Comencem un dia més al Babilònia amb la companyia del Nacho Alonso.
Hola. Com estem? Què estàs? Tot bé? Fantàstic. Sí, fantàstic. I ara ja m'incorporo a full. Vale, vale, ara. Uns dies que la feina i tal, però ara ja sí. La ràdio és el primer. Jo com passo la llista, vull dir, el dia que faltis, bueno, pollastre públic. Té algun escarnio público. Tinc un menos cinco, com és això, no? No, no, no, et criticaré públicament durant mitja hora del programa. Ah, vale, bueno, aquí en el programa, no? No, podem fer amb tots. Exacte. El que falta molt, dir, mira, crítica.
Clar, com aquí parlem molt de la nostra vida privada. Uah, m'ha enterat, eh? Tot lo pitjor que té aquesta persona que no ve.
És pedagògico. No ho faríem, eh? Això no ho faríem mai, faltaria. I el David, què tal? Què tal? Tot bé, maco? Sí. Sí. David Montaner.
Va servir-la a vostè. Molt bé.
Senyorito. Senyorito.
Molt bé, doncs avui tindrem un programa bastant variat. Començarem molt, molt artístics,
parlem de Velázquez, de l'exposició que hi ha al Caixa Fòrum,
i passarem d'un costat a l'altre del Passadís, perquè passarem que Velázquez
a Toulouse-Lautrec i l'Esperit de Montmartre...
No és de l'Esperit, del Passadís.
Exacte. Directament hem de canviar de zona,
i dues exposicions meravelloses,
les dues, no? I que farem
un esment interessant.
Sí, està bé, està bé. Aquesta de Velázquez em fa gràcia anar-la.
Sí, sí, està bé, està bé. Aquesta val la pena, eh?
Tu l'has vist? Sí, sí, sí.
L'he vist les dues. Bueno, una la vaig
fer per nassos. No,
que jo soc molt de Toulouse-Lautrec i tal, m'agrada molt,
però Velázquez, que jo no soc el segleador,
que m'agrada, no em desagrada, i tal.
I la vaig dir, llavors, no?
Vos passa molt bé. No, correcte.
Sí, sí, ja ens ho comentarà el Nacho i ho parlarem.
Ara t'ho m'agrada. Sí, sí, sí.
El teu llibre es parlarà de llibres, de Tus ojos en mi...
Sus ojos, perdó. Ah, perdó, Sus ojos en mi.
Sus ojos en mi, eh? Doncs ens ho comentarà ell
abastament. Del Fernando Delgado.
Fernando Delgado, vale. Premio Zorín 2015.
Ah, molt bé, fantàstic.
I pel·lícules, doncs farem una mica
de coses actuals i una mica, doncs, així,
més antigues, no? Parlem de Maria Antonieta,
de la Sofía, de la...
Mig-mig, aquesta és el 2000...
Sí, 2001.
I, bueno, però més o menys que estem dins del segle XXI.
Correcte. Parlem de Bohem en Rhapsody,
que és una novetat, també, que el Nacho ha vist.
Sí, sí. I el David has parlat
de Outlaw King, Outlaw...
Estic jo amb l'anglès, el Riproscrito,
que el canviarem. I
Alta Fidelidad, també, un altre
clàssicot d'Stiffen Friars, en aquest cas.
Sí, també de la... Época, més o menys, també del 2000.
Sí, sí, sí, exacte. Sí, pel 2000.
La màquina del tiempo solo me dejó llegar hasta...
Hasta allà. Hasta allà, no?
I de sèries, doncs, parlem de The Bodyguard,
eh, doncs, el guardaespaldes.
Sí. I Art de Madrid.
Una cosa canalla, canalla,
del senyor Paco León, que parlarem.
I, a més, és curiós perquè també té a veure
des del món del cinema, perquè estem parlant
de l'època que va Garner, va estar a Madrid,
amb la Madrid dels anys 60,
franquista, no?, i és un deliri,
a vegades, la pel·lícula, bueno, la sèrie.
I ja ho veurem, ja ho explicarem.
Per tant, bueno, doncs, res, doncs, hem de parlar
d'aquestes cosetes, i el millor que farem
és això, i posarem musiqueta de Queen.
perquè, home, vam rap, s'ho dir, lògicament.
El millor concert que he vist, jo.
Per mi, sí.
El de Queen.
Per mi és el millor.
El millor que he vist mai.
Sí, sí, sí, sí.
Heu donat una molta enveja de saber què ha anat, eh?
Clar, clar, clar.
18 anys, sí.
Va ser l'única vegada que va venir, em sembla, a Barcelona?
Jo no recordo altres vegades.
Jo sembla que no, eh?
Va ser al camp del Barça.
Al Ministadi.
Al Ministadi, perdó.
Sí, al Ministadi, tens raó.
No, al Camp del Barça va ser el concert aquell
que va venir Bruce Springsteen, Tina Turner,
era un tipus Life 8,
que era una altra, però no me'n recordo ara.
Però sí, la d'Uni Fé,
fó una història d'aquestes,
i també va ser...
I mira que jo no he sigut massa de concerts, eh?
Però dels que he anat a veure...
Però és que tenen un directe brutal.
Allò era bastant.
Segur que tenir-ho, vull dir.
Bueno, ho recordarem ara, eh?
Molt bé.
Quan parlem.
Però comencem parlant d'art, eh?
Que sempre...
Correcte.
Velàsquez.
Velàsquez.
I el Siglo d'Oro.
Allò, exacte.
Caixa Fòrum, no?
Caixa Fòrum, no?
Que Caixa Fòrum és una moneda a l'aire, no?
Diguem-ne.
No sabem el que passarà.
Sí, és cert.
Jo, hem comentat vegades, no?
Expos d'aquestes que tenien molt rebombor i no.
Però aquestes sí.
Aquestes han portat quadres del Museu del Prado,
però quadres que són, aviam, dels bons, diguem-ne.
Sí, sí, sí.
Tres, està Esopo, està el Felipe IV i està Marte,
que són, veritablement, obres importants.
Tu ho veus, no?
O sigui, no sé què tenen les obres importants, obres grans,
ni que en siguis molt entendido o no.
O sigui, això et enganxa.
Sí, sí, sí.
Et enganxa, tio.
La vista va cap allà.
Dius, això té alguna cosa, no?
I les restes pinturals, potser no ho tenen.
Tot i que hi havia, hi havia unes 70 obres, sembla,
en total.
Sí, al voltant de 72, em sembla, no m'he equivocat.
Magnetisme, tenen.
No, i eren quadres importants, eh?
Hi havia pintors no tan coneguts, però que, bueno,
que eren tal, però hi havia Tiziano, hi havia Zurbarán.
Rubens.
Rubens, sí, un molt conegut de Rubens.
Sí.
I una que em vaig quedar, de Murillo.
De Murillo.
La Sagrada Família del Pajarito.
Sí.
Que és molt, molt coneguda, que és molt, molt coneguda,
i més a més en expresions populars i tal.
Ostres, que fa aquí i tal.
Sí, que han retirat quadros del Museu del Prado bons.
Sí, de qualitat.
Sí, sí, això és en sèrio.
I, a més a més, hi ha col·leccions que estan per allà,
perquè hi havia aquelles com diapositives que posaven,
saps, allà al centre.
Sí.
Aquests quadros estan a Edimburg, sembla,
o a Holasco o a Edimburg, no em recordo.
Sí, no està al Prado.
No, no, no, no.
Hi ha un altre museu per allà per Londres, no sé on digui.
Sí, hi ha uns quants que estan venent de fora.
Hi ha quadros que són de fora, no?
Bé.
Clar.
Aquí hi ha diapositives, no?
Bé, doncs, bé, tot l'arte del siglo d'oro,
amb el tenebrismo, amb les sombres, que és impossible.
Diu, si la realitat fos així, amb les llums i ombres...
Faria por a la vida.
Faria por, però seria també fascinant, no?
Ara, quan ens estem veient, imagineu-vos, no?
Amb aquesta...
Sí, sí.
...contrastos, no?
Bé, és com l'expressionisme alemany, també.
Sí, sí, sí.
Bueno, jo...
Amb una altra línia, no?
Amb una altra línia, però sí, correcte.
Sí, sí, sí, sí.
Més fora, allò és color, no?
Sí, sí.
I els quadros aquells que hi ha en el Tizen...
Sí, sí, sí.
El que es diu el claroscur, no?
Sí, sí.
Aquests cops, no, de llum tan bèsties, no?
Aquests focus de llums, no?
Sí, sí, sí.
Al barroc, a la Fiacamp, no?
Sí, sí, sí.
A més, em va fer reflexionar també tota aquesta sexualitat
que tenia aquella època amagada, diguem-ne,
amb el misticisme, amb el nú femení,
no?
Hi havia manera de veure un nú femení...
I quina època estem parlant?
Doncs estem parlant entre 1.500 i pico i 1.600 i poc, diguem-ne, no?
Això ve a col·lació...
Perdó, és al segle XVII.
Això ve a col·lació amb el llibre cada...
Sense XVII, ah, molt bé, fantàstia.
Finals del XVI, principis del XVII, diguem-ne.
La cronologia dels pintors, de les obres i tal.
I això, el nú femení i coses com l'èxtasis místic
o del santo de turno que estan allà,
i dius, bueno, aquest senyor sembla que s'ha pres alguna cosa més aviat, no?
Sí, sí, o que té un orgasme directament.
O que té un orgasme directament.
I un quadre que em vaig quedar, dic,
és que això ara queda així,
però en aquella època no sé què pensarien.
El quadre aquell de la...
Hi ha una estàtua de la verge que cobra vida,
un miracle, i que té el pit fora.
Ah, sí.
Llavors li surt un raig de llet
i li va directe a la boca del santo de turno
que està allà en plena éxtasis
i llavors...
No, estranya.
I arriba, tu veus aquest quadre i dius...
Això era d'Antonio Cano.
És d'Antonio Cano era molt...
Era molt tan místic que es passava de místic,
que anava molt més enllà.
Dic, això és massiu marciano, no?
Vull dir, en això,
i els colors aquells que...
Hi ha un que sembla com de xerba del greco,
o que va conèixer Caravaggio,
aquestes influències,
amb aquests colors tan pasteles, tan rossos, saps?
El quadre que es veu,
que es veu el cabell,
aquell cabell, saps?
Sí, de verdad,
que sembla com si fos un postizo
que està fora del quadre,
que té un relleu que agafa...
És veritat, que és molt potent.
...un protagonisme i tal.
Bueno, doncs, hi havia coses, ja dic, molt...
O sigui, no és tanta, eh?
O quan t'expliquen allò del...
del cavall aquell de la infanta,
que és un dels quadres i tal,
que clar, aquell, tu el veus i diu
que és raro aquest quadre, no?
De l'infant, no?
És un infant.
És un infant, el Baltasar, no sé què, no?
Sí, és un nen, és un nen.
Vale, correcte.
Llavors, què passava?
Que clar, això està pensat per recordar palaus
i coses d'aquestes.
resulta que això tenia, clar,
les parets del palau
eren d'una alçada
increïble
i aquell quadre està pensat
per posar-ho a dalt de tot
i llavors sembla que el cavall,
no?, un efecte òptic
i sembla que el cavall
digui, hòstia, però aquestes coses també, clar...
Sí, sí, sí.
Això es diu perspectiva alta.
Perspectiva altíssima, sí.
És a dir, que ha d'estar així
perquè tingui aquesta sensació.
Exacte.
Totes s'han estirat a terra, ja, mirant el quadre.
O fins i tot amb escultura, el Miquel Àngel,
perquè té aquesta cara i aquestes mans,
perquè havia d'estar col·locat a sobre
del que seria el, ho diré ara,
l'abcís de Santa Maria de Fiore.
Clar, i havia d'estar com a 10 metres d'alçada
i s'havia de veure bé la cara i la posició
i com la distància no es trauï de forma.
No es trauï, no és recte.
No es trauï, és concau.
I a partir d'aquí genera unes...
Convex, no? Perdó, no dic concau-ho al revés.
Llavors genera unes deformacions
i això ho saben.
Això és brutal, eh?
Tot això, dius, bueno,
aquesta gent hi ha una feina aquí darrere,
hi ha un talent darrere,
però tu veus com pinten i pinten,
bé, i a més a més pensen en coses d'aquestes.
Sí, sí, sí.
I a més a més el simbolisme,
deien aquests quadres molt simbòlics
i poso tal i qual.
És que és curiós perquè aquí,
amb aquests quadres,
totes aquestes segones intencions
les plasmaven,
ja no en la tècnica,
com es va poder veure després
amb els pintors de finals del segle XIX,
i ara no em faig dir...
No, però estem parlant de l'impressionisme.
Sí, sí, tot això.
Allà van modificar la tècnica
per provocar a qui veia el quadre.
Aquí no.
L'esplat de color i tot això.
Era una mica com la censura
al temps del franquisme, no?
Sí, sí.
Que miraves de burlar-la,
d'alguna forma,
sí, sí, sí.
Però sense que es notés, no?
Sí.
I aquí, pel que em dius,
és el mateix, no?
O sigui, ells pintaven un quadre
aparentment molt realista,
perquè eren molt realistes,
però en el fons...
Jo, per exemple,
del Velázquez de Minson,
un quadre que es diu
Innocencio X.
Sí.
Aquell li van presentar el...
Que era el papa, era un papa.
Quan li van presentar el papa,
se'l va mirar,
i que és bo que era més llarg
que un dia sense pa,
i va dir
No m'agrada.
Diu, demasiado verdad.
Ah, mira, quina frase.
No, és que...
Sí, sí.
És que Velázquez tenia un punt de...
Quina frase més...
Sí, sí, sí.
De ser massa realista
i massa del poble.
Sí, sí.
Velázquez era massa del poble
representacions de les cares de la gent,
i això es va molt bé allà, també.
I se'l veu amb una cara així
com de malbitxo, eh?
Sí, sí, una mica garrulo.
Sí, i de malbitxo.
I de mala persona.
De mala persona, sí.
Aquest joc, Velázquez ho fa molt,
té molta mala llet amb això.
I és un quadre, no sé.
No pots dir,
és que jo què sé,
l'he dibuixat ahir
amb la forca i los cuernos.
No, no, no, no.
Sí, sí.
Doncs molt bé.
Els rostros en Velázquez
són meravellosos.
I d'una manera que dius,
ostres, com no?
Tota l'expressió de l'ànima
està allà, no?
Ha pujat allà
i està allà, no?
En totes les bolses,
aquest de sota dels ulls,
el no sé què.
És perfecte.
L'expressió i tal,
i allò està tot.
Sí, sí.
Val la pena.
A més a més, ja dic,
a nivell econòmic,
5 euros i si és client de la caixa,
gratis.
Gratis.
I si un és client de la caixa,
ja està,
perquè nosaltres anàvem 3
i un jo tenia l'online
però no trobava la targeta i tal
i diu, és igual, és igual.
Diu, com és aquest client de la caixa,
vosaltres convidats.
Diu, hala, vinga.
Sí, sí.
Són bastant elàstics amb això, eh?
No són gaire punyeteros
amb les entrades i tal.
Clar, jo sé de la Fundació, suposo...
Sí, sí, sí.
No, però està molt bé.
És una exposició molt sencera
i abans d'acabar,
just al costat
on estava aquesta de Murillo,
es veuen les caixes,
vas fixar en el detall,
es veuen les caixes
d'on estan les peces
que van venir.
És una cosa molt interessant
i ho explica
allà que diu que
hi ha un conveni
amb el Museu del Prado
a qualsevol exposició
que tingui a veure
amb obres seves
de Velázquez,
solament poden treure 7
de Velázquez.
Llavors, les 7
que hi havia
en les exposicions primeres,
les que estaven col·locades
a l'esquerra,
fent la volta,
que es veien així
com separades,
eren del Museu del Prado
i hi havia una
que estava més cap a dins
també i era la vuitena
que no era del Museu del Prado
que no sé
de quin museu d'on era.
Però solament poden sortir 7.
Llavors, es fa la tria,
evidentment no sortiran mai
les menines
ni les hilanderes,
tot això no sortirà.
Va, no sé que sigui
una cosa molt determinada
o molt important
o que hagi sigut un intercanvi
que et deixo a la Joconda
i et passo, no sé,
les menines, clar.
Llavors, aquests truequers
dius, exacte,
d'aquests nivells
imagino que segur que
es passen els pantalons.
Jo, com amb les ratlles,
és que em portes aquí a la Joconda
i aquí es, bueno,
es cau el Museu del Prado
o aquí a on sí, no?
Vull dir que,
això no trauran de lloc,
està clar.
Bueno, val la pena,
una edat molt bona.
Molt bona.
Bueno, i seguim el mateix carrer,
diguem,
d'on estàvem al primer pis,
pas al davant,
a Masa de Toulouse-Otrecht
i l'Esperit de Montmartre.
Seré curt,
amb l'explicació,
perquè sé que la voleu veure
i tal,
tampoc aniré més enllà.
Crec que aquesta sí que ha de ser guiada,
al igual que la de Velázquez,
està bé que et guiïn...
Perdó, hi ha guia,
la de Velázquez?
Sí.
Però guia de persona
o audioguia?
Suposo que tot.
Sí, sí, hi ha de persona,
però em sembla que de Velázquez
ja s'ha ple,
fins al març, eh?
No ho has dit,
que ja no hi ha lloc.
Ah, no, fotis.
Els grups que hi ha.
Jo, si vols mirar-ho...
Ah, si pots anar per lliure, no?
Bueno, hi havia molta gent, eh?
Tu pots anar per lliure
i llegir,
perquè tot hi ha l'explicació.
Ah, val, val, val.
Hi ha l'explicació.
Pots anar per lliure
amb l'audioguia enganxada
i si no que t'ho expliquin.
Ja està bé.
A veure, és el que...
Pots anar fent el pirata
de les explicacions d'altres,
que si em vaig entrar a allò del cavall
i tot allò...
No, no, no, mi em passa a mi això.
Llavors, aquesta sí,
però en canvi de Toulouse-Lautrec
sí que recomano que aneu guiats,
perquè hi ha molta xitxa
per explicar i molta cosa
i llavors no és solament Toulouse-Lautrec,
és Toulouse-Lautrec
i l'esperit de Montmartre.
Aquesta li queda menys, eh?
Li queda el 20 de gener o així,
l'altre fins a finals de març,
però aquesta li queda menys.
Llavors, bueno, és un recorregut
no per al Toulouse-Lautrec,
diguem que seria el més...
A veure, el més famós
és el Toulouse-Lautrec dels cartells.
Sí, això ho tenim, eh?
Vull dir, aquí podem veure
l'Abristit Bruant,
la de la gent Abril,
totes les que són les típiques conegudes
que podem tenir com a referència.
En canvi, la part pictòrica,
que és molt bona,
que si la gent no la coneix,
jo convido que coneixi
la part pictòrica de Toulouse-Lautrec,
doncs no està gaire present, no?
Llavors, què és el que passa?
Hi ha tota una informació
molt, molt, molt important
al voltant de Montmartre, no?
Però clar, hi ha coses
que si no te les expliquen
ja vas trontollant.
Per exemple, et col·loquen
a la primera de tot
un quadro que hi ha a banda esquerra,
que l'han ampliat a la dreta, no?
En el que veiem Montmartre,
veiem la gent ballant, no?
Una mena com de dansa simbòlica
per sobre del que seria
el turó de Montmartre
i veus una vaca
que està com enfadada,
una vaca que està per allà donant voltes.
Clar, si no t'expliquen
que allò és la vaca enragé,
que és la vaca enrabiada,
que té a veure
amb el nom que li posava
un escriptor francès
als pintors de Montmartre,
que volia dir
menjar de la vaca enrabiada,
que volia dir alguna cosa així
com menjar de la vaca malalta,
la gent que no tenia diners, no?
No entenen per què aquest símbol, no?
És a dir, com una vaca enrabiada
és sinònim de pintor pobre
o pintor bohemi de Montmartre.
Clar, hi ha coses una mica potentes
amb això.
Llavors, clar, jo insisteixo
que és important que us guïn,
perquè si no, malament rai.
Si veus quadres i ja està.
Clar, com per exemple
quan arribes a l'Echat Noir,
que és un cabaret conegudíssim
d'aquella època i tal, no?
Doncs, per exemple,
hi ha una cosa que es diu
les arts incoherents, no?
Que és l'inici del surrealisme
i el dadaïsme, no?
Que passa molt aviat, clar,
t'ho han d'explicar.
Perquè, clar, hi ha unes peces
que dius, bueno, sí,
això que hi ha aquí i tal, no?
Per això, que són cosetes
que jo recomanaria
que si poguéssiu
que us guiessin
millor que millor.
Aquí sí que us demanaria
que anéssiu guiats,
perquè si no, insisteixo,
que està molt bé,
visualment és molt maco.
Molt bona recomanació.
Sí, sí, sí.
I llavors, també,
hi ha molta cosa
de no solament de Toulouse-Dotrec,
evidentment,
que n'hi ha molta cosa,
però hi ha molta cosa
d'un senyor que es diu
Teófil Steinlein,
que és un altre cartellista
i pintor meravellós
i que val la pena també
que guaiteu.
Quan veieu cosa de la Steinlein
dius, mira,
per què val la pena.
Ja fa cartells,
fa pintures,
és el pintor dels gats,
una persona que li encantaven els gats,
no?
Llavors, fa uns frisos
per l'Echat Noir
que estan posats per allà
que són autèntica meravella.
Els gats jugant amb la lluna
com si fos una pilota,
fan així amb les mans, no?
Vull dir,
és una autèntica meravella
el que hi ha.
I de part dels cafès
i dels cabarets i tal,
està tot ple de cartells
mentre sona de fons, no?
Doncs la Marlene Dietrich, no?
I tal,
i va sonant el Can Can
i una mica fora d'època,
però bueno.
Sí, no,
en quadra massa la Marlene Dietrich.
Ja, però cantar una cançó
del Molin Rouge i tal,
que és la veu,
que la sents,
que és d'ella,
però que sí,
que una miqueta,
però sí,
és aquesta cosa
de la Belle Époque
que la fan un bativull,
no?
I vinga.
Ah, la tóma, tio, vellà.
Sí, entre 80 i 1920.
Vale, vinga,
40 anys de Belle Époque.
No és això,
però bueno.
Però bueno.
Deixem-ho així.
No, però és una cançó,
és veritat que em dona una cançó
de...
Fins quan és?
Fins al 10 o així?
20 de gener.
No, no, perdona.
La Belle Époque,
quin any?
Ah, no, no,
sí, cap al 10.
Cap al 10 es va acabar, ja.
L'altra és una altra cosa,
l'altra està vinculada
amb l'Art Deco,
que és una altra línia,
és un altre moment,
que també es podia parlar
d'una mena de Belle Époque,
però és com una regeneració,
que això és una altra història.
Però bueno.
Bueno, doncs ja et dic
que val la pena,
hi ha parts una miqueta fluixes,
hi ha una part del circ,
per exemple,
que és molt fluixeta,
hi ha una part de teatre
que també és fluixeta,
però hi ha com tot.
Però en canvi la part del cafè
és absolutament espectacular,
tens allà totes els cartells,
no?
És una meravella, no?
Val la pena,
val la pena que ho veieu
i que una mica,
doncs,
que us mogueu per allà,
no?
Si val la pena.
Vale.
Bueno, doncs,
això,
seguim parlant de llibres,
Mis ojos en mi,
o en ti.
Sí,
del Fernando Delgado.
Delgado.
I per què comentava abans
que teníeu a veure
amb aquesta sexualitat i tal,
perquè aquí ens parla
de la història
de Santa Teresa de Jesús.
Ah, Dios.
I un capellà
que se deia Jerónimo Gracián.
Que ja existia,
que toma.
No ho sé,
no m'he documentat.
Vale, vale.
No, no, no,
jo pensava que potser
no fos que algun que...
No,
jo tinc la sospita
que és un...
Personatge.
És un personatge,
però...
Basta de noixos reales,
no?
Que es diu?
Sí.
És com la novel·la Victus,
que el protagonista
resulta que sí que va existir.
Sí.
Vale?
Però en aquest cas
diria que també.
Ara bé,
és una novel·la.
Llavors,
a partir d'aquí
està tot novel·lat.
Però l'autor,
el Fernando Delgado,
sap transmetre molt bé.
a més està escrita en llenguatge,
en castellà de l'època.
Vale.
I llavors,
esclar,
això ja et submergeix.
És un llibre
que he trigat
i reconec, eh?
Anys en llegir-me'l.
Ostres!
L'he acabat ara.
Però com que anys?
Que has anat deixant-ho,
agafant-ho, deixant-ho...
Sí, sí,
l'he anat agafant,
continuant,
parant,
he anat intercalant
molts llibres d'entremig,
però m'he anat quedant al fil,
no?
I és un llibre
que està narrat
i que ens explica la història,
la relació que van tenir
la Santa Teresa de Jesús,
o Teresa de Jesús,
i aquest
i aquest
Gironimo Gracian,
que va ser una mena de...
Diguem-ho així,
avui dia,
com ho podríem dir,
com director general
de la seva ordre.
Vale.
Vale.
I sobretot la novel·la...
Són dues històries.
Una,
la dels relators,
els que relaten la història,
i la de la pròpia història.
Vale.
Perquè és un capellà
que va parar en un convent,
i que ell
narra la història...
Fa un estudi
sobre aquesta relació
que vam haver
entre aquests dos personatges.
Una relació
que,
tot i la diferència d'edat,
perquè la Santa Teresa de Jesús
ja,
en aquest cas,
ja tenia 60 anys
i el protagonista masculí
tenia uns 30...
Ui,
la Tere...
Sí.
La Tere i el Gero.
La Tere i el Gero aquí.
hi havia xispes sexuals.
Sí, sí.
Però no va anar mai a més.
No va haver...
Perquè, evidentment,
utilitzava en aquella època,
hi havia,
com avui dia,
hi havia una caverna mediàtica
por medio,
que utilitzava,
doncs,
tots aquests rumors.
A més,
era més fàcil.
Era,
d'alguna forma,
si m'apures,
era molt fàcil
propagar rumors
i dir
tu no tenies els mitjans
per contrarrestar-los.
Perquè qui tenia,
diguem-ho així,
l'oficialitat dels rumors,
els altres no tenien
mitjans alternatius.
No és com avui dia,
que tu pots,
jo què sé,
emparar els diaris,
els diaris oficials,
però després tu tens webs,
tens mentideros,
jo què sé,
tipus xarxes socials
per desmentir
o per contrarrestar.
Sí,
pots servir un canal
de comunicació
que en aquella època,
si no volien,
doncs no feia.
No,
quedaves tallat.
Llavors,
la congregació
de la Santa Teresa de Jesús
eren
los carmelitos descalzos,
descalzas.
Carmelites.
Sí,
carmelites descalzas.
Hi havia
els carmelites calzados.
Calzados,
sí.
I es veu que hi havia,
com els originalis
eren els calzados
i van sortir
després els descalzos,
que hi havia allà
unes trifulques
però violència física.
O sigui,
bastonades,
cuchillades.
Un bocarrí de l'època.
Sí,
sí,
un bocarrí de l'època.
Sí,
sí,
mai m'hi ha dit.
Una barbaritat.
O sigui,
hi havia...
Jo crec que
tota aquesta Espanya
cavernària
ja ve d'aquesta època.
Molt bé,
clar.
Ja ve d'aquesta època
perquè
ja hi havia
tràfic d'influències
que vers el rei
per
que li tragués
els favors
a Fulanito
o a Menganito
i tot això
feia patir molt
la gent.
A més a més,
amb l'agraujant
que
la rapidesa
dels mitjans de comunicació
no era com avui dia.
Tu no sabies
què li havia passat
a aquella persona.
Fins que no rebies
una carta d'ella
o d'ell
podien passar mesos.
I això, clar,
consumia
la desesperació
i tot això
el llibre
ho reflexa
i ens explica bé
com va anar
ens explica una mica
la història
les dificultats
que va tenir
Teresa de Jesús
en aquest cas
per poder anar
creant
convents
perquè era com una
mena obsessió
d'ella
per anar
creant
convents
i d'alguna forma
ell
els anava
administrant
però arriba un moment
que també
que li fotien bastonats
per tot arreu
el segrest
en els turcs
bueno
acaba allò
com el rosari
de l'aurora
però el llibre
està molt bé
jo el recomano
perquè realment
vulgui fer-se una mica
la idea
de com funcionava
la política
d'aquella època
i la relació
que tenia la política
amb la religió
que estava
era
estava tot barrejat
avui dia
podem dir que
hi ha altres factors
que estan barrejats
en la política
l'economia
i tal
aquella època no
aquella època era religió
i política
ostres
i
cosa que avui dir
evidentment
ja no
l'església
pot intentar
aixecar la veu
té altaveus
per dir la seva
però ja no
la gent se'ls escolta
i si algun capellà
o un bisbe
deixa anar un estir i vot
d'alguna forma
ja se'l va mirar
el car que de torno
aquella època no
aquella època
jo
et podien condemnar
a presó
per l'opinió
d'un capellà
o de qui fos
i això era molt bèstia
i tenies que anar molt
tant
clar
m'estivigirà
aquella època
qualsevol cosa
i això la novel·la
ho sap transmetre molt bé
sí sí sí
doncs fantàstic
escolta
una recomanació
d'aquells llibres
que a mi em sona
això que m'expliques
vull dir
em sona que va ser
premi a Zorin
Zorin 2015
em sona i tal
però mira
jo que se m'ha escapat
segur que no he acabat
de llegir-lo
bé
doncs perfecte
recomanació
comencem parlant
de pel·lícules
Nacho
Maria Antonuate
Maria Antonieta
de la senyora Còpola
que pesada
la Còpola
jo t'ho dic en serió
jo és que és una dona
que se'm
se'm enganxa
i no hi ha res
que m'ha girat
aquesta senyora
la senyora Còpola
en la història
d'aquest programa
en l'Osting Translation
la gent i m'encanta
l'Osting Translation
i vaig avorrir
com una mona
però profundament
aprofita alguna cosa més
sí
digues digues
ves parlant
la senyora Còpola
en aquest programa
en l'història de Babilonia
té el rècord
que vam criticar
una pel·lícula seva
abans que sortís
que era aquella
del seductor
ah sí
és veritat
és veritat
que vam començar aquí
tot en centres
i a dir
bueno pues
no sé com la farà
perquè la pel·lícula
del 70
era de una manera
molt determinada
i passada
per la senyora Còpola
i tal
aquesta no l'he vist
directament
i vam començar
a carregar-la
i hem dit
ostia
hem arribat
la quinta essència
diguem-ne
que s'ha acabat
la pel·lícula
no l'ha fet encara
ah
aquesta que sortia
la Nicole Kidman
la versió
que es va fer
i que feia
el Colin Farrell
sí correcte
vale
ara me'n recordo
bueno
jo encara
jo no l'he vista
jo no ho puc dir
bueno
mira què vols que et digui
de les
qui he pensat
a l'Osting Translation
la Maria Antonia
és l'última
sí
del 2017
per mi és la
a mi de les tres
la que més m'agrada
tot sigui dit
aquesta del seductor
de les tres
de les que em sonen
d'ella
la Virgen Indicida
aquesta de Maria Antonieta
aquesta i alguna més
Somewhere
Somewhere
ni idea
The Bling Ring
no sé què deus
això
però això no sé
com sèries
potser no
pel·lícules
que ja he fet
de productora
no és pel·lícula
directora
directora
The Bling Ring
bueno
aquesta pel·lícula
és del 2006
no del 2000
estàvem de prop
bueno
10 anys
12 anys
sí
bueno
una pel·lícula
que sempre havia volgut
jo veurela
i a més me l'havien comentat
i tal
i bueno
el d'altres a favor
el d'altres en contra
és Sofia Coppola
no hi ha dubte
tu veus
diuen que Sofia Coppola
dius correcta
Sofia Coppola
llavors bueno
ha buscat
una manera
moderna
de narrar
una història antigua
més relligida o no
depèn com
diguem-ne
clar
per un costat
a certes
sí que és veritat
que tot el tema
de vestuar
i tot el tema
d'ambientació
i tot el tema
de complàs
les relacions
de l'època
entre
una
nena
de 14 anys
que la casa
anà mal
del fin
de França
és un imbècil
és que és un tio
que a més a més
que no saps
que arriba
és pavo
és pavo
arriba el moment
en què
no acaben de consumar
el tema
i ve el
germà gran
de l'aquesta
que es posi
del rei
del fin
també
i l'agafa en una part
i demà
tenen una xerra
hombre a hombre
i sembla que
no es veu el que passa
perquè li explica
el que ha de fer
i l'altre
llavors
fa el que ha de fer
però és que no sabia
no tenien ni idea
del que havia de fer
per estar amb una dona
amb una dona
no ho sabien
aquest nivell
però tal com tu munta
la pel·lícula
és que és així
però es tenien
com una espècie
de nube allà
eren uns hilatrats
exacte
uns hilatrats
que estaven allà
que s'hi posaven allò
a menjar
a la boca
era bé
no s'hi xucaven el cul
també
era una cosa
al final
no feien res
i el que és una mica
gordito
aquí no té cap estímul
de res
i acaba sempre
no clar
hi ha qui pot dir
hòstia
doncs mira
estic deslliurat
de totes aquestes casques
mundanes
i dono el cervell
per fer altres coses
com potser
el Lluís XIV
doncs
va arribar a fer
perquè potser
era un tio capaç
no
amb aquella pel·lícula
de la mort de Lluís XIV
no l'he vista
que va fer aquest català
no me'n recordo ara
Albert Serra
era brutal
és a dir
és el moment
que s'està morint
i estan contemplant
com fa caca
com menja
i tots l'aplaudeixen
té un cor
d'una claca
al costat seu
costatment
el que dius tu
i no fas res més
que també està
en una situació complicada
perquè té una gangrena
a la cama
que diu
però
era gent que si tu
realment aprofitaves
la teva benentesa
que era
que t'ho estan fent tot
hasta aixugar-te el cul
que dius
hosti
és que
li pots donar el coco
però
tot el sentia
no tens
interrupcions
per fer això
però és com un múscul
si tu
no fas res
i està tot el dia al llit
què passa
el múscul
s'atrofia
un que és una mica
ja curtet
i que ja
no necessita fer res
amb el cervell
però el tio
està allà
al final
és jugador
el tio Joan Molde
ja tenia aquest físic
sí home clar
llavors clar
aquesta nena
arribant allà
i això sí que està bé
aquesta imatge de frivolitat
que està aconseguida
amb barrejada
amb una banda sonora
més regida
amb rap
una cosa més moderna
això et dona
aquesta imatge de frivolitat
però una altra vegada
no li treu
aquesta estètica videoclip
que bueno
que tampoc
no està
saps
estàs veient
i diu
què estic veient
de vegades
s'acompanya
i clar
li treu
diguem-ne
el marc històric
a l'època
sembla que estàs veient
una pel·lícula distòpica
perquè veus
una música
moderna
de los 80
por eso
perquè aquesta senyora
és
80
és clasicona
aquesta senyora
tenia prop de 50 anys
i les músiques
també s'agraden a tots
perquè som de l'època
bueno
total
que
això acompanya
i arriba un moment
en el ball
aquell de màscaras
que sembla que està
això
que és una distopía
d'aquestes tipus
que fan
com una moda
retro
retrofuturista
diguem-ne
però clar
tot això
com a exercici estètic
totes les estones
un exercici estètic
que al final
dius
bueno
queda una miqueta
és que busca vol
aquest element estètic
constantment
sí
llavors has de ser
molt bo
i és molt pesat
molt pesat
i al final
es fa una mica pesat
jo l'havia de veure
l'he vist
i la veia en un escrit
bastant crític
i vaig dir
bueno
tampoc està tan malament
perquè jo em pensava
un desastre
no està malament del tot
sincerament
i aixeca volada
cap al final
sí
al final
bueno
i que ella no ho fa malament
la nena no ho fa malament
i perquè ho fa bé
la Kirsten Dance
si no és per ella
i a l'actor també
que fa la llicència
també així
la cara de l'errore
també
també és això
algú t'està saltant la pel·lícula
i la senyora Gopola
doncs bueno
va una mica com va
diguem-ne
jo saps què em va passar
vaig veure la pel·lícula
i em va
en el seu moment
quan la van estrenar
sí
i em vaig quedar enganxat
amb la protagonista
sí
i em vaig llegir
la biografia
de l'Stefan Sveig
de Maria Antonieta
i val molt la pena
llegir-se'l
perquè li dona una profunditat
al personatge
que la pel·lícula no li dona
mira
aquest escritó
m'agrada molt a mi
doncs llegeix-te aquesta
aquesta
perquè està molt bé
té un verbo
molt florid
però
és molt precis
ameno
no és erudit
ni nada
i està molt ben documentat
hem parlat molt bé
sempre d'aquest
jo no he llegit res
la Mercedes Milà
és una forofa
i està molt
el seu programa
es deia Zeta
de no sé què
per gràcies
a l'Sveig
Sveig
en català
Sveig
no sé com es dirà
en suízo
clar
això és complicat
com ho sé jo
Stefan
Sveig
Sveig
Sveig
Sveig
sona més a muntanya
Sveig
Tironés
pues recomano
la lectura
de Maria Antonieta
perquè t'explica
molt detalladament
des que
des que la perra austriaca
surt de Àustria
és que
li deien així
li deien així
aquí ha venit
la perra austriaca
no sé per què
fins que ja
fins que ja
és
aquesta nena
que vivia també
en un ambient tal
i que com i vols
es troba amb la realitat
que acaba guillotinada
no?
sí
clar
o sigui
nou mesos després
que s'ha encarregat el rei
i és quan realment
és quan realment
el moment de més maduresa
aquesta dona
quan el passa empresonada
i quan realment treu
evidentment no pots estar d'acord
amb el que és
una monarquia absolutista
però pots entendre
que els protagonistes
de la monarquia absolutista
doncs la defensin
i la defensin
en coherència
i és el que fa ell
al final
i dius
ostres
doncs xapu
me l'apunto
i lo deslizaré
com regalo de reyes
molt bé
seré caure
en alguna conversa
molt bé
fantàstic
de dir
escolta
si vols comprar
un llibre
però ha d'arribar
al Reis Max
això
arribarà
si el missatge
es repeteix
arriba
em sembla que
tuc passar
l'ISBN
del llibre
molt bé
molt bé
m'has passat l'ISBN
i tal
jo us poso una cançó
per veure si encerteu
de quina pel·lícula
parlarem
tot seguit
jo crec que de seguit
ho sabrem
Disney
això és amb mala llet
heu fet amb mala llet
escoltem dos minutets
de Bohemian Rhapsody
parlarem de Bohemian Rhapsody
en qüestió d'uns segons
gràcies
de mana
Because I'm easy come, easy go
Little high, little low
Any way the wind blows
Doesn't really flatter to me
To me
Mama, just killed a man
Put a gun against his hand
Pulled my trigger, now he's dead
Mama, life had just begun
But now I've gone and thrown it all away
Mama, ooh
Didn't mean to make you cry
If I'm not back again this time tomorrow
Carry on, carry on
Però abans d'una en Matxero, tio
Bueno, és que...
És preciosa, és preciosa
Aquí estàvem muntant un pollastre
Estàvem fent allà amb els moves
Si estiguessin al concert que jo no he estat
Jo he fet una miqueta de sublimació
I hem de recordar que eren els encenedors
que ens cremaven els dits
Ah, que em cremo i tal
Jo no, perquè jo no fumava, mai portava encenedor
Jo fumava, sí, sí
Jo portava encenedor, 86, i tant que fumava
Bueno, doncs parlem una mica de Bohem en Rhapsody
que és aquesta pel·lícula, aquest biòpic
Entre cometes, bueno, el biòpic
que no arriba fins al final
Bueno, sí, arriba fins al final
Fins al moment de la mort
Però es queda al 85
Per entendre'ns, no?
Dintre el que seria la línia explicativa
Des del 70, l'inici del grup
Fins al 85, el Life 8
I no arribarà fins la mort
Potser no han volgut entrar
Amb la part potser més truculenta
De la malaltia, no?
Això
Sí, exacte
És una mica més fàcil
Home, era l'època més potent
De Queen
Evidentment
És a dir, el que presenten és això, no?
Tot el procés de com es conforma
Qui és el que...
Evidentment, les lluites internes
Que això tothom...
Jo ho sabia
Perquè jo he sigut molt forofó
No va ser el primer
Que va entrar al grup
No, no, no
És a dir, tocaven els tres
Em sembla
Amb un altre grup
Com es deia?
El grup aquell
Al principi
No me'n recordo
És a dir, ells tocaven
Amb un grup
Així com de
Rockerillo
El Brian May
El Roger Taylor
I l'altre no me'n recordo com es diu
Bé, el Baix
No me'n recordo com es diu ara
I llavors
Ell, no?
Ell era un...
Era un noi
Vull dir que
Carer de l'Ava
Bueno, doncs cantava
I tal i això
Però bueno
Que es va oferir
Quan un dels...
El cantant d'aquest grup primer
Que no me'n recordo el nom
Exactament
I que a partir d'aquí
Doncs bueno
Doncs ell s'ofereix
No?
I li diuen
Però tu on te vas
No?
Amb aquesta pinyata
Clar
Amb les dents
Clar
És que el tio arriva
Enxatant
Amb aquell cabell així
Que portaven
I la gent que va fora
Pobre criatura
I llavors
Està en el carrer
I li diu
Ah, doncs ja m'agradaria cantar
Diu
Jo seré el cantant
I diu
Tu?
Conés la boca i tal
I llavors li fa una demostració
I el tio li fa
I li canta
Clar
Amb aquest to que tenia
Espectacular
Aquest que tenia
Quatre octaves
Solament de pujar
Això era
Això és inaudit
És a dir
Això ni els cantants d'òpera
Això podia tenir
David Bowie
Dins del món
Exacte
La cavalló d'ella
Clar, clar, clar, clar
És que té un registre
Brutal
Aquest home
És molt difícil
Em sembla que l'únic home
És el Michael Bolton
Recordo aquell senyor
De cabells rossos
Que també tenia
Quatre octaves
Michael Bolton
Tampoc és que cantés així
No, no, no
Però tenia
Tenia
Molta potència
Ah, bonos
Sí, sí
O la Mariah Carey
Aquesta gent que tenen
Registres fins i tot
Impossibles
D'aquests que són
Hiperaguts
Aquesta gent
Són un altre món
Aquest pavo
Doncs resulta que tenia
Aquesta qualitat
I a partir d'aquí
Comencen a moure's
I clar, després com es conforma
El grup
Com va agafar
En el lideratge
A ell, lògicament
Doncs perquè és una persona
Carismàtica
Perquè és un tio
Canyero
Perquè és una persona
Que, bueno
Que comença
A veure's
Doncs que hi ha coses
Extranyes
L'interessa
No, que
Inicialment sí
És una persona
Que li da molt l'òpera
No, que a casa seva
Doncs sempre
Saps
Està
Bueno
No destaca gaire
Aquesta idea
Però una persona
Amb coneixements
Està claríssim
Són musicals
No, no
Però és que
On dia van analitzar
Un programa
Que surt aquest
Aquest
Aquest
Aquest
Van analitzar
Bohemian Rhapsody
La cançó
La van analitzar
Té la marinera
Té la marinera
No és la cançoneta així
No, no, no
Fan esment
Fan esment una miqueta
D'aquí és Galileo
Hi ha molt significat
Clar, que diu
Galileo, Galileo
Moltes coses
Ja n'hi ha
I llavors
Parla de certes persones
No?
Déu
Vinculades amb l'àmbit
De la que seria la història
O de les invencions
I tal
I és això
Bàsicament
Com ell va evolucionant
És magnífic
Com evoluciona
També físicament
Estètica
Estètica
Com vas veient
Com des d'aquestes grenyes
Fins al cabell curt
I al bigoti
Com el bigoti va dissimular
Una mica
La pinyata
Sí, una mica la pinyata
I tal
I això
Però és brutal
Com en un principi
Clar, és com tot has de fer
Amb el personatge
Però clar, no et pots imaginar
Que ningú pugui imitar
També
Perquè evidentment
La veu
Està totalment masteritzada
És a dir
No és
La veu de ningú
Que canta
Com a Queen
Perdó
Com a Freddie Mercury
No és el Freddie Mercury
No, no
És el Freddie Mercury
Ah, és el Freddie Mercury
Perquè els productors són
Roger Taylor
I
I Brian May
Ah, per tant
Segur
Que han aconseguit
50.000
Les proves de gravacions
No?
Allò que repeteix
Repeteix
Repeteix
Per crear
Tota aquesta estètica
Perquè
És impossible
Imitar la veu
Llavors
Tot allò que es fa
En cap moment
T'anadones
Que no sigui
Jo estic
Hauria de mirar-ho
Però gairebé
Poseríem el foc
Quan s'equivoquen
O quan hi ha un moment
Determinat
Que estan gravant alguna cosa
Aquest element
D'equivocació
És perquè realment
Hi ha hagut una gravació
Que s'han guardat
Amb les multituds de pistes
I que es va equivocar
I fan això
Perquè és que és perfecte
Absolutament perfecte
I ell com actua
És brutal
És tota l'estètica
El moviment
És estudiat
Fins al milímetre
Jo pensava l'altre dia
Dic clar
Que a pesar d'allò que hem dit jo
De Disney
Que és una mica
Sí, sí, sí
Clar
Que és una pel·lícula
Una mica tramposa
Hauria d'aprofundir molt més
Amb la seva vida homosexual
Amb el tema de la sida
És a dir
Hauria pogut
Perquè el Brian May
I l'altre
No eren homosexuals
No, no, no
Cap d'ells
Cap dels tres
A més eren uns tios
Com molt normal
Sí, molt normal
Allò d'anar-se a l'hora de les festes
Inclús no fa massa
Va sortir la vida d'un d'ells
D'un que no ha volgut saber
El tercer en discòrdia
No sé com es diu
El baixista
Sí, que no ha volgut saber
Res més del grup
Sí
Quan es va morir el Freddy Mercury
Perquè era molt uña i carne
I va dir
No, no, s'ha acabat
I el veus
És un senyor així
De 60 anys
Que diries
El conductor d'autobús
Per dir alguna cosa
I evidentment
El senyor conductor d'autobús
Cobre 50 milions d'euros
A l'any
En royalties
Clar
I per la marca normal
Es poden viure sense fer res
Evidentment
Sí, sí
Quint va voler intentar formar-se
Però impossible trobar una veu
Se li va proposar a George Michael
Sí
I va dir que no
Va dir que no
No perquè té una carrera bestial
Aquest tio
Llavors, clar
No volia sotmetre's a un grup
Lògicament
Com això ho faria molta gent
Quan ets un solista ja reconegut
Que ha sigut de UOM
Acostuma a ser al revés
Exacte
I van fer un càsting
Fins i tot per intentar agafar algú
Algú va caure
Algun cantant de heavy
Va fer algun concert
Alguna cosa puntual
Per fer un homenatge
O de Guns and Roses
O de Guns and Roses
Em sembla que va ser
No sé si va ser un d'aquests
Alguna campana amb sona d'aquestes
Exacte
Exacte
I Brian May va fer un parell de discurs
Després de la mort de Freddie Mercury
Que no va estar malament
Hi havia una cançó que es deia
Tant amor et va matar
No me'n recordo ara la traducció
To match love you kill you
Algo així era
I tal
Que deien que era una cançó dedicada
A Freddie Mercury
Per tant que va tenir
Les seves relacions
Va generar aquesta malaltia
En aquella època
Solament agafava
Era un disloque allò
Sí, sí, sí
Però no es veu gaire
I veus alguna foto d'alguna festa
Que dius
Buah
No, clar, no, no és
Buah
Per això és el que dèiem
De la marinera
Jo se us deia
Si surts
M'ha quedat el dubte
De la pel·lícula aquesta
Si és que han volgut fer
Una pel·lícula
Pues bueno
Anem a fer una mica
Adulcorada
Perquè sigui
Perquè productor
No sé què
I els ha sortit rodó
Ara direm per què
O és que ho han pensat
Des del principi
Perquè ara
Amb aquesta pel·lícula
Que han aconseguit
Que les noves generacions
Però les noves generacions
Nens
Nens
Nenes
De 10
De 9
De 12 anys
Descobreixin
Descobreixin
I estiguin flipats
Perquè jo conec
Nenes d'amics meus
I tal
Que evidentment
No coneixen Queen
Perquè tenen 10 o 12 anys
I estan flipats
Amb aquesta història
Amb aquest
Perquè ho presenten
Com un tio
Que fa el seu grup
I tal
Ho presenten
Una modificació molt gran
Clar
Amb això
Tu muntes una pel·lícula
D'aquestes
Reedites Queen
Ataques Parkin
Este fenomeno
Així
De fan
Pre-adolescència
I fas una actuació
D'aquestes d'Òscar
Clar
Que t'has posat
En safada
Que ets
I li donin l'Òscar
Clar
Fas una pel·lícula rodona
Que recaptarà molt
I mira
Si ho has pensat
Si has pensat
Com a producte de màrqueting
Molt bé
I si t'has fet
De casualitat
Doncs bueno
Aquesta cançó de son
És el primer éxit
Això va ser Killer Queen
Va ser la primera cançó
Que va triomfar a les llistes
Va ser la primera de totes
Que va entrar en llistes
Americanes
Lògicament
Perquè bé
Sàpigueu
Que aquí ja es veu
El element de les veus
Aquesta percepció
Aquest empastar també
I aquest gust per l'òpera
Que hi tenia
Que pot ser
Rapsodi
Rapsodi
Va ser quan va
Evolucionar-lo
Bueno
Doncs l'ho dit
Canviem de xip
Que ens agafa el temps
I bàsicament
Doncs recomanable
Però el que diu el Nacho
Doncs una mica
Més suau
De lo que jo m'esperava
També
Que he pensat
Que seria molt més salvatge
El plantejament
El rei
Què?
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Proscrito
Bé aquí estem
Amb un producte de Netflix
Molt bé
No
Dios mio
Suïcidar
No
Doncs no suicidis
Perquè el director
És el David McKenzie
Ah
Que és el que va fer
Com a enxeria
Ah sí
Ah bueno
Em torno a suïcidar
Ara he caigut
No no
És que no m'agrada
Com a enxeria
Ho sento
No t'agrada
Com a enxeria
Ostres
A mitges
A mitges
Com a enxeria
Va tenir en el seu moment
Aquí un
Sí
Va haver-hi un problema
Una ruptura
Al Jaume li encantava
T'agrada
A mi no m'agradava gaire
Jo em va semblar
Però no ve ve ve
Tira tira
No va tirar-ho a terra
Però sí que és veritat
No era el que
Jo estic amb enxeria
Estem en la facció
Avorrida
Estic parlant
No d'un film
Com a enxeria
Con un producte
De l'edat mitja
Per dir alguna cosa
No està mal
No està mal
Jo crec que es pot veure
I fins i tot
Es pot gaudir
Per què no
Estem en una època
Just després
De Braveheart
Anda
Sí, sí
Perquè els fets de Braveheart
Surten
Comporten això
Sabeu com tothom sap
Com acaba Braveheart
Que una pata por aquí
I una pierna por allà
Mola, mola
Sí
Aquí es veu
I hi ha un moment
Que es veu
Una pierna por allà
Però bé
Ens parla de
Com va quedar Escòcia
Després
Que els anglesos
Es van carregar
Doncs el William Wallace
Que els va posar
En
En
En
En
En
En
En
En
En
En
I el van
Poder enganxar
I el van
Bueno
També en part
Per culpa
De la aristocràcia
Escocesa
Que va
Facilitar
Perquè evidentment
No era un d'ells
El William Wallace
Era un ple vello
I
L'aristocràcia
Escocesa
Va dir
Bueno, vale, va
Mira, us lo llevais
I aquí paz
I mañana gloria
No
I d'alguna forma
Arriba un moment
Que
Clar
Però arriba un moment
Que el rei diu
Vale, vale
Us tornaré el vostre regne
El rei d'Anglaterra
Però no
Els va enganyar
I s'ho va quedar ell
I aquí van dir
Hòstia
Així vam fer
Vam fer el pena
Deixant que
Que palessin
El William Wallace
I arriba un moment
Que
Doncs sí
Arriba
A la conclusió
Que vam fer el pena
I doncs
Bueno, ara
Millor que ens ho posem
Que ho fem nosaltres
Això que va intentar
Aquest bon home
I
Bé
I ens explica la història
Del
Del
Candidat a rei
Que eren dos candidats
Vale
I
El que acaba sent
Candidat a rei
Que és aquest
El
Com es diu
Bruce
Robert de Bruce
I
Que el protagonista
És el
Chris Pine
Sí, sí, sí
M'agrada aquest actor
Sí, sí
És un tio
I m'agrada, sí
I l'actriu
Que fa la seva dona
Perquè és un matrimoni
Així
Convingut
Pel propi rei d'Anglaterra
Quan els acaba de derrotar
Diu
Va, però tu et casaràs
Amb aquesta
I aquesta
No sé
És la meva fillola
Ostres, tu
Quin paper agafa la dona
Aquesta
Molt bé
A més, una noia
No pots dir que sigui guapa
Ostres, té una potència
Una potència
Anem a buscar-la
Ostres, anem a buscar-la
Sí, sí, sí
Molt bé
Molt bé
No diu el nom
No, és que no recordo el nom
No recordo el nom
Ha dit potència
I el Nacho ja diu
No, no, no
Però potència
No, no
No, no
Ja, ja, no
Què us penseu que és això
No, és lluny
Nosaltres no malpensem
És un bon exemple
De l'anatomia femenina
Clar que sí
Sí, sí, sí
Lawrence Puch
Sí, Puch
A veure
Això mateix
A veure
No, però és que no sé qui és
Sí, sí, no, no
És molt jove
És molt jove
És molt jove
Incluso reflexa la diferència d'edat
Perquè el Chris Paine ja té 30 i pico
I aquesta noia té 20 i pocs
O sigui que es porten uns quants anys
Però, ostres
Molt bé
I és
Totes les vicissituds d'aquest rei
Per desfer tota la trama
I tota, bé, tota la invasió
Que les coses estaven envaïda
Per anglesos
I per donar-li la volta al mitjó
I no explicaré res
Perquè la història és coneguda
Clar
Doncs de tornar a recuperar la corona escocesa
Durant 400 anys
Més
És la que feia la Edimap Beth
Sí
Ah, m'encanta
Ui, la pel·lícula m'encanta aquesta tia
Doncs aquesta actriu
És boníssima
No l'he vist a la Edimap Beth
Ostres, nen
Que va ser l'any de...
Doncs mireu aquesta també
Està molt bé
L'any de l'hivern
A mi em va agradar
La pel·lícula no és tan pretensiosa
Com pugui ser Braveheart
Clar, clar
Però com a mínim està ben ambientada
Les batalles però són més casolanes
Sí
Però és...
Jo la trobo molt rodona
Com està acabada la pel·lícula
Molt bé
No ho sé
Em va fer el bé
Sí, jo diria que sí
Que por ahí em ronda
Em va fer molt el pes
En algun lloc
Molt el pes
Però bueno
Per això dic que ja
Fantàstic
Potser és que també és una debilitat meva
Aquesta època
Clar, clar, clar
No, no, no
Però escolta, si la pel·lícula està bé
Pot ser un bodrio
Home, jo crec que els de Netflix
Mica en mica van pulint
Sí, perquè les primeres
Bueno, té-la
Vull dir, jo les que...
Sí
Allò d'Anilator
Allò
Aquí hi ha molta pasta
Una pasta mental
A veure, la Sombra de la Leia
Aquesta espanyola
Que ha fet el Dani de la Torre
I tal
Què tal?
A mi em va agradar
Què és la del...
La del Lluís Tossard
Sí, és la del...
La persona dels anys 20, no?
Anarquia
És Netflix
És Netflix
I a mi em va agradar
Home, ja una mica
Els dolents són molt dolents
Però bueno
És una mica
És com si pensem
Amb la bòfia
De l'època franquista
Previ, lògicament
No, però que també
Era molt fixat
Exacte
Té un punt gángster
Però clar, estem als anys 20
A Barcelona
Folclòricos
Sí, té un punt així com
Sí, castizo
Una cosa així com...
Però bueno
A mi no em va desagradar del tot
Doncs mira aquesta
Exceptuant alguna coseta
Doncs vinga
Ho veurem
Alta fidelitat
Nacho
Vámonos a con Stephen Frears
Ostres, està molt bé aquesta
Que aquest també
No me'n recordo gaire
Jo aquesta pel·lícula
Comèdia romàntica
Per gent que té
Entre 30 i 40
Que comença
A tindre problemes
A la vida
Que comença a plantejar-se
Sí
Jo quan la vaig veure
Tenia aquella edat
Sí, igual
Sí, coincidint
Llavors
Ara la tornes a veure
Ara ja has passat
N anys després
I dius
Uu, quines paranoies
Bueno, no
Ho veus d'una altra manera
Perquè ja no tens aquest neguit
Aquestes coses i tal
Però pots entendre
I bueno
Hi ha coses que de vegades
Es mantenen
Diguem-ne
Però bueno
Anant a la qualitat
De la pel·lícula
Bueno, Stephen Frears
Que és un bon director
Evidentment
Sí, sí, sí
Home, no és que sigui una de les millors pel·lícules
Però bueno
S'aguanta bé
S'aguanta bé
Molt director d'actores
Per aquí
Gaby Rafi
És
John Cusack
Dragonista
Total
Parlant
En primera persona
Molta vegada
De la seva vida
De les seves examants
La primera pel·lícula
Del Jack Black
També
Era la primera
Del Jack Black
Que jo conegui
No, no sé la primera
Però de les
Jo la primera vegada
Que el vaig veure
En un film
Està molt jove
Llavors, bueno
Monten una història senzilla
Que d'uns personatges
Que són una mica perdedors
Que tenen una botiga
De discos
Sí, això és que me'n recordo
De data Fidelitat
I que són uns
Bueno
Unos integristes
Del disco de vinilo
I tels grups
I
I
Però en aquella època
Encara el vinil
Encara
Sí, sí
Però aquests tios
Només venen el disc
A la persona
Que els hi agrada
No és només
Aquí no és una
És una gravació
Que es va fer
Només
No sé quantes còpies
I ha fet una cara bé
De no sé què
Uns talibans
I llavors
Només ho venen
Si el que va comprar
Sobretot el ja
És mereixedor d'aquest disc
Fotrà un negoci
De les cabres
Estan vivint allà
Una mica
I a més
Aquest tio
El problema
Que totes les dones
Li deixen
I ha tingut
Tota una llista
De dones
Que han acabat
La seva relació
I tal
I el tio repassa
La seva vida
I bueno
Una història
De guió
Que està bé
És amable
Sí
Surt un paper
Que dius
El tio
Tinc Robin
Amb unes grenyes
Allà
La Caterina Cetallons
Jo ho recordo
L'hauré de repassar
Perquè la tinc a casa
És també
D'una època
Perquè ara
Tu la veus
I ja no és
Dos mil i poc
Ja les coses
No són així
Nosaltres no som així
D'això
D'això
D'això
D'això
D'això
Coses universals
Bueno

Les dones a vegades
Veuen les coses
D'una altra manera
Diferent
I li ha deixat d'agradar
Per això
Diu
És que t'has quedat
Tancat
No tienes futuro
Diu
No
Ja no quieres luchar
Por nada
Clar
Están en un estado
Clar
D'epiterpanismo
I les altres
Clar
Acompanyades amb altres frics
I el tio va repassant
I és moltes vegades infantil
I com es tracta
I com es racionalitza el tio
I com busca
I tal
I al final
Missatge final
Que ell està buscant un ideal
I al final
Diu
Jo
Volia viure sempre
Envoltat de lenceria fina
Però resulta
Que van les dones
I es tenen
Aquelles calces
De cotó horribles
Que les es tenen a la dutxa
I tal
Diu
Però al final
És que això és així
Jo
Bueno
És assumir la derrota
Lo altre és un ideal
I al final
Es queda amb l'última
I tal
Bueno
És una comèdia amable
Tu si te'n recordes
Risky Business
Sí
Doncs és
Després de Risky Business
Sí
És una comèdia amable
Que hi ha molta gent així
Hi ha molt pitermanisme
Avui en dia
Jo conec amics
No dient nous
Però que encara viuen així
Diguem-ne
Nosaltres no
Nosaltres també
Jo també suposo
No sí
És que creiem que som
Bueno jo crec que tenen la percepció
De que
O jo
Jo ho noto
Jo em sento més jove
De l'edat que tinc
Això és una altra cosa
Sí
Però això passa
Hasta ma mare m'ho diu
Sí
A veure
Diu
Jo em sento més jove
Fins que em miro el mirall
Per això
Que dic
Hosti tio
Ja tens
Allò que tens
Vull dir que
Però en teoria
Aquesta percepció una mica
Bueno
És el mateix
Però és un altre concepte
Però que
Sí
No però
No no perdona
Perdona
Fem un petit incís
Jo veig fotos del meu pare
De la meva edat
Sí
I el veig senyor
Jo em miro el mirall
I no em veig senyor
Però perquè vestim
D'una forma més actual
Perquè
Bueno
S'ha igualat més tot
Sí
Físicament estem millor
Vull dir
La gent abans feia
Treballs físics molt forts
Molt forts
I de seguida
De seguida
Se'n rogava molt
I tal
I això a la cara
I a més en aquella època
Tampoc
Els homes no es cuidaven
Gens ni mica
Em refereixo
S'enfaitaven
I es fotien alcohol
Per acabar
Ara vinga
No vull dir-ho bèstia
Vull dir alcohol
Per dir
Sí
No però
Aquelles lociones
Allò era
Sorties corrent
No parlàvem l'altre dia
Napoleón
La loció en Napoleón
Floyd
Floyd
Jo l'havia gastat
Brumel
Floyd l'havia gastat
Para un dandy
Fins que m'han dit
O treus això
O
Tu trobas això al metro
Ara
Mon pare tenia
Mon pare tenia
Una cosa d'aquelles
Una loció d'aquelles
Així de gran
De litro
Que se deia Napoleón
Que era de color blau
Que allò t'ho foties
Tio
Era pitjor que tirar-te
I jo se limpia cristals
A sobre
Era una cosa
Era com
Sorties disparat
I amb 13 anys
Recordo
Tampoc hi havia massa varietat
No hi havia molta cosa
O això o el Floyd Blue
O com es digui allò
Aquella cosa
Quina pena
El mundo de las de esto
Bueno
Dos minutets
Ens queden tres
Vols parlar de Bodyguard
D'Art de Madrid
Parlem del que
Parla d'Art de Madrid
Per dir que tinc ganes de saber
Més que res
La setmana que ve
Ja comencem amb el
De Bodyguard
Ui
L'orella
Doncs bueno
Art de Madrid
És una proposta
Per a aquestes sèries
De Movistar Plus
Ara que també està molt de moda
Aquest canal
I promocionat per ells
I bueno
L'he donat a Paco León
Imagino
Bastanta llibertat
A Paco León
Ja sabem com funciona
El Camina
O Revienta
El Camina O Revienta
I l'altra
Com es deia
Quiqui
L'amor se hace
Sí
Però la primera
És que
Hi ha dos de la Carmina
Ah
Carmina i Amena
Carmina i Amena
Exacte
Llavors clar
Ja serem però mal estrets
Aquest noi és andalús
Vull dir
Una família
Si la mare és així
Com ha sortit el fill
Ja s'entenem
Però és així
La seva mare autènticament
És real
Tal qual
Sí, sí, sí
No actua
Més fineta
Però que bàsicament
És bèstia
Vull dir que
Una entrevista que va tenir
Que sortia ell
La seva germana
Que és la Maria León
Que de Jalair també
Que de Jalair i tal
Sí, sí
Que la seva mare
Li fotia pantallots
Vull dir
Calla, bum
Li fotia un cop
I no sé què
Era d'aquesta manera
Era una relació
Com molt canyera
I bueno
I per tant
Però bueno
En el fons
Clar, evidentment
Els estimava
I s'estimaven d'aquella manera
Doncs ja està genial
Aquí clar
És un altre element
És blanc i negre
De principi ja és molt arriscat
Una sèrie en blanc i negre
Són capítols de 30 minuts
Són 8 capítols
La primera temporada
I tot passa al voltant
De la casa d'Ava Garner
L'any 1961
Sembla que és
A Madrid
A la que seria
Susorreries nocturnes
Exacte
I el que passa
Clar, ja séu que
Ava Garner
Estava enamorada
De los ole, toreros
Jamón, no sé què
Aquesta cosa molt castissa
I molt determinada
Folclòrica
Recordem el Dominguin
Que va tenir un rotllo
No sé quina història
I tal
I llavors a partir d'aquí
Doncs bueno
El que passa al voltant
És a dir
Què passa
Aquesta dona és americana
Tu sabies la història
El Dominguin
Que no se la passó por la piedra
Això no
El tio acaba
I se levanta
I la tia on vas
Diu
Coño, dónde va ir
A contarlo
Ah, hòstia
Ah, pues no, no
Això no ho sabia
Això no ho sabia
No, no
Pues bueno
Sabia que va estar liat
I tal
I que no sé què va passar després
Amb la història
Amb la
Amb la
Bocet
Però igual
Qüestió
Que el tema és aquest
Que estan en aquesta situació
I llavors
Clar
Ella està allà
I
El règiment
El règiment franquista
Infiltra
A una noia
Dins
De la casa de la Baganer
Perquè pensen que són comunistes
Són americans
Americans són comunistes
I lògicament
Llavors
Entren
Posa una noia
Que estan les joventudes
Aquestes
De dalt
Que la Carmen Maci
Fa de superfatxa
Fa de la cap
De les dones
Aquestes
I tal
I se'm veu a Espanya
Sempre estan allà
Clar
Que és absolutament potentíssim
El que és
Veure aquestes actrius
Que són boníssimes
Fent aquest paper
Absolutament
Fachondo
Però
De fins a morir-te
I la Emma Cuesta
És coixeta
Vull dir
Pobreta
I tal
Llavors aquesta és la que s'infiltrarà
Juntament amb el Paco León
Fent
Com si fossin parella
Però no en parella
És a dir
Com si fossin matrimoni
Per fer de majordoms
I de pas
I donar informació
Clar
Això genera una relació
Entre la Emma Cuesta
I el Paco León
Paco León és un tio
Dels anys 60
Que li van les ties
Que
Oye coja
Que no sé què
Parlen d'aquesta manera
Amb molta
Falta de respecte
Vull dir
Ja
Vull dir
Clar
Es veu el masclisme de l'època
Aquestes reaccions
I és meravellós
I a més
Amb una mala bava
És a dir
Amb molts comentaris
L'Ava Garner
Fa la
Com es diu aquesta criatura
Mavi Besar
Es diu
Mavi Besar
És coneguda
Però bueno
Té un nom així
No m'encordo ara
Dona el pego
Dona el pego perfectament
Una mica a distància
S'apropa
Ja des de l'Orostand
Però és magnífic
I hi ha escenes
Per exemple
Doncs com
Clar
Aquesta és molt beata
I llavors
Per donar-se pla
Utilitzem una pedra
Una pedra
En forma de falus
Una pedra així
La Emma Cuesta
La coja
Clar
Perquè clar
Ella no pot tenir relacions
Tot és així com molt
Saps
Una queda embarassada
Com intenta avortar
Clar
Amb aquestes coses amagades
Però com allò apareix
La monja
Que diu
Agafem el nen
I li donem aquells
Els bebés robadors
Tot aquest joc
És com esquitxadetes
I a més
Els veïns de baix
Són els Perón
Però sin l'Eva Perón
Perón i la seva segona dona
Que és l'Isabelita
Clar
És brutal
Tota la barreja
Sense arribar
Arriba més que són
Bastant canyeros
Vull dir
Bastant canyeros
En refereixo
Bastant esperpèntics
Però està molt bé
I per allà els gitans
Qui és el director?
És ell
El Paco León
Ah Paco León
Escrit i dirigida
Per Paco León
I són 25 minuts
O 30 per capítol
Són 4 horetes
De la teva vida
Vull dir
En refereixo
I molt bé
I jo crec
És una cosa diferent
Jo el tenia apuntat
Però a veurem
Si és molt Antena 3
Cometes
No, no, no
És que dius
Podria ser més canyera
Ja t'ho dic
Però en canvi així
Hi ha moments molt guais
La forma de parlar
La forma en què es diuen
Entre aquestes coses
És molt d'aquesta manera
Això es queden 20 segons
Ens hem enrotllat
Bé, doncs
L'únic per dir-nos adéu
Dir-nos adéu
Ens veiem la setmana que ve
Un programa de l'any
I alguna cosa que sí
Clar que sí
Farem
Anem a fer un estriptease
Però com no es veuen
No el veurem
O sí
Apa, acusia'o
Adéu
I have no heart
allà
Anem a fer un estriptease
D'anima a fer un estriptease
Search
Te da un estriptease
allowingала
Amén
Andi
Llama
going
Da
La
Qu
Alla
La
La
Na
적인