This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la veritat, i molt interessant
perquè és abast
o sigui, és una gran amplada
de quadrets i quadrets i quadrets
doncs aguantem Jaume, d'aquí un momentet
i ara que hem de presentar les altres
no, home, no
avui parlem bastant de llibres
com ja queda poquet per Sant Jordi
doncs mira, veig una miqueta d'aquells que podem recomanar
el David ens recomanarà dos llibres
a l'ordre del dia
i un llibre que és un clàssic
dins del que seria la història
Història d'Egipte, Isaac Asimov, que tant en quan va bé
recuperar aquests llibres
jo parlaré d'un llibre molt peculiar que es diu
El resto de sus vides, ja ho comentarem
que és un llibre que
comença amb una sensació com que això
serà tot molt trist i molt desastrós
i molt vinculat amb el tema de la mort
però al final és un can a la vida
espectacular, vull dir que realment
és que les coses que et van per una línia i et tiren cap a una altra
molt bé, ja ho comentarem
i de cinema, doncs bàsicament estrenes
o pel·lícules que fa poc han estat
estrenades, vull dir que sempre és moment per aquí
parlem de Campiones, que això és una estrena
com Déu mana, parlem de Grand Showman
que ja porta uns mesos, però bueno, que val la pena
parlar d'un musical de tant en quant
de Victoria Abdul, que també és recent
de les figures ocultes
per mi una gran pel·lícula de l'any passat
dels Òscars
i que va quedar, doncs mira, una mica oculta
dins del que seria
Sí, però s'ha fet un art a base de presentar-la
d'una manera específica
Sí, sí, sí
i és una pel·lícula
A més, diguem la següent que diràs
La batalla dels sexes
Sí
que també és una pel·lícula peculiar
jo crec, no?, per l'estètica
i per el que el David ens comentarà després
i la temàtica en si mateixa
Riuro
Ah, bé, no he apuntat
Ah, bé, no sé si trindem temps
Això la podem explicar qualsevol altre dia
El que sí que farem quan tinguem un momentet
és posar una cançó
d'una de les pel·lícules d'un cineasta
que mort fa poc, Milos Forman
I un dels germans Taviani
També ha mort un dels germans Taviani
i això no estava al dia
Vale, vale
Doncs jo he recuperat una
Aquests m'agradava molt, eh?
Buah
Sí, sí, sí
Bueno, és que Taviani som molt Taviani, eh?
I Milos Forman
Sí, era més eclèctic
Era un personatge que feia, clar
justament, buscant a veure una mica la filmografia
doncs he pensat
he pogut trobar, doncs
des d'un musical
que era Herr
el gran Herr
que és un clàssic dels musicals dels anys 70
doncs passaven per pel·lícules com Valmont
que era la revisió d'aquelles amistades peligroses
o al revés, no?
Que a feia cap
no sabem si qui va ser una mica primer segon
més o menys es van estrenar per...
Sí, sí, al mateix any
l'únic que l'estètica era una mica diferent
o el Frears una mica més canalla que l'altre
però, bueno, és el que hi ha
i jo posaré una que era
Man on the Moon
de Jim Carrey
doncs hi ha una cançó
la banda sonada era dels Rem
de crec que es diu Rem
i escoltarem Man on the Moon
la cançó
que és una cançó molt maca
ho posarem després
però ara no
i no, una mica per homenatge a Milos Forman
ara el que farem serà
parlar d'art, Jaume
l'immens minúscul
Sí, sí, quan hi ha entrat
dic ui
i sí que és petitó, això saps?
i tot és molt ben posat
i que aquí sí que no val allò de mirar-s'ho de lloc
perquè sobretot jo no agafo res
i, bueno, m'he anat acostant
i és l'immens minúscul
jo crec que sí
aquest xicot
fins i tot en una part
a la part última del recinte
que es fa a l'exposició
que està separada una mica
per la porta aquella
doncs allà ha posat quatre pedres
que són
que en definitiva són quatre pedres
que porten les formes
que veus a tots els altres quadres
sí
formes que es repeteixen
i es repeteixen
llavors això
a mi m'ha donat la sensació
que aquestes pedres
segur que les ha pintat també
perquè no he vist que allò
fos del natural
però lògicament
pintaven en les pedres
els primitius
i llavors
doncs la veritat
és que
ho he trobat
una exposició rica
de matisos
i m'ha donat
una sensació
molt agradable
probablement
l'exigència
que li pots fer
i és
però
tal com està posada
és allò tan petit
que en definitiva és l'univers
que també et fa apropar-te
també
a l'obra
que això és el que fa
el que passa
clar
quan ves un cor molt gran
el cotet has de marxar
però quan és petit
t'has d'apropar
hi ha coses que semblen
un cos humà
o veu una part del cos humà
hi ha altres
però allà
i acabes descobrint
aspectes molt interessants
molt bona
perquè jo
si de lluny
he vist una mica així
quan he passat
que he anat cap a dalt
em va semblar
com una mena de
sembla com si fossin
com unes aquarel·les
com una aquarel·la
com una cosa orgànica
com una cosa orgànica
que genera formes
oi que sí
no m'equivoco
vull dir
és el que he vist així ràpid
com si fos un peix
com si fos una mena de
no sé
d'elements
sembla com un espai aquàtic
o un espai atmosfèric
oi que sí
diferents formes
que tenen a veure
amb l'univers
sí
nosaltres ens compartim
lògicament
i hem de sortir
sí
per això dic
m'ha semblat aquesta sensació
encara tampoc he pogut aprofundir
ni he entrat a dins
a veure-ho
però de moment m'he quedat una mica així
però quan he vist les pedres
dic home
ara ja començo a anar bé
clar clar clar
buscar
i llavors he llegit
i he agafat el
el que passa és que aquesta lletra
és tan petita
ja que es costa veure'l
val a dir que no
que gairebé no la veig
però bueno
ja ho escriuré més fort
perfecte
fantàstic
sí sí
no us ho perdeu
jo penso que
és un temps aprofitat
saps allò que diuen
val la pena
no
jo no ho dic mai això
bueno però si val la pena
val la pena
no no
no hi ha pena
ah clar és veritat
vale vale vale
és veritat
sí sí sí
però mira no he pensat mai
en aquesta reflexió
precisament perquè me'n vaig a donar
quina pena
si jo vaig al cinema
no ho vegi
és com
clar clar
ah però no he pensat mai
en aquesta idea
aquelles coses que a vegades
coincideixen
amb les formes de parlar
les costums
molt bé
doncs bueno
hem fet una
aquesta introducció
al món
al món de l'art
i ara
bueno
seguim amb més art
que la literatura
no deixa ser
un plaer
no
perquè hi ha gent
que ens agrada llegir
i el David ens parla ara
de l'orden del dia
sí
sembla així com vol
de l'edic
de l'edic
baiart
em sembla que es diu
sí de l'edic
no
bullart
bullart
bé és un petit llibre
molt petit
però molt petit
que em va a bip
i coi
ja està
bon dia
i que
ens parla
d'una reunió
que va tenir
el senyor Adolf Hitler
sí
en tota la plana major
de l'empresariat
alemany
de l'època
val
si ara
recentment
ja no estic comparant res
com els empresaris
d'aquí
que també
sí
que es reuneixen
doncs
amb els caps d'estat
d'aquí
com ho saps
doncs
doncs
d'alguna forma
doncs
allà va passar això
però
bé
allà
diguem-ho
d'alguna
allà
com t'ho diria
la manera de
aquí veus
quan es reuneixen
algun cap d'estat
en tota la cúpula
empresarial
d'un país
doncs
bé
hi ha com una mica
de compadreo
no
allà no
allà no hi havia això
aquí o aquí
i a veure què fem
allà eren
era
més que
una reunió
era una citació
anem a reunir-los
a tots
a veure què en pensen
de l'assumpte
i
i tots serios
eh
home
aviam
el senyor
Krupp
el senyor
què sé
com es diu aquest
el
el
el de la galeria d'art
com es deia
el Thyssen
tots aquests
ah val
val
tots aquests
doncs
aviam
el pes específic
que teníem
dins del país
no
aviam
no
el Hitler
no els hi podia tossir
a la cara
amb ells
però ells
tampoc el Hitler
clar
hi havia un respecte mutu
i tant
i d'alguna forma
doncs
com era un
ja gairebé
la pujada del nazisme
va ser uns fets consumats
i que va arrossegar
tot el país
a més a més
democràticament parlant
no
ningú pot dir
que el nazisme
fes un cop d'estat
el va fer posteriori
quan ja
però l'havien votat
i va guanyar
i un cop
un cop guanyat
el poder
doncs
ja van
van establir els mecanismes
per no poder marxar
ja podem fer el que vulguem
sí sí
està clar
està clar
i els empresaris
doncs
d'alguna forma
doncs
van
van assumir
l'estatus quo
i van
van col·laborar
no
ja es va veure
a posteriori
ara no et sabria dir
eh
quins
jo què sé
empresaris
que fins aquell moment
jo què sé
es dedicaven a fer rentadores
doncs va haver un moment
que es van deixar
fer rentadores
per dir alguna cosa
i van posar
a dedicar
a construir material de guerra
i així amb tots
els Thyssen
doncs
vinga
fer a ser
per fer canons
per fer carros de combat
per fer barcos
pel que fos
allò es va establir
un muntatge brutal
val
el llibre parla
això és la introducció
després
s'extend bàsicament
en
en tot
com va anar
pràcticament
la presa
de poder
d'Àustria
l'anecció d'Àustria
perquè és una anecció
directament
i va ser
el canciller d'Àustria
va ser cridat
a
a consultes
diguem-ho així
davant de
allà
com es deia
a la casa
que tenia
el gil
era d'una muntanya
que era el niu
de les àligues
o la guarida
del llop
no me'n recordo
i allà
d'alguna forma
li van fer un
pressing
però brutal
fins que ell
d'alguna forma
va signar
una mena
de capitulació
perquè
clar
els nazis
ja tenien
els seus
ficats
dintre d'Àustria
i doncs
simplement se'm va dir
bueno
vull que aquest
que és meu
doncs el posis cap
de govern
del teu país
i així
es van inventar
una excusa
un incident
mínim
qualsevol
per entrar
dins d'Òstria
i estar
sense cap
vessament de sang
almenys al principi
i després
ja va haver
les
les
les purges
que hi devia haver
però ja està
llibre molt petit
però bé
interessant
és un període
a més avui en dia
hi ha molts llibres
que tracten
segueixen tractant
el tema
del període nazi
amb diverses històries
que hi ha al voltant
i no no
i m'he adonat
que hi ha una
revifada
una altra vegada
que no és negatiu
no jo crec que és un període
s'ha d'estudiar
sí sí
però últimament
de veritat
vull dir que
mires a vegades
la taula
els llibres
i veus
hi ha un percentatge
de 4 o 5 llibres
ambientat
amb l'època nazi
jo crec que s'ha de conèixer
tota la
la rebeçada
que es va fer
en aquella època
ja que hi ha un auge
de l'ultradreta
a Europa
vull dir que
a més hi ha una tendència
a negar-ho tot això
exacte
a negar-ho totes les barrabassades
exacte
sóc que tenim documentació
gràfica que no
sí sí
l'altre dia
es va sortir
bueno no
fa un temps
el franciscito
el fill del
o el net
el franciscito franco
doncs va dir que
el seu avi
era un senyor encantador
que no havia fet mai res
aviam
si un vines
des del punt de vista
del net
segurament té raó
que era un home encantador
com a avi
de net
ja però no havia fet res
en aquest país
com dius que aquest home
no havia matat
home perdona
això està clar
però el net
un cop creix
un cop creix
i ha de veure
veu altres coses
exacte
és que és una mica
Alemanya
Alemanya
les filles del Himmler
no del Himmler
que no va tenir fill
del Himmler
doncs es van
gairebé es van esborrar el nom
clar
no em van voler saber res més
per ells
allò era un estigma
clar
perquè els acompanyaria
la resta de la seva vida
i evidentment com a fills
no en tenien cap culpa
que el seu pare
hagués fet el que va fer
però
però clar
però ja sabien
de què anava
però el més fort
és que la filla
que va morir
no fa gaire
doncs bueno
la senyora
que ja sabem
del que va viure
que va viure del cuento
no diu
que va viure aquesta dona
de res
de l'aire
del que li va deixar
el pare
i de totes les espolis
que va fer
però va ser una senyora
com a mínim
que no va molestar gaire
estava per allà enredant
ara els nets
són pitjors encara
que la filla
vull dir
clar
vull dir que
que sempre
dient coses bestials
no
i clar
i acceptar un país democràtic
com
teòricament
que accepti una fundació
Franco
és com acceptar
una fundació
Hitler
una fundació
de Mussolini
és de bojos
això
i llavors en canvi
i al igual que està tipificat
l'enaltiment
de Hitler
està tipificat
a la llei alemanya
aquí no està tipificat
el franquisme
com a tal
i per tant dius
bueno
hòstia
una setmana de coses
que anem d'allò
clar
és que
anem de camí
la història és cíclica
i com sempre diem
i ara estem en un moment
en què està apareixent
aquests personatges
per a Europa
el Macron
bueno
no cal anar a ser
aquí mateix tenim
els senyors de Vox
home i tant
dient que
no és que els afusellaven
amb molt d'amor
això ho vaig dir
com un individu
pot arribar a dir això
que afusellaven a l'enemic
no hi havia odi
hi havia molt d'amor
però també et dic una cosa
dona poder
a partits joves
i ja sabeu
de què em refereixo
perquè no hi hagi problemàtiques
després
però hi ha problemàtiques
de res
perquè a mi tant se m'enfa
vull dir que em refereixo
però bueno
a França
i altres llocs
els partits de centre
que són nous
aquests nois joves
guapetones
i tal
que tenen molta embranzida
van radicalitzant
clar
cada vegada més
i a l'estat espanyol
actualment
doncs hi ha un personatge
que és català
que és en Rivera
que no vol dir que se'n vagi
cap a cap línia
però
cap a cap línia
no ho sé
el problema
el problema està
amb això
que a mesura que li donguis poder
atenció
vigilem
recordem que
Napoleó
va començar sent
l'adelit
de la revolució francesa
i va acabar sent emperador
però almenys era militar
i era bon militar
no clar
exacte
això sí
però va acabar ser emperador
i un dictador de nassos
vull dir que no
l'idiòleg
en aquella època
la figura del dictador
no estava tan
tan centrada
com avui
era una altra cosa
és que era molt millor
un dictador
que en un rei absolutista
sí
clar
és que
en aquella època
era un altre tema
no és el concepte
que tenim del segle XX
exacte
dels dictadors
aquí nosaltres hem passat
per una mena de democràcia
o pseudo democràcia
que no volem
com a mínim
no volem perdre-la
vull dir
perquè tenim una democràcia
sota una constitució
amb elements
franquistoides
i a sobre
clar
és que per ells
és un mínim
perquè més enrere ja no
més enrere ja és el terror
que tenen de reconèixer
el que hi havia
exacte
llavors
a lo mínim
o lo més proper
que es poden agafar
és a l'això
a més
perquè va ser un pacte
no parlat
entre militars
i civils
i els militars
us deien
no ens farem mal
oi que no
exacte
perquè l'altre pas
era
ho redactem així
exacte
era muntar l'altra guerra civil
i això seria la problemàtica
molt bé
doncs seguim parlant de llibres
jo parlaré d'un llibre
també petit honet
d'unes 170 pàgines
és un llibre d'un senyor francès
que es diu
Jean-Paul Didier-Loguen
té aquests cognoms
aquests francesos
que dius
oh
mare meva
molt rimbombantes
com a tal
i el llibre es diu
El resto de sus vides
és aquest el nom
clar
dius
ui
ja anem malament
però
me la va recomanar una amiga
i escolta'm
ja està aquest llibre
perquè està molt bé
amb un dia
jo no
perquè faig altres coses a la vida
que no hi hagi solament
però va dir
un dia vaig ser un diumenge a casa
i m'ho vaig llegir
i vaig poder llegir
però és un llibre molt peculiar
és un llibre
que és una història en paral·lel
de dos personatges
un senyor
un noi que es diu
Ambroas
Ambrosio
en francès
que és un
esperate
ho diré bé
un tanatopractor
un tanatopractor
au de la mort
sí
és un home que maquilla
els morts
però també els embalsama
dependrà de quina cosa
o un malatí sempre
però és un tio
es boca guapot
atractivot
però té molt mal contacte
amb els vius
vull dir
ens refereixo
que no es troba massa còmode
amb el món dels vius
en canvi
els morts sí
els morts
els tracta amb molt de carinyo
i genera unes percepcions
de càrregues familiars
i hi ha
una poètica
no direm macabra
però lleugerament macabra
però el que no molesta
a la filla cap
sobre aquest element
en paral·lel
es desenvolupa una noia
que es diu Manel
amb dos L's
Manelle
que és una assistenta
que cuida senyors grans
i senyores grans
i llavors
té diversos senyors i senyores
que entren a les seves vides
d'una forma magnífica
és una noia
que dóna alegria
quan entra a les llocs
i què tal
i no sé què
no sé quantos
i té des del senyor gran
que li posa els 50 euros
sempre en un lloc
a veure si li roben
i ell té una càmera
i la vigila
fins la senyora
que està esperant
per
doncs
que li faci
tot allò de la casa
perquè ja que té una hora
que la nena
treballi
el senyor
que tal com entra
somment li diu
coses maques
i ella li respon
de forma
vull
que estem parlant
d'aquesta dualitat
d'un personatge
que és
tremendament
sociable
per la seva
situació de treball
i l'altre
que no parla amb ningú
perquè ha de parlar
amb la família
i a partir d'una hora i mitja
que jo em dedico
a arreglar
aquesta
i això va saltejant
però està bé
té una certa gràcia
el plantejament
i de cop i volta
això es converteix
en un element
hi ha un d'aquests senyors
que està cuidant
que
passa una sèrie de coses
que això és el que ja no diré
evidentment
és molt negatiu
hi ha una decisió
de vida
per part d'aquesta persona
i es converteix
en un road movie
però amb llibre
i se'n van
curiosament
el que seria
aquest senyor gran
amb la manel
amb l'ambroàs
i amb l'àvia
d'aquest ambroàs
que és la canya
i se'n van
amb un lloc
per fer una sèrie de coses
que al final
no es podran fer
per ells motius
i que generalment
dona una esperança
meravellosa
i oberta
del que és la vida
en general
que aquest lloc
sempre amb la mort
i la properitat
de la mort
perquè s'ha de parlar
doncs tot això
queda molt maco
i molt ben fet
i és una
petita cosa
que dius
per un costat
dius
ai
genera un inici
que dius
a veure
això parà
cap on va
perquè clar
pots trobar
llibres
que van cap a una línia
molt trista
que no ve de gust
llegir-los
a cap edat
sincerament
però aquest
dius
et vas tirant
i al final
et dona aquest cop
que mai és tard
per fer les coses
el que queda de la vida
es diu
el resto de sus vides
el resto de sus vides
a mi em sona això
que no s'ho fiu
que en cinema
no ho sé
jo crec que sí
és bastant recent
el llibre
jo no m'hi equivocat
però m'agradaria
jo em sembla
que no
però jo crec que és un llibre
que va sortir
aquest any passat
perquè són novetats
que no sigui
que no sigui
que fos una pel·lícula
hagin passat en llibre
ojo
també pot ser
ojo amb això
haurem de mirar-ho
és que si
jo precisament
me'n recordo
d'aquest títol
sí
jo crec que sí
el que passa
és que no me'n recordo
de res
i el que tu expliques
doncs jo mirarem
sona una mica
jo no he sentit
a parlar
d'aquesta filia
per dir-ho d'una manera
sí
de trobar-te
més bé
amb els morts
exacte
i ell està
absolutament
és magnífic
el paper que fa ell
és un paper
que podia fer
qual
refereix a un actor
però ha de ser un actor
amb una contenció
per un costat
i per un altre
amb unes reaccions
que no deixa de ser
en el fons
en principi
una pel·lícula
un llibre
perdó
seriós
però que va ser
una comèdia
la Fia Cap
això és lo maco
totes les sortides
de l'àvia
tot el que es genera
per a més
hi ha un gat
també
donant voltes
que dius
aquest gat
que pinta per aquí
però el gat
també genera
una sensació de vida
al voltant
d'aquest lloc
i la veïna de baix
que és una senyora
que també té 60 o 70 anys
però que puja
i està enamorat
del jove
que té 30
vull dir
hi ha unes coses
que entren
no sé
en una línia
gairebé al modovoriana
diria
fins i tot
però que en refereixo
que està bé
que no és tan trist
com pot semblar
el que al principi ha explicat
i això és el que
el que li dóna força
al llibre
molt bé
parles d'Egipte
David
doncs sí
història d'Egipte
el senyor
i Saka Simov
sembla que no
però a part de fer
que per cert
no sé si us ha assabentat
es farà una sèrie
amb la trilogia
que són més
però amb la trilogia
de fundació
anda
no sé si tots l'has llegit
no no no
sé que va la cosa
però
ostres
doncs aprofita
perquè
són llibres
que estan molt bé
però a part d'aquesta
vessant
de ciència-ficció
el senyor Simov
doncs
era un
bueno
era un geni
sí
està considerat
juntament
amb el Dan Simons
no
amb un altre
que no recordo com es diu
sí
amb el Arthur C. Clarke
ah sí
sí
i un altre
i ell
els tres millors
escritors de ciència-ficció
i aquest home
és que ho tocava tot
tot
tot
tot
tocava des de
física
química
el seu coneixement
era brutal
a l'HG Wells
no serà?
no no no
un altre
no no
esclavint
esclavint
no no no
i també dedicava a història
i ha escrit molts llibres
d'història
dels romans
dels grecs
i dels egiptes
anda
i em va passar per les mans
i dic
ah
anem a recordar
i
no recordava haver-me'l llegit
o poder sí
però és un d'aquests llibres
que com són dades
no són una història
que et queda
però i t'ho explica molt a met
a més a més
a més de tota la sapiència
que tenia
doncs sabia explicar-la
i sabia transmetre-la
molt bé
era un gran pedagog
i
i en aquest cas
ens explica
la història d'Egipte
dels de l'any
més o menys
8.000
abans de Crist
uf
fins gairebé
a l'any 80
aviam
tot el que és la part
de
de
de l'imperi antic
tot això i tal
des de la presa
de Constantinople
per part dels tucs
de 1400 i pico
fins a l'època actual
s'ho liquida
les
20 pàgines últimes
per dir alguna cosa
llavors és tota la part
dels faraons
d'aquesta història
però això és dents
eh
no però
no no no
és en sota
perquè jo he hagut de passar
per aquesta criba
sí home
una cosa és a nivell
a més un llibret
o sigui
va
es pot dir que ho va resumint
però t'ho va explicant
prou a més
i sap destacar
de cada
de cada moment
home
no et fa
un detall
de tots els faraons
sinó destaca
destaca
els més
els més
els més
els més importants
els més importants
clar
i
però bé
però ho sap tocar molt bé
t'explica fins i tot
l'entrada del cristianisme
en
en l'imperi romà
com va afectar això
perquè ja es va formar
el que després
el per què
es va formar ja
per exemple
l'església copta
el cristianisme copta
això és interessant
que ve d'un concepte
de
això és interessant
de la formació
o sigui
va haver una discussió
molt
molt grossa
de
de com
crist estava
de com crist estava fet
per tant
perdona
els coptes provenen
de l'església ortodoxa
sí sí
no no no
era al principi
directament del cristianisme
del cristianisme
va haver un
de com crist estava fet
si era un ésser sagrat
o no era un ésser sagrat
si tenia diverses formes
si només en tenia una
vale
i
i en aquest sentit
va ser quan es va ascindir
a més
si no s'església copta
que només està allà
no hi ha enlloc més
cert cert
sí sí
i
t'explica tot això
està molt bé
molt bé
amb l'estil de l'Asimov
qui ha llegit coses
a Asimov
és un escriptor
que encara que no siguis
de la matèria
doncs
ostres
passa sol
passa sol
sí sí sí
molt bé
molt bé
perfecte
bé
doncs
sí
jo crec que si la posarem
si em permeteu
tres segons
perquè aquests aparells
a vegades van com volen
i ja tinc la sensació
que això
ah menys mal
perquè a vegades
no ens surt
sí
bé doncs
el que farem serà això
recordar
una cançó
que forma part
d'una pel·lícula
de l'any 1999
de Milos Forman
i abans una mica
ja han comentat
aquest senyor particular
i molt original
a vegades
i l'altre dia
a la televisió
quan l'acomiadaven
o explicaven com era
parlava d'un director peculiar
molt canviant
amb una manera
de fer a vegades
molt punyent
i molt directa
bé
jo el que sí que puc dir
és que per mi
ha estat una persona
que sempre
cada pel·lícula
que he vist d'ell
que tampoc he seguit
amb una filmografia
massa directa
ha sigut molt diferent
a totes
és el de Madeus també
sí exactament
el de Madeus
és que clar
Madeus
Ger
Balmond
Balmond encara
no
Man on the Moon
és que no té res a veure
és que
és tot un
no sé
un procés
que dius
escolta
doncs
és el viat
sí
que l'exceptem
perfectament
doncs escoltem
aquest Man on the Moon
de Rem
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
here's a truck stop
instead of St. Peter's
ja ja ja ja
ja
mister Andy Kaufman's gone wrestling
yeah ja ja
ja ja
Andy
did you hear
about this one
tell me
how you're
locked in the fun
doncs
deixem els
diguem
no
no
no
no
no
deixem el Rem
que per mi és un dels grups més interessants dels anys 90 sobretot
i bé
i que també estan una miqueta oblidats ara deixats por ahí en aquest món
i que justament aquesta pel·lícula Man on the Moon
tota la banda sonora la va fer Rem
a banda del tema principal que és aquest
que va ser molt famós i va arribar a ser número 1 a Roda el Món
doncs va fer la banda sonora
que és molt pacorera
que és un grup molt pop i molt
molt marcat amb la manera de fer
bueno doncs ens fixarem més en aquesta banda sonora
perquè no ho sabia que tot estava fet a parell
bé
doncs entrem al món del cinema
com dèiem
i comencem amb una estrena
que per cert
la va recomanar la infant Helena
no sí
sí
no
m'has quedat res perquè li van preguntar
no és quan jo estava veient la tele
no jo he sigut molt dolent ara ho sé
no no no però entenem
ara m'ho estic de paraules
que ningú ens hem de riure
no precisament el que parlaré
clar és que justament hi ha aquesta idea
però és que va ser que
sabeu que va passar una problemàtica
amb la Letícia i la reina Sofía
que li va fer un mal carament
llavors van enganxar aquesta que sortia d'un cinema
a la infanta
i li diu
escolta'm què li parece a usted esto de su madre con la Letícia
jo solo recomiendo una pel·lícula
campeones
una pel·lícula maravillosa
que valia pena
i tal
no sé què
i semblava que valia dels mons de llupi
però bueno
ho veient en refreixo
que venia d'aquella manera
però que realment és una pel·lícula
que té un contingut
falta
falten gens
sí
aquí és un problema genètic
quan es barreja la mateixa sang
la cosa no va massa fina
és un tema homofílic
que es diu
sí
sí
sí
però això és homofílic
perquè jo tenia una tia casada amb un oncle
ai
i també
i ells germans
i allò no és bo
i bueno
coses d'aquestes
que jo penso que el temps demostren que no
sí
evidentment
doncs
la veritat és que jo tenia
les meves reserves anar a veure aquesta pel·lícula
perquè
tenia com estava tractada
o com tractaria el tema
sí
fa por
discapacitat intel·lectual
i llavors
igual
hi ha persones que diuen
no
això ja no es diu així
perquè anem canviant
i anem valorant
també ha sortit
en algun moment surt això
a la pel·lícula
i bueno
estava bastant ben tractat
quin és el problema
d'aquesta pel·lícula
doncs
per mi
és que només ens podem entendre
o tenir joia
amb la festa
amb l'esclat de joia
amb el triomf final
en definitiva
ser campions
no
i llavors
esclar
tu quan
quan entres
amb aquesta paraula
i el que
i del que et parlen
dius
ja
ja pots comptar
però bueno
fa una petita maniobra
cap al final
aquest alfèser
que és el seu
realitzador
i diem
que ho arregla
fins i tot això
vull dir
fa una cosa
que
amb un acudit
verbal
i d'una altra manera
què és el que passa
el que trobo malament
és que hem de parlar
de campions
hem de parlar
de l'èxit absolut
no parlem
de que gairebé
tothom és normal
i si té algun problema
probablement
si ho fas
molt bé
molt bé
molt bé
perquè és molt exigent
les coses poden funcionar
no senyor
hem de parlar
de
uah
l'esclat total
si t'hi poses
és per guanyar
si no guanyes
no t'hi poses
no val els pàrrecs
i llavors
això és
això és la base
de la pel·lícula
la base no
però és qui va implícit
clar
perquè es domina
per tot arreu
això no
la base no
la base és
i això sí
és com el torrente
si m'apures
no no
però espera
no no
no m'ho espatlles
no home no
quan s'ajunta
si et mires
la colla patolella
amb la que s'ajunta
dius
Déu-n'hi-do
i allà van a fer
van o a partotes
o no s'hi posen
no sé si per aquí va igual
ja
no perquè aquí
és un altre
comença prou bé
és un entrenador
que és un mal
és com una criatura
fins i tot
li diuen
la seva pròpia do
en un moment determinat
ets un Peter Pan
tens por de tot
i esclar
i això els fa estar separats
i tal
però és un bon entrenador
de bàsquet
és el Jorge Gutiérrez
no?
és el que té
algun aspecte
de dificultat
a casa seva
es veu que si m'han dit això
jo no ho sé
ah no, no sabia això
no sabia
fa bé
aquest tio és molt bo
aquest no és el d'Eisla Mínima?
clar, l'Eisla Mínima
el que ha guanyat
el d'Eisla Mínima
el d'Eisla Mínima
el que ha guanyat
és el d'Eisla Mínima
el policia
el policia més dur
i el que fa l'autor
que la vaig comentar jo
l'altre dia
és magnífica
que és un paper genial
i ha guanyat un Goya
aquest any
per quina pel·lícula
l'Eisla Mínima
a parlar
per l'autor
era
o no
ai no ho sé
ha guanyat alguna cosa
digues
digues
ja no m'hi fixo gaire
no
ja estic jo
per fixar-me
estem aquí
els friquis
com tracta el tema
de la discapacitat
no
doncs
ho tracta bé
en l'aspecte
d'una varietat
de persones
que no tots són iguals
i aquí
això està molt bé
perquè això
dius
com a mínim
t'assaventes
el que per què no es dutxa
perquè quan era patit
no d'allò
el que té por
de pujar a l'ascensor
però
aquest té una gràcia
anar a la pel·lícula
està molt bé
i bé
vull dir
anem
i el que diu
hi ha un tros
que sí
que m'ha fet molta gràcia
perquè
n'hi ha una
que és
bueno
és el cicl de Tavon
no
és una xicota
que es fa
entranyable
de seguida
no
sí
sí
i hi ha un
quan juguen
en un partit
no
hi ha un
que diu
aquest paio
no pot ser
si no l'anulem
i llavors diu
jo em sembla
que el puc anular
aquesta saps
ho diu
d'aquella manera
i llavors
diu
total
o només parcial
li diu
no lo total
perquè aquest tio
era allò
però
aquest equip
són
tots pateixen
algun índex de down
o altres
malaltres
patologies
hi ha un aspecte
que és aquell
de dir
tots tenen dificultats
i ell
precisament
perquè té un accident
perquè l'han fotut fora
de l'equip
i tot això
llavors
troba'm una jutja
que té
la missió
aquesta jutja
d'això
que aquests nens
tinguin
algun sentit
i perquè tinguin
algun sentit
i això em sembla
que està bé
ha de ser un professional
que ha d'entendre
allò
si no ho entén
pots tenir
tota la bona fe
del món
però aquells
es quedaran allà
i llavors
doncs
l'enganxa
com que fa
totes aquestes coses
diu
d'entrenador
a l'equip aquell
i quan arriba
allà
on m'han posat
de tota manera
ho va superant
i llavors
s'entendreix
tot plecat
i acaba
que
com que
si no guanyen
gaire bé
llavors
la cosa
està amb això
que hem d'anar
a parar
a la festa
jo ja fa molt
temps
que ho he comentat
jo quan era jove
ja ho deia
molt bé
quan estem
en una festa
ja la companyia
d'aigües
sempre estem
molt feliços
ens comuniquem
perquè a més a més
la beguda
i tot ajuda
però jo sempre
els he dit
ara hauríem d'aconseguir
fer-ho
sense necessitat
de beguda
ni menjar
i llavors
se m'afusellava
això és el que
per mi té
de problemàtica
la película
tot és una cosa
està molt bé
la noia
no sé qui és
aquella noia
ja ho direm
però el Fèser
és un personatge peculiar
perquè va fer Camino
que no tenia
clar
que era un altre món
absolutament
potentíssima
hi ha una particularitat
també molt interessant
que
ressalta sempre
aquelles constants
del context social
en què vivim
fins i tot
les més negatives
i això està molt bé
això m'ha semblat
molt
molt bé
l'existència
per exemple
en diré un
de l'existència
d'això
de color
és que dèiem
d'anar
a un lloc
a reciclar-te
per tenir
una feia més potente
també en parla d'això
bueno
escoltem
potser l'estudirem
no no
jo sempre
he dit
que ja la veuré
tampoc és una cosa
però bueno
si una miqueta
té una embranzida
la pel·lícula
i entra
entra amb
mansida
perquè és que
cau tan bé
tota la colla aquesta
i si no tots
doncs
Déu-n'hi-do
llavors
doncs
dius
clar
fas amic d'ells
no
jo no m'ho he passat malament
no no no
però clar
una cosa és que no m'ho passi bé
i l'altre és que
que diguin que és una meravella
no
això no és així
però bueno
doncs
jo tinc que dir
que
jo he vist una pel·lícula
que ja m'ha semblat
una autèntica meravella
jo sé que
jo sé que al Nacho
no li va agradar gens ni mica
o poquet
en canvi a la seva parella
es va tornar boja
el dia cantant les cançons
d'aquesta pel·lícula
comentarem ara
i la Rosa
l'altre dia que comentàvem
també
em va dir que sí
que és una pel·lícula
boníssima
i molt correcta
i tal
que és el Gran Showman
clar
el Gran Showman
el Gran Showman
sí, sí, sí
és el de Hugh Jackman
que és un musical
que és aquell que té
el circ
estan estracanades
si vols tu
això mateix
però clar
jo n'hi ha molta por
perquè aquesta mateixa
productora
era la productora
que havia fet
tant la música
com la idea
de l'Adalán
clar
a partir d'aquí
jo veia l'Adalán
que vaig dir
que és això
clar
que la temàtica
em va avorrir profundament
que la música
no negaré
que hi ha dos o tres temes
molt bons
no?
el City of Stars
i tal
em permets un moment?
aquesta és la pel·lícula
que és al contrari
de l'obra mestra
la parada dels monstres
exacte
és tot el contrari
clar, clar
té una vinculació
però no té res a veure
perquè hi ha molt ressentiment
moltes pensades
actuen amb molta estima
en canvi
la parada dels monstres
allà no hi ha
no hi ha compassió
allò
allò que deies abans
de campeones
sí
que veus tot un repartiment
de caràcters
aquí
a Fricks
la parada dels monstres
veus que
la gent així
moltes vegades
amb...
guanyi
no, no
que gasten una mala llet
que et caga
sí, sí, sí
que dius
sí, també podria
utilitzar aquest terme
en el tema
de la discapacitat
perquè jo ho conec
una mica
això no massa
però una mica
i no tot és tan meravellós
no, no, no
no sabem
de sobre
clar, clar, clar
en Fricks
allà
diuen
aquesta és un mal bitxo
anem a parella
i van a parella
i no
i no dura
sí, sí, sí
molt bé
però una miqueta
és això
és un personatge
que no recordo ara
exactament com es diu
Barnum
Barnum, això
és que estava pensant
era algo de Barnes
i estava donant-li voltes
si tu recordes
el mayor espectáculo del mundo
del Charlton Heston
que sortia
el James Stewart
que tenia
sempre anava
amb la cara pintada
de pallasso
doncs
el circ aquell
era el circ Barnum
sí, sí
és que l'estava donant voltes
va ser un dels circs
més grans
que hi havia a l'Amèrica
sí, jo he vist
fa com dues o tres setmanes
i ara m'estaven recordant el nom
però no em sortia
bé, de fet
el circ
va néixer amb aquesta gent
perquè com que van quedar
sense vocal
allò on actuaven
llavors van inventar
com a feix d'inaran
allà al mig del no-res
no?
sí, sí
bueno, doncs això
bàsicament és una clar
inicialment
podria ser una història
dramàtica
sense cap tipus de problema
amb el que es crea
aquest senyor
que és una mena de persona
que es va movent
en l'àmbit dels negocis
no?
i inicialment
el que agafa
és una mena de museu
d'antiguitats
i d'éssers morts
no?
que estaven embalsamats
no?
és una cosa clar
i les nenes
a les seves filles
diuen
escolta, tu has agafat un negoci
que no funciona
lògicament
diu
perquè és un negoci
que estan morts
llavors fes una cosa en vida
i a partir d'aquí
para començar
amb les revoltes
no?
i pensa
alguna cosa en vida
o que sigui diferent
i tal
i comença a buscar
aquests
frics
no?
aquestes persones
no?
que serà la base
d'aquest tipus
de circa
posteriorment
vull dir
tindrà molt d'èxit
amb el de curs
no?
fins i tot
hi ha por ahí imatges
no?
d'una mena de zoos
fins i tot
existien a França
zoos
amb persones
polinesis
i tot això
ho imagino
que arriba fins i tot
el negre de banyoles
que et pensaves
que era
exacte
tot això
vull dir
que era d'aquesta línia
però vius
que estaven allà
com
mira este negrito
mira clar
les coses d'aquella època
terribles
la qüestió està
en què l'obra en si mateixa
és una pel·lícula
que a mi
em va semblar
rodona
en quant a contingut
no t'avorreixes
en cap moment
per mi eh
jo no em vaig avorrir
en cap moment
és un director
que es diu
Michael Gracie
i que em sembla
que no ha fet res
és la primera pel·lícula
que feia
exacte
i vaig mirar
jo juraria
que vaig mirar-ho
i cap problema
amb això
i la banda sonora
que és de la mateixa
que dius
d'aquesta gent
de la La Land
dius
no té res a veure
ha fet una banda sonora
trepidant
absolutament
és una
a veure
visualment
és una certa revisió
no és el mateix
eh
del Molint Ruix
no és el mateix
perquè el Molint Ruix
és una potència
a l'anèsima potència
ben millor dit
Bas Lurman
es torna boig
a Molint Ruix
aquests primers 20 minuts
són els 20 minuts
per mi més dinàmics
de la història del cinema
és una borrada allò
però aquí en canvi
té un cert dinamisme
un cert element
i la música
està molt ben parida
molt ben pensada
perquè les balades
són balades
clàssiques
a l'estil del Memory
de Cats
i aquestes cançons
que et queden allò clavades
al cor
quan sents un musical
però en canvi
les cançons rítmiques
tenen una cosa
molt intel·ligenta
i és que utilitzen
sons tribals
i això
ja sabem que l'agrada molt
sons tribals
sí, sí, sí
molta percussió
i molt cor
i els coros
constantment donen voltes
a més
comencen d'una forma
molt comercial
molt lentes
i es van entrant
en la línia
del que avui en dia
s'utilitza
la música de ball
que entren molt a poc a poc
i la música va entrant
amb molta força
i acaba sent una potència
i canten tots
com li donen la gana
sempre canten ells
és que el Hugh Young
m'encanta
però la mare
que el va fer
i la noia
que fa de la Jenny Lind
que és una criatura
i tal
canta una cançó
que es diu
Never Enough Be
i és que
però escolta'm
que faig un disc
aquesta criatura
per tant
és una pel·lícula
rodona
que parla de la vida
d'aquest senyor
de com se'n va més enllà
perquè vol fer un teatre
més seriós
un circ més seriós
perquè promociona
aquella persona
entra al món
de la lírica
i se n'en foten d'ell
perquè ell guanya
a nivell social
però clar
no deixa de ser
el del circo
que prové
de la pata baixa
això també queda clar
queda molt clar
aquest classisme
de la burguesia
lundinenca
americana
americana
perdó
és que va barrejar
amb una altra cosa
exacte
per això dic
que val la pena
és una pel·lícula
meravellosa
rodona
jo m'ho vaig passar molt bé
per tant
recomanable
Victoria Abdul
David
estic fent freer
aquest senyor
és variable també
molt bé
doncs
ens parla
només començar
de la solitud
del poder
també m'ho crec
això jo
i això és un problema
és una persona
que ha tingut la sort
o la desgràcia
en aquest cas
d'arregnar
molts anys
molts anys
que va ser
ara ja ha sigut
superat
per la reina
actual
d'Anglaterra
però en el seu moment
va ser
sí, molts anys
me'n recordo
va ser el regnat
més llarg
que hi ha hagut
clar, això comporta
un desgast
un desgast
i sobretot
amb la relació
amb qui
t'envolta més
que són gent
poderosa
a la vegada
també
la reina
no s'envolta
de gent del carrer
i menys
d'aquella època
i si avui no passa
imagina
d'aquella època
encara menys
tots són
molt poderosos
i que l'únic
que pretenen
és satisfer-la
clar, això et dona
això arriba a cansar
realment
perquè en el moment
només començar
el film
hi ha una escena
molt
paradigmàtica
i que és que
clar
cada dos per tres
nosaltres no estem
acostumats
però és bo que allà
els grans àpats
són el pa de cada dia
el que tu puguis
menjar
en la teva intimitat
doncs
no ho és
és els grans àpats
una taula
que es perd
de vista
i clar
i la gent
quan arriba allà
va
no afamada
no
el següent
tot i ser rics
també tenen gana
i
i també mengen
i també mengen
però tant
o sigui
ningú menja
fins que la reina comença
i clar
els cambrers
no poden repartir plats
que evidentment
a qui primer serveixen
és a la reina
i curiosament
és una reina
que està feta amb un bucoi
o sigui
ja no et dic
a la velocitat
que menja
que és reina
o sigui
a l'últim
que li posen el plat
es pot dir
que li posen
i li treuen
perquè quan ella acaba
es retira
el primer plat
es retira
quan ella acaba
ja s'ha acabat
s'ha acabat
tothom ha deixat de menjar
clar
el primer
el segon que han servit
té temps de menjar
però l'últim
és que ni l'en suma
que bon això
i dos d'or
i doncs què passa
passa que
d'alguna forma
aquesta dona
està cansada
i doncs
fan venir
a dos individus
de la Índia
només pel fet
d'entregar-li
una medalleta
així
com una moneda
no?
que no sé
ni el nom que té
bueno
la dona està allà
amb el suport
d'haver acabat
de dinar
que està allò
que se li va
li ensenyen
la moneda
a la dona
a més la dona
la veus
acabada
que dius
buf
ja estic d'estar
en aquest món
sí, sí
la vida
ja li és igual
d'estar per sobre
de la vida
el mal
ja no fa casa
ningú
i ensen la medalla
i se la queda
mirant així
com que
això què és
el gran no sé què
i es veu
que el personatge
que li entrega
és un indi jove
tot guapot
i tal
i clar
la dona era
es veu que
en sus años
era com
Isabel II
de la d'aquí
que era
que si
es va estar
diuen que mig liada
amb el seu
això sí
va ser molt fidel
al seu marit
fins que es va morir
clar
i doncs es va tenir
que buscar les garrofes
en un altre lloc
i primer
es va liar
diuen
amb un
amb un criat
que es deia Jim Brown
que era un
que ja han fet
van fer un film
també al seu moment
i
i
però aquest home
també va traspassar
d'una forma
els que els va anar
enterrant a tots
la dona
si va viure més anys
i
hi ha un moment
hi ha un creument
de mirades
entre
l'indi
i la reina
que penses
ai ai ai
que ha gosat
mirar-li els ulls
però l'home
és que
irradia
una bondat
i una sinceritat
tal pels ulls
que la dona
es queda
així com a
dient
ostres
i sí sí
i el fa cridar
que vingui aquell
però en principi
quan el fa cridar
els posen
de cambrers
un indi
que ha de fer
de cambrer
no
en la concepció
anglesa
de l'època victoriana
un indi
és un servent
no pot oferir més
que això
però ella no
ella va més enllà
hi ha tanta diferència
ara
sí sí
però bueno
ella va una mica més enllà
i primer clar
i
a més a més
aquí intervé el factor
d'escaro
ell
el noi ha percebut
una ànima
torturada
i solitària
i diu
anem a allaugerir-la
d'aquesta solitud
però amb tota la bona fe del món
amb quina intenció
no no
amb la intenció
amb tota la bona fe del món
i ho dic en sèrio
jo també ho faria
i va cap allà
i es posa a xerrar amb ella
i clar
ella se li obre un món nou
perquè ella és
en paradíl de la Índia
però no en té ni papa
del que ja passa a la Índia
clar
no en té ni idea
ni ho ha vist mai
ni ho veurà
perquè ell li comença a explicar
un altre univers
que forma part de la Índia
clar
ella diu
ostres
jo sóc emparellido d'això
i no en tinc ni idea
com és això
oh que maco
i li parla
un detall
li parla d'un mango
la fruita aquesta
i diu
i li explica els gusts
que fa
i tot plegat
i clar
ella
diu
ostres
jo em vull un
i el primer criat
que passa
bueno
un d'aquests
llepaculs
un indi
no no
un indi no
un dels seus
ah un dels seus
diu
és que vull un mango
diu
esclar tix
és que això
només escriu la Índia
collons
jo sóc l'emperador de la Índia
i porta'm un mango
el bo del cas
és el dia que li porten el mango
clar
estan tots amb l'indi
tota l'aristocràcia
està amb l'indi
que no poden amb ell
ni volem
perquè clar
els ha suplantat a tots
en bona fe
en bona fe
els ha suplantat en tots
ha deixat l'acord
ha quedat relegada
és el que hauria de ser
i clar
i clar
i diuen
ara té
que ara li portarem el mango
i així si li porten una caixeta
amb un mango
i ve l'indi
i l'ensuma
diu
ella el veu
fa així una caràl
el mango
que ve i gràcies
quan ve i l'ensuma
diu
està passat
ai
i els altres
m'hi cauen
el portador de la Índia
fins aquí
es passa eh
no calia ser
no calia ser indi
per veure que jo estava
podrint
però li feia il·lusió
a la senyora
no
però jo
en què em vaig quedar
jo amb aquest film
em vaig quedar
perquè
l'optimisme
ella
l'agafa com a mestra
clar
sí
ja no l'agafa com a criat
no
l'iguala
a tota la resta
de l'acord
i el tracta de mestra
perquè ell
ell li ensenya
a escriure
a escriure
la llengua
la llengua
però diu
no ensenya'm indi
no
indi no
que això ho parla el poble
és que també
eren classistes
a la vegada
ells mateixos
també
aquí també ho érem
sí sí
indi no
ensenyo
no
t'ho ressalto
aquí també ho
urdo
o no sé quina llengua
sí sí
bueno
una d'aquelles d'allà
i ella aprèn
la cal·ligrafia urdo
hòstia
sí sí sí
i ell li ensenya de tot
i
em vaig quedar amb el fet
que moltes vegades
ella clar
ella té ja
80 i pico d'anys
l'edat que ja
sí sí
i no va tenir cap mena d'una dona
que
clar
tot i ser
regna
o reina
i emperadriu del que va ser
en el fons era una ignoranda
de la vida
sí
amb molts temes
i va trobar una persona
que era
molt més jove que ella
perquè era jove
però era
un
era un sabrut de la vida
era sàvia
no cal
i en aquest món dius
no cal
ser gran
per saber de la vida
no
clar
hi ha gent jove
que
molt poc ha viscut
ja ha viscut molt més que tu
per donar-te
per donar-te lliçons
lliçons i emperes
no
el què el què
ja ho deies tu
no no sempre ha de ser així
no
clar clar clar
ostres
evidentment no dic què passa
quan es mor la reina
no
clar
però bueno jo
tranquils que jo
no no perquè jo sapia que ho vull veure
la tinc un parell donant voltes
i que a veure si em ve de gust
això
el què
ens ho aniràs explicant
això
bueno ja la comentaré
quan la veig el xesco ja la comentaré
no no perquè jo és que
jo sóc molt de Stephen Friars
no i les vol dir quasi tot
home tot tot
però gairebé tot i vist
llavors clar
que ja la volia veure
home la Judy Dench fa un
sí no no
aquesta senyora és bastant
la Judy Dench és bastant
és una d'aquestes que
té unes quantes d'aquestes
grans dames
de l'escenari
sobretot britànic i tal
que ostres
que són genials
no no és
després em vaig documentar
bueno em vaig documentar
vaig buscar fotos
de realment com era
home havia
a l'indi
ens l'han posat
ens l'han caracteritzat
a gust actual
tu mires
a l'indi
a gust
de l'època
i és un senyor rodó
com una poma
però és que mires
la reina
i és que
era una cíndria
per dir alguna cosa
clar clar
sí sí
és que la reina victòria
la reina victòria
era
era gent sagrà
i bueno
no no no
físic i mentalment
no
molt bé
doncs queden 5 minutets
algo més David
no
recomanar
recomanar
la pel·lícula
bueno
vaig recuperar
una pel·lícula
que és Rio Bravo
sí
que per mi allò
és l'essència
no és un film
no és un western
del John Ford
és el Howard Hawks
clar
però
ostres tu
ja
és que
és com
qui va matar
l'Ithribalance
perquè hi ha
tota una munió
de personatges
però és que
aquesta
amb una
com es diu
aquesta
ai
ara s'ha de dos
en el cel
l'actriu
la
la que feia
Mujer Policia
la Mujer Policia
després
posteriori
sí
ja sí
bueno
allà
aparecerà
al restaurant
sí
i que
amb el
Ricky Nelson
que també feia
així de
ídol de l'època
bé
amb un
Dean Martin
espectacular
sí
ho té tot
aquest film
jo crec que
és la millor
que va fer
el Dean Martin
perquè
l'altre
era
una mica
així
a més
amb un paper
que ja li anava
amb ell
quan canta la cançó
allò és genial
és estar amb el seu paper
l'has tirat
al divan
Dean Martin
tenia molt bona veu
aquest home
l'Angie Dickinson
l'Angie Dickinson
està espectacular
aquesta dona
i ho fa
fantàstic
era molt bona actria
ara m'has fet recordar
la pel·lícula
sí
ho fa espectacular
i el John Wayne
fa de John Wayne
com ha fet sempre
i diu
si no fes el John Wayne
no seria John Wayne
és que és
ja està allà
i ja te'l creus
i ja és el que fa
faltava
hi ha una pel·lícula
que vaig veure
no no no
tranquil tranquil
el que passa és que no me'n recordo del títol
no vols parlar de figures ocultes
ah sí
pregunto
pregunto
no no no
només creia perquè
perquè ja per
bueno
ja parlem la setmana que ve
figures ocultes
sí
són aquelles tres enginyeres
que
saltant-se totes les normes
de la NASA
i això
de la raça blanca
segurament
saberudes també
més ho pogués
igual
que també són saberuts
allà a la NASA
perquè és allà dins
i llavors és una pel·lícula que té la mateixa trampa
que el que hem esmentat
d'això
de Campiones
vull dir que
bueno
acabes que quedes embargat
de tant
com ho arreglen
però
paral·lelament també
doncs són d'aquelles pel·lícules
que creen
una situació
que és molt bona
i és que en definitiva
aquestes tres dones
que havien treballat a la NASA
no estaven apuntades enlloc
que es veu
és com si no haguessin existit
perquè eren de color
i llavors dius
home
com a mínim
sabem alguna cosa
que té
vaja
que és totalment injust
que no d'allò
i això és el que té de bo
ara
després de l'altre
i una miqueta també
per allà
està molt ben portada
però jo crec que hi ha
una miqueta
del que dius tu
de ximpum
que d'acord
vinga va
l'Otavia Spencer
està genial
però ho tens aquí
per exemple
aquella seqüència
i pobreta anar amunt i avall
com unes corredisses
per anar a pixar
ai ai ai pobreta
és Octavia Spencer
no?
no
no és quina és
la que ha fet
la forma de l'agua
l'amiga de la noia mura
i tal
aquesta és magnífic
fa un paper genit
i les altres també
sí sí
és la mateixa
que fa aquest paper
però res
jo crec que és una pel·lícula
molt rodona
amb el plantejament
molt pensada pels Oscars
el bo del cas
és que els astronautes
jo vaig llegir
que un dels que van anar a la Lluna
tot i que hi havia ordinadors
que ja feien la feina
de càlcul matemàtic
ell no se'n refiava
perquè un cop
havia hagut un error
i ell fins que on
una d'aquestes tres noies
no sé quina
la matemàtica
no li revisava
els càlculs
de trajectòries i tal
ell no donava per bo
allò
estem parlant
que estem a les bacerroles
dels ordinadors
d'aquelles errades
imagino bestials
que van portar
un ordinador allà
que era com si
era un temps
exacte
i allò tindria
de potència què?
no
avui ni un mòbil
un mòbil
un mòbil
d'avui dia
et donaria
10.000 voltes
a qual sou l'ordinador
d'aquella època
10.000 voltes
té joc
és una pel·lícula
que té joc
i a part d'això
que entra bé
perquè encara que si un tema
que a nosaltres
no ens toqui directament
bueno
entra molt correcte
i estem així
doncs com molt
Kevin Cost
no fa un paper correcte
clar sí
Kevin Cost
que està una miqueta
també oblidadet
o fa coses una mica
passades de voltes
ja
aquí està correcte
aquí està bé
està correcte
ja el col·loquen i tal
bueno
doncs és el que toca
ens ho oblidarem
bueno sí
ens queda un minutet encara
si voleu acabar
bueno jo només volia dir
la batalla dels sexes
que recrea
el partit
que va haver als anys 70
entre la
la dominadora del tènis
femení
que era la Billie Jean King
i un antic
un antic campió
de Wimbledon
que era
no sé com es deia
Riggs
dels anys 40
i que era
predominava molt
el masclisme
de l'època
però
bé
ja l'expliquen
el segon dia
exacte
això mateix
una mica
deixem allò
la mel
als llavis
i a partir d'aquí
doncs
sí sí
com jo
ara què
ara què ha passat
amb la pel·lícula
veig que no tenim temps
doncs ho expliquem
res
ens veiem la setmana que ve
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
a bit
imat
la ràdio
es fer
dupes
dupes
g bent
Fins demà!