Cuideu-vos molt, una abraçada molt gran
Fins dijous que ve, adeu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ho porten bé.
Jo crec que sí. Esperem que ho portin més.
És que nosaltres ho portem sempre.
Més que suportar, que ho portin bé.
Fantàstic. Doncs, molt bé,
el que farem, com sempre, és parlar-vos una miqueta
del món de la cultura. Avui tractarem
el tema de museus,
aprofitant la vinentesa de la nit dels museus,
la rosa se'ns va anar a Esplugues
a Llobregat, mai millor dit.
Exacte, vull dir, clar, estem aquí a Ràdio d'Esvern.
Una gran sorpresa.
Sí, sí, sí, val la pena.
És molt maco. I van anar a veure el museu
Pujol i Bausis i el Museu Cantinturer
que està vinculat de Rajoleta Famosa
que ara no explicarà què tal.
També parlem de literatura. En aquest cas, literatura
espanyola, lògicament,
perquè és el que diem.
Crec que tenim artistes locals magnífics
i bons literats locals, però també toca
parlar de fora. I parlarem d'Arturo
Pérez Reverte, un peso pesado
de l'acadèmia i un peso pesado
del que serà literatura espanyola,
amb hombres buenos. I de cinema
farem una miqueta un joc
de pel·lícules
no vull dir antigues, sinó de fa uns anys
i de novetats. I parlarem, per exemple,
fixeu-vos, des de la Ley del Mas Fuerte
de Fassbinder, que això és una cosa
magnífica i molt trellera,
passant per coses molt actuals, molt banals,
com Walking on the Sunshine, per exemple,
que és aquest musical,
Vuitantero, que ja explicarem.
Però també parlarem de
Concursante, Good Morning Vietnam
i El Maestro de l'Agua, que és l'última opció
de Russell Crowe, la primera pel·lícula
que hi dirigeix, que no ho fa gens malament,
però bé, bueno, ja ho comentarem.
Vinga, anem, anem.
Vinga, anem, anem, i tant.
A vegades, no sempre, doncs, agraden més o menys.
Tindrem un moment per parlar de Vicente Aranda,
que ens ha deixat, lògicament, un dels millors directors
de cinema espanyol, amb 88 anys.
I també escoltarem, bueno, aprofitant justament
aquesta pel·lícula, Walking on the Sunshine,
escoltarem un parell de cançons que surten a la pel·lícula
així, eh?, doncs, per sobre, perquè, bueno,
per recordar, sabem que és un musical
dels anys 80, vull dir, és una pel·lícula actual
que utilitza temes musicals als anys 80, millor dit.
I també tindrem de fons
un senyor que és Dureny Kravitz, no?,
que avui compleix 51 anys.
Un senyor que està vinculat amb el món del pop, del rock,
de la música, doncs, els últims 30 anys...
No, 20 anys.
Ja avui està d'aniversari.
Sí, sí, doncs, mira, 51 anys, vull dir...
Doncs per molts anys.
Clar, que sí.
51 només.
51 només, clar.
Això no és res.
Això està, ja, vamos.
Segur que duplica.
Això està, ja xupau.
Ara meva, no pensem això.
Molt bé.
Vinga, fin.
Doncs comencem pels museus d'esplugues.
Anem pels museus d'esplugues
que estan aquí al costat.
Són els MEL, M-E-L-A,
Museus d'Esplugues de Llobregues.
Es fa gràcia les sigles.
Sí, sí.
Sí, bueno, són dos museus, de fet, eh?
És que formen un conjunt
que és molt interessant de veure,
és molt atractiu.
A més, ho tenim aquí,
doncs ja dic, super, super a prop, no?
I a més, hi ha facilitats també per visitar-lo.
També fan visites guiades, si vols.
Ah, molt bé, molt bé.
O també pots agafar una audioguia,
jo vaig tenir la sort d'aprofitar
la nit dels museus,
que es va celebrar l'altra setmana,
que era aquell divendres el dia 16,
que era la nit,
a la nit obrien tots els museus
des de les 7 del vespre fins,
no sé si a la una de la matinada,
la una, la una, sí.
Una cosa així.
I després, doncs, el cap de setmana,
dissabt i diumenge també continuava
i els podies visitar, eh?
Però tots els museus de Catalunya, eh?
Tots, des del MACBA,
el Manac, el de l'orqueologia,
tots, tots.
El del modernisme, per cert.
El del disseny, sí, també, exacte.
Sí.
I, doncs, mira,
el de la...
Aquests són dos museus
que n'hi ha a Esplugues,
o que s'han museitzat.
Són dos espais, millor dit,
que s'han museitzat,
i actualment un és Can Tinturé,
que és aquella casa tan maca així
de neorrenacientista, no?
Neorrenacientista, sí.
Exacte, tan maca que hi ha
al centre d'Esplugues,
aquella part...
Al carrer de l'Església.
Al carrer de l'Església,
aquella part així...
Crec que és que ja tornar a l'aquest carrer.
Sí, sí que ho és, sí que ho és.
Bé, és una zona maca d'Esplugues
que jo no coneixia
el centre...
És una miqueta de l'encant,
aquell, eh?, de poble,
de convivència,
dels veïns que poden estar pel carrer,
les terracetes també allà,
per prendre alguna cosa...
No sé, em va sorprendre,
no imaginava així pas, no?,
Esplugues.
I, doncs, mira,
Can Tinturé, primer, eh?,
comencem per aquí,
és un museu de ceràmica, d'acord?
I el que fa és albergar
la col·lecció que va formar
un senyor que es deia Salvador Miquel,
que aquest senyor era de Barcelona,
era res, va morir el 83,
només, eh?
I ell es va dedicar
a col·leccionar rajoles
que tenia de les obres
que s'estaven reformant
o d'edificis que s'estaven derruint,
que s'estaven demolint,
a la ciutat de Barcelona,
sobretot, eh?
Després a altres llocs també,
però sobretot a la ciutat de Barcelona.
En derrocs que es feien, jo què sé,
a les cuines,
als menjadors d'aquestes cases, no?
Sobretot a la zona de la Barceloneta,
que és quan ja el barri
va començar a refer-se
i a fer una miqueta allà,
la renovació de la Barceloneta, no?
Ell va començar,
bé, les rajoles que ell va col·leccionar
eren de mitjans del segle XVIII
i cap aquí, no?
Sí.
Que eren maquíssimes,
si veieu els plafons que tenen,
allà està xulíssim.
Clar, en el museu ara ja està tot col·locat,
molt ordenat, molt maco,
amb el seu espai, no?
Amb els seus plafons explicatius, no?
A més, l'audioguia també t'ajuda força.
Però, clar, i en un principi
les tenia a casa seva.
I és molt divertit,
les fotos que té de casa seva,
perquè és que tenia
tots els centímetres quadrats
a les parets,
plens de rajoles.
Sí, sí, sí, una passada.
Però, bueno, Déu-n'hi-do,
la labor,
la tasca que va fer aquest senyor
d'entretenir-se
recollint aquestes rajoles,
perquè és que són una preciositat,
és una xulada.
Són rajoles, sobretot,
unes que es diuen rajoles de mostra,
que era una rajola típica
que feien servir a les cases
postpopulars, sobretot, no?
No amb una fan de decoració,
sinó més aviat de tipus higiènic,
higiènic fins i tot,
que per això es col·locaven a les cuines
o al terra de les cases,
els menjadors i així.
I és una rajoleta quadrada
amb un motiu que es va repetint.
Per això es diu rajola de mostra,
perquè es va repetint aquest motiu,
ja sigui una flor,
ja sigui un girassol,
o ja sigui un altre que es dia,
no me'n recordo,
un motiu així concret
que s'anava repetint,
que era força freqüent.
Però, bueno,
a partir d'aquest motiu
també hi havia altres dibuixos, no?
I ell també després va recollir,
home, alguna més també va recollir,
hi ha algun plafó així també modernista,
per exemple,
senefes o aquests arrenbadors
també que feien després a les cases
més podents ja,
més poder adquisitiu, no?
Sí, sí, sí.
I ha posat, oi?
Doncs ja, vinga.
Clar, clar.
I, bueno, es va entretenir a catalogar-lo,
es va entretenir a fer l'estudi,
a, bueno, a identificar cada una.
Com s'ha de fer.
Com s'ha de fer, sí,
sinó una feina molt, uf,
molt exhaustiva, molt exhaustiva.
Doncs gràcies a aquesta feina
doncs ens ha arribat a nosaltres avui dia
doncs Rajola supermacas, eh?
A més també hi ha un mapa
que t'explica les connexions
que hi havia amb altres països d'Europa, no?
Tenint en compte
les exportacions que es feien també, no?
Les exportacions o les relacions
que hi havia entre diferents països
o ciutats
que eren productores de ceràmica,
doncs des de Barcelona,
doncs alguna ciutat d'Itàlia,
sobretot del Mediterrani, ho veus, no?
Està molt bé, no?
Per exemple, l'aplicació,
mica en mica,
doncs com després es va
a principi era més a tipus blanca,
una miqueta dècnica més senzilla
o tipus de fang,
Rajoles de fang.
I després com van començar
a utilitzar el blau de cobalt,
que és el cobalt,
l'òxid de cobalt
és el que fa
que després el clougras en el fons,
doncs aquell color blau
tan maco i tan típic
de la Rajola.
Que són les Rajoles blanques i blaves.
Les blanques i blaves,
que són,
que ara, clara,
a mi m'hi criden molt l'atenció,
jo les trobo molt maques.
Que hi ha unes,
si la gent les vol veure bé,
al Parc de la Ciutadella,
on està el Castell dels Tres Dragons,
que és aquell espai,
està tot ple d'aquestes ceràmiques
de pujoli i bausis,
perquè perquè la gent
sapia què és,
doncs un dia passeja
pel Parc de la Ciutadella,
que mira aquell edifici
entrant a la mà dreta,
que és meravellós,
que és de Domènec i Montaner,
que van carregar aquest tipus.
Exacte,
és que per això té sentit
veure,
clar,
és recomanable
veure els dos espais
al mateix dia,
no?
Perquè,
si no,
bueno,
si no,
al dia seguits,
no?
Perquè estan superrelacionats,
després anar a visitar
la fàbrica de la Rajoleta,
que es coneixia popularment
com la Rajoleta,
del Pujol i Bau 6,
doncs clar,
és que en aquesta fàbrica
va ser on van sortir
la major part de la producció
d'aquestes Rajoles,
però ja no només
de les Rajoles de mostra,
amb aquesta utilitat,
o amb aquesta finalitat
tan útil,
no tan pràctic,
sinó també
amb una finalitat
ja més decorativa
i llavors
molta de la Rajola
del modernisme,
per no dir tota,
pràcticament,
es va fer,
es va coure
en aquest esforç
i es va dissenyar
fins i tot,
perquè ells tenien
els seus propis
dissenyadors també
o gent que treballava
dibuixants,
que treballaven amb ells
i llavors
feien aquestes...
El propi
Domenic i Montani
dissenyava,
molta més gent,
el Jujol,
em sembla que és...
Aquí parla
de directors artístics,
o sigui,
tenia els seus propis
directors artístics,
de gran regeu,
com era el Joan B.
Alos i Peris,
que diu que aquest
és pare d'una excepcional
ceramista
que també està molt lligada
a la població d'Esplugues,
que es diu
Angelina Alos,
i un altre dissenyador
també que van tenir
de director artístic
és el Francesc
Kerr i Selvas.
Sí,
aquest el coneix.
i el que tu dius,
molts dels arquitectes
modernistes,
com el propi Gaudí,
el Gagliçà,
el Puig i Cadafal,
el Domènech i Montaner,
la Segoda...
Jujol?
Jujol aquí no ho menciona
i no...
Jo no el veig veure res,
el Jujol.
és el millor que ho formo ara.
Igual més endavant,
pensa que el tema
de la rajoleta,
d'aquest museu,
d'aquest forç,
que de fet la rajoleta
és la fàbrica de seràmica,
l'espai que ocupava la fàbrica,
des d'oia hi havia
l'espai per rentar
la fang o la rajola,
els forcs de diferents menes,
tot el que suposava la fàbrica.
La idea és anar-lo...
O sigui,
ara és quan s'està museitzant,
ara és quan s'està museitzant.
Tot això ja forma part
del patrimoni
de la ciutat d'Esplugues.
i l'Ajuntament ho va comprar.
I llavors és ara
quan s'està fent tot això.
És superinteressant
de veure els forcs,
perquè a més pots entrar dins,
els forcs que hi ha
de tipus d'ampolla,
uns altres que són subterranis,
uns altres que són medievals,
els forcs àrabs,
també, amb els arcs,
la forma de...
Hi ha un altre forc
que és metàl·lic.
Bé,
segons el tipus de ceràmica
que en cada moment
estava de moda
o era la producció
que feia la fàbrica,
doncs així anaven adaptant
el tipus de forcs.
És una nació natural,
a veure llum.
És que és una cosa
que és el que diem,
tothom,
i això és lògic,
tothom coneix de ceràmica,
evidentment,
de l'època modernista,
perquè és la més cridaner.
Si te'n vas a la casa Batlló
o te'n vas directament
al Palau de la Música,
la ceràmica,
doncs,
abunda constantment
per diferents decoracions,
o el que fos,
o a l'hospital de Sant Paus,
és evident,
aquest moviment
que hi ha de la ceràmica,
però és que la tradició ceràmica...
Ja veus algunes fotos,
també,
després de composicions
que es van instal·lar.
Exacte,
que poden ser interiors
o exteriors,
arrambadors,
patis interiors,
a la casa Navas,
que hi ha diferents llocs,
que hi ha aquest moviment.
Exacte,
aquestes coses són les que realment
és el que més coneixem,
però no oblidem
que la tradició
de la ceràmica decorativa
a Barcelona
és una cosa
que prové de l'època medieval.
És a dir,
aquí som dels primers
a nivell d'Europa
que s'utilitza aquesta tècnica
per una tradició punament,
perquè al Born
hi ha una tradició molt gran
amb aquest tema
com d'altres qüestions
vinculades amb l'abanisteria,
amb altres qüestions.
Per exemple,
un exemple d'espai
que ningú...
no és que li fa cas,
però ha de mirar cap a dalt
i és, per exemple,
si ens fixem
en el ramat
de la cúpula
de la façana
de la Generalitat de Catalunya.
És un edifici
de l'any 1597,
un edifici del Renaixement,
en teoria.
Doncs aquella cúpula
és una cúpula
ceràmica preciosa,
no de Pujol i Baus,
perquè no existia
en aquell moment,
però em sembla
que és del taller
de Llorenç Rosselló,
que és un altre molt conegut,
o la Casa de la Convalescència,
aquest mateix taller,
vull dir,
que va fer unes obres magnífiques
dedicades a...
vull dir,
ceràmiques de paret
tipus arrambadors
dedicades a Sant Pau,
vull dir,
que hi ha unes peces
meravelloses amb ceràmica
que la gent,
doncs,
no...
vull dir,
que desconeix una mica,
no?,
i que està bé
que mirem el modernisme,
però que mirem també
la tradició ceramista
que hi ha a Catalunya,
no?,
i a Barcelona,
en concret,
per tant,
que ho sapiguem,
no?
Sí, sí,
no?,
i és molt,
és molt,
molt,
molt,
molt,
molt enriquidor,
molt enriquidor,
la fàbrica va funcionar,
de fet,
les primeres instal·lacions
de la fàbrica
estan datades
entre els anys 50 i 60
del cicle 19,
que hi havia,
segurament,
eren dos socis francesos,
el Màrius Jordà,
en Borrell i el Joan Terrada,
i després,
bueno,
una fàbrica de,
doncs això,
de totxos,
no?,
de fet,
en principi era això.
Després ja va ser
la dècada 80-ista,
del 70,
quan ja va,
la empresa va ser comandada
llavors pel Jaume Pujol
i Bausís,
que és quan ja va agafar
molt de relleu ja
com a fàbrica
de ceràmica ornamental.
I és que per la qualitat,
eren unes peces
d'una gran qualitat
i d'una gran bellesa,
és un dels inventors
de la ceràmica vidriada,
vull dir,
que això té molt a veure,
no?,
fins i tot les tècniques també
de pintades per la ceràmica,
no?,
amb el Trapat,
per exemple,
o amb l'altra que era
l'Star City,
també,
hi ha diverses demostracions
allà de com es feia,
no?,
després ja posteriorment
als anys,
bueno,
a finals del segle XIX,
ja passa
a mans del seu fill,
que és el Pau Pujol,
llavors coincideix
amb la major època
d'or de la fàbrica,
diu això,
amb el període
de màxim esplendor
del modernisme,
que per això hem dit
que tot el que
tots els arquitectes
emblemàtics del modernisme
encarregaven
i compraven aquí
les seves peces,
i fins i tot el Gaudí
el que li agradava anar
i remenar
i emportar-se els trossos
per després
els trencadís,
el trencadís,
exacte,
venien d'aquí,
d'aquesta fàbrica.
la major part és cert,
això sí que és veritat,
tot el banc famós
del Parc Güell
és de trossos
de trencadís
d'aquí de Pujol i Bausis,
gran part d'ell,
no tot.
Sí, sí,
es veuen el conjunt patrimonial,
el conjunt d'aquests,
mira,
consta,
per exemple,
es poden visitar
les bases de decantació,
l'estança
dels molins,
el racó del fang,
l'assentament
de la màquina
d'aport
o, ja dic,
el conjunt també
de forts de cocció
que eren de quatre tipus,
els àrabs,
els dos que hi han soterrats,
els dos en forma d'ampolla
i el de reflex metàl·lic.
És molt interessant de veure.
I aquesta,
amb això ja ho acabo d'explicar,
us ho dic perquè
si us ve de gust,
aquest mateix diumenge,
que és dia 31 de maig,
es fa la
335-ena trobada
de col·leccionistes
de Rajola Catalana,
aquesta serà molt maca,
i ceràmica antiga.
Espluga, també.
Allà mateix espluga, sí.
de 10 del matí
a 2 de la tarda,
als Jardins de Cantinture.
Ah.
L'organitza l'associació
catalana de ceràmica.
Sí.
A les 10 es fa l'obertura,
a les 12 ha demostració
de pintada de Rajoles
amb la tècnica de la trepa,
a càrrec del taller
de ceràmica a sot.
Després es farà
un petit sorteig
diudalots
oferts
per els diferents participants.
Ah, per cert,
que allà es podran també
mirar i comprar
si voleu alguna peça
també de ceràmica antiga.
Fantàstic.
I a més,
hi haurà activitats paral·leles,
que aquí és on anem,
que seran
les visites guiades gratuïtes
tant al Museu de Cantinture
com al de la ceràmica
de la Rajoleta.
Molt bé.
I a més,
hi ha també
l'exposició,
les portes obertes
a l'exposició temporal
que es titula
Ceràmica per a la Salut.
Ah.
O sigui, saps
aquells pots
a les farmàcies?
Ah, però és que estic curu, eh?
Doncs això hi ha una exposició
ara a Cantinture,
això aquest diumenge.
Fantàstic.
Però escolta'm,
aprofitem
que ho tenim aquí al costat.
Val la pena més
perquè veig
fan activitats així,
o sigui,
tenen costum
de fer activitats
a nivell pedagògic
també per a les escoles,
a nivell de família,
tot això val la pena.
Sí, sí.
O fins i tot
pots fer un itinerari
per a Esplugues.
Clar que sí.
Jo he agafat informació
per a la passeja
també per a Esplugues.
Sí, no, no, que està molt bé.
És que aquella zona...
I tant, i tant.
Hi ha una part molt poc coneguda
que és aquest convent
em sembla de Santa Maria de Sió,
es diu?
Aquí diu...
No em vull equivocar.
Et diré el nom que diu aquí.
Que és una peça
de Puig i Cadafalc,
que és l'edifici.
És molt senzill,
però és de Puig i Cadafalc
i llavors es va portar
directament un claustre
que estava a...
Aquí diu el Monestir de Montsió.
De Montsió.
Com sé això?
Vale, l'he canviat el nom.
Exacte, Monestir de Montsió.
Que em penso que està habitat
per Montsió.
Sí, sí, sí, exacte.
Però és que aquest claustre
estava ubicat,
si no em vull equivocar,
al carrer Montsió de Barcelona
i està, el claustre
el van portar pedra a pedra
aquí a Esplugues
quan van venir cap aquí a les Monges
i el que és l'església
en si mateixa
del que s'ha de dir
d'aquell convent
es troba a la Rambla a Catalunya.
Pedra a pedra,
és a dir, a Rambla a Catalunya
no li toca
per reconstrucció
cap edifici medieval
perquè no oblidem
que és a l'Eixample.
Tots els edificis que hi ha
exacte, a la zona
de l'Eixample de Barcelona
són tots a partir de 1860
i escaig.
Clar, llavors,
què fa allà al mig
una església?
Doncs quan baixeu
per Rambla a Catalunya
al costat de la Diputació
que queda a mà dreta llavors.
Exacte,
hi ha una església
que sembla medieval,
sembla gòtica
i és gòtica.
I sí que ho és.
Perquè es portava pedra a pedra.
Llavors,
allò és un trosset
del convent
i aquí van portar el claustre.
És un claustre
molt a l'estil
del monestir de Pedralbes.
És molt senzillet.
Sí, aquí hi ha una foto
i ho recorda força.
Exacte,
és aquesta mateixa línia
dels claustres del segle XV
molt estilitzats.
Sí, molt estilitzats.
Però que no hi ha ni cap...
Però molt senzillet també.
Això mateix.
Però no hi ha cap capitell estudiat.
Molt austera.
És una cosa molt austera
però és molt maco de veure.
I l'obren un cop al mes.
No sé quin...
I a més,
un horari molt tonto.
És diumenge
d'11 a 1.
Vull dir,
no hi ha més opció.
Bé,
doncs es pot intentar
visitar també
per veure...
Però bueno,
val la pena
fer una volteta i ja està.
Aquí hi ha un coset
que és macac.
Aquí parla també
del conjunt històric
del Turó de la Sagrera,
de Can Ramoneda
que és una masia sentiga
igual que Can Cortada.
Sí,
hi ha molta masia també,
exacte.
Que estan retocadetes,
lògicament,
en el període
també algunes modernistes.
Bé,
és un espai...
L'Església va patir molt
a la Guerra Civil,
tot sigui dit.
Va quedar com la de Sant Just,
que també va patir molt.
que em refereixo
que els components
d'aquella zona,
és a dir,
hi ha espais
que podien haver estat
més millor en millor estat,
però bueno,
doncs es van destruir
i tot el que va passar,
no?
És lògic.
Bé,
escolta'm,
descobrim les plugues,
vull dir que molta gent
pensa que no té res de particular
i bé,
sí que té cosetes.
Té cosetes,
té cosetes.
No estem parlant
d'un gran patrimoni històric,
però bé,
però val la pena,
val la pena.
Patrimoni pròxim.
Exacte.
Molt bé,
doncs passem a parlar
una miqueta de literatura
i ens anem a parlar
d'aquest tema,
d'aquesta obra
que es diu
Hombres buenos,
d'Arturo Pérez Reverte.
Jo, l'Arturo Pérez Reverte,
personalment,
és un tio que m'agrada molt.
Jo el vaig descobrir
amb El Club d'Humas,
un llibre que fa molt de temps,
un llibre que va fer,
que era tremendament apassionant
i sobretot es va donar a conèixer
el senyor Pérez Reverte
per El Capitán,
la de Triste,
aquella trilogia,
em sembla que era
una trilogia de llibres
que ara estan fent
amb una sèrie de Televisió TV5
bastant patètica,
tot sigui dit.
Però, a canvi,
els llibres eren
tremendament apassionants.
Eren uns llibres
amb un ritme,
amb un domini.
No és estranyar
que Pérez Reverte
tingui un escó
del que seria
l'acadèmia, no?
L'acadèmia, i tant.
Sí, sí, té una cadira.
Un silló,
no sé com és un silló, això.
No me'n recordo
quina lletra té.
Sí, no sé què és,
tampoc, però...
Sí, sí, que té una lletra.
I realment és una persona
que, bueno,
quan veus els seus llibres
o els lleixes,
te n'adones del per què, no?
Vull dir, perquè és una persona
molt documentada
quan fa un llibre,
té una gran capacitat
de vocabulari,
que dius,
és increïble com es mou,
amb quina facilitat,
i a la vegada
amb una certa erudició,
no sempre.
I hi ha un llibre
que a molta gent
li ha agradat molt,
però és que jo
el tema nàutic
a mi no m'acabarà de matar,
que és la, com es deia,
la carta nàutica, no?
La carta...
Bueno, si era un llibre
que era verd...
Sí, sí, així de...
No sé què és la carta nàutica
o alguna cosa així, sí.
Ho mirarem després.
Però ens refereixo
que és d'aquests llibres
que dius,
jo em vaig agobiar tant
perquè era una cosa
tan concreta,
tan determinada
que a mi no em va acabar
d'entrar.
Però la gent que li era
d'aquest tema
disfrutaria com camells,
perquè parlava de sextants,
parlava de coses
que jo em perdia, no?
Però, bueno,
a veure, és el que diem,
ell també li era d'aquest tema
i imagino que també gaudeix, no?
Però en aquest cas
ha fet una proposta,
es diu Hombres buenos,
un llibre que
en un principi
em feia una miqueta de por, no?
Perquè després
de diferents aventures
també que ha tingut
per altres llibres
vinculats amb drogues,
vull dir,
amb Sud-amèrica,
tema de càrtels i tal,
que es veu
que aquí va patinar
una miqueta.
Ara sembla ser...
Com es diu el llibre?
Ho estic buscant.
Ah, vale,
em sap que ho has pogut mirar, sí.
Ja tinc...
De seguida t'ho dic.
I llavors,
aquest llibre
que es diu
Hombres buenos
sembla que tornava
a agafar aquella línia
del Club d'Humes
i d'aquesta època
de la Triste, no?
Per què?
Perquè s'ubica
a la...
Diguem-ne,
al moment de l'acadèmia,
l'acadèmia espanyola,
s'entén l'acadèmia
de lletres
i de ciències,
com qualsevol acadèmia
que hi havia en aquella època
amb Europa
i es situa entre el 1750
i 1780
en aquest període.
Clar, llavors dius
és l'Espanya
del segle d'or
una mica més enllà, eh?
L'has trobat?
Ara sí,
la carta esfèrica.
Ah, això,
la carta esfèrica,
veus?
És molt prolífic, eh?
Molt, molt.
Té moltíssima obra.
Hi ha un llibre
que és de no sé què
de les mares
de no sé què també,
que aquest és el que es veu
que va...
Aquesta.
Aquí es veu
que no va agradar gaire
el que va fer
perquè va baixar bastant
el nivell
i va tractar un tema
també, bueno,
en aquest cas vinculat a
el tema dels càrtels
de drogues i tal, no?
Però es veu
que no aquí va...
No va tenir tant...
Exacte.
No va reussar.
Ha tornat una mica
a buscar aquesta idea, no?
Això, de les èpoques
que hi domina,
que hi controla,
aquell Madrid, no?
Del segle XVIII, no?
I, bueno...
Llavors,
què és el que ens explica
Hombres Buenos?
Doncs és la recerca
de dos acadèmics,
us diré el nom
perquè els noms
són meravellosos,
Hermógenes Molina
i l'almirante
Pedro Zarate, eh?
És boníssim, perquè els noms sí que són
absolutament molt ben buscats,
que són dos bons homes,
sincerament,
un és un senyor molt agradable
i l'altre és un almirall
que ha anat...
Bueno, doncs que també
és bona persona
i que li encarrega
a l'acadèmia
que vagi a buscar.
Perquè és Hombres Buenos o...
Hombres Buenos,
es diu.
No és Buenos Hombres.
No, no, Hombres Buenos,
es diu així al llibre.
No, no, no.
i llavors el que fa
és que li encarrega
a l'acadèmia
que vagi a París
a buscar
la famosa
enciclopèdia francesa
de Diderot
i de d'Alembert,
no?
Que és el gran...
la gran enciclopèdia,
la primera gran enciclopèdia
amb 28 volums,
em sembla que és,
amb...
no sé quants...
són 20.000 articles,
no m'equivocar,
justament amb un període...
quin període és?
El període de l'il·lustració,
el segle de les llums,
el moment del raciocini,
no?
Vull dir,
aquell moment
que es buscava,
no?
Doncs Diderot
justament és el gran defensor.
Exacte,
és el moment d'aquesta...
Però, esclar,
amb una Espanya
tremendament marcada
per la religió,
tot això,
clar,
l'acadèmia
intenta buscar
doncs aquesta modernitat
i, clar,
és un llibre,
doncs,
evidentment que no està gens d'acord
la facció conservadora
de la pròpia acadèmia
i, lògicament,
l'Església
està en contra
d'aquests elements.
Per què?
Perquè és una enciclopèdia
dirigida per Dalanbert
i per Diderot
està totalment controlada
per diferents científics
de l'època
com l'Auasier
i altra gent
que aporta
novetats
i això són novetats
científiques
i la ciència
i l'Església
sabem que estan barallades.
Per tant,
és això.
Barallades i perseguides.
Clar,
llavors què fan?
S'amana ells dos,
lògicament a París,
clar,
un viatge de Madrid-París
en aquella època...
No era cosa de dos dies,
no hi havia el TGV.
Era un mes,
clar,
han d'anar
i llavors què passa?
Hi ha una conspiració.
A cavall?
Hi anaven o com?
No,
anaven amb carruatge,
amb carruatge,
sí,
hi anaven allà i tal.
Llavors,
sí,
sí,
sí,
sí.
Com uns quants dies.
I llavors el que fan
és que
aquesta part conservadora
de l'acadèmia
contracta
a un senyor
que es diu
Pasqual Raposo,
boníssim el nom també,
és que és boníssim,
que el que fa
és intentar evitar
que arribi
aquesta enciclopèdia.
Llavors el viatge
és fins arribar a París,
està molt bé
el plantejament.
Llavors,
és Madrid
de l'època,
París de l'època,
un París
de tot el període,
dels primers cafès,
és aquest contrast
que hi ha.
Allà es troba
amb una persona
coneguda
que és l'abate Bringas,
que sona
amb castanyes
a la gent
que estem
amb el món
de la història.
És un abate
espanyol
que se'n va anar
a lluitar
per la causa
revolucionària,
no t'ho perdis,
vull dir que
francesa,
i és un personatge
autèntic
que li posa veu
i a partir d'aquí
ja no dic res més
perquè és
què passa
amb aquesta història.
Què hi ha pel camí?
Doncs hi ha un muntatge
molt peculiar,
perquè el senyor
Pérez Reverte
a part d'utilitzar
un llenguatge
molt sofisticat
a vegades
quan vol explicar
certes coses
que ho fa molt bé,
entre ells dos,
entre l'Hermógenes
i l'Almirante
Pedro Zarate,
tots dos,
tenen converses
sobre el matrimoni
de l'època,
sobre la dona,
sobre la necessitat
d'un canvi
il·lustratiu,
la il·lustració,
la forma de pensar
de la gent,
hi ha temes
molt banals
i temes
molt profuns
i juga això.
I a sobre,
a cada inici
de capítol,
t'explica
més o menys
com ha arribat
aquesta...
Com ha aconseguit
tenir, per exemple,
el lloc,
les parades,
les parades
on...
les posades
on t'anaven parant.
És a dir,
la part d'investigació
t'explica
la investigació actual
de com ha arribat
a la conclusió
de la història
que explicarà després.
I això està molt bé.
Llavors, clar,
és un cop
d'actualitat,
vull dir,
vaig anar a tal lloc
i vaig parlar
amb tal persona
per aconseguir aquest llibre
per saber
quines són les postes
de cada un...
Bé, diguem,
d'on paraven
amb els carruatges
i tal, no?
Vaig parlar
amb la meva amiga
Pepita,
però això és una cosa actual,
de fa dos anys,
d'acord?
I a partir d'aquí
empalma
ja amb el camí
que van en direcció
a aquesta posta
i llavors es situa
al segle XVIII.
Llavors, clar,
juga amb aquestes coses,
no?
I bàsicament és
l'acció
o l'aventura aquesta
als discursos
que són extrapolables
al segle XXI
perfectament
i a l'Espanya actual,
per què no?
En moltes ocasions,
i aquesta tasca
d'investigació
que fa ell.
Per tant,
és una combinació
estranya
que a vegades
et descol·loca
però que val la pena,
eh?
Jo crec que és un llibre...
Ara,
tampoc és el Club d'Humas.
Ah,
és que és el nou Club d'Humas.
No,
el Club d'Humas
era tremendament trepidant.
Això no és tan trepidant.
Això,
has de tenir una base,
un coneixement
de l'època...
De ser intel·lectual
d'aquest punt de vista.
Sí,
té un punt...
Exacte.
No has de tenir una base de preparació prèvia,
no?
Sí,
hi ha coses que et perds.
Per captar detalls
i per captar la història.
Exacte.
Hi havia coses que em perdia,
eh?
Ja sabia,
on te'n vas,
on te'n vas,
on te'n vas,
no?
Quan parlava...
És un llibre més erudit,
no?
Exacte.
Donava per suposat
que coneixíem
el senyor Feijó.
Dius,
qui és el senyor Feijó?
A mi em sona aquest senyor castellà...
Un polític,
no era?
No,
era un...
Un pensador
de l'època,
no?
Llavors,
clar,
però era...
Un o dos a francesa.
Exacte.
Però clar,
et sonen campanes,
però no l'ubiques.
Clar,
però no acabes de...
Has de buscar una altra vegada
en enciclopèdia.
Això mateix.
Ah,
no m'he millor dit.
Anar a buscar en enciclopèdia,
no?
Exacte,
no m'he millor dit.
Bueno,
però recomanable,
eh?
Vull dir,
anem a tirar amb això.
Molt bé,
una menció així,
una miqueta,
però penso que val la pena
que ho tinguem també en compte,
eh?
Parlant també de...
Bueno,
del Quixot.
Tinc un reportatge
que es va publicar
al quadernillo aquest cultural
de la Vanguardia,
en pensament era,
no?
Ah,
sí,
de la Vanguardia,
sí.
No l'he llegit,
però bueno,
més que res és que
s'ha preparat una edició
del Quixot.
O sigui,
jo ara parlo de dues coses,
dues notícies de Cervantes,
sí,
de Miguel de Cervantes,
eh?
Una és sobre el Quixot,
que és que l'Andrés Trapiello,
l'escriptor,
ha preparat una versió,
una nova versió del Quixot,
però amb llenguatge actual,
d'acord?
Perquè ell pensa que és una
de les assignatures
que tenim pendents
i és dels llibres
que més lectures
i us han frustrat.
És veritat,
qui més qui menys,
jo no sé qui ha aconseguit
llegir el Quixot sencer
o començar,
jo veig començar
amb el seu dia,
el tinc a casa
i d'alguna vegada més
l'he començat,
però clar,
en sé què és llarg,
que no sé què,
mai no trobes el moment,
però bueno,
és una assignatura encara aquí,
t'entén,
no?
Clar.
Doncs ara el mes de juny
s'ha de publicar
aquesta versió actualitzada,
vull dir,
amb llenguatge actual,
però una miqueta,
per mi l'ha d'apropar-lo
als lectors.
A les lectors.
I després,
quan hagi llegit
aquest reportatge,
ja ho llegiré,
ja ho explico,
ja ho comentarem també,
perquè és de les aventures
del Quixot a Barcelona,
us en recordeu
que hi ha una part
del Quixot,
amb el Sancho Panza
ve aquí,
perquè s'ha d'embarcar,
d'anar al port,
perquè ha d'embarcar,
no me'n recordo cap on anava,
doncs una miqueta
les aventures
del que li va passar
aquí en terres de Barcelona.
Ah, molt bé, molt bé.
Això ja ho miraré.
Curiós.
I l'altra notícia
que us deia de Cervantes,
de Miguel de Cervantes,
és que s'estrena
l'obra Entre Meses,
la versió teatral
que ha dirigit
el José Luis Gómez.
i jo penso
que ha d'estar molt bé
perquè a més
és el Teatre de l'Avadia.
Oh.
Que aquests ho fan
molt bé.
Sí, sí, sí,
que s'ensponen també.
És qualitat,
és autenticitat.
I penso que val la pena
també.
No, en aquella època...
Penso que ja s'ha estrenat.
Sí.
Sí, sí, ja s'ha estrenat
al Teatre Romea
i està fins al 7 de juny.
Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
No, i és una peça
als Entre Mesos
que en aquella època
era molt estimada,
vull dir,
que amb el període
que la va realitzar
i molt representada.
això tinc coneixement.
És de les poques...
Si no, és l'única,
no em vull equivocar,
és l'única obra de teatre
que va fer
Miguel de Cervantes, no?
No sé si va fer alguna coseta més.
O alguna més.
Com que tocava
tots els gèneres pràcticament.
Crec que va fer alguna més,
no sé si la criada,
no sé què,
o alguna coseta més així en plan...
Alguna coseta divertida.
El que ara avui seria un bo de vil.
Sí, sí, sí.
Sí, en plan així...
Bueno, al fi i al cap
són entre mesos, a la fi i cap.
Això és aquest joc, vull dir,
que de ser agafar altres noms,
però és aquesta línia, eh?
Sí, és la idea aquesta
d'una peça breu, divertida,
àgil, amb moltes personatges,
amb moltes notícies sortides,
situacions d'humor,
hilarants,
de rir,
de rir, de rir...
Perfecte.
Bueno, però escolta'm,
el que farem és això.
Molt bé, molt bé.
Doncs vinga,
doncs a veure.
Molt bé, doncs,
el que farem serà re,
un minutet,
perquè començarem a parlar de cinema
i, bueno,
el que faré,
si us sembla bé,
és posar-vos una re,
una cançoneta
per saber quina és la cançó
que ve després.
i, sí, sí,
ja volen tenir poques palabres,
segur que la cançó aquesta
dirà,
mare meva,
això ha ballat tothom
amb aquesta vida, eh?
Vinga.
Doncs vinga,
a veure si d'encerteu.
i, sy, ja,
l'ho,
en totalt allà,
17 i joЯ,
l'ho,
m'existimí.
L'ho,
ja,
l'ho,
l'ho,
l'ho,
hfan,
ho,
m'pat graduated,
i joias ac ??
ho,
m'pat yüzden van a buscar
i d'en 4Pin 30.
amb la zuara,
l'ho,
l'ho,
l'ho,
l'ho,
l'ho d'
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit