Ràdio de Sant Lluís durante 8.1
Doncs benvinguts un dijous més aquí a l'Apilònia, com se n'ha, amb aquesta magnífica música, que mai diem de què és la música, eh? Jaume i Rosa.
No ho diem.
Mai ho diem. És de Michael Nyman. Això és Michael Nyman, és de la banda sonada del piano, i per si algú la vol, allò, amb aquestes modernitats del d'Spotify i tal, si algú vol saber, la cançó es diu Here to There.
Què vol dir? Pues aquí estoy para, no sé què, no? Here to There, aquí estoy, no? Aquí estamos, no? És una frase feta.
Sí, una frase feta d'aquestes, així com a anglesa i tal.
Tots aquí estem per servir-vos, eh? Amb comentaris que us poden ser enriquidors.
Per motivar-vos.
Exacte, per motivar-nos, això mateix. I res, doncs avui som els tres de Castella, que li diuen, eh? La Rosa Alcalá. Hola, bona tarda.
Què tal? I el Jaume Vidal. Sí, bona tarda. I el Xesco Ramos, eh? Vull dir que està aquí a l'altre costat, com sempre, de la Peixera, eh? Algun dia estaré a l'altre costat.
Fa de nemo, fa de nemo. Sí, sí, sí. I avui parlarem d'una cosa molt important, que no només tot el llarg de l'estiu vam estar una hora com estarem avui junts i parlarem i tal, sinó que vam estar quatre dies.
I tant. I això és el primer que farem. Quatre dies de convivència intensa. Això és el primer que farem, segur.
Sí. Però després seguirem parlant. No ho volem crear. Exacte, però això ho farem ara mateix, eh?
Com? A veure. No ho volem crear. No. Home, jo crec que sí que ho farem.
A veure, que tampoc pensi la gent que això és una secta. I passar el programa, quan la condició sigui estar tot el dia junts, eh?
Vull dir, ni això, vull dir, perquè també pot sonar. No, però així ja dic jo, unes convivències.
Clar, exacte. Unes colònies, no? Unes colònies. Això, sí.
Home, ja ho semblava. Hi havia moments. Sí, sí, sí.
Mira, idílica, pastor. Home, i tant. Mira, mai millor dit.
Exacte. Quan sortíem a aquella casa dius, escolta'm, què fem?
El kiki-diki del gall i el burro i l'asa aquest.
Ai, ai, ai, ai, ai. A l'asa català, eh? Era asa català, però autèntic, autèntic, eh?
Hi havia dos, eh? Dos, dos, dos.
Un portava el cap així, unes... Bueno, escolta'm, i si parlem del tema allà de les vacances?
Ja farem el sumari després, eh? Perquè ja comencem.
Jo suposo que tu vas arribar a saber qui és el que cantava i l'asa, perquè no eren tots dos, no?
No, no, era el gran, era el gran. Era el gran, sí, sí. Ui, que m'agrada de quina manera, eh?
Sí, sí, sí. És que li vaig fer, fins i tot, fotos i tot, a l'asa, per fer il·lusió, no?
Ja t'ho portava com un barret, semblava així com floretes, no? Era com si fos petitonet, era com un burret.
Segurament el fill. El que em va fer molta gràcia de la casa és que vaig haver de donar una volta solet per allà.
Exacte.
Un plan explorador.
I vaig descobrir de l'or que ens alimentaven.
Exacte. Ah, mira.
Estava boníssim després tots els tomàquets.
Però escolteu una cosa, això sembla una conversa entre amics, expliquem-ho.
És a dir, vam fer un viatge a la Vall d'Aneu, ara seguim vosaltres.
A la Vall d'Aneu per mirar, bueno, una mica la zona, no?
La zona, no? El romànic, la natura...
I això que explicàvem era una casa rural a Escòs, una població que són quatre cases, mai millor dic, no?
Abans d'arribar sort, en trencant cap a les terres.
22 persones vivim.
22 persones, imagina't quina festa, eh?
I llavors, bueno, és això. Llavors, allà era la nostra base i a partir d'aquí agafàvem el cotxe i anàvem a veure tota la Vall d'Aneu, no?
I anàvem a agafar el cotxe, oi?
I vinga amb un i vinga avall, vinga amb un aquell carrer, vinga aquella carretera, no?
Vinga a veure el poble, vinga a veure el romànic, vinga a veure el romànic, vinga a veure...
I tant, i tant, però va ser molt maco, eh?
Van veure a Isil, amb Sant Joan d'Isil, l'inglècia que és del trànsit del romànic al gòtic.
Senyora, amb aquell pont, no oblidem el pont, que és molt xuli.
Efectivament.
A Estar i d'Aneu també, vam veure a l'església de Santa Maria d'Aneu.
Sí.
A Isabarre també, a Sant Llorens.
A l'Ost d'Isil també, no, sí, sí, a l'Ost d'Isil també vam passar, València d'Aneu, a Són, Són també és preciós.
A Són, sí, Són va ser preciós.
Que vam anar a veure a l'església de Són, amb un torreó que feia...
Exacte.
Perquè, clar, eren entre cases de vigili i totes de vigili.
Allà vam trobar a faltar la jaqueta, eh?
Clar, clar, clar, clar.
I després a Són és interessant el que té Caixa Catalunya, que és Montnatura.
És un observatori astronòmic, guapíssim.
A més, té qui tingui criatures o no, és igual.
Té per dormir també i per fer activitats amb els nens.
És com un albergue, no?
Sí, és com una mena d'albergue.
Molt xulo, eh? Molt modern.
Pots anar allà, pots sopar...
I després hi ha aquestes sessions d'astrologia, d'astronomia.
Sí.
Hi ha un petit planetari interior.
Ah, hauria de ser una mica més gran, no?
Sí, és petit comitè, és una miqueta el que tenen allà al Cosmo Caixa, per exemple.
No, però en plan una mica més petitet, però bueno, està bé per fer quatre explicacions.
i després l'interessant és quan surts a fora a fer les observacions directes, no?
Uf, a plena nit.
A plena nit.
Quantes estrelles que hi ha aquí d'alors.
Quantes estrelles, sé, amb aquelles nits tan netes, no?
I després vam anar a veure el telescopi gran.
Que bé.
Que allò va ser impressionant, eh?
Sí, allò és molt maco.
Veien les Nereides, no?
Les Nereides, Saturn...
Es veien els anells, eh?
Ens van explicar per què és la pluja d'estels, no?
O les llàgrimes de Sant Llorel, no?
Les Perseïdes, no?
Sí, sí.
Vam veure, no?
Ah, és molt xulo.
Això va ser impressionant.
Va estar molt bé, molt.
Sí, sí, sí.
I sobretot la convivència en una casa, francament, jo penso que idíl·lica, eh?
Sí.
Aquesta vegada va ser, francament, engraçada.
amb un component familiar.
És que després, en tot cas, parlem d'art, no?
Però aquell component familiar amb les dificultats que existien allà, després, quan parlem de la novel·la que tu dius, que parlarem avui, també en podem parlar d'això, en definitiva, persones que amb dol havien perdut la seva capacitat natural de reaccionar i tal.
Però, en fi, em va semblar molt bé.
No, és que va estar molt bé, vull dir, que en refereixo, que el que és al voltant, a més, també vam estar un dia a sort, vam estar al costat del riu, no?
Sí.
Recordeu, vam anar a l'estel de Sant Maurici.
Sí, a Escaló, també, i al monestir de Sant Pere de Borgal.
Ens hem de deixar una cosa, eh?
Sí, sí, que és veritat.
Ens hem de deixar una cosa molt important.
Quan vaig arribar a casa, vaig dir, mmm, em vaig recordar de tot.
Ol.
El monestir de Gerri de Salt.
Ah, sí, és veritat.
Es veu que és espectacular.
És molt maco.
Sí, però era perquè per dies no ens donava temps de veure-ho.
Jo l'ho he vist.
Perquè hi ha alguns que eren en dies concrets de la setmana.
Ah, deus això, deus això.
Per exemple, només a les dimarts al matí o tal dia a la tarda, i clar, si tu no estàs allà en aquell moment, doncs no pots veure-ho.
Clar, és que quan vaig arribar a casa, no sé per quin motiu, vaig veure-ho i dic, ostres, no està tan organitzat o tan...
O potser no arriben tantes visites com a la Vall d'Avui.
No, clar, clar.
L'hem passat a la Vall d'Avui, sí que era continu, estaven oberts sempre, matí i tarda, totes hores.
En canvi, a la Vall d'Aneu, no, hi ha uns horaris molt fixos, més limitats.
I sembla com si fos una mena de promoció, diguem, de gent que és com autònoma o algú que ja està allà, llavors arribarà un acord, no?
Vull dir, és com que unes hores estan...
Segurament, segurament, és com si fossin una associació de protecció.
A mi, si em permeteu només una petita cosa, quan vam estar al llarg de Sant Maurís i alguns punts més alts...
A l'estat en Ratera, vam pujar, caminant...
La veritat és que vaig tenir la sensació que, malgrat massifiquem, perquè allò era com el Passeig de Gràcia,
igual com me'n recordo quan vaig estar a la Pica d'Estat, ja fa 25, 26 anys, fa ja.
I, bé, una jantada i tal, però com es conserva de vella?
Sí, com a mínim hi ha el respecte a la natura.
Exacte, vull dir, o sigui, som capaços, si no anem per negoci, sinó a gaudir de l'espai concret i de l'art,
perquè no dir-ho, també, ara tot seguit en parlem, no?
És aquest respecte per la natura, no? Com ho sabem fer, això?
I tant, i tant.
I tot amb els taxis que pujan i baixen, però que són...
Clar, però passant pel seu espai determinat, està tot marcat, no?
I llavors, quan nosaltres fèiem el camí aquell de circunvalació i tal, no?
Aquell camí és espectacular, dur, eh? És duret, eh?
És dur, perquè jo mai he fet un camí tan complicat com aquest, sincerament.
Jo en vaig fer un altre, eh?
I a vegades jo vaig passar por, eh?
Jo a vegades com sigui jo...
Clar, perquè tens com una mena de pedrera, també, que més o menys ve, hi ha un sander.
Aquella pedrera fa molta angoixa, jo penso, jo no sé, amb tots els meus respectes,
com més d'un no ha caigut aquí cap avall, eh?
Perquè allò és fàcil.
A vegades ja sí, eh?
Perquè...
Si que hi hagués, t'asseguro que ho arreglaríem.
Ja, ja, doncs no, doncs no ha hagut de passar.
Però és tan fàcil, perquè és tan estret i allò és pedra, vull dir que,
menys mal que no, que no plovia, perquè allò en pluja, allò és una pista d'esquí, eh?
Ah, però no hi vas, no hi vas, no hi vas.
Bueno, però tot passar, que estàs tranquilment, que et cau un xàfec, no?
Jo patia, dic, a veure, no és el cas, però m'inferia una miqueta de por.
Clar, sí, sí, vull dir que és una cosa molt interessant, no?
Bueno, doncs una miqueta m'ha explicat, no?
I una cosa interessant també és el joc de dames.
Ah, sí, sí, és veritat.
No me'n recordo molt bé quins personatges femenins eren,
però és una...
Sí, va ser una miqueta...
Una iniciativa d'historiadores d'allà,
bueno, que està en la turisme,
a Mur, per exemple, al Castell d'Amur.
Al Castell d'Amur, que va ser molt maco, eh?
Que era molt maco, i la guia, la guia també,
la dona també ens ho ha explicat molt bé,
i és com un triangle que uneix la ruta dels tres llocs emblemàtics
on les dones tenien una especial importància i un peix històric, no?
Però a nivell de dominar fins i tot i de manar.
Això era Santa Maria d'Aneu?
Santa Maria d'Aneu, el Castell d'Amur i Sant Pere del Burgal.
Sant Pere del Burgal.
I Sant Pere del Burgal.
Llavors t'explicaven el nom de les senyores,
que jo ara no me'n recordo perquè han passat dos mesos
i ja la memòria no la tenim tant.
Però això segur que si s'entra a la web de turisme al d'Aneu,
doncs explica, no?
O sigui, la història vista amb els ulls de dona
de la importància històrica que van tenir
i que eren elles les que realment...
A veure, no només era perquè el marit anava a fer la guerra
i llavors elles es ajudaven al càrrec del Castell i de les Terres,
sinó perquè fins i tot és que realment elles
això ho organitzaven i portaven tot endavant, no?
I sobretot a nivell de resistència, no?
No, clar, exacte.
I també dir que, clar, el Castell d'Amur...
de Menecenda o no sé quina història...
Sí, bueno, avui és que això no me'n recordo un poc jo ara.
És qüestió de mirar-ho, però es diu joc de dames.
Joc de dames, no?
Perquè eren tres, no?
Està molt ben pensat això.
A tres jocs diferents.
És una mica buscar-li una altra lectura,
el que seria purament arquitectònic i purament artístic
o purament històric, no?
Vull dir, buscar-li la volta, és a dir, el paper de la dona, no?
Tant dins del món, en aquest cas, de la història,
però també, en aquest cas no, coincidiria,
però en altres èpoques del temps,
en el moment de la història de l'art, també, no?
Que és molt interessant, no?
Clar, o llibres que havien escrit historiadores,
a veure, recordant i estudiant el paper de la dona
en aquell moment, en aquell moment històric, no?
I, en canvi, no es publiquen, no?
O costa de reconèixer les dones historiadores
i no se'n donar la rellevància que tenen, no?
Molt, molt, sempre.
Això està horífic tant amb...
Evidentment, gràcies a Déu, al segle XX,
us puc dir, i això per experiències de la facultat d'Història,
que hi ha més historiadores que historiadors.
Potser amb la història de l'art no tant,
però amb la història, en general,
hi ha moltes historiadores.
És curiós, perquè tu, quan et tires als professors,
hi ha més índex de dones que d'homes,
i totes aquestes dones han escrit,
encara que siguin llibres, evidentment,
i han escrit assajos,
i han escrit aportacions en revistes especialitzades i tot això.
Però és molt interessant.
Jo sempre dic que cada època té les seves dones,
i jo, quan faig els cursets aquí a Can Genestà,
sempre intento deixar un espai, com a mínim,
si és el cas, clar, perquè a Medieval és més difícil,
però, per exemple, jo ara faré aquest trimestre,
farem el tema dels impressionistes,
i he deixat preparat les dones impressionistes,
les tres, o dos en concret,
pintores més conegudes,
la Bert Morissot i la Marie Cassatt,
que era nord-americana,
i la Eva González,
que és una que li va ensenyar a Manet.
És a dir, dones que han quedat,
no tant amb l'oblit,
però sempre es parla dels grans,
i sempre, quan és la dona en si mateixa,
fins al segle XX,
costa molt trobar a dones artistes
que tinguin referència a Frida Kahlo,
etcètera, etcètera, no?
Jorge O'Keefe,
d'aquesta gent que tenen molta, molt, molt...
Ara, explicant com expliques això,
per això em va agradar tant la pel·lícula
Tres Colors,
vermell,
no, era vermell,
el blau,
la de la Vinoche.
És la sensibilitat allò,
allò és increïble, eh?
Descubrir la realitat
i paral·lelament ser creador,
si és que ja no...
Però és que en si mateix,
jo crec que va ser una petita obra d'art,
això,
això és un petit quadro,
vull dir,
aquesta pel·lícula.
La oestèricament és preciós.
Home, és preciós,
preciós, preciós.
Bueno, doncs seguim una miqueta,
ja hem comentat una miqueta,
doncs això,
això,
simplement,
fer una joguesca ràpida,
vull dir,
amb l'aspecte de que parlàvem,
i ja deixem això,
del tema del Castell de Mur,
vull dir,
recordem que el Castell de Mur
estava el castell,
i també estava l'església romànica,
i hi estaven aquelles pintures
que estan a Boston,
al Museu de Boston,
doncs la gent,
primer que, clar,
hem de dir que Mur
no està a la Baida Neu,
està cap a Trem,
recordem,
entre una cosa i l'altra,
entre la Baida Neu i Trem,
si no m'hi equivoco.
Sí, a prop d'Àger.
D'Àger, exacte.
A l'Àger li diuen,
ja ho pensaré.
Clar.
No, ho dic per si algú vol anar
que no pensi que està...
El Montsec,
no ho dic,
el Montsec,
si no m'equivoco,
és el Montsec,
a tot aquell terreny
es diu Montsec.
Ho dic perquè hi ha un llibre
de Martí Gironell
que es diu Estrapo,
que és molt petit
i molt interessant
i molt fàcil de llegir,
que entendrà tot el que va passar
a nivell,
sobretot de les pintures
que hi ha a l'església d'allà.
Bàsicament ho dic perquè la gent,
si vol fer un viatge,
doncs que una mica
s'agafi aquest llibre,
se'n vagi allà,
que li expliqui a la noia
que ho va fer molt bé,
d'allà del castell de Mur
i de l'església,
i a partir d'aquí,
doncs això.
Molt bé.
Bé, seguint per andar,
farem un esment ràpid
d'un museu que l'altre dia
comentàvem,
ara m'he comentat amb la Rosa,
diu, millor hi ha estat allà,
no, em sona,
i el Jaume,
em sona també això i tal.
Clar, és el que diem,
a vegades marxem fora
i no veiem el que tenim aquí,
vull dir que
jo sempre és una crítica que faig,
no?
I bé, hi ha un museu a Vilanova
que es diu
Museu Víctor Balaguer,
Biblioteca Museu Víctor Balaguer,
és molt important aquest concepte,
perquè aquest polític i escriptor
Víctor Balaguer,
a l'any 1884,
és un dels primers museus
que hi ha a Catalunya,
és a dir,
primer museu, vull dir,
construït com a museu,
una cosa és que sigui un espai
que s'adequa per un museu,
per exemple,
el Parlament de Catalunya,
abans de ser Parlament de Catalunya,
havia estat,
recordeu,
caserna militar l'any 1714,
quan el tema de la ciutadella,
i es va convertir en museu d'art modern,
fins que ara van posar el manac,
i després es va convertir en el Parlament,
però en refereixo que era un espai
que es va adequar.
Però fer un edifici,
de nova planta,
clar,
de nova planta,
és dels primers,
aquest juntament amb un altre,
que és el Museu de Geologia,
que també està a la ciutadella,
i és un edifici molt curiós
perquè és espectacular,
és un edifici d'aquests,
del període,
que es diu Neo,
és una barreja entre Neo Egipci
i Neo Grec,
és una cosa molt curiós a l'edifici,
és molt peculiar,
és una cosa d'aquestes rares,
i és un espai que,
sobretot l'important és el llegat
del senyor Balaguer
a la biblioteca,
la biblioteca és espectacular,
totes la biblioteca,
i jo mataria
per tenir una biblioteca com aquella,
vull dir,
perquè els llibres són...
Jo no.
Bé,
absolutament no.
No,
no,
no,
és un dia,
és l'expressió.
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
que després s'ocupen molt d'espai.
Clar,
clar,
clar,
clar,
no,
sí.
Quina mandra.
Jo tinc una habitació de 10 metres quadres per de llibres,
vull dir,
no em toca la moral,
que és la meva petita biblioteca,
és el meu petit tresor.
No,
no,
em refereixo que és això,
però a mi aquesta és el que seria,
doncs,
un espai preciós d'aquests d'antiga escola,
amb aquelles escales que es mouen,
no,
vull dir,
és una passada,
vull dir,
no es pot dir clar,
de finals del 19,
imagineu-vos,
no.
Llavors,
això per un costat,
a partir d'aquí,
el que el senyor Víctor Balaguer va deixar de per un costat
era la biblioteca,
que està entrant a mà esquerra,
llavors hi ha dos pisos,
es va acondicionar tot,
i és un petit loubre,
no diré moció del Prado,
dic loubre.
Per què?
Perquè tenim des de peces de l'època ceràmica,
recoratives,
de períodes com a l'Egipci,
vull dir,
precolombí,
Japó,
Xina,
Filipines,
vull dir,
hi ha espais,
hi ha una mòmia d'un nen petit,
se'n posa molt curiosa,
després ja us ho ensenyaré a la gent,
hi ha una mòmia d'un nen petit,
crida l'atenció.
Llavors,
clar,
ha estat una mica així d'aquella manera,
perquè és un estil segle XIX,
perquè els museus del segle XIX
no són com els museus del segle XX
que tens el quadre,
el quadre,
el quadre,
sinó que és quadre,
quadre,
quadre,
has de començar a mirar amunt i avall,
buscant,
i a mi no tens quatre o cinc cap a dalt,
perquè és molt alt,
i llavors,
clar,
seria des del període precolombí,
és a dir,
previ gairebé
al que seria a la nostra era,
fins al segle XX.
Llavors,
això és molt interessant,
però clar,
i no és que diguis
hi ha quatre bunyigols,
no, no,
és a dir,
hi ha una sala molt important
de pintors catalans,
espectacular,
amb el que hi ha en Rosiñol,
en Montcases,
bueno,
els que vulgui imaginar,
obres de referència,
quan s'estudia a Ramon Casas,
obres com Montmatre,
per exemple,
que és una obra molt coneguda,
hi ha escultures,
també,
doncs també hi ha,
bueno,
magnífiques obres,
no?,
el Manac,
hi ha una versió,
hi ha moltes obres,
no?,
vull dir,
que si estudies l'art català
del segle XIX,
és essencial,
allà,
però és que també tenen grecos,
també tenen rubens,
tenen rembrandts,
i tal,
tot això pertany a la col·lecció,
és a dir,
en concret,
és el fons,
és un dipòsit dels quadres
del Museu del Prado,
és a dir,
hi ha uns quadres del Museu del Prado
que els han deixat a ells,
de forma temporal,
no temporal,
indefinida,
vull dir,
i clar,
tens una sala que dius,
ostres,
mira un rubens,
una còpia de Velázquez,
com a Montserrat,
no?,
exacte,
però és que Montserrat és seu,
eh?,
no oblidem,
el de Montserrat és tot dels,
ip,
callo,
eh?,
aleluya,
aleluya,
però aquí tenim,
mira,
tenim Ramon Martí,
el Sina,
realista importantíssim català,
Santiago Rosselló,
Ramon Casas,
molt,
molt,
molt bé,
Isidre Anonell,
Joaquim Mir,
Xavier Nogués,
això sembla ser que no pertany
directament al fons,
sinó que pertany a la col·lecció ja particular,
però després al fons,
que deies tu Rosa,
és el greco,
Rivera,
Goya,
Rubens i Bandic,
clar,
una canya,
hi ha una part allà que dius que a Catalunya
gairebé això no trobes.
I tot és una col·lecció privada?
És una col·lecció privada,
una col·lecció privada d'aquest senyor,
llavors tu pagues una entrada molt raonable,
a les que són 3 o 4 euros,
no és més,
i està molt,
els nanos són,
i està molt,
els nanos són molt de pena,
vull dir.
Sis a Montserrat.
M'hanem?
Sis a Montserrat.
Sis a Montserrat,
clar,
doncs imagino que allà es paga una mica més
perquè con la iglesia hemos topado,
perdoneu,
eh?,
per un comentari.
Bueno,
és que tot costa molt.
Vale,
no,
clar.
Bueno,
llavors això,
vale,
doncs que sàpigueu que és molt recomanable,
que a més...
Museu Víctor Balaguer.
Biblioteca Museu Víctor Balaguer,
a més ells marquen això molt de biblioteca,
perquè el que et diuen és,
primer de tot,
abans comenci per la biblioteca,
és a dir,
clar,
perquè és el llegat autèntic del senyor Víctor Balaguer,
no?
Llavors,
clar,
llavors,
i és que et trobes de tot.
Víctor Balaguer era el del noucentisme?
Sí,
sí,
sí,
és noucentista,
eh?
Bueno,
sí,
bueno,
seria aquesta línia cap al,
sí,
cap al noucentisme del final del simbolisme,
renaixença,
és aquesta cosa,
aquesta línia cap allà,
i no,
no,
no,
molt bé,
molt bé una persona,
amb sota,
era més conegut com a periodista que com a escriptor,
eh?
Bàsicament,
eh?
No s'ha de confondre...
Sí,
amb modernisme,
sí.
Vull dir,
quan no sé qui em va dir,
però aquest és el de l'opus deig,
no,
no,
no,
no,
no liem les coses,
vull dir que no té res a veure.
Bé,
doncs això,
ahir dic que surts del tren i ho tens res al costat,
és a dir,
que és molt fàcil d'arribar,
te'ls sotos del tren i us puc,
surto cap allà i n'és tothom.
home,
doncs això és al costat de l'estació...
al costat mateix,
que hi ha també l'exposició de trens.
Ah,
això mateix,
al davant,
al davant de l'exposició de trens.
Sí, sí,
és un edifici preciós,
de color rosat,
així,
amb una mena de cúpula i tal,
doncs molt maco,
val la pena,
eh?
Molt bé,
doncs Jaume,
migracions,
aquesta col·lectiva que hi ha aquí a Can Ginaestà,
no?
Seller.
Teniu aquí una exposició,
que penso que,
bueno,
que tot el que sigui exposició amb un concepte,
amb una idea,
jo penso que cal veure-la,
una cosa és que sigui més o menys interessant,
clar,
comparat amb el que acabes de dir.
Però tot és modernitat i val la pena,
eh?
El que es fa avui en dia,
clar.
Llavors aquí estem amb la Isabel Ribas,
la Inès Rabanal,
la Carme Pereira
i la Teresa Diego,
que exposen tot un seguit de fotografies sobre les migracions,
no?
Ah.
I llavors el que m'ha cridat molt l'atenció és que,
diu,
fins ara ens preocupava les migracions que es produeixen de països pobres a països rics,
diu,
però ja portem dos o tres anys treballant,
és un escrit que hi ha a l'entrada,
diu,
treballant sobre l'inversa,
vull dir que també hi ha migracions que es produeixen de països rics cap a pobres.
Cap a pobres.
I llavors,
home,
jo he pensat de seguida
amb les missions i tot això,
però suposo que hi deu haver alguna cosa més aquí.
I mirant tot el que són les fotografies,
que n'hi ha una bona colla,
la veritat és que
m'ha semblat que sí,
que és una mica com missioner i tal,
i llavors hi ha fotografies que són molt interessants,
d'altres que semblen dibuixos,
en fi,
us la recomano,
jo crec que
en aquests moments,
jo en sento parlar molt de migracions,
probablement perquè tinc un familiar que ho és,
emigrant,
no de dins de l'estat espanyol,
sinó de fora,
que jo penso que és el que fa més complexa l'arribada en el punt que arribes,
i llavors en sento parlar molt,
i val a dir que sempre aprens alguna cosa,
jo crec que és un tema interessant.
Jo l'única crítica que puc fer,
no perquè per aquesta exposició en concret,
sinó en general,
el que passa a Barcelona és que hi ha accés,
per Barcelona i al voltant,
d'exposicions de fotografia.
És un problema.
Llavors,
i és una cosa fàcil,
entre cometes,
vull dir,
enteneu,
és a dir,
cadascú són artistes,
lògicament els fotògrafs,
no?
però que faria falta,
en una societat com és Barcelona,
elements,
és a dir,
amb més potència a nivell artístic,
ara sembla,
aquest trimestre s'han despertat,
vull dir,
dius, pum,
al final dius,
home,
tinc,
per un costat,
el manacle Lluïsa Vidal,
tinc la Renoir,
que vindrà al Caixa Fòrum,
al revés,
ho dic malament,
a la Fundació Maffre,
i tinc la col·lecció dels Thyssen,
que arriba al Caixa Fòrum.
Perdó,
això si n'heu dit,
és a dir,
això és una cosa rara,
perquè jo l'hem passat,
vull dir,
clar,
i és Barcelona,
per això dic,
i llavors,
què es fa?
Quan no hi ha opció,
fotografia.
És una cosa automàtica.
S'ha d'omplir la sala.
Clar,
com sigui,
i llavors,
clar,
i això és pressupost baratet,
i no s'ha de remoure,
m'entens,
quadros,
i la cosa no es pot fer malbé,
sinó que són fotografies
que van anar magníficament posades,
pum, pum, pum, pum, pum, pum.
Però val a dir,
i ja que dius això,
que no li trec el seu element artístic,
eh?
Però aquí,
en un ajuntament així,
com el que d'aquí Sant Just,
o de qualsevol que hi hagi de l'entorn,
sí que té el seu sentit,
doncs que veritablement hi hagi punts de mirada.
Sí, sí, sí.
O per poder mirar.
O per poder mirar,
clar que sí.
Bueno,
passem al món llibre.
La Rosa es parlarà del John,
el senyor fa una mica de por,
no?
El ninot de neu,
no?
El ninot de neu,
Déu n'hi do,
El ninot de neu.
Però són uns quants,
aquest senyor?
Veu que sí, uns quants,
no?
Sí, ha fet uns quants llibres.
Sí, un munt, eh?
Bueno,
de fet,
és una sèrie
d'un inspector Harry Hall,
que és de novel·la negra.
Exacte.
l'escriptor és el Jones Boes de Oslo,
bueno,
va néixer a Oslo de Noruega,
no?
I és, bueno,
dels millors,
és molt conegut a Noruega
per diferents vessants,
no?
Ell,
de fet,
era,
bueno,
per d'escriptor,
va ser guitarista
i lletrista d'un grup de rock,
que, bueno,
era, bueno,
ja era una autèntica estrella.
També s'havia dedicat
a la literatura
i, espera, espera,
què més?
Bueno,
diverses coses,
diverses coses.
Una persona molt inquieta,
no?
I llavors, bueno,
vostè,
aquesta sèrie
de l'inspector Harry Hall,
són diversos,
diversos títols,
un és el,
ui,
millor ho dic en català,
l'Homarret Penat,
sí,
perquè en noruec
és
Flashermushman.
Ui,
l'Homarret Morfielago.
Ah, exacte,
l'Homarret Penat,
sí.
Després, bueno,
va començar,
de fet,
la sèrie la va començar
amb el Pit Roig,
aquesta sí que va ser coneguda.
Jo tinc una mica seguidor,
eh?
Són llegit tot, eh?
Némesi,
l'estrella del diable
i el Redemptor.
Després aquesta també
del Ninot de Neu.
Bueno,
Déu-n'hi-do, no?
Déu-n'hi-do,
fa una mica de lluny.
Aquests escandinaus,
aquests escandinaus.
Quan s'hi posen,
s'hi posen, eh?
Jo és la primera novel·la
que he llegit.
Jo no sóc amant
del gènere de novel·la negra,
en absolut.
No tinc...
Home, potser de joveneta,
de molt, molt, molt joveneta.
Sí.
Legia alguna cosa, no?
Jo sí, jo sóc bastant.
Però ara feia temps que no.
Però, clar,
mires la contraportada
i t'explica de què va,
diu, mira,
és que...
Sí, jo sí.
La primera nevada de l'any
sol tenir un efecte màgic.
La llum canvia,
els sorolls s'atenuen
i la brutícia desapareix
sota la gran catifa blanca.
Al jardí de la família Becker
ha aparegut un ninot de neu
amb els ulls negres
clavats fixament
a la finestra de la casa.
Aquella nit,
quan el petit Jonas es lleva,
es troba que la mare no hi és,
només en queda la bufanda rosa
al coll del ninot de neu.
Al llarg dels anys,
a Noruega,
altres dones
s'han desaparegut
el dia de la primera nevada.
L'inspector Harry Hall
relaciona el fet
amb una carta anònima
que havia rebut uns mesos abans.
El policia
s'enfrontarà
per primera vegada
a la seva carrera
a un criminal en sèrie
que el portarà
fins al límit de...
Ah!
I es queda aquí la cosa, no?
Clar,
és impressionant
perquè, bueno,
comences a llegir
i ja t'enganxa.
Ja t'enganxa a dir,
bueno, què passa, no?
Aquí amb el ninot de neu,
cada cop que és
la primera nevada
que apareix el ninot
i llavors hi ha algun assassinat, no?
Sempre es don dones
que dius
jolín, també, no?
Ja està bé, canviem.
Ai, canviem una mica, no?
Però jo això,
la sàmua passada
ja vaig dir-ho, eh?
Després de l'explicació
dius, jo,
ja ho veus venir, eh?
És una miqueta llargueta
però ja dic
que es vegeix molt bé,
t'enganxa molt.
I dius, clar,
ja ho veus venir, no?
El per què matar les dones.
Diu, vale, vinga, ala.
És que això és bastant...
Perquè havien...
No, bueno, no desvetiu res, no?
Perquè no sé si algú
té intenció de llegir-lo.
Després, el bo que té això
és que quan t'hi poses a llegir
ja t'oblides
del que t'havien explicat, no?
Sí, sí, sí, sí.
Sencillament perquè eren...
Havien...
A veure,
havien fet el salt
a la parella que tenien
i llavors la criatura
que havien tingut
era d'una altra.
Per molt que estaven vivint
amb aquell, no?
I aquell, doncs,
pensant que era fill seu.
Imagina't una cosa
tan xorra com això.
Sí, clar.
Tampoc és clar.
Avui ja dius
que això que no...
Ja.
Doncs era per això
que després les perseguí
i les anàvem matant.
Bueno.
I el cas és descobrir,
clar, qui és l'assassí
amb anys diferents
perquè fa un salt
a lo que seria l'actualitat
i a lo que eren
uns assassinats
que també s'havien produït
feia uns 20 anys,
més o menys.
Sí.
Bé un idó.
Està interessant, no?
Una mica des del punt...
Però veus que és
el mateix...
És clar,
és civilització occidental.
És cultura occidental
i tots estem tallats
pel mateix patró.
No importa que siguin noruecs,
que siguin mediterrani...
Exacte.
Ja.
Dius, val.
Però encara...
Per molt societat avançada
que sembren, no?
I per molt tolerants
i per molt així,
dius, folin.
Bueno, mira a Finlàndia,
que tenen pistoles, eh?
A Finlàndia.
És com als Estats Units, eh?
Vull dir, atenció,
amb això són escandinous, eh?
Sí, sí, sí.
Mira, jo amb això,
tot això que l'has explicat perfecte
i és el que et dic,
hi ha una moda
de novel·la negra
escandinava.
Hi ha una sèrie de...
Hi ha una noia,
no me'n recordo com es diu,
que escriu tan bé com vol
i és...
Sí, aquests ja es veien
que havien buscat més coses.
Sí.
Sí, és veritat,
sí que surt ja una autora.
Hi ha dos o tres.
Hi ha dos...
Són dues autores,
i aquest autor i el Joan Esbo,
que han creat aquesta moda,
és una mena d'estil propi,
que és una forma d'escriure
novel·la negra,
però a l'estil escandinau,
freda, distant...
Vull dir, a vegades dius,
ostres, quina fredor...
Calculadora.
Calculadora i tal.
I això, mira,
deixa'm entrar,
la pel·lícula,
perquè et faig una mica la idea.
Sí, sí, sí.
Aquesta línia,
aquesta percepció,
aquesta fredor,
aquesta cosa que dius...
Aquesta barreja de ficció
i realitat.
Això.
I sobretot la percepció,
quan estàs veient la pel·lícula
que dius,
ostres,
a veure una mica més,
a veure...
En Neruda també hi és això, eh?
Veus?
Doncs aquestes cosetes,
vull dir,
són una escena mica,
depèn de quin autor,
i això ho fa molt.
I el que deies tu,
que tens la raó del món,
que sempre que hi ha un assassí,
i dir,
a veure,
estem parlant d'una ficció,
gràcies a te,
que en teoria no és això.
Però cada vegada...
I que després des de Es Madre Mor,
també al final
i als últims capítols
i l'últim ja,
és que diu,
jolín, no m'ho crec,
això és impossible,
i aquí si l'he anat molt l'olla.
Exacte.
És un efecte cinematogràfic.
Jo em fa l'efecte
que la novel·la estava pensada
com si fos quasi
que un guió cinematogràfic.
És que és la intenció d'aquests llibres.
És que jo l'estava llegint
i després saps tenir la sensació
que això,
com que havia vist
una pel·lícula sobre això,
i no ho sé,
perquè ho he estat buscant
i no trobo res.
Al revés,
el que he trobat és
com si ara s'estigui rodant
la pel·lícula
i la intenció és estrenar-la
el gener o febrer
de l'any vinent del 2017.
Mira,
això també està passant moltíssim
amb això que et deia,
jo soc l'actor
de novel·la negra
i llavors estic veient
cada vegada més
la imatge de l'inspector,
ja vaig veure la setmana passada,
la Dolores Redondo,
que ha fet aquesta trilogia
d'Albatant,
que per cert,
la pel·lícula
l'estrenen d'aquí a poc,
la primera
de les tres llibres,
que jo recomanaria,
no sé,
la pel·lícula,
a mi fa molta por
perquè el director
és un nano,
no m'acord com es diu ara,
em sap què es diu Villanueva,
que hizo pagafantes,
vull dir,
però sé que farà
amb una pel·lícula
tan fosca,
tan nòrdica,
tan cántabra,
en aquest cas,
perquè estem parlant
de, clar,
una escriptora
del nord d'Espanya,
de l'estat espanyol.
A Cantabra o a Navarra?
A Navarra,
perdona, carinyo,
si tens raó,
això mateix.
Però és el que dient,
però és la zona,
diguem,
aquesta del nord,
vull dir,
per tant,
escriu d'una manera
que també és prou freda,
davant de l'assassinat,
a la família és una altra cosa,
però quan parla de l'assassinat,
dius,
ostres,
doni-do,
no?
Quina patxoca,
no?
Per tant,
hi ha una sèrie d'escriptors
que estan jugant a això,
no?
I a col·locar,
sobretot,
el paper femení.
No fa poc,
ja comentaré la santa passada,
la santa que comentaré
un llibre que es diu
La niña del bosque,
del Brian McCalloway,
que torna a ser una inspectora,
d'acord?
Llavors,
clar,
és la visió femenina,
la visió absolutament preclara,
i aquí,
en aquest cas,
també entra el joc
la part maternal,
que,
curiosament,
quan,
evidentment,
i això no és una qüestió
ni molt menys de gènere ni tal,
però quan hi ha un inspector,
aquesta part paternal
costa molt que surti.
M'entens el que vull dir?
Que no ho acabo d'entendre,
perquè,
clar,
el sentiment,
vull dir,
si ets una persona,
que ets sensible davant dels nens,
doncs,
i és molt raro,
això no,
han de ser,
els inspectors han de ser bastants,
saps?
També hi ha una mica...
Sí,
ja m'he separat,
no m'he separat,
no m'he dit parella,
perquè així estan més sols.
Clar.
Més...
Aquesta aura de senyor,
no?
S'està introduint a la dona,
però encara hi ha així
que estan les inspectores,
s'està jugant un paper
que a mi no m'acaba
del tot de convèncer,
perquè,
és a dir,
hauria de ser una cosa més neutra,
tant home com dona,
i, en canvi,
s'estan agafant les dilemes masculins i femenins,
encara que s'utilitzi la dona
ara com a inspectora,
dius a veure,
llavors què,
seguim fent masclisme?
A mi a vegades em poso nerviós,
vull dir,
penso,
home,
vull dir,
normal,
bueno,
és una cosa que,
bueno,
que és una percepció
potser el millor més que una realitat.
Jo per inspectora,
la policia de Fargo.
Sí,
això...
Fargo.
Mola,
mola.
Aquesta sí que és la policia.
I embarassada.
Aquí sí que és embarassada,
amb una panxa allà de jo que sé
de 8 mesos ja a punt de parir,
i la té allà sobre la neu,
buscant les pistes
d'aquell assassinat,
parlant amb tothom,
enfrontar-se al dolent,
a qui sigui.
Però és boníssim.
Clar.
Sí, sí, sí.
Però és que,
i a més genial,
ella perquè,
amb aquesta cara càndida que té
la Francesc McDermott i tal,
és com,
bueno,
te la va fotent i dius,
te la està fotent,
s'agrada de tot, eh?
Però aquesta nana
no només és aquella pel·lícula,
és que tot arreu, eh?
És molt gran,
la McDermott, eh?
Jo m'ho passo molt bé amb aquestes vegades.
Vinga,
va,
a veure què farà aquesta,
no?
Perquè val la pena,
no?
Aquella que,
aquella de,
jo del Mississippi,
d'aquells tres
que van assassinar els negres,
de la reça negra.
Art de Mississippi?
Art de Mississippi.
Aquesta pel·lícula,
ostres,
no me'n recordo gaire d'aquesta pel·lícula,
eh?
Però jo si jo...
Any 90 i algo,
96 als Oscars,
o 80 i pico.
Aquesta pel·lícula té 30 anys,
aquesta pel·lija, eh?
Molt bona.
Però és molt,
molt correcta.
El Robert Duval,
és el Duval o l'altre?
El Duval,
el Duval.
El Duval,
però no me'n recordo ara d'aquesta pel·li,
bueno,
ja em vindrà alguna inspiració.
Quan el deixen,
no deixen.
Sí,
sí,
sí.
Bueno,
farem un petit kitkat de dos minutets,
perquè tampoc anem amb molta informació avui,
perquè hem de recordar que fa una setmana,
el dijous passat,
doncs,
feia 25 anys que Tino Casal
ens va deixar per un accident de cotxe,
eh?
No oblidem que...
El Gran Tino.
El Gran Tino,
perquè era una persona que,
dins de la seva concepció,
no?,
una persona,
tremendament moderna,
dins de la moguda,
va sortir de la moguda,
no madrileña,
sinó valenciana,
perquè va...
No sempre és la moguda madrileña,
va haver la moguda madrileña,
la moguda valenciana
i la moguda gallega,
perquè això molta gent,
molt poca gent ho sap.
Aquí no en tenim,
d'això.
No,
aquí no.
Aquí era l'època de la nova cançó,
amb unes certes evolucions,
no?
No,
és veritat,
no va haver-hi la moguda barcelonina,
és veritat,
ara que penso...
No,
era diferent.
Sempre som més...
posem més aïna amb tots.
Sí, però costa més desmadrat,
no ho sé.
Sí, sí, sí.
No,
aquí no entraria.
Alguna cosa...
No,
és que estic pensant
i cap grup català,
encara que cantés en castellà,
em sembla que de la moguda
no va existir,
allò que se'm va anar,
bueno,
el loquillo,
és l'únic que es va incloure,
però bueno,
no sé si ara,
jo diria que no molt més,
eh?
Bé,
no,
igual que és que parlo masses coses.
Va,
posa...
Un pontre.
Exacte,
punxa el...
Això,
doncs que poso aquest bon home
i pobret,
i que estigui on estigui,
perquè havia de ser
un dels grans cantants
d'aquest país,
en teoria.
I ho era,
ho era.
Però va ser,
va, clar,
va poder demostrar
durant cinc o sis LPs,
perquè no va tenir més temps,
però hauria pogut ser,
doncs un,
no sé,
un Camilo Sesto
amb una altra línia,
vull dir,
és el que seria la importància,
no?
No,
no,
no,
no,
perquè, clar,
perquè això que sona,
això no sona a Camilo Sesto,
eh?
No.
Té embrujada.
Hola.
Hace tiempo que vive en un cuento
del cual no quieres salir.
Encantada duerme con la almohada
y se ha olvidado de reír.
Dicen que es la bruja con tacón de aguja,
Aliada de Lucifer
Cuentan que era estrella,
pero la botella
Acabó con ella hasta hacerla enloquecer
Está mi hada, estrella invitada
Víctima del desamor
Sube al coche, reina de la noche
Olvida tu mal humor
Sube al coche, reina de la noche
Enbrujada, vive encadenada
A un viejo televisor
A un viejo televisor
Y de esa manta
Cuentan que fue musea
De algún
Mediocre pintor
Todo era de rocherreña
Que era noche
Quien, quien te ha visto
Quien te ha visto y quien te ve
Cuentan que eras sexy
Rutilante estrella
Pero la botella
Acabó con tu poder
Está mi bruja
Conta con mi aguja
Víctima del desamor
Víctima del desamor
Se vuelve de la brisa
Olvida tu mal humor
Está mi hada, estrella invitada
Víctima del desamor
El problema que tenim a la ràdio
És que no tenim una càmera
Una càmera
Perquè tenim a la Rosa ballant per tota l'estudi
Gairebé, no?
I el Jaume també aquí
El Jaume, bueno
Com que no tenim una càmera?
Bueno, la tenim a...
Bueno, sí, la cosa és que ara mateix...
Sí, sí que hi és
Però bueno, tampoc serà qüestió
Però ja que hem posat aquí el micro així
De forma que...
Exacte, que no es vegi gaire i tal
I això, no?
Ei, que no passa res
Podria sortir perfectament aquí
La Rosa, aquí aixecant la cama
Fins al sos
A mi m'ha quedat clar que li agradava molt
I tant, i tant, i tant
És que el Tino Cassal tenia molta marxa
Tino Cassal, molta marxa
I lletres que estaven molt bé
Sí, sí, sí
Tenia un missatxet
Sí, tenia un missatxet
Estava parlant
Estava parlant d'una noia
Que tenia problemes d'addiccions
Estava molt clar
Estava presentant una sèrie de personatges
Estava miada, estrella embrujada
Víctima del desamor
I tant, no sé què
T'has pinxat amb l'aguya
Com has pinxat amb l'aguya
Ja anem cap a una altra línia, no?
Bueno, doncs mira
Tampoc potser no és el millor canso
Per parlar d'aquest llibre
Però bueno, intentarem fer
Era la vella d'Urmèndra
Que s'havia pinxat amb l'agulla
Amb l'agulla, sí, sí
De la reina, de la rueca aquella
No sé com es diu
De la filadora
La filosa
Filosa
Filosa
Està passant com es deia rueca
En català és filosa
Bueno, doncs ara parlarem d'un llibre
Tampoc és qüestió d'entrar en polèmica
Perquè és un llibre que
L'hem d'ubicar als anys 70
Per tant, és una percepció, una idea
Hem de parlar d'un senyor que es diu
Bueno, un llibre que es diu
Los reglores torcidos de Dios
És un clàssic
Un clàssic dins de la literatura
Dels últims 40-50 anys
Encara que hem de tenir en compte
Parlem de la base
Que el Torquato Luca de Tena
És fill del famosíssim periodista
Que va posar en marxa l'ABC
Per tant
O avi, no me'n recordo
O net, no me'n recordo
Però va ser el que va
Però clar, una cosa no porta a l'altra
Vull dir que ens refereixo a que
És venia d'una família conservadora
Però ell
El que va fer és
Volia fer un llibre
Sobre
Sobre el tema
Parlem d'una forma clara
Segons ell especifica
Perquè això ho he llegit
Sobre la bogeria
Per què utilitzo aquesta paraula
Tant fàcilment?
Perquè clar
Hem de situar-nos en aquella època
I aquests conceptes eren habituals
De quin any estem parlant?
Jo crec que 73 aproximadament
No m'hi equivoca
Però hi ha una versió del 79
Però sembla que és un llibre anterior
Ell va estar dins d'un psiquiàtric
Durant sis mesos
Per poder fer aquest llibre
I per crear uns estilemes
Una forma de plantejaments
Que en teoria
Segons ell
Eren autèntics
Algui molt d'oce
No
Bé
Sí, sí, sí
No estem lluny
No estem lluny d'aquesta idea
N'hi ha una altra
No sé què
Corredor sin doctor
Era aquest tema
Exacte
Llavors, esclar
El van posar allà
Això mateix
Però després no pot sortir d'allà
Perquè
Bueno, però és que per aquí van els tilos també
La fitxa es perd
Amb la inflació
El que sap que està allà
I que no té cap mena de problema
Sinó que és per fer un estudi
Però el llibre
Desapareix
Però el llibre
No és la història d'ell dins
És a dir
Ell està dins
Estudia
Estudia nou
I di
Pren apunts
Ve el que hi ha al voltant
I a partir d'aquí el que fa és una història vinculada
A una senyora
Borgesa
D'un cert nivell
Etc, etc
Que entra de forma voluntària
Dins del psiquiàtric
Perquè
Al·lucinareu, eh
Perquè resulta que ella és inspectora privada
Mira, per on parla d'inspectores
I tal
Queda molt raro en aquella època
I que està investigant el cas
De...
Bé, és una cosa que tampoc explicarem
Per si algú vol llegir-ho
Encara que és un clàssic
Però tal
Determinant
Què passa?
Hi ha la història rara
Dius, a veure
Aquesta senyora
Està patint
Alguna
Al·lucinació
És a dir
Entra en aquesta idea
És a dir
Es pot fer
O es pot
Representar
Això
Això, clar
Vull dir
És factible
Que una senyora dels anys 70
Fos inspectora
Que entri dins
Un psiquiàtric
De forma voluntària
Per intentar
Buscar un assassinat
O una història
És una ficció
Clar
Però és que calla
Tot això
Es comença a remoure
I mentrestant
Ella es va movent
Dins de l'àmbit
Tant mèdic
Com dels interns
I et fa
Un desglosament
De totes les possibilitats
D'aquella autista
Que està en un racó
De l'altra persona
Que no parla
De l'altra
Que no para de parlar
De fins i tot
Gent que s'ha recuperat
Però s'ha volgut quedar dins
Perquè té por
A sortir d'aquell espai
Té una mena de fòbia
Una mena d'agorafòbia
Que per exterior
El jardiner per exemple
És això
Vull dir
Llavors
Les pràctiques
D'aquells metges
Des de l'especialista
Amb electroxocs
Que hi ha molts dubtes
Per altres col·legues
Com
Els especialistes
També
Té un nom
Amb aixecar
El sucre
Portar el límit
És a dir
Portar el límit
De la mort
Aquesta persona
És molt fort
El que estic dient
Provocant-li una diabetes
Induïda
I d'aquesta manera
Saber
Si és un tema
Dels nivells
El que provoca
Aquests canvis
És una mena
Com de
De teràpia
Portada al límit
Un experiment
A veure de tractament
Però també estan
Els que estan introduint
Els temes fraudians
Clar
Llavors tot això
Xoca
És el moment
Això deia
Que és una cosa rara
Perquè és un moment
De canvi
Clar
El més interessant
Del llibre
És saber si realment
Aquesta senyora
Senyora Burgès
Amb un cert nivell econòmic
Realment
Pateix
Un problema
De salut mental
O no pateix
Un problema
De salut mental
I aquí
No
Home
Ho puc desvetllar
Evidentment
Perquè és un llibre
Que porta molts anys
Però bé
Jo crec que potser
La gràcia del llibre
És saber si realment
És o no és
I et fa ballar
Jo durant el llibre
Pensava ara sí
Ara no
Ara sí
Ara no
Ara no pot ser
Això sí
Ara no
Ara sí
Ara no
Clar
I et porta cap a això
Jo aniria més enllà
I és un retrat
Profund
Jo crec que aniria més enllà
Jo cada vegada
Entenc més
Que el que cal
És escriure
Que el que cal
És fer pel·lícules
El que cal
És inventar històries
Que en definitiva
Acabin donant
Una visió
I una valoració
De la vida
Ajustada a la realitat
Exacte
Més natural
Que quan et poses
Segons quina ficció
Que és el que acabes de dir
Tu
Sí
Recordo una pel·lícula
Que bueno
Que és un paio
Que manipula tot
Per matar-me una persona
Sí
Entra a dins
El psiquiàtric
Fa veure que
Jo què sé
Vull dir
Una història
Em va culpar
No em va agradar gens
Sí
Perquè el que fa
És crear
El misteri
En definitiva
I el misteri
És por
No comprensió
I jo crec que
Els problemes mentals
Tot i que
Els psiquiatres
Cada vegada més
Diuen que
Estan a les bressoles
O sigui que tot just comencen
Jo el que si veig
És que utilitzant
Només
Una terminologia
Per pronunciar-ho
Que tu acabes de fer
Vull dir
Això sol ja és
Una llibració
Hi ha un respecte
En aquest llibre
Hi ha un respecte
En les terminologies
Ara
Tots tenen un sobrenom
Sí
Però a veure
Vull dir
Se'ls tracta
Tot els personatges
Els personatges
Que pateixen coses
Allò que els hi
Diu
Els hi passa
Doncs és això
El mudo
El no sé què
Saps
Hi ha un element
Despectiu
En aquest aspecte
Això sí
Penseu una cosa
També
Jo per això
Preguntava
De quin anys
És la novel·la
M'has dit els 73
73-74
Els anys 70
És l'inici
De l'antipsiquiatria
Veus?
Que va ser tot un moviment
De psiquiàtric
Mèdic
Això també surt al llibre
Que el que es feia
Era precisament
Carregar-se
Tot aquest sistema
De manicomis
Fantàstic
Ho has arreglat això
Perquè és el que passa
Amb el llibre
I clar
El que el llibre fa
Segurament és una denúncia
D'alguna manera
Evidentment
D'aquest sistema
Psiquiàtric
D'aquest sistema
D'engaviar
De tancar
Els malalts mentals
És molt important
Persones que patien
Alguna malaltia
L'equip mèdic
És molt important
El que és molt interessant
A part de l'equip mèdic
Com a tal
És també
L'equip d'infermeres
I l'equip d'ajudants socials
Que hi ha al voltant
Que són persones
Que ja són obertes
Que no són
Una mena de carceleros
Que diuen
Tu aquí
No, no
Vull dir
Entenen
Parlen amb aquesta persona
I amb altres persones
Intenten comprendre
El que està passant
Per tant
És una cosa
Com un pas cap a la modernitat
Però encara hi ha així
És treure
Treure aquestes persones
D'aquest llocs tancats
Això mateix
Amb aquell estigma
Amb aquelles etiquetes
Amb aquells tractaments
També
Tot allò era
Antipsiquiatria
I era treure
O sigui
Trencar els murs
I que convisquin
Amb la societat
Que hi hagi jardins
On puguin passejar
Que puguin estar
Amb les seves famílies
Això ho fan
Obren les portes
Vull dir
Això era obrir
Llensent tirem
Les portes
I els murs dels psiquiàtrics
Però encara hi ha metges
De l'antiga escola
Encara hi ha comportaments
Els que resisteixen
A canviar
Com sempre
Encara hi ha infermeres
Que són sergents
Vull dir
Potentes
D'aquestes
Mala sombra
Mala de veritat
Exacte
I hi havia una que sí
Però veus això
Està molt bé
Val la pena aquest llibre
Jo per exemple
Una vegada
Una psicòloga
Psiquiatra
Perdó
Molt
Que està molt posada
En el tema
Em deia
Diu
No creguis
Jo he estat
De guàrdia
Aquí
A dalt
De nins
I no vegis
Quin quadre
Es va muntar aquí
Això no ho podem oblidar
No, no
Ja es munten uns quadres
Aquí
Exactament
No, no
Per això
M'imagino
Que si tu vols
Exegirar això
Clar, ho pots fer
O sigui, tu el que fas
És provocar una situació
De dir
Escolta
Vols dir que val més
No tancar-los
I tancar-los
Aïllats
Clar, del que es tracta
No és d'això
Que és el que diu la Rosa
Sí, sí
En els anys 70
Tots els moviments anti
Vull dir
Van contra el mecanisme
O la mentalitat
Que provoca un mecanisme
Sí
Que és el que també deies tu
No?
Que si infermeres
Que si metges
Que es tanquen en banda
O faciliten
La seva feina
I escolta
I els tenim aquí
I restos
I fotem la dosi
Que convé
Clar
Que això és el que ha provocat
També val a dir-ho
Que tantíssimes famílies
Que jo hi tinc molt de contacte
I això
No és la primera vegada
Que ho diem
Doncs s'exclamen
Diu
Carai
Me'ls tenen
Drogats
Allà dins
Diu
No, ja ho sé
Que no és la droga
No oficial
Però és com si fos
Una droga oficial
Sí
Això no és cert
No
I si entres aquí
No, clar
És entrar en un altre
Aquí pot haver un metge
Que ho faci
Bé
Això ja
No ho podem garantir
Però que la mecanisme
Sí
Que la idea
De mentalitzar-nos
Tots plegats
Que la possibilitat
Que aquestes persones
Puguin tenir una vida
Molt normalitzada
Molt normalitzada
No perfecte, eh
Comparat amb la idea
Que es tenia als anys 70
Això ja està comprovat
I a partir d'aquí
Però val la pena, eh
Jo crec que és un llibre
Que es pot repassar
Per veure justament
Aquesta transició
Jo crec que aquí
Sobretot, vull dir
En aquest cas
La gent que estigui interessada
Jo per dir una cosa
Per exemple
Està escrit meravellosament bé
És una escriptura perfecta
Clara
Molt educada
Molt ben feta
No sé
És que no sé com explicar-ho
Té qualitat
Té qualitat
Té qualitat
Té un nivell
Té un nivell al llibre
Nivell literari
Per exemple
Això que acabes d'esmentar
L'electrosoc
Sí
Doncs això és una cosa
Que s'ha prohibit
Totalment
Totalment
I fins i tot
Sembla ser que fora
Però
No està tan clar
Que sigui ben bé això
Perquè hi ha investigadors
Que han arribat
A dir
Deixem provar
A veure què
I han vist
Que els resultats
També eren bons
A veure
Vull dir
Que el que cal
És
Com a ficció
Perd la confiança
Tot el que tu vulguis
Com a realitat
És molt diferent
Clar
I com a ciència
Encara s'ha de saber
Simplement això
Jo penso que això
Provoca una reacció
Al cervell
Molt important
Bé
Tenim
Re
Trece minutets
Hem de parlar de Neruda
Hem de parlar de nuestro
Último verano en Escocia
Doncs
Vinga Jaume
Vinga
Tu
Potser no
El Neruda
El Neruda
Ho deixarem
Amb una pel·lícula
Que a mi m'entusiasmat
Precisament perquè
Ja vaig parlar
Del realitzador aquest
La Reina
Es diu
Pablo Neruda
Pablo Neruda
Que d'això
Que va passar
Aquella pel·lícula
Del club
Que era
En definitiva
Era molt dura
Aquella
Millor que aquesta
Crec jo
El que passa és que aquesta
Té la virtut
De la complexitat
Aquella era més concreta
Era sobre un cas real
Sembla ser que sí
Que ha existit això
Que determinades persones
Que podien haver fet
Un abús
A menors
I tal
Doncs se'ls aïllava
Això era la pel·lícula
Sí, sí, sí
I estava dins el món
Estic recordant la pel·lícula
Quina pel·lícula
Però que ara m'he despistat
El club
Ah, el club, perdó
Sí, uf
I llavors
No sé si Neruda també
D'alguna manera
Si l'havia associat
Amb temes d'aquests
Podria ser
No, el Neruda
El que era
A mi no em sona
Era un llibertí
Vull dir
Era un home
Sí, era un bon vivant
Un bon vivant
Que no hi havia compromís polític
Era més a prop
De les classes
Doncs això
Governants
Que no pas
Popular
Vull dir
Ell
No, no creguis
Ell va defensar
Espera
Mira
Hi ha aquí una petita
Definició d'ell
Que m'ha semblat
Molt interessant
Que penso
Que així
Ho centrem
No?
Jo és que no el controlo gaire
He llegit coses en Neruda
Però no ser molt d'açàvi
Vole
El 1900
El 1948
Vuit
I la Guerra Freda
També va arribar a Xile
Sí
Que és quan hi havia
Un tal Videla
Que no
Suposo que no era el Videla
No
De posterior militar
I tal
Jo crec que no, no
Seria un familiar
El senador
El senador
Pablo Neruda
Acusa el govern
De traïcionar
Els comunistes
I ell
Es declara comunista
No?
I llavors
El president
González
Videla
Com us deia
Diu
Vull dir
Es veu això
En la pel·lícula
Si és cert
O que no
Ja hi podem posar
El que vulgueu
Que ordena
A un policia
Que el persegueixi
Fins a
Fer-lo
Presoner
I tal
I llavors
A partir d'aquí
Veiem la vida
Del senyor
Del senyor Neruda
Fins que va arribar
A Europa
Que també es veu això
Que jo crec que no calia
Però bé
Es va exiliar
A Roma
Penso que van a parar
El partit comunista
Organitzat com estava
Durant la guerra freda
Perquè ho estava
Senzillament
Perquè existia
La Unió Soviètica
Perquè Cuba
Estava allà
També
Amb els seus
I tal
Doncs aquest
Vull dir
El van portant d'aquí
Cap allà
Cada vegada
Que un policia
Que és el que rebut
L'ordre
D'eliminar-lo
Doncs
En definitiva
Doncs que el pugui
Agafar
I destruir
Com a persona
Llavors
Tota la història
És a l'entorn
D'aquest policia
I ell mateix
I com
És allò
Del
Com es diu
D'Estocolm
El síndrome d'Estocolm
El síndrome
Sí
Que un
Necessita l'altre
Per dir-ho d'una manera
I acaben
Acaben explicant
Una mica
Aquest síndrome
Però
A partir d'aquí
O sigui
Després d'això
Que això és el més elemental
El que és més important
És de la manera
Que combina
Paisatge
Música
Filosofia
Escriptura
De la manera
Que ho fa
Amb imatges
És un gran realitzador
Aquest senyor
La veritat
És que em vaig quedar
I aquest ha fet més coses
La reina aquest
Que val la pena
Que voleu
Voleu que us ho digui
És que jo crec que hi ha coses
Que no me'n recordo ara
Mira aquest va fer el Toni Nanero
Manero
Manero
Aquesta no l'he vist
Santiago 73
Sí
Postmortem
Fuga
Fuga
Pròfugues
No
I també el club
I el club
Sí
El seguirem
Sí
Hi ha dos pel·lis d'aquestes
Jo sé que el pròfuga
Això em sona
Però ara mateix
Vaig una mica ligat
Perquè són tantes
Tantes cinema
Que al final
No saps ben bé
A mi m'ha agradat moltíssim
Doncs el seguirem
El seguirem
M'he quedat encantat
Amb una pel·lícula tan rica
Que diu les coses
Com cal
Perquè les entenguis
Fantàstic
Molt bé
Vale Rosa
Molt bé
Doncs l'altra
L'altra que dèiem
Nostre últim verano en Escòcia
Això està molt bé
A mi em va agradar molt
Jaume
Tu també l'havies vist
O que sí
La tinc com explicada
Aquesta pel·lícula
Sí
Jo crec que la vas comentar
A mi m'ha fet molta gràcia
M'ha impactat molt
No té res a veure
El que en un principi passa
El que pots pensar
Que serà el devenir de la història
En absolut
És
Bueno
El típic
Un matrimoni
Que estan ja separats
El pare i la mare estan separats
Els nens estan vivint amb la mare
Però clar
Resulta que és l'aniversari
Que fa 70 anys
Em penso que fa el pare d'ell
I viu a Escòcia
I clar
Van tota la família
Però ells sobretot
S'insisteix als nens
Home no li digueu a l'avi
Que vivim separats
I que
Perquè no li donen
Donar un disgust
I els nens pobres
Ja no saben
Si han de mentir
Si no han de mentir
Que han de dir
Que no han de dir
Els pobres
Estan fets un embolic
Quin compromís
Quin compromís
Pobres
Però a veure
Podem dir això
No podem dir
No sé què
Creus que pobres
Estan ja que no saben
Això em passa a mi
Amb els nens
Diu
Escolta avi
Però tu tranquil
Tu fes el que et sembli
Que ja va
Digues
I en canvi
Quan arriben allà
Clar
L'avi és tot el contrari
Que et podries imaginar
És un senyor
Molt progre
Molt enrotllat
Que ell va a la seva
També
Diu
Bueno
És l'aniversari
Venen tots aquí
A fer-me una mica de festa
Però a mi
És igual
Jo continuaré amb la meva vida
A més resulta que està molt mal al to
Ell ja sap que ha de morir
No sé
No me'n recordo ben bé quina malaltia té
Però bueno
Vull dir que està molt mal al to
Que se sap que en qualsevol moment
Pot anar acabant
Els seus dies
I bé
Llavors ell el que intenta
L'avi intenta passar
Passar dels adults
I directament
Contacta amb els nens
Connecta amb ells
Amb els seus nets
Que ja feien que no es veien
I llavors els emporta
A la platja
Passejar
Els ensenya
Jo què sé
Pascar
Els ensenya
Coses importants
De la vida
I clar
Com que està a Escòcia
Fa alguna menció
Als vaixells
Dels vikings
I els rites
Sí, els rites
Que tenen ells
Quan hi ha una defunció
Senzillament
I bueno
És que ja no sé si explica
Un ritual
Clar, és que ja a partir d'aquí
Ja és que és genial
Tot el que passa a la platja
Per una banda
A la casa
Tens a tots els grans
Als adults
Topes seriosos
Perquè són excursesos
Però no deixen de ser anglesos
O sigui
Imagineu allà
Tots
Preparant la festa
D'aniversari
No de l'avi
I que tot surti bé
Tot surti perfecte
Entre ells
Entre els adults
També es discuteixen
No sé què
Perquè són dos germans
Les cunyades
La pròpia
Bueno, totes
Tot un enrenou
I en canvi
Els nens
Amb l'avi
Allà a la platja
Tot el que passa
I com solucionen
O com els nanos
Encaren allò que passa
I veient que no poden
Comptar amb els adults
Perquè els adults
Mentre s'estan discutint
S'estan barallant
Que no es posen d'acord
Que tu no sé què
I els nanos
Doncs prenen la directa
I au
Fem això
I no ho explico
Perquè queda de bo
Que val la pena
Perquè és que
Doncs deixem-ho així
És una bona explicació
I deixem sempre
Allò
És que de la manera
Que ho explica
M'ha cridat molt l'atenció
Allò de dir
Els grans estan
Amb la feina
D'allò
De la celebració
I els altres
Viuen la vida
Les nens
S'estan solucionant
Realment
Doncs mira
Com es queden 3 minuts
Em permeteu
Que parli de Toro
Ja que estem
Vull dir
Que jo en 3 minuts
Me la cargo
Me la cargo
Me la cargo
Clar
Aquesta pel·lícula
Ja sap que és
Una estrena bastant recent
Del Quique Maillo
Que és aquest nou director
Bastant temes d'acció
És un tio que fa coses així
Doncs com molt determinades
Tampoc ara recordarem
La seva
Bé
Tampoc és una gran filmografia
I bé
És una pel·lícula
Que està
És a Mario Casas
Però en costa
Que és el Toro
Expliquarem qui és
El Lluís Tossar
Per tant la cosa
Té una certa importància
Té pes
Com a mínim i tal
I d'una part ja surten gent
Si una miqueta no tan coneguda
Però bé
Que té bastant rebombori
És una pel·lícula fallida
Quina pena
Intenta ser una pel·lícula d'acció
El problema que tenim
En aquest país
Que hi ha en aquest país
En aquest aspecte
Les pel·lules d'acció
No són creïbles
És una pena
Costa molt
Vull dir
Per trobar una pel·lícula
Com es diu aquella de José Coronado
Que bueno
Hi ha una pel·lícula
Que és on hi ha
Que et pots crear una miqueta
De les mil cases
Sí
Bueno era un
Exacte
Doncs
Dona igual
Ja me'n recordaré després
I llavors ens refereixo
Que és molt poc
Molt poc encertada
Ambientació
Doncs
La Andalusia
De la zona de platja
De Màlaga
Que això és una mica complicat
És a dir
El famós hotel
De les Torres Romano
Que és una cosa
És una mena d'emblema
Dels hotels de luxe
Dels anys 70
Per tant
És una situació complicada
I
No he dit
José Sacristán
Hombre
Que és el dolent de la pel·lícula
Encara que no sigui creïble
És per això mateix
Costa molt creure-se'l
Llavors clar
A partir d'aquí
És una història
Vinculada d'una mena de màfia
Que es genera
Al voltant d'aquest espai
Clar
Tot és lleig
Tot és
Setentero
Tot és
Unes patilles
Que porten enganxades
Escolta
Millor que
Vull dir
Que ho arregli
Tallar-les
El Mario Casas
Tot tota l'estona
Amb el coll
Unflat
Emprenyat i tal
El Juistos Sart
És un ridícul
Com ell mateix
Què passa?
Intenten fer por
Intenten fer tal
A més
El que sí que haig de dir
És que
Quantes maneres hi ha
De fer patir una persona
De com tallar-li coses
És a dir
La part una mica més gore
La part més negra
Això sí que ho desenvolupa bé
Ojo
Ah sí, ho vaig veure anunciat
El tràiler
Hosti, una bestiesa
De tant en quant
Una bestialitat
Per tant és una violència gratuïta
Que en cap moment
Té un pes específic
En si mateix
No és creïble la pel·lícula
Aïllada de la dinàmica
Exacte
Però bueno
Jo entenc que hi hagi un públic
Que això li agradi
Que s'ho passi pipa
I vale
Deixem-ho així
Perquè no li puc trobar
Moltes més coses
Vull dir
A vegades
Jo crec que és bastant ridícul
A vegades és creïble
El sacristan
Com sempre està bé
És que el problema és que aquest on el posin
Quedarà bé
Però bé
No pega gaire
La propera setmana
Podríem parlar de Ben Hurt
A mi m'interessaria parlar d'ella
Sí, sí, sí
I jo vull parlar d'una pel·lícula
Que se llama
Nacides per a ganar
Això ho parlarem la setmana que ve
És l'homenatge dels 35 anys
De la empenedilla de Mòstoles
Això ho explicarem la setmana
Ah sí?
És que vaig fotre un fart de riure
Amb la pel·lícula
Victòria Abril
No estem parlant de
Feia temps que no feia una pel·lícula
Espanyola
Amb la Victòria Abril
Però bueno
Ja comentarem
Aquestes coses
Bé, ens queden 10 segons
Adéu-siau
Adéu-siau, no?
S'alprès un dia
Que sigui de ràpid
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Jus.