Un dia més comencem a la Babilònia
Inaugurant el que seria aquest mes de març
Com estem, Nacho?
Estem ja bé
Què tal aquesta gola?
Bé, bé, faringitis l'altre dia
No podia ni aguantar el micro
Mare meva
Tinc una mica encara de veu
Aquesta veu que té mugre
Aquella cosa, aquell residu
Película de cine negro
Sí, sí, sí
Exacte
I el David, com estem?
Bé, ai Déu meu
Un moment, un moment, un moment
David, ara t'escolto
Ara t'escolto
Estic bé
Jo vaig estar al meu masset de malalties
Múltiples
Jo m'estic lliurant
El dia que l'agafi
Jo sempre ho dic
M'agafarà un mes de llit directament
Perquè vaig intentant allò
Evitant per als meus àmbits que dono classes
Tothom està encostipat
I jo no m'encostipo
Ara, jo em foto unes dosis de taronges
Vull dir que em quedo fregint
És com els mesos de capçalera
Que vas allà i dius
I aquest hauria d'estar tot el dia de baixa
Clar, clar, clar, sí, sí
I m'estan allà
Entre vitamines o alguna cosa, no ho sé
Per evitar
O són immunes directament
Alienígenes
Molt bé
Doncs avui farem
Com estem a prop d'aquesta cerimònia dels Òscars
El que farem serà parlar bastant de cinema
Una mica ho farem després
I sobretot de pel·lícules vinculades
Sobretot les pel·lícules teòricament guanyadores
O les que són com a millor pel·lícules
Les nominades
Exacte
Però això és una mica
Perquè abans el David ens parlaran de La Catedral del Mar
D'Elefonso Falcones
Que és un clàssic ja
Aquests llibres que t'has de llegir
Com el de Ken Foley, Dos Pilares de la Tierra
És una miqueta aquesta cosa
D'aquests llibres, bestsellers
Que estan ben escrits
I que tenen la seva gràcia
Bé, David, no estem demanant
Mira, si vols una novel·la d'aventura
Lleig-te El Conde de Monte Cristo
Allò sí que està ben escrita
Evidentment
Però bé
Però només ha de ser un llibre recurrent
Dels últims anys
Vull dir, molta gent el llegeix
I tothom l'ha llegit
Sí
Molta gent, eh?
Parla molt
I quan algú llegeix molt
Vol dir que
Correcte
Que és una mica clàssic
És per alguna cosa
Exacte
La temàtica
Sí, sí, sí
Ara no recordo
Jo no fa massa
Em vaig llegir una sèrie de llibres
També
Que eren de tres
Sí
Que també anava això
De la Barcelona medieval
Sí
No sé quins són
Però ara no recordaré el títol
Sí, ara no recordo
Ara el títol jo tampoc
Sí
I és molt semblant
Clar
No sé si algú s'ha inspirat amb l'altre
No ho ignoro
No ho sé
Imagino que el segon del primer
De Força Falcones va ser abans
Va ser abans, no?
De Força Falcones és el 2000 i poc
Si no m'equivoco, eh?
Vull dir, és un llibre
Que té un temps
I aquest és recent
Aquesta trilogia
Tindrà
Tres o quatre anys
Sí
No tindrà més
Doncs mira, en aquest cas
Coincidit que vaig llegir primer la trilogia
I ara m'he llegit aquest
I aquest té un tuf
A los pilares de la Tierra
Sí
És allò que es van
Ambientant-la en aquest cas
No és el mateix
No
Però hi ha aquest element
De la construcció de la catadra
Del que es remou al voltant
Una mica la historieta
Però bueno, està bé
Ara ens ho explicaràs, David
Parlem també d'una exposició
Que s'està fent al Manac
Que és en concret
William Morrison
I el moviment de les arts and crafts
A Gran Bretanya
Ho entrem a explicar molt ràpid
Perquè una mica la gent es situï
I cinema
Doncs parlarem del
Jo Tònia
Jo Tònia
Jo Antònia
Segui una versió aquí més
Extraoficial
Tenim la versió jo Tònia
Jo Tònia
Tònyi
Jo Tònyi
O jo Antònia
Que s'ho va al Jonathan
També
Sí
El modo boriano
El modo boriano
Totalment, sí, sí
Parlem de Barry Silk
Aquesta no és dels Oscars
Però també té una
És el Tom Cruise
Que tant en quant
Apareix a les gales
Però no mai
Ainda bé mai
El nominen
Parlem de la forma de l'aigua
Parlem dels tres anuncios
A les enfores de la ciutat
I a partir d'aquí
Don't Call Me By Your Name
Bueno, farem un batibull de cinema
Òscar
I no Òscar
Com sempre, no?
I que d'aquesta mani
Tampoc agobiem a la gent
Amb tant de tema de l'Òscar
I podem parlar d'altres coses
I fins i tot podem fer una previsió
Perquè ja el següent programa
Ja ha sortit la guanyadora
Exacte
Doncs mira
Farem aquí una travessa
I ens estarem una mica
Una travessa d'allò
El més important
Correcte
Doncs tenim present
El que serien les opcions
Sí, sí
Quan arriba el moment
I ja està
Ah, per cert
Nacho
Això et farà gràcia
Bé, potser sí
Tres anúncies a les afueres
Sí
Un moment en què passa una persona
Algú
Un moment en què passa una cosa
I una s'escoltant una cançó
Ah, vale, vale
Ara he vist la cançó
Ja l'entens tot
Sí, sí, sí
Escoltarem
Chiquitita d'Ava
Chiquitita
Que queda la pel·lícula aquesta
Et quedes com
Ostres
La banda sonora de Chiquitita
Sí, sí
És molt fort
I m'has quedat com
Surt aquesta pel·lícula
Sí, sí
En un moment una mica així
És curiós
Mira, que a mi el rotllo Ava
És divertit
I és folclònic
Però la cançó que més ho diu
D'Ava
És chiquitita
És que t'ho juro
Sí, sí
Em sembla una cançó
Però queda aquí una mica
Però bueno
Que fa gràcia
No, perquè la pel·lícula
És a l'etxe
És molt bé
És que li donin tot
Ja està, ja ho he dit
Jo ja m'he posicionat
Ah
Uitant
Jo soc de tres anuncis
Totalment
I de la
La sàmua passada, no?
Bueno, sí
Però a mi m'ha
És que a mi
No sé
Ara el Nacho
Ja li fotarem guerra
Ara l'escripem
David
La catedral del mar
Què tal?
Bé, bueno
No sé si ho vaig comentar
La sàmua passada
Per desintoxicar-me
De pol·lòster
Doncs
M'he de llegir una mica
De
Ja va bé
De bestsellers d'aquests
Així
De Sant Jordi
Sí, sí, sí
Fàcils de llegir
Fàcils
Sí, allò que dius
Que no cansa
Mira
Em sembla que el
Quin era el
El del Ken Follett?
Sí, era
També ocupava una barbaritat
De pàgines
I he trigat res
He trigat res
I aquest també
És prou llarguet
Potser són 400-500 pàgines
I me l'he pulit en una setmana
És que entra molt fàcil
Sí
En canvi
El pol·lòster
Era
Era llordens
Era com un maçapà
En pa
Sí, sí, sí
Sí, sí
Ja s'haurà de dir
El pol·lòster
El pol·lòster
Alimentí
Anava donant voltes
Per la boca
Per rumiantes
Sí, sí, sí
Jo mai he pogut
Històries de Nova York
Vas poder llegir
No, jo sí
Hi ha algun que tenia històries curtes
Però només llegia massa més
I aquest
Mira
El que passa és que ja era un punt d'honor
I vaig dir
Bueno, hasta que ara ja ho acabo
Sí, sí, sí
I aquest
I vaig dir
Encara endurava la ressaca d'aquest
I vaig dir
Em vaig acabar el del Ken Follett
I ara
Aquest del
La catedral del mar
De l'Ilefonso Falcón
Bé, és un llibre
No sé com dir-ho
Molt simple
Molt
Molt escamat
Aviam
La trama és molt més
És molt coneguda
Aviam
Protagonista
Que ve d'unes dificultats molt extremes
I això també
Los Pirates de la Tierra sortia
Que es troba en una situació
Doncs
De prosperitat
I que bé
I doncs hi ha elements pel mig
Que li fan trontollar
Aquesta prosperitat
A partir d'aquí
Bé, pots anar-hi afegint
Tots els entorns que tu vulguis
Ja tens la trama
Molt comuna amb molts altres llibres
I
Si li fiques a Anglaterra
A l'any 1000
Doncs ja tens
Les Pirates de la Tierra
Si li fiques a Barcelona
En el 1300
Sí senyor
Doncs tens la catedral del mar
I si anem afegint
I m'he llegit ara
Més llibres d'aquest estil
Que bé
Que ara no s'hauria situar-los
Però bé
És anar afegint un entorn
I ho tens tot ben muntat
I bé
Aquí
Aviam
A nivell històric
Home
Jo crec que
Malament aniríem
Si l'autor no s'ha documentat
Com Déu mana
No?
Ho està
Ho està
Crec que s'agafa alguna llicència
A nivell històric
Però bé
Evidentment hi ha personatges
Que són
Que són ficticis
El nom d'un
D'un dels personatges principals
Que és la part del protagonista
Que es diu Bernat Estanyol
Doncs es veu que era un cap dels homogàvers
Sí, sí
I aquí en canvi
El fa com un pagès
De la Catalunya vella
En què encara hi havia els
Com es diu?
Els Furs?
Tenia un nom
Bé
Era tota la tradició feudal
Els Fueros
No, no
Tenia un altre nom
No
Ara no em surt nom
Bé
Era una tradició
En què encara hi havia
Totes les lleis feudals
Que submetien el pagès
A l'amo
En canvi
La Catalunya nova
O sigui la Catalunya que es va conquerir
Els serraïns
Sí
Doncs tots aquests
Tota aquesta legislació
Ja no s'aplicava
Ja quedava lliure
Es veu que
A posteriori l'autor
Posa unes notes
Es veu que
Fins al 1480 i pico
No es van poder
Els pagesos
Deslliurar d'aquestes
D'aquestes normes
Podria ser
Però bé
Evidentment els nobles
Per perdre aquests privilegis
Em van rebre una de diners bestial
Doncs bé
Aquí ens parla d'un pagès
Que se'n va cap a Barcelona
Perquè ha caigut en desgràcia
Allà on
On vivia
A prop de Manresa
A Navarcles
Sí
I
Va cap a Barcelona
Es veu que aquí
Es veu que si tu arribaves a Barcelona
I estaves un any vivint
Un any i un dia
Passaves a ser un home lliure
Ja no ets
Cert
Això és cert
Llavors
Bé
Evidentment
No et tenien que enganxar
Està clar
Aquí
Una mica el joc
El joc del ratolí
I el gat
I bé
Sí
Es fa artesà
Gràcies al seu cunyat
D'alguna forma
I a partir d'aquí
El que passa és que
L'autor
No és molt hàbil
Perquè es despatxa
Alguns protagonistes
Que potser se'ls hauria de donar
Jo entenc que hi ha protagonistes d'un llibre
Que apareixen
I desapareixen
Abans que s'acabi el llibre
I crec que li hauria de donar un punt més coherent
De una manera que
Si durant tot el llibre
El personatge ha sigut un home prudent
Un home
En un sentit de
Un home pagès
Són els pagesos prudents
Sempre previsors
Cumulatius
I de cop i volta
A mi em perdonin
Per això de la rauxa
No me l'acabo de creure moltes vegades
Amb un cop de rauxa
Ho enlliga tot a parir
Dius
No
No tio no
Aquí
Això és veritat
És un
Aquí
Sí
És un tio
T'has anat de l'olla
Tio
No sé
És com acabar la història
I has entrat per aquí
I a mi no em quadra massa
Sí
Per la resta
Bé
Aviam
El protagonista
Quan es d'haver
Vestaix
Que Vestaix
Eren
Bé
Eren antics
Havien sigut
Una
Una
Com ho diem
Com un gremi
Un gremi
Sí
Que havia sigut
D'ex-esclaus
I ara ja no ho eren
Tot i que l'esclavitud encara era vigent
Sí
A la Catalunya
Sí
Doncs eren un
Un col·lectiu laboral
Que es dedicaven a transport
Bé
El que abans
Al segle XX
I abans es diuen camàlics
Eren transportistes
Però la seva eina de transport era el seu propi cos
I aquests bàsicament transportaven de tot
Descarregaven vaixells del port de Barcelona
El que feia es fa
Construien ponts
I també
I la seva feina principal
I a la qual dedic
La seva vocació
O devoció
Era
Treginar pedres
Teòricament el llibre
De Montjuïc
Fins a Santa Maria de la Mar
Evidentment
És una distància brutal
No s'ho en passa a ningú
A menys que les canteres
Estiguessin molt a peu de Montjuïc
Ojo
Per l'assada
El que és miramar
O així
Cosa que ara a mi no em quadra
A mi em sembla que les canteres
Caven més per la part del cementiri
És la banda del darrere
Oi que sí
Per això dic
És una distància bestial
Per carregar pedres
Per comptes al sot del migdia
És per allà
És aquell espai
Aquest sot del migdia
És un tros de la pedrera
On passa la ronda litoral
I allà feien concerts
Allà hi caben 50.000 persones
Perquè és el lloc
Que van arrasar
Per fer l'esquena
Allà amb una pedra
50 quilos a l'esquena
Ojo
No
Jo crec que no
Perquè no estem parlant
De la pedra petita
És el pedrusco
Vull dir
Després allà
Treballava el picapadrer
Per treure els carreus
Corresponents
Clar
És que és la diferència
Primer hi havia el tall
A la cantera
Després hi havia la poliana
A destinació
Sí senyor
Bé
El llibre diu que sí
Que ho traginaven
I bé
Es fotien unes
Clar
Eren
Gairebé era
Allò
Eren herois
I bé
Ens explica
El d'envolupar
D'aquest home
Bé
Evidentment és un tros de pa
Ajuda a tothom
Clar
Hi ha moments
El llibre el vaig llegint
Per inèrcia
Perquè a més és de fàcil lectura
Però
Clar és
És una mica
Inversemblant
No
Ni crec que transmeti exactament
La societat de l'època
Per molt que ho intenti
Crec que
Cau en molts tòpics
Molts masses tòpics
Sí
Es liquida
El que va ser la peste negra
Però
Amb un flis-flas
Crec que ser
Allò va ser
La peste negra
Va ser un dalt a baix
Sí
Humà
Social
Existencial
Per tota la societat
Europea
Perquè
Que es morin
Gairebé la meitat
O més
De la
De la població
Avui dia passés això
Seria un
Un xoc
Clar
Jo crec que la ciutat va quedar
En xoc
I això va marcar
L'esdevenida
De la pròpia societat
I l'europea
En fi
Jo crec que fins avui dia
Jo crec que això ha marcat
Això marca
I en canvi aquí
Sí, sí
Bueno
La gent es posava malalt
Es moria
I ja està
No
Home no
No fotem
Clar
Sí, sí, sí
Per això dic que
Vaig quedant una mica
Amb el regust aquest
Tenim tota la força aquesta
Que tenia la corona d'Aragó
En aquella època
Que estava molt
Clar
Que va ser
Bueno
A tot arreu
Callada a la so carrer
Sí, sí
A tot arreu
Potser Castella
Ho van viure d'una altra manera
Hi havia menys població
El que sigui
I tal
Però aquesta potència
Que emergia
Agraó i Catalunya
Va tallar a so carrer
En un tema demogràfic
I que una explicació
Del que va passar després
De propunyar-se a Castella
I tal
Venia una mica d'aquí
Que va quedar completament arrasada
A la societat
Sí, sí, sí
Per això
A veure, el llibre
És de fàcil llegir
Però tampoc
Tampoc és allò
Que sigui massa
Bueno
Encara estic buscant
Això dic
Un altre llibre
Que s'assembli al Conde de Monte Cristo
Hòstia
Això no trobaràs
Però no sé
Vaig quedar orfe
Quan vaig acabar
Home, és magnífic
Aquell llibre
Jo vaig llegir-lo fa 3 anys
I em va semblar meravellós
No l'he llegit mai
I m'ho van recomanar
Una mica em va dir
Lleguer, llegeix tal
Lleguer, llegeix tal
A banda de tu
M'ho van comentar
Vaig llegir-lo
A més m'han deixat una edició
D'aquestes maques
I vaig dir
Mira, ostres, que bé tu
M'ho vaig passar
Espectacular
Una passada
Bueno, doncs ara passem
Al món de l'art
I una exposició
Que és recent, recent
Vaja
Vull dir, de fa pocs dies
Que està al Manac
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya
Que va començar
El dia 23 de Farrell
I acabarà el 21 de maig
Per tant tenim 3 mesos
Per anar a veure
I que val molt la pena
Perquè és el descobriment
Del que seria
L'estil decoratiu
I d'emobiliari
I de les modes
Que va sorgir
Després de l'època victoriana
Aquest moment
De la part aquesta victoriana
Cap al neogòtic
El moment de tornar
A unes formes
Doncs més antigues
Però a principis
O a finals de l'època victoriana?
A finals de l'època victoriana
Cap a principis del segle XX llavors
No
Quan comença l'època victoriana?
Calla
Quan s'acaba?
1.800
1.830
Comença
Clar, acabarà el 70 i pico, no?
Ah, no
La reina victòria va morir el 1901
La victòria?
Que va morir el 1901?
Crec que sí
Va regnar
Va regnar un munt d'anys
Un munt d'anys
44
És que l'altre jo vaig llegir
Bueno, si és 44
No, no, que sí que sí
Potser sí
A lo millor
No, no
Però si és 44
Llavors sí que és fia
Però com pot ser?
33
Són 80 i pico d'anys, no?
Bueno, ara aquí
Bueno, no n'hi ha igual
Ja anirem comentant
Si és aquest període
En aquest període
Mira, el 1901 va morir
Va, va...
Sí, va morir, però...
Entre el 1837 i 1901
I va, sí, sí
Ah, doncs vale, vale
No, no, a veure
El que bàsicament...
Sí, sí
Bàsicament el moviment com a tal
L'expressió es diu William Morris
El moviment Arts and Crafts
A Gran Bretanya
I és el moviment que és
Que, bueno, que podem encabir-lo
Si és el cas que sigui victòria o no sigui victòria
Però dins el que seria el moment
En què esclata
També previ a l'esclat de l'Art Nouveau
A França
I del modernisme a Catalunya
Per tant, estaríem entre això
I de principis del segle XX
Exacte
Però encara i així
Arrosseguem abans unes dates
1870, 80
Que és el moment en què comença a esclatar
El gust per allò neogòtic
Que sí que està dins
De les formes victorianes
Sí
Que potser per això jo a mi confós
He volgut separar el neogòtic
De l'època victoriana
I estaria dins
És a dir, aquells interiors
El neogòtic seria
El tornar a buscar les formes del gòtic
És a dir, tornar a posar de moda
Tant exterior com interiorment
Per tant
Ara em confongo amb el neoclàssic
No, no, no
Era l'època més romàntica
No, no, no
Exacte
Això és una altra història
És més àpoca més del romanticisme
És tornar
Exacte
Als interiors
Amb aquelles catifes
Tant així
Aquells mobles
Tant recarregadets
Les vitralls
Com a nivell decoratiu
És a dir, un element marcat
I llavors hi ha un senyor
Que es diu William Morris
Que és un seguidor
És un amant d'aquesta tipologia
Que genera un moviment
Que diu el següent
Diu
No tinguis res a casa teva
Que no sàpigues
Que és útil
I que no consideris vell
De vello
Minimalista
No, al contrari
Ah, vale
Neogòtic
Exacte
En un principi
Ell el que vol patendre
És que
Bueno, doncs
Que aquests interiors
Que estan tan recarregadets
D'aquesta època victoriana
Que segueix arrossegant
Tot aquesta fórmula
Doncs es comencin a canviar
Comencen a canviar
No deixant
No sent minimalistes
Sinó, al contrari
Com podeu comprovar
Maximalista
Exacte
Col·locant una sèrie
De decoracions florals
Que seran després
O vegetals
Que seran després
El leitmotiv
De l'art nouveau
I del modernisme
Això seria
Un paper pintat
De la paret de casa
Per tant, imagineu-vos
O el que seria
Unes catifes
Que serien
Vinculades amb aquesta mena
D'hortències
Per tant, estem parlant
D'una potència decorativa
Molt gran
Però que intenta
L'altra vegada
Sí, sí, sí
Perquè també entra
Entre el joc
Del que seria
El japonisme
L'hinduisme
Tot això es barreja
Amb aquestes modes
Que arriben també
De l'aparturisme
Sobretot del Japó
I tot això
Fa un bativull
Entre les formes neogòtiques
Al final de l'època victoriana
L'inici d'aquest art nouveau
Que genera un senyor
William Morris
Que és una persona
Que és una mena d'home
Del renaixement
Que fa de tot
Però que crea una empresa
De mobles
De catifes
De vitralls
Tot això
Allò element artesanal
Tornem
A l'època medieval
Tornem al neogòtic
Quan es feia tot
De manera manual
I oblidem la indústria
Que s'està instaurant
Amb molta potència
Al segle XIX
I busquem aquests elements
Què passa?
Això anava destinat
A un públic general
Però quan treballes
En artesania
Són productes cars
I l'obrer no arriba
Es pot permetre el luxe
Això era per al burgès
Per el noble
Per l'aristòcrata
I tal
I et presenta tot aquest ventall
D'opcions
Que hi ha allà
Destinades lògicament
A un públic elitista
Perquè
Igual que passava
El modernisme
A Catalunya
Els mobles de Gaspar Omar
Eren impossibles
Comprar-los
S'ho podia permetre
Els
Clar
O contractar
Posar un gaudí
Evidentment
S'ho podia permetre
Al guell
I pocs més
Exacte
Això és una cosa mínima
Per tant
És una presentació
Més que de pintura
O d'escultura
Sinó de
Sobretot
D'elements decoratius
De cases
Interiors
I és
D'una potència
Absoluta
Vull dir
Jo
És molt didàctic
Perquè
Tampoc se llegi
Massa cosa
Tens 4 o 5 accions
T'explica perfectament
Qui és ell
Qui és la
William
Morris & Company
Furniture
I tot això
I els artistes
Que van col·laborar
Hi ha alguns quadres
Per veure quin és l'estil
La manera de representar
Aquells àngels
Aquelles figures
Amb un canon de bellesa
Molt concret
I molt determinat
D'aquella època
Que una mica recorda
Les dones etèries
Del modernisme
Vull dir
Hi ha una cosa
Vull dir
Que és
És curiosa
Vull dir
Que si algun dia
Pugeu per allà dalt
I per fer una cosa interessant
Fins i tot
Mira què et dic
Bé
Potser a lo millor no
Per anar a dir
Potser els nens
Veuen
Moltes decoracions
I potser s'ho passen bé
Perquè hi ha papers pintats
Amb paons reials
Hi ha papagais
Per allà
I coses
I bé
Que potser
Potser didàctic
Fins i tot
Simpàtic
Visualment
Per tant
Us ho recomano
Ja està
Molt bé
Molt bé
Doncs vinga
Comencem amb el cinema
Mira si vols
És que clar
Per introduir la pel·lícula
Del Jotonia
I també que en parlem després
Posa la de Ava ja
Ja pongo la de Ava
Sí
Jo diria que sí
Perquè jo crec que encarta bastant
En aquesta pel·lícula
Que comença
Amb la presentació
Amb les lletres de color rosa
Allò de Jotonia
Ja veus una miqueta
Que ve el tema
Una mica kitsch
Per tant
Recordo
És un color també
Que li agrada molt
A la protagonista
És una mica la boda
La boda de Muriel
Sí
Estem aquí
Aterrant una mica
Per tant
Jo crec que és un bon moment
Molt bé
Aquesta guitarra
Ai sí
Sí
Jo
Me puede
Me puede
Chiquitita
Me puede a mí
Te puede
Te deja chiquitito
Chiquitito todo
Molt bé
Escoltem dos minutets
Se et sembla
I tornem
Vale
Chiquitita
Dime porqué
Tu dolor
Hoy
Te encadena
En tus ojos
Hay
Una sombra
De gran pena
No quisiera
Verte así
Aunque quieras
Disimularlo
Si es que tan triste
Estás
Para que
Quieres callarlo
Chiquitita
Dímelo
Tú
En mi ombro
Aquí
Llorando
Cuenta
Conmigo
Ya
Para así
Seguir
Andando
Tan segura
Te conocí
Y ahora
Tú a la quejada
Déjame
Yo la quiero
Per cuidar
Chiquitita
Sabes muy bien
Que las penas
Vienen y van
De desaparecer
Pobre
Pobre
Pobre
Pobre
Pobre
Pobre
Pobre
Pobre
Pobre
Bueno
L'audiència
No sabem si ens premiarà
Si ens odiarà
Amb això
No
Ara imagineu-vos un immens
Icono de color verd
Al Whatsapp
Allò puntat
Sí
Imagineu-vos això
Treure les papes directament
Bueno
És maca
És el que deia abans
Amb el Nacho
Que hi ha una generació
Prèvia a nosaltres
Que agradava molt
Aquesta cançó
Però la gent que ja vivia
Amb aquest tema
Era com
Entenem el per què
A la pel·lícula
Que parlarem després
Els 3 anuncios
A les afueres de ving
Aquesta surt allà
En mig de la pel·lícula
Que també et queda
Que era una reacció
Com
Clar
Què passa aquí
I el moment va bastant trist
Sí, sí
Mirant allò
Alcú
Què està pasando
Dónde está la cámara
Bueno
I sots la cara de plaer
De la persona que l'escolta
Sí, sí
Que el Sam Rockwell
Deixa l'anar
Sí, deixa l'anar
Que està magnífica
Parlem després
Però parlem de l'Atònia
Però tornem a l'Atònia
Aquell l'Atònia
Bueno
Doncs una de les pel·lícules
Comencem amb l'Atònia
Una de les pel·lícules
Que té nominacions als Òscars
No a la millor pel·lícula
Ni direcció
Menors
Té la millor atriu protagonista
Margot Robbie
Millor atriu secundària
Que és la mare
Que ara no recordo el nom
Sí
I millor muntatge
I el del muntatge
És significatiu
Perquè
Jo penso que és l'originalitat
D'aquesta pel·lícula
Pel·lícula típica
Basada en fets reials
Que tampoc és que siguin uns fets
Que donguin
Per moltíssim
Diguem-ne
És a sobre desconegut
La rivalitat
Que va haver-hi
Entre una patinadora
Als anys 80
Primer dels 90
Que era Tony Harding
Amb una companya
De selecció olímpica
Allà als Estats Units
I va haver-hi un incident
En el qual
Aquesta companya rival
Va patir una agressió
Després va haver-hi un judici
Aquesta persona va estar involucrada
Això és conegudíssim
Va ser un autèntic
Culebron
A Estats Units
En el moment
En què encara
No hi havia
El tema
L'internet
En què
Les televisions
I els diaris
Es van muntar
Tot una sèrie
de Culebrons allà
tipus las nieves herrero de turno
allà traient...
Sí, sí, jo ho recordo
fins i tot arribava aquí
tots els cereals, mira que els cereals així
americans no acostumen a arribar, però aquest sí que
va arribar... Els somanots allà
els barretos allà quan acabava la feina
parlant de tu creus que aquesta
qui té la culpa, tu creus que
l'han de mantenir en l'equip olímpic
amb el patinatge que era un tema que tampoc és que
vull dir, no és dels esports allò
als Estats Units que sigui
això va tenir una rellevància
molt important, no?
I basant tant això, doncs es fica a les fets reials
de la vida d'aquesta
patinadora, que és una patinadora
molt de poble
baix, diguem-ne, molt guaitraix
amb una mare molt especial, vull dir
gent de poca
categoria econòmica
de poca categoria social fins i tot
però a més a més, anant més enllà
una mica friquis, diguem-ne, no?
O sigui, la mare una mica molt especial, una mare que deia
paraulotes, molt que li
li feia a la
a la nena, li feia allò
venga, tu tienes que tal i qual, li feia
tot perquè la nena tingués un caràcter competitiu
com a esos papás de
los domingos o los sábados
que es barallen
però a lo bestia, en un ambient a més a més
oregón, o sigui, porlan allò
una cosa, sí, sí, vull dir
Amèrica ben profunda, ben profunda
i llavors
es fica una miqueta a la vida
de la infància d'aquesta nena, després l'adolescència
després quan coneix l'home aquest que es casarà amb ella
que després estarà vinculat amb tota l'història
que està d'incident i molts rocambolers
bueno
passant això
fan una pel·lícula que podria haver estat molt avorrida
però és ben al contrari
bastant divertida
molt paròdica, autoparòdica en molts moments
amb un estil d'humor que recorda les pel·lícules d'Escoen
aquestes que feia
Arifona Baby
sí, no, o més, o més
o sigui que de vegades estan veient el Gran de Wowsky
més i tot
no, oi, però tu tens uns personatges que dius
ostres, però això sembla de paròdia, de pel·lícula
però es veu que era una mica així
vull dir, uns personatges molt friquis
que es van a dir una història
i al final, bueno, en judici ja s'acusaven uns a les altres
i una cosa com, o sigui, tota la història era molt rogambolesca
això mola
ben és veritat que el director, suposo que s'ha pres licències
i com tampoc quedava clar
perquè tots en judici, uns s'acusaven els altres
i no va quedar clar exactament què va passar
doncs el tio ha fet una mica de reconstrucció
per on van els tiros, de l'incident i tot plegat
també molt important és
veure, o sigui, la figura d'aquesta dona
que gràcies a la gran interpretació de Margot Robbie
creix una presència que potser no hagués tingut
aquesta dona el fa molt bé
està caracteritzada d'una manera que no la reconeixes
una dona tan guapa com Margot Robbie
que sembla molt bèstia, bruta
com era aquesta dona
perquè la Tony Harding es veu que era bastant vasta en si mateix
una patinadora que la deia molt atlètica
i és veritat perquè al final
va fer una de les progressives atlètiques més importants
va fer el primer triple axel
que és allò que gira tres vegades a l'aire
la primera dona que ho va fer
i era tota força i tal
però clar, aquí hi ha una crítica de la societat nord-americana
que de tant dona
en els anys 80-90
que estava Ronald Reagan
ni tot plegat
tant dona tan poc convencional
tan poc princesa
que allà buscaven una reina del Vallet
diguem-ne
tot el contrari que era l'altre
la Nancy Kerrigan
clar, la Nancy Kerrigan era una dona més petiteta
més princeseta
més la dona americana
en el sentit d'aquella època
que agradava més submissió
aquesta no la tia més amb pebrots
més tal
que hi ha tacos
que no sé què
més masculina diguem-ne
més esportiva
i com aquest esport és una mica així
que té molt a veure amb el que els jutges diguin
no és que marquis un gol i ja està
sinó que
tu fas les teves piruetes i tal
i el jutge dona una puntuació
i mal li donaven
fins i tot
tècnicament el millor
era millor que els altres
però mal li donaven la màxima puntuació
perquè el conjunt
no era el que esperava
poc femení
no tan femení
i fins i tot una mica
li estava dient al sistema alguna cosa
que tu
mira
la dona que vols
no ha de ser
no encaixes amb el que volem
exacte
com li estava dient al sistema això
que vosaltres voleu aquí
muñequitas
princesitas
sometides
a qui sigui
a l'home
doncs jo soc diferent
i vosaltres
bueno
va tenir problemes
amb tot el poder establert
i fins i tot
perdona
i fins i tot
jo ara aquests dies
perquè
li comentava al Nacho
la meva dona
li agrada molt
el patinatge artístic
i l'hem estat seguint així
bueno
l'estàs seguint
perquè ho podem gravar
com fan les tantes
a la matinada
i d'alguna forma
pel que vas sentint
els comentaris
que van dient
en la retransmissió
hi ha tendències
o sigui
ara tendeixen
jo què sé més
a un patinatge
a un patinatge
més
més virtuós
i no tant
o sigui
on per exemple
la coreografia
no tingui tanta importància
perquè sortia
per exemple
un patinador
no sé d'on era
d'Ustbetskistà
en un lloc així
en què
ostres
o sigui
no és que fes
moltes brigaries
però
allò era
era un ballet
o sigui
més que patinar
era un ballet
i ho feia fantàstic
però en canvi
no va tenir
massa bona apuntació
en canvi
va sortir un rus
vestit com
de així
com de
de
amb un lliterot
amb un
tratge
més aviat
marcial
clar
feia unes girabonses
i d'aquestes
i uns axels
i com es digui això
bastials
però clar
no tenia la bellesa
coreogràfica
de l'altre
clar
qui es va endur
el gat a l'aigua
va ser el rus
clar
i això potser també
aquella època
anava
anava en revés
en aquella època
tenia més
un
algo més
més finet
més delicat
però sobretot
és aquí
ho tenies que semblar
a més a més de fer-ho
exacte
la pel·lícula
sí que fa
o sigui
hincapient una mica
en això
en el tema
d'aquella
era una dona
diguem-ne
o sigui
és una pel·lícula
en el fons feminista
que aquest any
els Oscars
estan
allà
toca
les pel·lícules feministes
perquè en totes
hi ha una protagonista
molt forta
tres anuncios
a les afueres
a no sé què
totes hi ha una protagonista
fins i tot a la forma
de l'aigua
ja ens parlaràs
hi ha una protagonista
que també és forta
i bueno
ja hem investidus
per aquí
i bueno
aquesta pel·lícula
a mi em va sorprendre
la Jotònia
sobretot pel muntatge
perquè
molt fresc
vull dir
en primers planos
potser fa un flashback
i tal
i de cop i volta
allò que es gira
la protagonista
diu
jo esto no lo hice
i tal
però fa molt bé
ella
amb aquest muntatge
molt
àgil
i diferent
i molt modern
diguem-ne
i amb l'interpretació
de tant
la que fa
la que fa
la Tònia
i Harding
que és
Margot Robbie
i la que fa
la mare
que és
també una revelació
diguem-ne
que en un secundari
és un bitxo total
aquestes
ja porten
el pes
aquest de la pel·lícula
de dones molt fortes
de dones que encaixen
molt bé
amb aquesta manera
d'explicar la història
també
perquè són molt així
i imatges
després tot en alguna imatge
real
de com eren
veritablement
les persones reials
i són molt semblants
de fet
als actors i actrius
que després
les han representat
molt fresca
vigoles amb missatge
perquè
aquesta dona
que no era
una heroïna
sinó més
al contrari
era dolenta
la van matxacar
que si no sé qual
que si pobre Nancy Kerrigan
que tal i qual
Nancy Kerrigan
al final
li van donar la plata
als Jocs Olímpics
quan l'altre
havia fet una actuació
va ser vuitena
i l'altre millor
havia fet una actuació
similar
però una mica
per castigar-la
i tot plegat
i tal
i al final
aquesta dona
continua amb coratge
continua sent ella mateixa
al final
o sigui que clar
ja surt
la prohibeixen
després de judici
la prohibeixen
de fer
qualsevol tema
de patinatge
o sigui
està vetada
per vida
llavors es fica
la boxa professional
fa boxa
fa unes coses
diguem-ne
que és una tia
que aguanta
una tia ja
que lluita
és una tia
que aquest caràstre fort
diguem-ne
que la mare al final
hi ha un moment
de la pel·lícula
que diu
és que te hice
jo te hice campeona
le diu la mare
si tu me condenaste
diu l'altre
però aquesta condemna
també la fa que continuï
continuï
i ella continuï
tant
molt refrescant
molt bon muntatge
molt bones actuacions
de les dues protagonistes
recomanable
no sé si serà
la millor dels Oscars
però recomanable
molt bé
fantàstic
David
deixem les Oscars
un momentet
per descansar
i ara anem
a parlar de Barry Seal
que és una pel·lícula
del Tom Cruise
i a partir d'aquí
ja m'expliques tu
que jo vaig parlar
ara el realitzador
no me'n recordo
qui és
però bueno
bé
algú vies la sèrie Narcos?
no
jo he vist
un capítol
un capítol
un capítol
la primera
no jo sí que l'he vista
la primera
la segona temporada
i en aquelles
en aquella pel·lícula
és que
en tronca
perquè
en aquell film
veus que hi ha un moment
clar
la sèrie Narcos
parla des del punt de vista
dels narcotraficants
colombians
sobretot del Pablo
Escobar
hi ha un moment
que no saben
com moure
la droga
i contacten
doncs
amb pilots
nord-americans
que fan la ruta
que poden fer la ruta
i a més es coneixen
les rutes perfectament
entre Colòmbia
i
la part sur
dels Estats Units
no?
amb els avions que porten
i els incomaden
tot aquest tipus
de viatges
doncs
la pel·lícula aquesta
Barricil
ens parla
d'un d'aquests pilots
que realment
va treballar
pel narco
colombià
dedicant-se
a treginar
coca
cocaïna
en aquest cas
i d'altres coses
que ja veurem
doncs
de Colòmbia
als Estats Units
el protagonista
és el Tom Cruise
amb el seu
desperpajo habitual
sí
no
jo crec que
bé
aquest home
aviam
tendeix a l'histrionisme
a nivell actural
pel meu gust
però
quan
quan el paper
ja
diguem-ho així
s'adapta
a aquesta manera
d'actuar
una mica com
el Robert De Niro
doncs
bé
no
no
i la història
també evidentment
és molt
histriònica
molt
passada
de voltes
doncs
encaixa bé
encaixa perfectament
i l'actor
doncs
bé
no desentona
amb el film
en aquest cas
ens parla
d'un
avorrit pilot
de la tua
que sí
que vale
que ser pilot
pot ser molt guai
pots tenir molt
pot ser un
diguem-ho així
a més si tens
el porte
del Tom Cruise
doncs
evidentment
tens
un plus
de sensualitat
però que ell
no l'explota
en absolut
perquè diguem-ho així
perquè avui ja comerà hamburguesa afuera
si tinc l'entrecote en casa
en el sentit
en el sentit
que
bé
perquè no té molèstia
en buscar-se mans
quan té una dona
que el complementa molt bé
i que li dona tot el que ell desitja
en aquest sentit
i
perquè clar
és
quina sort
sí
sí
sí
no
en aquest sentit
dius
carai
molt bé
doncs
clar
però a nivell laboral
ell n'està allà
fins al capdamunt
i doncs
contacten amb ell
diguem-ho així
la policia
la
la
la
la CIA
perquè comença
a tregin armes
cap a
la contra nicaragüense
onda
però clar
va
ell carrega
d'anar
d'Estats Units
a Nicaragua
però la tornada
diguem-ho d'alguna forma
va de buit
ja
cosa que aprofiten els narcos
doncs per
ah
fer un brejoc
per carregar-li l'avió
per carregar-li l'avió
amb
bueno
amb la seva mercaderia
què passa
aquí estem
amb la típica
no sé si ho havíeu vist
aquella
com es deia
el senyor de la guerra
aquella pel·lícula del Nicolas Cage
sí
que
que es dedicava
sí
al
el tràfic d'armes
sí
sí
sí
doncs
no us donava la sensació
que
diguem
la trama
cada cop agafava un espiral
més vertiginós
que dius
això no
això no pot acabar massa bé
això no pot acabar bé
doncs el film aquest
aquí passa el mateix
passa el mateix
perquè què passa
clar
el narco li paga molts diners
molts diners
tants diners
que jo no tenia a enterrar-los
o sigui
i quan dic
no tenia a enterrar-los
és literal
no té ni on posar-los
o sigui
és una cosa
demencial
o sigui
els hi surten els diners
ja pertot arreu
o sigui
hi ha un moment
que és paradigmàtic
que
es veu que
el gos
o alguna cosa així
ha desenterrat
una bossa de diners
i els diners
estan volant
clar
un altre pensa
hòstia
me'n vaig corrent-se
a recollir-los
diu
demà al dematí
ja aniré a buscar
dius
ja fa mandra
fa mandra ara
dius
hòstia
però quants diners
has de tenir
per dir
demà al dematí
ja aniré
a recollir
aquesta bossa de diners
o sigui
és demencial
clar
tot això
què passa
el diner
a qui crida
a los borrones
i surt
parentela
per tot arreu
la parentela
què passa
que no acostuma
a ser massa discret
en tot aquest muntatge
i arriba un moment
que ja
clar
evidentment
allò no
és impossible
ell
què fa
doncs
perquè clar
el destinen
a un poblet
perdut
de
això que dius tu
de l'amèrica profunda
un poblet
absolutament deprimit
totes les botigues
tancades
ell és el vitalitzador
d'aquest poble
hòstia
compra el poble
no no
no el compra
però
ell vitalitza el poble
dona negoci a tot Déu
i al cap d'un temps
aquell poble
ha revifat
d'una manera
ha revifat
que ningú ho sap
ha revifat
gràcies
a la droga
els narcos
colombians
d'alguna forma
sí sí sí
que fort
la pel·lícula
està molt bé
són totes les piruetes
no teníem massa conèixement
de la pel·lícula
ell és un pilot
excepcional
o sigui
tinguem-ho en compte
clar
i se sap
tots els truquis
i totes les
totes les
entre cometes
pirules
que es poden arribar
a saber els pilots
per despistar
l'ADEA
clar
per despistar
aquí
perquè l'ADEA també
ja comença a ensumar el rastre
a darrere
la pel·lícula
està molt bé
no explico el final
perquè és un final
molt obvi
però
millor
el podem imaginar
però
clar
molt interessant
em va sobtar molt
un punt ràpid
parlàvem del Tom Cruise
el Tom Cruise
té tres nominacions
als Oscars
no ho sabeu
ah no ho sabia això
per Magnolia
que és aquella
espècie de
però allà està bé
sí allà està bé
d'espècie de
com de
predicador
com un gurú
un gurú
de sexe
que té el llibre
és boníssim
en Jerry Maguire
que fa aquell
representant
aquest tal i qual
i en Nacido 4 de Julio
ah vale
però perquè era
la típica
de persona fumuda
i aquestes coses
exacte
perquè al final
sí mira
té el seu punt
aquest home
quan li droves
jo crec
quan el direixen bé
ho fa bé
sobretot quan són
directors
una mica més alternatius
com l'Anderson
aquesta gent
ara quan ell
vol lluir-se
i ell paga la producció
i tal
tipus
Missió Impossible 3
que tot és un primer pla
de la seva cara
caient amb el cabell
no sé què
són per a coses alimentícies
exacte
però quan ell
les controla
dius
la mòmia
aquesta última
que també la produïa ell
era una cosa
però per vomitar
quatre vegades seguida
però bé
és el que hi ha
deixeu-me que jo em carrega
una pel·lícula
en dos minuts
ja se veu que és aquesta línia
la meva
i després parlo de la forma
de l'aigua
que una mica no me la carregaré tant
però el Call Me By Your Name
famós
que és aquesta pel·lícula
també nominada
la millor pel·lícula
em sembla que el millor director
no em vaig equivocar
del senyor
Luca Guadagnino
que és com es diu
aquesta criatura
ni si és això
i tal
llavors és
aquest Call Me By Your Name
diguem pel meu nom
seria la traducció
és d'un llibre
també d'un senyor italià
que ara no recordo
i el guió adaptat
és de James Ivory
coneixem aquest senyor
Morís
una habitació en convistas
la queda del dia
la copa dorada
aquestes pel·lícules
que són d'època
d'una època
o d'un moment determinat
amb aquesta pretesa elegància
de les novel·les
de M. Foster
que dius
bé
i és un director resultant
i que ha tingut molt d'èxit
i aquí ha hagut una mena
de cruzament
o de cables
increïble
entre uns i els altres
aquest director
és un director
que tampoc ha fet res
en particular
ha fet 3 o 4 pel·lícules
però tampoc no he pogut
contrastar
que és el que fa
presenta una història
d'amor entre
un noi jove
molt jovenet
amb un noi
amb un home
que arriba
a un lloc determinat
el noi es diu
Timothy Shalamat
que està nominat
em sembla que el millor
també actor
no m'he equivocat
i el partener
és l'Army Hammer
que és un noi
conegut també
però bueno
ara ho esperem
de forma molt ràpida
ens situem
en un lloc determinat
de la part nord
d'Itàlia
no ens diuen
si és el Lombardí
és el Beneto
si és la Toscana
amb el qual
estan passant les vacances
uns jueus americans
en aquella zona
per tant
la pel·lícula
en versió original
és parlada en anglès
essencialment
no en italià
encara que el director
sigui italià
el pare és un arqueòleg
importantíssim
que té una dona
que no sabem
de què treballa
i té un fill
que és relativament sensible
al món de la música
i és un pianista
i és compositor
i tot això
tenen costum
d'aquests senyors
quan fan de vacances
portar sempre
a una persona
vinculada amb l'àmbit
de l'arqueologia
un altre professor
d'un altre espai
o que tinguin vincles
perquè per una mica
fer una temporada
d'intercanvi
això una miqueta
perquè estiguin junts
amb una persona
vinculada
i arriba aquest noi
que és un noi
d'uns 30 i pico d'anys
guapot
el tot
ros
estem als anys 80
és molt simpàtic
perquè la música
és dels 80
però italiana
és de tot
George Moreau
jo m'ho passo molt bé
amb aquestes coses
sí, sí, sí
i a partir d'aquí dius
mare de Déu Senyor
el Franco Batillato
i aquestes coses
i tal
llavors
és el que hi ha
què passa?
et passes
durant una hora
de pel·lícula
és com
la primera hora
és estiu 1993
però evidentment
sense l'història
de la nena
ni cap història
vull dir
anem a veure l'espai
la casa
el que fan
el no sé què
no sé quantos
aquest
aquest que arriba
que és dinàmic
que no sé què
que hi ha una de les ties
i ell té un rotllo
amb una noia
vull dir
el jovenet
que és aquest el fill
de la casa
bueno
tot és com que dius
bueno
és també una pel·lícula
està prou correcta
no té l'encant
del James Ivory
quan dirigia les pel·lícules
que tenen aquella cosa
poètica dels espais
està en Itàlia
els pobles que busquen
són lleixos de pebrots
vull dir
que mira que és maco
trobar a Itàlia
és molt fàcil
una bogeria
qüestió
que la cosa
es comença
com dius
bueno
sembla que la cosa
es comença a animar
i de cop i volta
no sé
per generació espontània
resulta que estan enamorats
però un de l'altre
i jo dic
però quan ha habido
una mirada
quan ha habido
què hi ha hagut
vull dir
no és broc
van monta
no no no
vull dir
dius
de cop i volta
dius
què
i de cop i volta
s'inicia
aquesta relació
i a partir d'aquí
una relació
molt estranya
evidentment
no per la naturalesa
homosexual
faltaria
això no és
però és que
no
no
no
no hi ha
primer que no hi ha
entre ells dos
una cosa
que digues
bueno
pot haver-hi alguna cosa
o una relació
d'una igual
no importa
no hi ha aquest feedback
aquesta coseta
i hi ha com un cert
un cert masoquisme
però masoquisme
de
ara no et toco
ara no et miro
ara no sé què
i jo em vaig quedar
com dient
bueno
vale
perfecte
i la pel·lícula
va pitjor
l'únic que té
no ho diré
una conversa
de 10 minuts
amb el seu pare
cap al final de la pel·lícula
que és magnífic
ja està
és l'únic que val de la pel·lícula
arrodoneix la pel·lícula
sí
és l'únic moment
no val la pena
no val la pena
vull dir
està bé
però no val la pena
no és una pel·lícula
per mi d'Òscar
té un contingut determinat
és avorrida
és
no
no té res de particular
tot al contrari
que la forma de l'aigua
que no diré gaire cosa
perquè
jo sé que per aquí
la voleu veure
i per tant
és això
Guillermo del Toro
tenim aquesta criatura
que es diu Sally Hawkins
que és la
l'actriu
el Doc Jones
que és el
poli
no m'equivoco
el Dolent
i el Michael Shannon
sí
el gran Michael Shannon
clar
sí
per això dic
que hi ha una mica
aquesta mena d'història
i l'Octavia Spencer
que és la
la noia de color
que sortia
bueno
amb una pel·lícula
que van ser l'any passat
als Òscars
i que sortien
tres noies de color
que són les que estaven
allà amb la NASA
sí
sí
sí
bueno
ja ha sortit
no les xiques de calendari
no les xiques de la NASA
les xiques de no sé què
bueno
ja ho diré
jo la vaig veure
doncs això
doncs el que deia
doncs per tant
és una història
a mi m'agrada moltíssim
una mica potser
heu vist l'estètica
molt l'estètica
el plantejament inicial
jo pensava que anava
cap a la línia
de l'Steam Pack
però no
aquesta cosa del vintage
vinculat amb el món
de la industrialització
i tal
no va per aquí
pensava que sí
però té un punt vintage
anys 50
magnífic
té a vegades
recorda
a delicatessen
la casa
on està ella
i com es mou
té un punt delicatessen
colors vius
sí
uns verds
una mica així
pujats de to
uns marrons
uns granates
una miqueta
engegats
a vegades
recorda també
l'element Amélie
com es mou la càmera
oi que sí
és Amélie
és delicatessen
i a partir d'aquí
quan entres
dins de l'espai
més del lloc
on es fa
on està
que jo
no crec que sigui
la NASA
o és
no sé
és un espai
d'experimentació
com un centre
una agència
més segreda
exacte
llavors
entres una mica
en la línia
de les pel·lícules
sèrie B
entre cometes
dels monstres
anys 50
això us sona
aquesta tipologia
perquè bueno
hi ha un ésser
que dóna voltes
un ésser aquàtic
que això
diu la forma de l'aigua
i a partir d'aquí
passa coses
de Sally Hawkins
no parla
la criatura
escolta però no parla
per un trauma
que té de la infantesa
té una relació
molt peculiar
amb el seu veí
que és homosexual
també
però que en aquest cas
no és un tema
que se desenvolupa
sinó perquè veus
que viu sol
i que té una certa sensibilitat
amb un serie d'elements
i el que passarà
és a dir
el que passarà
amb la Sally Hawkins
que té
en aquest cas
una relació
bueno
és que no sé si dir-ho
simbiòtica
bueno
hi ha un element
d'unió
entre
la noia
que no diu res
i la bèstia
ja està
i a partir d'aquí
la vella la bèstia
la vella la bèstia
és això
és que no volia dir-ho tan clar
però per aquí van els trets
i bé
i és una pel·lícula
amb una gran delicadesa
a vegades
amb el tracte
és una pel·lícula
que té acció
quan cal
i a mi és una pel·lícula
que m'ha portat
uns records magnífics
d'altres èpoques
estan tots molt ben col·locats
al seu lloc
són creïbles
és el meu punt de vista
dins de la trama
Guillermo del Toro
a vegades és una mica desagradable
Guillermo del Toro
però bueno
ja sabem que és habitual amb ell
és una mica bèstia
vull dir
amb certs comentaris
no gaire
però de tant en quant
deixen alguna
i molt bé
en general
la sensació
sobretot el paper
del Duke Jones
que és el
aquest guripa
el segurata
que controla la situació
és molt bèstia
sí
és un tio
que segur que el coneixes
és que no em situaré
és que hi ha un actor
que es diu Michael Shannon
a veure que no em lio jo ara
el Michael Shannon qui és?
és que no sé
no sé quin paper fa
és l'alt o és l'altre?
és l'alt
és l'alt
és aquest
perdó
m'hi confós
és un actoràs
com la copa d'un pit
va sortir a animales nocturnos
sí
doncs m'hi confós
és el Michael Shannon
el Duke Jones
és el vaí gay
sí sí
és un actoràs
com la copa d'un pit
m'hi confós jo
Michael Shannon
sí
és un paio que
és que
es menja els altres actors
se'ls menja en patates
però és molt bo
és molt potent
dinamisme molt bo
el muntatge és molt bo
té una cara que
sí sí sí
no hi espanta
és genial
té un problema amb els dits
i el problema dels dits
ja ho explicarem la setmana que ve
el Nacho imagino que ja
hurgarà
nunca mejor dicho
sí sí
jo la veuré
ja ho veuré
amb el tema i tal
jo no he pogut parlar gaire
perquè lògicament
si l'hem de veure tots
no vull parlar
però deixem-ho així
molt bé
10 minutets
parlem dels 3 anuncios
i després ja parlem del
del begin again
i una miqueta
parla tu dos 3 anuncios
jo parlaré ràpid
d'això
no no no
jo t'acompanyaré
bueno
de la pel·lícula nominada
molt nominada
els Oscars
millor pel·lícula
millor direcció
4 nominacions
sembla que té
diria
a forma de l'aigua
té moltes
pel·lícula feta
per un actor
per un
ja ho diré
autor
autor de teatre
diguem-ne
que s'ha posat també
dirigeix i temps
bueno
la direcció
diguem-ne
que no crec jo
que sigui
el més
no es deixa
no molesta
diguem-ne
és el Martin
McDonough
sí
el tio suposo
que ha vist
que el seu
és el que és
i la direcció
ha deixat una cosa
ja neutra
el guió
és molt potent
evidentment
el guió
és boníssim
hiperpotent
la pega
que li trobo
potser és una mica
forçat
vull dir
saps allò
que li falta
aquesta naturalitat
que té algunes històries
jo em recordo sempre
de Winter Bones
aquesta pel·lícula
em va agradar
mi tant
que és com si poses
la càmera
i amb una naturalitat
tremenda
és com si
estiguessis mirant
una història
i tu ets capaç
de posar la càmera
on vols
de treure
el missatge
de la Jennifer Lawrence
és un exemple
diguem-ne
és una pel·lícula
molt paradigmàtica
per mi
doncs aquesta pel·lícula
o sigui
ell està construint
el guió
una mica
per donar el missatge
llavors
no deixa en cap moment
que si ha de donar
un missatge
doncs fa el gir de guió
que toca
per donar el missatge
i per dir
la paraula justa
i tal
i està molt bé
fins i tot així
està molt bé
vull dir
no hi ha un exceso
que jo diguis
hola
però sí que
hi ha un moment
i està a punt de patinar
no patina
està una mica forçat
bueno no patina
que també és un mèrit
perquè el tio allà
ho ha ficat amb caçador
determinats giros de guió
determinats històries
que al final
determinats diàlegs
que estan ficats allà
dius
bueno i això
per què ho dius ara
aquesta perorata
allò quan surt amb el cura
i tal i qual
perquè dius
de recopi volta això
que saps
com un saliente
però bueno
quan parla de McDermott
llença unes pedres
tio
no fotem eh
que dius
opa
això és el que m'agrada
però no acaba
amb la sobreactuació
perquè la cara de gos
que té tota la pel·lícula
perquè té una cara de gos
està una estona
com dient
que
fa que no quedi
tan estrany
o que no pati ni tant
jo crec que parla per aquí
eh
sí que digues
després
actuacions
molt bones
portades
molt bones
eh
perquè el Woody Harrelson
que la darrera
sobreactua
aquí
és perfecta
és perfecta
a vegades fa
el paper
que feia
en True Detective
és una mica així
és una mica així
però en True Detective
ferà sobreactuador
i aquí no
aquí és contingut
a més a més
un paper
per lluir-se
perquè té el missatge vital
que dona després
que ja ho veurem
que també
és de guió
és això
mira
ara vull dir això
faig
tot el desenvolupament
del guió
de l'acció
les cartes
però se salva
també
se salva
Sant Rockwell
encara que fa una mica així
tontit
però és bestial
jo m'ho passo molt bé
amb aquest pavo
ho sento
tot el nano
de Joder de Tronos
ara està pensant qui era
Sant Rockwell
és el de
la milla verde
exacte
exacte
aquell que
el pirat
aquell
que és el més dolent
de tots
que és la maldat pura
diguem-ne
però és que és genial
Sant Rockwell
i el per què
tota aquella cosa
amb la mare
i a partir d'aquí
complexiona
amb la mare
aquest element xulès
i després com canvia
com va evolucionant
és que no sé
és un paper
per mi
està nominat a mi
jo actor secundari
que li doni
aquest i la Francesc McDermott
ho sento
jo sóc mi forofo
de la peli
jo anava
jo anava una mica
m'havien explicat una mica
hòstia
és molt de guió
i em va sorprendre
i em vaig quedar
i em vaig dir
hòstia
doncs mira
ho ha aconseguit
ha aconseguit el tio
és molt difícil això
dir el que jo vull
emagisgui el que jo vull
i no queda forçat
queda forçat
però no acaba de patinar el tot
això té raó
hòstia
això té mèrit
i no te l'enteres de la peli
passa fum
t'he acabat la peli
i et quedes amb això
amb seqüència
també la manera que està rodada
i la força
la força de la història
la força dramàtica de la història
a tot moment
no de cau
diguem-ne
hòstia
en cap moment
això que et dius tu
el que veurà aquest
ho ha aconseguit
és una mica com Messi
com fa Messi
com ho ha fet això
ho ha aconseguit
i la veritat és que
sí que és una pel·lícula
jo de les que he vist
perquè hi ha el centre de gravetat baix
correcte
aquest home de gravetat
llavors
jo de les que he vist
és una pel·li amb el centre de gravetat baix
fins i tot
vam parlar de Dunker
que era la favorita
doncs ara potser la favorita és aquesta
i a mi em queda
l'Illot Invisible
que
l'Illot Invisible és una pel·lícula
que l'haig de veure
i tothom m'està dient
preciocista
que l'haig de veure
és una pel·lícula
elegant
és que té l'elegància
del propi complement
que és el vestuari
en aquest cas
però jo no crec que l'hi donin
li falta alguna cosa
li falta
una entesa
més concreta
sobretot
més sentiment
mira què et dic
s'entén perfectament
és l'antètesis de Iotonya
sí, exacte
allà
passa el que passa
passen coses
costa que passin
perquè l'Anderson ja sabeu
com va
amb aquest ritme
i crec que no serà entès
exacte
no crec que serà entès
això
dins del que seria
el concepte de
pel·lícula acadèmica
i a partir d'aquí
llançar-la
a l'estrallet
sí
és que és molt polta
i aquí està molt bé
aquí està molt bé
però no
jo crec que
jo crec que li donaran
l'Òscar
a la carrera
però al final d'aquí
no, li donaran
el vestuari
per pebrots
ah, vols dir a ell
amb ell
com a recorregut
no sé si algun film seu
ha triomfat
jo em sembla que no
com no fos
no, Magnolia no
no ho sé
bueno, Magnolia
tenia alguna
però no
no ho crec
no sé si de màster
no sé si de màster
no se m'ha sido de horario
quasi
no, que es falten 3 minutets
3 minuts
és això
què voleu fer?
voleu fer una travessa
o parlem de la pel·li?
fem una travessa
no, però no
recorda
la setmana que ve
en parlem de
Begin Again
bueno, potser ho he vist
altres
ah, bueno
que prefereixes potser mirar
sí, no, no
vinga
va, millor pel·lícula
comences tu
millor pel·lícula
3 anuncis
jo dic 3 anuncis
també
i per és que no he vist
l'Invisible
però me la llum
3 anuncis
pel que m'expliqueu
va
el fil invisible
vale
hòstia
molt bé
director
hòstia
com ara ja ho fan separat
però ho fan separat
no he de tocar el mateix
ara ho fan separat
o sigui, abans
era l'excepció
diguem-ne
sempre ho feien junts
llavors van dir
com a gestió
separat
i ara sempre ho fan separat
vull dir
llavors
no sé
director
és que no sé què pot ser
hòstia
no sé què dir-te
aquí també
el de 3 anuncis
no ho crec
igual
igual fixat
bueno
igual el Nolan
ah sí
és que jo crec que me sabia del Nolan
aquí l'ho donaran a Dunkerque
per la Jetta
vull dir
per la Jetta no
vull dir perquè ho faig meravellosa
però em refereixo perquè l'han de col·locar per algun lloc
millor director
és probable
sí, sí, tens raó
potser millor fotografia també a Dunkerque
també
sí, sí
en els casos tècnics segur
segur
millor actriu la McDermott
sí
perquè jo crec que la Margot Robbie no l'he donat
no
i qui és l'altra
actriu nominada
està la de Lady Bird
sí, la de Lady Bird
massa jove
Lady Bird jo crec que es quedarà sense res
sí, jo crec que es quedarà sense res
sense res
segur
perquè no l'entendran la pel·lícula
perquè jo la vaig veure
no és que no l'entenguin
clar que s'entén
no l'he vist
però és una pel·lícula que està molt ambientada
amb el tema universitari
perdó, institut
sí
però té molt més que una pel·lícula d'institut
de nenes i tal
sí, sí
no, no
hi ha alguna cosa més
que això vam parlar la setmana passada
Milloc triu
Milloc to
Milloc to
segur que al Gariolman li donen
hostia
diuen que al Gariolman
jo no l'hi vis la
jo l'intentaré veure per la setmana que ve
a l'instant massa oscuro
però diuen que segur
ara
jo no sé què ha fet aquest home
no sé qui més està nominat
està el Daniel de Luis
per a l'Ilo Invisible
que s'ho mereix
jo diria que
mira
la secundària
més si sapiguessi
li donen ja perquè s'acaba
ja plega
i ja li donen
jo espero que la secundària
li donin a la Metcalf
jo crec que li donaran
mira
a la de Jotoni
a la de Jotoni
ja dic jo
la mare
a la mare
igual sí
doncs jo voto per la mare
de Lady Bird
no l'he vista
és la de la Maria
que és la mare
del Sheldon Cooper
era a Big Bang Theory
i és la germana
de la Rose Ambar
això mateix
la propera setmana
sortirem
de dubtes
vindrem amb les pel·lícules
que falta per veure-les
i llavors direm
amb tota la raó
encara ens queda un minut
podem fer que ara més travesses
vinga va
què ens quedaria
la millor pel·lícula estrangera
muntatge
jo diria que Baby Driver
que està
Baby Driver
està nominada
i s'ho mereix
i hi ha alguna cosa
que és la Blade Runner
2049
hi ha alguna cosa
d'aquestes
efectes visuales
temes de pasta
i la millor pel·lícula estrangera
clar
tenim el d'esquart
jo he vist
la xica fantàstica
ojalà sigui la xica fantàstica
de lo poc
que jo he vist
d'esquerno
ja agafo la
molt nerviós
molt nerviós
molt nerviós
amb d'esquern
confia en el Xesco
sí sí
intentaré veure
en cuerpo ya
i millor pel·lícula animada
és el que deien
que falta
però
Jornem no hi és
és brutal
que no estigui
aquest film
però no sé
quina pot ser
quina hi havia
jo he vist Coco
hi havia dos més conegudes
sí
de les que hi ha
jo crec que Coco
se l'ha endut
recuperarem el tall aquest
i el dia següent
veurem
s'han encertat
exacte
a veure si hem tingut sort
en aquest cas
molt bé
ens acomiadem
adéu
adéu
ara escoltes
Ràdio d'Esperm
sintonitzes
Ràdio d'Esperm
la Ràdio de
Sant Lluís
98.1
Ràdio d'Esperm
Ràdio d'Esperm
Ràdio d'Esperm
sientu
Fins demà!