Benvinguts un dijous més a la Babilònia.
Què tal, com estem, Rosa?
Hola, bona tarda. Molt bé, aquí.
Ràpida reacció.
Rauda.
Rauda com el vent.
És que, no tenim càmera, però és que la Rosa ha fet un requiebre, allò m'estava fent una cosa.
Però he arribat ràpida aquí.
Home, li estava traient so al mòbil, que és el que s'ha de fer, no?
És que no t'hi ve.
Quan vas al teatre, a la ràdio.
Estava amb la vista baixa, amb els botons t'hi ve.
Era el mòbil, eh?
T'ho juro que li estava traient so al mòbil.
Molt bé, doncs la Rosa, com veiem, com sempre...
Cariño, no es lo que parece.
Clar.
Bé, el David el tenim callat.
Hola.
Raro. Ui, que està molt seriós.
No, no, estava mirant, m'estava documentant.
L'estava amb el mòbil, també.
No, m'estava documentant d'una pel·lícula que he vist.
Ah, vale, vale, vale.
És l'altra utilitat del mòbil.
Clar que sí, no és el que diem, no tot és el món del WhatsApp, no?
No, no, no.
Que val la pena, doncs també comentar.
Molt bé.
Doncs avui tenim un programa, mira, parlant del cinema que deia el David,
eminentment cinematogràfic, perquè parlarem de moltes pel·lícules,
de Homesman, que és aquesta segure que està mirant el David, seguríssim.
No, no és aquesta.
Vale, vaja.
La troma que està.
Joroba, pues el Pablo Escobar.
Sí.
Vale.
Que també ens parlarà del Pablo Escobar, El paraíso perdido.
Molt bé.
La Rona es parlarà de la bicicleta verde i de huevos d'oro.
Bueno, dejémoslo ahí.
I després jo us parlaré d'Ahora o Nunca,
i una cosa que es diu Pixels, no?
Que ja he dit cosa.
Ja ho he dit bé, una cosa, no?
Que ja comentarem, no?
Amb l'Adam Sander i allà.
I després intentarem fer una mica de tertúria també en Viajes a Silsmarí.
Sí, Silsmaria.
Silsmaria, exacte.
I que, bueno, doncs una miqueta podem comentar.
Però abans de tot, com és un programa, insisteixo,
eminentment musical,
ai, musical, cinematogràfic,
parlarem una miqueta d'art, d'acord?
Us sembla bé?
Sí, i tant.
I parlarem del Caixa Fòrum,
d'aquesta exposició que es diu Animals i Faraons.
Ah, ja l'has vist?
Sí, sí, sí, està molt bé, molt xula.
Bueno, molt xula.
Animals i Faraons.
Sí, ara farem cinc cèntims, molt ràpid,
a veure què...
Bueno, hi ha una percepció que tens quan entres, no?
Que dius, bé, no?
Vull dir, és una exposició que parla, lògicament,
de l'art egipci.
Ah, molt bé.
I són, perdó, peces del Louvre,
que dius, home,
doncs això, la cosa, doncs,
ha de tenir pes i enjundia, que es diu, no?
En castellà.
Però què trobes?
Que realment aquest tipus d'exposicions,
a vegades, volen ser massa didàctiques.
i, esclar, quan parlem d'animals,
lògicament, hem de parlar de la cultura egípcia, no?
Tots els que serien els gran parts dels déus, no?
Doncs Amenofis, Hathor,
d'aquesta gent serà en cap de tabaca, de gos i tal, no?
Tota la simbologia dels escarbats,
la serp, no?
Les cobres, tot això té una...
Les esfinges, no?
La filla cap per un animal mitològic i tot això.
Bé, tot això té molt a veure amb la cultura.
També dels gossos, també, no?
Els gossos, els gats.
Els gats, sí, efectivament, els gats, sí.
Hi ha una part molt interessant,
és a dir, que entraria en el que seria
el tema de la mumificació,
perquè hi ha fins i tot un cocodril mumificat,
que és espectacular.
I veiem, per exemple, que és molt simpàtic,
o simpàtic perquè és curiós, no?
Els sarcòfags dels gats.
Ah, sí.
En comptes de ser l'Amenofis
o l'Amenhotep, no?
O qui sigui,
doncs és a la cara d'un gatet, no?
I a dins està la cara, el cos, no?
I a dins està el gatet mumificat, no?
Vull dir, que té la seva gràcia, no?
Digues, digues.
No, no, que m'he quedat pensat.
Hi havia també una exposició sobre l'art forerari egipci,
al Caixa Fòrum de Girona,
fa un any, també.
I sí que és veritat que també hi havia
una part d'aquestes coses que comences.
Sí, que és molt curiós.
Sí, sí.
Amb els gats i els gats, els gats...
Exacte.
Crida l'atenció perquè dius, home, evidentment els gats estaven molt...
La simbologia que tenia.
Que ara no me'n recordo massa,
però segur que tu ens ho recordes, no?
Sí, sí, sí.
Aquells deu representaven cada animal, no?
Bé, evidentment hi ha una vinculació, no?
Amb certes evolucions, no?
Hi ha deus que evolucionaven amb les seves formes, no?
Però el gat en concret era la mateixa funció que tenim ara.
Era la funció de...
D'animal de companyia.
Sí, sí, sí, animal de companyia.
El gos no.
El gos ja, a menò ofici, aquesta gent ja tenia la cara del gos i tal, no?
I hi era un tema vinculat amb el Déu de la vigilància,
del traspàs dels morts, no?
Diguem, sempre apareixia al costat del que serien les tombes, no?
Vull dir, aquesta línia també de la lleialtat,
que també s'utilitzava en les tombes cristianes, no?
El peu...
El gos, el peu del sarcòfag, sempre representava lleialtat i fidelitat.
Sí, senyor, sí, senyor.
Moltes dones tenien el gosset als peus, no?
Però amb la intencionalitat de ser fidel al marit, que això ja és aquest punt.
I hi ha alguns nobles també, que eren fidels al rei i a la monarquia.
Ah, també.
Vull dir que aquí hi ha una doble lectura o triple lectura,
fins i tot del que és l'ús del gos en diferents èpoques, no?
Però el que era molt curiós és, sobretot, el que eren els avaloris, no?
El que utilitzaven les dones en aquella època, no?
Les petites peces, no?
En forma d'escarbat cobries i era per als afeites, no?
Que es deien, els ungüentos, no?
Aquestes històries, no?
Per tant, és curiós.
Aquesta part està molt bé, la part de mumificació està molt bé,
i una part d'esteles, que també són molt curiós,
però, clar, aquí una miqueta s'ha de tenir una base, un coneixement,
ho explica molt bé, eh?
Vull dir, el terrorífic de l'alcó vol dir tal lletra
que juntament amb l'altre vol dir no sé què,
i això significa, jo què sé, no me'n recordo,
jamà, per dir alguna cosa, no?
I això vol dir tal cosa, per tant,
però és una cosa totalment complexa i però curiosa de seguir, clar.
És que jo crec que si no volgués ser per la pedra de Roseta,
potser encara estarien intentant de xifrar-ho, no?
Clar, la pedra de Roseta era egipci, grec i llatí, no?
Vull dir, eren les tres, no?
Era egipci, grec i anameu.
Ah, sí, anameu.
Sí, sí, una llengua d'aquestes, sí.
Una llengua d'aquestes, sí, o fenici, una cosa d'aquestes, sí.
Però com el que dius tu a res és això,
doncs a partir del grec has de poder, clar, fer l'evolució, no?
I hi ha una part final que està molt bé, molt bé, molt bé, molt bé,
que és la part, diguem, vinculada a les esfinks, no?
Tot això que està molt... allò és espectacular.
Allò s'ha de dir que ja és la part...
és la part, però clar, per un costat dius, has de passar per un procés, no?
Vull dir, que és molt didàctic, els nens ho passaven d'allò més bé, els nens,
tot sigui dit, la gent que una mica estem una mica curtits amb el món de l'art
i que ha estat al Museu del Louvre, per exemple,
jo no he pogut acelerar això a la galeria, perquè...
i, clar, i veus tota aquella immensitat, no?
Jo no me'n recordo.
Perquè és bestial.
Vaig acabar saturat.
Clar, no és que saturat.
Amb un dia et satures, allò has de viure allà i anar-hi-nant.
Jo m'he d'entrar, haver sortit al migdia,
si m'he recordat haver-ho d'entrar, haver sortit al migdia,
anar una miqueta i tornar a entrar, perquè, clar, si estàs de viatge,
doncs clar, i tot el dia ja no veus res.
Arriba un moment que ja vas passant sales així, pim, pim, pim,
com qui va pel metro, no?
Però, bueno, en si mateixa l'exposició està molt bé,
és a dir, jo les recomano, sense cap mena de dubte.
Jo recomanaria, en aquest cas, que la gent que anés una miqueta guiada,
les guies del Caixa Fòrum són magnífiques,
tots són noies, em sembla, i ho fan molt bé.
L'únic que, clar, són guies d'una hora,
és a dir, que faran una selecció, clar,
i allà n'hi ha milers de peces per veure.
Ja, com acabar.
Llavors, clar, jo recomanaria que una explicació genèrica,
perquè...
I després ja que et quedes i vas veient les coses amb Carme.
Perquè és molt dens, no?
Vull dir, l'art egipci has de tenir un coneixement increïble
dels seus déus, el que deies, no?
I, clar, i com vas explicar, és molt llarg, no?
Però val la pena, com a mínim, els essencials moure'ls, no?
Jo és curiós perquè, quan vaig fer Humanitats a la UOC,
una de les primeres coses que ens va ensenyar,
sobretot amb l'art, amb la cultura egípcia,
perquè era...
El primer que va intentar fer és treure'ns tot l'eurocentrisme
que arrosseguem i que és inherent, no?
Perquè vivim aquí i no ho podem evitar, no?
I és perquè, normalment,
tot la civilització europea
ha admirat les grans altres civilitzacions,
entre elles l'egipcia, no?
I la considerava com un...
Algú únic que havia nascut allà
i és mentida, podrida.
O sigui, la...
L'art i tota la...
Sí, sí, la part cultural, no?
La part cultural egípcia,
mama, però bàsicament,
de cultura africana.
No és una cultura que va néixer allà,
a la riba del Nil,
i perquè sí, no, no, no, no.
O sigui, la majoria de simbologia,
d'iconografia egípcia,
està treta d'iconografia africana,
dels voltants.
Però també de la zona de Mesopotàmia, no?
Tota l'art mesopotàmic, no?
No, no, no, no vavien tant d'allà.
Però hi ha influència, eh?
Però vavien més de...
Vavien molt més de...
Sí, sí.
De la part africana...
No, no, segur, segur, eh?
Que en el pas de la part...
De l'altra part més asiàtica, no?
Ah, ah, ah.
Sí, sí, sí.
Perquè en aquella època,
abans els deserts,
doncs, allà van bastant, no?
Pensar que hi havia tot el desert aràmic
i tot això...
Allà...
Diguem-ho així que hi havia un desert pel mig, no?
Clar, clar.
Fins a l'altre imperi mesopotàmic.
Sí, sí, sí.
I això...
Home, sí que hi havia un excess de connexió, suposo.
I suposo que hi havia filtracions,
però bàsicament viva jo aixà.
Vavia d'allà, no?
I doncs...
Però bé, més que res el punt de vista, no?
Perquè jo particularment no m'agrada massa, no?
La cultura egípcia.
Ja.
A vegades compro revistetes d'aquestes...
A mi tampoc.
D'història.
D'història.
D'història.
Però a mi m'embafa.
M'embafa.
Sempre hi ha...
A cada número, a cada número, per exemple,
d'història de National Geographic,
t'endinya en una de...
Perquè és venible.
D'Egipse.
D'Egipte, perdó.
I dius...
N'hi ha altres temes.
No hi ha història moderna o...
No, sempre hi ha d'haver alguna cosa d'història clàssica.
Perquè és exòtic.
És exòtic encara.
Vigui grec, romà o egipci.
Clar.
Dius, ostres.
Perquè això crida l'atenció.
Sí.
Clar.
És quan parles d'art,
doncs el 400 italià,
és a dir, Velázquez,
i hi ha coses que són com uns referents, no?
Vull dir, a l'impressionisme.
Pam, pam, pam, pam.
Que la gent li dius,
anem a parlar, jo què sé,
de l'art del romanticisme
i se't queden així com dient,
què és això, no?
Llavors, clar.
Vull dir, que en refereixo
que hi ha una sèrie de parangons
que quan es fan revistes d'aquest tipus,
que ja són complicades
que la gent tingui una tirada important, no?
Doncs van a buscar coses molt venibles, no?
O que siguin més de moda, no?
Però, bueno.
És el que hi ha.
Bé, doncs fet aquest comentari.
Bé, per cert,
avui tenim de fons escoltant a la Björk,
ja la veieu per aquí fent crits, no?
amb el Dancing in the Dark, eh?
Dancing in the Dark, perdó.
Que, bueno,
és que avui la Björk compleix,
eren 56, no me'n recordo,
o sí, 50...
No, té una edat, no?
No, perdó, 50, 50.
53, 53, 53.
Ah, vale.
Perdoneu, perdoneu,
que m'estic liant.
No, això estava pensant.
Que jove.
Sí, sí, sí.
A mi, aquestes edats,
és que em van joves.
Llavors, això...
Ara estic exagerant una mica, eh?
Clar, clar, clar, clar.
I després escoltarem una cançoneta
a mig programa del Pablo Alborán,
que, bueno,
doncs un disc,
doncs així,
doncs especial,
que té el DVD,
tot, eh?
Vull dir,
el Terral,
l'últim disc que ha tret aquest monoma,
perquè realment està venent tot.
Llavors, bueno,
doncs...
Sí, està omplint,
està omplint estadi,
com va estar aquí a Barcelona,
al Sant Jordi,
està omplint una barbaritat, eh?
Sí, sí, està venent molt.
És un tio bastant natural,
cantant,
fent,
com a persona...
És una persona que,
jo,
que representa bastant això.
Sí,
molts valors, no?
de senzillesa,
de bona persona,
és que n'hi ha idea.
Joventut,
a més,
és guapo,
és jove,
és simpàtic,
és compositor.
Té el toc així també tímid,
una mica,
no?
Clar, clar.
És un encant,
és un encant,
és com un bombonet,
no?
Seria, en plan...
Noi, a més,
el tio té una veu molt maca,
una veu molt...
Sí, una veu molt maca.
Trobo que sap també trobar,
sí,
molt acollidora,
tot, clar,
cançonetes així,
tot, cançonetes romàntiques,
no?
L'amor, amor.
Amor així en general,
amor,
perquè potser pot ser un home,
una dona que a la vida,
que a la mort,
no?
Una mica el sentiment aquest
d'estar enamorat,
de tenir ganes,
de tenir ganes de viure...
Les males lengües,
el que diuen de Paula Alboran.
Ai,
que diuen,
no, no, no.
Sí, sí, sí, sí.
Seus de ser que sí.
Però bé,
això,
no,
això m'ho he dit
perquè una amiga meva
va anar a un concert,
no?
Llavors hi havia un club de fans
i tal, no?
I, bueno,
però és la típica xerrar
i no sé què,
s'haven fent la cua
perquè seves cançons
ja no ho escondrem després.
És un amor neutre.
Exacte.
És un amor neutre.
No parla d'ella
ni parla d'ell.
Ah, efectivament.
Per tant,
això és peculiar,
si més no.
I això vinc a tots els públics.
Clar,
per fer-ho universal,
evidentment, no?
El concert aquest que vam fer a Barcelona
van anar a les meves nevodes,
que per cert,
la meva nevoda Maria
és la que m'ha deixat el CD.
Clar.
Li agraïm amb ella.
Des d'aquí un petó,
si s'escolta.
Sí, exacte.
Clar que sí.
Petó.
i van anar amb la seva hermana,
Natàlia,
Massa Espar.
I diu que hi havia moltíssima gent,
però de totes les edats, eh?
Això sí que els va agradar l'atenció.
Hi havia, igual,
hi havia eniaies de no sé quants anys.
És un públic molt alt.
Però gent gran,
vull dir,
en plan gran.
Hi havia gent jove,
amb nens,
amb tot,
totes les edats.
I igual la gent cantava i ballava.
Sempre hi havia el que no, no?
Que va al concert
i que es quedava allà mirant i ja està.
Però que la majoria estaven cantant
i se sabien les cançons,
les lletres.
Bueno,
un èxit.
amb un públic molt heterogènic,
molt.
Molt bé,
fantàstic.
Doncs mira,
ara l'escoltarem d'aquí una estoneta.
Les cançonetes molt així, no?
De la musiqueta
que té com moltes influències, no?
Sí, sí, sí.
Igual té el de Hekei Lara,
i com es diu,
flamenc,
que potser agafa una rumbilla
o que agafa,
saps,
diferents tonalitats.
Hi ha una cançó
que a mi em recorda molt
una de Xambau, eh?
Unes per res.
I de l'anterior disc
hi havia una que es deia El Beso
que recordava molt a Carlos Cano.
Tenia aquesta línia
de l'Havanera.
Sí, sí, està agafant una mica
d'influència.
De les Havaneres de Càdiz, no?
Aquesta línia així.
No, no, té aquestes coses que...
Però ho fa bé,
és que queda bé.
Però bé.
Ara escoltaràs, David,
posarem una que és més rítmica,
que és Passos de Ferro,
que és potser...
Bé, justament és una mica
més antítesi del que ell fa,
però bueno.
Sí, però bueno,
una mica per trencar.
Més mogudeta, per ser.
També, també,
perquè senyor ens morirem aquí d'apu.
Sí.
Si posem el disc sencer...
El primer disc estava molt bé, eh?
Jo sí que vaig sentir...
Bueno, el tinc el primer disc
i la veritat és que molt bé, eh?
Ahà, molt bé.
Doncs ara escoltem aquest terral,
aquesta cançó,
i el David ens parla abans
de The Homesman.
Sí.
El hombre de la casa.
Sí, Déu de honor
s'ha titulat aquí.
Ah, vale, ah, ja sé quina és, vale.
No l'he vist, però...
És un western dirigit
pel Tommy Lee Jones,
que després fa un...
El 2005 ens va...
Ens va deleitar.
Era una pel·lícula una mica...
Ah, que surt.
Aquell de los tres enterros
de Melquiades Estrada.
No sé si l'heu vist.
Sí.
Que és aquell home que diu,
no, no, aquest...
Se li mor a un amic seu mexicà
i l'ha de portar a enterrar
al poble d'ell.
I, clar,
en aquell moment l'home...
El viatge és llarg
i l'home es va podrint.
Hòstia!
O i on el porta?
O com el porta?
El porta a cavall,
l'home...
No, no és un western,
és avui dia, no?
Ah, vale.
Però, bueno,
no sé per què l'home va a cavall,
perquè és vaquer i tal,
i el porta a cavall
i, clar,
allò van passant mosques.
I com que li he d'anar traient
els cucs li van sortint.
Ai!
Sí, sí, és una cosa.
Jo no me'n recordo gaire
d'aquesta pel·lícula.
La tinc una mica així...
No sé per què,
és que no sé exactament
la trama,
no me'n recordo gaire gaire.
Però, bueno.
Però ara aquesta és més impactant,
encara.
Sí?
Sí, sí, sí, sí.
Aquí estem a Déu de d'Honor,
ens parla del mitjans del segle XIX,
en plena...
Potser a l'inici,
inici...
És que no sé més o menys
com va començar
tota la colonització
de l'oest americà.
Això va ser...
A l'inici, com a tal,
va ser coincidint
amb la revolució francesa
una miqueta abans,
que va a 1700 i alguna cosa.
Ja va començar llavors?
I la declaració d'independència
va ser en 1796,
em sembla.
Sí, sí, però jo parlo
de la colonització
de l'oest.
Ah, no, no,
la colonització de l'oest, no.
Estem parlant
de principis del XVIII.
Doncs això és a mitjans del XVIII,
o sigui, no feia massa.
Vale, vale.
I diguem-ho així,
ja hi havia una esmena
de colònies,
això és a Nebrasca,
però, clar,
allò que abans diuen,
veus els plics dels anys 50 i 40
de l'oeste,
dels colonitzadors,
no era...
Tot l'oro el que relucia.
I en aquest cas,
hi havia gent que li anava bé,
com és la protagonista
de la pel·lícula,
que és la Hilary Schoenck,
però hi havia altres
que no els anava bé,
perquè hi havia
molta embruna,
hi havia passes de gana,
i...
hi havia...
i la gent se li morien els fills,
només néixer,
i això que,
el film,
parteix d'aquesta premissa
en què hi ha tres dones
d'una comunitat,
tres o quatre dones,
no recordo,
que bé que entre...
bé,
diferents desgràcies
entre ella,
que a vàries se'ls hi moren
els fills
acabats de néixer,
que perden
la xaveta.
I avui dia,
no sé quin trastorn
seria així
a nivell psicològic,
no et sabria dir,
però,
bé,
un xoc d'aquests
bestials,
i que perden
el nord,
absolutament.
Només per dir-ne una escena
és que una
li acaba de néixer
el nadó,
en ple hivern,
el nens despulladet
el té fora,
la dona que està...
que l'actriu
és la Miranda Otto,
que és la que va fer
els senyors anells.
Doncs literalment
el nen se'n va
a la comuna,
o sigui,
l'agafa i el llenç
a la comuna.
Clar,
et quedes...
Hòstia!
I a partir d'aquí
la comunitat...
Perquè perden una miqueta
ja la desesperació,
ja la...
Ni les ganes
de sobreviure,
no?
Ja es queden en forces.
A més a més,
és curiós,
perquè això ho sap
reflectir molt bé
el Tommy Lee Jones.
Les relacions
interpersonals
d'aquella època
no eren comuns,
potser les puguem tenir
avui dia.
Avui dia
potser hi ha una mena
de plus,
un plus
de comprensió
vers la teva parella.
Aquella època
casar-te
era més aviat
un negoci
que no pas
una relació d'amor.
Era un interès comun.
I si,
diguem-ho així,
la dona et sortia
entre cometes
o l'home,
tarada,
doncs
tu quedaves una mica
com
coi,
ets negoci
que he fotut,
no?
Clar,
la dona m'ha sortit
tarada,
tu.
Sí,
era com comprar
un cavall.
Sí,
sí,
una mica
era una cosa així,
no?
Totalment,
vull dir que això...
Llavors no hi ha cap mena
de trauma,
la comunitat sí que accepta
que diu
que aquelles dones
no poden estar allà,
perquè el clima aquell
no,
no,
i a més que
interfereix
en la supervivència
de la resta,
no?
I ens encarreguen
a una
bona veïna,
que és la
Hlerison,
solterona
radomada,
però molt efectiva
amb els seus negocis
que munta
perquè agafi
aquestes tres dones
amb un carro
i se les endugui
a l'est
d'on venen
amb una mena...
Clar,
a l'est ja estem parlant
de la civilització.
amb un poble
on són originàries
perquè ja hi ha
la dona
d'un
pada,
d'un
frara d'allà,
d'un reverendo
que diuen ells,
que les
internaran
en un lloc
que estaran
ben adeses,
no?
i doncs,
ella a principi
ho accepta,
però diguem-ho així
d'un
atzar
de la vida,
doncs,
el Tomi Lijons
que fa un paper
d'un
d'un
poca pena,
li deu un favor
amb ella.
D'acord.
I doncs,
el favor
ella se'l cobra
que l'ajudi
a portar
aquestes dones
amb un carro,
un carro ja preparat
tipus gàbia
i tal,
ben acondicionat.
Bé,
els estàndards d'avui dia
diries,
jo aquí no estic
ni dos minuts,
però en aquella època
allò era
d'una confortabilitat
que tira d'esquena.
Doncs que les portin
a l'est
perquè les ingressin.
I a partir d'aquí
la trama
és
molt dur,
molt dur.
Hi ha alguna escena
onírica,
surrealista,
en què al mig
del Renault Res
hi ha un
catxo hotel
impressionant.
Un catxo hotel
allà,
però de lujo,
eh?
Una cosa bestial.
I clar,
ells van
amb una gana
i porten diners.
Escolteu,
doneu-vos-nos a sopar
i deixeu-nos dormir.
Ah,
no,
no,
no,
està tot l'hotel ple.
Què m'estàs dient,
no?
Era un miratge,
aquest hotel era un miratge,
no?
I el que passa a continuació
ja no ho explico.
Molt bé,
ah,
doncs mira,
és d'aquelles pel·lícules,
clar.
Sí,
sí,
però aviam,
acabes la pel·lícula
i se't queda un mal rotllo,
ja no explico més
perquè ja
se't queda un mal rotllo
el cos,
sí,
però de clar,
ample,
eh?
Bueno,
mira,
la veurem,
és que jo la tinc per ahir
per donar voltes
per allò que dius,
la veurem o la veurem?
En tres quantes parts
de la pel·li
et quedes,
dius,
hòstia.
Clar,
què és això,
no?
Hòstia.
La descobrirem
i quan la veiem
ja farem un comentari,
no?
A vegades dius que la ficció,
no,
però la realitat
sempre supera també la ficció.
Sempre,
sempre.
Jo m'he explicat aquesta escena
que ha acabat de néixer
al Nadó,
no?,
que el dient senyor
a la comuna.
Sí.
M'han recordat
quan ens explicaven
les vivències
dels espanyols
o dels catalans
que van estar
exiliats a argelers,
aquests clars de concentració.
Allà a la platja.
Exacte,
a la platja aquella,
no?
I hi havia dones,
les dones que ho explicaven,
que van veure companyes seves
que, clar,
dius cap aliment tampoc,
que sabies que es moria
o a més agafaven febles
de seguida i tal.
És que,
o sigui,
la dona entra a l'aigua,
entra a la platja
amb el nen i ho feia.
Sí,
vull dir que,
són situacions
extremes,
extremes,
extremes,
que és la desesperació aquella
i dius,
li està el viu,
li està el viu a l'últim
i ja està.
En fi,
vinga,
va.
Passem a la bicicleta
verda.
Rosa,
com ho tenim això?
A la bicicleta verda
molt maca.
Sí,
bueno,
canviem una miqueta
a la línia,
no?
Sí,
un cant de la vida
i,
bueno,
la vida a la igualtat
i a ser persona
i a poder viure
com tu vulguis viure,
no?
Fantàstic.
És la primera pel·lícula
que ha fet,
que ha estat dirigida
per una dona
a l'Aràbia Saudita.
És de l'any 2012.
La directora es diu
Haifa al-Mansur
i és la història
d'una...
Al-Mansur.
Al-Mansour.
Anda.
Al-Mansour.
Al-Mansour és el Manzor.
Sí,
bueno,
suposo que deu venir també
igual per aquí,
igual són...
a l'Aràbia Geneàlgica.
Al-Mansour es deia
al-Mansour.
Sí,
però m'ha fet gràcia.
Seria el Manzor
a traducció en castellà.
Igual és la...
Sí,
sí.
Té origen per aquí.
Vale, vale,
perdona.
Doncs és una història molt macia
és la història d'una nena
que no sé què deu tenir
uns 12 o 13 anys,
sí,
per ahí no té més
que ella va a l'escola,
és clar,
és a l'Aràbia Saudita,
ella va a l'escola
amb altres nenes,
és clar,
ja s'ha de que l'educació
allà és separada
i és per sexes,
no?
Ara no recordo
com és jo aquell nom
quan és...
Sí,
segregació?
No,
té un antrenom,
sí,
té un altre nom.
Ja ho direm.
I bé,
clar,
els ensenyen el Coran,
els ensenyen tot això,
i les matèries
que han de fer elles,
no?
Però ella a la sortida
ella de fet va vestida
molt occidental,
occidentalitzada,
va amb els seus texans,
amb les seves bambes,
no?
Veus que sempre van
les seves bambes
així d'aquelles de tela,
però aquelles de roba,
no de cuero.
i les dues que ella ha subit,
va jugant,
té un amic també
que és de la seva edat,
un nano,
un nano,
que juguen,
que fan una miqueta
d'alguna competició
i tal,
no?
I el nano sí que té
una bicicleta
i a vegades li deixa,
o sigui,
ella s'ha muntat amb bicicleta.
Ah,
llavors hi ha una botiga
que té,
com un batzart,
no?
Un batzart,
i un dia ella veu
una bicicleta,
doncs això de culo verd,
que m'encanta.
I li diu al senyor,
guardi'm aquesta bicicleta
que ja la vindré a buscar,
i ella intenta treure
els diners com siguin.
Jo aquesta pel·lícula l'he vist.
Sí?
Sí que l'he vist,
és preciosa.
Sí que sí?
Digues,
és molt maca,
és molt maca.
És preciosa,
sí senyor.
Llavors,
clar,
ella veus que ella a casa
està amb el seu,
ja en el pare i la mare,
no?
Sí.
Llavors,
clar,
tot això és per veure
la societat,
no?
La societat com viuen,
no?
I com la situació
de la dona
amb aquesta societat,
no?
Que la veus que sí
que és oberta,
aquesta nena és molt occidentalitzada,
ho tenen tot molt occidentalitzat també
i vesteix molt bé
i molt maca,
s'arregla i tal.
Però en canvi,
quan surten al carrer
que siguen s'han de posar
aquell vell,
no?
Així una miqueta de paretas
i tal,
no?
I per provar amb les amigues
als centres comercials
a comprar roba i tot això,
no?
Però clar,
encara de cara a fora
han d'anar amb aquells vells
i aquestes coses,
no?
I el pare,
veus que hi ha molt bona relació
amb el pare.
Se l'estima molt a la nena
i tal.
I un dia ella veu
com a l'arbre genealògic
i hi ha tot homes,
hi ha tots homes.
Llavors,
ella s'apunta,
no me'n recordo el nom,
però ella baix,
clar,
on hi ha el nom del seu pare,
ella s'apunta com a,
no?
Com a assessora.
Com a assessora.
I posa el nom.
I quina és la seva sorpresa,
pobra,
que un dia,
quan el pare està amb uns amics
i tal,
però clar,
quan fan una reunió
estan només els homes també.
I la dona,
doncs es limita a servir el menjar.
El menjar,
que es mengen les restes.
Ah, exacte.
I ella després es mengen.
Ara me'n recordo de la pel·lícula.
No sé com,
el pare al treball
li va ensenyar
a un d'aquests amics,
d'aquests homes
que estan allà reunis,
xerrant i tal,
i li va ensenyar,
no sé què per què,
a l'arbre genealògica,
i quan veu que està apuntat
al nom de la nena,
ell el tatja.
Que dius,
ostres,
aquí ja se't comença a caure
aquella idea que tenies,
no?,
d'aquest,
mira,
aquest senyor és una mica diferent,
o sembla que ja està avançant,
i que no,
que va,
no veus que no,
que per molt que això,
que no.
Clar,
la nena també,
després quan ho veu,
ostres,
no?
I després hi ha una altra història,
que és el que ell vol tenir també
com un hereu,
clar,
masculí.
Sí.
I al final,
bueno,
ell acaba casant-nos amb un altre,
llavors es veu la boda,
es veu el casament,
es casa amb un altre,
des d'ella,
on viuen elles,
ella amb la mare,
des del terrat,
veus com allà davant
s'estan veient el casament,
no?
I dius,
ostres,
llavors et cau una mica tot,
no?
Però bueno,
la nena,
finalment,
com aconsegueix els diners
per la bicicleta?
Doncs amb un concurs
de versos del Coran,
que hi ha a l'escola.
Sí,
que es memoritza.
És curiós perquè ella és molt mal estudiant
i sobretot amb el tema de religió,
com que no,
i en canvi,
quan hi ha aquest concurs
i quan se les aventa del premi,
dius,
ostres,
em presento,
i llavors s'aplica moltíssim
a classes extres per tenir.
Per aconseguir la bici.
Sí, sí,
i al final guanya fins i tot el concurs,
és molt divertit,
sí, sí.
No sé per què,
ah, bueno,
no li donen el...
és que a davant de l'escola
les professors
són també molt ortodoxes,
però són molt islàmiques,
no?
I diuen,
no, no,
tu has d'anar amb el vell,
sempre l'estan renyant
perquè ella no porta el vell,
per com es comporta,
tot.
I, per exemple,
si n'hi ha homes,
ells ja no poden mirar els homes,
diuen,
home,
però ells ens estan mirant,
per què no podem mirar nosaltres,
no?
Doncs no, no,
tu cap a classe,
no sé què,
no?
Dius,
hòstia,
les mestres aquelles,
no?
I llavors quan ella guanya el concurs
i diu,
què?
Diu,
clar,
li pregunten,
no,
bona i en què invertiràs els diners i tal?
Diu ella,
allà davant de tothom,
saps?
Allà a l'escola,
allà a l'escola,
diu,
santa innocència.
Per comprar la bicicleta,
hòstia,
què has dit?
Li treuen el premi.
Hòstia.
Li treuen el premi,
pobreta.
Això no me'n recordo.
Li treuen el premi.
I llavors al final és,
bueno,
no sé si diu o no,
però bueno,
al final,
veus la complicitat amb la mare,
amb la mare,
que dius,
i intentes ser feliços en aquest món,
no?
Dins una societat que evidentment
les dones surten perdent,
no per la serà sèrbica,
no?
Sí, sí, sí.
En canvi,
i el personatge del nen és molt maco
perquè el nen encara té aquesta innocència,
que són superamics,
que ja li diuen,
bueno,
de gran ens casarem,
no?
I tal,
i jo,
com dius,
jo sí que l'estimo tal com ets
i vull que siguis així,
no?
Bueno,
doncs...
Molt maco.
Però el plicament està molt bé,
és una pel·lícula molt ben feta
i molt propera.
La Lourdes també l'havia,
o l'hauria en DVD,
seguríssim,
perquè jo,
com vaig veia a fer,
no me'n recordo.
Sí, sí.
Bueno,
vale,
doncs seguim parlant de més pel·lícules,
ara que ve una mica del xip,
d'aquí una estona t'escoltarem a Paula Alboran,
però ara el que farem serà parlar
d'Ahora o Nunca,
una pel·lícula de la Maria Ripoll,
amb el Dani Rovira,
amb la Maria Valverde,
amb la Clara Lago,
i, bueno,
així de coneguts,
bueno,
hi ha més gent coneguda,
però són gent que sobretot
ha fet sèries de televisió
i tal,
amb aquesta línia,
no?
Bé,
la Maria Ripoll és bastant coneguda,
ha fet moltes cosetes,
no?
Però aquí fa una comèdia,
una comèdia,
doncs,
bueno,
doncs bastant espontània
i n'hi ha cap,
perquè es veu que una vegada
veient justament aquesta pel·lícula
un tràiler,
doncs el Dani Rovira,
que avui en dia és un dels còmics més,
bueno,
aquest jovenet,
sabeu qui és,
no?
el Dani Rovira,
i tal,
que fa...
El Socho Pedillos Vasco.
Exacte,
el Socho Pedillos Vasco,
i ara no sé si ha fet també
els ocho pedillos catalans,
no?
Sí, sí, sí, exacte.
És el mateix?
Ajà.
Però vull dir que també fa sèries i tal,
és una persona que es mou molt,
que fa això al Club de la Comèdia,
és un tibet còmic de base,
no?
Llavors demena,
i llavors a partir d'aquí
això li surt molt bé.
I llavors la Maria Ripoll li va deixar
molta teca,
molta canxa per fer,
no?
A ell també surt la Yolanda Ramos,
clar que aquesta també deixa-la anar
per fer els comentaris,
no?
Fins i tot està la Melody,
la del Baile del Gorilla.
Ostres!
L'ha posat per allà al mig.
Que te confunde, David!
Sí, sí.
El Baile del Gorilla,
uh, uh, allò,
que no, no, no, no, no, no,
las...
Las...
Agüeixera, no?
No, no, ni idea.
Però creascuda,
i, bueno,
i molt maca i tal.
A mi, no era aquella que van segrestar,
aquesta nena?
No, no,
això és la Melody.
No, era l'altra Melody.
Ah, hi ha una altra criatura,
no?
Que era la filla de la cantant d'òpera.
Quimera,
què deia Quimera?
Ui, mare meva,
una setmana alta,
no?
Aquesta és de...
que era coreana o així. Aquesta és de Santa Coloma,
em sembla. Ara viu a Miami
i tal, bueno, té ínfoles de grandeza, però bé
que no passa res. Bé, doncs el que et dic, és una
pel·lícula, és una comèdia, una comèdia
d'aquestes que, bueno, complica
la dada que això pugui succeir, no? És a dir,
el Dani Rovira coneix amb una noia
mentre està fent un, no sé si
un Erasmus o està... Està a Londres,
d'acord? Doncs allà i es coneixen,
no? Llavors, al temps que estan allà,
doncs diuen, escolta, doncs ens casarem
i quan ens casem ens fem nòvios, no?
Doncs... Ens casem i ens fem nòvios?
Al revés. Ens fem nòvios
i ens casem. Però després,
quan tornarem cap a Espanya
i tal, ens vindrem a casar
aquest poble que ens vam conèixer.
Llavors, clar, passa el temps,
es fan més grans, passa el període
de nuvis
i es casen d'ella. Clar, llavors,
ella ja se'n va cap allà,
una sèrie de coses, i ha de venir
el nuvi amb tota la seva parentela.
D'acord? I llavors, clar,
és impossible arribar.
Doncs, primer, perquè hi ha una vaga
de controladors aèris...
Ah, d'acord, i que van a casar-se a Londres.
A Londres, i tant.
Després hi ha un núvol d'aquests volcànics
a Islàndia, bueno, un rotllo d'aquests.
Clar, qüestió, que és totes les peripècies,
pobrets meus, per arribar,
sobretot el Dani Rovira,
amb el seu pare i el seu sogre,
que munten uns cristos,
recalan a Amsterdam,
i jo pensava que moria del riure, eh?
vull dir, per aconseguir una maleta que perden,
fan una mena d'aposta,
amb una mena d'holandès,
peli rojo, d'aquests invenços, no?,
menjant pastís de marihuana,
a veure quin aguanta més,
perquè és una mena, bueno,
és una aposta que fan, no?
i és boníssim, és boníssim.
I és que em pensava que em moria del riure
perquè és molt catxon,
perquè és que el Rovira és genial, vull dir,
totalment bufat, no?, vull dir,
vull dir, diu de tot, és boníssim, boníssim.
Vull dir, que hi ha molt d'espontaneïtat, no?,
per exemple, quan està l'avió,
que diuen, l'avió lo desdiaremos a Amsterdam
perquè tenemos una nube,
que no, que me caso mañana,
que me caso mañana,
i que volsen a agafar-lo,
que hago un Belendi, eh?, que hago un Belendi,
que me tiro, que me tiro.
Aquesta espontaneïtat, clar,
és el bo de la pel·lícula, no?
En general, s'aguanta, està bé,
gairebé és impossible,
pot passar totes aquestes coses,
però tot el que li passa en tres dies,
pobrets meus, és impossible.
A més, ella té un petit...
Un cúmulo de...
Clar, llavors ella,
mentre va fent comiatra soltera,
llavors un dia que s'emborratxa,
li passa una cosa,
i llavors es desmunta tot,
i, bueno, està molt bé, està...
Però té gràcia, és molt dinàmica,
és molt fresca, bueno...
Es passa una bona estona, no?
Sí, sí, sí, en cap moment,
pateixes perquè dius,
coi, no arribarà mai, pobret meu, no?
Però, bueno, no, està bé.
A més, ella ho fa molt bé,
ella ho fa amb unes cares que es gira
i uns gestos,
es sentit molt expressiu, no?
I això és molt, molt important.
Sí, el fet d'arribar o no a Londres
és el que més important, no?
Sí, no, clar, clar, clar, exacte.
Arriba el moment que dius...
És la peripècia, no?
És la peripècia per arribar-hi, no?
Perquè al cap, el que diem després,
el que és la...
O sigui, per entendre's,
hem de buscar,
d'esperar la boda.
Clar, la boda és un minut,
vull dir que em refereixo,
que és una cosa que tot és tot el que passa
abans d'arribar-hi, no?
Que no és quatre bodes i un funeral, no?
Que també van per aquí els tiros,
però tampoc és això, no?
Però vull dir que està bé la pel·lícula,
val la pena.
Jo la recomano com a alguna cosa divertida.
Res de cap obra d'art, eh?
Però, bueno, per passar una estona bé,
que ja fa falta tant en quant, tenim això.
I ara sí que ens anem amb el Pablo Alborán,
que ens va cantar Passos de Cero,
que està molt bé la cançó.
David, eh?
Prohibit, eh?
Posar-se que això en du, eh?
Jo et veig venir, eh?
Vinga, fins ara.
Entre tu boca y la mía
hay un cuento de hadas
que siempre acaba bien.
Entre las sábanas frías
me pierdo a solas
pensando en tu piel.
Qué curiosa la vida
que de pronto sorprende
con este loco amor.
Y es que todo se acaba y termina
si dejo de ser lo que soy.
Bésame, no dudes ni un segundo
de mi alma, alteras mis sentidos,
liberas mis alas, no cabe tanto amor
en esta cama si me dejaras.
Qué bueno es sentir que suspiro de nuevo,
que tu roce y mi roce juntos forman fuego,
de él y cada llama
que nunca se apaga.
Sin ti yo me pierdo,
sin ti devuelvo veneno,
no entiendo el despertar
sin un beso,
de eso,
sin tu aliento en mi cuello.
Sin ti yo me pierdo,
sin ti me vuelvo veneno,
no entiendo el despertar
sin un beso de eso,
sin tu aliento en mi cuello.
Qué futuro más bello,
qué plan más perfecto presiento,
no tendremos que estar batallando,
buscando siempre el momento,
por dar pasos de cero
y un camino certero de sueños.
Liberamos el llanto vacío
que tanto provocan los miedos.
Bésame, no dudes ni un segundo
de mi alma,
alteras mis sentidos,
liberas mis alas,
no cabe tanto amor
en esta cama,
si me dejaras.
Qué bueno es
sentir que suspiro de nuevo,
que tu roce y mi roce
juntos forman fuego,
delicada llama
que nunca se apaga.
Sin ti yo me pierdo,
sin ti devuelvo veneno,
no entiendo el despertar
sin un beso de eso,
sin tu aliento en mi cuello.
Sin ti yo me pierdo,
sin ti devuelvo veneno,
no entiendo el despertar
sin un beso de eso,
sin tu aliento en mi cuello.
que no entiendo el despertar
sin ti yo me pierdo,
no entiendo el despertar
sin ti yo me pierdo.
Los senyors,
hem de dir que el David
no ha entrat al joc?
No.
Si això és el gran èxit
de la música espanyola,
tio,
pues...
Home, té el seu públic
Sí, no, no
Jo no ho faig millor
Per poc, però no ho faig millor
És un públic així molt adolescent
El missatge aquest romàntic
Que bonica
Que bonica vida
No, a veure, no és una persona
Vull dir que tingui una embranzida
Ni molt energètic i tal
Però bueno, és aquesta línia romàntica
Aquest disc a mi
Jo també el trobo més Sucete
El primer era genial
Era una sorpresa
Molt bé
Doncs bueno, deixem el Pablo Alborán
I parlarem amb el Pablo Escobar
Entre Pablo
Entre Pablo i Sant del Juego
Home, no, no és el mateix
Aquest es guanya la vida honradament
Pot agradar més o menys
Però l'altre no
L'altre va arribar a ser l'home més ric del món
No sé si ho sabíeu
El Pablo Escobar es va considerar als anys 80
Durant algun moment
Un dels homes més rics del món
Ah, no ho sabia, no ho sabia
Sí, sí, sí
Que el títol
Home, la mafia dóna molt d'això
No, no, no, clar, clar, clar
El títol porta l'engany
Crec jo
Perquè el títol es diu
Escobar
Paraíso perdido
Però jo crec que el paraís
No és el que tenia l'escobar a casa seva
Que realment ho podia arribar a semblar
Sí
Perquè hi havia animals
Hi havia semblant un zoològic
Hi havia elefants
Allò era impressionant
O sigui, la coberteria d'or
Sí, sí, sí
Era espectacular
O sigui, era una cosa brutal
No, el paraís no és això
El paraís és
És
És el que els dos nois, dos germans
El Nick Brady i el Dylan Brady
Troben a la platja de Colòmbia
Troben una platja paradisíaca, verge
On ells poden fer surf
Perquè els encanta fer surf
I on poden muntar un xiringuito de menjars
I a l'hora d'ensenyar surf
I per ells allò és el paradís
El problema, diguem-ho així d'alguna manera
És que un dels dos germans, el jove
Es creua amb Maria
Que és l'anaboda del Pablo Escobar
Una noia que l'actriu és Claudia Traizac
Per cert
I que és espanyola, és d'aleganés
Onda
Guapíssima, més no poder
Però guapíssima
Aquesta noia marcarà carrer
Jo no ho feia, no ho feia, m'ha ensenyat la foto
No, clar
No, noia farà carrer
No, semblava que fos una actriu sud-americana i tal
Ja
Cal dir que la pel·lícula està dirigida pel Andrea Di Stefano
Que no tinc notícia perquè és la seva òpera prima
Anda
I cal dir que la pel·lícula està produïda pel mateix Benicio del Toro
Que fa el paper de Pablo Escobar
L'actor protagonista, el germà jove que és el que s'enamora d'aquesta noia
És el Josh Hutcherson
Que devia estar qui és
I està qui és
Doncs no sé si heu vist Los Jogos de l'Hambre
Ah...
Alguna de les tres
Sí, la primera
La primera va jove
La primera, doncs el noi que va juntament amb la noia
De la mateixa zona
A fer els Jogos de l'Hambre
Sí
Doncs aquell és actor
Aquell actor és el que fa
Ah, sí?
Sí
Doncs, què passa?
Doncs que la noia s'enamora
La noia està per allà fent un...
No sé si sabíeu que el Pablo Escobar tenia...
O sigui, era un paio molt hàbil
I, doncs, a la vegada que s'enriquia
Part dels seus guanys
També, com, diguem-ho així, Colòmbia era un estat fallit
En aquells moments
Doncs ell, d'alguna manera, agafava
I no sé si amb quin tipus d'interès
Doncs, sí, si amb un interès
O sigui, si amb ganes d'aconseguir un Reddit a darrere
Però ell, d'alguna manera, invertia en obra social
Com ara fa la Caixa
Doncs aquell moment ho feia el Pablo Escobar
Obre social, la Caixa
I no estic establint comparacions, eh?
Patrocinal?
Doncs, sí
Crea hospitals, escoles i tal
Carai
Diguem-ho així que la seva neboda
De responsabilitat corporativa
Sí, la seva neboda, d'alguna manera, feia de supervisió d'aquestes instal·lacions
Després venia ell, ho inaugurava
Amb tota la pompa i el boato habitual
Amb unes pancartes en la foto del Pablo Escobar i tal
El patrón, ja se li deia el patrón, d'alguna manera
Però i això d'una treia, de la droga?
Clar
Clar, però així què feia?
Ell s'assegurava un clientelisme a tot el país
En tot això, d'alguna manera, s'assegurava una base popular que el recusava amb ell
I a la vegada també, que darrere de tot això hi havia policia, exèrcit, tots untats pel Pablo Escobar
D'alguna manera, dions, d'alguna manera, el noi coneix la noia, doncs s'enamora
A primera vista
I passa a formar part de... bé, ella el presenta a la sala de família seva
Perquè, diguem-ho així, el Pablo Escobar, doncs vivia en una finca, en una hacienda d'aquelles bestials
Però jo era com una cort, barcellesca, o sigui, d'alguna manera, la seva família vivia allà
Treballaven per ell i vivien allà
O sigui, no cadascú viu a casa seva i va treballar
No, no, inclús ella li aconsegueix una feina a aquest noi
Aquest noi que, bé, de manteniment per allà, d'anar a la piscina, d'anar a menjar els animals, els cavalls i tal
I clar, això és com quan entres en una secta
De bon començament, tu és com estar enamorat d'una secta
La gent que entra en secta es pot dir que s'enamora de la secta, no?
I només veu les virtuts
I de bon començament tu només veus les virtuts
Evidentment, el Pablo Escobar tenia una personalitat ambivalent
O sigui, sabia camalar-se la gent, la sabia enamorar
La sabia fer-se seva
No, però per l'altra banda tenia l'altra faceta que era la d'un assassí per bestial, o sigui, brutal
O sigui, s'assassinen criatures de nadons, directament
Sí, sí, sí, i es veu, o sigui, no se n'estan
I clar, amb ell se'l camela, el xaval se'l camela, no?
D'alguna manera
I el xaval, ostres, sí, accepta perquè està molt enamorat de la noia
Sí, sí, sí
Però clar, mica en mica, ostres, veu un pallo, s'està netejant les cames de sang, no?
Dius, coi, què li ha passat, no?
I ja és un sicari
I els sicaris també corren per allà
Sí, sí, clar, és evident
I el problema de...
La pel·lícula mostra, aviam, tindrà els seus defectes, que jo crec que sí que els té
Potser de tempo, hi ha moments que baixa, moments que puja, però està molt ben agafada
I et sap transmetre perfectament tot el poder que aquest individu tenia a Colòmbia
Sí
Perquè, diguem-ho així, que les tornes es giren
Passa de ser
Com un fill pel Pablo Escobar
A ser una mena de
De perseguit
I el moment que se n'adona
En que
En que
En que
El poder que té aquest home
Perquè un dels sicaris, com no el troben
Pensa, bueno, l'han perdut, se n'aniran
Que carai, tio
No, no, no el deixen estar
O sigui, allò no es deixa estar
És com la màfia siciliana
Sí, sí, sí
Acabarem amb tu
Sí, sí o sí
O sigui, no hi ha
No tens alternativa, tio
N'hi ha termamig
No, no, i
A cap d'una estona truquen al xèrif
I el xèrif truca a l'exèrcit
I munten un tinglau allà al poble
Només per buscar-lo amb ell
Que et quedes, dius
Ostres, Pedrín, no?
Jo n'hi do, eh?
Sí, sí, sí, sí
És espectacular
És espectacular
Estant llarga la pel·lícula, em sembla, no?
Dos horetes
Ah, no, però es queda més llarga
Dos horetes
Jo la recomano
Per ser l'obra prima d'aquest realitzador
Està prou bé
O Benicio Toro borda el paper d'aquest home
És que faci el que faci
No fa molt bé
És un tímol
És que no sé realment
Una presa d'aquest home
Però té una capacitat
Sabeu què és così, germà?
D'aquí, digues
Que em sé qui és
De la cantant aquesta
De aquesta cantant que anuncia pneumàtics
Ah, sí, sí, sí
De la calla
Com es diu la del...
Ai, no es poden dir marques
No, sí
Duro de pelar
Sí, aquesta
Rebeca, Rebeca
Rebeca
Són cosins germans
Aquestes cantant
Sí
Que em dius
Sí
La Rebeca, sí
Por favor
Que no sé ara amb el Mario Vaquerizo
Primera notícia
Bueno, jo l'he vist que sí
Alguna cosa ha fet amb el Mario aquest
Però, por favor
No, però no
Pues és cosina germana
Del Benicio Toro
Sí, sí, sí
Això dels pneumàtics
D'Aurge
D'Aurge
D'Aurge, sí, sí
Aquesta tia és
És que la cançó aquesta que canten
I no sé què i tal
Duro de pelar
És una cançó de l'any 95
Maquinorra
Aquesta ha tret una cançó en sa vida
Bé, haurà tret un parellot de cançons
Però no ho va fent
Deu tenir el seu públic i tal
I va vivint d'això
Va a discoteques
A ballar
Ja està
Tota de silicona
I va fent
No, vull dir aquestes coses
Aquesta línia
Pues és cosina del Benicio el Toro
Jo no sabia
Vaig dir, hòstia
Va, dona meva
Sí, sí, sí
És que jo sabia que
Algum dia vaig sentir
El Benicio
I per això no me'n recordava
El Benicio on va néixer?
És mexicà, no?
És mexicà, no?
No, no, és portorriquen
Ah, portorriquen, sí, senyor
Sí, senyor
I, però em sembla que
El seu pare ja era d'aquí
El seu pare era d'aquí
Sí, sí, sí
A veure, t'ho dic ara
Un momentet
Bueno, jo tinc una amiga
Que és cosina de la Lola de León
Sí, sí, és portorriquen
Ah, mira, mira
Tots aquí tenim família
Sí, cosina d'aquesta segona
O no sé
Però han coincidit
En festes
És curioso
El nom complet
Les diu
Benicio
Montserrate
Rafael del Toro Sánchez
Por Dios, Montserrate
La de Montserrate
És una cosa que dius
Mala meva, no?
Sí, sí, sí
Molt bé, Rosa
Doncs ara ens parles
Huevos d'oro
No és lo que parles
Vigas l'una
A ver, partem
No, a veure
És que em va fer gràcia
Perquè com que estan fent
A la 2
Estan fent aquella repàs
Del millor del cinema
Que està molt bé
No sé què
És magnífic
Sí, sí, sí
Estan passant pel·lícules
Que, bueno, que està bé
O que si te les has perdut
Al seu dia
Doncs mira
I que són difícils de recuperar
Aquestes pel·lícules
De Vigas l'una
Amb huevos d'oro
La teta i la lluna
Aquestes coses
Són difícils de trobar
Aquestes pel·lícules
Aquesta fa poc també
Que havia vist Jamón Jamón
Que tampoc no l'havia vista
Però són d'aquestes pel·lícules
Que al seu dia
Doncs mira
Se'n van escapar
És una trilogia, ho saps
Sí, és Jamón Jamón
Huevos d'oro
I quin és l'altra?
La teta i la lluna
La teta i la lluna
És una trilogia ibérica
Ibérica
Sí, sí, sí
Però és autèntica també
Aquesta és
Amb la idiosincràsia ibérica total
Sí, sí, sí
Bueno, és el tema
Sobretot de l'especulació immobiliària
A la costa del Sol
Allà a Marbella
Aquests nanos que estan fent la mili
Primer comença que estan fent la mili
Allà al Marroc
No sé
Al Marroc
Sí, sí, al Marroc
Estan fent la mili
A Casablanca
I ell ja està ja ajudant
Vull dir, quan s'escapa
Bueno, quan s'escapa
Quan té permís al quartell
I ell ja comença a ajudar
De manobra
Amb una obra
Una petita obra
Així a fer el ciment
A transportar sacs
No sé què
A llançar runes
No sé quantos
I clar, ell veu que això
Mira, pot donar de sí
I diu
Mira, quan torni a Espanya
A la península
Jo faré
Començaré a construir edificis
I ja veuràs tu
I sí, sí
Acabant la mili
Se'n van cap allà
És que són uns prendes
Són uns dividors
Que dius, vull diner ràpid i fàcil
Eh, doncs això
I vinc a construir
Imagina una persona
Que no té diners
Que no té cap avall
D'on començaràs a construir
Què faràs, no?
Per amuntar una empresa
Del Norres, no?
I voler arribar a ser milionari
Tenia aquestes llotges d'or
Que sempre tenia ganes, no?
Doncs, bueno, doncs ja
Comencen a fer els trapicheus
Sus massis, sus menors, no?
A fer el braguetazo també
Es casar amb la filla d'un banquer
Que és la Maria Medeiros
Ostres, sí, és veritat
La Maria Medeiros
Senyor
Que sortia en aquesta pel·lícula
De fet, la seva primera núvia allà
És la Maribel Ordu
Ella havia tingut primer
Un amor d'aquest
Així que va acabar fatal
Allà al Marroc
Amb una noia d'allà
Que, bueno, va ser allà
Que el va deixar a veure
Amb un amic, imagina
I després, doncs això
Quan està a la península
Doncs la Maria Medeiros
Que veus que és una noia
Amb una mica el paper
Que fa la Maria Medeiros
Una mica de noia
Una mica perduda
Que no té ningú
Que no, ara sí, una mica
Però després, clar
Ha de fer
Ha d'aconseguir casars
Amb la filla del banquer
Que és la Maria Medeiros
Ja vivint allà
Amb una casa
Que, bueno, impressionant
Amb aquelles piscines
Aquella cosa
I, bueno, és tota una mica
La història aquesta
De com comencen a construir
Amb materials
De baixa qualitat
Que els mateixos treballadors
Ja se n'adonen
Ja ho diuen
I que és que això aquí
No estem fent les coses bé
I, bueno, finalment
Ja veus que no pot acabar
De construir
Perquè no
Bueno, totes les històries
Que hi ha entre dones
És molt mujeriego
Entre dones
I tot això
Molt quillo
Doncs veus que no acaba
Molt quillo
A veure, és una persona
Sense educació
Sense cultura
Ai, mare meva
Amb aquest traixó blanc
Que porta aquest vestit
I agafant-se el paquet
Així amb la mà
Sí, sí
I a més
Qui li agradava molt
Al Julio Iglesias
Tota la pel·lícula
Es passa cantant
La cançó aquella
De...
Ai, quina era
Soy un turan
Soy un senyor
No?
No?
Ah, ja ho diré
La vaig veure
Fa molt, molt, molt
Sí, sí
És que jo la vaig
Quan la van estrenar
I la vaig retrobar
No fa gaire
Però farà
Parlo de mi fa 7 o 8 anys
Bueno, aquesta de desamor
Que t'encanta
Sí, sí, sí
El meva, meva, meva
No, no, no
Un altre
També d'un desamor
Ve quin any és
i Huevos d'Oro
Noventa i algo
No és massa després
D'aquella de Jamón Jamón
No, és que és la trilogia
És després
És la següent
És que va fer
Aquesta Jamón Jamón
Ai
Huevos d'Oro
Més, més, més
Cap al 90
Cap al 90
90 a les principis
És Jamón Jamón
Huevos d'Oro
I la Teta i la Lluna
Són les tres
Que són la trilogia
Que xulo
La Teta i la Lluna
És la que més m'agrada
El Digues Luna
I la Juani
També em guarda bastant
Però la Teta i la Lluna
És que és encantadora
Aquesta pel·lícula
Sí, sí, sí
Aquesta em falta
Aquesta mena de telèpa
Que està molt bé
No l'has vist a la Teta i la Lluna?
No, jo diria que no
Oh
He vist l'anunci
El trailer
Com es diu aquest?
El cantaor aquest?
El Miguel Póveda
El Miguel Póveda
Ah, home
Aquesta s'ha de veure
Quan era petitonet
Aquella xena tan maca
Que li dona la llet
Que li surt
No, però aquell era el nen
Aquell era el nen
No, però no era el Miguel Póveda
El que va viar la llet
No, no, no
Aquell era el nen que feia d'enxaneta
Perdó, perdó, sí senyor
El Miguel Póveda
És el que està enamorat de la dona
Que viu amb aquell artista
Que té un espectacle de circ
Que es basa a tirar-se pets
Ah, mira
Això no me'n recordo
Sí, sí, sí
Doncs mira, Rosa
És una pel·lícula molt maca
I molt encisadora, eh
Vull dir que ja
Ara te la recomano, no?
El tio s'entrena
Està allà la rulota
I el tio s'entrena
Ara entenc el David
El concepte de pel·lícula entranyable
A millorar la marca, no?
No, clar, perquè
Clar, la tia
Es desenamora una mica
Del seu marit
I s'enamora
L'actriu
Del Miguel Póveda
Que, clar, és una mena
De Don Juan romàntic allà
Fent-li
Seguidilles
Aquelles
I
Canta
Cantejondo
Que bé canta Miguel Póveda
Els homes com siguin, eh
Home, sí
És un piaçó
No, no, no
És un piaçó, piaçó, eh
Vull dir que més canta el que dóna la gana
Vull dir que
És el que
Pues està bé, no?
Llavors la intervenció del Miguel Póveda
Després a la Juani
És la que puso la música
Aquests de que són de Samboy
De la Fe
No, no, no
La Juani
Sí, de la Fe i les Flores Azules
Sí, exacte
Ah, sí
Sí, sí
Que s'han separat, ho sabeu
Ah, sí
Però en canvi em sembla que la cançó principal de la Juani
Era una cançó
De la Fe
De la Fe, sí
Però la principal
Facto de la Fe
Facto de la Fe
Quan era en Facto de la Fe
Ah, vale, vale, vale
Però no és un rap?
No és rapero?
Sí, sí
De Facto de la Fe
És que jo juraria que hi havia una altra, eh
No, no, no
Ara no recordo
Però la cançó principal és aquesta
No, no, sí, sí que són ells
Sí, sí
No, no, sí, sí
Em sonava això però que la cançó
Ostres, bueno
És que em sonava alguna cosa de l'Esbolla
Però l'Esbolla ho va cantar una altra gent em sembla
Sí, sí, jo miraré
No sé, ara ja no ho sé això ja
Molt bé
Doncs...
Pues això
Ai, perdona, Rosa
Ai, i també el Benicio del Toro
Que també actua, eh
No, no és el paper del Pablo Escobar
Però fa de jardiner així
Pues això cubano, portorrigueño
Que tinc ganes de veure aquesta
I fa la faena a la tercera núvia
Ah
Que del Bardem
Clar, després quan ja cau en desgràcia
Ja es queda a la ruïna més absoluta
Llavors enamora d'una altra tia
Sempre al mateix perfil
Així de dona, no, explosiva i tal
I marxo amb ella cap a viure
No sé si, a Miami
I clar, viuen allà en una casa
No sé què
Doncs el jardiner és el Benicio del Toro
I és que se n'encupa d'ella
Quan, com que ell no pot
Pues mira
Clar, quan sigui
Clar
Està l'altra
Llavors ells monten unes escenes
Que també és una mica així
I jo tinc una miqueta oblidada, eh
Tinc ganes de veure
Tinc ganes de veure
Tinc ganes de veure que això que he estrenat ara
El Benicio del Toro
Aquesta de Sicario
Sí
Perquè
I un dia perfecte no l'has vist?
Un dia perfecte no
Aquella que és un dia així a la guerra de Bòsnia
Aquells es fan de col·laboradors internacionals
Estan aquí allà
I han de treure un cadàver d'un pou
És de l'Ara Noa
Sí, és de l'Ara Noa, no?
De l'última que ha fet
Sí, exacte
Perquè aquesta de Sicario
Ara ja posats a entrar
Sí
Aquesta la dirigeix el Denis Villeneuve
Que el Denis Villeneuve
N'ha fet una
Que protagonitzava el Jack Gyllenhaal
I el que fa de l'Obez
No et vas dir
El Hugh Jackman
Ah, Hugh Jackman, sí
Que està molt bé
Que es diu
Prisioneros
Prisioneros
Le recomano que la pugui veure
Sí, que l'he vist
Sí, que l'he vist
El de la nena
El de la nena que la segresten
Que s'estan, sí
Això és molt bo, eh
Aquesta pel·lícula
Doncs ha fet Sicario, aquest, ara
Ah, vale, vale, vale
Aquesta que estan anunciant
Amb la Emily Blunt
I el...
Qui és el...
Els actors són
Emily Blunt
Benicio Toro
I George Brolin
Vale, vale
Té molt bona pinta
Doncs mira, la recomanem
Sí
Però jo abans de marxar vull parlar de píxels
Ah
Ah, doncs vinga
Vinga
Vull parlar de píxels
Poc, però parlaré de píxels
A veure, jo anava molt despistat amb aquesta pel·lícula
És una pel·lícula de la Sony Entertainment
I pensava, dic, bueno
Serà una cosa d'aquestes
Una miqueta entre, no sé
Això de stop motion i tal
Que també, que també
No dic que no
I clar, i em trobo davant d'una cosa
Absolutament terrible
I és que és Adam Salder
Evidentment, com a personatge principal
De tota la història
Que en un principi ens ubica
Als anys 80
En l'època de los comecocos
De los asteroids
Quan tothom vam descobrir
Aquelles màquines de jocs
Aquelles, bueno, les màquines de jocs
No, els llocs
On hi havia aquestes màquines
I tal, no?
I que, bueno, anaves allà
Posaves 25 pessetes, recordeu
I jugaves a aquelles maquinetes
Clar, és un homenatge
Aquest tipus de jocs
Aquests clàssics que es diuen
Perquè, clar, avui en dia
Amb els jocs que hi ha
Amb la Playstation
I aquestes coses
Ni a la Nintendo
Allò és una tonteria
Allò, mic, mic, mic, mic, mic
Jo no tenia gràcia
Però encara i així
Hi ha seleccions
S'han retrobat aquests
Aquests jocs, no?
I ara a la Nintendo
Pos jugar amb aquests també, no?
Se'n diuen classic games, no?
Bé, llavors
Passen els anys, no?
I resulta que, clar
Que aquest nano
L'Adam Salder
Que són jovenets
Són petits, no?
Tenen uns anyets
10 o 12 anys, no?
Es converteixen
Es converteixen
En experts, no?
D'aquests jocs
A partir d'aquí
Què passa?
Que llavors passa el temps
I l'amic
De l'Adam Salder
És ni més ni menys
El president
De les Estats Units
No et dic res més, mira
És com si
Jo s'haguessin conegut
De petits
I el David
Fos el president d'Espanya
No?
Suposem, no?
Vull dir
El David en forma
Mariano Rajoy, no?
Doncs imagina't
O, bueno
Això no hi ha cap problema
Bé
Doncs el mateix concepte
Dius, vale
I a partir d'aquí
Resulta que
Quan eren més joves
Havien fet proves
Els de la NASA
Enviant informació
A l'espai
D'aquestes maquinetes
De l'esteroi
Del comecocos
No?
A veure si
Bueno
Era com la modernitat
No?
I a veure si
Com contactar
Doncs amb jocs
Amb música
Amb sons
No?
I clar
Què va passar?
Que després amb els anys
No?
Els marcians
Després del seu viatge
Interestel·lar
Doncs ataquen la terra
I ataquen en forma
De comecocos
Clar
Ja te lo pierdes
I a partir d'aquí
És quan entra
Tota la infografia
O tal joc
I tal
Amb les persones
No?
I clar
I criden Adam Salder
Que és un repartidor
Pobret meu
D'una missatgeria
Que és
L'especialista
Amb aquests jocs
I com poder aturar
Aquest tipus de guerra
Que es genera
Lògicament
A Washington
I a Nova York
I aquests jocs
No?
Una guerra
Clar
Vull dir
Un comecocos
Que és igual de gran
Que la cinquena vinguda
Vull dir
Que van allà
En plan salvatge
I s'ho menja tot
I llavors clar
És una cosa
Absolutament anodina
Tontíssima
No es pot dir una altra cosa
Que homenatxant
Aquests videojocs
Dels anys 80
Ja està
I a partir d'aquí
Doncs bueno
No hi ha res més
Que treure
Llavors sí que té
Una certa espectacularitat
De cara sobre de tot
Imagino
A la gent nostàlgica
D'aquests jocs
Que jo ho soc una mica
Però no fins a aquest límit
A mi m'agradaven
Jo jugava molt amb això
Però que a mi tampoc
Em provoca cap reacció
Em sembla una tonteria
Com una casa
La pel·lícula
Però bueno
Pensava que anava més
Amb la línia
De qualsevol pel·lícula
D'aquestes
Que hem comentat
Més d'una vegada
Jo què sé
Doncs bueno
Des que hem parlat últimament
I no
I és persones
Amb elements virtuals
Però més aviat
Persona amb element virtual
Però bueno
És el que hi ha
Per tant pel·lícula
Recomanable
Fins a un límit
Bàsicament
Per anar acompanyat
Una mica de decepció
Exacte
Una mica de decepció
Jo diria que bastant
Però bueno
Rosa tenim una
No és com un inside out
No, no, no
Ni molt menys
Ni molt menys
Exacte
Jo pensava
Algo així
Una cosa d'aquest tipus
I no, no, no
És una cosa d'aquestes rares
Rosa
Saps que tenim tu i jo
La maldició de Viaje a Sils Maria?
Sí, oi?
És recorrent això
La setmana que ve
La primera que explicarà
Exacte
La setmana que ve
De debò que la posarem
No, ja hi ha amb el Jaume també
Que així podem
Comentar-ho a altres bandes
És que al final
Es convertirà en un clàssic
Com ja es pot considerar
La pel·lícula en si mateixa
El continuarà, no?
Exacte
I no parlarem d'ella
I deixem aquí a l'expectació
Clar, clar, clar
Sí, farem, farem
Molt bé
Doncs res, doncs
Ens queda a acomiadar-nos
I ja ens trobem la setmana que ve
Fins la setmana
D'acord?
Vinga, adeu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
St-Jeu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
EWhile
Adéu-siau