...
Molt bé, comencem un dijous més a Babilònia.
Aquest és el segon, eh, només.
El segon de què?
De l'any 9.
Jo estic a dir, segon de què? He passat un segon ja?
Som superbeu, va, som noves.
És un dijous més, no?
Exacte, exacte, sí, sí, no hi ha molta diferència.
És impepinable.
Amb la grata companyia de la Rosa Alcalá.
Hola, què tal? Bona tarda, vespre allà.
Sí, sí, molt bé.
La amena presència del Jaume Vidal.
L'eminencia.
L'eminencia.
I entès que havies dit això, eh?
No, no, no, no, la magnífica...
No, l'eminencia és el Nacho.
L'elèctrica eminencia del Nacho.
Bon dia.
El Nacho Alonso.
Com estem?
Exacte.
Tornem molta força perquè m'he perdut molt aquest any.
Molt bé.
L'any passat, de fet, no?
Però aquest any ha recuperat.
Callem i el Nacho que parli 55 minuts, no?
Que té mono.
Jo quedo tranquil i encantat de la vida, eh?
Molt bé.
Fé mono de ràdio, de micro, fé mono.
Sí, clar que sí, clar.
Que t'agrada a tu parlar.
A mi, per la mare meva, Déu em lliure i jo...
Va, i tu, presenta't a mi.
Qui és aquest?
Tres hores garlant, vull dir que no...
Xesco Ramos.
Molt bé.
El de la peixera, no?
Molt bé.
El que està darrere.
El realitzador, no?
Què es diria?
Bueno, solament falta a mi ara realitzar més coses amb aquesta vida.
El tècnic de so.
Sí.
El currito.
Teníem de posar algunes bombolles, no?
Sí, sí, sí.
I estaria bé.
I ell allà fent de peix, allà pluc, pluc, pluc.
Molt bé, molt bé.
T'imagines, no?
D'amena meva.
Com a Dori o com a Nemo, allà.
Home, com a Nemo, potser no.
Nemo, sí, més aviat Nemo.
Basta.
Ai, a més, mana.
Exigent, aquí.
Fem el sumari, home, que si no, comencem mai, no?
No, home, no.
Doncs avui parlem, tenim un programa de cinema, totalment, no?
De moltes cosetes que veurem curioses algunes, eh?
Com no?
I, res, una petita recomanació que farem ara, en qüestió de un minut.
Clar, jo, el que no calla.
que és una recomanació de l'exposició de Can Ginestà,
que fa una amiga i companya d'aquí, del taller d'Arts Plàstiques,
de Sant Just d'Esvern.
I després parlem de cinema, directament.
El Jaume parlarà del vici del poder.
Ai, això, ja ens ho explicarà, això del vici, com funciona.
El Natja us parlarà de Cold War.
La Rosa es parlarà de Jean-François i el sentit de la vida.
Jo us parlaré de confessions d'una mente peligrosa, es deia això?
Sí, una mente peligrosa.
I, probablement, també us parlaré de Deadpool 2.
Que jo soc amant d'aquest heroi, perquè és molt divertit.
Però, bueno, ja ho veurem.
Ja ho veurem.
Però també hem de parlar de...
Ja ho veurem.
Bueno, ja ho sé.
Que misteris.
Dependrà.
No és que tinc altres opcions, no ho sé.
Però ara he pensat i ja...
Res, això, el Natja us parlarà d'un documental que es diu Pornocràcia.
Pornocràcia, que és així com a teocràcia, o aristocràcia,
doncs Pornocràcia, diguem-ne, com el govern del porn,
que és un documental molt interessant, fet per una exactriu del porno,
que es diu Ovidi, que sembla francesa o així,
que ha investigat una mica com són les trames mundials
que estan al voltant d'aquesta indústria billonària,
i és bastant, bastant curiós el que es va dir, eh?
Sí, sí, i ja s'ho explicarem.
Sí, sí, sí.
Sí, però és un documental ben fet, o sigui,
amb premis, va presentar sàndams i tal,
està bastant bé.
I ja dic, coses molt interessants i molt...
Bueno, esgarre fosos en algun moment, no?,
de tot aquest tema, eh?
Perquè és curiós, és molt curiós.
Fantàstic.
I la Rosa m'has dit que volies comentar després...
O Lucía y el sexo de Julio Meden.
Ah, molt bé, molt bé.
O Amanece, que no es poco.
També, també ho podem parlar.
Bé, doncs això, si tenim temps,
que es dinen, temps segur,
farem un matxembrat o farem alguna història.
També n'entenem posar per allà al mig un momentet
una cançoneta.
Ja sé que no t'ho no es repetir,
però val la pena,
perquè recordem que fa uns 10 dies aproximadament
van donar els globus d'or
i va guanyar la millor pel·lícula,
Bohem en Rhapsody,
i el senyor Rani Melik es diu,
el que fa de Freddie Mercury.
Rani Melik, com sembla que es diu?
Màleg, no sé com es pronuncia.
Rani és segur el nom,
el cognom no sé si és Màleg, Màleg, però...
Màleg, diria jo, però no sé com es pronuncia Màleg.
Que va guanyar com a millor actor.
I posarem per aquí el Don Stop Minau,
que és una cançó que surt a la pel·lícula
i que és una meravella de cançó,
que és molt divertida,
i bueno, ja està, doncs,
el moment de frenar.
Doncs res, el que farem ara,
simplement per començar,
una recomanació d'un minutet,
quan la veurem,
perquè el Jaume no es perd cap ni una
de les exposicions del celler de Can Génestà.
Les he vist totes.
Jo que estic donant classes a desvius a dalt,
fins que dic que moltes vegades me les perdo,
però aquesta em toca més de prop
perquè és una exposició
que fa la Maria Àngel Sabat,
que justament avui es fa la presentació,
avui dijous,
i a partir d'aquí, doncs,
presentarà una exposició que es diu
Pintures al pastel
i que és una autèntica meravella
el que fa aquesta senyora,
perquè té molts punts de vista,
porta molts anys,
és una alumna meva, diríem,
pintora de prestigi,
cordobesa,
i que, bé,
i que porta, insisteixo,
30-40 anys amb aquest món, no?
Té una capacitat increïble
de representar sempre,
sobretot,
el que són natures mortes, no?
Però molt senzilles, no?
Doncs un pebrot,
dos llimones, no?
Dos tomàquets, no?
Té una capacitat
de donar-li un toc impressionista
i a vegades més enllà.
Postimpressionista
i fins i tot simbolista,
vull dir,
perquè et fa unes coses amb negatiu,
i una potència increïble.
A més, té la capacitat
de fer pintura gran
i pintura petita.
Té un punt lleugerament
vinculat
amb aquest realisme
més, com diríem,
castellà andalús,
que hi ha una tradició
amb aquesta línia,
molt més potent, no?
Sobretot...
Murillo, estava pensant jo ara, no?
Murillo en feia...
Però potser el que seria
el Julio Romero de Torres, no?
Julio Romero de Torres, sí.
Que ja és una línia
molt més del segle XX, no?
Doncs aquesta estètica
una mica es remou,
però en canvi
ella li dona un toc
de gran modernitat,
que això és el que realment
crida molt l'atenció.
I fa una mena de col·lage
molt peculiar,
que no sé si els posarà,
jo crec que sí,
que agafa
publicitat
de diaris, no?
Llavors genera
una pintura
al pastel
a la sobra, no?
Amb un nú,
una estructura
molt curiosa.
Per tant, val la pena.
Té uns paisatges
molt macos, no?
Bueno,
crida molt l'atenció, eh?
Vull dir,
sobretot hi ha unes flors
que fan primer pla
d'una mesura
bastant gegantina
que està bé.
Per tant,
bueno,
és un abraçar
allò realista
amb allò
impressionista
i una mica més enllà, no?
Aquest toc
d'unió.
Em permets?
He vist una frase allà
perquè jo he arribat,
bueno,
anava a veure-la
i dic,
ah, no,
que s'està muntant això.
Hi ha un,
això,
com una mena de quadre
o un cartell
i diu,
diu,
l'art no és per,
per sentir,
a veure,
deixa'm rumiar
com ho fa,
diu,
no és per interpretar-lo
sinó per sentir-lo.
Per sentir-lo,
sí, sí, sí.
Jo no ho creio.
Bueno,
no,
a veure,
jo crec que sí,
és a dir,
ja no obres
que no t'importa
el que,
a veure,
no importa.
no importa allò
que vulgui explicar
a l'artista.
Això passa molt
amb l'art abstracte,
no?
I en peces,
a veure,
a mi,
Marrotco,
a mi m'encanta
i no et vol explicar
res de particular,
no?
Vull dir,
et genera
uns paisatges,
unes fantasies abstractes,
no?
Que et genera alguna cosa,
no?
I no pots explicar-ho,
no pots interpretar-ho.
I ell també volia això,
que no et posi interpretar-ho,
però sí que ho sents
i sí que et remou.
Vull dir,
per dir-ho d'un exemple,
senzill d'una cosa
que a mi em provoca,
m'interessa.
Clar que hi ha un rarafons
de per què fa això
el senyor Rodko,
no?
Vull dir,
com Kandinsky,
com altra gent
que són més coneguts
en l'àmbit,
però és això.
Llavors,
ella vol estar present
en l'exposició
perquè vol explicar-nos
cada dia,
és a dir,
la gent que vagi,
que aquests quadres
són com una mica
fills,
entre cometes,
no?
Jo, per exemple,
hi ha un que és un gerro,
m'ho explicava ara
fa un momentet,
un gerro
que està allà al davant.
Per això arriba tard,
no?
Sí.
Bueno, no.
Moltes coses.
No, però una ha sigut aquesta
que m'ha agafat
i que tinc que anar
cap a la ràdio
i que em mataran,
no?
Llavors,
ha sigut una d'aquestes.
Llavors,
hi ha un gerro
que té allà,
no?
I que dius,
és un gerro molt maco
que està dins
una mena d'òval,
així com una textura
tipus com si fos un marbre
i tal,
i llavors ho veus allà
i és pintura,
això,
estem parlant de pintura
al pastel.
I diu,
no,
això és simbolista,
dic,
perdona,
dic,
això és realista,
això és,
diu,
no,
no,
però és que aquí
hi ha un símbol
al darrere,
és la gerra
de la meva àvia
que utilitzava
per rentar-me a mi
quan era petita.
Ostres,
que xulo,
no?
Clar,
dic,
ostres,
i això no ho posaràs?
Diu,
no,
no,
jo estic aquí
per explicar-ho.
Dic,
bueno,
jo he posat a la part
que ella considera
simbolista,
és un símbol,
clar,
dic,
però això és molt personal,
no,
no,
però és que jo vull
transmetre això,
per això dic que
ella vol fer una exposició
una mica diferent
amb la qual es dedicarà
un cos i ànima
a no sé quins horaris farà,
això ja ho anirem
esbrinant,
però valdrà la pena,
perquè segur que
entaurarà conversa,
no?
Vull dir que...
Aquesta gerra
m'agradava
quan jo era petita.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
És molt curiós això,
que si hi ha autora i ara...
Clar, clar, clar,
no, no,
és bastant raro,
perquè aquí,
generalment,
no hi ha mai ningú,
llavors ella,
no sé si vint per les tardes i tal,
però jo sé que cada dia,
durant un mes
estarà una estona o una altra.
Té bona pinta?
Sí, sí, sí, sí.
A mi em dutxava
amb una allò...
Regadora,
amb una regadora.
Clar, sí, sí, sí.
I creixies,
i creixies com un gerani allà.
A mi em banyaven
quan era molt, molt petit
amb una cosa d'aquelles desenc...
Amb un barreny de desenc, no?
I sí, sí,
també això era així.
Això ho hem fet tots.
Sí, sí, clar.
Ja ho hem deixat.
I l'aigua es campant
l'aigua allà a la cuina.
A la cuina.
Sí, sí, sí, sí.
em barreja l'aigua.
Sí, sí, sí.
Llavors en un pot
anaves tirant-te l'aigua a sobre
i bueno, era això.
A l'estiu anaves a fora
i això era...
Jo recordo aquest moment, eh?
Un moment de felicitat absoluta
perquè és molt petit
i estaves allà
i estaves disfrutant amb el sol
i amb el...
Jo dius tu, no?
El barreny d'aquest desenc i tal.
Clar, clar, clar.
Sí, sí, sí.
Però bueno,
que et dutxaves...
Sembla que som de la posta guerra,
per això.
Com parlem...
Bueno, això és abans de segle.
Ja, ja, ja.
Però també et dutxaves poc, eh?
Perquè ara això no podies fer-ho cada dia.
Un cop a la setmana com a màxim.
O antes.
I si podria ser diumenge, no?
Un cop a la setmana.
Un cop a la setmana, clar.
És que ho anava a dir
i que això era els diumenges.
Clar, clar, clar, clar.
Ens anaven a xerques
que nosaltres que érem tres germans allà.
Sí, sí, sí, sí.
El petit va néixer després.
Clar, clar, clar.
I llavors d'un anem un...
Au, vinga, amb samarreta
i au, vinga, cap allà.
I a més, a la cuina
que era jo amb el calentonet de la casa.
Clar, clar, sí, sí.
I també ho feia.
Teníem la tovallola preparada.
Teníem focaterra, llavors.
Clar, sí, sí, l'estufa.
Sí, que teníeu focaterra.
No, nosaltres no teníem focaterra.
No, nosaltres teníem una estufa de botar
d'aquelles immenses
i llavors fotíem allà, clar.
I una estufa de botar.
De petroli?
No, no sé de petroli.
Bueno, primer de petroli,
després va ser de botar,
però bueno, sí, és aquesta història.
Si acabes de botar, això,
perquè vosaltres sou joves, no?
Sí, no, no, però jo fins als vuit anys,
sí, sí, més o menys.
Clar, jo tinc, a veure, 30,
doncs comptar.
Això, ja hi havia aigua corrent a les cases.
Clar, clar.
Ah, però jo no me'n recordo.
Sabó.
Bueno, sabó era la pastilla de sabó, eh?
No hi havia el gel, aquest,
el gel líquid, aquest que ara és tan còmode,
o el dosificador aquí.
Era la pastilla de jabón.
Pastilla lux.
La lux, o la no de pràvia.
Ah, ja, utilitzava lux.
I encara teníem uns freds
que venien d'un canal
que passava per allà a Cornellà
i amb aquella aigua ens banyàvem.
Ah, mira.
Aigua corrent.
Això sí que era corrent.
Però corrent, corrent, eh?
Corria l'aigua, no sé per on,
i el que hi ha a sobre, no?
No, no, molt bé, molt bé.
Així sortim de d'un assistent.
I tant, i tant.
I tant que sí.
Aguantem el que faci falta.
Molt bé.
Doncs després d'aquest moment,
cuéntame,
ens hem anat allò...
Quina enllorància.
Cuéntame, diguem-ne, allò.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no.
Passem d'això.
Jaume, passem al cinema,
al bici del poder,
a veure què tal això.
És la més moderna,
ens va estrenar divendres aquesta, eh?
La veritat és que quan li vaig posar l'ull
vas dir, ah, aquí sí que hi vaig jo.
Que més el vicepresident,
senyor Chani,
que va ser el que,
bueno, va dirigir tot el cotarro
en el fill dels presidents aquella,
com se diu,
un va, primer va ser el pare...
Des Kennedy.
No, el Kennedy, no.
D'aquí.
No, no, el Dick Chani,
era el president de Bush,
el vicepresidente de Bush.
Ah, de Bush,
a les Bush.
Ah, vale, vale, vale.
De les Bush.
Sí, perquè va estar...
Sembla...
No, i tant,
el va anar a buscar a casa seva
perquè ja l'havien tret al mig
perquè era un paparra
com una casa representada.
I llavors, doncs,
el crida i li diu,
jo no tinc gaire experiència
perquè sóc jove, tal, tal, tal.
I aquell, hòstia,
aquesta és la meva...
Aquí m'anaré jo el que sigui.
Sí.
Llavors, coincideix
el començament de la pel·lícula
amb el 2001
i les propres bessones, no?
Sí.
De la manera que la pel·lícula
va explicant, doncs,
com es van anar argumentant
i com es van muntar
estratègies
des de diferents partits
fins i tot, no?
I diferents elements de control
de la societat americana,
esclar, no?
I la veritat és que és un...
Bueno, és un plaer
veure aquesta pel·lícula.
Curiosament,
quan sortia,
que estava solet al cinema,
això ja acostuma a passar,
sí, home,
en aquests cinemes
de Cornellà o d'això...
a l'esplau, no?
O a l'altre de...
Jo he anat a l'altre, sí.
Llavors m'he trobat
a la senyora que neteja
i em diu
què, li ha agradat la pel·lícula?
Dic, miri,
aquesta és una pel·lícula
per no agradar-te.
Ja.
Perquè el que t'explica
fa mal.
Vull dir,
el que cal
és interpretar-la,
aquesta pel·lícula.
I si la interpretes
i acabes tenint
uns arguments
molt sòlids,
doncs,
ja saps
que això passa,
però llavors
tampoc et fareixes,
perquè si no,
quin sentit té la vida, no?
que allò no se m'ha quedat mirant,
m'ha dit.
Vaig a seguir rentant
a terra, allò.
M'ha agradat,
m'ha agradat
perquè s'ha quedat així
molt de gust
i li he adonat la mai
tot i marxat.
Bueno, bueno.
És una...
Però és un detall.
Sí,
no, crec que sí,
està molt bé això.
I és que és veritat,
la pel·lícula aquesta
no pots gaudir-la
perquè és
tota la gastrosa
que fan
de la manera
que tiren
el dictador,
el poseïn aquell.
El poseïn d'això, sí.
Vull dir,
com aquest va jugar
un paper importantíssim, eh?
Però és una pel·lícula,
diguem,
d'unes direccions
d'aquestes potents,
d'algun director d'aquests...
El que va fer Biplàs és...
Bi?
Biplàs o...
Aquella del Bateria.
Del Bateria.
Ah, ostres!
que és...
I també l'Alalant,
van dir.
Sí, sí, sí,
l'Alalant, sí senyor.
Com es diu aquesta criatura?
El Chassel,
també en Chassel.
Ah, sí, sí,
el de Chassel.
Sí, sí, sí,
sí, vale, vale.
Bueno,
aquest va fer la primera...
Es deia Biplàs,
això, no?
Com es deia?
Biplàs.
Biplàs.
Ah, Biplàs.
Biplàs.
Això, vale, Biplàs.
Sí, vale, vale.
Això era bestial,
aquesta pel·lícula.
En canvi,
l'Alalant,
jo vaig despudricar d'ella
el que vaig...
Sí, que és veritat,
me'n recordo.
Però...
Aquest dia a la ràdio
m'ho preguntaven
i dic, no,
aquesta no.
Clar,
és que no té res a veure
una cosa amb l'altra,
i això imagino
que té res a veure
amb tot l'altre,
perquè, no?
Dic jo,
perquè els conceptes
que acabes d'explicar
és una cosa política
i d'una profunditat,
imagino, potent, no?
Però...
Molt, molt, molt.
Hòstia,
doncs li fareu unor perquè...
Vull dir,
tota aquesta sospita
que té tanta gent
de manera tan planera,
gairebé, jo diria,
i a la mental
de què ens controlen,
els vagilen aquí.
Aquí ho fan evident, això, eh?
Vale.
Perquè d'altra manera
no podien...
Sí, sí, sí.
No podien autoargumentar-se
per fer una guerra
com la que van fer.
Diu,
no, a veure,
si es diu
quan vam saber
que ja no hi havia
ni molt menys
de bombes d'això...
Sí, sí,
d'explosió aquesta,
sí, de racim,
de racim,
no sé què més,
i aquesta discussió massiva.
Tot això va passant
i ho passa
amb una elegància,
tio,
jo m'ho he passat
i jo no vull ser,
però la pel·lícula
que està no és
d'aquest home.
Ah, no?
No,
el documentalista ha fallat,
on està el documentalista?
Ja l'he dit.
Adam Baquet,
que no sé exactament
qui és,
perquè he vist aquí
les pel·lícules,
segurament.
No sé si aquest home
el que dius tu
ha intervingut d'alguna manera.
Segurament no ho podria ser,
o almenys
a la producció
o alguna cosa a lo millor.
Maybe,
maybe,
o no ho veig,
no ho veig.
Però no és aquest,
el chacell,
que era el de l'anitxal.
No, no, no,
no ho veig per el camí de registre.
Mira el joc que ha donat,
oi, tu?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, molt bé, molt bé,
i tant,
ens han tingut aquí en vilo.
Sí, bé, bé.
Fantàstic.
Bueno,
doncs la veurem.
Bueno,
en aquest cas.
La màgia de la ràdio.
La màgia de la ràdio.
La màgia de la ràdio.
Sí, però compte, eh?
que no passarem una bona estona.
Com criem les tortures altra vegada,
de la manera que...
Perquè es veu només quatre coses, eh?
Però és que la imaginació
ha guantat a molt tota la història.
Sí, sí, és canyero.
Allò que...
Sí, sí, sí.
Bueno, però és el que diem.
Són pel·lícules que s'han de veure,
vull dir, aquesta realitat, no?
Que ha passat, no?
Escolta,
escolta,
però una...
Perdona, eh?
Estic xafant tota l'estona.
en la primera coseta que he vist,
el protagonista és Christian Bale,
que està caracteritzat com el Dixeni,
que era un tio així,
gràcia i tal,
i no s'assembla...
O sigui,
a mi m'ho hem de dir
que aquest tio és el Christian Bale, eh?
Sí, senyor.
Està nominat també als os,
o s'han nominat,
només segur,
perquè es veu que fa un paper de nassos, no?
A mi no em va agradar.
No em va agradar?
No m'ha agradat gaire, ell, eh?
No.
Vale, vale.
És que, esclar,
els actors actuen, no?
Sí, sí, sí.
I llavors,
quan veus que imiten,
i m'entens,
llavors et queda com a dir,
ui, massa repetitiu això.
Sí, no n'hi ha excessiu.
Calia un altre angle i tal.
Que al final ho polueixen bastant,
però masses estones,
amb allò que feia el Xena i aquell,
que jo no ho coneixia ni pensar-hi, eh?
No, jo coneixia...
No, això, això.
L'altre,
el que fa de bus és el Sam Rockwell,
això és fàcil, eh?
Això no està tira d'internet.
Ja.
I que també està,
vull dir,
està irreconocible, no?
Però el que es temen és una passada.
I també és una passada,
perquè tu l'has vist allà a Batman
o a segons quines pel·lícules
que està en aquelles maquinistes,
que està hiperprim i tal,
i aquí es veu el tio,
jo,
com ara Jenny,
un senyor d'aquests que menjen bé,
diguem-ne, no?
Sí, sí, sí.
Saps?
També l'alimentació.
S'ha greixat o li han posat allò alguna...
No ho sé,
però s'haurà de veure així amb...
Sí, no, no, segurament.
Seguim, Nacho.
Cold War.
Espera, tinc un problema.
Tens un problema?
Sí, a veure.
Tengo un problema.
Amb els cascos,
ara millor.
Ara millor, sí.
És que sento-ho per un costat només.
Bé, això ho vol.
Vaja,
doncs això després ho...
Tu ho estàs veient bé, no?
Sí, sí.
Jo ho sento perfectament.
Doncs vale.
Bé, doncs pel·lícula Cold War
que sembla que ja es va comentar l'altre dia.
Sí, la Rosa,
s'acabarà,
l'he vist, el Jaume,
jo no l'he vist.
Sí.
Bé,
pel·lícula d'aquest any
d'estrena aquest Nadal
aquí a Espanya,
a Catalunya,
de Paul Pauwikowski,
no sé si ho dic bé,
és un director polaco
que va...
Pavel Pauwikowski,
o sigui, bueno.
El que va fer Ida.
El que va fer Ida,
correcte,
Ida,
que és una obra amb...
La tinc a tornar a veure aquesta pel·lícula.
Pavel Pauwikowski.
La tinc a tornar a veure,
eh, de monja,
però no embarassades.
Ui, no.
Ai, ai, ai, ai,
ja parlarem d'això després.
Ja parlarem d'això,
m'ha escapat.
Aquesta va tenir com a carta de presentació
d'una revista,
però va tenir bastanta...
bastanta bona acollida
entre la crítica i tal.
Bé,
i aquesta també,
la crítica l'ha posat fantàsticament
i veritablement
és una pel·lícula romàntica
de les que m'agraden a mi
perquè no és una història edulcorada.
No és nyoña.
Tipus, la, la, la, no.
És una història real.
Com són de vegades aquestes coses, no?
Com són de vegades les històries d'amor
que de vegades són molt complicades.
Llavors,
pel·lícula en blanc i negre,
què s'ha dient?
Perquè com està parlant d'una època molt concreta,
està parlant de Polònia
en els anys 50,
plena guerra freda,
dictadura comunista.
Que era perfecta, no?
Sí, sí, dictadura comunista en allà,
totes les esferes
del que és la societat
intervingut per la policia política,
per tot això,
ells són uns,
ell és músic
i ella ja apareixerà,
ara explicarem què és i tal,
i té una companya allà,
i té una acadèmia de dansa,
que sempre estan allà
el comissari del partit,
que és el comissari encarregat
d'aquestes coses artístiques.
És la reivindicació del que és el folclor.
Clar, correcte.
No, ells han anat pel territori
buscant les arrels folclòriques.
No, però vull dir que al final
ells fan una dansa normal i tal,
i el comissari polític diu,
ostres, no estaria bé,
el partit d'Omedició no estaria bé
de fer això,
recuperar el folclor i tal,
una cosa pàtria i tot allò,
venga.
Llavors fan allò,
un càsting,
i venen de tot arreu
gent de l'àmbit rural,
diguem-ne,
que canta les cançons i tal.
I una d'aquestes
és una noia
que és el més allunyat
de la imatge aquesta
de la dona pastoril i tal,
perquè és una dona una mica especial
que ve d'una presó
i que ha tingut un problema.
Té aquella frase,
que és forta,
perquè es vegi
la contundència de la pel·lícula.
Diu,
i tu por qué te fuiste,
o por qué estabas en prisión?
Dice,
bueno,
dice,
perquè mi padre
me confundió con mi madre
i tuve que utilitzar un cuchillo
per ensenyar-li la diferència.
Ola.
Aquesta frase és que és...
Ola.
Està molt bé,
la noia és que és d'armastomala,
la noia té personalitat,
té molta personalitat.
El tio s'enamora d'ell,
és una mica més gran.
A més ella és molt estrogartida també,
és una persona molt sensual també,
és molt estrogartida,
parla amb tothom,
es comunica,
més jove,
la canta bé.
I al final,
tenen aquesta història d'amor
que,
com s'ha comentat aquí,
en el moment,
està fora d'antena,
està fora dels àmbits territoriales,
fora de tot,
perquè ell...
Fora de fontena.
Marxa a l'exili,
ella, clar,
allà marxar a l'exili
és més complicat,
no?
Vull dir,
perquè, bueno,
vas i no pots tornar
o si tornes passa no sé què...
I has d'estar també una mica preparat.
Ell, per exemple,
sí que una mica
posa una persona més damunt
que té un bagatge,
no?
Ella, d'entrada,
és una persona amb menys formació,
no sap ni francès,
ni clar,
i a ella li costa més
donar el pas, no?
Clar,
ell marxa a París,
ella el segueix,
el rato van allà,
la història d'amor
és molt tempestuosa,
també hi ha un moment
en què ell la fa servir
una mica,
perquè...
L'utilitzat també,
sí.
ell,
bueno,
que hi ha un director allà,
li dongui no sé què,
i diu,
pues,
hable amb ell i tal,
i això,
i al final la tia diu,
pues sí,
dice,
m'he acostat amb ell,
dice,
me lo hizo sis veces en una noche,
no com un director d'orquestra,
amb ell,
no?
D'acord,
per fer dimarts,
que és una història molt real,
de coses que passen,
d'encuentros i desencuentros.
Clar,
un amor loco d'estos,
que no poden estar l'un sin l'altre,
però tampoc se n'entenen,
no?
I al final,
eh,
al final,
pues té un final dramàtic,
però bueno,
que és bastant romàntic,
d'alguna manera,
no?
Sí,
una mica amb la línia,
també,
és un final,
és un final que no direm quin és,
però que sí,
tu penses,
ostres,
tindries tu un final,
un final així,
un final així,
de la teva història d'amor,
pues potser dius,
bueno,
per què no,
no?
Vull dir,
és molt,
molt,
sí que és molt romàntic,
no?
Molt arrebatat,
no?
Bueno,
és una mica,
si et sembla,
l'excusa també,
no?
L'argument per mostrar la polònia de la postguerra,
després de la Guerra Mundial,
no?
Sí,
sí,
els que marxen,
els que es queden,
no?
Tot és fred,
tot és gris,
tot és llaneu,
l'ambientació,
la situació històrica.
Notes el cold,
notes el fred,
diguem-ne,
en general,
no?
Tot,
tot és així,
gris,
i la gent aquesta s'està buscant la vida,
perquè la situació és complicada.
A més,
la pel·lícula Sant Blanquinetra també.
Sí,
sí,
és un Blanquinetra,
això és molt determinant també.
Sí,
sí,
sí,
i el cinema...
El fàcil que era,
a mi això és el que em va cridar molt l'atenció,
el fàcil que era passar,
quan estaven a Berlín,
el fàcil que era passar a l'altra banda,
eh?
Sí.
El Berlín Occidental,
que després ja no,
després ja es va construir el mur,
sí,
sí,
també.
Però els primers anys,
o els primers moments sí que era fàcil passar.
no ve i no té cap problema
i acaba passant i tal,
sí,
les coses...
I més famílies,
perquè ves més famílies.
També és realista,
no,
exacte,
no t'estan venent una cosa
com tu pensaves que són les coses,
sinó més real,
més matisos,
no?
Sí,
sí,
és ambientada,
molt ben ambientada.
Molt ben ambientada.
El Blanquinetra molt maco
i el cinema guanya molt,
eh?
Perquè es veuen escenes,
uns planos i tal,
una direcció d'aquelles,
la càmera molt fixa moltes vegades
i sí,
sí,
tu no t'has de direcció,
vull dir,
no començarem a dir ara
els seus planos i tal,
sóc recordo molta càmera fixa,
això sí,
o sigui,
no històries d'aquestes,
de travel,
sinó,
no,
molt aixut tot,
vull dir,
t'està presentant una història
que ja és prou freda,
com la gran freda
de l'ambient.
Jo recordo a Ida
com això,
com ho dius tu,
una direcció molt clara,
molt estricta,
molt,
molt,
molt aixuta,
no?
Molt aixuta.
Sí,
però molt bé,
molt bé.
Molt bé.
Bueno,
fantàstic,
doncs vinga Rosa,
el sentit de la vida,
no?
Sí,
exacte,
molt bé.
Sí,
bueno,
el nano es diu Francesc,
que passa,
de fet,
és del Sergi Portavella
i la llengua original
és en català,
però,
els mateixos actors
l'han traduïda
també en l'endulat
al castellà
i quan s'exhi veix
en castellà.
Els protagonistes
són la Gata Roca,
que fa de la mare del nen,
el Pau Durà,
que fa de psicòleg,
està vient el paper de psicòleg,
està divertint,
no?
I després els dos protagonistes
així més joves,
que és el Max Mejías,
que fa del nen,
del francès,
del Jean-François,
i la Claudia Pons
que fa de la Lluna,
la Lluna,
que és l'altre personatge
d'un adolescent,
és una miqueta
la història d'aquestes dos.
Amigüita.
Amigüita,
que s'escapen,
fugeixen per motius diferents
i se'n van anar a parar
a França,
no?
El nano està patint
assetjament escolar,
el pobre estar,
que no ho viu,
no el deixen viure
al col·le,
i al final decideix
com que troba
en els lavabos,
una de les vegades
que s'amaga el lavabo
perquè no li enganxi,
pobra.
Troba que algú ha deixat,
ell diu,
un pamflet
que es diu
Almita de Sísif,
de l'Albert Camí.
Albert Camí.
Ell diu Camus.
Camus.
Camus.
Diu Camus.
I és el psicòleg
que li diu,
ah, Albert Camí,
i en francès
es pronuncia Camí.
I diu,
sí, sí,
a mi m'agrada molt
perquè és un dels exponents
de l'existencialisme.
Diu,
sí,
què vol dir això?
Diu,
home,
són els que pràcticament
es plantegen
quin és el sentit de la vida,
no?
I, bueno,
llavors el nano
vol anar a conèixer
el senyor Camí
a França.
Es pensa,
clar,
ell no sap
que ja no ha mort
ja fa 50 anys
i ja se sap,
no?
Però, sí,
la seva vida és aquesta,
fugir,
s'escapa
i llavors es troba
amb la Lluna
que és aquella altra noia
que per un altre motiu
també marxa
i tots dos amb un cotxe
doncs cau cap a França.
És una mirada
de la road movie
d'aquests dos personatges
tan especials,
no?
Sí, sí, sí.
amb aquesta aventura
que, bueno,
després ja,
i clar,
ell també una mica
sembla que s'enamora d'ella
però ella va buscant
un amor de l'estiu
que és francès
i que ja primer
vol passar per casa
de l'altre noi
i que no té carnet ella
i que no té carnet
i se'n va a París
vull dir
sense carnet
Però passa a tot París
però tot parla
fins a París
i el diner
per aconseguir menjar
per aconseguir
gent d'enxina
perquè porta molt pocs diners
és molt divertida
és molt maca
és molt agradable
de dir, bueno,
malgrat les situacions
dures que ens pugui presentar
la vida
i més amb aquestes edats
el nano,
clar, sí que té la seva mare
però el pare va morir
en un accident
o no sé
clar, i aquesta edat
de 11, 12 anyets
clar, és una edat difícil
ja és l'adolescència
pràcticament
i no poder tenir
és un pavo dels principis
i no poder tenir
la figura aquesta paterna
potser, clar
i la busca
d'aquesta manera
ell parlen també
del tema del suïcidi
això jo crec que és important
perquè si no sembla
que passa una mica així ràpid
però no, no és important
el tema
el toquen així una mica
de puf
de soslayo
que es diria
però sí que es toca
perquè el idioma
és que diu
el camí
diu que
suïcidar-se
és de covards
i el nano diu
jo crec que no
suïcidar-se és de valents
perquè és que has de ser
molt valents
per fer això
i dius
ostres, i per què toquen
aquest tema
i el nano veus
que de pobret
a veure que la situació
que està patint
és com va a decir
hosti, mare de la vida
però bueno
clar, revisant el mitjà
de Sisyph
que sí que l'he revisat
Sisyph
és un personatge
és un humà
que
com que va enganyar els deus
va patir després
un càstig
el càstig va ser
que havia de pujar
una roca molt grossa
per una pendent
una muntanya
era el càstig
i llavors pujar-la
pujar-la amb molt d'esforç
horrible
i fins que arribar a dalt
clar, els moments
que està a dalt
sí que una mica
toca la llibertat
però aquesta roca
torna a caure
pendent avall
i després el Sisyph
ha de tornar
a empenyar
la roca
i tornar a pujar
la capa dalt
clar, és un càstig etern
o sigui dura
per tota l'eternitat
però clar, igual que Prometeo
Prometeus també li va passar
Prometeus va ser
perquè va robar
el foc als deus
i el va donar
als humans
i llavors va ser castigat
per això
és que els deus
eren molt bèsties
els deus de la mitologia
grega
eren molt bèsties
i el Sisyph
el que va fer
va ser que va burlar
la mort
va burlar Tánatos
d'aquí el tema
dels suicidis
també
era el tema
de la mort
perquè primer
no sé per què
primer
quan mor
una vegada
a si llavors
enganya una mica
Tánatos
i torna
cap a la terra
cap a la vida
dels vius
i després
la segona vegada
que mort
sabeu que els grecs
i els humans
els
com es diu
els
els ritus funeraris
són molt estrictes
perquè és molt important
perquè després
a més has de fer
una cosa fia amb la boca
perquè l'ànima surti
i tal
llavors ell li diu
a la seva dona
que quan ell mori
que no li faci
tot el ritual ben fet
que se l'estalvi
que no el faci
perquè clar
quan arriba
a l'altra banda
Tánatos li diu
ostres que si no t'han fet el ritual bé
tu què fas aquí
si això no pot ser
diu
ai això és la meva dona
la culpa no era la dona
diu que no ho ha fet bé
i tal
diu deixa'm que torni
i que jo li renyi
i no sé què i tal
i Tánatos
es deixa enganyar també
es deixa burlar
i llavors torna a la terra
i clar
ja l'ha burlat
per segona vegada
ara Tánatos a la mort
i viu molts anys
i al final
ja va morir de vell
i va ser quan li va fer
el càstig
clar
és la burla
és la burla a la mort
és la burla a la mort
per això està tot el tema
i després el segon llibre
que això no
això aquí ja sí que no investigues més
el segon llibre
que després es troba al lavabo
és el castell
de Kafka
ostres sí
que també és
és una miqueta
aquesta persona
i llavors
i llavors
ja veu que amb aquella noia
doncs igual no
però se li obriu la possibilitat
amb una altra noia
que és la que deixa els llibres
allà al lavabo
que és una pel·lícula
molt interessant
és una pel·lícula petita
és petita però té molta cosa
però està molt bé
i jo trobo que passar-les
nanos d'aquestes sedats
és una passada
és una passada
per comentar coses
així amb un aire així divertidet
i tal
però toca temes molt transcendentals
i parlar de filosofia
els nens
i amb molt sentit
de la transcendència
també
fantàstic
molt recomanable
molt bé
molt bé
bueno
doncs mira
jo he pensat
mira
no parlaré de David Puldós
i parlaré la setmana que ve
mira
al final m'he pensat
perquè em vull carregar
dues pel·lícules
molt ràpidament
i després parlaré
d'una altra més en sèrio
però res
utilitzaré un minut
per cada una
una es diu
La monja
ostres
mira
no he sentit
a ningú
que parli bé
d'aquesta pel·lícula
endavant
quina cosa
que podria
quina cosa
sabeu aquesta sèrie
de pel·lícules
que
Los expedientes
Warren
aquesta cosa
que s'ha inventat
i que van sortint
por ahí enredant
però és una cosa
dirigida per
Corin Hardy
que no sé
que conèixerà sa mare
a casa
o deu ser
una criatura
d'aquestes de sèries
que l'han fet
d'una pel·lícula
que ha sortit
d'alguna vegada
exacte
i és una cosa
és a dir
no et creus
ja la situació
una mena
de capellà
satànic
d'aquests exorcistes
que el Vaticà
envia
amb una
espera calla
amb un monestir
romà
on hi ha
unes monges
mig vampíriques
mig zombis
mig no sé què és allò
que va amb una novícia
que encara no té clar
si vol o no vol
i llavors apareix un senyor
que és francès
que viu allà
que li tira los tejos
a la novícia
i a partir d'aquí
entren allà dins
i apareixen les monges
per i assassines
i munten
un pollastre de nassos
però per què l'expliques
tu aquesta persona
ens vol estalviar
l'estona
i demà l'estona
que no val la pena
una cosa
no vol donar vista
però dos fanàtics
de les pel·lícules de terror
que se'n passen
qualsevol cosa
m'han dit que és
dolentíssima
i aquests tios
són indulgents
i li dius
bueno mira
amics que m'agrada
i li dius
és dolentíssima
no t'ha cregut nada
i que dius
però des del minut número 1
és que en cap moment
és que ni la monja
que surt per allà
dius
però què
tu vols fer una minensur
i tal
on vas amb aquest maquillatge
que t'assembles
no sé
anava a dir una pobra
despropósito absoluto
però bueno
clar vull dir
horrorós
per tant la monja
fora
no la veieu
directament
i l'altra
que bueno
la podeu veure
perquè és com
tiene gracejo
allò que es diu en castellà
és
mamma mia
una y otra vez
de mamma mia
d'Ava o no
sí sí sí
la primera
la primera
ve
a veure
a veure
una pel·lícula
ja sé que
un poco
tinc un punto musicaloide
que a mi em volen aquestes coses
no sé
és que em agraden moltes coses
a mi el cinema
mamma mia
la primera
estava molt bé
a mi
m'hi va passar molt bé
i la vaig veure també al teatre
quan va venir el musical a Barcelona
sí sí
jo també l'he vist
cap problema
mamma mia
la primera
i el grup de teatre del març nou
també la van fer
la van fer molt bé
la primera està bé
a veure
porta la pel·lícula
de Meryl Streep
i tal
bàsicament
i la gent que es mou al voltant
i és una cosa així fresca
estiuenca
que dius
bueno
apareix a l'elenc
dels possibles pares
de la criatura
que és el Pierce Brosnan
l'Estelan Skarsgård
i en deixo un
el Colin Firth
que aquests són els conegudets
vull dir
com a tal
i altra gent
i la Amanda Siegfried
que és la nena
en qüestió
què passa
doncs que recordem
que al final de la pel·lícula
no sé si m'hi equivocà
si a mamma mia
doncs li passa alguna cosa
o alguna cosa
que la segona part
és perquè la Meryl Streep
perquè imagino
que no acceptaria
la segona part
o no sé per quin motiu
puja al cel
és a dir
no és que sigui una verge
sinó que
a mort
a veure senyora
no sé si és per una malaltia
no sé
ara em ballo una miqueta al cap
perquè la vaig veure
fa un parell de mesos
i llavors
és la filla
que vol obrir
un restaurant
al lloc on la mare
s'havia forjat
el seu camí
per entendre'ns
allà amb una illa
d'aquestes
rotllo
Micono
Santorini
que dius
unes vistes
unes azules
una cosa
vull dir
jo
en Grècia
en Estadó Polar
l'anunci
de l'Oikos
aquell
qüestió
què passa
torna'm a la mateixa història
cançons d'Ava
que no sonaven a l'altra
com a Aba té 4.000 cançons
i les que siguin
i tal
i bueno
versions i tal
cantades
no sé no sé quantos
qüestió
que aquesta senyora
aquesta noia
el que fa és
obrir
aquest restaurant
i mentrestant
són flashbacks
constantment
de coses
que recorda
de la seva mare
quan era jove
una mica
aquesta qüestió
de la joventut
d'ella
i la joventut
de l'altra
i al final
tot això
acaba amb una gran festa
que arriben els pares
de diversos punts
de no sé què
de no sé quantos
i per rematar la festa
apareix
Txer
la cantant Txer
i actriu
clar
què dius
Comor
té 72 anys
aquesta criatura
i està igual
que quan tenia 40
és com la monja
brutal
brutal
exacte
exacte
és la monja
però quan li treuen
les tirites
al darrere
fa bròs
però clar
és una cosa
no pot ser
no no
vull dir
aquesta dona
de dormir amb gel
no sé
o directament amb cloroform
ara
a la nevera
a la nevera
quan es movia
es notava a l'edat
això sí
no podem negar-ho
perquè clar
la Txer era una senyora
que tenia ritme
i tal
però aquí quan es mou
és en plan
millor no me muevo
i tal
que se m'escapa
en els punts
que se mueva la càmera
exacte
sí sí sí
però bueno
a veure
per la estoneta
no està
millor era l'altra
la primera
és la novetat
això és repetir esquema
repetir
és voler
és voler
treure una mica
més d'hora
un filon
amb coreografies
molt
molt nyonyes
cosa que la primera
tenia una certa gràcia
en aquest cas
la segona part
no era
no val la pena
no val la pena
però bueno
sí que apareix
m'he destrit per llarg
recordo un parell de moments
amb un flashback
una mica així
més romàntic
però bueno
és el que hi ha
bueno
doncs
què fem
voleu que posem
una cançoneta
d'aquest bon home
a veure
vinga
i després seguim parlant
Jaume
te'n recordes
de la pel·lícula
de les monges embarassades
però
saps com has deia
finalment
no
Jaume
el documentalista
Nacho
ho has mirat
que bueno
amb el nom
hi ha algunes dubtes
tu colmojas embarassades
i ja veus que sortirà
no ho sé
dic jo
vinga
vamos para allá
bueno
mentrestant
escoltamos
escuchamos esta bella melodía
farem allò en plan
minutos musicales
allò que es feia
a televisió espanyola
a temps enrere
escuchamos esta bella melodía
esta bella copla
has de parlar
con una locutora
de continuidad
de aquellas tan revenidas
a continuación
a continuación
escuchamos
en nuestros minutos musicales
una canción
de un grupo
que hace rock
y hace mucha música
una música muy fuerte
se llama Queen
y la canción
Don't Stop Me Now
no
no
no
ha hagut un problema
perdoneu
amb la continuïtat
i és que
no és això
per tant
ara sí que sonarà
la cançó de Queen
¿vale?
I'm gonna have myself
a real good time
I feel alive
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
irgendwo!
Fins demà!
Fins demà!
o sigui perquè un s'ha guanyat
el Globus d'Or, l'altre ha guanyat els Premis Forqué
que és com l'Alteç Ara, diguem-ne
o sigui que van allò, trajectòria de col·ligió
exacte, una miqueta, per cert que
sapiguem que també aquest any que ve s'estrena
Cocodril Rock, que és algú semblant
però amb Elton John, per tant
s'està posant de moda aquesta història
de fer biòpics
d'èpoques concretes
i es veu que no sé qui és l'actor, no recordo ara
no era desconegut, es veu que també fa un paperàs
de nassos, vull dir, per imitar
aquest Elton John
És el que diem, ens falta David Bowie, ens faltan tota una sèrie
de monstres, vull dir que tenim
filon de grans monstres
que han mort, Josh Michael o d'aquesta gent
per fer pel·lícules, vull dir que
I grups també, clar, clar, evidentment
si això és el gran clàssic, cada any
et troben un d'un cantant o d'un grup habitualment
recordem Tina Charles
Tina Turner
Ray Charles, vull dir que
Ray, Tina, totes aquestes pel·lícules
que dius, bueno, mira, que passa estones també
Bueno, doncs què?
¿Nos hemos aclarado?
El documentalista ha dimitit
i no sabem res d'això
No ho tenim clar
Doncs a veure, per qui han de parlar de pornòcris
per qui han de parlar de la pel·lícula
de les monjes embarassades
i la Rosa, no me'n recordo com has dit, carinyo
Lucía y el sexo
Ho amanece con el foco
Ostres, doncs doni-hi-do
Tenim aquí un nivell una mica aixecadet, una mica guarro
Bueno, jo també tinc a parlar de les mentes peligroses
però bueno, si donen temps, parlem
És que se m'acopla en dues pel·lícules
Vinga
Sí?
Sí
Aquesta d'Ena se m'acopla amb l'altra
Vale
I sé que no em té res a veure, eh?
Vale, vale, però potser el millor
que a vegades fas l'unió
Perquè això de
Bueno, això de les embarassades
Sí
D'Ena
D'Ena
Aquesta és una pel·lícula que jo ja l'havia vist
I a més a més la vaig tornar a veure aquest dia
I la veritat és que em va decepcionar molt
Perquè falta un treball allà de
De fer-te, o sigui, de que provoqui la credibilitat
Sí
Quan ho estàs veient, eh?
Vull dir
Bueno, doncs quan trobem la connexió, doncs ho comentem
Vull dir, o si la setmana que ve o quan sigui
Si no vols comentar alguna cosa diferent
És la resistència al franquisme
Clar, no li do
Eh, que sí, que sí
Ai, per cert, una cosa molt, molt, molt ràpida
Jo recomano fervientemente, segur que l'heu seguit vosaltres
O si no el seguiu per TV3 a la carta
La gran il·lusió, eh?
Ai, què tal?
Està superbé, això, eh?
Sí, no?
O fan els dilluns, ara fan els diumenges
Dura res, 40 minutets
No hi és la història del cinema català des del principi fins ara
Clar, i...
No, no, català amb connexions, lògicament, amb Espanya
I amb altres punts, però bàsicament català, eh?
És interessantíssim
Ja dic, van començar des de la part, des de l'inici de tot
Des dels Lumiers, lògicament, però de seguida
Fructueix a l'Averd
Ja vull estar
Els amants banyos, el marrut
Vull dir, molt bo, eh?
Vull dir que, de debò, val la pena, eh?
Agafeu-lo, jo he seguit els dos i magnífic
Bé, doncs vinga, parlem de pornografia o de pornocracia
Pornocràcia
Pornocràcia
Pornocràcia
I abans, una punt fora de que m'hem recordat ara
Vinga, sí
Aquest cap de setmana estrenen
Sí
Mister Glass
Que és la nova pel·lícula de Nais Shyamalan
Anda
Sí
Que fa una barreja del Protegido
Adiós
Aviam
I múltiple, no fotis
Correcte
Oh, dius mío
Quina cosa
Jo m'he quedat així
Perquè a més a més s'ha ficat la Disney per mig
I ui
He fet així amb les mans
Veus si es poden veure
Correcte
Llavors surten tots els de les dues pel·lícules
Surten el Mister Glass, que és el dolent
El villano
És una pel·lícula de superherois
Però tamizada, no?
Per la creativitat de Nais Shyamalan
O destrossada
No sabem què passa
Això hem de veure
Aquest efectes no utilitza gaire
S'utilitza, però bueno, sí
Últimament sí
Aviam, d'una pel·lícula que era un tema puntual
Ara això, aquesta barreja
Això
Doncs surten
El bo, que és el superheroi del Protegido
Que és el Bruce Willis
El dolent és el villano Mister Glass
Que és el Samuel L. Jackson
Que estava en la cadira de rodes i tal
Un altre dolent és una de les personalitats
La personalitat més xunga i bestial
De múltiple
Una que es dirien la bèstia
O així
Al final surt així
Doncs bueno
Aquesta és un altre villano
I una altra de les noies
De les bones, diguem-ne
És la noia que sobreviu a múltiple
Amb tot això es fa una barreja
I surt no sé qui més
I bueno
I surt una pel·lícula
Barreja de dues
Molt per fans del director
I de superherois
Que ja veurem com
Però bueno, com a mínim
Mira
Jo com m'agrada molt
No s'ha deixat caure
I llavors el que fa múltiple és el mateix
El James McAvoy
El mateix, correcte
El McAvoy
Sí, sí, sí
El mateix
El mateix
Una barreja
I abans que no sortirà
Però la Disney per mig
Ja està
Dicho
Dicho
Pornòcracia
Vinga
Pornòcracia
Épica-nos guarreria
Guarreria
Bastant curiós
És un documental del 2014
Que ha passat per festivals
Que s'ha estrenat fa poc a Netflix
Vull dir, ja està
És un cinema documental
En un sentit més clàssic
Vull dir, aquí formalment
Molt, molt
Com és un documental
Que ha fet per una
Ex-actriu porno
Que es diu
Ovidi
Suposo que ha agafat el nom
Que tenia la guerra
Ara és una actriu
Una documentalista
Escriptora francesa
Que és una mica reconeguda
I ha fet un reportatge
Bastant incisiu
Sobretot a la indústria del porno
Ja no la que potser
Tenim a la ment
Que era la indústria dels 70
Que també
La de Boogie Nights
Per exemple
Sí, sí, sí
Genial pel·lícula
Això ha evolucionat
I ja no té res a veure
Clar, estem en el 2018
Vull dir, les tecnologies
L'auge d'internet
Diguem-ne
Ho ha destrossat
Ho ha canviat tot
I bueno
El que pateix en aquesta pel·lícula
Amb una sèrie d'entrevistes
Amb molta gent
Que està ficada
Des d'actrius
Del món del porno
Des de
Periodistes
De l'Espigle
Que han fet investigacions
Des de gent
Que ha estat en el món
O sigui
Antics productors
Del món del porno
I tal
Doncs fa un overview
Que és el següent
Diguem-ne
Això que coneixíem abans
De les productores porno
Que estaven al Valle de San Fernando
Allà a Califórnia
Això s'està acabant
Perquè per un costat
La gran crisi
Que va haver
Que ha afectat
A totes les esferes
Del capitalisme
Diguem-ne
Occidental
Que és la crisi del 2008
Es va carregar
Moltes empreses d'aquestes
I després
El tema del porno
Per internet
Doncs se les està carregant
Les que queden
Diguem-ne
Jo em vaig quedar
Dic
Ostres
Diguem-ne
Que la producció
Se l'estan carregant
Perquè
No hi ha manera
De competir
Amb els servidors d'internet
Que és bastant curiós
Tot l'entramat
Diguem-ne
Això que va començar
Com uns tios
Que sabien molt d'informàtica
I van començar
A fer streaming
Streaming és
Posar contingut en línia
Diguem-ne
És la paraula tècnica
Sí
D'aquest porno
Diguem-ne
Una mica ja de pagament
I bueno
I era un tema més de canal
Només
Bueno
Però ara el canal és diferent
Diguem-ne
En comptes de veure-ho
Per anar al cinema X
Diguem-ne
Doncs ho veus a casa teva
Diguem-ne
Doncs això ha evolucionat
I al final
S'ha transformat
En una indústria
Que el que fa és
Vendre gratis
El porno
Que té contactes
Amb les
Amb totes
La indústria del porno
I el que fa és
Piratear
Així
Salvajamente
Tot el que troba per allà
Contingut
Contingut gratis
Contingut gratis
Contingut gratis
I diem
I en quin objectiu
Doncs
El de rentar calés
El de què?
El de fer
Una rentada mundial
Sí
De diners
D'altres orígenes
Onda
En el documental
No queda clar
Els orígens
Però clar
Evidentment
Pots pensar una segona cosa
Per què?
Perquè tot això és
Hem muntat
Tot un entramat
D'unes empreses molt fosques
En què hi ha una gent
Bastant estranya
Que ha comprat
O sigui
Hi ha una empresa molt desconeguda
Que es veu que tot
Allà citaven un munt de portals
Que si Pornhub
Que si no sé què
Que si el Hamster
No sé què
Tot això
Tot aquests portals
Són més coneguts
Com a mínim de vidres
Hi ha com unes empreses
Per aigües
Que estan per sota
Que són una mica rara
És una empresa com aquella
Com la Jalibarto
Aquella que tenia el Xeni
Que són empreses molt rara
I això què són?
Saps que una empresa
De l'anticristo
Està ja manipulant
Allà la humanitat
I tal
Són empreses que estan tal
Que el que es dediquen és
Jo tinc una empresa
Que està
En les cistes caimant
En Sociedat
Que
Els servidors estan a Canadà
I que el que fan
És vendre
Contingut
A servidors d'Europa
I tal
I el que estan és
Amb aquest tràfic
Dicem de dades
Perquè a cap i a la Fies
Jo et passo
No sé quantes megas
De vídeos
Al mes
I tu
Me les pagues
És la mateixa empresa
Amb un altre conglomerat
Me les pagues
En aquest moviment
De calés
Amunt i avall
Clar
Diu que això
No se puede
No se puede rastrear
Diguem-ne
Perquè
No tens molta manera
De saber
Quants megas has passat
O quantes vegades
Has reproduït
Això està una mica fosc
I tal
I diu que això
Al final
Clar
Si tu tens dinero
Del narcotràfic
O de la prostitució
De les drogues
I vols fer una rentat
De tot aquest entramat
Doncs el passes per aquí
I diu que
Que això
És difícil
De demostrar
Però que tot aquest entramat
Està preixat per això
Ostres
I això
Donant un munt
De porno gratis
A medioplaneta
Primer això
Estan rentant diners
S'estan carregant
La indústria
Del porno tradicional
Diguem-ne
Que bueno
Que estava i tal
Que s'havia de pagar
Aquesta indústria
Sí
Que potser
Era més innocent
Que estava més controlat
Perquè això és un tema
D'adults
Això et pot agradar
Més o menys
Però era d'una altra manera
Era un negoci
I ara el tema
S'està descontrolant
Perquè clar
A més ara
Amb la pressió
D'aquestes empreses
Que estan tancant
I que cada cop
Es fa menys
Doncs ara
Les pràctiques
Són més extremes
O sigui
El porno
El porno
Ara és més extrem
Las actrius
Tien allà
Diu
Clar
Aquí
Te tienes que
Pinchar
Para aguantar
Una elección
No sé cuántas horas
T'has de prendre
Son fortes
Que són coses fortes
T'has de prendre
Dilatadors
Per aguantar
No sé quins tamaños
Unes coses
Que deia
Això està clar
Però per això
Tot aquest esquema
Tot aquest esquema
De porno gratis
Que està
Manxacant
Aquestes empreses
I deia
Que el tema
Ha evolucionat
I que ara
El negoci
Diguem-ne
Més
Real
Diguem-ne
Són les càmeres
Les càmeres personals
Les webcams
Sí
Que això diu
Que abans
Tot el negoci
Del porno
Estava a Hongria
Que hi havia
Tot una quantitat
De productores
Hongria
I el Vall d'Esan Fernando
Allà a Califòrnia
I que ara està
Tot el tema
Del webcams
Està a Romania
I a Colòmbia
Ostres
No sé per què
Perquè suposo
Que també
Hi ha una explotació sexual
I unes dones necessitades
I que són
Països pobres
I tal
Clar
Que ha sortit
Romania
Ha sortit
El dron d'acero
I hi ha moltes històries
Colòmbia
Saben que és un país
Complicat
I tal
Tot això també genera
Una dinàmica
Però diguem-ne
Que seria el negoci
Més normal
I visible
En el sentit
Que tu
Dones un servei
I cobres uns calers
La resta és tot
Humo
Que s'està fent servir
Per una altra cosa
I que està completament descontrolada
També hi ha homes
Imagino
Que estan en aquesta idea
Sí
Imagino que també hi haurà homes
Que utilitzen les camps
Per fer també
En un sector més gai
Sí
I no somment
Són una cosa femenina
No
No
Evidentment
Però
És que sí
Que està molt orientat
Més orientat
A public masculí
Potser en aquest cas
És el que explota més
Perquè al cap i a la fi
És public masculí
Que explota el tema gai
O que explota l'altre tema
I tràfic de dades
És a dir
Aquella gent que entra
En aquests espais
Això també jugarà
En aquest tema
Com
Què vols dir
De informació
És a dir
Clar
La persona que entra
Aquesta persona
I diria
Sabeu que hi ha espais
Espies d'aquestes
Igual ja se queden les cookies
No és aquesta la idea
No es vendrà un producte
El documental no deia això
El documental és que hi havia
Un entramat aquí
Que estaven fent tràfic
De
Dic
Jo venc
No sé quants vídeos
Que són
No sé quants megas
Lligues
Al minut
Al mes
El que sigui
Te les ven
Des d'una empresa de Canadà
A una empresa d'Europa
Que al cap i a la fi
L'empresa té els servidors de Canadà
Però té
A les sisers caimant
Té la societat
I el domicili fiscal
Tot aquests entramats
Que al final
S'estan movent diners
Justificats
És allò com les copes del bar
Diguem-ne
Que tu quantes copes has servit
Jo he servit
80 copes
No es pot controlar
Seria l'equivalent
Quanta transferència de dades has fet
Tota aquesta transferència
I me l'han pagat
I llavors he retornat
I tornen
I són diners que estan movent-se
Amb un llavall
I que estan fent servir
Per esblanquejar
Unes altres coses
I em vaig quedar
Dic
Curons
Déu-n'hi-do
Sí, sí, sí
És un altre món
No es coneixia
I és un tema que dius
Mira, val la pena
És rigorós
Està ben fet
I dura hora i pico
Però molt bé, molt bé
Molt interessant, eh?
Pornòcres, sí
I és a dir
Està a Netflix
O si no el podeu baixar
Jo vaig veure una cadena d'aquestes
Sí, sí, sí
Segur que es poden mirar
I molt bé, fantàstic
Molt bé
Bé, i no deixem el tema del sexe
En aquest cas, no?
Lucía i el sexe, Rosa
Molt diferent
Molt diferent
No tens res a veure
I és que, perdoneu
Però jo flipo molt
Que s'intenti donar una normalitat
A uns temes
I aquí és un abús enorme
Sobretot contra les dones
Sí, no, clar, evidentment
Però aquesta normalitat
No és normalitat
És una realitat
Exacte
És una realitat
Però sí que és cert
Sí que és cert
Que el component que sigui gratis
Està traient-lo de la normalitat
Perquè, clar, si tu et donen una cosa
Completament gratis
Això no ho aturaràs
No, no, clar
El preu sí que atura, no?
Perquè ja tal
Però si tu pots accedir
Un contingut
Sense cap
A més a més d'ella
Em diu
Mira, abans
Tu anaves a un cinema
I et demanava el DNI
I diu
Ara, tu pots entrar
Qualsevol nen de 8 anys
És molt fàcil
Pot entrar
Accedir a qualsevol tema
Deia
Deia
La majoria de les webs
Només et demanen
Però ja sigui això
Ja sigui abusos a menors
Ja sigui
És que és una barbaritat
El que internet suposa
Vull dir
Però sempre que comentem aquestes coses
Jo penso que sí que hem de fer
Una miqueta també aquesta reflexió
Tu mateix ho has dit
En aquests països
On hi ha dones
Que clar, econòmicament
Llavors s'han de dedicar
Això no ho hem d'oblidar
Màri
I no oblidem mai
Tampoc la quantitat
Sobretot
Actrius
Sobretot
Dones que s'han suïcidat
D'actrius d'aquest cinema
Vull dir
I no és res
Ni mojigato
Ni molt bé
No, no, no
És una realitat
És una dada real
El que està clar
El que deia el Nacho
I el que et comentaves tu
És a dir
Hi ha un moment en què
El consumidor d'aquest tipus de pornografia
Ni es planteja en cap moment
Que aquesta criatura
És un abans d'aquest tipus de negoci
Clar, clar, és terrible això
Que s'està donant molt
I això no és
Però és que el món de la pornografia
Per a les vegades sempre ha sigut així
És que això ha sigut des de
Mira, justament
A la gran il·lusió
Apareix
És a dir
A la gran il·lusió
Vull dir
Les primeres pel·lícules pornogràfiques
Que al fons 12 és
El 13, no recordo ara
Sí, 13
13 és el que consumia aquestes pel·lícules
Que fa el Ramon Banyos
Que és un dels grans allonsis
Són prostitutes i els seus proxenetes
És a dir
Els que s'aprofiï
Sí, sí, això diu
És mateixos
És els que ensenyaven
Clar, clar, clar
És l'ofici més antic del món
Però vull dir
Que es pot tractar del tema
Però se'n s'oblida sempre
Que és això el que suposa
Evidentment
Llavors aquestes prostitutes
Pobretes meves
En aquella època
Doncs eren la capa social més baixa
Que hi havia
I que s'havien de dedicar a això
Doncs per desgràcia
No?
Vull dir
Per el que sigui
O perquè la vida et porta
Jo què sé
Però és terrible
És terrible
És un àmbit
Que si analitzes
Batellaries els pèls
I tant
L'ofí del sexo
Bé, l'ofí del sexo
És tot el contrari
És tot el contrari
És una dona que disfruta del sexo
És una noia jove
Perfecto
No sé ben bé
Per què va anar a parar l'ahir
No sé què ha passat
Ja va anar
No me'n recordo gaire
Suposa que és Ibiza o Formentera
És Formentera
És una partícula del Rollo Medel
I, bueno, ja va para allà
És ja un trámate
Allà de la història
Des de la història d'amor
O d'amor
O la relació que té
Amb un...
¿No?
I Amal
¿Cómo es diu?
Ay, sí
Ah, ja ho diré
Ah, ja ho diré
Sí, la Paz Vega i el...
Sí, Paz Vega i el Millán
No, Millán, no
¿Cómo es diu?
No, no, no
Bueno, mirarem
Sí, sí, sí
Es que vosaltres
Vosaltres que també estan
A mi què dan els anys 70, 80
Sí, sí
Ulloa
Ulloa
Tristan Ulloa
Tristan Ulloa ara
Sí, sí, sí
S'ha apregut
És una miqueta, clar
No al cinici, sinó
Bueno, la...
Jo què sé
La...
La consolidació
La consolidació
Bueno, de les relacions
Entre iguals, no
Entre homes i dones
Sense que hi hagi cap relació
Necessita de casar-se
Ni res d'això, no
I és una miqueta
Clar, a més amb la illa
On està ambientada
Doncs està molt clar
A més no hi ha ningú
És l'època que no hi ha
Ni turisme ni res
Està la casa d'Egos
Pazallà
I, bueno, no
I, bueno, doncs
Està molt bé
Després, ja clar
Ho arreglen una miqueta
Amb el tema
Que ell és escriptor
I té una història
De que
És una història seva
Una seva persona d'ell
Però a la vegada
També està
Ell està vivint
Dins de la seva novel·la
O sigui
Paral·lelament
L'està escrivint
Però també l'està vivint
Perquè clar
Suposa que és ell mateix
Que ha tingut una relació
Anterior amb una altra
Amb una altra dona
Que és la de Jan
Nimsry
Sí, la de Jan
Que també
Ja sabia que era embarassada
Té una nena
Apareix també una nena
Que també es diu Iuna
Casualment
Com a l'altra pel·lícula
Que he comentat abans
I, bueno, clar
És també
Descobrir també
La seva paternitat
I, no sé
Ell també
Una mica
Una visió així
I una mica
Però, bueno, està molt interessant
I, sobretot per l'època
Aquesta pel·lícula
És del 1900 i alguna cosa
Ja fa 20 anys
De 9 anys
D'aquesta pel·lícula
I, en el seu moment
Va ser com molt
Molt novetat
I molt novedosa
Tot el tema
De tractar
Això de la sexualitat
Una mica explícit
No s'ha vist
Des del punt de vista
Explícita
Perquè
Hi ha una reacció
I no és ell
És un doble
No és el distanujoa
Això va ser
Jo recordo
Això al fotograma
S'ho vaig llegir
En la seva època
Que els dobles
Dels nusos
No eren
Ni de Paz Vega
Ni ell
Vull dir que
Home
Aquest senyor
Era un actor
Seriós
Ojo
No vol dir que
Que un actor seriós
No pugui tenir una reacció
Evidentment que sí
Però, clar
Potser no va voler
I un lluny d'opagat sí
Clar, veus
És això
És la diferència
Clar, clar
Una mica
És aquesta cosa
Això és molt típic
En moltes pel·lícules
Quan apareix aquesta cosa
Ja no és la típica pel·lícula
De que venen les suecas
No?
És el que s'havia fet fins allà a veure
La fredolanda
La fredolanda
No hi ha aquestes coses
No, no, no
Ara ja era un tema
Era un tema
Traactat amb més normalitat
Ja de dir
Això et rius
Perquè és tan ridícul
Perquè és que diu
És que sembla que estan fent una paròdia
O sigui
No pot ser
Això no pot ser
Això sí
Això sí que és una incursió
Ja com veure la sexualitat
Ja com més natural
Com més normal
I ja està
Per part de homes
Com a dones
Ja està
Molt bé
Fantàstic
Doncs res
Ens quedan 30 segons
Què podem fer?
Podem cantar alguna cosa també?
No, no
Doncs bé
Ens trobem la setmana que ve
Deixem una miqueta de música
Tenim a cuin de fons
I apa
Ens trobem
Que vagi bé
Molt bé
Vinga
Bona nit
Adeu
Bona nit
La direcció autopassada
ha fallat el que semblava més fàcil
la passada Messi, el Barça ara pressionant
no deixa sortir el Llevant
el partit ja agafa una mica l'aire que li interessa
l'equip de Valverde
27 minuts de la primera part, 0-0 el cap 9
a l'anada el Llevant va guanyar 2-1
de moment, per tant es classifica el conjunt
Valencià
Costa que marque el tenent debut del Barça
Messi, Coutinho i Dembélé ja havien estat titulars
en dos partits més aquesta temporada
però entre els tres només han fet un gol
quan han sortit junts d'inici
Va ser Messi contra el PSB
A jugada d'atac del Llevant
la centrada