La ràdio de Sant Just 98.1
La ràdio de Sant Just 98.1
La ràdio de Sant Just 98.1
La ràdio de Sant Just 98.1
La ràdio de Sant Just 98.1
Doncs ja està, ja estem desplegats.
Tu què tal, Cesco?
Molt bé, també aquí, tots aquí, clar, passant fred, una miqueta de fred, esperem que arribi la primavera, digues.
Quan participes de l'equilibri d'allò que tens més proper, quan, ui, escolta, això...
Mare meva.
Això és el que li passa al David.
Clar, clar, no, el David és la persona més equilibrada del món, vaja.
No, jo no he dit que sigui equilibrada.
No, jo he dit que...
Equilibrada.
Quan t'és malament, jo, això.
Bueno, o sigui, David, ets un tio molt maco perquè això no em portes a casa, eh?
Perquè, bueno, sapigueu que el David m'ha de portar a casa, i llavors ho has de quedar...
El David farà sa pilota, tu, eh?
És aquelles coses...
Bueno, bueno...
A la Pretty Woman.
A la Pretty Woman, no?
Hòstia, bones tu, aquests.
Doncs, vinga, com sempre parlarem de cultura, el David començarà parlant de Mar de Foc,
que segur que ho farà perfecte el David, ens ho explicarà meravellosament bé,
perquè és una persona amb una gran capacitat i una gran qualitat.
He t'hi fet prou la pilota avui, eh? Ja, fins avui, és suficient.
A mi ara ja no em fa la pilota.
Ara que ho dius, ho trobo pals i poc.
És horrorós, eh? Vull dir, no sona natural, absolutament.
Interessant, és que interessant.
La Rosa es parlarà del concerto d'Aranjuez, a l'Auditori,
que fa unes setmanetes va gaudir d'aquest magnífic concert.
I parlem de cinema.
El Jaume ha vist Tribunal, una pel·lícula hindú, oi que sí?
I sembla que està molt bé, perquè ha fet sí, sí, sí, que està molt bé, això.
M'ha sorprès.
Molt bé, fantàstic.
Aviam si m'ho sé explicar, perquè aquestes que et sorprenen, dius...
Aviam, aviam, aviam què passa.
Ja en quin discurs li poso jo, aquí.
Parlem de la xicadanessa, parlem de Crit, aquella...
Bueno, una que és una prequela, David, em sembla, no?
Un engendro.
Un engendro, no? Vale, vale.
Li volíem donar a l'Òscar, eh, a ell, per aquesta pel·lícula.
Bueno, sí.
Parlem també dels petits cinèfils, la Caixa Fòrum, que ens farà la presentació de Rosa,
parlem també de Sicario, de Bagdad i de la trilogia de Kieslowski.
Que bo, això.
És genial, aquesta trilogia.
Sí? Estàs d'acord?
Molt, molt, molt, molt, molt. Genial, genial.
Bé, David, comença pel Xufo Llorenç.
Com a dir, sí.
Que, per cert, aquest dissabte vaig estar a l'antic Don Xufo, jo.
Ah.
Sí.
Hi ha una festa.
A veure, una cosa, a veure, és una mica també cultural, però cultural de la nit, i digues això.
Ah, sí, no, no.
No, reprenia una antiga discoteca que hi havia per aquí, per la zona d'Hospitalet,
que no és que tingués gaire bona fama, que era Dragón Rojo.
Sí.
Era una discoteca que estava per allà per Can Vidalet, no sé on era i tal, però
que jo recordo he anat un pare de vegades, quan era més jovenet, molt més jovenet, i que
la música era molt bona. I li vam fer una festa a l'antic Don Xufo, que ara es diu
Bicul, que està allà a la zona on està Catalunya Ràdio, al darrere.
Sí.
I, bueno, hi vam anar, i escolta, quina música magnífica, 70s, 80s, molt bé, molt bé,
molt bé, molt bé, molt bé. Així de gent, a més, gent de la nostra edat, eh?
Sí, sí, sí.
Vull dir que, no sé, jo què dius, que sembla que dius, oi, quina gent més jove, no?
Gent de la nostra edat.
Vull dir, molt bé, molt bé.
I es diu?
No, és una festa puntual.
Ah, puntual, una festa més.
Exacte. Van agafar, vull dir, recordem el Dragon Rojo i tal, aquesta discoteca, i llavors
posem la música de l'època, amb el disjockey de l'època, amb els cambrers alguns de
l'època, cap l'edat, clar, ja tenen 50 i escaig d'anys.
Amb el taca-taca, ja, no?
No, bueno.
Sí, sí, vull dir, que és una cosa curiosa, vull dir, és una cosa d'aquestes que fa gràcia,
a més que pel fet d'anar a la festa, el fet de rememorar un espai, no?
Flashback.
Exacte, un flashback, no? I la música genial, és ella que dius, mare meva, però clar,
tot disco, tecno dels 70, 80, molt bé, molt bé, molt bé.
David.
Molt bé.
El xufo.
El xufo.
Doncs, mar de foc.
És la segona part de dos llibres, que el primer ara, sincerament, no recordo, que diu fatal,
en què, bé, se'ns explica la història d'un emprenedor, allò, el self-made man.
Està de molt, això.
L'home fet a si mateix, doncs, és això.
És americà.
Però ambientat als comptats catalans de principis del nou mil·lenni, del segle, de l'any mil, de l'any mil, mil i pico.
No vols dir que utilitzaven aquesta paraula?
No, això m'ho inventat jo, Conxo.
Anava a dir...
Per a existir no existia ni l'anglès.
Així que evolucionat, així que estava evolucionat ja, eh?
I era un català molt primigeni, a l'època de la Baturiba, amb l'armacenda de Moncada, de Moncada era?
Sí, crec que sí.
Aquesta Moncada.
Quan la vaig veure em va agradar.
Sí.
I, bé, aquella època, bàsicament, si la primera part, que ara no recordo com es diu, però bueno, Joan, ara no recordo, ho sento.
Sí, però ja el trobaràs.
Sí, doncs, s'explicava als inicis de la vida d'aquest noi, que era un noi que se'n va de casa seva, que era de pagès, i se'n va a Barcelona.
Això sí que fa anys i panys que es fa, eh?
Sí, se'n va a Barcelona a fer, bueno, a veure, perquè li havien deixat una herència al seu pare i la tenia allà un cambista, que era jueu, òbviament, del Call, i l'hi havia deixat allà.
Ui, mira que posarem ara.
I el noi amb aquesta herència, doncs, sí, si fa no fa. Crea una fortuna, no?
Si he trobat per aquí, va fer gràcia.
Sí, paral·lelament, al primer llibre també se'ns explica les vicissituds del net de l'Harmacenda de Moncada, que era el Ramon Berenguer I, amb els seus, com es diu en català, Amorios, amb el modís de la marca.
De la marca.
Sí, sí.
Tu, d'història, d'història vas bé, tu.
Sí, sempre m'ha agradat.
Es va casar amb Ramon Berenguer III, no?
Primer.
Primer.
Primer.
Vale, va, sí, sí.
Vale, vale.
Llavors...
No, és que l'ha vingut així de cop i volta.
El segon llibre...
Ara sí, ara ja.
Bé, el primer llibre té una mena d'anecdotari i tal.
Evidentment, tot ficció...
No, tot ficció no, aviam, t'explica els fets puntuals, sobretot...
Clar, què queda de la història?
Doncs queda la història dels nobles, ni dels burgesos, que en aquella època potser encara començaran a haver-n'hi.
algun, sempre hi havia, sempre hi ha hagut gent adinerada fent negoci, doncs això.
Es veu que en aquella època no tothom, hi havia gent, la gent vivia a Barcelona però no era ciutadana de Barcelona.
Els ciutadans era un càrrec honorífic que l'aconseguia molt poquets i que bé, qui l'aconseguia, doncs...
No estava a la sala de la noblesa però...
Era una categoria.
Gairebé, gairebé.
I bé, el segon llibre ja ens explica, doncs, aquest noi, aquest...
Bé, hi ha aquest home, ja aposentat, ell té una mena de flota a ultramar amb el qual negocia...
negocia...
Amb els anglesos.
No, amb els anglesos, no, bàsicament amb el Mediterrani, mitjà d'Orient i totes les costes aquestes de Grècia i de tot això, del nord d'Àfrica.
I bé, bàsicament, llavors, va per aquí el tema...
Per mi la part més interessant és la part, aquesta part de la persona que saps, però és la part que pots arribar a conèixer, que és la part històrica, la dels nobles, no?
I realment, en aquest sentit, el llibre ho va quadrant perfectament perquè, si després em vaig documentar, vaig mirar una mica la història i quadra, no?
Per exemple, el Ramon Berenguer, primer, havia tingut un primer fill amb una altra dona que se li va morir, va quedar vídua, i era, suposadament, era l'hereu, l'hereu principal.
Però va haver un fet, és que aquest hereu va matar la dona del Ramon Berenguer, l'Almodis de la Marca.
Oh, no ho sabia, això, jo.
Sí, la va matar.
Llavors, clar, ell, com a pare i com a marit, no podia jutjar aquesta persona, perquè era part implicada,
i ens ho va donar a jutjar al Vaticà.
I el Vaticà el va desheretar de qualsevol, de qualsevol, o sigui, herència, herència o...
Sí, sí, sí, sí, i clar, va quedar, ja no podia ser ell l'hereu al comtat.
I, doncs, el Ramon Berenguer la va cagar abans de morir-se perquè va fer una, sí, sí, sí, literal,
va fer el que es diu un poder vicefàlic.
Tenia uns bessons, fills amb l'Almodis de la Marca,
que un era el Ramon Berenguer, cap d'estopes, que es deia,
i l'altre era el Berenguer Ramon.
És un riu, eh? Això dels Berenguers és el riu.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
I, doncs, l'altre era el Berenguer Ramon.
Què va passar? Que un era un tio noble.
Bé, almenys el llibre t'ho presenta així, i l'altre era un...
Bé, la ralea, no?
L'escòria genètica dels Berenguers va anar per allà, no?
I, doncs, es veu que la història va passar que un germà més sinistre es va pelar, es va carregar a l'altre.
A l'altre, hòstia.
Però això també el va invalidar per governar, perquè, clar, i, doncs, vam anar a parar a Ramon Berenguer III,
que aquest sí va ser el gran, diguem-ho.
El gran, diguem, que va portar a l'altre.
Sí, sí, sí, sí.
O sigui, qui tenia cura, que no anés a parar el govern total, el dolent de la pel·lícula.
És curiós, perquè...
Aquí, sang i fetge per tot arreu, eh?
Sí.
A l'autor es permet llicències d'introduir nobles de l'època, el Bernat de Cardona, per exemple,
i llegint, Bernat de Cardona va estar casat amb una de les filles del Ramon, no sé, un d'aquests berenguers,
del Ramon Berenguer I, però la novel·la s'enamora de la filla del protagonista, d'una no noble,
clar, això provoca, això és un daltabaix, això és un daltabaix.
Bé, el llibre està prou distret, al principi costa una mica, perquè és molt...
A veure, la manera d'escriure el Xufo Llorens és molt simplona.
No... No arriba ni molt menys a l'alçada de...
Ja n'hi ha ni tan sols de l'Albert Sánchez Pinyol.
No, és que...
És molt més currat.
És molt bàsic, el senyor Xufo.
És molt bàsic.
Et presenta molt bé l'època, els espais...
Però està bé, però té la...
Exacte, és molt didàctic.
Té la sort...
Pim pam, pim pam.
Jo vaig procurar no documentar-me per no saber com acabava la història dels nobles,
perquè si no hi ha el llibre hauria perdut tota gràcia, no?
Consistència.
Però és que si...
Però, bé, a mesura que anava avançant el llibre, dius...
Ah, anava enganxant.
Sí, sí, sí.
Anava enganxant.
I com a mínim saps resoldre bastant bé tot el que són les trames,
les íntriques palauenques i tot això,
i bé, al principi, és una lectura potable.
Ara he començat el Bae Victus.
I bé, jo, home, ja això ja té una altra...
Categoria.
Una altra categoria.
A veure per on va.
A veure per on va.
Ja comentarem aquest.
Molt bé.
Rosa, el concierto d'Aranjuez.
Aquest no el tinc, eh?
No, perquè no té bon...
Mira que maques, eh, David.
Sí.
Que m'encanten, eh?
Es diuen...
És un disc que hi ha per què es diu...
Ui, el mot francès és com de Segovia.
Les soeurs.
Les soeurs.
Les soeurs, que són les monjes.
Les hermanes.
Les hermanes.
Ah, és veritat, claro.
Les hermanes.
Les soeurs és la bouf.
La ser bouf.
No.
Ells han choisi de tres coupés del món.
Deixo, deixo.
Han triat, sí.
Han fet una del món.
De tres coupés d'un món.
Les mellores canciones o de Misa o alguna cosa així, no?
Sí, o fragments o així, segurament.
Bueno, molt bé, molt bé.
Sí, sí, sí.
A veure, a fons ho podem deixar aquí, al mentiu.
Sí, sí, sí, vinga, va.
Mentre parles del concierto d'Aranjuez...
Bueno, home, el concierto d'Aranjuez és molt més mongut, és molt més xulo.
En el sentit que, bueno, de fet és un dels concerts que més s'han interpretat
i que més s'han gravat, eh?
A veure, el concert d'Aranjuez, i és el primer que comento, vull dir perquè són
tres peces les que vam fer aquell dia, estem parlant del mes de febrer, a l'auditori.
Ja sabeu que ja en fan... no, no, no fa tant.
Fan... a veure, tenen una programació setmanal, eh?
O sigui que es pot fer una mica el seguiment.
Doncs el concert d'Aranjuez va ser estrenat al Palau de la Música Catalana, eh?
El 1940.
Anda.
Sí, sí, sí.
I el va escriure Joaquín Rodrigo i el va escriure...
Aquest any em diu alguna cosa.
La major part...
Sí?
Digues, digues, quan més neixes...
Home, veus, mira aquí tot.
Ja tenim dues dades.
Dos fets importants.
Acabeu de saber quina edat té el Jaume.
Vinga, va.
Feu números, aquí no ho direm.
Ara ens falta el dia i...
Ja, ja, que és una mà, és una mà.
El dia encara falta una mica, falta una mica.
Ja ho sabem.
Aleshores s'esporten bombons i coses i aprofitem tots.
Clar, no saps aquí, no m'entenen.
Doncs, bueno, el va escriure, la major part del concert,
el va escriure el Joaquín Rodrigo, el va escriure a París.
I llavors el va interpretar a la guitarra,
perquè sabeu que és un solista de guitarra,
i, bueno, és amb orquestra.
Sí.
El Juan Manuel Cañizares, és un guitarrista i compositor.
Bueno, magnífic, magnífic aquest guitarrista.
Una passada.
Bueno, ha guanyat premis, diu,
premis tan prestigiosos com el Nacional de Guitarra,
el Premi de la Música.
Ha estat el primer i únic guitarrista flamenc
que ha estat convidat per la Filarmònica de Berlín.
Allà ha tocat, clar, el concert d'Aranjuez,
del mestre Rodrigo.
Durant deu anys li havia col·laborat amb Paco de Lucía
i ha compartit escenaris amb molts artistes,
com Enrique Morente, Camarón de la Isla,
Serrat, Alejandro Sanz,
moltíssima gent.
John Paul Jones, Peter Gabriel,
Michael Brecker, Mike Esther,
Aldi Meola...
Bé, moltíssima gent.
Un currículum, mare meva.
Sí, sí, no, no, és per tenir-lo en compte,
aquest guitarrista.
Em sonava una mica,
però és la primera vegada que ells actua en directe
i val molt la pena.
És un concert preciós.
Bé, jo us deia que aquell dia eren tres peces.
La primera, el concert d'Aranjuez va ser la segona, no?
La primera és una peça curteta,
que era la primera audició que es feia,
es diu L'Absència,
redura deu minutets,
i és una peça que s'ha fet per encàrrec.
Això li van encarregar a Lector Parra
i, bé, és una...
És un encàrrec del Centre Nacional de Difusió Musical
i és una obra obligada
en el concurs internacional de direcció d'orquesta
que es fa cada any,
cada any es fa aquest concurs de direcció d'orquestra
i llavors hi ha una peça
que sempre és d'obligada a execució
per part dels participants, no?
Doncs aquest any era aquesta peça d'encàrrec
que era, això es diu, l'Absència, no?
I parla, bé,
ho ha basat en l'obra literària
de l'escriptora francesa Marie Dianj,
que parla sobre...
Es diu Tres dones fortes
i parla sobre la immigració
i sobretot la immigració sud-africana,
una persona que hi migra
i, bé, una miqueta amb la família
i així, no?
I amb les dones que es relaciona.
El va dirigir, tot el concert,
un director de 25 anys.
Hòstia!
Es diu Lorenzo Bioti
i va ser el guanyador d'aquest concurs de directors
que us dic jo de Cadaqués.
Llavors, en el concert de l'Auditori d'aquell dia
va venir a dirigir Tosdota el concert.
És una miqueta, doncs, com a reconeixement també
d'haver quedat guanyador,
de distingir en aquest guardó.
I ja està.
La tercera peça que van tocar va ser de Beethoven,
la Sinfonia número 3, en bemoll.
És coneguda també com la heroica
i és una de les més innovadores del Beethoven.
Es va estrenar el 1805
al teatre
sota la direcció del mateix director,
també d'ell mateix.
Aquesta ja era sense instruments de percussió,
apena si hi havia instruments de vent,
molt poquets.
Els de corda també no estaven, per exemple,
ni les sarpes,
ni hi havia poquets
ni solistes ni corals.
És una obra com més de petit format, potser, no?
Una mica, no de cambra, ben bé,
però sí que és de petit format.
L'orquestra amb poquets instruments
i tots només de corda.
També molt maca.
L'heroica de Beethoven, molt maca també.
És una miqueta, bueno,
doncs això per recordar
tota aquesta programació que fan a l'auditori.
Realment és una programació increïble.
Sempre que ens comentes,
unes peces magnífiques, eh?
I, bueno, hi ha el teatre,
bueno, plen d'home a home,
el teatre, avui dir, l'auditori,
pleníssim, pleníssim.
Estan tot ple, tots els seients,
totes les llotges, tot ple.
Clar que sí.
Molt bé, doncs ja que estem parlant,
una miqueta de música clàssica,
i per fer un comentari,
estem escoltant de fons
la música para los errores fogos artificiales,
de Händel,
que això és una peça del barroc,
d'aquella del barroc més vinculat
amb els cortesans, no?
Amb el que seria,
és una peça feta,
que no recordo per quin rei,
però és una peça justament, no?,
per la contemplació d'aquests focs artificials, no?
Jaume, parlem de cinema.
Sí.
I comencem amb Tribunal,
que és una estrena estreníssima,
vaja, de re.
Sí, però va...
D'avui, no?
Bastant als Òscars, sí.
Aquesta va estar als Òscars,
ja, Tribunal,
no ho sapia pas.
Sí, sí.
És una pel·lícula índia.
Sí.
A mi, la veritat és que jo,
no sé per què,
però,
que cada vegada
tinc més bona sintonia,
doncs,
amb aquest cinema així,
que et pugui sorprendre, no?
Perquè, esclar,
vull dir,
normalment,
ja ets una mica fantasiós
i que t'agrada que t'expliquin històries,
però la veritat és que a vegades
es repeteixen tant les històries
que dius,
bueno, aviam,
per exemple...
molts anys, ja, home,
que veiem cinema, fill.
És que,
arriba un moment...
No, no, no,
no dic per l'edat,
ho dic per en general,
que som gent que has vist molt cinema,
però jo també...
Molt, ja ha arribat,
esperem nosaltres, tu.
No, no,
però que ja han entregat...
Tinc un segell posat ja, oi?
I tant, home.
I meu.
I llavors, doncs,
dius,
a veure què m'aporta,
doncs,
una pel·lícula d'aquestes.
Aquesta és una d'aquelles pel·lícules
que no es pot recomanar,
sobretot a persones
que et confessen des d'un bon principi
que ells al cinema el que els interessa
és que els distregui i tal,
i fora.
Tota persona que sintonitzi
amb aquest valor,
doncs,
no cal que vagi a veure aquesta pel·lícula.
Llavors,
per qui és recomanable?
Doncs,
per tot un seguit de persones
que es mira la Índia,
probablement des d'un tòpic
tan tòpic com aquestes,
no sé,
d'aquest monzón i tot allò,
que és...
La boda del monzón.
Això, sí,
Bollywood i tot.
Tot allò de Bollywood i tal, no?
En canvi,
aquí no hi ha res de tot això,
vull dir,
aquí estem parlant de justícia,
precisament,
de tribunal de justícia
i d'un cantant,
definitiva,
que és una persona que està...
que és una oposició
en el propi sistema,
no?
I llavors,
lògicament,
va de tribunal en tribunal,
vull dir,
però gairebé sempre es troba amb el mateix
i aquell és bastant condescendent,
però arriba un moment
que diu...
Prou,
ja,
anem al general a veure què diu,
perquè jo et sembla
que estic aquí
alimentant una bestiola
que no és pas el que vol,
el mateix sistema
que en definitiva
represento des de la justícia,
no?
I llavors,
esclar,
és el que dèiem
amb el company
que m'ha anat a veure,
és un tempo
molt apagadot,
vull dir,
les coses passen,
ja en raó,
ja, eh?,
però, vull dir,
passen a poc a poc,
eh?,
i un mateix espai,
i tal,
però quan surts d'aquest espai,
que veus quan ell es dona,
i això és molt interessant,
quan ell actua,
normalment és el que podríem dir,
això que s'ha fet últimament,
en una plaça,
que hi ha uns blocs allà enormes,
no?,
com la plaça Catalunya de Cordellà,
per exemple,
i allà,
al mig d'allò,
i llavors veus aquell escenari
ple de colors i tal,
i ell,
doncs,
amb uns rapicons que té,
que li fan la veu i tal,
doncs,
com va manifestant tota protesta,
i el que és veritat
és que durant els tres,
em sembla que són,
espais musicals
que anem veient
al llarg de la pel·lícula,
doncs,
l'últim ja pràcticament
ja no diu res,
saps,
allò que ja no,
ni protesta,
però també el posen al tribunal,
ja tenen posat el film,
jo actua allà,
doncs allà anem,
l'agafem,
el portem
i se li fa un judici i tal.
Hi ha un final desconcertant.
Sí?
Sí.
És un final
que vindria a explicar
una mica
el que,
això que jo esmentava
fa una estrona,
que l'Índia té un,
i sabem d'uns estereotips,
no?,
vull dir,
la tenim tipificada.
Descastes,
també.
Sí,
bé,
però aquí
això queda molt aigualita,
eh?
No,
vull dir,
en tot cas,
sí que veuríem,
però tampoc insisteix en això.
El que,
per exemple,
és jutge,
eh?
I llavors hi ha el fiscal
i hi ha el defensor,
doncs,
bueno,
és com qualsevol altre,
vull dir,
no,
no li veuràs,
no li ve,
jo no li he vist una diferència
al que podria ser
un jutge,
un fiscal
i un advocat defensor.
Segur que els jutges
no són dels d'àlits,
sinó són dels bremants.
Són,
sí?
Són de les castes altes,
segur.
Segur.
Però això no...
Sí,
perquè no tenen accés a una educació,
ni res.
Tampoc parla la misèria,
aquesta pel·lícula,
no.
Vull dir,
en tot cas,
parla que aquí pot,
o sigui,
el que escolta aquest senyor,
doncs sí que és,
és un poble plener,
això sí que es nota,
no?
A més,
els blocs aquells,
res de luxe,
ni d'això.
Vull dir,
és una pel·lícula rica
amb matisos,
a mi m'ha agradat molt
precisament perquè salta
aquest tòpic
que tenim fet
de la Índia
i que està atracadíssima.
No, no,
ells van evolucionant.
Hi ha una estona
que es veu
una llibreria,
una llibreria,
una impremta,
eh?
I,
oi,
tots treballem...
Tu,
la llei,
si és un...
La traça que t'he de posar
quatre papers
un a sobre
o a dins a l'altre,
vol dir que saps...
Ja ho ja tenen allà el llibre.
Una modernitat, sí.
Sí, manual,
manualment, no?
Sí, sí, manual.
A més a més,
res d'impremtes
aquestes sofisticades, no?
O sigui,
no sé,
m'ha cridat l'atenció,
m'he trobat molt,
molt bé a dins.
En quant a aquest final,
que a mi m'ha sorprès
i molt,
és un final,
és com una filosofada final,
no?
I és com dir,
i no us creieu
que aquests no saben
el que es fan?
Aquests saben bé
o en volen anar
i tenen un altre equilibri
i, bueno,
i se'n van com nosaltres
que agafem tota una família
i ens anem
a un parc d'aquests aquàtics
o algun d'allò
i ells també,
també ho fan.
Vull dir que no,
a veure,
vull dir,
bé, bé,
d'acord,
ja està.
hi ha una directora,
la Dipa Meta,
que és indú,
també,
i havia fet unes pel·lícules
molt interessants,
eh?
Sí,
foc,
aquesta és molt bona.
Era foc,
aigua,
aigua,
aigua,
la vaig veure no fa gaire,
jo,
sí.
I era molt potent
i molt crític,
també,
amb aquest sistema,
aquesta tradició,
no?
Per exemple,
quan mor el marit
i la dona que també ha de marxar,
és com si s'hagués mort,
també,
no?
Estava molt bé.
Sí,
sí que hi ha,
clar,
hi ha una part que estan més,
a veure,
més occidentalitzat,
potser,
no?
I són més,
més,
una miqueta més avançats
o més crítics,
no?
Val a dir que,
diria que és encara això,
pot ser,
eh?
Sí,
eh?
Que sí,
diria,
perquè en algun moment ho esmenten,
però no t'ho puc assegurar,
eh?
Bé,
podem mirar la pel·lícula.
Tribunal,
no?
Sí,
tribunal.
Es diu tribunal,
sí.
Molt bé.
Fantàstic.
Molt bé.
Doncs passem al,
cinema anglès,
el Tom Hopper,
que va fer,
ha fet La xica danessa,
aquesta pel·lícula que per l'Alicia Vikander
es diu la noia,
la partenaire,
no?
De l'ex-màquina.
De l'ex-màquina,
exacte,
senyor.
Una pel·lícula preciosa,
aquesta,
és molt bona aquesta d'ex-màquina,
també.
Jo la vaig veure que no fa gaire
i és un tros de pel·lícula.
I bé,
i aquesta,
doncs La xica danessa,
res,
en teoria,
semblava que anava a guanyar
el premi,
el que seria...
La pel·lícula de parlar no anglesa,
no?
No,
al revés.
No, no, no,
era una pel·lícula considerada...
No considerada,
no,
dins dels Òscars,
hi havia gent que estava nominada,
estava nominada al noi,
a Lady Rayman es diu,
aquest nano?
Sí.
Rayman es diu,
no?
I, bueno,
el que va fer l'any passat,
la teoria del todo,
no?
Que va guanyar,
i era molt poc probable que guanyés,
i tothom deia,
el deu que ha dedicat,
però hem de donar quatre nominacions,
i, pa,
i li van donar,
ja està,
és lògic,
no?
I punt.
Però, bueno,
a veure,
jo el paper,
jo crec que en aquest cas,
i ara trencaré una llança
a favor d'Alicia Vikander,
d'aquesta noia,
jo crec que ho fa millor,
ell ho fa molt bé,
ell ho fa perfecte,
però a ella m'agrada molt més
el que fa ella
que el que fa ell,
sincerament,
perquè ella és un paper complexa,
no et dic que no,
i hi ha una evolució,
diguem,
des d'una posició,
no extremadament,
és a dir,
sempre...
És com si ell fos la pastanaga,
és veritat,
vull dir,
clar,
vull dir,
és això,
vull dir,
que em refereixo que el seu paper
és el més cridaner,
perquè estem parlant del primer transsexual
o el primer transgènere,
que és com es diu ara,
de la història,
i clar,
i a partir d'aquí,
doncs,
l'evolució dels seus personatges,
deu ser un noi
no excessivament mascle,
per entendre'ns,
vull dir,
era una persona,
era un pintor,
vull dir,
inicialment,
i a partir d'aquí,
doncs,
bueno,
em refereixo que el seu aspectre físic
i la seva forma d'actuar...
Sí,
era finet,
era una persona educada
amb les formes,
si li vols dir d'aquesta manera,
i aquesta evolució
que va generant,
que ho fa perfecte
i és absolutament espectacular.
Bé,
la pel·lícula,
digues,
digues...
Em permet,
em va afeminada estèticament,
per exemple,
però en canvi,
no pràcticament,
o sigui,
hi havia,
hi ha una combinació.
Exacte,
és una evolució molt elegant,
a veure,
és molt curiós
perquè és un amanerament,
si vols dir-li,
aquesta manera,
o que ho utilitza,
però molt basat en les formes
de final de segle.
Això és meravellós,
és que és una cosa que,
imagino que és com tu,
ja es veu que hi ha una mica
de forma cap a l'home.
Digo clarament,
molt aristocràtic.
Sí,
és que jo potser de forma
una mica cap a la línia
de l'home o de l'art,
no?
Però és que és una autèntica meravella
els espais,
els llocs,
les localitzacions,
i hi ha una casa
de l'Hector Guimard
que, bueno,
és que,
jo crec que no pot ser
que estiguin fent la pel·lícula
dins d'un edifici
Art Nouveau
catalogat com a patrimoni
de la humanitat,
no?
Perquè és el cas,
a més,
quan vas cap a dalt
que veus les clarabolles
del sostre,
dius,
ostres,
és que no hi ha dubte,
ho estan fent aquí,
no?
Imagino que amb molta cura
hi ha molta història.
És el despatx
on està l'amic aquell,
i no i tal,
allò és preciós,
allò és,
busca uns apartats
d'aquest aspecte
que val la pena
solament per veure això
a nivell artístic,
a part de la pel·lícula
que és boníssima,
aquest tema,
com a comentari.
Per l'altra banda,
bueno,
és una pel·lícula
que ja sabem
és un fet reial,
el primer transexual
de la història,
l'evolució
que podríem imaginar,
l'època és molt bona,
estem parlant d'això
també d'un principi
del segle XX,
que a més és molt maco,
es veu la veu l'època,
el moment de la gent
com es mou,
l'entesa,
els metges,
no?
Vull dir,
quina forma,
no entenen,
tracten aquesta personada
de malalt mental,
no?
Vull dir,
no entenen.
Els psiquiatres.
Els psiquiatres,
no els metges en general.
Vull dir,
compte,
i és un,
eh,
només,
no juguem amb això.
No, no,
no és un,
Jaume,
no,
no,
són tres,
recorda,
que el primer
és el més descarat,
però és que un altre
envia a buscar
els celadores
per tancar-lo
amb la camisa de força,
dius,
home,
i l'altre se n'adona,
veu que posa esquizofrènic
a anglès,
no?,
i salta per la finestra
perquè senyor ella
hagués acabat tancat,
com a dir,
que és el que diem,
estan a les beceroles
del coneixement mental,
no?
I, bueno,
fins que troba una persona
a prova davantada,
que és el primer
que fa aquesta operació,
fa l'operació
i ahí lo dejamos.
Ja està.
No vull dir més res
perquè, clar,
és el que ja...
Sí.
Bueno,
en trailers també es veu
una mica això,
no?,
aquesta evolució.
Ja, exacte,
aquesta evolució.
Ell està casat, no?,
penso que ell està casat.
Sí, sí, sí.
Precisament és el que diu,
que la dona és la que porta
un paperat.
Porta el pes a la pel·lícula.
Ella també és pintora, no?
Ella també és pintora.
Per això és la que li fa
primer vestir-se de dona
perquè li ajudés a pintar,
a posar per pintar el quadre.
Sí, sí, sí, sí, sí.
És a dir,
per un costat,
ell és el pintor conegut
i llavors ella no és la pintora coneguda.
La veia cosa que diem,
tornem a parlar
que el tema de les pintores
comencen a arrencar,
però encara hi ha així,
hi ha molta,
el barxant quan li va portar...
No, no, no, no, no.
Ja se la mira d'una manera
fins que li porta una cosa
que li crida l'atenció.
I quan li agrada
el que li porta,
que és la Lilith,
que és el marit reconvertit i tal,
és quan comença a interessar-se.
O sigui que això és nou.
Sí, però quan la primera vegada
ni ho mira,
com dient, va, una pintora.
Jo crec que hi ha un referent també
amb una certa reminiscència, no?
També per la forma en què se la mira i tal,
com dient,
el teu marit,
a sobre tens el marit famós,
tu que has de pintar per aquí.
i clar, és que és com dient, saps?
Com Caine, no?
L'Altine Burton.
Com quina?
Caine.
Ah, sí.
Aquella parella de pintor.
Ah, sí, perdona, perdona.
Sí, sí, que ella, que ella.
Exacte, la mateixa.
Sí, però ella acaba de dir
dues coses importants, no?
Això que dius de la dona,
encara...
on vas, home, no?
Ja tens el marit.
És que és això,
que és aquesta percepció
del món de l'ara en la dona.
Sí, una mica de misogínia
o de menyspreu,
el vascrisme, no?
Sí, sí.
I el convenciment
que l'home sempre
per davant d'allò.
I després això dels metges,
jo penso que amb això
hem de ser molt d'allò.
Clar, és que el que tenim
més complexa és la ment.
tot l'altre,
ja gairebé ho hem controlat,
però la ment és que això és
és una bomba de rellotxeria,
gairebé.
És que, clar,
a una persona
que li dius a aquesta gent
que ja era complexa,
que tot passava per matisadars,
tothom anava per aquí,
es tancaven allà pobrets,
clar,
és el moment que li diu ell,
tot l'explica
el que seria les sensacions
d'una persona
que és una dona
amb un cos d'home
i a sobre la dona
li està dient
que té la raó
i que és veritat
i la dona entén la situació,
clar,
és que, clar,
els metges,
bé, els metges no,
que sigui altres antidiluvians
diuen,
bueno, aquí és que no,
són tots que...
No està ambientat això.
Ambientat a Copenhague
i a París.
A 1926 ara,
o 16,
o por ahí van les tíos.
Però em refereixo
que l'ambientació decorativa
és una ambientació
del que seria
la Belle Époque,
però els edificis
que utilitzen a París
són edificis
de l'Art Nouveau,
que són magnífics.
I a Copenhague
és la línia aquesta
del que seria
el port,
aquestes cases
immensament com palaus
que passen de porta en porta,
no?
Vull dir,
una sensació
de gran amplitud,
no?
És una pel·lícula
que ens aporta art,
també, no?
Vull dir,
que ens el fa present.
A part del treball
dels dos,
jo crec que l'estètica,
els moviments
que ell fa
quan està amb aquella noia
que imita
les seves formes,
vull dir,
hi ha un joc,
és clar,
aquest director
és molt bo,
és un senyor
que té una capacitat.
Ho has passat bé,
que sí.
Jo ho has passat molt bé.
A canvi,
la crítica
està més aviat crítica.
Sí,
és que només per,
jo crec que és el conjunt,
vull dir,
no és el fet de dir,
el David em deia,
és que el tema
em fa mandra,
és que el tema
és el tema,
d'acord?
és el fil conductor,
però hi ha tota una silla
de components al voltant
que jo crec que
és més important,
de debò,
val la pena,
jo crec que no...
No,
i és veritat
que hi ha unes que fa mandra,
no?
Jo, per exemple,
l'esport like,
vols que et digui?
I està molt bé,
vull dir,
ho reconec,
i segur que m'ho passa.
Home,
jo l'he vist,
però et dic jo
que a mi em va fer molta mandra,
jo m'ho vaig obligar a veure-la,
la vaig veure,
vaig dir,
està bé la pel·lícula,
però de la veure dos cops.
Ja està,
és això.
Ja està,
està molt bé,
però no em mata,
no,
sí,
està bé,
està bé,
però coi,
m'has xitxa,
que estem molt acostumats
a veure un cinema a nosaltres
que ens en tira tota la cara.
Com per exemple,
el sicario.
Ai,
ai,
ai,
que ara la deixarem anar,
no?
Ah,
que no.
Espera un moment,
David,
ara parlaràs de crit,
d'acord?
Aquesta pel·lícula,
un clàssic ja segur
per la història del cinema,
però abans res,
dos minuts i quatre segons
perquè recordem simplement
la mort de George Martin,
que per molta gent
que no hi sonen campanes
és el gran productor
dels Beatles,
va ser el descobridor dels Beatles,
no?
I bàsicament hi ha una cançó
bàsica
que va dir
aquesta la graveu sí o sí
perquè amb això
us fareu no famosos,
guanyareu el món,
que era Yesterday
de Beatles,
molt coneguda,
i aquesta cançó
va morir amb 90 anys,
no?
I és l'últim gran productor
de,
aquí ja no és quants més,
però aquests senyors
són els que tenen
la capacitat
de saber
els grups visionaris
i a banda
recomanar les cançons
se'ls faran famosos,
és una persona molt important
però que queden
com en una segona fila,
no?
Sempre són els cantants,
els compositors...
La raça humana
evolucionarà cap aquí
i allà coincidirà
aquesta cançó.
Doncs aquí tenim
el Yesterday
dels Beatles.
Sí.
Yesterday
All my troubles
seem so far away
Now it looks as though
they're here to stay
Oh, I believe
in yesterday
Suddenly
I'm not half the man
I used to be
There's a shadow
hanging over me
Oh, yesterday
came suddenly
Why she
had to go
I don't know
She wouldn't say
I said
Something wrong
Now I long
For yesterday
Yesterday
Love was such
an easy game
to play
I need a place
to hide away
Oh, I believe
in yesterday
Why she
had to go
I don't know
She wouldn't say
I said
Something wrong
Now I long
For yesterday
Yesterday
Love was such
an easy game
to play
I need a place
to hide away
Oh, I believe
in yesterday
Oh, que bé
Molt bé
Aquí estaven cantant tots, eh?
L'única, clar
No presentem
perquè no tenim una càmera
Ui, ui, ui
Mira, veus?
Dona totes les Beatles
perquè he sortit
Escolta
Digues
Però sí que hi ha càmeres
No, aquí no
No, no
Però això es pot fer
amb càmera i tot
Bueno, bueno
Buscarem l'estudi amb la càmera
perquè se'ns vegi
Una fotografia
perquè es vegi tothom
Qui som, com som
No?
No, Carles
Deixa, deixa, deixa
El misteri de la ràdio
David
Crits
Un crit
Un crit, no?
Com vas acabar
Vas dir
Ah, què és això?
S'ha acabat
Bé, el que passa
que el senyor Clint Eastwood
amb Milions d'Ollars Baby
ja ho va acabar de dir tot
I, doncs, ja
No sé què més es pot dir
D'aquest gènere
A Clint Eastwood, oi?
Que sí
Ja ho va acabar de dir tot
A més, ja introduïa
altres factors
I...
No, com a pel·lícula de Vox
era brutal, eh?
Sí
Milions d'Ollars No
I a més
Què passa aquí?
Bé
Quina passada
Per nostàlgics, aquest film
Per nostàlgics de...
Bé, Rocky, en el seu moment
la pel·lícula no va estar malament
la primera
Va introduir un tema que
Sí, s'havia fet alguna cosa
No sé si ara
Toro Salvatge
És posterior
Sí, és posterior a Rocky
Sí, sí, sí
Sí?
Toro Salvatge és de l'any 80
Sí, home
Toro Salvatge és de l'any 80
Vale
I Rocky és de l'any 76
Sí, és així
Sí, Rocky segur
Sí
Clar, llavors
Qui és el...
El Robert De Niro
El Robert De Niro
Sí, no té res
Ara us fareu una pel·lícula de...
Diguem-ho així que
Toro Salvatge és
Auge i caiguda
Clar
I Rocky és una pel·lícula de superació
D'un paio que...
Que és un obrer
Un pària de la societat
Que bé, que l'únic que té és...
És un home manipunt
És un home fort
I amb unes ganes de lluitar
Sí, és veritat
I així
I ja està
I aquí què passa?
Aquí, bueno
Ja han passat
5 o 6 pel·lícules
Ja no sé quantes
I bé
I aquí
Se'ns en va
I clar
Si la película El Rock
Ja no n'hi pots treure més suc
Del que hi ha
Sí, sí
És un home allà gran
Que només porta un restaurant
I que ja està
Totalment desvinculat
Del món de la boxa
I apareix
Qui era el fill
Del Apolo Creed
Ah, bo
Per això es diu Crit
La pel·lícula
Ah, vale, vale
Que vol ser el seu primer gran rival
I després van ser grans amics
I bé
I tornem una altra cop
A començar de nou, no?
Un nano que bé
Que no es fa dir Crit
Perquè no vol tenir
L'herència
La malpara
Sí, el cognom
Però després no té més nasos
Que fer servir el cognom
Perquè bé
Perquè és el que realment
Fa negoci
És el que crida, no?
I estem en les mateixes
Estem en les mateixes
Doncs
Un piqui
Amb el
En el boxejador
Més dur
Del moment
Que és ruta
Que coincideix
En aquest cas
Que és un britànic
Sí
I bé
I estem
En el de sempre
Hi ha uns romans
Pel mig
A més
A més
És l'entrenament dur
Ell li demana
Al Rocky
Doncs que l'entreni
Bé
No, no
La pel·lícula no aporta res
No
Comparada amb Milion Dollars Baby
És que dius
Per favor
A mi hi ha una pel·lícula
D'aquest sector
Que em frapa molt
Que és el boxeador
Aquella pel·lícula
Com es diu aquella?
El Mickey Rourke
El Mickey Rourke
No, el luchador
Lluït
Lluït
Lluït
Lluït
Perdona, sí senyor
Allò és lluita lliure
Jo aquella pel·lícula
Lluita lliure era això?
No
Sí, sí, perdona
Lluita lliure
És wrestling
Que és diferent
Ah, sí, sí
No té res en espons
El boxeador
És la cançó
De Simon y Garbunker
Perdona
No té res a veure
Allò no és un esport
Allò és un espectacle
Ara en confundim
No, no, no
Allò és un espectacle
És un xou
De circ
Senyor
Però què passa?
Que evidentment
Té una aparència
De pseudoesport
En què els lluitadors
Doncs bé
Fan teatre
Fan teatre
Fan teatre
És que si es fonden les gardelles
Que es quedaran allà
És que per un segon
I confós
No sé el per què
Aquella pel·lícula
No la vaig poder acabar
No la vaig poder acabar
Ah, ja em va agradar molt, eh
Però és que no vaig poder
No, no vaig poder
Vaig veure un paio
Que és que se n'anava al pou de cap
D'aquella manera
Ja, bueno, clar, això sí
Que és que no podia
No podia
Però és que a més li quedava bé
Feia mal
Li quedava bé
Tota l'estètica
Que portava la gent
Sí, però és que ell
Era tan dramàtic
Exacte
És que ell és
El Duky Ruki
És un personatge
Tant decadent
Totalment
Tant decadent
Clar, clar, clar
El que has sido
I el que t'has convertit
És veritat, eh
És que el
Elvis Pregn
Els altres temps
Feia això
Ja, tio
Comparat amb aquest
Sí, sí, sí
Però tampoc no creus
Que el Cibestres
Estraneta de Porta
Va totalment
Amb implantes
Per allot arreu
Sembla la mare, eh
Sí, sí, sí
El que he vist
Que fa pena
Realment
És això en trevolta
Ah, sí?
S'ha tocat o què també aquest?
Uh!
Sí?
Uh!
Quin horror, eh
Aquesta gent que es toca
D'aquesta manera
I el Nicolas
Que ja va passar
Per un període
Que també se puso de tot
No ho sé aquest
Però aquest encara aguanta
Prove la cara
I la Renée Selvèger
És que hi ha gent
Que canvia
No són ells
No són ells
Hòstia
Fatal
No, no
S'ha de l'estètica
De cop i vol
Com nosaltres
S'ha de l'envellir
Hi ha una pel·lícula
Dels anys 50
Aproximadament
Potser una mica més
Sí
Que es diu
Més dura serà
La caiguda
Del Humpery Bogart
Ah, no
Humpery Bogart
No l'he vist
Però sí
És una pel·lícula
Que parla molt bé
Del món
De la box
També
De la manera
De la combinació
Hi ha unes quantes
El Rocky Marciano
Sí, cap als 150
Un parell d'aquestes
Estava molt bé
Jo aquesta sí
El Humpery Bogart
Fent de promotor
I tal
I lluitant
Contra les organitzacions
Mafioses
I tot
Aquella també està molt bé
Blanc i negre
Crec que era del senyor Rosen
Pot ser
Ho dic de memòria
El nom no me'n recordo
Bé
Ho mirarem ara
És perquè
Sí, sí, sí
Si no, no, no
Són pàlids
Pels fans del
Estalone
Que s'ho passin bé
I ja està
I que relaxi una estona
Rosa
Anem al Caixa Fòrum
A parlar dels petits cinèfils
Oi que sí?
Sí, no
És que és un cicle
Que està molt bé
Que començarà
Aquest dissabte
L'IA 19
De març
Mira el dia de Sant Josep
Ah, mira
Dissabte 19 a les
Sí, a les 12
No, no, al matí
Al matí
Clar, se suposa que són sessions matinals
Pels nens
Està pensat
El que fan és revisar
Les pel·lícules dels estudis armant
I llavors val la pena
Perquè posaran el Chicken Run
Envasión a la granja
Aquesta hora bonic
Serà amb la Ginger
La gallina
Que hi ha
Líder
Sí
Doncs aquesta serà
Aquest dissabte
Després
El dia 26
Les increíbles aventures
D'Iguales i Gròmit
Que aquesta també està molt bé
També, molt bé
Un altre que és
Cortometrajes
Perquè ells tenen
Molts curts també
El següent dia
Serà el 9 d'abril
Tot de cortometratges
Dals estudis armant
I ja el dissabte
Dia 23 d'abril
Mira el dia de Sant Jordi
L'Ovella Saum
És un cicle de 4 dissabtes
Que està molt bé
La mirada de l'Ovella Saum
Com quan mira
Però jo sempre insisteixo
Diu que cicle el Kids
Petits cinèfics o Kids
Però jo crec que sí
Fes que us recomano per tothom
I a més les 4 estan genial
I que quedi clar
Que no són petits
No, no, no
Així a més és topmòs
I amb els ninos aquests
Que és una passada
Això a Caixa Fòrum dius
A Caixa Fòrum
Sí, sí
Començant
S'ha de remanar a entrar
Tal o
Suposo
No, igual no
Igual és anar a arribar
I ja està
No crec
Aquestes coses
Hi ha nens també
Que amb molta
Antelació
Tampoc no ho saps mai
És a arribar
I ja està
Molt bé
No siguin parlant de cinema
Sí
A veure
No, és que estàvem mirant
El David
Com que té un aparell
No vagis tu
Quin aparell que té
Ui, ui, ui
Esto
Que l'ha t'impressionat
Ui
Per sota la taula
Quantes polsades et mesura
Escolta
On està la direcció
Veus com
Mark Ronson
Jo m'he fixat
En el carcàs
Aquesta foscada
Rosen
Rosen
Sí, no
Mark Ronson
Aquest era molt bo
Sí, bo, bo
Ja veuràs com
Com té una filmografia
L'aparell del David
És un telèfon
D'aquests
Mòbils
Que no vegi
Vale, vale, vale
Ha quedat clar
Acorde
Ha quedat clar
Per les ogentes
Sí, sí
Jo estava pensant
Que m'estic perdent
Però bueno
El premi
Jo que soc aquí
El premi del senyor
Aquesta sí que probablement
És de Palniuman
David, parlant d'aparells
Amorra't el micròfon
Ara, ara, ara
No passa res, passa res
No, ja que estem parlant
De coses rares
Hi ha una novel·la
Que es diu Amorra
El piló
El piló de Maria Fèndia
Que van fer la pel·lícula
L'Escot
És de Quernallà
Sí, exacte
Sí, exacte
Ho sabia?
Sí, ho sabia
És una pel·lícula
Bastant pujareta de to
Molt pujareta de to
Molt de temps
Bé, havíem participat
A Ràdio Quernallà junts
Sí, anda
Molt bé, molt bé
Creguis que tenim aquí també
No, no, no
Aquí un bagatge de gassos
Què vols explicar Jaume?
Perquè ja vull parlar
D'exorcisme en el Vaticano
Reu, un minut
Però digues, digues
No, no digues tu, digues tu rei
No, jo el que voldria fer d'això
Insistir en aquesta pel·lícula
Que ens aporta l'Àngel Quintana
És una...
Ell diu, eh
Diu
Fa uns anys
Durant l'assetjament de Sarajevo
Un periodista
Que estava...
Una periodista, perdó
Que estava refugiada
A Girona
Va dir-me
Que podia venir a casa
Per veure el vídeo
Que li havia enviat
La seva família
Que estava tancada a casa
En plena guerra
Estem parlant de Sarajevo, eh
Evidentment
Les imatges del vídeo
Em van marcar de manera
Molt especial en el vídeo
Es veia una família
Asseguda al sofà
Davant el televisor
Amb les persianes abaixades
Que intentava passar
El temps de la millor manera possible
Era l'antiimatge d'una guerra
Però probablement
La més real
I posava en evidència
Que més enllà de la violència
Tota guerra
És el reflex
De l'angoixa
I de l'espera
He pensat
Que aquestes imatges
Quan he recordat
Que havien
Que aviat farà
13 anys
Que van començar
Els bombardeixos
A Bagdad
I que
En aquestes dates
Molts
Estaven pendents
De les manifestacions
Contra la guerra
Que s'estaven organitzant
En nombroses ciutats
Era el temps
De la fotografia
De les Osores
En què
El nostre govern
Aprofitava
La majoria absoluta
Per posar en evidència
Els seus deliris
Les imatges televisives
Que van començar
A veure
De Bagdad
No tenen res a veure
Amb aquesta idea
De l'espera
El 21 de març
De 2003
Les televisions
Ens mostraven
L'esquid line
De la ciutat
Sota una tempesta
D'estranys
I temibles
Focs d'artifici
I pocs dies
Després
Ens van començar
A mostrar
Els trets
Pels carrers
I els soldats
Americans
Fent cabre
L'estàtua
De Saddam Hussein
Tot plegat
Per les suposades
I inexistents
Bombes
De destrucció massiva
Bé
Doncs tot això
Que penso que
El més interessant
És el que acabo de llegir
Aquests darrers mesos
Ha començat a circular
Per diferents festivals
De cinema
I per la cartellera francesa
Una pel·lícula
Titulada
Omelan
Trash Jules
Dirigida per
Apps
Far
Far
Far
Far
Far
Far
Far
Far
Far
Es tracta d'un documental
En dues parts
De prop de sis hores
De durada
Filmat a Bagdad
Abans que esclatés
A la guerra
I dos anys després
Durant l'ocupació
Americana
Ostres
Hi ha més coses
Jo penso
Tot el que va passar
I també
L'aportació americana
T'has fixat quina diferència
La televisió
Ens va mostrar
Una cosa
Evidentment
Ho recordem molt bé
I tal
I llavors
De cop i volta
Aquí
Hi ha una senyora
Que diu
A veure
Això és de realitat
L'intimitat
L'intimitat
Dins de la casa
Com vivia en aquell
L'angoixa
De la bomba
Que cau
En fi
M'ha semblat
Que era molt
Interessant
Però aquest documental
Aquest documental
Que es diu
Homeland
Homeland
Es pot trobar
Em refereixo
Que passa per festivals
Però s'estrenarà
O això no posa referències
No?
No ho crec
S'ha de ser tan llarga
Tranquil
Tranquil
No més carreria
Jo buscarem
Jo buscarem
O sigui
Fa promoció del fet
A veure
A veure
Em pensava que promocionava
Que això seria
Que amb el temps
Seria estrenada
O alguna cosa
Però no
Promocionava
Que seria
Que passen per festivals
Insisteix en el fet
Això sí que val
Per interpretar
I a més a més
Amb la falsetat
Aquella
Per donar una opinió
Unes bombes
Fantàstic
Que ho han trencat
Altres pel·lícules
Però estem atents
A veure si arribes a sortir
Sí
Bueno
Doncs parlant d'una cosa
Molt més liviana
A més així
Més estar per casa
Parlem de l'exorcisme
En el Vaticano
Que té un títol
Traduït molt lleig
Perquè en teoria
En anglès és
The Vatican Tapes
És a dir
Els arxius
Del Vaticà
Queda més guai
A mi m'agrada més
Aquesta idea
Perquè l'exorcisme
En el Vaticano
Parece que allà
Tot va estigui
En el traductor
Traditore
Exacte
Aquests són
Els principals són
El Michael Peña
No és que t'ha conegut
El Michael Peña
Sí
És un home
Jo diria que és mexicà
I tal
Vull diria que és
Aquests trets
Una mica així
I una joveneta
Que es diu
Olivia Taylor Dudley
Que aquesta noia
Ha fet molt poqueta cosa
Encara
És una noia molt joveneta
Però que promet
És d'aquelles noies
Que té una mirada profunda
Emulsius molt clars
Roseta
Jova però que té presència
És d'aquelles noies
Que la cara
Vull dir
Es menja a la càmera
Això és molt important
I el director
És un senyor
Que es diu
Marc Nebeldine
Que aquest senyor
Ha fet coses
Tipus com
Ghost Raider
Això que va fer
El Michael
Ai
El Nicolas Cage
I Crank
Que va fer
Pel·lícules
Que és una mica d'acció
La pel·lícula en si mateix
S'aguanta molt bé
Perquè els efectes especials
N'hi ha
Però estan molt ben fets
Està molt ben organitzat tot
És una mena de
Vinculació
D'aquells arxius
Del Vaticà
Que evidentment
Donen per suposat
Que hi ha hagut un exorcisme
És un cas
Real en teoria
O bastant real
A una investigació
És a dir
Fa una
Però jo crec que això
D'arrel té poc
Ja t'ho dic
Perquè sincerament
Si va passar tot allò
Que va passar
Mare de Déu Senyor
Ja allò més val
Que deus agafi confessats
Perquè això és impossible
Però es basen en coses
Que en teoria
Han passat allà
Una noia joveneta
Que pateix un tall
Determinat
I es va a l'hospital
I comença a tenir
Un contacte
Amb una mena
D'auraca
D'aquelles
I comença a haver
Un canvi
Amb la seva vida
Amb les seves coses
I hi ha una mena
Com de reaccions
Que comencen a pensar
Que això no és normal
Que no és una reacció
Que pugui venir donada
Per una infecció
Generada per un tall
Vull dir que podia ser donada
Per una mena
De no sé
De tétanos
Una cosa d'aquesta rara
No és una cosa
Que se'n va més enllà
I bé
I al final
La comença
La preució
La tenia molta mala bava
Molta mala bava
Va pujant el to
Va pujant el to
Es converteix en una pel·lícula
De por
Directament
Realment
El que fa el paper d'exorcista
Recorda bastant
De l'exorcista
De l'exorcista
El concepte
Com a tal
Vull dir la forma
En què actua
La forma en què es remou
Insisteixo
No hi ha efectes especials
Gairebé
Fins que al final
Llavors aquí
Diu
Vi a ponerlos tots juntos
Llavors aquí
És quan la nena
Es comença a trencar
I tal
No sé què
Llavors surten tots
Volant
Bé
Era creïble
Fins a un moment
La pel·lícula
Jo me l'anava creient
Fins que no m'he creu
Llavors aquí és el problema
Jo crec que aquí
Van intentar
Pecar
Hauríem pogut fer
Un tema molt més casolar
Vull dir
Amb l'aspecte
Molt més creïble
I no arribar
És a dir
A fer una cosa
Tan al final
Tan espectacular
I
M'ho hagués passat
Potser
Però al final
No m'ho en passo
I aquest és el problema
De la pel·lícula
Però en si mateix
A la gent que agrada
Aquest tema dels exorcismos
Mola
Ja està
No creus en un exorcisme
És qui era exorcista
Jo crec
El què
És qui era exorcista
Qui era exorcista
M'ho sentit
Ah sí
Ah sí
És veritat
És veritat
Tens raó
Que vaig llegir-lo
Amb el llibre del Xufo Llorenç
O sigui que sí
Ara m'ha vingut al cap
Al dir-m'ho
Tens raó
Tens raó
Bueno
Què més tenim
Sicario David
Una mica recordem
Molt per sobre Sicario
Bé
Fil del Denis Villaner
Digue'm la teva
La teva opinió
Jo una mica
T'empalmo
Sí
Un film dur
Sí
El que passa és que
Bueno
Al principi
Sí, al principi
I té unes
Marca una alçada
Que després potser
No segueix els derroters
Del principi
Ja
Sinó veus més
L'intringulis
El pic entre
Les diferents coses
De policia
Entre la CIA
Ells són de l'FBI
Clar
És aquesta cosa interna
I dius
No, no, no
No entenen aquesta guerra bruta
Ells són uns policies més
Més afront
Més nets
I els altres són més
Aquí hi ha que carregar-se això
O sigui com sigui
Punta pelota
I el Benicio del Toro
I si cal
Contractem un altre
Un altre sicari
Un altre assassí
Que ve de Colòmbia
Per carregar-se
Els sicaris mexicans
Que és el Benicio del Toro
Que és un trajero
Que fa de faratge
L'exterminador
Però no té
Commiseració amb ningú
A veure
També el tio està
Fumut perquè
Està ressentit
Li han fotut també
En l'aire de la seva vida
No?
Sí, no té
Ell va pel que va
I ja està
Jo l'escena del sopar
Quan va veure aquell
Dic no ho farà
No ho farà
No ho farà
No ho farà
Vaja
I que s'escuidi la noia
Que també li fot dos trets
Vull dir
Per això
Per partir-la
Però vull dir
D'una sèrie de coses
Que ja volem que es veureu
Però dius
Ostres
Que no et pots rafiar
D'aquest pavo
I al final firma
Hombres i firma
Sí, sí, sí
Com una campiona
Clar, clar
Jo em dien
No me fio d'este
Que me pega aquí 4
Encara que ja dius
Ah, t'he de rematar
Però no, no, no té nassos
A veure
És el que diem
És que és un
Fa molt bé
El Benicio del Tor
És com una persona
Que no té empatia
Per un costat
Però per un altre
Dius
Una bestiesa, eh?
T'he quedat mal
Et posiciones una mica
Al seu costat també, eh?
Sí, clar
Dius una mica
Ojo, a mi
Si m'haguessin fet
El que m'han fet
A lo millor
Iria por ahí
Jo sempre dic
És com aquest personatge
Que jo us comento abans
Aquesta sèrie
Que no l'ha vist
Perquè es diu Dexter
Que és aquest assassí
En sèrie
Que mata
Perquè està ressentit
Per una sèrie de qüestions
I mata aquests que són dolents
I aquests que la llei
No accepta
Clar, el que digui
És una bestiesa
És el que estic dient ara
Que hi ha gent
Que la llei s'equivoca
I ell sap a bona tinta
Que treballa
Dins del departament
De policia de Miami
Que aquest tio
Ha matat
A quatre nens
O a que sigui
I ell va i el pela
Doncs què creus que te diga?
Què vols que et digui?
Sí, no, no
Jo sí que hi hem petits
Amb aquest senyor
M'entens?
I ell té una família
I té una gent
Potser li costa
Aquest àmbit
Perquè una mica
El que ha patit
Li genera una problemàtica
Però és un personatge
Tan complex
I a la vegada
Tan arrebatador
Això del Dexter
Cadascú
Jo us recomano
Que veieu
Una temporadeta
No us dic
Que veieu les vuit
Però jo les he vist totes
Has vist la pel·lícula
De Jodie Foster
Que li passa això també?
Quina és?
Jodie Foster
Aquella del...
També li passa
No sé quina és
No sé quina és
Ah, aquesta sí
Com es deia jo
I després hi havia a l'aracció
Sí, sí, sí
Ja sé quina és
Una de les primeres
Que va fer
Exacte
Ja ho recordaré
Una mica la vendeta
Una mica van per aquí els tiros
Però bueno
Bé, està molt bé la cosa
I això de la trilogia de Kivlovski
De què volíeu parlar?
De les tres colors
A mi m'agrada molt la primera
Blau
La que són la Juliette Vinoix
Blau és
Dermell i destí blanc
Són les tres colors
De la bandera francesa
Té una poesia blau
Per mi
Per mi la millor de totes
Ho sento
I no passa el temps
Sí
I no passa el temps
Home, el Kivlovski
Tenia diverses coses
No mataràs
No amaràs
La doble vida de Verònica
Sí
Sí, sí, sí
Però la segona és veritat
Hi ha com una mena de penalització allà
No acabes de veure
I vermell està molt bé
Vermell, sí
Amb el jutge
A mi blanc és el que menys m'agrada
Jo recordo
Jo generalment blanc
La recordo
És a més tribunal
Sí, sí, sí
Però blau, blau
Ostres
Aquell juguet Vinoix
Això és inigualable
Aquí és el creador
Hi ha tot un munt de coses
Hi ha unes simbologies per sota
Que surt
De guapa
De bona triu
De melangiós
Amb aquelles mirades
Que fa que perd
La música que sona constantment de fons
No recordo ara quina música és
Allò és Malero
Què és allò
I quan la veus de víctima
És preciós
I quan la veus de víctima
Ai, sí
La tinc a tornar a recuperar
Aquestes que explico
És que dic
La té o què vol haver-hi
Perquè la vaig veure una vegada
L'he vista una vegada
Sí, sí, sí
Està passant
O sigui
Les passen totes tres
A diferents cinemes
Ho heu de comprovar
No el fan el mateix
Ah, vale
Jo tinc l'avantatge
Que tinc el DVD
Amb les tres pel·lícules
Llavors
Pam, pam, pam
Jo crec que sí
Ho tinc que mirar
Però jo és clar
Recordo que un dia
Vaig seure
El que jo he fet sempre
I em vaig apalancar
I em vaig passar a les tres
En dos dies
O algo així
El blau
La música
Oh, jo, jo
Ido de blau
És una cosa
Val la pena
A si manges a la piscina
Sí, sí, sí
Perfecte
En canvi, per vell
Jo crec que hi ha com
Una cosa massa
Com la Sophie Marçó
No, Sophie Marçó
Sophie Marçó
I senyor
I no recordo qui fa blau
Ai, qui fa
Blanc
Blanc
La Juli del Pi
Ah, sí
És la Juli
I senyor
La Juli del Pi, senyor
És que a mi aquella
No vaig acabar de comunicar
D'acomulgar, eh
En Blanc
No, jo en Blanc tampoc
A mi és molt escèptic
No, la història
Era amb el més sosa
No tenia
És que és molt potent
La primera és molt potent
I t'esperes
T'esperes molt més
Sí, sí, també és d'Alkiev Lovski
Sí, és d'Alkiev Lovski
Sí, és d'Alkiev Lovski
Mira, aquesta no me'n recordo gaire
Vora vista com una catalana
Sí
No, no, però jo et dic
Alkiev Lovski
És un senyor
Que diu moltes coses, eh
Vull dir, sembla que no digui
No sembla que no digui res
Vull dir, és una persona
Que utilitza molt
Les al·legories
La doble vida
Ah, sí
La doble vida
I aquesta de la vida de Verónica
De què anava
És que no me'n recordo
Mira que no fa gaire
L'he vist, eh
Aquella fotografia tan impressionant
Que posen al carrer
Sí
Ara no ho sabia
Llavors la història
No me'n recordo gaire
I també
Mira, no mataràs
I no amaràs
Sí
Aquesta no l'he vist, segur
Les dues estan molt bé
Aquesta l'he vist, segur
Aquesta l'he vist
Però no la tinc present ara
Vull dir, no
És el 91
És abans de Blau
Abans de Blau
Sí
Doncs jo miraré
Sí
A veure si
I no mataràs
I no amaràs
També són anteriors
Anteriors
És que la trilogia
Em sembla que va ser
L'última cosa
Sí, va acabar
I s'acabó
Però va morir aquest senyor
A veure, no tenia controlat aquest tema
Veus?
En morir el 96
Vale, vale
Em sonava, em sonava alguna cosa
Però no tenia molt clas
Mira, era
No
Des que els coneixem
És no amaràs
No mataràs
No, no mataràs
No amaràs
La doble idea de Marònica
I els tres colors
Esses colors
I amb això ja està
I abans havia fet
La cicatriz
De l'aficinado
Sin final
L'azar
I l'azar
I ja està
Una idea
Aquestes no les tinc controlades en absolut
Però bueno
Sí, molt bo
No, la verà és que sí
Bueno, doncs ja estem
Hem acabat
Sí, hem acabat
Sí, sí
Ja ens hem guanyat avui el sou
Sí
I bueno, ja està
És el que tenim
Serem per caixa
D'acord
A l'hora passen
Jo ja fa anys
Un dia us explicaré
Això que volen
L'onada aquesta
Per garantir
Per vosaltres
Que sou més joves
La
La bellesa en definitiva
La jubilació
Sí, la pensió
La pensió
Ah, sí
I això interessa molt
Deixem que passin les vacances
De Setmana Santa
I després ja parlem d'aquest tema
I ja tornem
Ens veiem després de Setmana Santa
Que vagi bé, exacte
Sí, que vagi bé
Adéu-siau
Que vagi bé
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Fins demà!
Fins demà!