Bona tarda, Bona tarda, Bona tarda
Bona tarda, Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda, Bona tarda
Bona tarda, Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda, Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda

Bona tarda

Bona tarda
Bona tarda


Bona tarda
Bona tarda

Bona tarda
Bona tarda
David
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
finalitza
amb la missió
diguem-ho així
és que ara haig de rebobinar
recordar tota la història
no entrarem per aquí
bàsicament és que
la Terra
en una primera onada
diguem-ho així va fundar 50 planetes
fora de l'espai
a l'espai, òbviament
i aquests es van
independitzar i van agafar una potència
econòmica molt forta
com les autonomies
tant és així que
durant un temps van sotmetre la Terra
a la seva pròpia voluntat
perquè ells van adquirir
una tecnologia molt potent
i la Terra doncs no, la Terra diguem-ho així
d'alguna forma es va tancar més en si mateixa
i literal
perquè les ciutats van quedar
arregloses en unes grans cúpules de cert
i tothom feia vida dintre
i d'alguna forma la gent va
anar adquirint una mena de
de claustrofòbia
no, de claustrofòbia no
d'agorafòbia
teníem por als espais oberts
això
provocava unes limitacions
a l'hora de
de seguir explorant l'espai
perquè evidentment
tu quan estàs
no hi ha més obert
que l'espai exterior
estic bé aquí
clar
llavors
però hi ha un que no
que va dir
no, no
o sigui
casualment
les novel·les són
les anteriors
eren una mena de
de trames criminals
de thrillers
en què un
un policia
terrícola
doncs
ha d'anar a aquests planetes
a investigar
perquè com
normalment
els planetes
aquests
no es
no es produeixen
crims
sinó que és una
entre cometes
societat gairebé
perfecta
els seus habitants
viuen molts anys
són centenaris
però poden arribar a viure
400 anys
llargs
i en canvi
els terrícoles
segueixen amb la seva vida
curta
el fet de tenir
per això també els hi
provoca una limitació
el fet de viure
molts anys
provoca que
la teva vida
la posis davant
de totes les coses
i tu d'alguna forma
també et tanquis
diguem-ho així
que les
les
barreres
no són físiques
sinó
com vaig explicar
l'anterior programa
són mentals
com
l'Àngel Exterminador
diguem-ho així
que
els espaials
són una manera
de burgesia
però que
viuen
enserronats
on la seva
la seva pròpia
llarga existència
els hi conforma
també
les seves barreres
a l'hora
de poder
desenvolupar
i expandir-se
més
perquè es van quedar
amb els seus 50 planetes
i d'aquí no els van treure
en canvi
i es produeix
una mena
d'animabversió
mutua
entre els terrícules
i els
i els
espaials
com es diuen ells
i això provoca
que en aquest llibre
Fundació i Terra
doncs
ai
Robots Imperi
això es porti
a la màxima expressió
i la màxima expressió
és la destrucció
de la Terra
per part dels espaials
d'una manera
molt retorçada
molt retorçada
i en els teus robots
protagonistes
que són
hi ha un robot
que és un
humaniforme
o sigui que és
d'aparença
com un home
però en realitat
és un robot
i aquest passa
més aviat
desapercebut
i en canvi
a l'altre
un que es diu
Giscard
que és un robot
més o menys
d'aspecte robòtic
Giscard
Giscard
d'estén
sí
però que
però que mentalment
té una capacitat
que el destaca
que és que
és capaç
de llegir les ments
humanes
i robòtiques
també
i les pot modificar
a voluntat
pot influir
en la ment
de la gent
però sempre
ha auspiciat
per les tres lleis robòtiques
per tant
ha d'anar molt en cura
de no fer mal a ningú
o sigui
perquè
llavors ell quedaria destruït
si tu modifiques
les tres lleis robòtiques
el robot queda
o sigui
si tu en vulneres una
queda destruït
si un robot mata
o causa danya
un humà
queda destruït
i doncs
el llibre va
de la trama aquesta
entre aquests robots
que saben que
diguem-ho així
el supervillà
no espai
vol destruir la terra
i ells han d'impedir
han d'impedir
aquesta acció
per sort
i per desgràcia
el Villano
aconsegueix
la seva fita
però això
què produeix
el que
d'alguna forma
s'aconsegueix
que és que
els éssers humans
es treguin
aquesta barrera física
i
com la terra
està condemnada
d'alguna forma
no tenen més nasos
que marxar d'allà
ja
espavilar-se
i explorar
altres opcions
això dona pas
doncs
a tot l'imperi
a l'imperi
que més endavant
es produirà
mira quina música
posada
t'he posat de robots
de craftwork
això és craftwork
això és de robots
total
llavors
l'altre llibre
que és
Fundació Terra
diguem-ho
anem 20.000 anys
més endavant
quan ja realment
la terra
ai la terra
perdó
s'ha establert
un imperi
un imperi
humà
els espaials
han quedat
enorreats
ja no se sap
res més d'ells
i d'alguna forma
aquest imperi
ha caigut
i la fundació
ha agafat
el seu
relleu
el llibre
ens parla
d'un
conseller
d'aquesta fundació
que és la que
segurament
i té punts
d'arribar a ser
el nou imperi
però que
en realitat
hi ha
diguem-ho així
que hi ha un robot
d'aquests dos
l'Humaniforme
que ha anat sobrevivint
durant aquests
20.000 anys
i ha anat manipulant
els diferents
emperadors
i amb una feina
de 20.000 anys
imagina't
quina feinada
per anar conformant
ell no pot decidir
pels homes
perquè vulneraria
les lleis robòtiques
però ell
ha de deixar-ho
tot ben empantenat
tot ben planificat
perquè hi hagi
un humà
amb prou capacitat
decisòria
i amb una capacitat
hi ha gent
que té una capacitat
amb dades errònies
o inconcloses
són capaços
de decidir
de prendre
la decisió correcta
tu mateix
i aquest home
és un
per tant
ell
li dona
tots els paràmetres
per exemple
què vols
un nou imperi
com el que hi havia abans
amb el que la tecnologia
prima
i és
el que farà
tirar l'imperi endavant
una altra opció
és la segona fundació
que es basa
en un desenvolupament
mental
i de poder
no de raonament
però sí
d'un poder
que tenen capacitat
de llegir les ments
o
la tercera opció
és
existeix un planeta
que es diu Gaia
en què realment
és una comunió
d'homes
natura
i planeta en si
tot plegat
m'entens?
no m'acosta una mica
d'interpretar-ho
però està molt bé
sí
llavors
ha de triar
entre una d'aquestes tres opcions
òbviament
tria
la darrera
perquè és el que realment
aquest planeta
el concepte de planeta
com a organisme viu
és per traslladar-lo
a tota la galàxia
i doncs que sigui una galàxia
com un ens viu
m'entens?
a partir d'aquí
a partir d'aquí
hi ha una recerca
dels orígens
perquè el planeta Terra
es desconeix
es desconeix
què se n'ha fet
se sap que
m'acaba 20.000 anys després
ja ni se'n recordo
a més a més
el planeta va quedar
radioactiu
i deshabitat
i no se sap
què se n'ha fet
d'aquest planeta
i és la recerca
d'aquest home
d'aquest consell
juntament amb un científic
i una gaiana
del planeta gaiana
jo el que t'anava a dir
encara no he vist cap dona
i una gaiana
robot
home
el robot
no té sexe
no, aquest sí
aquest té sexe
no, però s'ha parlat
tota la estona
de què són els homes
els científics
els astronautes
en aquest cas hi ha una gaiana
una gaiana
que decideix
que l'acompanya
clar, no, i és
quan parlem de que hi ha d'haver
una persona
un home
i un ésser
capaç de decidir
sempre
i el bon cas és que
en el curs d'aquest camí
es troben
un dels antics planetes
que havien sigut espaials
en què la culte
eren gent molt
molt
com ens diuen
aquests que no volen
contacte amb altres éssers humans
els àmins
no, no, no
la patologia aquesta
que no vols tu
contacte amb altres
agorafòbia
no, no
no, és
antrop
espera
sí, bueno
sí, sí
ara ho diem
ho han portat a un extrem tal
que hi ha aquest planet espaial
que es deia Solària abans
i han portat a tal extrem
el fet de no tenir contacte
amb éssers humans
que han desenvolupat
misàntrop
misàntrop
han desenvolupat
la tecnologia mèdica
perquè tots ells
són hermafrodites
no els hi cal
altres éssers humans
per a autoreproducció
clar, llavors
ja com els cargols
mira
solució
que feu
és bona idea això
llavors aquí n'has de buscar
parella
aquí a mi mismo
jo me lo hago todo
aquí n'has de buscar parella
i et lliures
de allò de l'angosta
exacte
que ara parlem
a la lluna
de la Terra
a la Lluna
sí
allà és on troben
el robot aquest
que té 20.000 anys
i els
d'alguna forma
els
provoca tot
perquè el vagin a buscar
perquè ell s'està morint
perquè el seu cervell
robòtic
d'alguna forma
ja no és capaç
de seguir avançant
i posar més dades
ja no pot seguir evolucionant
i necessita la nena
que és hermafrodita
perquè té una capacitat
cerebral molt potent
per poder acabar
de desenvolupar
el projecte de galàxia
d'alguna forma
i això acaba
home
s'ha de reconèixer
que és un esforç molt gran
llegir la novel·la
i imaginar-te tot això
home
en canvi
quan ves una pel·lícula
ja estàs
veient les filmatges
ja estàs
veient les personatges
es farà la sèrie
diuen que
Sony
o Apple
Apple
que ha fet el seu canal
de sèries
farà la sèrie
de fundació
ostres
però jo penso
dic
hem de fer la de robots
perquè va tot lligat
clar
no ho sé
no però
el món de les sèries
sabem com funciona
que a vegades
també parteixen
d'un puntat
fascinant eh
sí
pot ser fascinant
molt bé
utopia
exacte
i he començat
perdó
faig un apunt
m'he començat a llegir un llibre
que ha escrit un amic meu
són 600 pàgines
i el bo és que
i reflexa elements
de la seva infància
en els quals jo també hi vaig pertanyar
bueno
joventut
ah molt bé
molt bé
d'un moment ja
he començat
re per tu
25 pàgines
sí sí
ja en una pàgina
ja descriu
dos nois
amb el mateix mot
que els hi posàvem
a dos amics
que eren comuns
i quantes pàgines
del llibre
home això és xulo
600
s'ha desbordat
600 i pico
ell s'ha posat
ja ho vinga
s'ha desbordat
aquí
ja que s'hi posa
s'hi posa
s'ha descriu molt bé
sí sí sí
és que hi hagi aquesta capacitat
sí
molt bé
doncs
passem al cinema
ah ja ho explicaràs
sí sí
passem al cinema
anem a parlar de
l'angosta
ostres
això sí que
això és la banda sonora
de l'angosta
això sí que és fortet
això és la banda sonora
jo pensava que era més comèdia
però de comèdia
res de res
home és
a veure divertida
ojo
té moments irònics
d'ironia
però ja està
és durota
sí
és una distopia
sí
és una distopia
no
no és el món ideal
ni molt menys
però bueno
és una distopia
sobre el món dels sorters
i de les solteres
així de clar
carai
sí
és una ironia
una mica de
que no saben trobar-se
bé
perquè
més que no saben trobar-se
és de l'obligació
d'haver de trobar parella
exacte
és una societat
on tenir parelles
obligatori
obligatori
per poder viure a la ciutat
i de gaudir
de totes les avantatges
i totes les comoditats
de la ciutat
has de tenir la teva parella
i després potser tens fills
i tot això
millor que millor
a més tothom
ha de portar el certificat
d'apostació de matrimoni
o de la parella
a sobre
o sigui
la teva documentació
és aquesta
com la que vivim nosaltres
sí
tu ets aparellat
bueno
més o menys
clar
però una mica
la societat
està vinculada
a això
aparellat
aparellar-se
llavors la gent
que està soltera
o que es divorcia
o que se para
o que el deixen
sí
o es vidu
o es vidu
exacte
o sigui
torna a estar
a la solteria
torna a estar sengel
sí
doncs
els porten
els porten a un hotel
i allà
fan una estada
de 45 dies
per trobar parella
de nou
d'acord
en 45 dies
has de trobar parella
i has de sortir d'allà
parella
si no
doncs
et fan fora
et llensen al bosc
prèviament
t'han convertit
en l'animal
que tu has triat
ah sí
i llavors
et deixen
els solters
et deixen anar
cap al bosc
i ja ho
et converteixen
en un animal
en un animal
que tu has triat
igual la gent
però a mida animal
si tu tries un
animal
sí sí
clar
una langosta
que és una langosta
de mida humana
no home no
no
se suposa que és a mida normal
a mida natural
a mida natural
et converteixen
en un animal
no una reproducció tema
no clar
per exemple
el protagonista
el Colin Farrell
el actor
Colin Farrell
ell ja ho té
Colin Farrell
o Jack in Fennig
no no
Colin Farrell
ell ja ho té decidit
quan va allà
perquè no és tan fàcil
trobar parella
no
ella ho sap
que ho té triat
ell voldria ser una langosta
una langosta
vull dir del mar
que estigui vivint al mar
i tot això
el que passa
que hi ha un que li diu
sí
però pensa que també
segurament et pescaran
i et posaran a bullir
en una olla
però aquesta transformació
mai es veu
i ell de fet
se'n va allà
amb la seva mascota
que és un gos
i resulta que és el seu germà
que no l'havia aconseguit per ella
i clar
quan el va convertir en gos
ell se'l va quedar
el seu germà
ostres
sí
és lorota
és lorota
perquè és l'original
però fins i tot
fan uns teatrillos
no és tampoc
com el que acabes d'explicar
no no
fa uns teatrillos també
quan estan allà
és que sembla una convenció
d'aquestes
dels americans
quan fan convencions
per fomentar
i animar-los
a que venguin
a que facin ventes
i tal
doncs hi ha
uns teatrillos
que fan
i simulen
escenes de la vida diària
que et pot passar
si tu estàs sol
per exemple
si estàs a dinar
i estàs sol
i te'n nuegues
ostres
però si no tens ningú allà
casques
en canvi
si tens parella
pos la parella allà de seguida
ja et fa la maniobra
aquella de Hamlin
i llavors
ja et fa treure allò
i ja et salva
quin és l'afanya aquest
perquè estiguis emparellat
per quin interès hi ha
en tot això
perquè és l'única manera
que pot
amb aquella societat
la societat està basada
en això
ja està
és aquí
el sentit
a veure
el sentit
és aquest
vist de nosaltres
des del nostre punt de vista
una miqueta la pressió
jo crec que és la pressió
que s'exergeix
socialment
sobre les persones
perquè estiguin en parella
però són parelles
heterosexuals
òbviament
sí
si tu ja quan arribes a l'hotel
ja dius
que si vols tenir
que et presentin
o bé homosexual
o bé heterosexual
no
perquè fins i tot
et donen els nens
si cal
vull dir
els nens te'ls donen ja
sí
és més evident
el tema de la unió
però això és a partir d'una edat
o sigui
hi ha una edat
ah no importa
a l'edat no ho diuen
un nen no el forcen a ser solter
a ser parellat
això no ho diuen
això no ho diuen
però sí
és més major d'edat
fins que casquis
però el que és molt fort també
que a més a més
les parelles
han d'estar basades
en elements comuns
en elements comuns
o tots dos són miops
o tots dos els s'hi sangla el nas
perquè hi ha una parella
que precisament es forma així
perquè a la noia li sangla el nas
així espontàneament
però a vegades xoquen
bueno xoquen
l'altre és que hi fa xocar
perquè li regi el nas
llavors clar
perquè has de tenir una
característica en comú
que ja sigui física
sobretot física
sí exacte
però a vegades
no engranen aquestes dues
vull dir que no
vull dir que no van bé
no funciona la parella
no però clar
hi ha persones
que potser sí que volen
de tota manera fer-hi parelles
perquè no volen estar sols
o perquè no volen
que els comparteixin
amb un animal
i llavors fan
que allò quadri com sigui
com sigui
i si no quadra
i està manting
i està manting
ha imaginat
que tu t'enamores d'una persona
però no tens cap
cap coincidència física
ni d'aquestes que dius
no et pots emparellar
no val
ha de ser amb uns
ha de ser
amb uns paràmetres
que comparteixis
exacte
perquè a més
ells també tenen una fredor
sí
entre ells
totes les persones
tenen una fredor entre ells
molt corta
no clar
si has estat criat així
i hi ha un tuf decadent
a tota la pel·lícula
sonant aquestes músiques
això
això
és la que està tocant al piano
i ves aquesta cosa decadent
és que és una mica
és una estètica
no sé com dir-te
és que és molt difícil
de veure
com vesteixen
és com una mica rancic
com una miqueta trasnochado
del del dels anys
jo què sé
cinquanta
és com un art aviàrids
és com
per exemple
sí però decadent
decadent
com la pel·lícula Brasil
de Terry Gillian
que és com
modern
però alhora
tronat
sí
però no
és més
és que l'atmosfera
d'aquestes pel·lícules
és que el que està fent
és posar una miqueta
ja et dic
irònicament
o
d'aquesta manera així
l'obligació
de tenir parella
a veure
no sé
potser és
potser és per la formació
del director
el Jorgos Lantimos
és grec
jo no he investigat
res més d'ell
ni de la seva vida
ni de la formació
que ha tingut
però bueno
Grècia també és una societat
molt
o fins ara
o fins fa uns anys
també una societat
com molt
molt clàssica
també
i no ho dic
pels grecs
però això ja fa pinça
de la típica
intromissió estatal
en la vida
íntima de les persones
sigui en l'aspecte
que sigui
per això és una distopia
i el bo
de tot és que
bueno
hi ha parelles
que sí que es formen
parelles que no
a més
els que semblen
que sí que ja quadren
els hi deixen
llavors passen
a ocupar
una habitació
de matrimoni
una habitació doble
estan 15 dies allà
i si la cosa
sembla que funciona
que va cap endavant
doncs els envien
els envien 15 dies
amb un llat
a veure si la cosa
acaba d'anar
i llavors
perquè puguin tornar
a la ciutat
llavors a vivir
allà com a matrimoni
o sigui la societat
només s'entén
com a parelles
ja està
la resta no hi compta
estan fets fora
però
el més fort de tot
és que a més a més
hi ha
aquest personatge
a més és que la resenya
i el trailer
ja surt
que ell no
al final
no s'adapta a aquest sistema
ell veu que no
i diu
mira jo
i fuig
se'n va d'allà
però és que va parar al bosc
i tot el que es troba al bosc
també tela
perquè hi ha gent
que també ja s'han escapat
també
i que estan allà
no estan convertits amb animals
sinó que són persones
encara
el mundo caza
sí el mundo caza
que també és tela
també les normes
que tenen entre ells
també
clar allà tampoc
no pots enamorar-te
perquè si t'enamores
o te'n xampan
fent tapatons
o fent el coit
que diuen
que és una gran part
de la pel·lícula
el clàstic és molt bèstia
aquesta segona part
és molt important
aquesta segona part
és la part de la resistència
que diríem
la part diríem
dels anarquistes
va per anul·lar
tot el que no
tot el que no siguis
tan parella
és que fins i tot
aquests que s'han escapat
que dius
ostres aquests
haurien de viure
d'una manera més flexida
també han fet
les seves normes
internes
clar ho tenen tan assumit
això
és que l'último
sempre és un tio
molt profund
les seves pel·lícules
el de Canino
també deixa
m'anar part
allò
allò era molt bèstia
el de Canino
diguem
la llamada
també
no
no
no
no
no
no
és d'ell
ella ha fet
aquestes quatre pel·lícules
Canino
l'angosta
l'angosta
aquesta que ha dit la Rosa
abans
no sé què
no me'n recordo
ara
la de les cabres
la de les cabres
no sé què
de salvatges
i tal
i la favorita
ha fet aquestes
no ha fet res més
l'altre
potser
potser la llamada
però quina dius
la llamada
és aquesta
de los Javieres
no
aquesta no és
no
és una que parla
de la capacitat dels humans
per connectar amb altres
ah no
ja sé quina dius
aquella que entra en aquella nou espacial
vale
vale
que també surt la Emily Blunt
em sembla que és
sí sí sí
i el Jeremy Remy
exacte
però no
però això és una altra història
allò va a pronunciar
és un altre concepte
però bé
ja et dic
això de Canino
ja és clar
és que és molt
si comencem a parlar
de totes pel·lícules
d'aquest home
però sempre hi ha
un rarafons molt potent
vull dir
hi ha unes impercepcions
en el cas de Canino
és aquesta cosa
de com crear un microcosmos
on aquell pare
ha conformat
un món caní
a la seva família
és a dir
és molt bèstia allò
és a dir
a la submissió
bueno
al desconeixement
de la realitat
no
és a dir
no
vull dir
és al·lucinant
és a dir
creen un microcosmos
com si fossin gossos
no
dius
això és molt bèstia
no
per tant
jo ara estava pensant
no
perquè
igual
mira
estic establint
una relació
que
a veure
aquest senyor és grec
llavors està clar
que té tota la cultura grega
clàssica
assimilada
i potser sí
que recorda una miqueta
algun dels mites
que també eren molt bèsties
i amb càstigs molt bèsties
pot ser
el que passa és que ho ha fet
en plan així més actual
més contemporani
però sí que la veritat
que recorda potser
algun dels mites
una mica
i la vida dels déus
a l'olimpo
el càstig
si l'home intentava
els homes o les dones
intentaven
per exemple
prometeu que va robar
el foc als déus
i després el càstig
que va tenir
mira sí
potser sí que
potser
a nivell temàtic
i de tot
perquè dius
això no té càstig
res és novatós
sempre s'està copiant
això ho deia allà
el Picasso
que deia
des d'altamira
res
tot és copiat
o sigui que
amb temàtica
anem a fer una cosa
encara que
ara quedaria bé
més que l'heu
perquè el David
està veient la favorita
vull dir
que em refereixo
que la veurà
recentment
doncs ho deixem
si voleu
per una altra setmana
més que l'heu
perquè m'ha vingut al cap
que he vist una altra cosa
que m'interessaria veure
encara que la favorita
és també una pel·lícula
del Giorgos Lantimos
però és clar
si comences una mica
a parlar
a vegades
potser li destroso
i llavors
és una pel·lícula
que també
deixeu anar
és magnífica
és potentíssima
però bueno
que ja comentarem
amb el David
però sí que vull veure
vull parlar d'una
que tothom hem dit
però ningú l'heu vist
i jo la vaig veure
l'altre dia
que és Roma
de l'Alfonso Cuarón
que tothom
amb el Roma
amb el Roma
què collons
ai perdó
ostres
jo em vaig quedar
una mica sorprès
vull dir
que vaig quedar
com no entenia
res que passava
és a dir
Roma és un barri
de Mèxic
d'Efe
és l'any 60
és un barri
superbé
d'aquella zona
que és lleugerament decadent
és un barri
que era molt
de palauets
i de casetes
de principis del segle XX
però que als anys 60
és una mica decadent
evidentment
i clar
hi estem parlant
de la seva vida
perquè es veu
que ell prové
d'aquella zona
d'aquella barriada
i per tant
provenir d'una família
bé
i és la història
de les
en aquest cas
d'una de les serventes
que és
ara ho diré malament
Mexicalo
es diuen
aquesta etnia
Mexica
Mexiques
exacte
i bueno
són els que van donar nom
a Mèxic
a Mèxic
exacte
i bueno
doncs
etnicament
ja són
més baixetes
moranetes
tenen trets indis
vull dir
ja és aquesta
aquesta estructura
que no són els mexicans
que provenen
bàsicament
del que serien
del nord
que s'han fusionat
exacte
que són
més blancs
per entendre'ns
més del que entenem
com la idea
més del caucàssic
d'allà
clar
jo quan vaig començar
la pel·lícula
vaig dir
ostres
què és això
la càmera
és una càmera
molt panoràmica
sempre molt poc
vinculada
molt objectiva
i que és un blanc i negre
és un blanc i negre
meravellós
té unes imatges
brutals
té unes profunditats
de camp
que no s'acaben mai
a la vida
i dius
ostres
neorealisme
mexicà
clar
és el concepte
que et trobes
al primer punt
és a dir
és com veure
una pel·lícula
de Vittorio de Sica
en aquest cas
amb una càmera
molt més objectiva
i molt més freda
dins d'aquella casa
com es mou tot
d'aquella manera
i com planteja
la pel·lícula
amb una sobrietat
absoluta
a vegades
no s'entén
el que diuen
però fa consciència
no tradueix
les converses
entre les mexiques
entre elles
per tant
no saps què estan dient
però quan li interessa
sí que llavors
puja el volum
per entendre'ns
de l'àudio
de la veu
i llavors
estan enteres
del que passa
són dues hores i quart
de pel·lícula
que diu
sembla que no passi res
però van passant coses
van passant coses
que en un principi
no són per tirar coets
però estàs veient
què passa
amb aquella família
tant
el que seria
a la secretària
a la serventa
com el que seria
aquella família
de dona
marit
amb quatre fills
ideal
inicialment
però que a partir d'aquí
doncs passen coses
que lògicament
lògicament
el marit
abandona
la dona
aquestes coses
que evidentment
passa
al dia a dia
però amb aquesta burguesia
el tracte
sempre positiu
a la noia
encara que no sempre
és a dir
hi ha un punt
un positivisme
que s'ha de tractar
bé al servei
però a tant en quant
quan tu estàs
de mala hòstia
parlant clar
aquest elitisme
de pagar-ho
amb la serventa
és a dir
i la veritat
és que té una màgia
la pel·lícula
és lenta
allò que veien
Roma
coma
doncs allò
coma
de quedar tirat
però té
alguna cosa
molt especial
i entenc
per què li han donat
tot el que li han donat
perquè és que la pel·lícula
és una balsa
allò que es diu
totalment
no cal que corris
tot va perfectament
ordenat
un muntatge
molt correcte
les cançons
que sonen de fons
sonen més bonita
que ninguna
de Rocio Jodur
que és Mèxic
dels anys 60
i cançons
que venien d'aquí
i d'allà
tot això es barreja
no sé
té en sis
la pel·lícula
té alguna cosa
que et marca
un cinema diferent
igual que Gravity
que és la prèvia
aquesta
era una pel·lícula
amb una lentitud
absoluta
doncs
és
una versió
neorealista
del
no Gravity
però no eh
Gravity
no era lentitud eh
Gravity tenia un punt
un matxac a martillo
tio
però sí
tot el que passa
que dius
hosti
no para eh
però el muntatge
no és un muntatge
amb una gran potència eh
no no
que et transmet
sí sí sí sí
no li cal acció eh
no no clar clar
aquí passa això
en un principi sembla que no
però al final hi ha una escena molt potenta
de quan ella té un tel nen
no
això és molt potent
molt molt molt
mai vist al cinema eh
però molt
és molt bon
és molt bon
no no no
és que és una cosa
és una petita
però clar
és una petita joia
que és molt fràgil
de debò no és broma
hi ha moments que dius
ostres
eh buf
quin avorriment
i a vegades bum
hi ha hagut gent
que s'avorria
clar
i llavors va pujant
i va baixant
però arriba un moment
que dius
entra
entra
perquè si no entres
malament rai eh
vull dir
que m'anquieta
no hi ha pel·lícules avorrides eh
no no no no
evidentment
però hi ha percepcions
de cinemes
que dius
per què
per què frenes tant
no
per què
per què en fas
aquesta
aquesta
aquesta
aquesta
aquesta
aquesta presa
de dos minuts
sempre hi ha
alguna cosa interessant
que et poden dir
sí
però
perquè té un gelo
polus
clar clar
i si hi ha molt cinema sèrie
que també té aquest punt
o aquella pel·lícula
que és de tots els matins del món
exacte
que tot era viola de gamba
i era genial
que m'ho ha de passar pipa
no per això dic
això per aquí passa el mateix
aquí hi ha càmeres quietes
hi ha moments molt tranquils
hi ha panoràmiques
llarguíssimes
que dius
bueno quan acabaràs
d'aquí mitja hora
perdó eh
és que la gent està acostumada
a la pel·lícula
que jo vaig veure l'altre dia
que era els vengadores
i clar
li poses
això que dius tu
o la favorita
o coses així
i no
li costa apreciar
clar clar
ja ho sabia
ja ho sabia
ja teniu
hi ha nou minutets
per parlar
de los vengadores
i de los hermanos cister
una mica
gràcies
ja l'has d'alguna
no
però si hi he parlat poc avui
no va no tira tira
digues
vale la pena
Roma
sí sí sí
molt correcta
digues
bueno
jo la líquido en dos minuts
vengadores
sí ma no
però és que aviam
és que és el mateix
ja la vaig a veure
perquè aviam
i seguir la saga
i vaig dir
bueno
ara la conclurem
bé
és un espectacle
és el que avui dia
és el cinema
que tothom va veure
i ha rebentat guixetes
a base de bé
i evidentment
està molt ben feta
és que només faltaria
saps què ha passat?
què?
un quan anaven a entrar al cinema
l'havia vist ja
i va explicar un detall
que és com
ho va rebentar
ho va rebentar
i le van fotre un joc
un joc de bufetades
això m'han dit
no ho sabia això
aquesta anècdota
és fort no?
sí sí
no hi ha per menys
no ves que hi ha molta gent
pensa
és una pel·lícula dividida en dos parts
la primera que és Infinity War
i aquesta que és Endgame
i han deixat un any
un any d'entre una i l'altra
clar si ve un desgraciat
i et rebenta la pel·lícula
potser se t'escafa la sang
i ets prou calent
doncs la pel·lícula
bé
és la conclusió
de la lluita
dels Vengadores
amb el senyor Thanos
que és qui té
les gemes de l'univers
aquestes
que només fent així
amb els dits
xasquejant els dits
és capaç
de niquilar
la meitat de l'univers
hòstia
per una raó
diguem-ho així
per què ho fa
doncs és perquè
ell considera
que hi ha massa
sobrepoblació
a l'univers
i que així queda més espunya
és com quan vas al perruquer
li toca a vostè
aclarir el cabell
el Jaume no
que el té molt aclarit
però
li toca aclarir el cabell
a veure
que començarà a fotre
qui bufes
a tot Déu
i llavors
s'ha d'aclarir el cabell
i llavors
ell té unes gemes
que fas així
i te l'aclareix
doncs
ho fa el mateix
amb l'univers
clar
això no pot ser
els Vengadores
però ho aconsegueix
a la primera part
ho aconsegueix
i aquesta
tots els Vengadores
clar
amb una depressió de cavall
perquè ho ha aconseguit
i s'ha eliminat
la meitat de les persones del món
i està al torn
i surt una panxota
que l'ample
sí, sí, clar
perquè està depressiu total
i és dedicar a la beguda
bueno
als amigotes
una cosa
clar
no us explico el final
però ja podeu saber
com acaba
si m'apallixa
m'apallixaran
sí, sí
efectes especials
de tot i plen
el final és apoteògic
et posa la pell de gallina
amb la música aquesta
del Silvestri
dels Vengadores
i bé
allò és
allò és l'orgasme final
però amb coets
de tot
de tot
o sigui
impressionant
impressionant
bueno
haurem d'empalmar
totes per seguir
la bisaga
i tant
remata
bueno
tens 4 minuts
per parlar
de Sisters Brothers
els germans
aquests
els sisters
no
aquesta
és una pel·lícula
que de cap manera
jo recomanaré
a ningú
ah
vaja
les que estem aquí
a l'estudi
ni d'aquí
ni d'allà
perquè és una pel·lícula
d'un fredor
i una contundència
que fa tremolar
vaja
vull dir
has de ser
com un expert
en veure
entre les ombres
perquè la pel·lícula
és molt fosca
a més a més
que
i trobar-te amb ell
però
a la que hi entres
la pel·lícula
és
es fa
gran
tu
és com una
dissecció
del que és el món
de com funciona
i el western
en particular
o sigui
com
l'oest americà
es anaven creant
tot un seguit
de ciutats
perquè es trobava
or
perquè
els grans
i llavors
doncs
aquí hi ha un
com sempre
que té la pretensió
de controlar-ho tot
no
i
ni tots aquells
que volen anar
per lliure
per dir-ho d'una manera
eh
tots els
els
els versos lliures
ah sí
aquests que van sols
no
doncs
llavors
aquests han d'anar eliminant
i té
té la manera
d'anar eliminant
a un munt de persones
la pel·lícula
l'interpreten
dos germans
eh
que
que estan
dins
d'aquesta dinàmica
però n'hi ha un d'ells
que no és el
no és el d'això
el Joaquim
el Joaquim
és l'altre
m'ha agradat molt
el paper de l'altre
sí l'altre
és molt
el Fèix
és més la víctima
no
és
inventar
hi ha una manera
de trobar or
el John C. Reilly
això
que hi ha una manera
de trobar or
que
que bueno
que
que hi tiren
no sé quina mena
de material
que crema
mercuri
que crema
oi?
no crema
no no
el mercuri
és per
per separar
l'or
de l'amalgama
serà algun tipus
de plom
i allò
queden tots
completament
marcats
sí sí
això
per això
que m'ha sorprès
sí sí
deu fer com una
aleacció
sí
això
però ho
apoquen amb un vidó
eh
no creguis
que hi pot
una reacció
allà
amb un riu
així
controlat
i tal
és
és molt bona
a mi m'ha donat
una versió
de
de com són
les coses
en general
i la poca
credibilitat
que tenen
per nosaltres
moltes
de les que vivim
que
aquests
doncs
van a parar
i llavors
com qui van a parar
diu
vale
no dic més més
perquè llavors
és
és que
és un final
realment
inesperat
i
perquè no li veus la punta
en tota la pel·lícula
això com collons acabaran
res a veure
amb el Clint Eastwood
no no
això és més clàssic
allò és clàssic
amb mula
sí
amb mula
i tot
home
si em perdoni
deu ser una mena
com aquella que vaig veure jo
que es deia
Boe and Tomahawk
que és
hòstia
és un western
però que acaba
en cinema agora
i canibalisme
pel mig
bé
no arribem
no és aquest punt
no no
no
aquest disc
hòstia
surt també el Carussell
la vaig comentar
i ostres
què és això
jo he trobat
una lliçó de cinema
i la veritat
així ho dic
però no ho recomano
perquè tot això
ja d'haver
em sembla a mi
doncs com una
predisposició
a veure
aquest director
és el Jacques
Audiard
el que va fer allò
de tanto llorar
mi corazón
com allò
de tanto
separó
mi corazón
no
és una pel·lícula
meravellosa
que jo
jo em tornava tonto
una pel·lícula noir
d'aquelles
que dius
quina posa més ben parida
de veritat
no me'n recordo massa bé
jo no me'n recordo bé
tampoc
però tinc la
recordo que l'aveu comentar
però que era un pel·lículon
amb un ritme també
que dius
hi ha unes moments lents
allò que dius
però amb una elegància
que ben parit és això
tu has parlat dels grecs
això
sí
parla dels westerns
i el que segurament
que va passar
i molt
el que passa
és que
ens ho han
ens ho han amanit
tan dolç
tot el que va passar
no és
que al final
això és el que hi ha
aquí no
aquí són
d'aquests
que van matant a tothom
i ja està
no hi ha
sí sí
i quan n'hi ha un
que s'ha escapat
van allà
són executors
ejecutors total
fins que
què passa aquí
què ha passat aquí
molt bé
doncs marxarem
ens falta un minutet
justament escoltant
la banda sonora
de The Sister Brothers
que justament és una versió
d'Atenit It Love
del tema de Sobcel
és molt bona
la música també
molt curiosa
doncs amb això marxarem
fins la setmana que ve
adeu-siau
adeu-siau
d'Atenit It Love
i've got to
get away
from the pain
you drop
into the heart
of me
the love
we share
seems to
gone away
and our love
is not right
for I toss and turn
and can't sleep
at night
once I spread
to you
I ran
now I'm
born from you
now I belong
the change
the change is life
you're giving
I give you all
the girl can't give you
take not give
and let's not
baby
oh
to love
now I know
I've got
radio
t'es fet
durante 8.1
em poema
radio
t'es fet
durante 8.1
laum
j'ael
em
gelé
il
un
gon
ne
dr
mer
Gràcies.