Benvinguts un dijous més al Babilònia. Avui estem amb la sensual companyia de dos companys nostres. Comencem presentant primer el Nacho.
Sí, el Nacho avui se sent, no sé, n'ha posat un micro ultratecnològic. Se sent sent sent en la seva veu i té sensacions que no pot explicar.
Jo crec que la teva dona, quan senti el programa aquesta nit, jo crec que potser el millor hi ha sorpresa.
Potser sí, sí. O sigui, ja dic, gràcies. Gràcies a la tecnologia. A partir d'ara, cada dijous, el Nacho matarà per aquest micròfon perquè sap que aquí...
Sí, serà una paraula propera que faré. Exacte, dades de Sabadellet serà jueves, juevete, ja està, i ho deixem així.
Molt bé. Rosa, què tal? Hola, molt bé també. Tu també estaves molt sensual perquè s'ha tret el jersei.
Sí, bueno, a punt. Bueno, a punt, no? Vull dir, però d'aquí una estoneta crec que estarem davant de...
Sí, tot caurà, tot caurà, sí. D'igual, el jersei. Tot caurà. Bueno, deixem-ho així.
Que no és lo que parece. Molt bé. Cariño, no lo que parece. No, no. Has dit ara de José, un i José, José.
No, aquest és que estem de bon rotllo, no? Jo estic vestit sencer, eh? Jo no m'he tret res, per tant aquí no pariria cap cosa.
Sí, sí, sí, sí. Vaig una mica senyidet, eh? Tot sigui dit, però tampoc és plan aquí la marcada.
Clar, des de que s'està primant i s'està quedant fet un cilfide.
Sí, sí, sí. No estic quedant de los huesos, sí, senyor.
Tot això és perquè ha estat Sant Jordi, que és el dia de l'amor i tal, i bueno, i estem una miqueta encara embuitos de l'esperit, eh?
Exacte, exacte. Per cert, a mi m'han, bueno, em van regalar, em vaig autorregalar, en aquest cas,
un llibre del romà govern, que és Història del cinema. Ah, i és el clàssic, és el clàssic de...
Molt bé. I tinc moltes ganes de tornar a agafar-ho i, possiblement, amb el temps,
us sorprenc fent un curset d'Història del cinema a algun lloc de Barcelona.
Ostres!
Però això ja ho comentarem en el segon moment i ja arribarà, eh? Però vull dir, és la intenció
i a partir d'aquí ho tinc donant-hi voltes al cap, però si tinc temps, sobretot per preparar aquestes coses.
Però això ja ho direm. Bé, doncs res, avui parlem de moltes coses, avui farem un programa així com, bueno,
parlant de molts temes, d'una mica d'art, una mica de llibres, peculiars, perquè l'hem de parlar.
Hem passat Sant Jordi i, per tant, una miqueta parlem de poesia i de contes, cosa curiosa, perquè novel·la...
Avui hem d'altres gèneres, bueno, gèneres que són també molt importants, molt importants i, a vegades,
potser més complicats estilísticament que una novel·la.
I més oblidats. I més oblidats. Vull dir, que tothom ho llegeix, però...
Mira, i tu no estigui en un llibre de contes, però no té res a veure amb el conte de la Rosa,
que es parlarà després, és un llibre de contes d'Stiffin King.
Imaginau-vos, però mal als tiros, eh? Vull dir, que la cosa serà com més fosca i...
Manal genera curt, no?, de narració curta. Sí, sí, i molt potenta, molt potenta.
Per tant, avui parlarem d'art, comencem parlant d'una exposició,
als Pilars d'Europa, al Caixa Fòrum, ja ho veurem.
Parlarem de poesia, un poema que es deia If, de Roger Kipling,
que el Nacho t'ho explicarà molt bé, perquè jo m'ha sorprès,
jo no sabia que tenia aquesta petita faceta poètica.
Sí, un gran escriptor i també...
Sí, sí, sí, fantàstic.
L'altre dia ens parlarà d'un conte de Gabriel García Márquez, eh?
Ojos de perro azul, també d'un i do el títol,
i pel·lícules, en parlarem de la tira de coses.
Parlarem de Your Name, com sempre, aquí tenim un espai,
intentem tenir el màxim possible aspecte pel cinema d'animació
o de stop motion, que ens agrada moltíssim aquí en general.
Parlarem de l'autòpsia de Jane Doe, ens posarem més foscos,
també amb el bar, que són aquestes dos pel·lícules que ja comentarem,
que també d'un i do.
I novetats, La idea d'un lago, El hijo de Jean, Marta i los demás,
la doncella, i acabarem parlant d'Avenur.
Sí, perquè acabem, perquè, bueno, en una cosa i una altra,
Setmana Santa ha estat a prop, i ja sabeu jo que soc el friqui este oficial,
i jo veig Benur, que la Setmana Santa...
Eh, sencera, eh?
Fantàstic.
La veig sencera.
L'original o la nova?
La nova és un petardo.
La nova no m'atreveixo.
No m'atreveixo, diríem que...
Jo vaig intentar.
No soc tan sacrílego, no?
Vaig intentar, i no dono més informació, i vas dir,
¿qué es esto?
I a partir d'aquí vas dir, vamos a passar a otros temes,
que és el més interessant.
Són tradicions.
Sí, avui posarem un midley, que és aquest concepte tan antic,
d'un pupurri, que encara és més antic que això, de temes,
perquè avui, justament avui, es compleixen 40 anys
de l'apertura de la discoteca més famosa del món.
Estudio 54, Estudio 54.
Oh, Estudio 54.
I això és la banda sonora més canalla de la història,
de la música disco, és boníssima, la música disco és molt divertida,
i això és una cosa molt canyera.
I la pel·lícula 54, recordeu?
Sí, sí, sí.
Hi ha la pel·lícula que avança, que està molt bé la pel·li,
que s'aguanta molt bé.
Sí, la trata bastant bé en l'època, eh?
Potser una banda sonora amb un doble disc, que és per per al sentit.
Sí, sí, sí.
I llavors us posarem això, un...
És una cosa així com de 54 All Stars, eh?
I posarem això un momentet.
Les boles de discoteca avui...
Exacte, ja ho donem moltes, però això dic que
entre que anem una miqueta així, doncs, acalorats, no?
A la vida, i la primavera, i les boles...
Has...
De discoteca, doncs...
Has triat.
Has triat molt bé avui.
Oi que sí?
Perfecte.
Ballarem, ballarem.
Ballarem.
Bravo, Xescu.
Bé, doncs comencem ja carregant-nos alguna cosa.
Bé, no potser una altra cosa, eh?
I com això, el que diem, com avui anem una miqueta així disparadets,
mai millor dit, no?
Sí.
Doncs, bé, ho farem tres minuts i ja està.
Per dir molt, per dir molt.
Bé, hi ha una exposició al Caixa Fòrum.
Tinc aquí el paper.
Que es diu Els Pilars d'Europa, l'edat mitjana, el British Museum.
Dius, ostres, això ho dius...
Això és com dir, bueno, Egipte del Louvre.
Dius, això és el millor que et pot passar a la vida, no?
Sí, sí, sí.
Perquè el British Museum té una quantitat increïble de peces
medievals, egípcies, andines, tot això, diguem,
mesoamericanes, com vol dir la paraula.
Bé, qüestió, clar, dius, vas il·lusionat amb una alegria inconmensurable
perquè, dius, home, una cosa que està molt ben marcada
i que té a veure, bàsicament, amb art medieval
dels segles V al XV, que és un període molt ampli,
però que, com a mínim, dius, hi ha una sèrie de...
no direm tribus, però de comunitats d'aquella època,
els llongobars, els marovingis, els otomans,
tota aquesta gent que es movia i que té un art molt determinat,
molt concret i molt curiós, si més no,
els carolingis, els normans, tot això,
i vas allà amb una il·lusió, com tonto,
i et trobes decebut absolutament.
Per què?
L'exposició és molt espectacular
en quant a plantejament.
Vull dir, la idea, dius, ostres,
que ben muntada està, que clara, que didàctica,
i, sobretot, quan entres,
que et trobes un meravellós mapa,
un mapa que està surten una mena d'espai,
amb llum, no?, un mapa que va canviant
i et va ensenyant el que seria, doncs,
l'evolució d'aquestes comunitats,
o aquestes, bé, la feia cap,
però, en principi, eren tribus, no?,
i després la cosa va anar evolucionant,
eren tribus, eren, bé, bàrbars alguns,
altres del nord, del sud,
i, finalment, es van anar creant els diversos països,
la França, la corona d'Aragó, la corona de Castella,
tot això que es va organitzar.
Bé, perfecte.
Fins aquí la cosa comença bé.
Vas a veure una mena de petit documental
que et parla de les influències de l'home medieval
en la cultura del segle XX,
que també té el seu interès,
i a partir d'aquí vas a veure peces,
i dius, bueno, a veure,
hi vaig a veure coses interessants.
De British Museum han portat arts de l'objecte.
L'art de l'objecte és anells,
segells,
coses d'ibori, que són maques, eh?,
no negarem, té el seu interès,
però són coses molt petites, molt minces,
algun trosset d'alguna mena de pergamí,
però, esclar, esperes trobar-te...
Minus, aquestes són minuses.
Exacte.
Exacte, algun tipus de figura,
sobretot escultura,
de la zona del centre d'Europa,
que és meravellós,
el Klaus Schluter,
aquesta gent que fa unes coses
que es per treure el sentit,
i que dius,
i on està tot això?
Llavors, l'únic que hi ha
vinculat amb el que seria
art escultòric,
bàsicament,
i pintura,
i pintura sobre taula i tal,
és o del Manac
o del Museu Marès de Barcelona.
Dius,
¿pa' que he venido?
Clar.
Aquest és el problema.
Home, sí, clar,
hi ha un discurs,
hi ha un element a seguir,
molt bàsic,
crec jo,
per...
Bueno,
ojo, eh?,
no dic per mi perquè jo pugui ser
història de l'art,
no, no,
però crec que en general
és bastant bàsic.
Per la gent que esteu
acostumats a veure exposicions,
és com tu,
que dius,
mare meva,
però això és per greu per nens,
com el que diu la cosa.
Per tant,
jo,
sincerament,
i ja sabeu que jo sóc el gran defensor
de l'art aquí,
jo no veig que sigui una obra,
una exposició encertada,
des del meu punt de vista,
eh?,
i és el que diem,
molt British Motion,
però et porten les murratlles
que hi ha al British Motion,
les rampoines.
Però això ja ho hem sentit,
no?,
quan vas parlar d'exposició del Jason...
Sí, senyor,
és que va passar qualcom semblant,
és que jo estic una mica cansat
d'aquesta política del Caixa Fòrum
que va dir...
no ha hagut un canvi ara
per alguna raó
de que ara comencen a cobrar...
Al revés.
És a dir,
van dir,
quan cobrem,
farem millors exposicions,
des que cobren,
fan les pitjors.
Prèviament aquestes,
havíem vist la de Pissarro,
la de Goya,
amb un nivell exquisit.
Vull dir,
van arribar a portar aquí la Maja,
desnuda,
no sé si va ser la vestida,
no me'n recordo ara,
dic,
però han portat la Maja vestida
del Prado aquí?
És espectacular,
vull dir,
em refereixo que hi havia unes obres,
i des que cobren,
sincerament,
jo estic molt decebut.
No sé si un canvi de comissariat,
sigui el que sigui i tal,
jo no les ve que...
Molt de màrqueting,
molt inflat,
triant coses que puguin,
que el nom es pugui vendre,
perquè dius Museu Britàni,
dius Museu Tizen i tal,
però després és com una...
És un reclam.
És un reclam,
és una mostra pervertida
que és el capitalisme
que t'enganya i tal,
que ho estan traspassant a l'art
quan...
Sí, el que dius tu,
sempre hi havia hagut exposicions bones aquí,
no?
Clar,
l'última aquesta de l'art i cinema,
que estava bé,
però també era,
crec que jo era excessivament didàctica,
també.
Vull dir que en aquest cas
haguéssim pogut...
Exacte,
molt densa.
Si necessitaves moltes obres
per poder veure-la bé.
En aquest cas,
no és que sigui densa,
és que jo crec que no hi ha hagut
un interès per posar obres majors.
Són obres molt menors,
i això,
al ser tot tan menor,
menor físicament
i menor en quant a qualitat,
clar,
és que et trobes que no,
és que l'única peça portada realment
d'allà,
aquí us ho ensenyo,
és aquest cavaller que tenim aquí,
és l'única peça destacable
del que seria d'Anglaterra,
és l'escultura d'Anglaterra,
exacte,
del segle XI a XII,
és l'únic que a mi em sona
del que seria clar,
i és el que et posen,
i s'ha acabat,
la informació.
Entes que vull dir,
l'altre que hi ha per aquí
són coses del Museu Marés,
i això és el que es deia,
no?,
doncs,
aquests segells,
aquestes peces de,
diguem-ne,
que seria d'Ibori,
que no,
que ens han pres una altra vegada
el pèl,
i ja està,
val.
No té una màqueta.
Gràcies, pretensions,
però,
sí,
exacte,
no hi ha més que...
Passem als llibres,
que seran molt més amè,
parlem del senyor Kipling,
aquests homes no fallen,
no?
Sí,
sí,
això seguríssim,
que no fallaran.
Ja,
no estem per fallar.
Bueno,
doncs parlem del...
Ui,
sí,
parlem del senyor Kipling,
un senyor molt conegut,
que va escriure,
bueno,
ja saben tots,
les obres més conegudes
que va escriure,
però que,
a més a més,
té una faceta,
com un gran escriptor que és,
d'una faceta de poeta,
i va fer un...
Bueno,
va fer més poesia,
però va fer un poema
que va ser molt,
molt conegut a la seva època,
a l'època que hi parlem,
el poema és del 1895,
plena època victoriana,
i que sempre ha quedat una mica
com el referent
del que era l'estil
i els veldors de l'imperi britànic
d'aquella època,
els veldors més positius,
o sigui,
no els veldors més negatius
que tots coneixem i tal,
però aquest idealisme
del cavallero britànic
que després,
potser,
ells no ho complien,
aquest ideal sempre s'ha dit,
no?,
dels soldats de Kipling,
no?,
que anaven per la Índia
com a cavalleros i tal,
en les seves novel·les i tal,
aquest senyor va fer un problema
que es diu Eve,
molt,
molt conegut a la seva època
i després també molt,
molt conegut,
Eve perquè totes les estrofes
comencen per
si pots,
si puedes,
bueno,
hi ha molt de si,
això s'ha fet ser molt servir
pel món de la publicitat,
pel món de,
va sortir un anunci de la Nike,
es veu que a la pista central
de Wimbledon,
quan entren els tenistes,
hi ha unes estrofes,
que és bastant conegut
i diu alguna cosa així com si,
exactament diu,
si t'encuentres con el triunfo
i la derrota
i estos dos impostores
los trates d'igual manera,
que això també s'obtira
l'anunci que van fer el Nike
i tal,
és un poema tot de,
molt de valors,
no?,
és com un pare
que s'adreça al seu fill
i li explica com ha de ser,
diu,
tu,
per ser un home,
un home amb aquests valors,
no?,
diguem-ne,
uns valors una mica més antics,
un cavaller,
has de ser,
i bon,
t'explica de coses
de com has de ser,
diguem-ne,
diguem-ne que l'estil
és bastant pla,
vull dir,
aquí no hi ha cap forma
perquè,
bueno,
el que interessa més aviat
és el missatge
i,
bueno,
jo llegeixia algunes frases,
no?,
perquè el poema és una mica llarg,
però ja veureu
per on van els tiros,
diguem-ne,
és una èpica,
una èpica de persones
que tant de pocs existissin
perquè ara,
o sigui,
hem parlat una mica abans,
no?,
de què és el que prima,
ara, no?,
el reclama,
el que dius tu,
el que hem parlat,
l'exposició aquesta,
la publicitat,
ens estem encomanant d'això,
no?,
i no són persones
com,
com,
grans,
diguem-ne,
no?,
són persones més aviat,
perquè serà mediocres,
tots,
eh?,
diguem-ne,
i,
bueno,
tant de bo seria,
no?,
que aquests valors
que diuen aquest poema,
pues,
es poguessin seguir,
no?,
dius,
bueno,
com comienza el poema,
no?,
diu,
si puedes mantener la cabeza
en su sitio
cuando todos a tu alrededor
la han perdido
y te culpen a ti,
si puedes seguir creyendo
en ti mismo
cuando todos usan de ti
pero también aceptas
que tengan dudas,
pues,
totes las zonas así,
no?,
si puedes,
si puedes,
si puedes,
es una mica así como parábola,
no?,
como si puedes soñar
sin que los sueños te dominen,
si puedes encontrarte
con el triunfo y el fracaso
y trataras a estos dos impostores
de la misma manera,
que estás muy conguda
en esta frase,
si puedes soportar
oír la verdad
que has dicho
tergiversada por villanos
para engañar a los necios,
ostras,
quina frase,
aquesta,
això,
la senyora aquesta
que casi guanya
el cap de setmana a França
i el senyor
que està a Estats Units
i tot això
que parla de la postverdad,
no?,
i que agafa
la veritat
d'una tela tergiversa,
pues mira,
aquí va adreçada,
i veus,
si puedes hablar
a las masses
y conservar tu virtud
o caminar junto a reyes
sin menospreciar
por ello
a la gente común,
si ni amigos ni enemigos
pueden herirte,
si todos pueden contar contigo
pero ninguno demasiado,
si puedes llenar
un implacable minuto
con 60 segundos
de diligente labor,
tuya es la tierra
y todo lo que hay en ella
y lo que es más,
serás un hombre,
hijo mío,
la caballera,
¿no?,
es la,
bueno,
total poema,
así es un poema
molt epic,
de avadors,
cada cosa en cuando,
sube una frase
y dios,
ostras,
¿no?,
qué frase,
¿no?,
que voz,
va a ser molt coneguda
en la South Times,
va a ser molt famosa,
¿no?,
porque era la época
de l'imperi britànic
i, bueno,
la gent se'l coneixia
de memòria
i després,
en aquest segle
i fins i tot
en el segle XX
i en el segle XXI
s'ha adoptat molt
per molt de la publicitat
i val la pena,
¿no?,
com una persona
que ha escrit llibres
tan coneguts,
¿no?,
com el que ha escrit
el senyor Kipling,
una mica trencar,
¿no?,
amb aquesta línia,
trencar,
que ha tingut tanta influència
també en el cinema,
no sé,
com es dèiem,
és tan recordar
que hi ha pel·lícula
que està basada
també en un relat
de Kipling
que és l'hombre
que pudo reinar,
puede ser,
que surt al
John Connery,
exactament,
i al...
Ai,
no me'n recordo
l'altre,
que són dos actors
d'aquest...
Lawrence Olivier,
no,
no,
no,
no,
no,
aquest que és així,
Michael Caine diríem,
no,
no,
ostres,
bueno,
en el quadernet no,
és un nom molt,
un anglès d'aquest així,
que és així,
socarrón,
diguem-ne,
que són dos soldats britànics,
que són uns aventureros
que van allà i tal,
me'n recordo,
ha tingut molta influència
en el cinema,
ha fet,
bueno,
el més típic,
i,
i bueno,
val la pena recordar
i tenir en compte
aquest poema
i si mai,
això,
et canses una mica
del que t'està envoltant
i dius,
ostres,
que és gent més mediocre,
no,
que ens està governant
o que ens intenta enganyar
o que ens intenta vendre
motos,
diguem-ne,
doncs,
bueno,
mirem,
de tant en quant,
mirem el que seria
rellegir els valors ideals
que segurament en la seva época
potser els cavallers bitanis
no complien,
no,
però els cavallers bitanis
sabem que tenien un historial
també,
el que hi havia al darrere,
no,
exacte,
un grafons una mica més obscur,
no,
però bueno,
com a idea
i com és el que és el sentit
de la poesia
que ell va fer per això,
no,
per expressar un sentiment
i uns valors,
doncs,
aquí hi deixem,
a l'Eif de Kipling.
Molt bé,
ho tenim ja present.
I ara passem a un conte,
Rosa,
Ojos de perro azul.
Ojos de perro azul.
És un conte
de Gabriel García Márquez.
Ui,
és un conte per a adults.
Molt bé.
A veure,
bueno,
jo aquest conte
el vaig descobrir
amb un llibre,
amb un recull
que es diu
Todos los cuentos.
Sí.
I són,
todos los cuentos,
són molts contes
que va escriure
Gabriel García Márquez,
¿vale?
I ara l'he repassat
perquè després us explicaré
que he vist una pel·lícula
que està d'actualitat
que és Your Name.
Sí.
I veient la pel·lícula,
vaig recordar totalment
aquest conte
per això l'he rellegit,
eh?
Molt bé.
Es diu Ojos de perro azul
i és el conte de dos persones,
un home i una dona,
que es coneixen amb somnis.
Sí.
Somnien amb la mateixa habitació
en el mateix somni.
Ostres.
Vale?
No se saben
on quines ciutats viuen,
cadascú,
però a la nit
sí que es troben allà
en el somni.
Ella al principi
no es recorda massa
fins que ell li recorda
sí, no te'n recordes
que ens veiem aquí
en aquest somni
i a lo millor
s'obres la porta
però resulta que hi ha un camp
perquè és que hi ha una senyora
que està somiant en el camp,
no?
Perquè sempre ha volgut
tenir una caseta en el camp.
Vull dir,
estan rodejats de somnis també
però ells estan en una habitació.
Llavors ella després
sí que es va recordar
que és veritat
sí que estàvem aquí.
Diu,
però clar,
jo de dia
sí que me'n recordo
que estem aquí.
Clar,
perquè ells voldrien
a la vida real
trobar-se.
I ella sí que se'n recorda
aquell en el somni
i li diu
ojos de perro azul
perquè els seus ulls
són com de cendra
i li recorda una miqueta
aquest color, no?
Un gos blau, mira.
És una licència poètica, no?
Sí, sí.
És com el cap de la tristella azul, no?
Una licència literària, exacte.
Del Roberto Carlos.
Sí,
i llavors ella durant el dia
ella li explica
diu
és que jo
durant el dia
sí que et busco.
Jo vaig per totes les ciutats
escric a les parets
escric
ojos de perro azul
esperant que tu
ho llegeixis
i em reconeguis
i així que te'n recordis, no?
Que maco, no?
I és molt creatiu
és molt original
molt original.
Penseu que aquest conte
està escrit
entre els anys
1947
i 1955.
És un punt
de realisme màgic, eh?
És el realisme màgic
és el tema
de ser jove.
Sí, crec que sí.
Clar, i la gent
ella l'aprenc
com que està boja
o que no està centrada, no?
Perquè clar,
anar por ahí
a les parets
a la terra
anar escrivint això
amb el llapis
del mal carmín
dels llavis
vull dir del llapis, no?
Sí, sí, sí.
Per a veure si ell
ho troba un dia
i la reconeix
i la busca
i la troba
és clar, és molt xul
però no aconsegueixen
recordar-se
perquè ell
quan es desperta
no es recorda
mai dels somnis.
Jo, ets l'únic home
que quan et despertes
mai no et recordes
que has somiat.
Llavors està una mica
condenat a no trobar-se, no?
Només amb els somnis.
Que maco.
I aquest llibre
de tots
ho recomano molt,
el llibre
és todos los cuentos
i dins hi ha
una sèrie de contes,
després ja
s'han publicat també
per separat
i hi ha
una mica l'embrió
de tot
el que després
va anar
desenvolupant
García Márquez,
la trista història
de la Càndida
i la Abuela de Salmada
i tot això
hi ha petits contes
que ja veus
que tens l'embrió
de la idea
que després ja va
desenvolupant
a cien anys de soledat
i totes les altres
novel·les que van a fer.
I aquest en concret
ja et dic
que és
Ojos de perro azul
em va recordar moltíssim
la pel·lícula
Your Name
i ja
ho enllà
que és aquesta pel·lícula
que és
de dibuixos animals
d'anime
és japonesa
que l'ha fet
un director
ell es diu
a veure si tinc
per aquí el nom
perquè clar
li estan dient
que és el nou
Hayao Miyasaki
us en recordeu
dels estudis
de Castellambulante
de Castellambulante
Mi vecino Totoro
Ponyo
Ponyo
sí senyor
la favorita
la favorita
Ponyo
és una passada
que li encantava
el pernir en dolç
això me'n recordo
jo
el peixet
exacte
li estan dient
una mica
que és
o bé
l'hereu
del Hayao
o fins i tot
el de Mamuro
o sodo
o soda
que es veu
que també
és un
de l'anime
i com es diu
aquest senyor
per tenir-lo
ja present
ell es diu
Makoto
Sincai
Makoto
Sincai
sí
és el que
ja ha fet
alguna pel·lícula
com una
que es diu
5 centímetres
per segon
o
el jardí
de les paraules
seria qüestió
de repassar-les
i mirar-les
exacte
aquesta és molt potent
aquesta és molt potent
molt potent
i jo penso
que potser
poden anar
molts públics
diferents
a veure-la
perquè cadascú
treurà la seva
pròpia lectura
els adolescents
per exemple
els agradarà
perquè
clar
en alguns diaris
jo he vist que posen
com a pel·lícula romàntica
dic
sí
jo què sé
és un amor
entre cometes
és una relació
entre comillas
entre dos adolescents
un noi que viu a Tòquio
i la nena que viu
en un poble
no recordo el nom del poble
és preciós
viu al costat d'un llac
en les muntanyes
una passada
ella representa
totes les tradicions
també
perquè ella sí que viu
encara en contacte
amb les tradicions
del Japó
les tradicions seves
les ofrenes
els déus
els baix
que han de fer
ella i la seva germana
perquè l'àvia
les està educant
i les ensenya
ella va a un institut
normal també
a més vestida molt occidental
i tot
i té el seu mòbil
i té els seus jeans
i els seus texans
aquí no
els justadets i tal
però
al principi
ells es pensen
que estan en un somni
i que es coneixen
bueno no es coneixen
ojo
que es pensen
que estan somiant
i després veuen
de seguida veuen
i no estic desvellant res
perquè de seguida
ja es veu
que és que estan
en el cos de l'altre
ell es desperta
el cos de la noia
i la noia
en el cos del noi
no vegis allà el xou
ostres
ella està a Tòquio
perquè a més
ella sempre ha volgut
anar a Tòquio
i vols marxar-se del poble
i ell està dos
mira li toca estar allà
ell és un adolescent
el típic noi
que sempre són com
més simples
més simples
a mesa
més simples
amb això teniu raó
totalment
i ella
i més amb l'educació
amb la cultura
que té ella
que ella és
a més de la filla
de l'alcalde
ella té una noia
amb molta cultura
és joveneta
perquè és joveneta
però bueno
i és molt divertit
aquest canvi
de rols
d'anar fent
el dia a dia
del que fa l'altra persona
però clar
tu ets un noi
i més amb el cos
de la noia
un exemple
és que al noi
li encanta tocar-se els pits
clar
quan s'ha en el cos
d'ella
diu
què passa aquí
i escenes molt divertides
molt divertides
vull dir
que sí que hi ha una miqueta
aquesta atracció
que després
sense conèixer
clar
perquè ells diuen
qui ets
i qui ets
es deixen escrit coses
qui ets
perquè després
quan el dia següent
o quan ja tornin
a acabar
el seu cos
que interessant
la història
m'agrada molt la idea
aquesta idea està molt bé
però és que a més a més
després es va complicar
més
perquè hi ha una història
a veure
els japonesos
estan convivint molt
amb la por
de la catàstrofe
de les grans catàstrofes
ells van patir
terratrèmols
van patir tsunamis
i bueno
el fanobatòmic
en fi
en van patir tot
però tenen por
sobretot
als desastres naturals
i doncs
es complica més la història
amb el pas d'un cometa
aquí sí que no explico res
perquè això
a part de que
visualment
és espectacular
és espectacular
les imatges
del pas del cometa
i el que arriba a fer
aquell cometa
el desastre
o la destrucció
si
us dono pistes
només
la música
també
que acompanya
en tot moment
a la pel·lícula
és una passada
música d'un grup musical
d'ells
no ho he investigat més
però música
o sigui
un grup modern
ja és el que són nois
així que canta
més que en japonès
la vam anar a veure
en versió original
i després
i després que et van posant
els subtítols
amb la lletra
amb el que està dient
la música
és genial
és preciosa
la lletra
i la música
és preciosa
i tota la història
que va passant després
i com
al final
ho acaben solucionant
és una passada
és una passada
és una joia
aquesta pel·lícula
és una joia
però és que
aquest tipus
de director
aquest
com es deia
el Miyazaki
és que tinc un problema
Millazaki
són pel·lícules
que tenen un trasfons
i una potència
que pensem
que estàs veient
pel·lícules
que no és el cas
però la percepció
quan veus les imatges
és que sembla
com una mena de manga
o alguna cosa
i tenen una entitat
que dius
ostres
i unes simbologies
i una potència
que és molt interessant
i la por
la por també
a perdre
els éssers estimats
i després
no recordar-te d'ells
per això dir
hòstia
no vull que se m'oblidi
el teu nom
perquè si oblides
el nom de la persona
al final ja oblides
també
aquella persona
és que ja dic
hi ha moltes lectures possibles
jo ho he dit
no importa què vas
amb una criatura
de 13-14 anys
s'ho passarà bé
i mirarà la part
que ells connecten
però persones adultes
o amb altres
altres inquietuds
connectaran
amb altres coses
és espectacular
és molt maca
doncs recordem
Your Name
com a pel·lícula
sí
aquesta mira
la Sicària
en versió original
però després també
l'estan fent a Sant Andreu
de la Barca
per exemple
clar
perquè
és aquesta cosa
que es planteja
com un dibuix animat
que en aquest cas
té més
i hi ha gent
que pot sorprendre
i hi ha gent que no
clar
que això la gent li agrada
molt bé
bueno doncs
el que farem
serà una mica
canviar de terç
farem una cosa
Nacho
vull dir
perquè
ara m'hi he donat
d'una cosa
evidentment
parlarem de l'autopsia
de Gen 2
correcte
després parlarem
de la doncella
et diré per què
i després parlarem
del bar
per quin motiu
perquè l'autopsia
de Gen 2
és premi de Sitges
a la mi
premi del públic
m'estic liant
i de Can Maiden
és premi de
de la crítica
clar
en aquest cas
ja hem parlat
de Suisse Armiment
aquí
vam parlar
del tren abuixant
i tot això
ara parlarem
de les dues pel·lícules
que també guanyadores
per tant
que ens serveix
una miqueta de referència
em sembla bé
i després ja tirem
cap al bar
i tirem
cap a altres obres
jo l'autopsia
de Gen 2
primer que no us dic
el director
perquè no sé dir-ho
és una cosa raríssima
és un director
que sembla
que sigui com
Rus o Poray
i té unes lletres
molt complicades
però tampoc
us és
una cosa
perquè és la primera pel·lícula
que fa
per tant
a partir d'aquí
és un senyor
que es diu
jo n'esco
i ja vi no sé quantos
vull dir
que és una cosa
molt rara
és una pel·lícula
que a mi
la vaig veure
una miqueta
així de roll
però clar
si et diuen
és que si això
ho ha agraït
en teoria
el que seria
el públic de Sitges
és perquè té algo
la pel·lícula
i clar
l'autopsia de Gen 2
és una autopsia
que dius
què passa aquí
la pel·lícula
jo vaig passar tan malament
mira que jo
del cinema
no malament
sinó vaig fotre cada vot
allò que em vaig empassar
el sostre
perquè Déu no va voler
perquè realment
és que
la premissa inicial
que surt
com a tal
estem parlant
d'això
doncs
explico els 5 minuts primers
i a partir d'aquí
no vaig a buscar més
és una
una morgue
d'aquestes americanes
familiars
que tenen
la casa a dalt
i llavors tenen la morgue
mira
l'esporta
és un negoci
com
és un fonte
normalitzat
exacte
és un soterrani
immens
vull dir que té uns passadissos
que envolten al voltant
el que seria
la salada
de
disseccions
bueno
d'autopsies
no
amb les seves
cambres
allò
aquelles neveres
per posar i tal
i a partir d'aquí
doncs bueno
és un pare i un fill
el pare
és el que dota la vida
és el forense de la vida
i el fill està aprenent
el fill d'una edat
té vint i pico d'anys
no
té una novieta
i bueno
són aquests personatges
que es mouen
bàsicament
es diu la pel·lícula
l'autopsia de Jane Doe
és que a mi em sona molt
aquesta història
que estàs explicant
igual la vaig veure
també fa temps
potser
o és recent
no no
és recent
deu tenir
sí
jo crec que si no està d'estrena
gairebé
ha d'estar
jo crec que sí
sí
sí
sí
sí
exacte
per tant
des de l'aquesta època
per tant
deu tenir
un parell
bueno
doncs qüestió
a partir d'aquí
un dels
troben una persona
dins d'una casa
una casa que ha mort
molta gent
i que de cop i volta
troben d'enterrada
una noia
una noia
blanca
vull dir blanca
vull dir
bé
vull dir
doncs refleixo guapa
joveneta
vull dir
no sé
una mena de
de noia
que clar
que sorprèn una miqueta
doncs
comença a sorprendre
a mesura
que el forense va investigant
sobre aquesta persona
d'acord
llavors comença a investigar
i quan parla d'investigar
estic parlant de què
fa l'autopsia
clar
comença a obrir
comença a mirar
comença a trobar
comença a tenir
comença a passar coses
la cosa
s'acaba embogint
absolutament
no?
llavors
entra un moment que dius
ara tu has de creure
una mica més
no?
i entra també una cosa
molt típica dels americains
una pel·lícula molt
amb un concepte bastant americà
que té a veure amb la bruixeria
i tot això
es relliga
amb una mena de gore
bastant soft
no estem parlant d'un gore salvatge
un gore bastant correcte
dins del que seria
la qüestió
la por
la bruixeria
el dimoni
tot el que es barreja
i hi ha unes escenes
que dius
mare de Déu
a vegades
vull dir
que vas donant
ventallos
perquè no t'esperes
que t'aparegui per aquí
t'apareix per allà
tampoc és una cosa increïble
d'efectes especials
ni molt menys
sinó que és una mica
allò de l'ensurt
de s'apagar la llum
s'encén la llum
el cop de no sé què
aquestes coses
que són molt efectives
no?
bé
hi ha una escena
que jo em vaig posar
els cabells
els pèls de punta
tot sigui
té un moment determinat
que comencen a passar coses
de cop i volta
sens que totes
les sis neveres
on estan els morts
fan pa pa pa pa pa
i dius
on estan els morts
no sisplau
i a partir d'aquí
clar
tot això ja comença
a remoure's
però de debò
a mi la pel·lícula
em va agradar
és veritat que
a mesura que vèncer
la pel·lícula
cap al final
una miqueta
doncs bueno
tu has d'anar creient
la cosa
perd una miqueta
potser de folla
el que passa
amb aquestes pel·lícules
de por
però s'aguanta molt bé
s'aguanta molt bé
jo m'ho vaig passar
prou bé
prou bé
bueno
per aquí tenim una
la doncella
et dóna't una mica
el testimoni
i després t'agafo jo
a veure què et sembla
bueno tu ja
la vas comentar una mica
però
jo la vaig comentar
és el director
aquest coreano
és
Park
Park
Park
Park
Park
Park
Park
Park
Park
Park
Park
Park
Park
Park
Park
Park
Park
ja ens perdonaran
però bueno
internet està per això
exacte
la pel·lícula
se diu
de Han Maiden
la doncella
exacte
és una pel·lícula feta
en coreano
i tal
una pel·lícula
a mi em agrada molt
molt estètica
és meravellosa
unes imatges
uns colors
tu l'has vist rosa
uns planos
no
no em feia
però sé que
quan puguis
mira-te-la
sí
sí
perquè ja la segona vegada
que l'estiu comentant
que us em agrada molt
sí
molt elegant
una pel·lícula
que no és
tampoc que sigui fàcil
diguem-ne
perquè bueno
la història
com totes les seves
són històries
d'un argument
obscur
no és un argument lineal
truculent
de vegades
amb una truculència
que t'es talla
i dius
i per què
ha fet això
però bueno
ja ho entendrem
i tal
però crec que busco
una sensació
una sensació
d'aquesta combinació
d'imatges
tan elegants
de primers planos
i jo em recordo
diferents planos
que eren
molt amplis
o sigui
molt grans
quan estan a la biblioteca
que estan allà
que d'aquí o a voltes
queden totes les figures
parades
que sembla un quadro
que havia buscat
l'efecte
amb una nitidez
allà
i amb un gusto
per mirar
els objectes
molt petits
molt oriental
quan aquell
això
ho vam comentar
quan començo
a obrir escalàixos
i treu els guants
hi ha molts objectes
a l'escena
molts objectes
molt ben posats
que criden molt l'atenció
el que seria
la decoració
que tens
el focal point
que poses allà
un sillón
que tens
molts focal points
mirant les imatges
i tal
i després
té un altre registre
que és el registre
eròtic
perquè aquí hi ha
una història
d'amor eròtic
amb un
regusto oriental
diguem-ne
perquè ja ho vam comentar
en el seu dia
que hi ha
una sèrie
de persones allà
que són uns rics
que tenen molt calés
i que
que tenen uns gustos
molt determinats
molt determinats
molt elitistes
molt elitistes
diguem-ne
exacte
i que no
l'erotisme
que busquen
no és l'erotisme
normal
diguem-ne
que busquem
la gent més comuna
diguem-ne
i són molt refinats
i fins i tot
quan ella està
i actua
i està amb la poesia
i tal
això clar
sota el nostre
prisma
no seria
ni erotisme
però pensant
en que són persones
d'un altre
món
són orientals
diguem-ne
i que són persones
refinades
i tal
pot arribar a entendre
tot això
barrejat després
amb una truculència
que té la història
i amb unes escenes
una mica violentes
que són característiques
del personatge
que va fer
del personatge
del director
que va fer
el boy
que va fer
Stoker
va fer pel·lícules
totes aquestes
la trilogia
de la Van Ganys
de la Mr. Vengen
aquesta no l'he pogut veure jo
se m'ha escapat
perquè la volia veure
les tres
i no he pogut ser
són violentes
però d'una manera
d'una manera
molt estètica
molt onírica
i que et quedes
com molt
molt especial
diguem-ne
potser no a tothom
l'agrada
de la mateixa manera
però si es fa un esforç
és molt recomanable
és una pel·lícula
que recordem
que molta gent
potser això
no ho sap
o no ho sap
és un llibre
que es diu
falsa identitat
de la Sarah Waters
Sarah Waters
és una escriptora
lesbiana
ja per aquí
una mica
podem intuir
per on van
els trets
de certes escenes
i certs moments
jo n'he vist escenes
dins d'aquest àmbit
potser tan
no direm evidents
però crec que molt
preclares
no?
vull dir
hi ha situacions
home clar
evidentment
la veritat
estaria en una pel·lícula
que ja entraria
en
no vull dir
que sigui pornogràfic
atenció
el que vull dir
però vull que en refereixo
que dins d'aquest àmbit
de l'àmbit del lesbianisme
sempre les escenes
han sigut una miqueta
doncs com molt més
i ella és una miqueta
més clar
més present
amb la forma
de què es presenten
els elements
no?
jo no sé
aquella escena
tan no llarga
de 3 o 4 o 5 minuts
en què es veu la relació
entre les dues
jo crec que hi ha
una presència
molt clara
i entre elles dues
hi ha una química
en refereixo
com a actrius
o personal
no sé
que realment és molt creïble
tenint en compte
el que comporta
tota l'estètica oriental
i tota aquesta història
i hi ha un joc
d'enganyifes
meravellós
que es mou amunt i avall
entre els tres personatges
aquestes visions
de diferents punts
això és el que
ara s'ho diuen parla
que és una novel·la realment
de l'època victoriana
i tot això
tu ho pots
ho porten a
sí
ho pots arribar a entendre
per on ve
diguem-ne
tot aquests jocs així
una mica elegants
que el senyor
intenta
el baron
no sé què
arriba allà
perquè intenta seduir
a no sé qui
llavors busca la complicitat
de la criada
totes aquestes coses
que semblen molt manides
de novel·la victoriana
però posades allà
de seguida ho vam comentar
sí
i bueno
de fet en el festival
de Sitges
va tenir
un èxit
o sigui
va haver-hi polèmica
perquè va haver-hi
gent que va reconèixer
el tema
va haver-hi gent
que no li va agradar
que fos tan eròtica
va haver-hi polèmica
per la crítica
però la pel·lícula
en si és meravellosa
per tant
en si mateixa
s'aguanta
no que s'aguanta
s'aguanta perfecte
de principi a final
no és allò que tinguis
cap mena de dubte
només per les imatges
s'aguantaria
sí
però el tema
també és interessant
és que tot el que passa
és interessant
llavors clar
l'estètica
tot això
la forma
el que és
l'aliment orientalista
és que és
tot molt correcte
bueno
ja que estem
carregat al bar
o bueno
intenta parlar del bar
de l'ex de l'eglésia
ja ho ha comentat
Rosa l'altre dia
esqui serà ràpid
vinga
fem aquí
unes cavetxines ràpid
unes cavetxines rapidíssima
a mi
aquest director
m'agrada
aquest director
m'agrada molt
i ara diré
que m'agrada tant
després me'l carregaré
vull dir
que he vist
moltíssimes pel·lícules
no totes
però
jo l'he vist tothom
un 80%
em quedan algunes
algunes de les que
semblan menors
les primeres són
boníssimes
o sigui
el dia de la bestia
la comunitat
exacte
mirindes asesinas
sí sí
bueno claro
això és el curs
curació mutante
curació mutante
m'encanta
la previa
un altre plano
de gamarrisme
després
les cannes
estan pel mig
pues bueno
la triste trompeta
la trucada
es un marra
un murdi
bueno
va ser una miqueta
però està dintre
l'univers
i tal
però aquesta
bueno
jo sincerament
no sé què ha passat
amb el guió
no sé què ha passat
perquè el guió
el guionista
és el
Geri Cacheverria
és el mateix
és o no és
perquè ara ja
jo estàs adoptant
millor aquest tio
ha signat
perquè arriba un moment
que
no
no podem dir
coses que no sabem
però la insensació
que tinc
amb tots els respectes
pel senyor
és com si hagués signat
un guió d'un altre
un guió que sembla
un guió que sembla
no sé
sembla
saps com d'òpera prima
perquè els diàlegs
sembla moltes
i moltes escenes
és un mass mix
d'escenes
d'altres pel·lícules
i coses ja conegudes
això és rec
us acordeu de rec
els zombies
que hi ha a l'edifici
que no sé què i tal
després els diàlegs
és una pena
veure actors
que són bons actors
perquè hi ha bons actors allà
està camin maig
i dius
clar
és que no poden fer res
perquè el diàleg
és molt dolent
és un diàleg
molt manido
i tal
això és com
això és el que passa
igual que en París
tal i qual
com buscant
i dius
hòstia tio
què m'estàs presentant
sembla jo
no sé
com molt forçat
la situació és forçada
i en algun moment
sí que surt
el veritable
de la Iglesia
que ens agrada a tots
no sé
el tema
quan ja
es fiquen a terra
i el tema del forat
i de l'ol
i tal i qual
aquesta escena
dius
ostres
això és més digna d'ell
entre cometes
més propi
i les actuacions
perquè són bons actors
i tal
però defectes
i s'ha triat
el famós fanàtic
religió psicòpata
que és el personatge
que és una barreja
de tot
que no acabes
de definir
l'actor
tampoc
jo crec que reix
molt en aquest
perquè
no sé
i bueno
jo crec que el tema
és bastant
menor
o sigui
amb tot el respecte
és que ja per mi
ja va ser menor
Mi gran noche
que va ser l'anterior
resta no la he vist
allò
per mi va ser molt pobre
molt pobre
moltíssim
és que anirem al Rafael
que fa gràcia veure-la
després de tants anys
que no feia
home tenia el seu punt
kitsch
és com Tom Jones
no sé
que va aparèixer
no sé quina pel·lícula
Mars Atac
al final
vull dir
té aquesta gràcia
que va apareixent
i té una certa
però és que
jo crec que ha anat baixant
cada vegada ha sigut pitjor
pitjor pitjor
des de la trista de trompeta
les brujes
i Gran noche
i això ja
està perdent inspiració
jo crec que sí
una mica també
com el que estic veient
amb l'Almodóvar
ho sento
per molt que Julieta
hagi guanyat moltes coses
jo sé això
dient que és una pel·lícula
per mi
fluixa
després de les amantes
passajeros
que era fluixíssima
i ja veníem
d'algú també
que era bastant més fluixa
me'n recordo ara
que era
amb allò
que passa a Canàries
també
no sé com es deia
no recordo
és que no l'has vist
jo
les últimes 3
a mi
em m'han semblat
mira que jo soc
forofo de l'Almodóvar
de tota la vida
tant del dramàtic
com del canalla
del canalla
però no sé què passa
per això dic
que això pot ser
que clar
que són moltes pel·lícules
i al final
la inspiració
també això li passa a Woody Allen
això li ha passat a molta gent
sí però
però que tinguis
o sigui
que si una baixada tan forta
perquè aquesta ja dic
els diàlegs eren
o sigui
en algun moment
estaven rozant
sí
allò és ridícul
ja ho miraré
a veure què tal
a veure la frenoullada
no sé
saps allò
que comença la pel·lícula
a més a més
les crítiques et deien
bueno
una primera mitjana
molt bé
i tal i qual
que estàvem la dona
jo mirant
la dic
portava mitjana
i dic
esto es lo mejor
si és la primera
media hora
és lo mejor
socorro
sí sí
no
és com un refregit
sí
la idea és aquesta
a mi em va semblar
una cosa
d'agafar idees
d'aquí d'allà
escenes d'aquí d'allà
i muntar la història
allà dins del bar
la comunitat
de coses
una mica originals
però ja està
com aquest autor
que diu que necessita
saps allò
que diu
les pel·lícules alimentícies
que parlen
un autor que necessita calés
pel que sigui
potser ha fet això
i fa això
de qualsevol manera
és una encàrrec
d'alguna major d'aquestes
alguna
no sé
sí
ja dic
és que m'estranya
aquest guionista tan bo
com el Gerica Echevarria
que té uns diàlegs
tan boníssims
com el de la comunitat
com el de Quino Ferrector
aquests diàlegs tan bons
que hagi fet uns diàlegs
tan dolents
a mi no sé
si aquí
ha posat alguna mosca
aquí hem patinat
aquí hem patinat
hem patinat
bueno
ara camiem de registre
hem passat
ja t'has quedat més tranquil
sí
molt bé
doncs
passem de pel·lícules
una mica així més truculentes
o més curioses
i parlem alguna cosa
més relaxada
em sembla
la idea d'un lago
i l'Hijo de Jean
aquí tenim dos pel·lículones
Jean
de Sant Francesc
Jean
doncs això
Rosa explica'ns això
i les he volgut juntar
perquè el tema
és molt semblant
ara a distància
que hi ha
tot l'Atlàntic
de pel mig
comencem per la idea
d'un lago
la idea d'un lago
mira la idea d'un lago
és argentina
l'altra és francesa
la idea d'un lago
el títol és boníssim
la idea d'un lago
és molt maco
és molt suggerent
és molt suggerent
i té imatges molt suggerents
també
amb el llac
quan la nena s'està banyant
i va ja amb un Citroën 6
d'aquells no sé què
és xulíssim
la metàfora del Citroën
està superbé
del cotxe aquell antic
un dos cavalls d'aquests
un dia en 6
un dia en 6 crec que era
jo de marca de cotxe fatal
ja ho estic veient
fatal
me'n recordo de la meva
i mira
perquè me'n reconec
el color i la forma
i si no
és un forque
de color
de color
de matrícula
calla
que abans m'han agafat
aquí el DNI a la policia
bé
a veure
és a l'argentina
actual
una família
benestant
una família
que està ben situada
que als estius
van a estiuejar
amb un llac
i ella
la noia
la protagonista
ella és una persona
adulta
a més està embarassada
està esperant una criatura
i recorda d'aquestes estades
en aquest llac
que encara té la família
que encara van allà
a passar els estius
un llac
i amb una casa així
supergran
i veus que allà
el que està és buscant
bueno
mica en mica
veus que hi ha
el germà ella
i la mare
i tot
especials cousins
que si els amics
que si no sé què
i llavors ara
l'actualitat
és una miqueta
no
flashbacks aquí
no n'hi ha pràcticament
home
sí que hi ha
sí que n'hi ha
algun plasma
cap al passat
cap a la infantesa
perquè ella
ho recorda molt
tot el tema
del llac
és molt metafòric
tot el tema
del llac
ja ho veureu
si
està
la per·lícula
està força bé
llavors
ara
l'actualitat
el que
es va
descentral·liant
de tot
l'argument
és que
estan buscant
s'han de fer proves
de proves
sanguínees
d'ADN
doncs imagineu
per mirar
de localitzar
o d'identificar
el pare
ostres
o sigui
són fills
d'un desaparegut
oh
vale
vale
exacte
llavors
la idea
de la pel·lícula
és la búsqueda
en el pare
la identitat
les teves arrels
buscar
ella te'n recorda
el pare
de quan
ella era molt petita
amb dos o tres anys
una única foto
que té
que el pare
li està ajudant
precisament
a passar
al llac
quan va anar
al barcadero
no sé què
a l'embarcader
que li estava ajudant
llavors
és molt interessant
ella com reacciona
a més
tot és molt pausat
sempre en argentí
molt pausat
al principi
sí que passa
a la primera mitja hora
que dius
ostres socorro
si tota la pel·lícula
és això
me'n vaig
però llavors
quan comences
a veure
de què va
dius
ostres
això és interessant
això sí que està bé
i vas descobrint
això
la necessitat
que tenen ells
d'identificar
el pare
de fet la mare
encara consta
com a casada
em penso
no pot constar
com a vida
ni res
perquè si no
mentre que no hi hagi
un cadàver
com reacciona
ella
el germà
i la pròpia mare
també
si realment
tenen ganes
de buscar
suposo
que és molt
l'actualitat
per tot el tema
de les fosses
que s'estan
obrint
que s'estan
descobrint
allà a l'Argentina
de tots els desapareguts
de quan el general
Videla
doncs
aquests nanos
aquesta generació
que ha crescut
sense el pare
mare
quina en renou
és interessant
però no és més dramàtica
és molt continguda
ja dic molt pausada
però clar
tu vas veient realment
és que jo crec
que és el fort
de les pel·lícules
quan t'estan
insinuant les coses
i tu
t'estàs
identificar-lo
estàs veient
una miqueta
perquè a vegades
les coses
a la teva vida
també són insinuades
exacte
no tot es explícit
tu tens alguna cosa
darrere
que t'està condicionant
com actues
i és una cosa
que no la veus
potser és el passat
o de un present
però no la veus
és curiós
com
Argentina
té la triste marca
que ha creat una
perquè això jo crec
que ataca tothom
a l'inconsent col·lectiu
de dir
que fins ara
les dictadures
havien mort a la gent
de la manera més horrible
però això és com un pas
més enllà
sinó que la gent desapareix
està viu
està mort
diguem-ne que és com un pas
jo crec que això
jo pels argentins
que he conegut
això ho tenen
molt ficat a dintre
i nosaltres també
perquè jo crec que impacta
impacta però d'això
també com dius tu
a la pel·lícula
està allà
sugerit
però com un horror
especial
diguem-ne
és que és millor
que et matin
i t'afusellin
i sàpigues on estàs
que no sàpigues res
a la separació
i durant tots aquests anys
clar que s'ha personat
i com
jo que sé
20 i tants
o quasi 30
o jo que sé
i tot això ja ho tenen
més que en passat
clar que ho tenen
en passat ja
però clar
ara ja està embarassada
i estem en un moment
de crisi
de parella també
que s'està
si se separa
si no se separa
no sé què
però clar
i penses
clar
ja ha viscut
sense la figura del pare
ja ha crescut
sense la figura del pare
ara ja com integra
el seu company
o el seu marit
perquè li faci de pare
la creatura que espera
és que aquí hi ha
aquí hi ha teca
no?
que no tu dius
explícitament no t'ho diu
però clar
tu vas veient
tu vas veient
clar
és que la idea
molt bé
molt bé
molt bé
la directora
la directora
la directora de Jumilagros
un moment
Taller
una dona
una dona
ojo
vull dir que
tot d'actors
que jo no els coneixia
no sé si
no ho he dit
una dona
perquè quan ho estaves dient
aquesta manera
té aquesta sensibilitat
des del punt de vista
de la dona
això en sona femení
clar
tota la tecnologia
si xateien
pel xat
o si estan amb el mòbil
tot això també
es forma part
i l'altre
que també és buscar
la figura del pare
és una francesa
que es diu
el hijo de Jean
el fill de Jean
sí
aquest és el
com ho diu el director
no tinc a dir
no tinc a dir
el director
ja buscarem
bueno
també està molt
també està molt interessant
perquè és un noi
que viu
bueno aquest també
ja té uns
també deu tenir
més o menys d'aquesta edat
perquè també
una mica més gran
potser
perquè aquest ja té
un nano de
uns sis anyets
també viu separat
de la seva dona
clar
és una miqueta
el tema
de l'estabilitat
de les famílies
i el viu a França
és el viu a París
però un dia
rep una trucada
d'una persona
que diu
que és amic
del seu pare
des del Canadà
ell ja sabia
que s'havia criat
amb la seva mare
biològica
i la persona
que l'havia criat
és un senyor
que va venir després
que després
va estar amb la seva mare
ell ja sap
que era el seu pare biològic
la seva mare
es veu que li havia explicat
que era el fruto
d'una notícia loca
no sé què
i ja està
però ell sempre tenia
no sé
sempre
perquè quan la pel·lícula
passa això
que de sobte
el trucan
per dir que és que
és un amic del pare
que és el que ha mort
i que li ha deixat
un paquet
una herència
és un paquet
diu
te l'enviaré
i diu
no no no cal
no és tan ràpid
com ho explico ara
però al final
el nano va
a Canadà
perquè vol conèixer
per conèixer
no el pare
perquè el pare ja no
si pot anar al funeral
intentaran anar al funeral
però potser la família
li han dit
que tenia una dona allà
que té dos fills
llavors jo tinc dos germans
jo vull conèixer els germans
no és cap nionyeria
és un nen molt normal
molt francès
que li diu
ostres jo vull conèixer els meus germans
l'amic del pare li diu
ostres que no
i quan ve ja li diu
ostres més val que no
ostres que ja tenen prou
i la dona imagina
que ha perdut el seu marit
i no sé què
bueno
vull dir
tot el que
al final sí que és veritat
que es coneix
no es presenta mai
com el fill
que ha tingut el pare
allà a París
i ni res d'això
i però és que
no ho explico més ja
perquè llavors
tot el que
llavors sí que desvetllaria
molta cosa
i no
més de parar aquí
no però el que expliques
és molt interessant
és molt interessant
perquè
tot el que
a més també
hem de buscar el cadàver
també
perquè encara no ha aparegut
va caure amb un llac també
i no ha aparegut tampoc
i ell el que és
vol conèixer
aquesta família que té
i tal
una miqueta
d'entrar en aquesta pau
de dir
ja sé d'on vinc
biològicament
ja sé d'on vinc
i potser que també l'ajudarà
després ell
a tornar la seva vida
a França
amb la seva dona
o és dona
o que no acaben de si
sí
però es porten molt bé
perquè tenen molt bona relació
però estan vivint separats
i amb el nano
veus que ell també té alguna dificultat
com per cuidar-se del nano
que sí que està per ell
però no acaba del tot
i la figura
de l'amic del pare
bueno
és genial
un metge
ja et dic
aquí no
els autors
l'actor sí que és
el Pierre de l'Adochamps
i el Gabriel Arcand
com a secundari
que és el que fa
d'amic
aquest el coneixo
bastant genial
i a partir d'aquí
és super interessant
del que sembla
que era
i que no és
i el que va buscant
i el que troba
i el que no troba
i el que és
però sí que
i el que afirat
ell dedueix
és super interessant
la relació
entre
per això
pare-fill
o bueno
pare-fill
persona gran
o possible germans
o com som
quina és la família
que et trobes allà
que dius
ostres
aquests són els meus germans
però no sé si realment
vull tenir-los
que siguin com germans
i en canvi
el que sembla que era
després tampoc
i vull dir
encara et sorprèn més
la pel·lícula
també per deduccions
i per intuïcions
perquè l'aquena
no és molt intuïtiu
i al final
va descobrir una sèrie de coses
que
ostres que deixa una sensació
que no és mal
tampoc és tan
bueno
perfecte
aquesta te deixa una sensació
molt maca
molt agradable
molt d'aquesta sensació
molt maca
ens queden 9 minutets
el que farem serà
i acabarem parlant de Ben Hur
està clar
i ara si em permeteu
posarem això
de l'estudi de 54
perquè hem parlat
de les molt profundes
aquí és un moment
en què
la Rosa es trobarà
a Samarret
el Jarsí
jo també
una mica ballarem
aquí tots
jo continuaré parlant
exacte
amb la seva veu sexual
d'avui
que això serà un no parar
constantment
encara que li tregui el micròfon
seguirà parlant
es va escoltar
doncs vinga
Estudi de 54
recordeu 40 anys
avui es complirien 40 anys
de l'apertura a Nova York
no l'estudi de 54
del Paral·lel
que hi havia a Barcelona
ho vam passar bé
també
jo em parlava molt
per tant res
dos minutets
escoltem aquest pupurrí
que m'encanta aquest concepte
i l'escoltem
va l'èu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
T'estudio!
T'estudio!
T'estudio!
T'estudio!
Bueno, se os acaba de rayar el disc, ¿no?
Lo podeu comprobar.
Sí, sí, sí.
De tan de vallar, de tan de vallar.
Aquí, aquí...
Es que esto...
Aquest ritmillo que se nos iba por todos sitios, ¿no?
A xe estava en el cuerpo.
Claro, claro, claro.
Es una regresión que no he...
Pero eso, encara, tampoco es de la nostra època del tot,
porque si estén parlant de...
Bueno, dels anys 70 llars...
Esa anterior.
Somos ochenteros aquí, ¿no?
Més aviat, ¿no?
Sí, sí, sí.
Llavors, potser...
Hi havia, eh?
Hi havia una mica de funk i tal.
La disco mítica de New York és anterior, fins i tot.
És una mica anterior.
Però en l'any 77, clar, 77.
Doncs es va agafar als 82, 83,
quan ja estava de moda la música tecno,
la música new way, no?
Ja era una altra cosa, eh?
Vull dir, que...
Espan de Barret, els Duran Duran,
no sé, els Cullen de Gang,
el Edwin en Fall...
Era una altra història.
Però, bueno, que això qualsevol dia
podem fer una especial música,
que jo estaré encantat de la vida,
i això m'agrada molt.
Bueno.
I podíem fer un dia petardo,
un dia...
Sí, sí, o sigui...
Un dia d'Istotequero.
Un dia d'Istotequero, eh?
Parlàvem del Satanassa, ara, eh?
Recordàvem el Satanassa.
Mare meva.
Sí, mare meva.
Algú coneixerà això,
algú no tindrà ni idea.
Segur.
Algú li sanarà.
Algú li sanarà.
Jo dic que d'aquí,
amb gent de Sant Jus hem anat moltes vegades.
Vull dir, amb molta penya,
en plan de diversió,
de passar l'estona bé i tal,
i allà et trobaves de totes les tribus possibles
per haver-hi que hi havia en aquest món
i, bueno...
Amb una tolerància brutal, eh?
Perquè també ja estem parlant,
que no és com ara,
que eren, bueno, 90 o així,
que aquestes coses eren diferents, eh?
Clar, clar, clar.
Aquella música...
Allà posaven en Rafael, ja.
Ni gran noix.
Ja posaven això,
com una cosa que era com...
No ho posaven en jo,
però allò era modern, ja,
en aquella època, clar.
Era cool, ja.
Era cool, no?
Exacte.
Sí, sí, sí.
Per tant, que jo crec,
allà vam conèixer...
La Rafaela Carrà va néixer allà.
Va néixer allà.
Tornar a posar la moda, no?
Va néixer allà.
Sí.
Que èpoques aquelles.
Bueno, ens queden dos minuts.
Com parlem de Ben-Hur en dos minuts?
Eh, pues parlarem de Ben-Hur en dos minuts,
però...
Sí.
Parlarem, bueno...
Jo crec que és una de les pel·lícules més mítiques,
i algú en parla alguna vegada,
que està lo que el viento se llevo,
no sé què tal,
però aquestes són més...
Tenen més fama,
perquè, bueno,
perquè va ser un moment en una època,
però Ben-Hur és...
No sé, jo...
Moltes vegades que la veig,
i la veig sempre a Setmana Santa...
És això mateix, com s'ha de fer?
Eh, la sencera,
que mira que...
No, no faig el descans,
perquè...
Ah, la meva.
Intermission és el que vols i tal,
però, bueno,
o sigui,
té, clar,
té dos o tres escenes,
o sigui,
té, clar,
té dos o tres escenes que recorden la història del cine,
que no recorda els remeros allà,
amb...
Sí, sí, sí, sí,
allò és magnífic, eh?
En aquesta escena,
i el...
el cònsul,
que ho fa fantàstic,
aquest actor,
jo és que no sé qui és,
però que sembla un actor de teatre allà,
que posa una cara allà i tal,
i fins i tot,
sí, sí,
és una història religiosa, no?,
perquè surges Jesús,
també,
encara que no siguis religiós,
o sigui,
o que no siguis a la religió catòlica,
o sigui,
és tan ben feta,
tan ben pensada,
i...
i fins i tot,
o sigui,
hi ha molt d'exterior, eh?
O sigui,
hi ha un moment que es veu el cartó en piedra,
però no...
No, no gaire.
No, no gaire.
I la carrera de quàdrigues,
això està rodat,
això no ha superat ningú,
o sigui,
aquesta perfecció dels cavalls,
això,
i, bueno,
s'ha de tornar a veure,
i el que parlàvem també abans de l'antena,
que jo no ho veuré,
o intentaré no veure,
aquesta versió que hem fet del 2016,
que es veu que...
Bueno, jo vaig intentar-ho.
Que es veu que...
és una especie de...
No es pot ni...
No es pot ni...
És com...
És un Ben-Hur en plan mujeres,
hombres i viceversa,
posant a tios macos,
allò físicament,
que estan bé,
clar,
i això és un rotllo d'aquests, no?,
que dius, per què?
Per què s'ha de tocar aquests clàssics?
Toqueu, sisplau, no?
Jo...
A més a més jo diria que
no hi ha cap pel·lícula
d'anys donar tants Òscars,
els van donar 11 Òscars,
sí, sí.
A Ben-Hur, eh?
Sí, sí.
Titànic, potser, no ho sé.
És que no sé si va arribar, eh?
No tinc ni idea.
Si no van gussar de fer...
Demolar-ho, no?
Si van aconseguir-ho, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, doncs hem parlat a Ben-Hur, eh?
Hem parlat així, d'aquella manera, però...
Ben-Hur, amb música discotecara de fons,
això molt.
Correcte.
i aquesta barreja és...
Una fusió.
Això és un homenatge al Satanàs,
que feia aquestes coses, no?
Aquestes barreges...
Això és la fusió, no?
Fusió és impossible.
Exacte.
Fusió amb petarda, per acabar.
Molt bé, vinga.
Adéu.
Adéu, adéu, adéu.
Vinga, la pròxima.
Adéu.
Ara escoltes ràdio d'Esbem,
sintonitzes ràdio d'Esbem,
la ràdio de Sant Just.
Durant el 8.1.
Ràdio d'Esbem,
Durant el 8.1.
Ràdio d'Esbem,
Durant el 8.1.