Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un dels demà!
peer-fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les mañanas con Carlos Herrera, ja diuen el nom,
i a partir d'aquí, exacto, socorro, seguo corriendo, no?
Coses d'aquestes, no?
Llavors, clar, ja diuen el nom, i llavors ni es presenta ell, no?
Però bé, que bàsicament és aquestes coses.
Sí, sí, sí, exacte.
D'aquí, no ens preocupis, portem...
Jo porto 30 anys,
algun dia serem un divo, no?
Serem divos, no?
De la ràdio, no?
El reconeixement de divos.
Sí, exacte, exacte.
Vale, doncs avui el que farem serà un matxembrat,
aquesta magnífica paraula inventada per l'època de...
Bueno, coneguda per l'època de Bonafuente,
parlant de grans de la televisió.
Entre teatre i llibres, no?
Com la Rosa s'ha anat a Madrid, no?
I ha anat a...
No, quasi, quasi.
Un altre món, un altre món.
D'aquí a poc no ho sabem, què passarà?
No, però que ha anat a dos obres d'art,
dos obres de teatre a Madrid,
i una aquí a Barcelona,
doncs es parlarà de Massacre, aquí a Barcelona,
de Los Universos Paralelos,
al Teatro Español,
i del Rey León.
Hombre.
I mentre parles et cantaré la cançó jo.
Ok, molt bé.
El ciclo sin fin.
Va, te la canto.
¿Es una matata o...?
El ciclo sin fin...
No me'n recordo com és.
Ah, molt bé.
No, no, no.
Tenim banda sonora.
Sí, sí.
No, i tant, i tant.
Ballarà.
Aixo que provocava quina música.
Que ballarí.
Sí, i us puc fer coses tribals, si voleu.
Sí, que faria la melena.
I imitaria animals, també, m'agradiu.
Exacte.
Unes coses que...
Avui estem una mica salvàtics.
Sí, sí, sí, una miqueta.
No, i una mica salvatges,
perquè mai millor dit,
perquè si tu parles de massacre,
parlarem també de llibres
o parlarem de maldat,
que és un llibre que crida l'atenció,
perquè sembla una cosa així com llonya,
però dius, oh, com es posa la cosa, no?
I parlarem també del tercer hombre.
Jo baixaré una mica el to.
El nivell, exacte.
I tornem una miqueta al misteri,
amb una cosa que es diu
La casa entre los cactus, de Paul Penn.
És un senyor molt peculiar.
És un...
Bueno, jo explicarem.
Jo explicarem que és aquest senyor, el Paul Penn,
que sembla poc conegut, els cactus tenen...
No, és excusa per una història molt peculiar.
I de cinema, doncs, d'un i do,
anirem a veure, parlant de dues pel·lícules estrena,
una, la famosa Blade Runner 2049,
que al final el Nacho,
al final no, algun company,
el Nacho ha sigut el primer que s'ha desvirgat
i l'ha anat a veure.
I bueno,
i l'explicarem en un moment, però bueno.
Quina carona, quina carona.
Quan l'explicar,
jo que tenia molta il·lusió.
Ser espejo de l'alma,
i no sé jo...
No sé,
ja us explicaré.
Ja us explicaré.
Bueno, perfecte.
Parlarem també de 50 primaveres,
que és una pel·lícula que la Rosa ens farà una explicació,
i jo, com sempre, també,
perquè això una mica,
bueno, jo ja soc friki,
una miqueta també,
però també últimament,
he vist una pel·lícula d'any 2016,
que va ser la guanyadora del Premi del Jurat del Festival de Venècia.
I una pel·lícula que va ser molt escandalosa,
perquè era una pel·lícula feta per Netflix,
que es deia Amor Carnal.
Ah.
I és una pel·lícula que vull parlar,
perquè em vaig quedar com dient,
que és el que estic viendo,
i que és curiosa.
Que també parlarem d'una pel·lícula peculiar,
insisteixo,
de fa un any això sí,
però que té a veure amb aquest àmbit de festivals
i de pel·lícules peculiars,
per no dir molt peculiar,
la pel·lícula.
La nostra llista de pel·lícules bizarra.
Sí, sí, sí,
totalment bizarra.
És una cosa d'aquelles,
però ja va bé perquè és interessant.
Per tant,
per tant,
comencem amb teatre,
Rosa,
comencem per Massacre.
Massacre.
El títol té un idó,
però d'entrada,
home, no té res a veure,
a mi no em va quedar molt clar
el per què el títol,
però té un subtítol,
que és
Una història del capitalisme espanyol.
Toma castellà.
L'autor és l'Alberto Sanjuán,
aquest actor.
Me recordo d'haver-lo vist a Ayrbach,
que era quan ell pràcticament...
Sí,
a la botanya.
Sí, ha fet diat de futbol,
va fer unes quantes...
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Doncs, bueno,
és que resulta que la seva primera formació
és periodisme,
el basco ja periodisme.
Ah, no ho sabia.
que no s'havia dedicat,
d'acord?
Havia fet, sí,
que havia fet alguna col·laboració
amb Diario 16
i una mica d'aquestes coses
que ell pensava que no seguiria,
però bueno,
sí que va estar una temporada
fent una mica de periodisme i tal,
no?
I aquí el que ha fet
és periodisme,
bueno,
d'investigació,
una mica històric,
d'acord?
Ha fet una mica aquesta història
i la posa en escena.
Mira,
sí que us llegiré
les frases,
no?
Com presentan aquesta obra
que diu Torchón Interrogance.
Diu,
¿quién gobierna España?
¿En qué medida
el poder político
se subordina o no
al económico?
¿Quiénes tienen
el poder económico
en España?
¿Por qué lo tienen?
¿Desde cuándo?
¿Cómo lo han conseguido?
¿Qué influencia
ha tenido el poder económico
sobre el político
en los sucesivos ciclos
de nuestra historia reciente?
Actualidad total, eh?
Sí.
Actualidad total.
Sí, mucha actualidad.
Es una pasada,
porque es,
a ver,
podría haber estado
en formato de conferencia
per sempre,
ya que eso está
súper aburrido,
seguramente.
Muy claro.
Pero Juan Fett,
Juan Fett es la,
bueno,
son dos actors,
él también es el protagonista,
i la Marta Calvó,
genial,
excepcional,
tots dos,
magnífic,
magnífic,
tots dos.
Són una parella,
una parella que viuen
en una zona acomodada
de Madrid,
una urbanització
molt maca,
en zones comuns,
amb jardins,
una cafetería,
un bar,
zones de jocs
pels nens,
la gent conviu,
fan aquesta convivència
obligada,
que t'has de portar
bé amb els veïns,
ha d'haver-hi bon rotllo,
perquè a més els nens
van a les mateixes escoles,
els nens juguen junts,
no sé què,
i però tots estan
mantenint també
unes aparències,
un estatus,
quin tipus de cotxe tens,
si pots marxar de vacances,
on pots marxar,
tot això,
si els nens
estàs comprant l'últim,
si els portes
a activitats extraescolars
així guais,
no?
Una miqueta
com bastant aborgesat,
el concepte,
no?
Sí,
totalment,
a més tots dos,
ell sobretot treballa
amb temes de banca,
amb temes de gestió de riscos,
productes de riscos,
i tot això,
ella també,
ella també treballa fora,
d'assegurança o alguna cosa així,
i sí,
ara no me'n recordo ben bé,
no és massa,
bueno,
vull dir,
una mica,
mateix tipus de feina,
d'acord,
tots dos,
i tenen nens,
els nens no surten en cap moment
a escena,
però sí que és un recurs
molt freqüent,
no?
Dir,
bueno,
els nens estan dormint,
o per exemple,
si entre ells estan,
o arriben a discutir
en algun moment també,
no molt fort,
perquè són molt educats,
no?
Me'n vaig a veure els nens
a veure si dormen,
no?
Ah,
vaig a veure els nens.
O perquè,
ostres,
els nens estaven jugant
amb fulanito
i no sé què.
D'acord,
o sigui,
els nens estan allà,
no surten,
però estan allà,
d'acord?
Estan presents
tota l'estona.
I llavors,
van intercalant històries d'ells
com a parella,
eh?
Tota l'aparència aquesta
de felicitat,
de família feliç,
burguesa,
superbé,
amb escenes
de la història
del capitalisme,
d'acord?
Repassen des de,
jo què sé,
des d'Indelecio Prieto,
Emilio Botín,
l'escrivada Balaguer,
Esther Koplovich,
el Carlos Marc,
el fundador
de la banca Marc,
Anna Botella,
José María Esnar,
molts personatges.
Llavors,
ells dos es transformen,
clar,
tu veus que fan un gir,
es giren,
i llavors ja canvien
la cara,
vestit tota l'estona igual,
no surten ni entre l'escenari,
estan a l'escenari
tota l'estona tots dos sols.
I llavors,
només ja,
quan comencen a parlar,
ja amb un altre gest,
amb un altre posar,
o més ràpid,
o més,
no?
Amb un altre tipus de veu,
i sobretot pel discurs
que estan dient,
llavors,
ostres,
això ja estan fent
d'un altre personatge.
I llavors,
ell li pregunta,
quina eres?
Bueno,
és en castellà l'obra,
perquè a més,
això l'han fet
al teatro de la Vapies,
al teatro del barrio,
està en el barrio
de la Vapies.
I llavors,
ella diu,
doncs soc tal,
doncs soc l'Esther Klopp,
cop oblid,
no?
Llavors,
ell s'està fent
o de periodista
en aquell moment,
que li està preguntant,
o d'una persona
que està una miqueta,
o és un polític,
no?
Si d'un dels personatges
és una persona
important del món
de l'economia,
dic sobretot banquers,
sobretot,
l'altre és o veu
un periodista
o veu un polític,
d'acord?
I d'aquesta manera
és molt dinàmic,
és molt àgil,
i vas veient
diferents personatges
i com una miqueta
s'anava teixint
tot el poder econòmic,
no?
Després,
ja una mica
que va saltant,
ja veus també
la fusió dels bancs,
no?
Com ara,
per exemple,
que,
jo què sé,
doncs Bánquia
era el que abans
era Cajamar,
perdó,
Cajamadrid,
Cajamadrid,
no sé què com ha evolucionat
fins a Bánquia,
no?
O com ara
s'ha fusionat,
Caixa Catalunya
ja s'ha fusionat
amb la BBVA.
Exacte.
Totes aquestes fusions
que al final
ens hem quedat res,
entre els 4, 5 bancs
i punto,
no?
I ja les Caixes de Salvi
no existeixen,
no?
Doncs quin va ser
aquest origen?
O fins i tot
el tema de la transició,
quan dius,
bueno,
i ara estava
en un grupet de persones
no sé què
en tal lloc,
ja digui,
en la memòria
no ho veig memoritzar tot,
no?
És que és tantíssima informació
i a més que et vas quedant
que dius,
ostres,
tot el que està dient
té molt de sentit,
no?
A més és que
és investigació,
és per exemple
històric,
d'investigació històrica,
no?
i veus,
per exemple,
quan estaven reunits
a la mort d'en Franco,
tot el poder fàctic,
tot el poder econòmic,
no?
Doncs això,
els banquers més importants
del moment,
amb alguns generals,
i sobretot banquers,
i parlava,
sí,
hi havia un nano per allà
que no sé què,
que tenia les idees
i van decidir,
doncs mira,
que sigui aquest,
i era posador
el Fosso Ales,
per exemple,
d'acord?
Clar,
tot explicat d'aquesta manera
molt,
a veure,
senzilla,
molt directa,
que, bueno,
és així,
de fet,
jo sé que a algunes conferències,
per exemple,
l'Oriol Junqueras
abans de dedicar-se
a la política,
és professor d'història,
professor d'història
de l'economia,
i ell havia fet
moltes xerrades,
jo que sé,
a l'escola d'adults
a Sant Vicenç,
a més pobles,
o a la ràdio,
havia fet moltíssimes,
i ell també explicava
aquestes coses,
vull dir,
que no és inventat,
és cert,
és cert,
i això és bo que,
així que busques
una miqueta,
ja tens tota,
o segueixes una miqueta
de la història,
de com s'ha construït
el capitalisme,
i sobre quines bases,
sobre quins fonaments
s'ha construït.
Molt interessant,
molt amé,
hi ha moments,
és una mica dramàtic,
perquè, ostres,
és seriós,
és seriós el tema,
però a la vegada
també té la xispa,
la guspida aquella
també de broma,
de sentit de l'humor,
que arribes a riure,
i estan barrejant,
doncs això,
la història d'ells
com a parella,
si es porten bé,
si no es porten bé,
si tenen feina,
si no tenen feina,
i encara estan fent veure
que sí que estan bé,
econòmicament,
estan fingint
davant dels altres,
estan representant una,
si això s'hi fa feliç
o no s'hi fa feliç
aquest tipus de vida,
i després,
doncs això,
anar explicant
diferents personatges
de la història
de l'economia,
del capitalisme a Espanya,
i ho recomano moltíssim.
Ho vaig veure
al Teatre de Sant Cugat,
a l'Auditori,
que feien un bolo,
no sé si també havia estat,
a Barcelona,
no sé si en el Teatre
al Grec,
a l'estiu,
al festival d'estiu
al Grec,
o havien estat
durant un temps,
no?
I també,
a més,
l'Alberto Sant Juan
després ens va dir
que també vindria a Barcelona
a fer un dies d'ara d'octubre,
no me'n recordo exactament,
però és qüestió
de mirar la cartellera,
venia també amb una altra obra,
també venia res,
una setmaneta,
com a molt aquí a Barcelona,
i penso que val la pena,
perquè una sorpresa enorme,
l'Alberto Sant Juan,
de pensar que és una actuació
una mica còmic,
una mica d'estraler,
que digui jo,
sí.
Doncs Déu-n'hi-do,
eh?,
quina alçada de seriositat,
de feina ben feta,
tant d'actor com d'escriptor,
fantàstic, eh?,
d'escriptor teatral,
molt bé,
penso que,
bueno,
el Nil almenys ja m'ha robat el cor
i s'ha de seguir,
penso que sí que ho hem de seguir,
eh?
Bueno,
doncs a veure si torna
o fa algun bolo per a algun lloc,
o a veure si el guió està publicat,
també estaria bé,
perquè tota la informació que viu allà
és superinteressant, eh?
Fantàstic.
Sí, sí.
Superinteressant, sí.
Molt bé,
doncs ara passem a un llibre,
tornarem al teatre,
eh?,
i anem a parlar d'un llibre
que jo,
l'altre dia,
em va cobrar les meves mans
i vaig dir,
bueno,
és el que hi ha,
que es deia Maldat,
i, bueno,
va ser una miqueta el fet de dir
que, bueno,
que les crítiques
eren positives,
en el fons, no?
I jo vaig llegir una mica la sinopsi
i vaig dir,
bueno,
doncs una jefa
que arriba
amb un espai de recursos humans,
no?,
amb una empresa
i, doncs,
tota aquesta cosa
que surdeix per sota,
no?,
i a veure què pot passar
per intentar controlar
aquest departament millor,
no?,
i aquesta,
doncs maldat,
no?,
vull dir,
m'he millor dit en castellà,
que genera,
doncs,
els poders,
els interessos,
no?,
el crear mal rotllo
entre els companys
per intentar,
doncs,
despuntar,
i vaig dir,
ui,
això serà una cosa
d'aquestes americanes,
aquest tipus,
sí,
hi ha una tipologia
de novel·la,
a més,
ella,
no,
jo,
el desconeixement,
és la primera obra que fa la Tammy Cohen,
és una escriptora,
però no és americana,
és anglesa,
llavors,
clar,
això ja em va,
convence una miqueta més,
eh?,
perquè no vol dir res,
eh?,
vull dir que hi ha escriptores americanes
i escriptors ameriques
que són magnífics,
però en un principi dius,
bueno,
la nou ambient,
doncs,
vaig a veure què passa,
vaig a començar,
m'ho mirar així de reull,
començo a llegir-lo
i, bueno,
ve que, bueno,
la situació és un espai de treball
amb el qual s'ha fet fora
a una de les caps,
a la cap de departament
d'una empresa
de recursos humans,
però empresa de recursos humans
en general,
no que sigui el departament concret
d'una empresa,
sinó que es dediquen a buscar
gent especialitzada
per altres empreses.
Gestionen això.
Gestionen, exacte.
És com,
no sé,
com dir-t'ho.
La selecció.
És una empresa de selecció
de persones.
Exacte, això mateix,
correcte.
I llavors,
clar,
doncs,
hi ha un departament
que és el departament
que més contactes té,
que ja en tenen els clients,
no?
Vull dir,
per exemple,
els bancs que demanen,
un banc determinat importantíssim,
doncs,
ho porta una persona,
que és una part molt comercial,
molt de vendre.
Llavors,
a partir d'aquí,
doncs,
la fan fora
perquè no han assolit
allò que s'ha d'aconseguir,
el que seria la part econòmica,
no s'ha assolit els mínims,
els objectius que estaven estipulats.
Fantàstic.
Doncs,
hi apareix una tal Rachel Masters,
que té el nom també,
deixa-ho anar,
i dius,
bueno,
ja,
a veure què passa aquí,
i arriba aquesta senyora
i des del minut número 1
és una senyora dolentíssima.
Dolentíssima.
I no,
i amb això no vol dir
ni que sigui...
Què figura és aquesta?
Però ella què representa?
No,
és la cap d'aquest departament.
La cap.
És a dir,
fan fora...
Entra nova.
Entra nova,
és a dir,
en el lloc de l'altre
per intentar aixecar
el seu cap,
el director,
li exigeix
que això rutlli,
que hi ha gent
que, bueno,
que no fa gaire cosa,
vull dir,
ha d'anar millor,
el típic,
exigir,
exigir més objectius.
I aquesta dona,
bueno,
amb un passat
i amb una potència
i amb un element
que des del minut número 1
se la planteja,
i aquí no caiguem
en estereotips,
ni perquè sigui home,
ni perquè sigui dona,
això no,
se la planteja com una dona,
en aquest cas,
com una persona,
a més que com a dona,
malvada,
malvada,
absolutament trepa,
absolutament agressiva,
absolutament allò
que es diu en castellà
metemierda
entre els companys,
provocant,
sí,
perquè li diu,
vols aquest lloc?
Llavors li proposa un altre
i a un altre
i llavors això fa
que entre ells es mirin,
que li diu,
tu t'han proposat a tu
i a mi t'ho han proposat,
però per què?
Llavors també hi ha un
que és el guapetón
que pensa que
per als seus encants
doncs aquest resultarà
que tindrà un rotllo
amb la jefa
i potser pujarà
de nivell,
gent que s'han deutat
fins a dalt.
Són quatre o cinc personatges
que són magnífics,
no?
Perquè està la dona
que s'embarassa
per tercer cop
i té por
que hi hagi
una problemàtica
per ser destí
que s'hagi embarassat.
hi ha la figura del gay
que en aquest cas
té una problemàtica
també amb la seva parella
que genera...
El que sembla una cosa banal
es va convertir
en una taranyina
bastant ben feta
de cada un dels personatges
i de cop i volta
apareix cada dos capítols
en paral·lel
la història
d'una nena
que ha tingut un germà
eh?
Perdó.
Sí, bueno,
és a dir,
un matrimoni...
Ha tingut un germanet?
No, no, no.
Bueno, no,
he escoltat malament.
Volia dir que
s'encarrega del seu germà.
és a dir,
uns pares
que tenen un fill
i una filla.
D'acord?
Són petits dos-dos.
Però al fill
per X motius
que no explicaré
li agafen
com una mena
d'odi
una mena
com de mania
persecutòria
i llavors
aquest noi
passa per un tràngol
terrible
i la nena
és la que s'encarrega
de cuidar-lo
amb aquest tràngol
i amb aquesta posició
i amb aquest lloc
d'oblit
i no dic res més
perquè clar
es fotrà en l'aire
al llibre.
I llavors
aquesta història
que va en paral·lel
al voltant
de les 300 pàgines
que no té cap connexió
arriba un moment
que pum
que es connecta
i dius
ostres
que bé que has connectat això.
Conecta perfectament
i es fila
les dues coses.
Per tant
el que sembla
un llibre
xorres
acaba sent un llibre
que dius
no està mal
home
tampoc
és un premio Nobel
ni un Pulitzer
ni la mare
que ens va fer a tots
però bueno
està bé
un planeta
sí
bueno
sí
exacte
ui el planeta
fa pocs dies
no m'hable de Javier Sierra
ni m'hable del Gali
ara parlarem
ara parlarem
farem un apunt
sí sí sí
i tant
mira la pots fer ara
si vols
però vull dir que
és això
que és un llibre
doncs d'aquests que dius
bueno
doncs
pel Nadal
no és que sigui
molt amable pel Nadal
però és un llibre
que dius
per vacances
vols dir
quan tens un temps
més llarg
hi ha un cap a setmana
així llarg
però no és molt llarg
està bé
està bé
s'aguanta
s'aguanta
literatura contemporània
d'ara
d'aquests últims anys
que costa trobar coses
que diguis
home
que tingui un empaque
perquè jo veixo
bastanta cosa
costa
costa
costa
trobar
que diguis
hola
quina meravella
de llibre
difícil
digues-lo del primer planeta
i ara ja passem
a l'altre
pla de teatre
jo veig aquí una cosa
que enllaça
això que li agrada
tant al Jaume
diuen
ja sé
mira el que enllaça
clar que
el premi planeta
que
no podem dir res
perquè no sabem res
de si és un premi
que hi ha un jurat
que fa una deliberació
i surt
tal
ho podem saber
el que sí que és cert
és que
això fomenta l'evidència
o sigui
d'evidentes
diguem
perquè
jo
cada any
sento persones
que han tingut
un cop allò
han vist la llum
i fan un pronòstic
jo ho sabia
el dia abans
i l'encerten
que Javier Sierra guanyava
però ho veia
any i rere any
hi ha aquestes persones
que
això seria ja un tema
que enllaça
amb la temàtica
de les llibres
d'aquest home
que són uns temes
tal i qual
i que enllaçaria
a Miquel Jiménez
perquè veritablement
és sorprendent
perdona
va sortir el programa
amb ell
de tant en quant
apareixen allà
i
enllaça per la temàtica
i enllaça amb això
d'aquest premi
com pot haver-hi
aquestes dotes
d'evidència
tan profundes
això ja
amb mala llet
el que estem dient
ja se sap
l'any passat
va guanyar
la Dolores Redondo
la d'aquella famosa
trilogia del Vaztà
no som més d'aquella
aquella obra
que vaig llegir-la
i em va semblar
un conyazo
mira que la primera
l'obra guanyadora
sempre és una
ui però jo no entenc
per què els planetes
són tan avorrits
en canvi
el finalista
és el que normalment
va a fer la pena
si, Agustó va a ser millor
jo aquest no vaig llegir
jo no llegeixo massa
el Femís Planeta
però sí
és una dona
quan comentem
sí, és una dona
Carmen
no sé què
sí, té un nom
em sembla que és
no sé on era
bueno, sí
bueno, és de
bueno
el que deia
l'any passat ja sabia
també qui era la guanyadora
i aquest any
a mi
ahir a la nit
quan li van donar
bueno, no sé quan va ser
bueno, ara fa 3 dies o 4
clar
que estem a dijous
ara estava jo despistat
és que m'he entrat també després
no estava tampoc molt
doncs a mi
em van trucar
la nit abans
abans justament
si era a les 12
quan se sabia
un noi que està molt liat
amb el món de la literatura
i que sap molt d'aquest àmbit
em va dir
saps qui és el guanyador
dic
i a Javier Sierra
dic
no, sisplau
perquè jo tinc molta mania
perdona
però si escolta
Javier Sierra
ara
bueno, no mania
no
ho diu
una de les seves obres
ho sento
vull dir
el de l'última escena
no sé què va fer allò
aquella història
de l'última escena
i em va ser molt nerviós
molt nerviós
molt, molt, molt
perquè no
pot ser Maria Magdalena
per molt que li donguin voltes
no?
sí, sí
i li va donar voltes
a tot arreu
home, no, no
i en els últims anys
també he tingut videntes
que m'han pronosticat
i han encertat
el Premi abans
sí, per això
alguna filtració
ja
ha de córrer
per ahí
important
alguna història
ja
a veure
el Premi Prentes
és molt polèmic
sempre
sí, sí
tornem al teatre
i anem
a los universos paralelos
el Teatro Español
de Madrid
això
sí
bé
bueno, mira
igual
amb una mica de sort
la portem també
cap aquí
cap a Barcelona
jo penso que
és una obra
que és molt
adaptable
a més
és d'una to
que es diu
David
Lincey Abert
i bueno
se podria
adaptar també
a català
i fer-la aquí
no?
home
s'estan fent
bueno
ho en castellà
també
no, ho dic perquè
per exemple
allà a Madrid
s'estan fent obres
que aquí
per exemple
a Burundanga
aquesta és del
Jordi Galceran
no m'equivoco
o incendis
que allà es diu
incendios
o sigui
obres
obres que aquí
s'havien representat
i que llavors
s'han fet
l'adulció
a Castellà
i s'han fet
no?
vull dir que
perfectíssimament
no?
sí, sí, sí
a veure
és una història
que està bé
és una història
que
com deia abans
barreja també
i trobo que ho sap
em sembla
força bé
la història
dramàtica
perquè a més
és una història dramàtica
hi ha hagut una mort
a la família
bueno
una mort
el nen parit
de mort
senzillament
amb un accident
però
en un sentit
no de l'humor
que sí que hi ha
un dels personatges
que fa la malena
alterio
que aquell del seu personatge
és molt
molt burjarrat
si fa de la germana
petita
de la mare
que ha perdut
la criatura
i llavors és com
cada membre
de la família
encaixa això
encaixa aquest fet
dramàtic
d'acord?
intentant seguir
amb la seva vida
perquè és que la vida
vulguis que no
la vida és que continua
és que no es para ja
no es para ja
i que malgrat això
i malgrat aquest cop
tan fort
la vida ha de continuar
i has d'intentar
que sigui
bueno
no serà com abans
perquè mai no serà com abans
però sí
explorar altres possibilitats
per ser feliç
fins i tot
perquè la finalitat
d'estar en aquest món
és intentar ser feliç
no és estar patint
o d'alguna manera
és passar aquest dol
també
doncs
penso que està molt ben construït
està molt ben plantejat
diferents
els diferents
perquè els personatges són
la mare
que és la Belén Cuesta
el pare
que és un noi
que es diu
Alberto
es diu
Daniel Grau
la mare d'ella
o sigui
l'àvia de la criatura
que és la Carme
Carme Balaguer
que ha fet
moltes opres
ha fet molta cosa
aquí a Catalunya
i ha fet
a televisió
també ha fet
molts papers
sona moltíssim
i després
un altre noi
que és
el noi
que va
atropellar
com és
ara no em surt
en català
que va
amb el seu cotxe
va ser qui va tenir
l'acidència amb el nen
atropellar
és correcte
en català
em sembla
no és correcte
no és la paraula correcta
ell pensava que era correcta
bueno
ja sortirà
ja sortirà
doncs això
és una mica
com ells
entre ells
també
estan fent
cadascú
el seu dol
i es veu
molt bé
com es relacionen
entre ells
també
i una miqueta
el missatge
que queda
i una miqueta
també les fases
que es fa
quan es fa un dol
de la negació
del dolor
màxim
tot això
i després
intentar deixar-lo
enrere
això
forma part de mi
perquè això
mai
oblidarà
sempre estarà aquí
a més la mare
d'ella
també havia
passat
una situació
semblant
llavors entén perfectament
per què està passant
la seva filla
en canvi
la filla
és més egoista
nega
que la mare
nega els sentiments
de la mare
home
és igual un fill
que un altre
no importa
a quina edat
hagi mort
i veure morir
un fill
doncs imagina't
dins d'aquest drama
que és un drama
molt fort
també la relació
de parella
com s'ha vist
afectada
la relació
de parella
la relació
entre la
home
i tant
cadascú
a veure
també s'estimen
però clar
ja no és
com abans
cadascú
està en el seu
moment
del dol
després això
també evoluciona
evoluciona bé
i bueno
és una miqueta
aquest plantejament
és una miqueta
aquest plantejament
està bé
està bé
bueno
doncs és un
un drama
no?
la filla cap
sí
és un drama
però bueno
ben portat
vull dir
que és assequible
el pot veure
el gran públic
perquè bueno
és un tema universal
és un tema universal
que pot arribar
perfectament
perquè a més
està fet
d'una manera molt
entretinguda
també
ja dic
el personatge
de la melena
alterio
és divertit
perquè la germana
petita
la germana
esborgerrada
que va
està
fent històries
que està lligant
amb un músic
que és molt dolce
clar
és una miqueta
el bufonet
el personatge
clar
per trencar
aquella
perquè si no
el tema és molt fort
és molt dur
aquest tema així
tope seriós
seria molt dur
no m'estranyaria
jo me'n recordava
que hi havia
mentre que veia
l'obra
que hi havia
una pel·lícula
no m'ha donat temps
de buscar-la
ho sento
una pel·lícula
no sé si era
d'un país de l'est
Europa de l'est
l'antiga
Europa de l'est
no sé
que era també
la història
d'un
noi força jove
de classe
poder
de la seva família
està en el poder
o té molta relació
amb el poder
i també
que també
mata un nen
també per un accident
de cotxe
perquè anava
també
anava conduint
fatal
superràpid
i en canvi
com la família
li tapa tot això
i en canvi
el nen
després
el noi aquest
vol anar a veure
la família
i vol anar a visitar-los
perquè té com
aquest sentiment
que necessita
vull dir
ell no es vol
deixar emportar
per tota aquesta
perdoneu
per tota aquesta
merda
de la família
de dir
ostres
la pel·lícula
no sé quina és
però sí que us puc dir
que hi ha un llibre
que vaig llegir
fa uns 4 mesos
i m'ha recordat
moltíssim la temàtica
que es diu
Una temporada
en el purgatòrio
del Dominic Dún
que és un llibre
que està molt ben escrit
aquest sí que està molt ben escrit
i que tracta
qualcom semblant
però en aquest cas
no és una atropella
no sé
m'atropella
però la correcta
el que deien
que no és una paraula
però que
en aquest cas
és una família bé
americana
que el fill
fa una cosa determinada
i la família
el cobreix
i és
aquest amic
que està
aquesta temporada
entre cometes
en el purgatori
el que realment
fa
element de consciència
i genera
tot un element
al voltant
d'aquesta situació
una situació
molt complicada
per un noi
que és amic
íntim
i també
de bon nivell
d'ell
però que destapa
tota la situació
està clar
i ja sé que el llibre
l'estic destipant
una miqueta
però tampoc
és un llibre
primer de multituds
i segon
que és un llibre
que tampoc
va més enllà
però et demostra
la impotència
en aquest cas
que té
la justícia
millor dit
com es pot comprar
la justícia
o com es pot comprar
el fet aquest
per tenir poder
bàsicament
i és molt fort
és un llibre fortíssim
amb aquest plantejament
per això que m'he recordat
el dir-ho
no sé quina és
però la idea
semblant
encara que en comptes
d'un atropellament
és una altra cosa
aquí és una miqueta
l'excusa
ha mort un accident
vull dir
no ha estat una malaltia
vull dir que això
és una mica
la causa de la mort
és aquesta
però ja està
vull dir
el nano que ho ha fet
ostres
també li s'ha molt de greu
els escriu una carta
els hi ve a veure
ah bueno
doncs encara
aquest el tema
del dol
no no
en aquest cas
el nano
jove
que reconeix
que anava
més velocitat
de la que devia
anar
és que jo entenia
que després
estàs entent
i que a partir d'aquí
no
això no té res
a veure amb mi
intenta visitar
la família
intenta
contactar amb ell
jo faig
més paral·lelisme
també potser
també
amb l'habitació
de l'hijo
que també
anava una miqueta
és el dol
per la mort
però això dic
que és un tema
universal
és que és això
doncs no
amb aquest que deia
d'una temporada
del purgatòrio
al contrari
el nen segueix
el noi segueix
com dient jo
a mi que m'expliques
no
vull dir
cap empatia
amb res
amb ningú
i per això
fa reaccionar
aquest amic
que sí que és una persona
llavors
el llibre està molt bé
és que ara m'he vingut al cap
i no vaig comentar-lo
en el seu moment
perquè com tantes coses
que fas a l'estiu
ara ha vingut al cap
el tema
doncs mira la recomanació
el hombre
el tercer hombre
Graham Green
sí, sí
aquesta que ens agrada
la barreja
literatura
i cinema
i aquí la barreja
és fins i tot
més profunda
perquè
hi ha vegades
que es fa
una novel·la
i llavors
s'adapta
al cinema
després de què parlarem
Blade Runner
no és que fos
una adaptació directa
però sí que hi ha
una inspiració
en un relat
de Philip Tadik
de Soñant los androides
con ovejas elèctricas
i tal
i d'aquesta
300.000 exemples
en canvi
el tercer hombre
té una genesis
una mica més
curiosa
que és que
Graham Green
era un escritor
conegut
llavors
Alexander Korda
que és el director
el va a buscar
i diu que vol
que li faci un guió
per una pel·lícula
llavors
Graham Green
tenia escrit
algunes idees
d'allò que fan
els escriptors
de dir
mira tinc un començament
doncs
ho deixo escrit
o tinc una idea
que podia desenvolupar
i tenia
una certa idea
del que després
seria el tercer hombre
o de fer
una novel·la
d'això
i al final
el que va fer
és un guió
cinematogràfic
basat en aquestes
quatre pincellades
que tenia anotades
va fer un guió
cinematogràfic
que va tenir
molt èxit
i que com ell
era un escriptor
després va transformar
aquest guió cinematogràfic
en una novel·la
o sigui aquí
qui va ser primer
el llibre o la pel·lícula
primer va ser el guió
el guió
el guió
el guió
va sortir una novel·la
que comentàvem
fora d'antena
que és petita
però és així
perquè clar
es veu que la cosa
tampoc donava per més
però va sortir una novel·la
perquè clar
que tio és un gran novel·lista
va sortir una novel·la
molt bona
va ser un guió
enriquint
coses que la pel·lícula
es van descartar
per diferents temes
i al final
fins i tot
escenes de guió
que no sortien
de la pel·lícula
perquè les van descartar
des del guió
les va posar
ella
o les ha posat
aquí
al llibre
i bueno
és una trama
d'aquestes
interessant
de coses
poc conegudes
com que
Viena estava ocupada
per les quatre potències
igual que estava a Berlín
Berlín estava ocupada
per les quatre potències
doncs Viena també
estava ocupada
per als Estats Units
per Rússia
per França
i per Gran Bretanya
hi tenien allà cadascú una zona
hi tenien unes patrulles
de Policia Internacional
que es deia
que anava vigilant allà
històries
que era una ciutat
que estava arrasada
perquè aquí parlem
d'abasada just
acabat la guerra mundial
fa molt poc
la ciutat encara està
completament bombardejada
o sigui
hi ha molta gana
hi ha molta
clar
aquestes postguerres
tan dures
hi ha un tema
de contrabando
i hi ha un tema
que hi ha una gent
que vol lucrar-se
potser expliquem massa
però bueno
després de tant de temps
per tercer hombre
ja
podem explicar-lo
hi ha un contrabando
igual que ara
estalla la cocaïna
amb diferents substàncies
o sigui
ja estallava la penicilina
que és una cosa
més forta
perquè bueno
la cocaïna
al cap i a la fi
el drogadicta
home
no volem que li passi res
que li venguin cocaïna tallada
però bueno
és un segment
que ja tu vas a fer
per canviar la penicilina
te la recepta
te la recepta
el metge
tu estàs pensant
que et curaràs
se li pot donar nens
o sigui
que diguem-ne
que el nivell
de maldat
que hem parlat abans
d'aquestes persones
el nivell
de poca empatia
amb la humanitat
era gran
perquè tallar la penicilina
amb coses que després
poden fer-te
malalties
també explica
que hi ha un hospital
allà
de gent afectada
i tal
en tot aquest entorn
es mou una trama
de pel·lí
de sèrie negra
el més puro estil
una mica també
hitchconiana
perquè això
el personatge
principal
doncs bueno
és un personatge
que no té a veure
amb aquest món
és un escriptor
que té
un amic
que és el final
de Wilson Wells
que ha mort
i arribarà allà
perquè el seu amic
ha mort
perdó
i ell
es veu involucrat
en una trama
sense ser
ni un espia
ni ser
un detectiu
ni res
es veu involucrat
en una trama
després també
l'involucran
amb ell
perquè el confonen
perquè pensen
que té alguna cosa
a veure
i amb tota aquesta història
de falsos culpables
i d'un escenari
allà
enmig d'aquesta viena
una mica
estranya
ioníriga
amb la neu
amb els edificis
amb les potències
per allà
movent-se
en la producció
internacional
i amb una sèrie
d'històries
doncs bueno
surt una novela
molt reïcida
a nivell de diàlegs
com sempre és
el que fa aquest home
a nivell de pintar
o sigui
el decorat
o sigui
tu encara que no hagis
veus la pel·lícula
amb aquest decorat
tal com t'ho pinta aquí
diguem
com ho descriu
sí exacte
es diu veritablement
com era aquesta
i
les clavegueres
tot
ho descriu
tot molt bé
tota aquesta
aquest ambient
i després veus la pel·lícula
i dius
bueno clar
és que és
una simbiosi perfecta
vull dir
està clavec
que aquell llibre
s'ha fet a partir de la pel·lícula
la pel·lícula
bueno
és enorme
si la veus al cinema
jo vaig tenir la sort
sempre l'havia vista
jo l'he vist sempre
amb la tele
exacte
sempre l'havia vista
a la tele
però
però he tingut la sort
de veure-ho al cinema
allò que feien
en el
sí
a l'esmaldà
o no
ah no
no em sap que eren
aquests cinemas
no em recordo qui
no em feia reposicions
ja vaig veure que aquestes pel·lícules
és que veure-les al cinema
és que és una passada
el problema que tenim
és que el cinema clàssic
el cinema dels anys 40-50
sempre el veiem a la tele
perquè clar
no hem tingut l'opció
de veure-lo al cinema
però quan veus un al cinema
però flipes
encara que l'hagis vista després
flipes
ostras
se't tira a sobre
aquells blanquis negres
és que estava pensada
pel cinema
estava pensada
pel cinema
home és que és el que diem
és Orson Well
per tant evidentment
la manera
d'enquadrar la càmera
tot el que feia
jo era bastial
aquest home
per cert
si algun dia aneu a Viena
jo he estat a Viena
l'any 2000
vaig estar
hi ha la ruta
el tercer home
la pots fer la ruta
jo anàvem amb una amiga
que és molt cinefla
que és directora de cinema
de directoreta de cinema
ha fet només dos curs
amb la seva vida
però bueno
però ja no
era més jove
ja s'ha retirat
però va intentar
fer un parell de
bueno que estava bé
el que va fer
una que es deia
Castleware
jo vaig col·laborar
no sé on estarà això
però bueno
deixem-ho
i a partir d'aquí
vam anar
i que ostres
i la fem i tal
i al final per manca de temps
no vam poder fer-li
perquè era un temps horrorós
va ser un dia que vam anar
un any que vam anar
a l'agost
però que havien hagut inundacions
i era impossible caminar per allà
llavors hem dit que no
però sí que vam estar davant del palau
on estan aquelles escultures
tan espectaculars a la porta
vull dir
i a l'arregle et posa
aquí se filmó
l'escena
de no sé què
del tercer home
amb alemanya
amb anglès
i tal
llavors vas veient llocs
d'on
el ring
exacte
el ring i tal
i el Hofburg
i allò que hi ha per allà
doncs tot això
t'ho van ensenyant
això és molt maco
és una passada
hi ha Nòria al Prater
hi ha aquestes coses tan mítiques
tan de cinema
hi ha algunes coses
que tu recordes del cinema
i això ho recordes
sí, sí
hi ha Nòria aquella
és una passada
jo vaig pujar
fa una sensació
és molt maco
per viure
bueno, seguim parlant
ui, ens agafa el temps
diria que ho hi tenim
ens queden 23 minuts
i hem de parlar encara de moltes coses
però bueno
som-hi
vinga va
més teatre
te canto
o lo expliques tu
vinga va
canta
canta una miguita
el ciclo sin fin
el re león
ja està
fins aquí arribo
la cuna matata
vinga va
la cuna matata
no hay problema
hauria d'haver una càmera aquí
sí, no?
per veure la coreografia
sí
la niña
pujar al YouTube
o així
si arribo a saber
porto la camisa
del lleó que tinc
és un
a veure
estan representant a Madrid
i és el reclam
el musical
el musical
no, la pel·lícula està bé
també
a veure
és el musical
que és el reclam turístic
number one
de Madrid
actualment
però li sobrepassa qualsevol altre monument
jo pensava que la bandera espanyola
de la Colón
no, no, no
el musical
el rei león
és una obra
de
de
és una producció
de Disney
el que passa que hi ha un equip aquí a Espanya
un equip a Madrid
que s'ha encarregat de fer això
de buscar el teatre
de buscar els actors
de fer els càstings
de la traducció
al castellà
en fi
i tot el merchandising
tota l'explotació comercial
del que suposa
perquè és totalment comercial
clar, jo avui quan ho comentava
amb el Nacho li deia
és que
l'estan representant
des del 2010
ja són 7 temporades
i en ple
però diari
diari
clar, tu em deies
hòstia, jo vaig anar el 2015
2015
que pensava
feia 5 anys ja
que pensava jo
ja no
ja
però si estava ple
però ja estem parlant d'entrades
de sent amunt
sent cap amunt
o por ahí
o 70 i alguna
o 70 i alguna
o 70 i alguna
però bueno
sí, sí, sí
doncs és un muntatge impressionant
coses interessants
bueno, ja dic
mira, és que si comencem
a parlar de números
és que et mareges
clar
et mareges
perquè és flipant
ens van ensenyar
un ocell
per exemple
que vol
el personatge
per aquest
l'ocell aquell
el rasgú
és un
un ou
d'aquestes
del paradís
o no sé què
un ou
molt maco
que estava fet
tot amb plomes
autèntiques
i clar
el manteniment
d'aquella bestiola
perquè clar
hi ha d'estar perfecta
de cada cop
que la treus a escenari
no sé què
jo que el cost era
no sé si ens va dir
dos milions d'euros
o què?
no, dos milions no
d'euros és molt
no això
molt molt
jo és que em perdo
amb tantes gifres
amb tantes gifres
a lo millor a l'any
o
no, o eren
no sé
o dos mil
dos mil euros
no sé
una cosa així
o sigui
una quantitat
que dius
ostres
és impressionant
és impressionant
tota la
escenografia
els animals
clar
com reprodueixes
els animals
i jugues
que encara es vegi
l'actor
i l'actriu
però que es vegi
molt mimetitzat
amb l'animal
i això és impressionant
com ho solucionen
i com ho aconsegueixen
amb aquelles màscares
que porten a sobre
del cap
he vist alguna cosa
a la tele
amb algun programa
d'aquests
en directe
han fet alguna actuació
els vestits
el vestuari
és magnífic
també
és que recreen
realment
és que veus la zebra
té una qualitat
una tela d'arpillera
que sembla així rugosa
i resposa
tot cuidadíssim
una qualitat
allà no s'entona
cap cosa
les veus són fantàstiques
jo suposo que van rodant
perquè en tants anys
en 7 o 8 anys
van canviant
però segur que no es nota
jo la que vaig veure
en el 2015
segur que era fantàstica
i la que has vist tu
és fantàstica
la de primer dia
perquè està fresca
la veus fresca
com acabada
perquè deuen tenir
un criteri de qualitat
i unes proves brutals
molt estrictes
la música és del Tonjon?
sí, sí, sí
efectivament
és del Tonjon
si si anava donar dades
el que estàvem parlant
dels actors
en total
tenen un equip
de persones
de 150 persones
aquí entre tots
els tècnics
tant d'il·luminació
com de vestuari
i maquillatge
els actors
150 persones
que es mogui
tota aquesta gent
és el Teatre López de Vega
és gran
però és que fins i tot
a nivell arquitectònic
van haver de fer
adaptacions del teatre
per poder
donar cabuda
i donar servei
al que suposava
tot aquest muntatge
la roca aquella
on presenten
el
a Bimba
era Bimba?
sí, Bimba
sí
sí
Simba
Simba
això Simba
és que jo
sí, sí, sí
surt al mig de l'escenari
la tenen allà
al raconet
i després
quan surt a l'escenari
es desplega
i realment
que és la muntanya
allà on presenta
o el cementiri d'elefants
és impressionant
també
aquest acudat
sí, sí
és magnífic
el que dius tu
que tu estàs mirant
i dius
que són animals
hi ha un moment
i les girafes
que són persones
també
que te n'oblides
et fiques tant
que dius
les hienes
les hienes
és boníssim
també
com estan fetes
les hienes
és genial
com ballen
com es mouen
com canten
després als dos laterals
hi ha també
tot el tema
de la percussió
que també
per tant
tu ho estàs sentint
tot també
amb estèrio
et crea un impacte
o sigui
després de
ja ha passat temps
que l'has vist
i la recordes
i recordes
l'impacte
dius
hòstia
jo pensava
que era
més per nens
perquè allò que dius
ai per nens
el que sempre diem
el tema
de dibuixos animats
que a mi m'encanten
doncs no
els adults
ho passen pipa
perquè valoren altres coses
té molta qualitat
té molta qualitat
artística
i teatral
de tot
és una passada
i que la història
a veure
la història està molt bé
la història
és universal també
és la història típica
no?
del rei i el germà
que el vol destronar
jo què sé
a Robin Hood
ja passava
no?
si
se n'anava a la guerra
a les creuades
i estava
el regal
això passava també
a Mac
a Mac
alguna obra de Shakespeare
clar
a la Bíblia
també ja passa
caïn i Abel
és això
exacte
és això
el mal
contra el bien
i els mitos
i els mites
també passen
els mites
els mites clàssics
també és això
destronar el germà
perquè et vols el poder
i si cal
doncs mates el nebot
també
si pots
o el pas que fugir
que a veure si és mort
por ahí
doncs la idea és aquesta
i després també
l'autoestima
el recuperar-te
que tu ets el rei
en aquest cas
el petit
que tu ets el rei
i tu vas a
de fer valdre't
i has d'agafar
les rendes
de la teva vida
i complir
la funció
o la missió
que se suposa
o el teu objectiu
que tens a la vida
una només
un apunt
que és molt interessant
la traducció
el castellà
l'ha fet
el Jordi Galcerán
anda
sí, sí, sí
el nostre Jordi Galcerán
que fa poc
vaig estar comentant
el de paraules encadenades
us en recordeu
que també
ha fet això
de Burundanga
va fer també
el método
Gronholm
Dakota
bueno, pues dono i do
molt bé
la traducció
de l'engressa
al castellà
fantàstic
doncs res
jo sempre dic
que els musicals
són bastant
més cars
que una de la teta
qualsevol
però val la pena
és a dir
estalviar per veure
perquè surts amb un subidon
home si està ben fet
lògicament
però quan vas a veure
aquests musicals
jo surto sempre
amb una alegria
amb una cosa
que em dura
durant un dia
perquè jo soc
molt de musicals
i a mi em fa gràcia
a mi em va passar
i jo crec que en general
agrada
quan la vaig veure
aquí a Barcelona
de les primeres vegades
quan el van a estar
també
jo vaig veure
fantasma a l'òpera
ahir a Nova York
i em vaig quedar
també
jo l'últim aquí
va ser la Pristila
que m'ho vas passant gran
amb la Pristila
les aventures de Pristila
reina del desert
també vas anar i tu
i et donava també
un subidon
perquè estava molt ben feta
molt divertida
molt agradable
la música
és molt simpàtica
és molt d'ara
anys 70-80
no cal que vagis tan lluny
si fan una adaptació
europea bona
al final
té una qualitat
tan bona
la qualitat és boníssima
estava molt ben feta
i molt ben portada
mira Billy Elliot
que ara el faran aquí
jo l'havia vist també
a Nova York
quan vam estar
vam veure
Billy Elliot
i Chicago
també
també una xulada
Déu meu senyor
bueno
s'està posant de moda
això està fent aquí
se'ns ha reconvertit
amb això
vull dir que
adon i do
bueno
ara no puc
hola
és que tenim fans
oients que volen venir
a veure
bé
doncs
seguim parlant
parlant d'un llibre
parlarem molt ràpid
d'aquest llibre
ens queda poc temps
vull dir
parlem tres minutets
parlem de Blade Runner
i parlem d'una pel·lícula més
perquè ens queda re
15 minutets
bé
doncs
hi ha un llibre
d'un llibre d'un senyor
que es diu Paul Penn
aquest Paul Penn
diré
oi este quién
este es a ingles
Paul Penn
doncs no
no és ingles
aquest bon home
és madrileny
vaja
però s'ha posat aquest nom
i és considerat
el Carlos Ruiz Zafón
però fora
de les fronteres espanyoles
és un tio que té
molt d'èxit fora
moltíssim
però aquí no té tant d'èxit
com que no el coneixeu
entre cometes
vull dir
que no sonava
o potser
sonar campanes
però no us
com us soni
doncs el Ruiz Zafón
un d'aquests
és curiós
perquè els llibres
que fas
són llibres
molt peculiars
són llibres
que poden
portar-te cap a un lloc
i et porten cap a un altre
et mereixen
et regiren una miqueta
amb el plantejament inicial
el més conegut de tots
és un llibre
que es diu
El brillo de les lucièrnagues
que és el que va ser
més conegut de tots
i és un llibre
que ja porta anys
i per tant
si una miqueta
el comentem
tampoc serà res dramàtic
per aquest plantejament
i és una situació
molt curiosa
d'una família
que viu en un lloc
que penses
que és una distopia
i dius
ostres
és com si fos
una altra època
un altre moment
un altre moment
una altra situació
i resulta que no
que no és així
que és
el soterrani
d'una casa
amb uns pares
peculiars
i això és una miqueta
el que genera
aquesta sensació
d'angoixa
quan te n'adones
que això realment
quan se n'adonen
que hi ha més vida
més enllà
d'aquest soterrani
doncs
et genera això
llavors és un tio
que acostuma a fer
atmosferes una mica
asfixiants
i les va repetint
va fent coses diverses
al voltant d'això
l'última
que és la casa
entre els cactus
anem per aquí
però per una altra història
estem parlant
d'una casa
al mig del desert
d'aquest
de Mèxic
no saps ben bé
on està
entre Mèxic
als Estats Units
per aquella zona
una mica
el lloc fronterer
està Amèrica
perdó
està a zona
diguem
de Texas
però
es confrontaré
amb un espai
i amb un altre
i llavors
és una família
que té
quatre filles
una adolescent
una altra
preadolescent
i dos bessonetes
de 7 o 8 anys
cada una d'elles
molt bé
una família
amb el que el pare
treballa amb una benzinera
per allà no pots treballar
amb molta més cosa
perquè clar
no són espais
que hi hagi molta
exacte
o los narcos
o això
sí
tampoc
és molta opció
i llavors és una casa
que està al mig
de cactus
uns cactus
d'aquests gegants
i com es desenvolupa
una història
que dius
bueno
fins i tot
magnífica
uns pares
que disfruten
de les seves filles
una vida
una mica
progre
perquè clar
és allà
perdut
arreu del món
i et poden-se plantejar
però què fan aquí
perduts arreu
vull dir
perquè viuen aquí
ha de venir una professora
a donar-li classes
a les nenes
perquè clar
no surten mai de casa
les nenes
alguna vegada
la porten al poble
poblet
que hi ha costat
que no sé com és
allò
amb un carreronet
d'aquests tipus americà
i vas mosquejant-te
tota l'estona
i vinc a mosquejar-te
i vinc a mosquejar-te
i tot és
xulo
tal
i ara
posem aquí unes pedres
i una de les nenes
agafa
com es diu
els cactus
d'aquests gegants
i els vesteix
i parla amb ells
i llavors agafa pedres
i li posa ulls a les pedres
i dorm cada nit
amb una pedra diferenta
i tenen noms
i parla amb ella
i la que és gran
i la que té 17 anys
és adolescent
i té ganes
d'agafar un noi
desesperada
però en canvi
no para de llegir
la seva obsessió
és llegir
llegir
les petites són petites
i dius
vale però
aquí engrinyola alguna cosa
i apareix una persona
apareix un noi
com perdut per allà
i comencen
una mica
los recelos
dels pares
i comencen a veure
que els pares
canvien de caràcter
i aquí està passant
alguna cosa
i aquest què fa aquí
i aquest qui és
com és que ve
què tal
i porta una carpeta
de color blau
i aquí dins
aquí hi ha coses
i estem veient no sé què
i tal
i tot això
que sembla una família ideal
es reconverteix
en una mena de
cosa
absolutament esgarrifosa
de què fan allà
aquelles criatures
qui són els pares
i què fa aquell noi allà
i s'arriba
a una situació
límit
molt límit
molt límit
i realment
bueno
doncs
de mantenir
una persona
amb les cames
trencades
per dir alguna cosa
i no portar-la al metge
i deixar-la allà
perquè no la volen treure
perquè no volen
que sàpigui
que tenen vincles
amb aquesta persona
i tot això genera
tota una situació
la negació
per part de les nenes
per un costat
per una altra part
l'acceptació
i posterior d'anunts
hi ha tot un procés
que dius
mòrre de Déu Senyor
però ho escriu
d'una forma
senzilla
entenible
ràpida
fàcil
recomanable
també
ara
un estomaquillo
no és molt cru
a veure
és cru
però no és cru
amb l'explicació
no és Pierre Lamet
que hem parlat aquí
o l'altre que parla
del Frank Tiller
amb el xarco
i tal
que venga
sang i fetge
no es recrea
no es recrea
però saps
que hi ha un patiment
allà
sota d'aquell llit
sota d'aquelles llençols
sota d'aquelles coses
i fa mal a tu
però bé
és el que hi ha
deu minutets
Blade Runner
hem de parlar d'Eyrunner
sí o sí
en 2049
ràpidament
de Blade Runner
no
per parlar
com a mínim
5 minuts
perfecte
2049
perquè l'acció
està situada
30 anys després
de la primera part
és una seqüela
la primera part
si us en recordeu
posa Los Angeles 2019
és una pel·lícula del 82
ambientada
en el 2019
per tant
com han passat
30 anys
reals
diguem-ne
doncs això s'ambienta
en el 2049
o Tafemèride
que fa 25 anys
serà la pel·lícula original
82
2017
bueno
doncs aquí estem
25 no?
35?
35?
35
35
sí
35
35
35
i bueno
molt esperada
el trailer
va fer
molta espectració
però tenien la pinta
que era
però era molt bona
bueno
director
director
director
Denis Villeneuve
sí
és el director
no és el Rick Scott
no
el Scott
es productor
ejecutivo
és el director
de la llegada
que van parlar
d'ell
que va a fer
aquesta la llegada
y en altres
han fet
la llegada
de una primera hora
que és boníssima
i dius
ostres
vale
després
ja se le va la olla
i dius
bueno
que tal
i bueno
doncs no
per dir-ho
no
i mira que jo
sóc un fan
de la primera
i que
havia anat a veure-la
i dir
escolta no
tu
treu-te la primera
al cap
sense prejudicis
ni serà com la primera
ni ha de ser com la primera
no
ja està
jo m'espero
una altra pel·ligua
i tal
però bueno
ha volgut agafar
una mica
la idea
aquesta que tenia
la primera
de reflexió
sobre la condició humana
i la condició
de les màquines
que
tenen sentiments
i que
pensen
i que tenen preguntes
i que busquen respostes
tot això
que a la primera part
estava molt ben il·lvanat
a la trama
i que entrava perfectament
doncs aquí hem fet
tot el leitmotiv
de la pel·lícula
això
en el que desemboca
en una sèrie de diàlegs
que pretenden ser
profuns
i com
aquesta frase
que jo he dit
diverses vegades
no d'entorbiar les aigües
per fer-les profundes
no sé què
s'han entorbiat
però al final
et quedes així
però una dada
una mica
que no hauria de donar
però
de les tres persones
que estàvem a la fila
era l'última sessió
de les deu i mitja
ja comportaven
ja una estona
de pel·lícula
jo vaig fer
una mica així
que
crec que l'últim minut
no sé què ha passat
la del costat
que era la dona
també va ser
i més enllà
hi havia un tio
que directament
estava així
roncant
amb el cap cap enrere
perquè potser
anava a veure
vam aguantar
clar
actuacions
actuacions
Ryan Gosling
intenta fer un paper
una mica
com el que va fer
Drive
però no
no reixit
perquè allà
estava molt inspirat
i aquí
és brutal
aquella actuació
que va fer
algun dia parlarem
és brutal
a mi és una pel·lícula
que em frapa
jo la veig
jo l'he vist
vegades
i vegades
i el tio aquest
amb la cara
que no parla ni res
però clar
això ho he intentat repetir
i no queda igual
suposo que aquí
jo no l'acompanyo
i tal
l'apareció de Harrison Ford
és una mica patètica
perquè és un home allà
que és bastant gran
Harrison Ford
llavors sembla
jo una mica
no és creïble
és un personatge
com el jajo
que ha entret allà
en tots els aspectes
per la gent de la tercera edat
però ja
per esprimir una mica
la primera
la fama
això és una mica
fan service
i no tocava
a més a més
el paper
vull dir
el diàleg
que té
tampoc és
després
després d'aquesta pel·lícula
tan llarga
i tan feixuga
de cop i volta
surtes unes escenes
d'acció
com molt desfermades
i això ho han fet
pel tràiler
per buscar
un tipus de públic
que li ha aquesta acció
i tal i igual
el xoc brutal
de dir
hòstia fa un moment
o fa dues hores
la pel·lícula anava així
molt mística
molt tranquila
i dius
cop i volta
hi ha una persecució
hi ha una lluita
que dura no sé quan
i dius
tot això
i tal
l'ambientació
tot i que la veig
una mica excessiva
és a dir
clar
i es veu una pantalla
d'aquestes enorme
o si es veu
Los Ángeles
i tal
li manca
aquella
aquella originalitat
de la primera
no
d'allò de les
les flamarades
aquelles de gas
i algunes coses
aquí intenta
fer alguna cosa
allò de
decorat
post-apocalíptic
i tal
però ho hem vist
bastantes vegades
està molt repetit
i a banda
hi ha altres pel·lícules
que han volgut imitar
les runners
i per tant
ho hem vist
amb altres pel·lícules
exacte
al final
dius
estic veient
aquestes
Elysium
estic veient
totes aquestes pel·lícules
que és el que s'espera
però dius
hòstia
no tenia
aquesta potència
i si ve
sí que és veritat
que alguna cosa
com les imatges
que ha sortit
els trailers
les imatges
aquestes hologràfiques
que són enormes
hi ha un holograma
que el tiu
estan venent coses
que surt allà
l'ana d'armes
l'ana d'armes
bé
correcte
és que sigui
un paper
que digui
hòstia
no
però correcte
ho fa bé
d'androide
d'androide bo
diguem-ne
que els androides dolents
són una mica
jo crec que els personatges
que han agafat
no són relligits
i surt allà
el Jared Leto
que és una mica
com el personatge
més malvat
que tampoc
no és creïble
tampoc queda massa creïble
i en general
és un problema
de credibilitat
és un problema
de credibilitat
de diàlegs
una mica
que et quedes així
és com
què m'està dient
això d'estendre
la pel·lícula
fer-la tan
girant
en tot això
hi ha una història
hi ha una història
que no explicarem
de l'origen
del protagonista
que et enllaça
amb la primera part
però que no explicarem
però que al final
dius
mira
tampoc
era tan important
i un tema
que podria haver donat
allò més potència
no el toquen gaire
i es van per una altra banda
i al final
potser obran camins
per fer seqüeles
preqüeles
i la mare
que ens va parir a tots
no
perquè això
com comença
amb aquesta línia
com han fet després
amb Prometeus
i Alien Coverant
i tot això
que dius
no cal
no cal
no cal
anem
anem
en aquesta línia
anem
en aquesta línia
d'un productor
que ha posat pasta aquí
i bueno
he buscat un director
que en teoria era solvent
i he buscat uns protagonistes
solvents
però que ha estat una cosa
això
molt feixuga
molt llarga
però no
el problema no és que sigui llarga
és que tal com estan formades
la pel·lícula
és que era molt poc interessant
ni en la potència del guió
ni en els diàlegs
i la banda sonora
que abans era d'Evangelis
la banda sonora
no sé qui l'ha fet
imita
l'original
Evangelis
imita
saps allò
de que si
els pianillos
exacte
que si
no són les últimes
han de ser
no sé quantes notes
però ser plagio
no arriba això
en un moment
que canvia
però tot queda una mica
com
tot ha agafat
una mica amb pinces
la veritat
és que
no la recomanaria
no la recomanaries
és veritat
és d'agrair
és d'agrair
aquesta explicació
i tant que sí
és que encara dos minutets
podem seguir en parlar
ja parlem la setmana que ve
de 50 primaveres
i amor carnal
perquè és més interessant
acabar de parlar
una cosa
atropellar
sí que és en català també
sí?
es pot dir atropellar?
o acabo de mirar
atropellament
atropellament
com a mínim
els mitjans de comunicació
en català
ho diuen molt
atropellament
atropellament
atropello no
atropello sí que demanem
atropellament
però sí que ho és
teniu raó
al final el que compta
és el llenguatge periodístic
perquè parlem
com parlen
els mitjans de comunicació
parlem tan malament
com parlen els mitjans de comunicació
per això
davant del dubte
sempre val la pena
assegurar-se
sempre assegurar el que és
però bueno
que tampoc és el que diem
diem moltes vegades
dient coses en castellà
català
barbarisme
exacte
i això és una cosa
que bueno
intentem millorar
sempre
sempre es millora
el català
que no el perdem mai
això és molt important
tot i per temes educacionals
crec que sí
jo crec que aquí
s'està fent un gran massa
jo crec que això
sí exacte
jo crec que al final
aguantarà
això no arribarà
tan lluny
bueno bueno
córremos un tupido velo
la riquesa dels idiomes
esperem que sí
esperem que sí
molt bé
molt bé
doncs això
ens trobem la setmana que ve
seguirem parlant
de més cosetes
i si l'informàtica es deixa
no?
sí no no
en aquest cas
ja sembla que tot està controlat
aquí no hi ha cap mena de problema
ja s'ha superat
home de tant en quant
és el que diem
les ràdies són molts anyets
això ja són 30 i escaig d'anyets
i clar imagino que aquestes coses
doncs s'han de
s'han de promocionar
i tal
sí bueno
també és el que diré jo
però bueno
és el que ja
que tenim informàtics
com el Nacho i el David
que són uns cracs
que en aquest cas
no ens han arreglat
el de Sant Just
però ens poden arreglar
moltes més coses
a la nostra vida
perquè l'informàtica
a la vida
és molt important
jo sempre ho dic
molt bé
doncs ens acomiadem
fins la setmana que ve
adeu
adeu adeu
estia adreviat