Benvinguts un vespre més.
Ai, molt bé.
No anem fumats, eh? Avui no anem fumats.
Diguem el nou programa, no? Babilònia.
Babilònia.
Ara expliquem això del vespre, eh, Rosa?
Ara ho explicarem.
Doncs, bueno, com sempre, comencem un dia més
amb una oretta
que té a veure moltíssim
amb l'àmbit de la cultura
i, doncs, tenim, com sempre, ens acompanya
la Rosa Alcalá. Hola, molt bon vespre a nit.
El Jaume Vidal.
Bona nit, bon vespre.
Molt bé. David Montaner,
a veure què dius. Bona nit.
Bona tarda. Bona tarda, no.
Bona vesprada.
Bona tarda, amb valencià.
Bona tarda.
Bona tarda, com a barri sésam, eh?
Bona tarda, sí, sí, sí.
Bona tarda, en els moments del dia.
Exacte.
Al matí, al migdia.
O el cerca lejos, que també tenim.
Ahora estoy cerca. Ahora estoy lejos.
Ai, sí.
És que jo, és que jo...
De aquí no ho has passat.
De aquí no ho vaig passant.
Home, jo tinc un supercoco.
clar, però autèntic, amb el barret i tal, i tal.
Sí, sí, és molt xulo.
Jo sóc molt de coco.
Sí, a mi tens.
No, no, no, que tinc a casa un supercoco.
Tenim un.
Sí, sí, sí.
Bueno, jo vaig veure la...
Digue-ho jo.
Com es diu això?
La rua de Carnaval de Sant Feliu,
que passa per davant de casa.
Ah, sí?
I va guanyar el nostre col·le.
Anda.
Escola Montmany.
Ah, molt bé, molt bé.
Ah, molt bé.
Que anaven de pirates.
Jo és que estava fora.
Ah, molt bé.
Anaven de pirates.
Sí, sí, sí.
Jo estava a Sabadell, amb el teu...
Bueno, igual, aquí parlem de la nostra vida.
És que, clar, les ràdios de la nostra vida.
Hòstia, no va veure, també.
Ho haig enviar per WhatsApp,
perquè el nano que es va disfressar
del paracaigudista,
és que caia a ple desfilada militar.
Ah, sí.
O sigui, amb el fanal incorporat.
És que té molt...
Però estàvem parits,
que és que fa gràcia, no?
Sí, sí, sí.
No, no, perquè estava fet seriós, eh?
Vull dir, no era cap en tu mateix,
era seriós amb l'uniforme i tal.
Amb el superapent té la bandera aquí.
Bé, la disfressa de moda ha sigut el Satisfay,
aquest any.
Ah, sí.
Sí, sí, sí.
Bé, i la caça de papel, també.
Ah, també, sí, sí.
I també el coronavirus.
I com ho feien?
Eren de color verd, amb una malla,
portava una corona al cap
i aquí una mena com de virus dibuixat.
Ah, va, i aquests eren d'això?
Jo també l'he dit, i això què deu fer?
Ostres, que...
Sí, i el Satisfay era, pues, bueno, pues...
La forma del...
Tota la forma i on està el foradet,
se'ls ve el caparró de la persona.
Sí, però molt simpàtic.
Bueno, mires el que hi ha.
Bueno, és això, el canavale és la disfressa,
és això, no?
És divertit, clar, no s'adonen més moltes.
Bé, doncs deixem el Carnestoltes
perquè avui tenim moltes cosetes per parlar.
Comencem a parlar d'una exposició
d'aquí del celler de Can Ginestà,
que és Intus, amb el Jaume Sarraíma,
que el Jaume ens ho comentarà.
Després la Rosa ens parlarà de música,
però no de música qualsevol,
sinó del Festival Beethoven,
que aquí hi ha nivell, hi ha qualitat.
I farem dues tongades a cinema.
Una primera, que el David ens parlarà
d'Undit, el Bismarck.
Ja ens explicarà coses al respecte.
Ja agrada amb les pel·lícules de Can Ginestà.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, que és veritat.
Arran d'un dia que va anar a la piscina...
No, això ja ho explicarà,
no, que és el que és el que va anar, no.
Diamantes en Bruto,
en parlarem d'aquesta pel·lícula,
que a mi em va encantar.
Sí?
Que tu m'has dit que has començat a veure-la,
però a mi em va encantar.
Sí.
Ara recomano i, a més,
bueno, ja ho explicarem.
Em va acabalar una mica a l'inici.
Ah, ja ho veuràs.
La leyenda de l'indomable,
el Jaume ens comentarà.
La Rosa ens farà un break
parlant-nos del llibre
Lectura fàcil,
que té un subtítol que l'has de dir,
que és molt xulo.
De Cristina Morales.
Perfecte.
El títol no és tot això.
No, no, no.
Això serà el subtítol.
Exacte.
El diré també.
Molt bé, molt bé.
I de cinema,
doncs veurem de tot,
se'ns donar temps,
parlarem de Bienvenido al barri,
la Rosa i jo,
que l'hem pogut veure,
cadascú per separat
i no barrejats, eh?
Aquí fora està el marit,
cadascú es consigui.
El consorte.
El consorte.
El rei consorte, no?
Ara mateix.
El Jaume es parlarà de Cleopatra,
de Cleopatra,
de l'Elisabeth Taylor,
parles del 66.
Oh, vale, vale, vale.
66 o 63.
66, no?
O us ho abans, calla.
Ara m'hi en balla.
60 pocs era, eh?
Ah, sí, perdona,
sí, tens raó, sí, sí, sí.
I si ens dona temps
per una pel·lícula coreana
que es diu Un dia.
Un dia.
Sí, ja l'explicarem,
perquè és una cosa molt curiosa.
I Jaume, tot teu,
començant a parlar de fotografia, eh?
Com deia,
però jo no vull res.
Ah.
Bé, doncs,
estem veient aquesta exposició
aquí al Soller de Can Ginestà,
el títol és Intus
i el creador, doncs,
Carles Serraíma.
Tot és qüestió de fotografies, eh?
Però fotografies que,
per una part,
són quietes,
expressives,
vull dir,
d'una,
d'una contundència
realment remarcable,
sobretot pels que volem,
volem,
dic,
perquè jo també
hem de vinar
la psicologia d'una persona
quan mira,
quan està
distreta,
quan d'allò,
doncs aquí
trobareu
aquesta qualitat
amb unes persones,
tant homes com amb dones.
Després hi ha un apartat
de nus,
que també està molt bé,
eh?
i després hi ha una altra,
que és aquesta part que d'allò que diu
l'Intus,
però,
ah, no,
no és això,
ah, sí,
aquí al darrere,
perdó,
es diu
Mirga,
exacte,
Mirga,
i aquí estem
amb una,
amb un treball de fotografia
francament rellevant,
perquè,
esclar,
es tracta de combinació
persona fent moviments
i l'aigua
i els moviments
que provoca,
no?
I llavors,
això s'ha d'agafar
molt bé,
no?
La veritat és que
m'ha agradat molt
i
jo us recomano
que la veieu,
perquè,
sí,
no té desperdici.
Jo el poc que he vist,
que quan entres,
perquè he passat per davant
i no he pogut accedir,
però m'ho he vist per davant,
m'ha agradat moltíssim
les imatges que he vist,
que són com unes noies
que estan de tors,
mig nues,
no?
Vull dir,
cap a un costat i tal,
no?
El que deies tu
té una textura així,
és un blanc i negre
una miqueta peculiar,
no?
Sí, sí,
blanc i negre,
no hi ha color.
Exacte,
i una sensació com de,
no sé,
no?
D'una proximitat
amb el focus de la càmera,
i aquesta manera lleugerament,
a veure com entenem el concepte,
una mica com decadent.
És a dir,
no?
Vull dir,
hi ha una elegància,
però no és una elegància
de fotografia,
d'aquestes,
de disseny i tal,
sinó que és una cosa així
com molt natural,
no?
I a la vegada,
depèn de quin element,
no?
Veus com que no estem parlant
de figures que són
ni guapíssimes,
ni amb uns cossos perfectes,
no?
No és propagandística,
que ja és seriosa.
Exacte,
i té aquest cop expressionista
per un costat,
no?
I per un altre,
doncs així una miqueta,
però no he pogut aprofundir gaire,
però m'ha fet molt bona pinta,
eh,
les fotografies.
Està vista aviat,
això,
i a més de més,
es capta d'una manera
molt senzilla.
La veritat és que molt bé.
Molt bé.
Fantàstic.
Doncs bé,
doncs passem a parlar de música,
del Festival Beethoven,
Rosa.
Música.
A veure què tal.
Bé,
el Festival Beethoven
és el que s'està fent
no només a l'Auditori,
que és on vaig anar a veure
aquest concert,
sinó,
bueno,
també s'està fent
el Palau de la Música
a tot arreu,
perquè s'està commemorant
els cent...
No,
cent anys,
no?
Quan era?
No me'n recordo.
Molts anys.
Sí.
He tingut un lapsus.
Molts anys.
Del 250 aniversari.
Del naixement.
Del naixement.
Del Beethoven.
Gràcies, David.
I, bueno,
el cap de setmana
l'Auditori
ha fet un repertori,
els tres dies
que fan concerts,
que és divendres,
dissabte i diumenge,
dels concerts
per a piano
i orquestra,
de Beethoven, eh?
El divendres
van fer el número
el tres i el cinc.
Sí.
No, perdó,
això va ser diferent.
Divendres va ser
el número dos,
el quatre i el tres.
Que eren els concerts.
Concerts número dos.
Exacte,
perquè no repetien.
Així com a l'Auditori
fan la programació
i la van repetint
cada dia,
divendres,
dissabte i diumenge
en el mateix concert,
aquesta vegada no,
el que han fet
eren els concerts
diferents,
els concerts
per piano i orquestra,
com que són sis o set,
són sis.
Llavors el que han fet
és que cada dia
tocaven dos o tres concerts.
Nosaltres vam anar dissabte
que era el concert número u
i el número cinc.
Tots són per piano i orquestra,
amb la singularitat
que el mateix pianista,
el solista,
el pianista
és del director mateix
de l'orquestra
en aquell moment.
Llavors és molt xulo
perquè a més
és un pianista
de renom internacional
el senyor
es diu
Rudolf
Baswinder
ja té
74 anys
pràcticament
i és un prodigi
perquè toca
sense partitura.
Ell va allà,
està dirigint
l'orquestra
el seu
a la cadira
del piano,
a la banqueta
i està dirigint
amb les mans
i quan li toca
amb ell
actuar
continua tocant
ell al piano
sense partitura.
Se sap de memòria
tot els concerts,
clar,
porta molts anys.
És un especialista
en Beethoven.
Llavors la música,
l'orquestra
no era exactament
no era de cambra,
vull dir,
era en tan petit format
però eren
relativament pocs muxis.
Eren 54 músics
sobretot de corda,
violins, violes,
contrabaixos,
el piano també
és de corda
i després
sí que n'hi havia
12 de vent,
algunes flautes,
flautes traveseres,
fagot
i de percussió
només un,
uns timbals
i ja està.
Perquè clar,
són concerts
molt suaus,
molt d'adagio,
molt d'alegro,
són molt macos,
els dos que nosaltres
vam sentir
són molt macos,
els altres també.
El primer,
el número 1,
Beethoven
el va composar
a Viena
l'any 1792,
això sí que tinc aquí
la nota,
però això és...
que va ser quan ell
va marxar allà a Viena
per estudiar
amb Hein,
d'acord?
Encara estaven tots
molt influenciats
per Mozart,
totes les coses,
totes les peces
que encara es
composaven,
es veia molt clarament
encara la influència
i aquest no,
aquest també es nota,
però ja comença
a notar que
Beethoven
ja té una
personalitat pròpia
i que ell ja comença
a introduir
moviments diferents
i una personalitat,
una empremta pròpia.
I el cinquè,
el cinquè era...
Jo,
vale,
si jo sento bé,
em diuen...
No, no,
és el concert número 5 aquest.
Ah, l'has posat,
vale,
aquest és,
el número 5
és molt conegut
perquè a mi li diuen
emperador.
Ah, vale.
Ja no només se li coneix
pel número,
sinó pel nom
emperador.
És molt maco,
és preciós,
és per tenir-lo posat
tot el dia,
si cal,
perquè té molta vida,
no?
aquest el va escriure
el 1869
i el va estrenar
privadament a Praga
el seu dedicatari
que va ser,
o sigui,
li va dedicar
a l'arxiduc
Rodolf,
que era el fill petit
de l'emperador
Leopold II
i a més era
alumne
i mentor
de Beethoven,
vale,
i el va estrenar
amb Beethoven mateix
a la batuta,
vale,
aquest concert
és molt conegut,
és un dels més
coneguts,
l'emperador,
el número 5.
És el número 5
que s'endó,
però no,
amb vi bemoll
major,
el número 5.
Val molt la pena,
bàsicament és això,
és que
què més has de dir,
és que és posar el concert
i escoltar-lo
i disfrutar-lo
i gaudir-lo
i ja està,
és que no pots...
No pots dir
salta la vista,
salta les orelles.
Salta les orelles,
sí, sí, sí.
Jo a casa tinc
una col·lecció
de moció clàssica
i tal,
i tinc un bloc
de Beethoven
que de tant en quant
me'l poso amb bateria,
ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta,
quan estic fent coses allò
una mica concentrat
i en va.
I t'ajuda molt.
És potser del que més m'agrada
així de la música
més clàssica,
diríem,
de la línia,
més...
I aquest tenen una durada
molt prudencial
perquè som entre
35 minuts,
34,
30-40,
com a molt,
llavors,
és molt assequible
i no et cantes de...
que t'estira allà
una hora i pico
i a vegades...
Exacte.
Tal, no?
Molt bé, molt bé.
Sí,
és una composició molt rodona.
Bueno,
doncs la tenim de fons,
mira,
concert número 5.
D'acord?
Molt bé.
Ha costat,
però ha pregunto.
Sí.
Has trobat,
oi?
Sí.
No, no s'ha costat,
és que, bueno,
com sempre,
de la part tècnica...
La tecnologia que quan funciona bé
i tot està a punt,
doncs és una meravella
i quan no,
doncs fa patir una mica.
És el que tenim.
Molt bé,
doncs passem de la música
al cinema.
Un di de...
al Bismarck.
No,
a Bismarck,
pobrella era mort, eh?
No.
És que m'estic recordant
el que ha explicat el David,
que no ho explicarà en públic,
evidentment.
Òbviament.
L'estic buscant perquè l'expliqui,
però no ho explicarà,
no el picaré.
No.
Explica'ns la pel·lícula,
home,
que és broma.
Doncs és el director,
és una pel·lícula anglesa
de l'any 60,
en blanc i negre.
La que vaig veure jo
amb doblada
amb llatinoamericà,
castellà,
llatinoamericà,
castellà,
llatinoamericà.
Però bueno,
li donar el seu...
Aviam,
l'altre recordava
quan érem petits,
moltes pel·lícules
eren doblades
amb llatinoamericà.
Sí, sí, sí.
Sí, sí,
quan hi ha Las callas
de San Francisco.
Sí.
I tot això ho anava
amb velles i ja està.
I bonança, no?
Sí.
Bé, això,
tu ja m'has grandit,
aquello.
Estic més centrada.
Notes,
notes centra també.
Bueno.
Doncs és el director
de Lewis Gilbert.
3-4 anyets no és...
No em sona de res.
Kiki, perdona.
Lewis Gilbert.
Ah, ni idea, ni idea.
Director anglès.
No sé, no sé què és.
Potser sí,
campanes, però no...
Dana Winter,
que era una actriu
molt guapa.
Kenneth Moore,
Carl Monner,
Lawrence Naismith
i, bueno,
i a casa seva
els coneixeran
la resta, no?
Sí, perquè els primers
tampoc s'hauria coneguts.
Bé,
per qui no estigui
dutxant la matèria,
el Bismarck,
no l'emperador,
sinó el...
No el canseller,
sinó el vaixell.
El vaixell.
Va ser un nou vaixell
creat per...
Va ser un
acuriasat
creat pel...
Ah, jo pensava que era
un submarí.
No, no, no.
No, no, no.
Vaja.
Era un acuriasat
construït per l'armada
la Kriexmarin,
l'armada nazi,
bueno,
amb Alemanya.
i a partir d'aquí
doncs, diguem-ho així,
va ser el vaixell
més brutal
que en aquell moment
d'aquesta categoria
que s'ha construït mai.
Potser n'hi ha hagut
alguns altres
més potents,
però aquest era
una bèstia.
És que veus
una foto frontal
i dius,
ostres,
com una mala cosa.
Era una mole
amb uns canons
bestials
i perquè en aquell moment,
fins a aquell moment,
la flota més poderosa
i tot i així
ho seguia sent
era la flota anglesa.
Es pot dir
des de
les guerres napoleòniques
Anglaterra
va agafar
l'empoderament
del mar
i no el va deixar
fins acabar
la Segona Guerra Mundial
que en els Estats Units
òbviament
la va superar.
Però
no era
inclús avui dia
no és de menysprear
la flota
la flota britànica
a nivell
a nivell
de poder
i en aquell moment
tampoc.
Però
aquest vaixell
se l'exportava
i juntament
amb aquest
i un altre
que es deia
el Prince Hegwen
o alguna cosa així
doncs
el van votar
el van votar
aquest vaixell
i van fer un recorregut
pel Mar del Nord
a l'àntic nord
per a veure
què anaven destrossant
i realment
d'un sol tret
van enfonsar
un vaixell
un altre destructor
la perla
o sigui
la joia de la corona
de l'armada anglesa
el van ensorrar
a la primera
patapam
clar
això els va inflar
els fums
i l'ordre
del Winston Churchill
va ser
enfonseu aquest barco
costi el que costi
i va ser
tots per ell
això també va demostrar
posteriorment
que la guerra
dels recorreguts
i els destructors
doncs
ja estava
finiquitada
a partir d'aquell moment
el poder marítim
passaria
a un altre tipus
de vaixell
com eren
els portaavions
perquè fins
a la primera guerra mundial
i tot
a la primera guerra
entre guerres
diguem-ho així
no hi havia
una nova arma
capaç
de carregar-se
a vaixells
com era
l'aviació
a la primera guerra mundial
l'aviació
era més
era més
terrestre
de corta volada
de combats aèris
i moltes vegades
eren
eren duels
que no
no van resoldre
l'esdevenir
de la guerra
sinó
eren simplement
com
com duels
cavallerescos
entre
entre cavallers
substituint el cavall
i la llança
per dos avions
hi ha una pel·lícula
que està molt bé
que es diu
Fly Boys
que si la podeu veure
els nois
que està molt divertit
comets que volen
sí, sí
els nois que volen
i és de la
de la patrulla
la Fallet
de l'època
i parla
de tots aquests duels
amb els seus oposats
alemanys
i està molt xula
amb els aviadors
està molt xula
sí
està molt xula
i en aquest cas
a nivell de vaixell
doncs
van obviar
que els avions
poden tirar torpedes
i un torpede
va picar
va esclatar
justament
el timó
d'aquest Bismarck
obligant-lo
li va rebentar
el timó
i el va deixar fixe
no podia moure
per tant
el vaixell
estava obligat
a navegar en cercle
clar
un vaixell
que està obligat
a navegar en cercle
és que els altres barcos
es posen a una distància
potencial
i és un tiro al pat
tiro al pat
allò
vinga
ara passarà per allà
a més sabem per on passarà
perquè va donant voltes
pam
i és que va anar
a maixacar
ostres
el capità
el capità del vaixell
del Bismarck
diguem-ho així
per
per dir que no li havia
ensorrat el barco
el va fer ensorrar ell
perquè el barco
s'hagués ensorrat igualment
però va dir
no no
jo l'ensorro
i per dir que no me l'han ensorrat
i el va feint
un de les
les bodegues
i el va ensorrar
i aquí es va acabar
el poder marítim
a nivell de vaixells
de la marina
Alemanya
diguem-ho així
que a nivell de submarins
van donar molta més guerra
encara
sí
seran més famosos per això
sí
almenys eren coneguts
però bueno
van ensorrar milers i milers
milions de tonelades
de vaixells
i van posar
en cert perill
la integritat
i la supervivència
de les illes britàniques
sobretot a nivell
de subministrament
perquè bé
fins que
bueno
van adoptar tàctiques
de
de
de
o sigui
de transportar
mercaderies
amb convois
i això
els van protegir bastant
molt bé
bueno
interessant la pel·lícula
perfecte
no he explicat més
a nivell electoral
perquè la pel·lícula
és molt simplona
és la
parla de l'esdevenida
de totes la
totes les decisions
tàctiques
i
que
que s'empreava aquí
per exemple
una altra pel·lícula
perdoneu que m'enrotlla
una altra pel·lícula
que està bastant
millor per mi
és una que es diu
Torpedo
amb el Clark Gable
i el
Bart Lancaster
sí
sí
aquesta també és antigua
i ja
sí
però aquesta està més bo
aquesta ja et parla
de la vida interior
dels submarins
també peinacanes
sí
també peinacanes
no
però són pel·lícula
no
són pel·lícula
jo les quedé vista
perdoneu
són pel·lícula
que abans
veiem per la tele
normalment
avui dia
tots aquests films
s'han obviat
i jo les veia molt
el meu pare
i ostres
i gaudíem molt
veient aquests films
sí
era una època diferent
era quan feien pel·lícules
xulíssimes per la tele
feien pel·lí
feien teatre
jo recordo per exemple
i només amb dues cadenes
de televisió
el Sargento York
del Gary Cooper
ostres
m'ho haig passat
però és que era un concepte
d'acció diferent
era com una acció
més determinant
no ara és una acció
com vinga va
tot ha de ser
vinga
destroyer
trencar
matar
perdó eh
tot ha de ser
orgasme
continua
sí sí sí
abans no
abans era
havia el seu moment
de clímax
i ja està
ara és tot
continu
sí sí sí
és un satisfactor
sempre dalt
si m'anava d'un exemple
ja me'l callo
ja hi
ja no us hem sigut
autocensura
sí sí
molt bé
perfecte
doncs res
bueno
perdona
per la setmana que ve
és possible
perquè tinc pendent
de veure
el tiempo en sus manos
aquesta que va recomanar
la va recomanar
la segona passada
sí sí
a veure com pugui
el mundo no
el tiempo
el tiempo
del Rod Taylor
sí sí
d'aquell que construeix
la màquina del temps
i se'n va
80.000 anys endavant
molt xulo
molt bé
doncs anem a parlar
de Diamantes en Bruto
la banda sonora
més rara
que m'he tirat jo
en els últims anys
no és que sigui rara
atabala
atabala
és que no concorda
amb el que passa
és com tot estrany
no?
vull dir
és com una mena
d'evàngelis
jo he vist un tros
al començar
i és que això passa
tota la pel·lícula
hi ha uns corus
que dius
per què apareixen
aquests corus
perquè al mig
és la banda sonora
més anacrònica
o més asincrònica
que he sentit
en els últims anys
en una pel·lícula
sincerament
a més no li pega
res al que seria
el concepte
potser vol fer referència
amb el món
de la música
tecnopop
és cert
que aquests elements
és com una mica
aquesta sensació
de brillantor
a lo millor
de les cares
dels diamants
que potser vol jugar
aquesta idea
aquests elements
una miqueta més lluents
de la música tecna
que és una cosa
que sí que s'ha parlat
alguna vegada
és això
són uns cors estranys
i això
deixa'm que una mica
us expliqui
i a partir d'aquí
doncs ja
per on anem a parar
és una pel·lícula
sorprenent
per una altra banda
jo és de les pel·lícules
d'últims anys
que m'ha posat
més nerviós
sí
em posava nerviós
però per una sèrie
de coses
jo estava patint
tota l'estona
primer pel personatge
segon per la càmera
em refereixo
com es mou
l'espai
vull dir
quina manera
d'enfocar
quina vegades
quins moviments
que a vegades
és una mica
com dient
què passa aquí
vull dir
que una mica
trastavilla
aquesta manera
de fer
però sobretot
ell
que és un
desraciat
no puc dir una altra cosa
amb totes les paraules
fill meu
però com et metes
en aquests embolaos
vull dir
jo soc molt patidor
insisteixo
no és recomanable
perquè hi ha gent que
home
no és que siguem virtuosos
tots ens equivoquem
i tenim els nostres pecats
però ostres
aquest la fot
una darrere de l'altra
saps tu
que t'ets
pagant
si no
evidentment
aquí
amb aquells
ja que deixen estrellats
exacte
a veure
bàsicament és Adam Sandler
que està en un registre
desconegut
no fa en cap moment
broma
estem parlant
d'un personatge seriós
és una pel·lícula
molt ben qualificada
per cert
li han donat premis
però una mica més independents
que no evidentment
no Oscars i tal
i ben qualificada
com a tal
el director
són dos
són dos senyors
que es diuen
bueno
es diu Ben
no me'n recordo com és l'altre
que es diu Safdi
és una qüestió de Netflix
estem parlant d'una producció Netflix
i a partir d'aquí
al principi
com vaig començar
es diu
i això per on va
però a mesura que va creixent la pel·lícula
va creixent tot el que està passant
simplement
la primera imatge que veiem
és allà a Etiòpia
que estan
doncs amb aquests
aquests treballadors
del diamant
que tenen condicions
terribles
troben una mena de
pedra
un opal
que és molt únic
i tal
que
a partir d'aquí
això entra al mercat negre
mai millor dit
i llavors
aquest que és un venedor de joies
jueu
exacte
és important
perquè apareixen
comentaris
a banda d'antisemites
lògicament
algun comentari
també al respecte
de la família
apareix un
un set de coses
qüestió
que ell té un negoci
de compra-venda
de joies
i ell et creix
porteres
a més
porteres
tots
vesteixen
per unos perrucos
uns rellotges
una cosa
hòstia mal gust
però absolutament
a més la botiga
és angoixant
perquè llavors entra la gent
i què passa
llavors entren raperos
entren així
gent negra
jugos de bàsquet
negre
aquells que van amb 3 quilos
de cadenes al coll
i es criden
i ell no para
ell és constantment
ell és una màquina
pa pa pa pa
no calla i tal
no sé què
i venga no sé què
i a més té un problema
que a banda que li agrada
aparentar i tenir
és l'udòpata
però l'udòpata
no deia
m'havia de gastar
50 euros
a les màquines
o al bingo
que això ja
es pot ser problemàtic
depèn de quin nivell
no no
vinga
120.000 euros
a un partit de bàsquet
dòlars
dius
com mor
clar jo em moro
és que és terrible
perquè estàs banyant tu
el partit amb ell
i estàs amb un atac
de nervis
perquè dius
ostres
clar
perquè és la situació
i d'això
arriba amb una voràgine
clar que evidentment
d'aquests mafiosillos
de 3 al quarto
però alguns
que s'ha de tenir en compte
per mig la seva relació
amb la seva dona
que ell té relació
amb una altra noia
és que és tot plegat
és que és un desgraciat
és desgraciat
amb moltes coses
que ara no vull entrar
com a tal
és una persona
que és l'udòpata
que també és una cosa
que s'ha de tenir en compte
però a veure
molt seriosa
però clar
aquí és la visió
de que ningú li diu res
és que fins i tot
la pròpia noia
que és la nova parella
que té ell
vull dir
l'ajuda a fer
aquesta aposta
li diguis
home no et gastis això
perquè t'estan perseguint
per matar-te
clar
és que deu diners a tot Déu
i en canvi
s'ho gasta amb això
clar
és terrible
li foten de banda
sense tenir-los
perquè està enganxat
és que és un problema
és una edició
el joc
clar però ho té
pot saldar
els seus deutes
però com vol tenir més
llavors
es posa
amb aquestes coses
és que pensen que guanyaran
clar
pensen que guanyaran
és el problema
i llavors què passa
doncs aquí tens temps
però clar
evidentment
s'ha de veure fins al final
perquè fins als últims dos minuts
que dius
oh
coi
cau en tot plegat
no sé què
m'han fet petit
per tot això
no?
sí sí no no no
però
i llavors dius
mare de Déu Senyor
és que no puc dir-ho
no no no
no diguis
no m'ho destrossis
però de debò
vull dir
si voleu passar
dues hores de nervis
balleu la pel·lícula
és que destressa
fins l'avorriment
jo estava veient amb els meus fills
i van acabar cridats
dels nervis que vaig agafar
no no
però que no vegin els nens
no al principi
quan està allà
quan està veient les vitrines
allò de
jo per a cosa s'ambienta
no no aquí ja no
i la cosa se'm va una mica més cap a dalt
cap a dalt
cap a dalt
i arriba a límits
una mica de sospitat
sí clar
però ella està magnífic
Adam Sandler
està molt bé
està d'Òscar
ja t'ho dic
el punch drum glove
sí sí sí exacte
els pel·lis que l'he vist millor
jo recomanaria
vull dir
jo l'hagués posat
dins dels Òscars
aquest any
no sé si serà per l'any que ve
aquesta pel·lícula
no tinc ni idea
no sé quan s'ha estrenat
però molt bé
molt bé
i és una estètica diferenta
aquesta música
que acompanya
estranya
hi ha unes certes maneres
de representar
jo m'ha semblat
molt interessant
molt interessant
però raro
no sé si veuran
val la pena
sí val la pena
bueno sabeu que és un problema
l'edició al joc
actualment hi ha molta gent
amb aquest problema
està clar
jo no parlo de manera frívola
ni molt menys
però el que genera
és una sensació
de total
descontrol
és a dir
ell controla
ell creua
controla tant
el seu espai
que no el controla
i ningú
li està dient res
i està acompanyat
per dir
però què estàs fent
m'entens
ningú li diu res
això és el més peculiar
entre els joves
també
nosaltres estem fent
a la feina
fem ja xerrades
amb els instituts
amb això de les cases d'apostes
amb el tema
que es diu
un taller que es diu
què t'hi jugues
i és precisament
sobre el joc online
perquè hi ha molts nanos
que s'estan enganxant
sí perquè a més a més
et donen diners
perquè comencis a jugar
exacte
et donen una bonificació
20 euros
100 euros
perquè t'enganxin
perquè suposo que amb fred
tu comences a posar quartos
i a més és que és molt fàcil
l'accés
perquè tu estàs a casa
amb un ordinador
amb una tablet
i ja pots entrar
és superaccessible
llavors és un problema
però en el cas
aquí no és tan habitual
a Catalunya no és tan habitual
a veure com queda al final
la llei
perquè sabeu que ara
és el Ministeri de Consum
i Joc
exacte
a veure
perquè en un principi
volien limitar
la publicitat
de Joc i Apostes
a partir
només a partir
de les 11
de la nit
de la una de la matinada
no de les 11
i ara no
ara diu que també
en l'horari
també quan es facin
els deveniments esportius
que també es podran fer
que aquí hi ha molts interessos
a darrere
i aquí algú
s'ha de posar fort
i dir no tu
primer són les persones
clar però si
entrem també
partim de la base
que hi ha
loteries de l'estat
i la 11
tot això ja són també
apostes
el que vull fer
són campanyes neutres
és a dir
campanyes que no fossin emotives
s'ha de fer aquesta educació
i s'ha d'ajudar
però el que volíem fer
no s'enganxin
que siguin conscients
dels riscos
però una cosa
és comprar una butlleta
ni que sigui per internet
que pots comprar butlletes
també de la 11
i tu t'has d'esperar
el sorteig
però això és joc
encara
això és joc dinàmic
sí
i és instantà
i la pèrdua
o la pèrdua
que sobretot és pèrdua
pot ser apostes
però també pot ser partides
de poker
està molt bé
aquest allà està molt bé
una psicòloga
una psicòloga
que treballa a l'hospital de Mataró
i precisament està
al departament d'addiccions
al joc online
o sigui
ja tenen
aquest departament creat
el que sí que ha dit
el garzón
és que
es podria
exacte
es podria
exacte
el ministre de consum
i joc
que es prohibeix
a persones famoses
que facin promocions
d'aquest tipus
això
i que també
l'element
sentimental
vull dir
emocional
exacte
és a dir
que siguin coses neutres
que es prohibeixi
que es prohibeixi
i que es prohibeixi
i que es prohibeixi
la incitació
al joc
de juga
juga
a veure com queda
al final
l'avant projecte
perquè des que es comença
a l'adaptar
fins que el tema queda
després s'ha d'anar a Europa
també perquè Europa
dona el biciplau
després s'ha de venir aquí
i llavors l'han de provar
però l'element internet
és una cosa global
és a dir
si no apostes aquí
apostaràs en una
en una casa d'apostes
en un link americà
per tant
això no es podrà erradicar
no
internet és molt difícil
no però jo sempre
el que dic
hem d'anar molt
per la línia de l'educació
també
i de la informació
de dir
mira
hi ha tot això
penseu
a veure
hi ha eines també
eines psicològiques
i eines emocionals
per intentar no caure en això
el que s'ha d'eliminar
són les cases d'apostes
que aquí no és molt habitual
a Catalunya
però és molt habitual
a l'Andalusia
a Castella
i tal
a Madrid
és brutal
exacte
vull dir que
hi ha col·les
i al davant
hi ha una casa d'apostes
i són nens menors d'edat
que accepten entrar
vull dir
que els accepten entrar
i tu pots jugar-te un euro
allà dins
a no sé
a qualsevol cosa
apostar
jo què sé
al partit que estan fent ara
o no sé què
coses
apostar a coses
que poden ser molt genèriques
des d'un partit de futbol
a una màquina
a tregar perres
al casino d'allà
al casinet
el que sigui
ara sortirà això
sí
i si això guanyaràs
a comptes d'un guanyarà cinc
a Madrid
estan sortint al carrer
ja els veïns d'aquest barri
ja dic no sé si es la va a pies
o
curiós
i molts nens
menors de tot
perquè estan a profil
i feren molt les cases d'apostes
i ja supos que van de l'escola
i sense límits
que a límits
la gent està allà
però en peu de guerra
jo no sé si en altres comunitats
però Catalunya ho té prohibit
em sembla que no n'hi ha a Catalunya
jo no he vist mai
una casa
he vist cases d'aquestes de joc
a Sant Vicenç n'hi ha una de joc
de tragaperres
de tragaperres i tal
però de cases d'apostes
és un saló de joc
jo no he entrat
no sé ben bé què fan allà
jo quan vaig veure
també em vaig
que era molt
a Carre Palai
al final
hi ha una casa
de cases de tragaperres
molt grossa
saps
on està el McDonald's
ha estat sempre
però això és més aviat
com un casino
però aquestes cases d'apostes
és més fàcil
és allò que dius
ara que em queden dos euros
i tal
no sé què
llavors a partir d'aquí
es poden fer apostes
de tipus
llavors hi ha molta gent jove
menor d'edat
adolescent
de 15, 16, 17 anys
que els hi deixen
fan la vista gorda
i ja són potencials
rodòpates
és el que tenim
Jaume
la llegenda de l'Indomable
vinga
anem a buscar
la llegenda de l'Indomable
jo penso que l'Indomable
el que és el Paul Newman
ja la recordeu
aquesta pel·lícula
cabut aquest
eh?
un cabut eh?
sí
sí però és un cabut
que acaba donant-te
una
una visió
molt interessant
vull dir
ell és un home
que esclar
s'enfronta
amb tots els que té
a davant
o sigui
els que manen
per dir-ho d'una manera
no?
que són uns militarots
que bueno
que
funcionaris
però val
funcionaris
policia
funcionari
de qual doncs
el maltracten molt
però fixa't
jo crec que el que és
més important
d'aquesta pel·lícula
no és tant
allò malament
que li fan passar
sinó més aviat
de la manera
que els companys d'ell
doncs
l'admira
no sé
entre ell
que és així
i la policia
que actua
com actua
és un mite
el tio és uns collons
de toro
el més llançat
que el toricot
els collons
home
no
és un tio
molt estimat
precisament
perquè té molt de carisme
perquè té un carisme enorme
sap viure
que això es diu
de moltes persones
també
aquest sí que sap viure
tio
no tinguis
no tinguis
pas por
sí sí
és viure el present
això
viure el present
i llavors
hi ha un tros
al final
i vull acabar
amb això
acabar vull dir
del tema aquest
que l'altre li diu
com ho vas calcular
això
i tal
perquè ell
arriba a un punt
que la seva capacitat
de patiment
ja no
ja no la té
ha perdut
ha perdut
perquè l'han
sensible
sí sí
l'han sotmès
i es transforma
en una mena
de servent
de servidor
vaja
de tot el que li demanen
però
en el seu interior
hi ha
el punt aquell
de dir
però jo soc igual
eh
vull dir
encara que
actui
d'una manera
tan així
no
i aquesta
o sigui
tan així
tan
desmesurada
i poca
vaja
poc pensada
llavors
el que és interessant
és de la manera
que actuen
els seus companys
també
no
quan veuen
que ell
demana perdó
es posa a plorar
i
que no li peguin
més
que tal
llavors
els seus companys
el menys
tenen
el
diuen
que no
que tu
això no
mai
home
a tu
et teníem
pujat
fins a dalt
de tot
no
però
jo el que
penso que és
interessant
aquesta pel·lícula
és precisament
perquè veiem
els que estan
amb tu
que a vegades
són els pitjors
no
els que no estan
amb tu
que són els que
els que t'obligaran
a tot
fins a
fins a menjar-te
del tot
no
vull dir
perquè realment
s'almengen amb ell
ja no
té capacitat
de guant
perquè li fan
fer un forat
quan l'acaba de fer
doncs li tornen
a dir
no no
però és que això
ho has de tornar
a posar aquí
no
i a més a més
li peguen
no
llavors arriba
a un punt
i amb això
voldria
destacar
com són
els
els castigadors
no
les persones
que
que estan en llocs
com aquests
que tu deies
com són
i com
en definitiva
acaben
dominant
la voluntat
d'un altre
i llavors
amb això
el que aconsegueixen
és que
tots els altres
passin pelar-ho
passin
clar
perquè
és arribant
a la decepció
i l'avisen
diu
a la propera
que t'escapis
perquè s'escapa
diu
et pelarem
i punt
vull dir
nosaltres
tenim
o sigui
els drets humans
aquí no
no existeixen
si li diuen
clar
sí
sí
i llavors
perquè
ell s'escapa
i envia postals
des d'on està el tio
bueno
això és un trucat
sí
llavors
la primera vegada
representa que s'escapa
llavors
doncs els envia un diari
i està amb dues xavales
va
llavors
aquest és el nostre
però
és que és un altre detall
de com funciona
com funcionem
comunitàriament
clar
com a grup
vaja
i llavors
allò
esclar
hi ha un moment
en la pel·lícula
que
quan ja està així
desinflat
i que ja no val un duro
vaja
perquè l'han guanyat
doncs llavors
van agafant la revista
i les tripen
i van dir
no me'n parlis mai més
tot el que acaba molt bé
no us explicaré com és el final
però
acaba molt bé
perquè
és la
la vergonya humana
de tenir persones
que en lloc de ser
formadors
perquè no hi hagi
persones com aquesta
que probablement
no ho podràs evitar mai
no hi me l'encanta
doncs el que fan
és tot el contrari
i vaja
vull dir
encara ho provoquen més
molt bé
molt interessant
estàvem escoltant
la venga sonora
de la pel·lícula
de l'Alo Xifrent
això que està ambientat
als anys 20
als Estats Units
sí
a l'època de la depressió
jo diria que sí
el que passa
és que
en tot cas
deixa'm un moment
que jo ho miri
té pel·lículotes
aquest senyor
sí
jo recordo una
amb el Henry Fonda
que era
la casta invencible
sí
una família
que es dediquen
a talar
a talar arbres
també
també està molt bé
aquest film
no
tampoc no
són pel·lícules
que
el típic
no
del
Paul Newman
no tinc
tot el que he fet
però
d'aquest realitzador
que
que és
el
el d'això
Robert Rosen
no
com és
el
Rosenberg
que es diu
el que passa
és que no me'n recordo
ara del nom
eh
igual
això
Rosenberg
bueno
és el
Rosenberg
aquest senyor
que aquest senyor
estava
relacionat
amb
amb
la d'això
que era de bruixa
la nou
nou
que jo sàpiga no
almenys no he llegit
però estava relacionat
a nivell estètic
i evidentment
a nivell de contingut
no hi ha cap dubte
només amb el que us he explicat
ja
queda clar
relacionat
amb
l'expressionisme
alemany
és molt dur
sí
ostres
és molt recurrent
tot el que
ell planteja
com a estètica
i el resultat
és molt potent
molt llums i ombres
sí que me'n recordo
sí sí
és molt potent
molt
aprofito per dir que
els dimecres del mes d'abril
maig
i juny
farem
el cinema expressionista
dadaista i surrealista
unia publicitària
juny
juny
juny
bueno
abril, maig i juny
aquests tres mesos
vull dir, perquè la gent ho sàpiga
a les cinc de la tarda
dimecres
apa, ja l'he fotut
i gratuito
d'acord
ja podeu venir
ah sí, gratuito?
no, no, gratuito a la cunya
no, no, no
el curs no
el curs és una cosa d'això
si l'ajuntament
no, són 25 euros al mes
no és car, està molt bé
està molt bé
bé, doncs
passem
ara fem un
petit parèntesi
per parlar d'un llibre
que la Rosa ha llegit
que es diu
Lectura fàcil
Lectura fàcil
és el títol
sí
però té com a subtítol
i a més ho posaven gros
aquí amb Rosa
ni amo
ni dios
ni marido
ni partido
ni de fútbol
ole, ahí en na
ni de fútbol
ahí en na
bueno
són de feminista això
és de...
home
no, que va
no, que va
és el poderío
bueno
vamos a acabar aquí
oi aguantar
a veure
és una descoberta
és una escriptora
que es diu
Cristina Morales
sí
Cristina Morales
és jove
és molt jove
va néixer l'any 1985
a Granada
el que passa és que està vivint aquí a Barcelona
a Granada
és paisana meva
són paisanes
molt bé
jo sóc de Guadix
ella és de Granada
licenciada en Dret
i Ciències Polítiques
i especialitzada en Relacions Internacionals
té algunes altres novel·les
jo de fet ja havia començat
bueno
vaig llegir la meitat
d'una novel·la que es diu
Terroristes Modernos
que és molt potent
és molt potent
era doncs no sé
al segle XVII o XVIII
amb una sèrie
amb molts personatges
amb una història així
molt una mica complicadeta
i tal
que jo estic
quina potència
per ser una persona tan jove
em recordava una miqueta
jo no he llegit gaire coses
del Pérez Reverte
però bueno
aquest tipus així
de novel·la com històrica
i tal
i dic ostres
molt potent
molt potent
té un domini del llenguatge
impressionant
i de la narrativa
però
males paraules
i després ja
la següent
és aquesta
de lectura fàcil
lectura fàcil
és Premio Herralde
de novel·la
i Premio Narrativa
de novel·la
Déu-n'hi-do
o sigui
que no és qualsevol cosa
a més a més
l'editat
anagrama
que anagrama
també el que edita
és d'entrades
de qualitat
no, no
és seriós
anagrama
té qualitat
i és seriós
sí, sí
a més ella també va tingut
per exemple
va tenir una beca
també d'escritura
de Montserrat Roig
que es deia
de la Fundació
Han Nefkens
i també una altra
de la Fundació
Antonio Gala
para Jovenes Creadores
o sigui
de bo que és una
descoberta
a veure
és molt transgressora
és molt
políticament incorrecta
això mala molt
és políticament incorrecta
perquè es fica
amb tot
vull dir
amb tot
des de l'alcaldessa
de Barcelona
a l'independentisme
amb tot
amb moltíssima educació
i amb molta finura
i amb molta ironia
però toma
us llegeixo res
és que
amb la contraportada
que explica
de què va
és que ja està
el resumit
a més està molt bé
el fet
son quatre
Nati
Patri
Marga
i Ángels
són parientes
tienen diversos grados
de lo que la administració
i la medicina
consideren
discapacitat
intelectual
i comparen
un piso tutelat
han passant
han passant
moltíssim
en rúdis
i crudis
residencias urbanes
i rurales
per a persones
amb discapacitat
intelectual
però
ante tot
són
unes
amb
una
extraordinària
capacitat
per
enfrentar-se
a les
condicions
de dominació
que les ha
tocat
sufrir
la sua
és la
Barcelona
opresiva
i bastarda
la ciudad
de les
ocupats
la plataforma
de afectats
per la hipoteca
los ateneos anarquistas
y el arte políticamente correcto
esta es una novela radical
en sus ideas, en su forma
y en su lenguaje, una novela
grito, una novela politizadora
que cruza voces y textos
un fancine que pone en jaque
el sistema neoliberal
eso son técnicas que ella utiliza
narrativas, un fancine
las actas de una asamblea libertaria
son muy divertidas
las actas, es que me disminuye se da risa
las declaraciones ante un juzgado
que pretende esterilizar forzosamente
una de las protagonistas, eso también está
muy bien, porque es una crítica toda la estona
pero divertida, con mucha ironía
y tú pasas bien
la novela autobiográfica que
escribe una de ellas con la técnica
de lectura fácil, además lo va explicar
toda la estona, porque la técnica
de lectura fácil lo has de hacer
muy sencillo que la gente entengue, lo has de hacer simple
y si utilizas algún
concepto o alguna palabra, algún vocabulario
lo has de explicar, que potser la gente
no entengui o que no es habitual, pues lo has d'explicar
també, llavors és molt divertido cuando es posa
i totes aquestes técnicas les va intercalant
ara tens una declaración
abans del jutjat, perquè a veure si
poden esterilizar aquesta noia
que declaren les altres
o llavors tens el fancine aquest
així en blanquinegre, que editen
aquest Ateneu Libertario, de Sants
o de Canvies
a més és tot actualitzat del que està passant avui dia
a Barcelona
o tens la novel·la autobiogràfica d'una d'ellas
que la està fent amb lectura fàcil
o tens, pues això
va intercalant
i la veritat és que està molt bé
i és això que diuen
ni amo, ni dios, ni marido, ni partido, ni de fútbol
subcarrega tot
molt bé, escolta, mira, és curiós
és una descoberta, Cristina Morales
jo no la he vist en persona encara
sí que he vist, a més a ella
li agrada molt la danza
i forma part de la companyia de danza contemporana
que es diu Iniciativa Sexual Femenina
sí, perquè reivindiquen la danza realment
no la danza correcta políticament
sinó la danza com a expressió realment
de plaer fins i tot
i de llibertat realment
però sí que una persona
amiga meva sí que a Barcelona
la va sentir en una conferència
o que van comentar un dels seus llibres
van fer allò que tenen a les biblioteques
que després comentes el llibre
i després fas un fòrum i tal
i diu que és una passada
que és una tia superenrotllada
supermaca, superagradable
i tinc ganes de veure si un dia pesco
a veure per on pot anar
perquè m'agradia molt conèixer la persona
algú que farà amb alguna biblioteca
o alguna presentació
o alguna cosa
del 85, quants anys té?
35, 15
joveneta
doncs em farà
24
o així
35
34, 35
estem al 20
exacte
aquest any fa 35
sí, sí
molt bé
molt bé
molt bé
molt bé
fantàstic
a mi se m'acut una cosa
perdoneu
de tot el que acabes d'explicar
jo vaig estar veient
que l'altre dia
el Batman
aquesta del Nolan
el Cavaller Fosc
el Cavaller Fosc
i hi ha un moment
que
feminista no en té massa
eh?
de feminista no en té massa
no, aquesta no
aquesta
parlen del Joker
sí
que és
no sé qui és
no sé qui és l'intèrpret
però
s'assembla molt
amb
aquell que
va casar
el Ledger
el Ledger
el Heather
ai com has deia aquell senyor
que va casar
aquell que no es va morir
un paperàs
sí, sí
molt bé
ho fa
i tu
ho fa pensar
molt
en aquest únic Joker
jo és una pel·liquia que he vist a mitges
no l'he vist a sencera
el Heath Ledger
Heath Ledger
i hi ha un moment
el Browback Mountain
hi ha un moment
diu
hem de veure
hem de saber
què és aquest Joker
no?
hem d'interpretar
què representa
un home com aquest
que
que fa el que fa
no?
i llavors
el
el
company
que és el Michael Caine
no?
sí
el doctor aquell
li diu
hi ha persones
en aquest món
que només
van a desfer-ho tot
a cremar-ho tot
tot ha cremat
clar
no hi ha cap
no busquis raonaments
psicològics
ni d'allò
es van a cremar-ho tot
doncs
clar
una miqueta
jo trobo que aquesta
també tira cap aquí
en aquest cas
en aquesta novel·la
per allà ho vulguis
t'agafa
en aquesta novel·la
sí
després veig que té
que ha escrit contes també
i que no sé si té
com un recull
que bueno
ja faré el possible
per seguir
clar
i per anar a la gent
això d'acumular quartos
i no quedar-se'ls
sinó cremar-los
això desconcerta
a qualsevol
clar
o a qualsevol
sí a qualsevol
i dius
collons
què fas
què et els cul?
el que costa
no els criem
no no no
és
ja
aquí s'ha de cremar tot
sí sí sí
això de cremar
ai ai ai
molt bé
doncs seguim parlant
una miqueta
que el Quixote
també li cremen
molts llibres
de cavalleries
clar clar clar
allà estan crement
llibres contínuament
doncs queda
cada 13 minutets
podem parlar
d'un període
de 13 pel·lícules
jo comentaré
una pel·lícula
molt ràpida
una que es diu
un dia
és una recomanació
més que comentar
la pel·lícula
perquè és molt difícil
comentar-la
és una pel·lícula
coreana
d'aquí
de fa poc
d'un senyor
que es diu
Cho Soon-ho
que ha fet alguna cosa
no recordo
ara vaig mirar una mica
la seva filmografia
i algú
em sonava en campanes
ara no la liaria
però que avisa
al comès d'aquest home
i és
Atrapado en el tiempo
la pel·lícula aquesta
de
com es diu
Ben Murray
Bill Murray
el dia de la marmota
és un dia de la marmota
però amb coreà
amb coreà
clar que això evidentment
té molta més xitxa
no és allò que diguis
està molt ben parit
això
la història és molt senzilla
inicialment
partís de la base
d'un gran metge coreà
que fa un viatge
amb avió
quan torna al seu país
una persona que fa
coses
vinculades al tercer món
i és molt estimat
i tot això
i tal
doncs bueno
queda amb la seva filla
la seva filla
és una noia
joveneta
d'aquestes coreanes
que van amb els seus cascos
tipus malibú
moderneta
la rosa
així i tal
moderneta
i tal
amb la seva gorra
i tal
però
de quants anys
és preadolescent
12 anyets
només
més que reu dic
perquè aquesta noia
el que passa
és que és una mica
enfadada amb el seu pare
perquè el seu pare
sempre està viatjant
por ahí
és una eminència
i per tant no pot estar amb ella
llavors ella es queixa
i bé
i llavors ella sempre
quan torna a casa sola
del col·le
etcètera
està amb els amics
o una mica aquesta història
llavors el pare
diu que vinca
vinca
no sé què
que ara sí que vinques
sempre llegues
sempre llegues tard
i llavors
això ho dic perquè això passa
amb els primers 10 minuts
no estic explicant res
de l'altre món
i llavors
el que passa
aquesta anya
pateix un accident
de cotxe
i la criatura
doncs mort
però és que ella
inicialment
és a dir
el que planteja
la història
perquè es veu
no he explicat res més
a partir d'aquí
això
es comença a convertir
en una mena
de somni
recorrent
que t'adones
que això
no és la realitat
sinó que està passant
i llavors
entra
en un bucle
lògicament
de cada vegada
però amb una velocitat
a vegades
increïble
és a dir
molt interessant
perquè no és allò
que diguis
doncs vinga va
el temps
d'explicació
d'aquesta repetició
del dia
és sempre
de 3 minuts
no?
pam, pam, pam
no, no
és a lo millor
de 3 minuts
de 2 i pico
de 2
de 1
és a dir
va evolucionant
el que seria
aquesta repetició
amb variacions
i connexions
amb persones
connecta
amb una altra persona
que llavors
aquesta persona
també està vivint
el dia de la marmota
per una altra banda
que és el de l'ambulància
per exemple
i després
el conductor
que atropella
es produeixen
3 elements
vull dir
que cadascú
amb 3 blocs diferents
es van plantejant
i hi ha un motiu
de ser
llavors aquest motiu
de ser
que és el que evidentment
no explicarem
està vinculat
a tots 3
hi ha una vinculació
de tots 3
que genera
aquest element
de repetició
de dia
i és
una autèntica
passada
hi ha un moment
no ennegaré
un moment
en què una persona
està en un estat límit
a veure
té components
una miqueta
gore
la cosa
no excessivament
però és una mica
aquest rotllo
paràsitos
per entendre's
que hi ha un moment
determinat
que pam pam pam
dius
bueno
ja és això
al món coreà
que ja els agrada
se'ls imau
una mica el cap
altres coses
però vull dir
llavors hi ha un moment
en què aquí sí
que és una miqueta
nyonyo
que hi ha una cosa
concreta
que no ho vull explicar
amb una relació
entre dues persones
però ja està
però a partir d'aquí
la pel·lícula evoluciona
molt bé
a mi m'agrada moltíssim
m'ha sorprès
d'una altra vegada
el cinema coreà
et diu coses diferents
sobretot en muntatge
aquí el muntatge
és espectacular
i jo em vaig quedar
a dir
què és esto
madre mia
un dia
de quin any
és aquesta pel·lícula
del 2019
sí
sí
recent
si fa poc
estava al cinema
és aquesta pel·lícula
l'únic que jo
per altres canals
he pogut veure-ho
però bàsicament
seria aquesta la idea
i Rosa
i aquesta la recomano
vull dir
però ja et dic
és una pel·lícula
que no és còmoda
no és una pel·lícula
per recomanar
allò a qualsevol
sinó a gent
que ja estem una mica
avassats en veient
exacte
i després
benvenido al barrio
que sí
Rosa aquesta la podem recomanar
aquesta sí
perquè és una pel·lícula
és una comedia francesa
d'aquestes
que surten
tampoc tan bé
que són tan macas
de final feliç
tot el final feliç
tot el que es proposen
tot el que es solucionen
tot el que es solucionen
tot l'aconsegueixen
i que bé
que macos que som tots
sí
és una miqueta
a partir de la premissa
com aquella de
bienvenidos al norte
exacte
aquella era molt bona
dins de París
aquesta jo la trobo
molt més senzilleta
per això és més senzilleta
no és tan
és més puntada
també intenta imitar
una miqueta així
com serien aquesta gent
que són parisins
que tenen una empresa
molt xula
que són pigetes
que són molt pigetes
també se dediquen
a temes de publicitaris
sí, sí, sí
és aquest món
i marxandall
i aquestes coses
però han enganyat
a Isenda
per no pagar impostos
i diuen que tenen
la seu
a la Vanlier
o sigui
a un barri perifèric
de París
però allà
és super
és la mina
o jo què sé
són canyeros
aquests barris
clar, allò que no pots
deixar el cotxe fora
perquè treuen la roda
i si vols tornar
a tenir la roda
doncs 20 euros
per cada una
i si vols tenir llum
i si vols tenir llum
un poc 20 euros
cada dia
tothom en engegar
això li fa un nen
de 12 anys
i li fa un nen
un mafiosillo
i aprenent
les curses de cotxes
aquestes
del mundial
que en re
en 10 segons
canvia les 4 rodes
sí, sí
és això
en 10 segons
i en 2 també
una miqueta
es juga amb el tema
dels estereotips
aquestes qüestions
i trenca molt
intenta trencar
i dir
mira què vols
que som tots
i què bé
pensem que la pel·lícula
està dirigida
per un magrebí
diríem
que imagino
que ha de ser
un magrebí
que ja deu viure
molt temps allà
a França
vull dir com a tal
perquè es diu
Mohamed Hamidi
per tant és la visió
vull dir
en aquest cas
que fa ell
bàsicament
perquè la integració
l'obliga
aquest ministeri
d'Hisenda
a integrar
dins d'aquesta empresa
en aquest barri
a gent d'allà
almenys el 50%
dels treballadors
de la plantilla
ha de ser
gent realment del barri
no només tenir
l'asseu de l'empresa
allà
que realment
sí que la tenen
perquè al final
sí que la tenen
l'han de traixar
fins i tot
sinó que la meitat
de la plantilla
han de ser
gent d'allà
però està molt bé
també
a mi fa moltes
les mafioros
aquells
els tios
aquells
que seran allà
els traficants
aquests són traficants
de droga
aquests mouen
però aquests rollo
que són després
però fa una mica
de por
perquè no t'acabes
d'enfiar gaire
per dir
hòstia
però bueno
aquestes serveis
que també els ajuden
alguns dels
treballadors
que tenen
vull dir que
hi ha de tot
una mica
també
és curiós
el portero
el segurata
que posen
té gràcia
aquestes comèdies
franceses
no direm
lleugeres
que té un missatge
però és un missatge
molt previsible
que ja saps
que tot anirà bé
però
és una pel·lícula
plàcida
mira
passa una bona estona
jo crec que val la pena
vull dir que
passar una estoneta
doncs veieu-la
també és recent
de l'any passat
sí
aquesta era
del 2018
a final
no del 19
que dic jo
del 19
ara estem al 20
perfecte
molt bé
doncs Jaume
encara ens queda
ens hem de parlar
de Cleopatra
imagina't
això és un pelicol
pelicol
com una catedral
és que jo
estava amb Salomé
no sé
perquè
no sé
dues hores
no jo tampoc
què has dit
Cleopatra o Salomé
no Cleopatra
has dit Cleopatra
no
hem parlat d'Elisabet Taylor
ara l'hem viat
ah Salomé
no jo no
sí sí Cleopatra
és que fa poc
em vaig llegir
la biografia
de l'Elisabet Taylor
aquí va conèixer
aquí va conèixer
el Richard Burton
sí
aquí aquí
aquí vam viure
uns quants anys junts
i tal
francament
la pel·lícula
és d'aquelles
que
ostres tu
com va això
del poder
no
el que té
un poder
com ha de tenir
cura d'ell
de quina manera
doncs
no s'ha de deixar
trepitjar
cap a l'altre
i tal
em va impressionar
tot el que és
la història
com s'explica
no
la manera
que ells dos
es relacionen
com estan aconsellats
per uns
i per altres
i
bueno
és una
per mi
és una esmiculada
de por l'air
no
esmicular-lo
vol dir explicar
què és això
no
i diu
no no
nosaltres
no trepitxarem
i l'altre
diu
no no
nosaltres hem vingut
fins aquí
però ara estem
a la part nostra
a Pèrsia
no
és
oi
no
allò és Alexandria
Alexandria
Alexandria
i vosaltres sou els romans
que no
que esteu a aquesta banda
vull dir
en realitat
en realitat
Cleopatra
ara no recordo com es deia
eren descendents de grecs
perquè
Alexandre el Magne
va envair
Egipte
i els faraons
a partir d'aquell moment
Tolomeus
els Tolomeus
això
gràcies
eren grecs
eren blanquets
com nosaltres
no eren més morenus
com la gent
d'Egipte
d'Egipte
sí
d'Àfrica
era foscor
tothom que pugui pensar
ostres
l'Elisabeth Taylor
fent de Cleopatra
no caça
pot caçar
pot caçar
pel fet de
no perquè era lletja
com un pecat
això diuen
però bueno
aquesta era la novena
però es va camalar
el Juli César
i el Marc António
tenia dones de gentes
sí
sí
les documents
que això parlen de l'època
parlen que era una dona
absolutament
amb una capacitat
diríem
de
versat
sí
una persona
molt així
no vull dir
ni sensual
ni res
simplement que convencia
és una persona
però físicament
s'han vist bustos
i tal
i a veure
i clar
tenim la imatge
de l'Elisabeth Taylor
que és guapíssima
i veiem la imatge
clar
tenia el nas
una miqueta ligueny
clar
potser els estàndards
de bellesa
coincidien amb aquesta dona
no però
en canvi
tu veus
la Nefertiti
que és una estàndard
potser més clàssica
això és més antiga
i no dic per al caparro
que de la Cleopatra
la Nefertiti
pot ser com de la Cleopatra
fins ara
que sí
estem parlant de diferències
però jo dubto
que aquell canon
justament
no ho sé
no ho sé
tenint en compte
altres bustos
de l'època
jo no tinc massa clar
però és que
és bastant retrat
és que en aquella època
ja es feien retrats
el període grec
egipci
ja no és l'idealitzat
saps el que vull dir?
sí, sí
perdona
però vull dir que
és el que diem
és que a vegades diem
l'imperi egipci
però de la Cleopatra
jo què sé
els Ramsés
o aquesta època
pot passar dos mil anys
igual que d'ara
de la Cleopatra en sa
hi ha tres mil i pico d'anys
és una bestiesa
és molt de temps
és que pensió en compte
abans de Cris
abans de Cris
que l'imperi egipci
va durar
el 31
que va durar
tres mil anys
poder?
Egip sí
els tres
els tres imperis
van ser
bestials
i em sembla que
la part diguem
egip grega
entre el 331
i el
300 anys
sí, 300 anys
va ser aproximadament
i després l'ocupació romana
i després ja
els Fatimil
i això la cosa
ja són altres
però d'unidor
d'unidor
d'unidor
això és la banda sonora
si posem en les sonoles avui
això és la Cleopatra
vull dir que no
no poseu aquí
vull dir que val la pena
bé, ens queda un minutet
mira, deixem la música de fons
si us sembla
i ja ens acomiadem
fins la setmana que ve
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
Fins demà!
Fins demà!