un espectacle per la primera vegada que ho fa, però si tens el que és de veure, pot ser una...
La música, en aquesta ocasió, la música té un nom, Joan Manuel Serrat. El Joan Manuel Serrat, hi havia dit. En comptes de Mr. Marçal, que és el que vaig veure jo, molt bé. I aquí el tenim, el tenim amb cinc concerts.
La música serà la protagonista de la festa d'obertura del festival el dia 30, a la plaça Madrid-Aixiu, amb dos grups de casa. I segurament dins d'aquesta festa, si tot va ben carrer, podrem trobar alguna sorpresa, alguna cosa més passada.
Moltes gràcies, Montse. Bona nit. Bona nit. I bona nit i molta sort al grec, simó. Bona nit. Moltes gràcies. Fa poc a morir. Fa poc a morir. El tòpic. El tòpic de Deluso, esclar que sí. El meu pare, el meu pare del Deluso. Aquestes pel·lícules, no? De res normal? Sí. Però les pel·lícules, d'aquest nivell, no... Si no, t'ho perdis. Les romances de Catalunya.
Aquest mes, l'Orquestra Sinfònica del Vallès torna amb la novena Sinfonia de Beethoven, acompanyada pel cor Líeder Càmera i l'Orfeó Manresa. Veniu avui a cantar l'himne La Jòlia Més Universal, el dissabte 23 a l'Auditori de Lleida i el diumenge 24 a les 6 de la tarda al Palau de la Música Catalana. Orquestra Sinfònica del Vallès, amb el suport de Catalunya Ràdio.
No t'ho perdis.
amb el suport de Van Sabadell. No t'ho perdis. Catalini Radí.
Catalunya Vespre. Catalunya Vespre, que arriba aquell moment en què el senyor Guzmán es posa els auriculars ben posats, posa bé el micròfon, posa bé el volum del micròfon... Bé, el volum dels auriculars. Exacte. Bé, qualsevol cas que el tenim aquí. Bona nit, senyor. Bona nit.
Què expliquem avui? Mira, fa uns mesos, el programa Ànima, el tema d'adreça, en diu Mac, parlant d'Antonio Díaz, el coneixem tots, el pop exacte, però no parlant només o estrictament de màgia, sinó que feia aquesta col·lecció d'amor a la música.
Fent magia, l'art suprem per mi és la música, perquè és el que connecta amb els sentiments més ràpidament, no? És com que no passa per cap filtre. Es desperta amb una emoció d'acord. Es desperta i connecta ràpidament amb les emocions. I jo tenia un professor de teatre que sempre deia això, que quan quiero que se emocionen no le digo al actor que nada, subo a la música.
i m'agrada molt això de subir la música.
Ara arribem a la comunitat. A finalit demà, anem a pujar a l'escenari de l'auditori, amb aquesta baguassa sueca que estem sentint, fent una mena de comunió, màgia, música, a més a més, fent un joc, que vagi amb ella. Bàsicament perquè és aquesta cançó que sentim que es diu Gothenburg.
No t'ho recordis, és una de les cançons que fa servir Antonio Díaz a la gran il·lusió del seu espectacle, en fa servir molt, és un gran malalt. Aquesta cançó de Maya Hirasawa és una de les que s'ha apropiat. I demà debuta Maya Hirasawa, debuta a l'editori, debuta a Barcelona la primera vegada en aquest cicle, en músic viking, en BCN. I ell ha volgut, amb la cançó que feia servir al seu espectacle, ha volgut entrar i participar-hi en aquest tema.
i és un dels temes de Gothenburg que fa amb aquest espectacle i a més a més ella, Kirasawa, òbviament d'un origen japonès, el seu pare ho és, però canta en anglès, també té alguna cançó en japonès, però en general canta en anglès, és tot una estrella suècia, també a Europa, és a fa alguns anys, som més en 35, més enllà de Gothenburg, que és el lloc on va viure i aquesta cançó, per exemple, en temes com And I Found This Boy.
No, no, no.
Ha estat un mega hit a la ràdio suà, que és l'any 2007, que continuen punxant-la, i una carrera ascendent, porta 5 discos, que cada ma repassarà, i a més a més amb cançons plenes d'una cosa que no ens estila gaire. El pop ho intenta, però a vegades a mi jo critico sovint el pop aquest de les dones que canten així suau, i no passa res més. Música energètica, música en vitalitat.
No hi ha res més que ser allà.
Aquest és el bomb, aquest album del 2011, cançons, per tant, de bon rotllo, Maia Giresau, a demà a l'editori. També una mica de màgia d'Antonio Díaz, que hem de dir que Antonio Díaz no és l'únic vessant melòmane que té, o musical, al cas de la Maia Giresau, és serò. També, per exemple, hem sentit l'Eliseu. L'Eliseu també ven a companyar. Reina de corazones, reina de corazones, haz de picas.
Si un dia perds un bo, la lliure por...
Si el que t'estima és bon, o si el motor del cotxe no respon. Qui és, no? Joan d'Eusà. Sí, Joan d'Eusà. El festival d'Algèria van actuar junts. Un es dedicava a la màgia, l'altre a música, que també feien bona parella. Feien humor. Jo no crec que el gènere en màgia reclama també l'humor, eh, si no fas una mica de... L'home, eh. Exacte, aquella cosa. Unes amb tot l'espectacle.
Ja veurem també un altre cas bastant exclusiv de maridatge entre el música i màgia.
Bé, el rei del pot, no hi ha en tot cas només Antonio Díaz ara, sinó un altre mac, el Mac Lari, fan declaradíssim de Michael Jackson fins al punt que va crear esplenda tot un espectacle de màgia consagrat a la imatge de Michael Jackson. I, vaja, un home que ha escrit fins i tot un llibre sobre el personatge i que se'n va anar al 2009, al funeral de l'estrella.
El determinat edat, quan parles de maridatge, de música i màgia, pensem en Quanta Maridi, que ell feia el violí. Tota la roda, boníssim, Quanta Maridi.
Farem màgia, farem una secció d'aquest programa. Demà a Marsella reuneix la comissió d'identificació des de l'estrenat germany. Demà la publicitat serà desnonat de la panxa del bou. Demà reprenen les negociacions sobre la malaltia.
Bé, no ha anat malament, eh? El meritatge que hem fet nosaltres ara, eh? Molt bé, seguim meritant coses.
Ens abraçam. Avui parlaré d'un tema que segur que us interessa. Sempre he estat a l'imaginari dels nois. Sempre estic molt atent de veure quin tema tracteu. Història del penis. S'estima profundament.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
I a partir d'aquí, doncs, bueno, és la història. I nosaltres en tenim una altra. Bona nit. Som en temps de parades de propaganda electoral. I algunes, de bon matí, inflen globus amb una bombona d'ell.
Què proposeu? Tres i temps, tres conceptes clavos alemanys, anys 80-99.
És una pel·lícula que passa molt bé. És una pel·lícula que passa molt bé. És una pel·lícula que passa molt bé. És una pel·lícula que passa molt bé. És una pel·lícula que passa molt bé. És una pel·lícula que passa molt bé.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Catalunya Ràdio, les notícies de les 10. Bona nit. Una suposada filtració de la policia nacional que va posar en perill una operació anti-radista dels Mossos en front als comandaments.