per la ràdio de Sant Lluís
durant de 8.2.
Doncs, molt bé, comencem un dijous més a Babilònia
i el que tenim, com sempre, és la companyia inestimable
dels nostres companys del programa.
Rosa, hola, què tal?
Hola, quina presentació.
Sí, no?
Igualment, el sentiment és mútil.
Molt bé, és que com estem en una ràdio,
cada vegada sembla ser que té més audiència
i arribarem, potser, a arribar a una cobertura internacional,
que s'ha de millorar les presentacions.
Ara estem amb en Nacho Alonso.
Sí, m'agrada aquesta del que faig.
Sí, no? Gràcies.
És com una mica falsa, però bueno.
Amb l'intro que hem tingut abans ja no ho he de...
Suficient, no?
Si fora d'antena, que no ho podem explicar.
A les tomes falses, que farem un dia ja.
Exacte, això ho farem, això ho farem.
Tot això sortirem.
Veiem allà aquelles fotografies que dius
Oh, m'han enxampat.
David Montaner, com estem?
Molt bé.
Tot bé?
Sí, bueno.
Bueno, hi ha estat una miqueta...
Bueno, estem una miqueta tots així, eh?
Un dia del diumenge.
Però bueno, tampoc és qüestió de...
És un programa d'art i de cinema i de música,
però bueno, també tenim la nostra opinió
i jo crec que en qualsevol moment
la podem donar i la donarem
i faltaria, eh?
Per això estem aquí,
que som...
Tothom és plural i que podem parlar
del que sigui és caient.
I el control.
Sí, i el control, doncs,
Xesco Ramos, eh?
Conegut internacionalment, també.
Jo faré un rodolí.
Jo faré un rodolí per antena.
Sí.
Ho fes-ho perquè el feia un company d'aquí de la ràdio.
Era castellà, el rodolí, oi que sí?
Sí.
Vale, doncs ja està.
És el que diem i era un clàssic, també, eh?
Vull dir que no serà el primer cop
que sonar per antena aquest rodolí
que té a veure amb les manos, no?
I ja està.
Bé, també feia un altre rodolí
aquest company, que és l'Edgar,
que des d'aquí sí...
Està al Brasil, em sembla, eh?
Ostres!
Feia un altre rodolí amb la Yolanda.
Sí.
Yolanda, taratà, masque anda.
Ja està, deixem-ho així, d'acord?
I llavors, Xesco Ramos, no sé què,
amb les manos, ja està.
Vull dir, hi havia uns jocs aquells de paraules, eh?
Vull dir...
Molt seus, molt seus.
Molt finos.
Exacte, molt finos, aquello, elegante.
Exacte, molt cañí.
Com diuen així els d'allà baix, estiloso.
Ui, estiloso!
Aquesta paraula que ho diuen molt del sud i del centre, estiloso.
Molt bé.
Bé, doncs avui parlarem de música, l'heroica, de Beethoven.
Ens cal unes quantes com aquestes, per aixecar els ànims.
Sí, sí, sí.
A nivell de llibres parlarem de la sèrie Charco,
el present ho farà,
i l'última bruja, el David,
que no sé per què mirava la Rosa d'Ull,
quan parlava d'aquest llibre de Raúll.
No ho sé, això no explicarà després el David, a banda del llibre.
Ja ho explicarem després.
Bueno, sí.
Jo soc tot uñinat d'aquí.
Sí, no?
També la Rosa es parlarà del teatre,
d'una peça d'Agata Christie,
que fan l'Apollo i no quedarà ninguno.
Exacte.
Fa una por el títol.
Fa una por el títol de bruixa, segurament.
Que no m'ha quedat ni la punta O, no?
Directament i de cinema parlarem de Madre,
parlarem de Fàtima,
d'El Viajante,
unes pel·lícules que han quedat por ahí donant voltes,
i que no...
Bé, El Viajante és la guanyadora de l'Òscar
en el millor pel·lícula estrangera.
Sí, sí, sí.
Aquí amb aquesta cara no s'ha parlat, crec.
No hem parlat d'aquesta...
I és una cosa...
L'han comentat, però no s'ha parlat en...
Doncs és una coseta molt ben parida.
Que és un aire iraní, tot ser, sí, sí.
Que no...
Evidentment no ho sembla,
però no és l'aire iraní de...
No és aquelles de...
Quan hi ha de les Teresas,
el sabor de les Teresas,
no era allò...
Sí, sí, sí.
Exacte, és aquesta línia...
Aquí és el que va fer aquella de...
Sí, que era...
Una separació.
Sí.
I tot nadir i no sé què.
Nadir i si min una separació.
Exacte, exacte.
Doncs bueno, doncs això ja ho comentarem després.
I Detroit, també hi ha l'Alge, home,
que quan vingui ens farà cinc cèntims també del que he vist al cinema.
Doncs parlem de música.
L'heroi, que de Beethoven, Rosa,
a veure com ho tenim, això.
Bueno, és la inauguració de la temporada de l'Auditori.
És el primer concert que ha estat el cap de setmana passat
amb les tres funcions que es fan,
divendres, dissabte i diumenge.
A veure, molt adequades,
és bo que el director val...
Espera que el nom és japonès.
Ai.
El Kasushi Ono,
les ha triat expressament, no?
També per la càrrega simbòlica,
que tenen, eh?
A part de la sinfonia número 3,
l'Heroica,
és la sinfonia número 3 amb mi bemoll major,
l'opus número 55,
de Beethoven.
A veure, aquesta sinfonia,
diu que l'ha triat perquè simbolitza molt
tot el tema...
Espera.
És que això sí que ho tinc...
diu que és perquè apel·la a la dignitat de l'ésser humà,
que és el que tots aquests dies estem també una mica
reivindicant des d'aquí, des de Catalunya.
Doncs, a més a més de l'Heroica de Beethoven,
que és fantàstica,
és una sinfonia preciosa,
amb molta força,
però amb molta força i molt dinàmica.
a més a més també l'entrada,
perquè són tres peces,
el concert el que van fer són tres peces,
va posar una que és molt breu,
són vuit minuts,
és l'obertura,
que es diu Egmont,
també és de Beethoven,
i aquí l'Egmont
és una partitura
que ara diu la lluita d'un heroi,
un heroi flamenc,
dels Països Baixos,
que va protestar contra la imposició de la Inquisició
allà en els Països Baixos.
Ah, molt bé.
Diu, va acabar executat,
aquest senyor, bueno.
Aquella època que va...
Era molt així,
però clar,
diu que el seu exemple
va fer que una miqueta
el poble es va aixecar,
llavors va provocar més la rebel·lió del poble
i al final tot això
va conduir a la independència.
Clar, llavors era molt simbòlic
tot el concert d'aquests dies.
De fet,
jo sé que a l'auditori
sí que havien fet els concerts
els tres dies
i diumenge,
clar, diumenge ho farà al matí.
Si ho haguéssim fet a la tarda
l'haguessin suspès.
Igual que van suspendre
molts teatres
van suspendre la funció de la tarda
del diumenge,
el dia que s'estava votant.
Vale,
doncs serien les dos peces.
L'altra és el Tchaikovsky,
el concert per a violí i orquestra
en remajor,
l'opus número 35.
I d'aquí,
bueno,
és un concert preciós,
ja dic que era un...
tot el concert,
les tres peces eren magnífiques.
Aquí cal destacar el violinista,
que és un lituà,
es diu Julian
Ratslin,
també.
Bueno,
un virtuós del piano
toca un Estradivarius
de l'any 1704,
que està superassegurat
i és una cosa curiosa,
perquè fins i tot està,
és que ara el programa
ho explicava,
que està esponsoritzat
a l'Estradivarius,
al violí,
que porta pegatines.
Però també...
No, perquè...
No, no,
vull dir que està...
Una pegatina,
bueno...
Està assegurat,
està assegurat.
Bueno,
a l'Estradivarius
diuen que està cedit
per cortesia
de DKFM
i l'Angélica Prokhov,
bueno,
un personatge que ho té gran,
però que les cordes
estan esponsoritzades
per Tomàstic i Enfel.
Vull dir que
el valor que té
les cordes.
Que imagineu-vos
si es trenca
o li passa alguna cosa
i el manteniment
que han de tenir...
No són originals,
òbviament.
No ho sé.
Això ja no sé,
fins aquí no hi ha arribat,
però segurament,
segurament no.
Jo crec que no.
Suposo que després
de tres segles,
no?
Jo crec que serà
molt bé.
Després de tres segles
segurament ja estaran...
Qui hi ha aquests?
I després ja hi ha els altres,
no hi ha els granieri
o guarneri.
Sí, exacte.
Sí.
I els pianos,
com són els pianos?
Hi ha un piano també
que té un nom d'aquests,
que no me'n recordo.
Sí, no me'n recordo.
Un clavicemba?
No, no, no,
una marca d'aquesta.
Ah, una marca, perdó.
Són aquests noms
que des de seguida...
Sí, alguna cosa sí.
Sí, sí, sí,
que és una marca
també supertenraó així.
Ara no és veient la ment.
Tu sents això
i veus música,
no?
Veus música
en el seu millor
millor definició.
Sí, sí, sí.
Doncs, bueno,
un concert magnífic.
El director,
com sempre,
molt bé,
en el caso sí o no.
Bueno,
que ell toca sense...
Bueno, toca,
dirigeix l'orquestra
sense partitura.
Molts directors ho fan,
i molts directors ho fan.
Ostres,
però, clar,
és que és al·lucinant.
Això és prodigiós, eh?
Això és una mente prodigiosa.
I que són concerts llargs,
per això que no són reus.
Que la primera,
la d'Ecmon,
aquesta sí que eren 8 minuts,
però el concert per a violí
i orquestra
eren 34 minuts
i la sinfonia número 3,
la heroica,
són 47 minuts.
O sigui,
són peces llargues, eh?
Uf.
Doncs fantàstic.
Bé,
és que,
senzillament,
l'orquestra d'Arcelona
té un nivell espectacular.
Clar, clar, clar.
És que,
evidentment,
és un gran nivell, no?
Sí,
reconegut.
Stingway.
Stingway.
Stingway,
correcte.
I que Stenson,
i això sembla que és un sombrer, no?
Sí.
Sí, sí, sí.
O el S-Benson,
que és allò del cabell, no?
Ah, sí.
Stingway, Stingway.
Doncs us animo,
molt bé,
fantàstic.
a l'editori,
a més,
amb un ple,
bueno,
espectacular també,
un ple de públic,
i tothom dret,
fantàstic.
També hi ha els bons.
Un bon inici.
Un altre boss diu
Batchstain.
Batchstain,
quins som, sí.
Clar,
en marques amb solera, no?
Sí, sí.
D'això de l'heroica,
bueno,
és una anèdota
que és molt coneguda,
diguem-ne, no?
Que és,
aquesta sinfonia,
primer es deia Bonaparte.
Ah,
no sé si sabeu com va el tema.
Sí,
no, no, no.
Sí,
la idea és que...
Aquesta sinfonia es deia Bonaparte
perquè ell l'havia fet
pensant en Napoleó Bonaparte
quan va...
Era com un símbol
de la llibertat republicana
en aquell moment i tal.
I quan el 1804
en Bonaparte
és corona emperador,
dos a l'altre,
es va emprenyar molt,
Beethoven va dir
que això ara serà una tirania
i tal i qual,
jo havia confiat en aquest home,
no sé què,
no sé quant és què.
Es va emprenyar
i la va canviar el nom
per heroica.
Molt bé.
Però hi ha com una...
tota una història aquí,
no?
I es veu que diu
que va fotre un cop del puny
i va fotre aquestes històriques
i tal, no?
I bueno,
això està molt bé.
Si vols que dedicar-li
a un dictador
una...
Com que siguis afint al règim,
no té sentit.
Sí, bueno,
en aquell moment
ni tan sols era dictador,
però que quan ja va
coronar emperador
va veure
que després,
dic,
aquest home ara
es controlarà, no?
Clar,
és que no oblidem mai
que Napoleó
era l'abanderat
de la revolució francesa.
Això per això.
i és aquesta evolució
cap a aquest element,
diguem,
d'aparent llibertat
a la...
Exacte,
d'imperialisme
que generava,
lògicament després,
un ofegament
del poble.
Si voler...
En el programa
també ho explica...
No, digues,
no, no,
en el programa
també ho explica
una miqueta això
de si realment
la volia dedicar o no
a Napoleó.
Diu res molt breu.
Diu,
si Beethoven volia o no
dedicar aquesta obra a Napoleó
no queda tan clar,
tal com estàvem dient.
Malgrat que sentia
una notable admiració
per aquest personatge
i considerava
que tots dos
tenien punts en comú
ja que estaven cridats
a fer grans coses
per la humanitat.
Consta que Beethoven
ja se sentia molest
en bona parte
des que aquest havia signat
un concordat
amb l'Àtica
el 1802
segons el qual
es establia
el culte catòlic a França.
Finalment va esborrar
la dedicatòria inicial
i va canviar
el subtítol
Bona parte
per d'Heroica
composta per celebrar
el record
d'un gran home.
Molt bé.
Ja saps.
Mira, fantàstic.
El que volia dir
és que si voleu
us dic
quins són els millors
violins del món.
Vinga,
vinga,
el número 1
és un d'Antonio Stradivari
que es diu
Violin Le Monsieur
i està considerat
el millor del món
però no el toca a ningú
està en un museu
i després
pel que he anat veient
ja són del
Josephe Guarneri
Violin
Vieux
no sé pronunciar a francès
Vieux Temps
Vieux Temps
Vieux Temps
Violin
Il Canone
també del Guarneri
Violin
King Joseph
també del Guarneri
i l'últim
també és
Violin
Violon
és un violon
que no és un violín
que deu ser més gros
que és
Gibson
Ex-Huberman
també de l'Stradivari
Mare meva
El rànquing
Sí, són dos
I aquest pertany
a un virtuós
que es diu
Joshua Bell
El Joshua?
Joshua!
Aquest és el barri
Joshua per arribar
Molt bé
Doncs mira, després d'aquesta classe màgica
que hem fet que era bé de música aquí
perquè d'un i do
entre els coneixements
magnífic
això és que cada vegada
ens superem
és que clar
com ja
i és que som internacionals
jo ho dic jo
si ja mirem més cap a Europa
cap a Espanya
Aquí, aquí
Bé, doncs de llibres
parlem una miqueta
jo aprofitant
que en breu
em sembla
que és el número 7
d'una mena
de gran sèrie
de llibres
de thrillers
d'un escriptor francès
que es diu
Franz Thillier
Tiliez
es pronunciarà
la lliure de l'idioma
Tiliez
doncs
ara té un llibre
que es diu
Pandèmia
potser un títol
massa típic
o massa arquetípic
però aquest senyor
és una
bé, és un
un escriptor
de thrillers
que té un personatge
comú
en totes aquestes
obres
que va traient
aquests llibres
que és el
Frank Charco
és un personatge
d'aquests famosos
que han aparegut
en moltes trilogies
i tetralogies
de thrillers
que tenen un paper
com era
el Camille Verhoeven
amb el
Pierre Lametre
i tal
doncs aquest és el mateix
és una altra línia
evidentment
i aquest senyor
doncs
bé
té una vida
complicada
tumultuosa
terrible
i des del primer
llibre com a tal
que es diu
L'Àngel Rojo
es vindria
Luto de Miel
Gàtaca
bé
hi ha una sèrie
d'elements
de llibres
que són els que van creant
des d'un primer
fins a la seva evolució
el primer
ja genera
una angoixa absoluta
perquè
és
un policia
de París
que està dins
de la part d'homicidis
que està buscant
un assassí
però que a la vegada
aquest assassí
creiem que té
la seva dona
segrestada
i això genera
un neguit
i una implicació
i una brutalitat
realment
fora de lloc
fora del que
fins ara hem llegit
amb els frisos habituals
no?
i clar
aquest nom
és un
pseudònim
Sharko
Shark
Tiburon
Tiburó
perquè és una persona
que quan té certes reaccions
és capaç de matar
com de mostra
en aquest moment
de la novel·la
que mata
perquè
hi ha un motiu
d'arribar a matar
aquesta persona
clar
mireu que us dic
hi ha un motiu
per matar una persona
i és que realment
aquestes vinculacions
que han generat
des d'aquesta
primera obra
que realment
aquesta dona
que està segrestada
aconsegueix alliberar-se
quan dius
a veure què passa
al segon llibre
et deixa nocajat
al minut
a la decena pàgina
tanta lluita
per aconseguir
lliurar la seva dona
més que està embarassada
i el que es fa
a vegades
amb el món
de la literatura
i del cinema
què puc fer
perquè quan comença
a llegir un llibre
que creus
que hi ha una redempció
i que hi ha una possibilitat
de salvar-se
resulta que
tal com comença
el segon llibre
es produeix
la mort
de la mare
i de la filla
vull dir
no et deixa respirar
i torna a caure
aquest home
amb una mena
de profunditat
d'aquestes
oblidada
no?
d'una vida
fosca
que tot ho paga
amb l'assassí
amb la gent
que l'envolta
llavors apareix
una figura
una altra
inspectora
que es diu
Lucy
o Luz
que també
el propi escriptor
que ha dit el nom
si la Frank Tillier
li ha fet
un parell de llibres
per una banda
i ara
els ha ajuntat
a tots dos
i segueix
amb aquesta sèrie
clar
i he explicat
quatre cosetes
perquè cada un
dels llibres
s'introdueix
moltíssim
per exemple
ja estic de Gingàtaca
que és el quart
d'aquesta sèrie
i està vinculat
dins del món
de l'ADN
tot el que té a veure
l'ADN
vinculat a la policia
vinculat amb la prehistòria
una sèrie de coses
i entra en un àmbit
absolutament
que és molt desconegut
o que no és tan marcat
vull dir com això
o per exemple
aquesta de l'Uto de Miel
que és la segona
és una sèrie
absolutament
malaltís
pels insectes
i fa una angoixa
terrible
perquè
el que fa
és escampar mosquits
amb malària
per provocar reaccions
i omple
i farceix
els seus morts
d'insectes
hi ha tota una potència
en sèrio
ja sabeu com són
aquests thrillers
que cada vegada
se les inventen
a l'ostridici
de los corderos
sí, sí, sí
però a lo burro
llavors clar
és allò que dius
no et deixa indiferent
ni molt menys
i bueno
i tothom parlava bé
d'aquests llibres
hi ha més suaus
hi ha més fluixos
i menys fluixos
evidentment
i tu qui quedes
amb l'Emetre?
és que és diferent
encara que em sembli mentida
l'Emetre és molt sec
és molt aixut
és fum
te la fot
i t'explica
t'explica
t'explica
i aprofundeix
aquest és salvatge
a vegades
no sempre
American Psycho
per exemple
hi ha moments
que dius
toma
te la deixa anar
i no para
no para
no para
llavors estira
durant 40 o 50 pàgines
que et va desenvolupant
el tema
molt correctament
va com
amb una mica
de pujades
i baixades
però bueno
jo crec que la comparativa
sí que hi ha una comparativa
sí que té una coesa
molt marcada
però potser la part més
que dic jo
bueno
diguem simpàtica
dels personatges
no?
del L'Emetre
i del Camille Verhoeven
dels ajudants
aquí no
aquí és una persona amargada
absolutament
amargada
i té
a part d'això
tota la sèrie
té coses
una miqueta també
de
no és una paraula
ara
esotèriques
i visions
i coses
que ell veu barreja
també una miqueta
aquesta part esotèrica
amb la part també
i també la part misteriosa
i la part
dels seus fantasmes
personals
però els presenta
al llibre
no?
té una nena
que li apareix constantment
no?
i que amb la que parla
que ell creu que la veu perfectament
i que
i que li va
dient coses
i li va amenant
la nena
en un moment determinat
és una manera
com la seva consciència
que li apareix
però és que parla amb ella
quan està davant dels companys
no?
i els companys diuen
què passa
amb qui està parlant
no?
perquè ella
ella el veu perfectament
aquesta criatura
clar
hi ha tota una
una cosa ahir
que realment
a mi
em provoca
certes sensacions
aquest que estigui
de gata
que és molt més
fluix
no fluix de qualitat
sinó
de la potència
sanguinària
i tot això
aquí és més
saps?
vull dir
no sempre manté
una línia
altíssima
molt bé
és una recomanació
d'un thriller
la gent que li agrada
aquests llibres
de 4, 5 i 6
i tal
és una meva recomanació
ara
no és per anar-te a dormir
i dir
veig una estoneta
per relaxar
perquè acabes
allò
i te'n vas a la cuina
i dius
cojo el cuchillo
on surto
no?
no és broma
vull dir
que et refereixo
una miqueta
a aquest atac
que et genera
aquests llibres
l'última bruja
David
bueno
un llibre d'aquests
que vaig enganxar
a l'estiu
de dir
què faig
va
vinga va
me'l poso a llegir
aviam
no
no és d'aquells
que
suposo
d'aquí un temps
ja me n'hauré
oblidat
de què va
però abans
que passi això
dic
vinga va
l'explico
ja està
soc bastant reaci
jo a aquests temes
però
mira
en aquell moment
era per variar
simplement
per agafar un altre tipus
de llibre
que dels que m'estava llegint
i bé
l'autora és
Maite Navalón
no la conec
de res
sé que és d'aquí
però no la conec
de res
i bé
ens parla
d'una nissaga
d'una nissaga
bé
és el típic
dins la nostra societat
doncs
hi ha una societat
en paral·lel
ja no de societat
però sí que hi ha una mena
de gent en paral·lel
que bé
que són bruixos
bruixots
i bruixes
d'alguna forma
i que mitjançant
bueno
conjurs
i màgia negra
doncs
aconsegueixen
anar allargant
la seva vida
i bé
el llibre
però
fins a quina edat
per exemple
bueno
allargant
no sé
cent anys
per exemple
la protagonista
no
la protagonista
no
no t'ho indica
però sí que potser
fa pinta
de ser
una persona
potser
jo què sé
de
de l'època
precristiana
per dir alguna cosa
o sigui
més o menys
la dona
ha anat
trampejant
són
no sé si
d'antiguo
poble
o alguna cosa així
i bé
llavors
el llibre
bàsicament
ens explica
la seva
el seu
d'embolar
fins als temps
d'avui
i
la troballa
d'una altra
nena
que també
es converteix
en bruixa
i com aquesta nena
doncs d'alguna forma
surt
surt
girada
surt rara
surt
surt
esquerpa
o traïdora
diguem-ho així
però és bruixa
és bruixa
passa a ser bruixa
perquè tu
o sigui
això de ser bruixot
o bruixa
doncs
tu no hi neixes
pots arribar a néixer
pots arribar a néixer
segons el llibre
però hi ha qui pot tornar-s'hi
i llavors has de fer
una mena de punxurs
i una cosa errada
i t'hi tornes
com el Jaume
que és un bruixot
que ha paregut
de cop i volta
o no
o una bruixa
no no no
clar clar clar
bruixot
bruixot de mena
bruixot de mena
si sorti
molt bé
benvingut
bé no
el llibre no
no porta més enllà
simplement per dir
va
per no fer crucigrames
em poso a llegir aquest llibre
la distracció
sí
però ja està
tampoc res de particular
no
no és un gran misteri
allò
ni misteri
que comporti
que et porti
algun misteri peculiar
o una resolució
enganxa
però relativament
molt relativament
molt relativament
molt relativament
és el que diem
aquí estem per criticar
les coses
en positiu i en negatiu
és fluix
és fluixet
d'acord com són
no sempre el podem encertar
tampoc és per dir
va
el comences i no l'acabes
no
mira'l
molt bé
doncs Rosa
parlem de teatre
i llavors començarem
parlant de cinema
després Jaume
i una mica
doncs ja
repartirem
eh
no t'agrada
aquesta pel·lícula
espera un moment
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
tu
tu
digues
la Rosa
de
i no
quedarà ningú
no
preneu-vos preparant
exacte
exacte
exacte
molt bé
molt bé
la Rosa aquí
ja està
preparant
aquí
jo pensava que era per això
que em deia l'alto
de la bruixa
la bruixa
i això
bruixa
ja en cas la gata
Cristi
que és qui va
pensar tot això
exacte
bueno
tot comença
bueno
a veure
tot comença
no sé
suposo que més o menys
heu llegit
els deu negrets
sí
no m'ha agradat la gata
Cristi
jo he llegit algunes cosetes
i aquesta sí que la vaig llegir fa temps
i em va fer gràcia
i ara de fet
bueno
el fet d'anar a veure
i ho haig de dir
va ser perquè la meva neboda
gran
la Natàlia
ens va dir que ella li feia gràcia
anar a la veure
perquè havia llegit la novel·la
i li feia gràcia
dic ostres
xapó
ens va proposar ella d'anar al teatre
doncs clar que sí
anem a veure
clar que sí
home
aquestes coses s'han de fomentar
i nosaltres que som teatreros
doncs ja està
a veure
és la
el que passa és que no
no li posen el títol de
deu negrets
perquè diu que tenia
bueno
té una connotació
és una mica racista
ah vale
podria ser
però si l'obres de deu negrets
es diu de negrets
bueno
perquè eren les deu estatuetes
en forma de
en figuretes de negrets
ja està
si diguis 10 negrates
doncs encara pots pensar
que la cosa és pejorativa
però
és una epò
és una epò
colonialista
anglesa
el gènere xavots conflutiu
que sí que pot ser
abans el Jaume deia
bruxot
i semblava
més maco
més amable
en canvi dius bruixa
ostres
ja té unes connotacions
pejoratives
o sigui
sempre en femení
té unes connotacions
per desgràcia
i això s'ha de
intentar passar
bueno
doncs
el titulen
i no quedarà ningú
a veure
tots sabem que són
deu
són deu persones
que les inviten
les conviden
han rebut
totes
una invitació
per anar
a una illa
és una illa
que només pots accedir
a un vaixell
que va cada dia
i un cop al dia
o si no
especialment
si han d'anar
amb persones
si han de transportar
viatgers
i això va anar allà
aïllats
en una illa
ja et dic
sense possibilitat
de sortir-ne
incomunicats
perquè no hi ha telèfon
se siente
tampoc hi ha mòbil
no clar
mòbil tampoc n'hi havia
en aquella època
en l'època
no hi havia
vale
llavors
ràpid
deseguides
descobreix
que els ha convidat
el senyor
i la senyora Owen
que aquests anfitrions
no hi són
no hi ha
vale
doncs a partir d'aquí
ja
no tot es transforma
vull dir
la intriga
és aquesta
nostres
llavors perquè ens han convidat
aquí
i com és que ells
no hi venen
com és que no hi són
sí que n'hi ha dos criats
un criat i una criada
sí que hi són
que són els que se n'encarreguen
una mica
d'acomodar
els hostes
de preparar el sopar
tot això
bueno
i a partir d'aquí ja
doncs
el plantejament
és una novel·la
d'aquesta Cristi
doncs assassinat
és reassassinat
així de clar
i la gràcia
és tant descobrir
o saber qui d'ells
ha pogut ser
o si és que hi ha una
onceava persona
que està per allà
a l'illa
i no ho saben
o en fi
bueno
està
l'idea és aquesta
i després se'ns demanen
sobretot
que no ho diguem
al final
home perquè si no
tu també hi ha final
jo no me'n recordo
són actors
bueno
no
bàsicament és el mateix
de fet
és força
fidel
és molt fidel
sí
és molt fidel
a l'obra
jo ja feia anys
que me l'havia llegit
i no me'n recordo
ja ara que dius
crec que és l'únic llibre
de la categòria
que m'he llegit
jo diria
jo aquest i algun més
jo diria
però ja ni
assassinat
en l'Orient Express
ni res
jo ja el mateix Apolo
vaig anar a veure
no farà un pari d'anys
era La ratonera
em sembla que era
que és aquella obra famosa
que també era la de Cristi
que va estar molts anys
a Londres
em sembla que es deia així
o tenia un nom
i també
també el que dius tu
estava molt interessant
i molt ben feta
i llavors
el primer que et deien
abans de començar
és que si us plau
que no diguessin al final
o al final t'ho deien
no diguéssim
qui era l'assassí
perquè llavors
no tenia gràcia
Tom ja sabia
i apuntava a la persona
i sí, sí
van fer-ho molt bé
perquè jo no l'havia vist mai
perquè em sembla
que no és un llibre
sinó que és una obra de teatre
escrita directament
per la Gata Cristi
m'ha aclarat
l'apòstol van llibre
però que no són
de les típiques novel·les
l'assassinat en l'Orient Express
que per cert
jo crec que és d'aquestes
de les més fàcils
de seguir
oi que l'han de fer
sí
a part genial
perquè és Kenneth Branagh
que fa l'assassinat en l'Orient Express
amb una canya
perquè l'altre vaig veure el trailer
em vaig quedar com dient
què passa aquí
la Penelope Cruz
el Kenneth Branagh
el Penelope també
sí
però dirigeix Kenneth Branagh
al final una altra vegada
i ell l'interpreta
que fa l'Hector Poirot
sí
no, l'Hector no
no
és sí
Hèrcules
Hèrcules Poirot
i ja surt el James Franco
bueno
surten gent més jove
i gent una miqueta més coneguda
ja l'HP i tot això
em fa ràtigament
l'any que va morir la Gata Cristi
però va morir el 1976
no, no, sí exacte
no va morir tant
no fa tant
vull dir
en reflexo
relativament i tal
és això
doncs és una adaptació
res només comenceixo
és una adaptació
del Ricard Raguant
els actors són gent força coneguda
hi ha el Toni Sevilla
sí, el coneixo
l'Ivana Minyo
el Pep Montnè
molt bé
són deu actors
sí, sí
i la posada en escena
té un gust així
com una estètica
de pel·lícula de sèrie B
amb un vestuari estil
estil anys 50
60
molt guai
i ara la scenografia
passa en un saló
art decó
amb molt de marbre
i una mica
un cerdaí
també de tanatori
sí, clar
molt de marbre a la paret
i un estil
sí, sí
la sensació
com de
això és el que passa
i tot l'ambient sonor
també
la música
i la
està bé
bueno, està bé
molt bé
ara quan estaves dient
això dius Negritos
és una cosa
que també
ha tingut
molt resò
després també
en el cinema
molta adaptació
i tal
ja m'estaven recordant
no sé si recordeu
una pel·lícula del 2003
que es deia Identitat
el protagonista
era John Cusack
que també
hi ha una sèrie de personatges
que arriben a una casa
que hi ha una
està plovent
allà
una tormenta
correcta
i acaben
amant de pit
sí, sí
acaben tots allà
diguem-ne
aquests no reben una invitació
però acaben tots allà
i
com una mica
de casualitat exagerada
no expliques
de per què
no, no
de per què estem aquí
i
també comencen
a morir
o sigui
fins aquí
o fins al principi
o a meitat de la pel·lícula
és molt semblant
al que és
el Diez Negritos
diguem-ne
estar en una casa
que no saben per què
però hi ha algun tipus
de
de lligam
o de vinculació
que van descobrint després
que ells tenen
una vinculació entre ells
que no coneixien
van descobrint
van morir gent
i al final
es destapa
veritablement
el que està passant allà
que és una idea original
completament original
de la pel·lícula
molt original
o sigui
recomanable
perquè és un thriller
aviam
que no és que sigui
allò una cosa
que dius tal
però bueno
és bastant passable
ja hi ha dit 2003
bons actors i tal
i al final
la idea final
et sorprèn
no?
no te l'esperes
és allò final
que no esperes
i és sobre
la base
dels negritos
però
més modern
diguem
una modernització
sí
per tant
que sí que
ha impactat
ha impactat
bastant
de moltes maneres
aquest principi
jo també pensava
mentre la veia
me'n recordava
també de la pel·lícula
relatos salvajes
el primer
jo diria que és el primer
que comença
la pel·lícula
són diversos relatos
i el primer
també és una sèrie
de gent
que està a l'interior
d'un avió
que està viatjant
d'entrada
sembla que són
desconeguts tots
un avió
normal i corrent
un vol
i resulta
que comencen
a parlar
entre ells
allò que
el va a ir
al seient
no sé què
sí
no
jo és que
vaig a no sé
jo també
no
jo és que
he rebut
una invitació
a mi m'han enviat
el passatge
i comencen a parlar
hòstia
doncs a mi m'ha enviat
fulanito
hòstia
doncs a mi també
hòstia
però si jo
resulta que era
el meu company
d'escola
que li feien
la vida impossible
i l'altre
però jo era
el professor
de no sé què
que l'havia
suspès sempre
i al final
resulta que
tot l'avió
no es coneixen
entre ells
però tots
tenen
algun vincle
amb aquest personatge
i no explico
res més
perquè
si no l'heu vista
val la pena
és com una idea
universal
és un pel·lículum
tots aquí
amb una invitació
i a partir d'aquí
anem fent
molt bé
doncs
ja que estàs Nacho
no callis
i parla de madre
ara farem
farem un exercici
una mica especial
d'explicar
una pel·lícula
que no he vist
però que m'han explicat
tant
que estic segur
que l'he vist
saps què vull dir?
això és un spoiler
d'un spoiler
ja que estem
matxequem la pel·lícula
et van espoileritzar
la pel·lícula
jo farem una mica
joc del telèfon
d'explicar
què m'han explicat
però la persona
no m'ha explicat
m'ha explicat també
i pel que hagi llegit
que t'has agarrat
la pel·lícula
sí
la persona
tota l'estona
m'he deia
és que
te l'explico
perquè no la veuràs
perquè no vagis a veure
jo te l'explico
no me l'expliquis
sí sí
va
la resenya que he llegit
diu que
és una pel·lícula
tan tan tan tan
que trigarà molt
d'oblidar-te
fins i tot
dels teus somnis
no sé
la pròpia resenya
diu
no vagis a veure
al festival de Venècia
la van donar aplaudiments
i a butxos
però
exagerados
molt criticada
i molt lastimada
de fet
hi ha un cartell
de la pel·lícula
que es veu
la protagonista
és Jennifer Lawrence
i es veu
la cara de Jennifer Lawrence
normal
i la cara de Jennifer Lawrence
cremada
perquè surt una escena
de pel·lícula
sap ser jo
mitat i mitat
llavors en el cantó
de la cara bona
diguem-ne
han posat les crítiques bones
i en el cantó
de la cara cremada
han posat les crítiques dolentes
és una passada
de lo que diuen aquí
a lo que diuen aquí
que genera controvèrsia
aquestes pel·lícules
això ven
o sigui
que tu
amb el que te l'han explicat
ja no cal que la vegis
però jo sí que he anat a veure-la
molt bé
això sembla
que no ho havíem parlat
això es diu
fasca
s'ha notat
fasca
aquest és el Aronofsky
sí
el del Cisne Negro
el de Cal Aronofsky
sí
el que passa és que
aquest home va tenir
Pi
Requiem por un sueño
i el Cisne Negro
que són pel·lícules
la de Pi
és una mica més rara
una mica més primera obra
m'encanta Pi
a mi m'encanta Pi
però que és una pel·lícula
diferent
aquestes
les que venen després
i després té un parell
que sembla que és Noé
que jo no he vist
sí
jo l'he vist també
sí
prou bé
i una altra
que no puc parlar
quina és?
hi ha una altra
després de Noé
quina és?
bueno no sé
i ara ha vingut aquesta
director
Jennifer Lawrence
Michelle Pfeiffer
Bardem
Ed Harris
són els protagonistes
Ed Harris
bueno
aquí
jo no explicaré gaire
l'argument
ja que tinc aquí
una persona gravista
jo explicaré
que m'han explicat
que
bueno
hi ha
una casa
en la qual
viu un matrimoni
que estan allà molt feliços
i tal
i de cop i volta
comencen a passar coses
que disturben
la pau d'aquesta casa
comencen a entrar
ell és un poeta
eh?
és un poeta
amb molt de prestigi
molt conegut
molts admiradors
comencen a entrar
gent allà
no no perdona
aquí veig que des de Noé
no té cap altre
no?
ah no?
o potser sí
o després d'aquesta
Cisne Negro
ante Cisne Negro
i Noé
no és al revés
entre Noé
i Cisne Negro
és després de Noé
crec eh?
no això és
no és després
ah sí?
espera t'ho dic
diga
no
no no no
és
per ordre
una casella protozoa
del 92
Pi
Requiem per un sueño
La fuente de la vida
El luchador
vale vale
Black Swan
Noé
i Madar
sí sí
jo pensava en El luchador
que pensava que estava
caminant
és del 2008
Michael Rook aquest
oi?
Michael Rook
oi?
sí
sí sí
bueno
la vaig esperar
perquè no podia
allò és boníssim
i guapa aquesta
eh?
total
que aquesta pel·lícula
que ara el Jaume apuntarà
o sigui jo parlo
sense haver-la vist
per la llet
apuntarà
bueno
doncs entra a la casa
i ja
comença a estar
comença a
entrar gent a la casa
amb diferents pretextos
comença a fer una invasió de la casa
que és una mica estrany
sí sí sí
tolerada pel marido
funny games
és un funny games
no no no
és una cosa més tal
ella no entén el que està passant allà
no entén el que està passant allà
això
evoluciona
evoluciona
i l'acció
agafa ja
el guió
diguem-ne
és com si
ja s'hagués desfasat tot
i s'hagués fotut un tripi
a l'home aquest
i ja comença ja
a haver-hi canibalisme
i comença a haver-hi
unes escenes
molt fortes
i comença a haver-hi
unes alegories
respecte
al que representa
la dona
i al que representa
la gent que entra
i que al final
acaba com un
bueno
a mi
aquesta persona
la va veure
la persona en criteri
em va dir
al final és un despropòsit
és una cosa que
t'acabes quedant allà
però què ha passat aquí
vull dir
no m'ha transmès res
però m'he quedat
molt bèstia
llavors
aquí ara jo passo el testimoni
al Jaume
que em dirà
que em dirà
aquella pel·lícula
Vicio Puro
Vicio Puro
oh dios
que no li va agradar
aquella pel·lícula
tractava
el perquè
d'un personatge
que s'habitua
al trànsit
normalment
i es queda
en el trànsit
sempre
vull dir
ja no surt
del trànsit
estem parlant
de droga
sempre està viatjant
això sempre
quan se li acaba
el torno
bé doncs aquesta no
aquesta és una pel·lícula
que
jo he llegit dues crítiques
ho dieu
no la tinc allà
però és igual
no ho sé de memòria
una parla de Bíblia
això és bastant
freqüent
en el senyor
Arunovski
que posa
ell al Gènesi
a Dani
a Caín i Abel
que són uns
dels primers
que entren a la casa
hi ha una referència
molt explícita
això que dius
i llavors
bueno
després tot això
es va evolucionant
quina és la qüestió
la qüestió
és que
del que parla
és precisament
del subconscient
clar
això no
hi ha qui ho pari
i això dona una sensació
hostia
què és això
jo hi ha arribat
un moment
que dic
com ho acabaran
això
perquè estava clar
per mi
ja s'havia alguna coseta
i estava clar
què és el que volia dir
tot allò
i de la manera
que ho anaven introduint
en definitiva
i com a canibalisme
que has esmentat
i per això
l'esmento jo
aquí
el que trobes
doncs
és precisament
el deteriorament
però que aquest deteriorament
ve
segons la Bíblia
ve dels germans
ja
o sigui
que ve de la pròpia
convivència
esclar
què és el que s'ha desenvolupat
en la vida
tot un seguit
de trets
que tractats
des del punt de vista
és la meva versió
que quedi clar
des del punt de vista
que no controles
que és el subconscient
doncs lògicament
allò ho pots pintar
de moltes maneres
vull dir
pots posar-hi de tot
i hi ha
fins i tot
que anibalisme
això és veritat
és un llenguatge
simbòlic
sempre està en el Plada
perquè m'han explicat
també del llenguatge
molt simbòlic
però que
de vegades
suposo que
jo dels símbols
saps de triar molt bé
perquè
si tu
que fas l'obra
et diu molt
potser un altre
no diu tant
diguem-ne
o no està tan reïssit
jo no sé
si
plantejar-ho
tota l'estona
en símbols
i tota l'estona
tant
aquest és el símbol
de no sé què
aquest és el símbol
de no sé qual
i aquest no sé què
i després
poso una imatge
molt potenta
per il·lustrar això
el canibalisme
és un canibalisme
una mica especial
també
posem que el cap i a la fi
fins i tot
l'inconscient
pot tenir una certa lògica
i ell parteix
d'aquesta base
que té
aquesta certa lògica
jo crec que el senyor
Onofsky en general
parteix molt dels símbols
amb Pee
fue la matemàtica
fue la ciència
en el cas del Cisne Negro
fue el vincle
amb el Dimoni
amb el Noé
exacte
més directament
que Noé
impossible
però això sempre
això ho ha fet
i l'únic que has de tenir
la suficiència de capacitat
de pensar
vaig a veure una pel·lícula
on vull
intentar descobrir
aquests símbols
que ell llença
perquè és un tio bastant
no sé
jo crec que intel·lectualment
molt val
per això dic
que estem parlant
d'un nivell
això que ja es m'han dit
ara és veritat
però entres al mateix crític
que tinc
diu
o et quedes amb ell
o jo m'hi quedo
o et fot fora
i et quedes
malament
no?
volent dir
però què he fotut
jo crec que hi ha directors
com aquest
com Peter Greenaway
com Christopher Nolan
fins i tot
que van per un altre
que van per un altre flux
quan estàs veient la pel·lícula
dius
vale
si em quedo amb la imatge
però ves més enllà
no rasca
i trobaràs cosetes
jo crec que aquí
són directors
que tenen més potència
el perill
jo em recordo
la derivació
hi ha una frase de Nietzsche
que a mi sempre va dir
que és
entorbiar les aguas
per hacerles parecer
més profundes
hi ha vegades
clar
això també és veritat
clar
si tu
passes massa
de
pretendre dir les coses
d'una manera determinada
a lo millor
sembla que és
però no t'acaba d'arribar
com a espectador
i a lo millor no arriba
més que a un tipus
d'espectador molt molt concret
cosa que tampoc
tampoc pots
tampoc pots
accedir
val a dir
que a la mitja part
he tingut un pèl
aquesta sensació
però la veritat
jo crec que al final
és molt correcta
que ho fa
ho liga tot
i bueno
diuen que ella està molt bé
la Jennifer Lawrence
molt bé
molt bona actriu
que és una actriu
que sempre
és que el Verdem
últimament ja l'hi deia
al Xesco abans
jo no me'l crec
no me'l crec
és que fa
val a dir
que és bastant difícil
el que fa el Verdem
perquè
hi ha moments
de radicalitat
que
et fa arrobiar
hi ha altres
que és molt amable
i molt això
perquè
esclar
és que no és
la seva història
és la noia
jo li vaig
parlar
ella no
que és l'actriu
perdona
és parella
del director
el de Géllio
ell era el marit
el darrere de la Mosca
era el marit
de la Raquel Weiss
abans
ara no ho sé
ara no ho sé
no
tonto no és
tonto no és
molt bé
jo reprendré
un parell de pel·lícules
que a totes elles
molt guanyadores
el ja me sembla que ha vist una
jo he vist una altra
que és Fàtima
la vull recuperar
perquè va guanyar
cinc premis
César
cinemar relíquios
no no no
no no
hi ha un documental
però té raó
hi ha un documental
que es diu Fàtima
que no fa gaire
també es va estrenar
fa un any o així
que té raó
és una pel·lícula
molt petita
molt petita
de temps
i d'informació
és a dir
estem prena una pel·lícula
de 76 minuts
no té més
i realment va guanyar
la que va ser
cinc Césars
el que diem
el cinema petit
és molt important
explica
és que a mi
aquelles pel·lícules
que dius
tampoc t'has de complicar
la vida
bàsicament
és una pel·lícula
d'un senyor francès
que es diu
Philippe Faucon
i la gran actriu
és ella
és la mare
que és una tal
Soria Zerouai
que és una noia
jo crec que és marroquina
o arxarina
exacte
i realment
és una història
d'una mare
que porta el mocador
que és tradicional
evidentment
amb aquesta línia
que viu en un barri
marginal
podríem dir
a la fi a cap
barriada
on sí que hi ha
una població
magravina important
amb el qual
té dos filles
bàsicament
una d'elles
que és molt
molt vàlida
amb la línia
em refereixo
que vol estudiar
medicina
no em vull equivocar
ara no m'equivoco
i la filla petita
que és una mica
més rebel
a partir d'aquí
és la naturalitat
amb què ella actua
jo crec que
que és el que
el que
transmet
evidentment
tot el tema
lògicament
de la immigració
que es puguin
introduir
en l'àmbit
d'una societat
com és la francesa
que realment
ja sabem
com són
les rodalies
de París
vull dir que
és molt complicat
que hi hagi
aquest accés
encara que
justament
segur té Francesc
que té molts anys
aquestes colònies
del nord d'Àfrica
i el que és
la població
magrebina
estan bastant
dins
de la línia
però encara i així
sempre hi ha
aquestes diferenciacions
el que diem
vull dir
que és el que hi ha
jo crec que
aquesta pel·lícula
et guanya
per la simplicitat
tant
del que seria
la direcció
com de la manera
en què ella actua
i la naturalitat
en què tot
es mou
perquè la temàtica
no té res
de particular
que és aquesta mare
que està orgullosa
de tant en quant
de la seva filla
recorda la part final
de la pel·lícula
que està orgullosa
d'una nota
i dius
ostres
i què
i ara
què més
m'expliques
jo vull que m'expliqui
més
d'aquesta dona
no sé
a mi em va donar
molta tendresa
en general
i jo crec que
és una pel·lícula
gens ambiciosa
ni res més
que això
i com
es desenvolupa
també ho fan molt bé
les filles
faran molta naturalitat
jo crec que això
és el que porta
la pel·lícula
hi ha una filla
més bé que l'altra
sí
que la filla
és més radical
en aquest aspecte
més allò com dient
ah passo de tot
i la mare li diu
vigila els veïns
vigila
no sé què
t'has de casar
amb un noi
d'aquí
vull dir
que ella vol mantenir
aquesta tradició
però com
l'occidentalitat
s'està emportant
aquesta idea
però bueno
jo crec que és una pel·lícula
molt correcta
i molt avient
i una altra
ja que estem parlant
d'un cinema
que té a veure també
amb uns trets àrabs
i que és una preocupació
que no hem parlat aquí
és la guanyadora
de l'Òscar
que l'he volgut recuperar
a la millor pel·lícula estrangera
que va sorprendre moltíssim
quan va sortir
això del Viajante
que és una pel·lícula
d'un director iraní
que es diu
Ashgar Farhadi
i que
bé
jo vaig dir
a veure què és això
perquè clar
hi havia pel·lícules potentes
no recordo ara
però hi havia pel·lícules
que dius
a veure què ha donat
aquest director iraní
perquè ja sabem
com és el cinema iraní
que a vegades
ens costa
no entrar
sinó que té aquella
lentitud
i aquella percepció
i aquella
sembla que no arribis mai
exacte
i dius
bueno bé què
vinga va
som-hi
i aquí doncs
és tot el contrari
és una pel·lícula
amb un gran dinamisme
molt occidentalitzada
tot sigui dit
amb el plantejament
amb el plantejament
vull dir
de direcció de càmera
i de direcció artística
en aquest cas
està molt bé
perquè
també hi ha un element simbòlic
simbòlic present
que és
l'obra de teatre
la mort del viatjant
la mort de teatre
d'acord
que es mou per a
llavors
és una
no sé quina ciutat és
però és una ciutat
prou moderna
dins del que seria
l'àmbit
de la ciutat iraniana
l'únic que evidentment
per exemple
ell és un professor
de literatura
que està involucrat
amb el món
del teatre
i que també involucra
la seva dona
que és actriu
i altra gent
que es mou
dins d'aquest espai
és molt
interessantíssim
el que seria
la posada en escena
m'agrada molt
tota aquesta part
del teatre
crec que està molt ben parit
allò
i després
la naturalitat
d'uns actors
que no coneixes
que això és molt important
amb els quals
de seguida
t'oblides
que s'esvien a la pel·lícula
iraní
m'entens?
no és que t'haguis
d'oblidar-te
però
entres en una dinàmica
encara que vegis
que la noia
porta el mocador
perquè això són
les tradicions
i es mantenen
i això
es segueix respectant
però sí que hi ha
una
com diria
modernitat
és que no m'agrada
la paraula
una mena
com d'actualització
de la relació
amb la dona
la dona
li parla
al marit
al mateix nivell
que no hi ha
un vincle
de la dona
a l'home
superior
encara que hi hagi
la tradició
del mocador
i tal
i que actuin
en mocador
aquests personatges
estan
occidentalitzats
és la paraula correcta
llavors dius
això
per un costat
és a més
què és el que la pel·lícula
ens aporta?
ens aporta
una pel·lícula
que sembla
que no hagi de passar
res de particular
com munten
aquesta obra de teatre
com viuen ells
en parella
com han de canviar
de pis
per una sèrie
de motius determinats
i com es canvien
en un lloc
que li deixa
un company del teatre
llavors li deixen
una mena d'àtic
sí que veus
les formes constructives
és molt curiós
com construeixen
per dins les cases
una mica
això que també fa gràcia
des del punt de vista
arquitectònic
perquè dius
quines combinacions
a vegades
fa una miqueta de mal
a la vista
perquè és com haver
una mena de cosa
nazarí
però mal girbada
és aquesta cosa
que dius
és veritat
com pot combinar
aquest mosaic
amb aquesta cosa
però això
són coses
que són de formacions
meves
de los mundos
de las artes
bueno
doncs el que dic
llavors
sembla que no ha de passar res
i de cop i volta
passa una cosa
no sé si la puc dir
o no la dir
és que no
potser la lio
i tal
que genera
un terrabastall
amb aquesta parella
i amb tota la seva
lògica
i llavors
és creïble
totalment creïble
perquè
arriba un determinat
que ella està
en un lloc
que diu
passa i tal
passa una cosa
i llavors
l'home
lògicament
el que vol saber
és qui ha fet
aquesta cosa
la seva dona
ja està
no direm què ni com
ni com
ni què hi ha
i llavors aquí
és quan apareix
per un costat
tota la investigació
que fa ell
ella
com
aquí sí que apareix
el punt
de la inferioritat femenina
davant de la policia
d'allà
que li fa por
denunciar
perquè la tractaran malament
això sí que és molt potent
aquesta part
que no és bo en cap moment
però la por que té ella
diu
ja està bé
dóna igual
ja passarà
ja passarà
com ella
com ella sotmet
no
és un atac personal
a ella
vull dir
que és que passa
llavors
ella sotmet
amb aquesta cosa
atàvica
de dir
torno a baixar el cap
perquè em fa vergonya
no tinc una policia
femenina
o masculina
suficientment
per entendre
la meva situació
dirà
que jo he provocat
el que podeu imaginar
i llavors
ell com arriba
a la conclusió
una conclusió
que et porta
cap a un costat
finalment
arriba
a un altre costat
i aquesta
per final
és
per mi
una coseta
de porcellana
amb el que ja
jo crec que són
els millors
moments
20 minutets
que hi ha
per com
com
com
com remou ell
aquesta mena
de troballa
no?
és que no vull ser molt clar
o sigui
l'has arxivat
en aquest reconeix
sí
sí
sí
imagina que fa
l'he vist fa tres mesos
imagina't eh
vull dir que la tinc aquí
ben col·locada
i ben pensada
no és veritat eh
crec que té
alguna cosa de particular
aquesta pel·lícula
i la bastant
que hagi donat un Òscar
és director o directora?
director
director
es diu
com he dit abans
Ashgar Farhadi
i ho fa molt bé
i ella es diu
Shahab Hosseini
perquè ell és conegut
ella no la conneix
però ell l'he vist
a algun lloc
no em diguis
on l'he vist
amb una pel·lícula
segura iraniana
perquè jo que hem vist
santes coses a la vida
doncs
que no sigui per aquí
no?
a veure
fem una cosa
tenim dos minutets
el David ha de parlar
de Detroit
si vols comentar una pel·lícula
Jaume a tu
sí
tinc una pel·lícula
i així ho parleu tots dos
això no es pot dir
que passes pel·lícules
oi tu?
bueno
però si és un cineclub
una cosa d'aquestes
no passa res
home
no és un cineclub
no però no és un cineclub
d'aquests públics
tira cap endavant
diga diga
no últimament
ja sabeu que
cada mes
passem una pel·lícula
a una biblioteca
això és
no donarem pistes
perquè no vagin allà
això és cultura
això és cultura
i bé
doncs
estàvem passant
cinema francès
bàsicament
i havien fet coses
del cinema
més actualitzat
i tal
però esclar
hi havia una dificultat
per aglutinar
persones
que
que poguessin
interessar-se
per un cinema
una mica més
no sé
més
argumentalment
més complex
i llavors vaig dir
mira
doncs a veure
ara el que farem
serà la complexitat
del passat
i la passem
i vaig pensar
amb Pico
bueno ja vam passar
l'altre dia
un altre pel·lícula
i avui hem passat
amb Pico
que sabeu
que m'agrada
i la biblioteca
això això
sí tiu
el baile
el baile
de l'equip
no és el baile
no és el baile
però no
no l'ha esclavat
no està suficientment
no m'has vist
no m'has vist
no m'has vist
no no
això és una qüestió
de contacte
i deixar-se portar
per l'advocació
el masclot
de William Holden
aquí ens falta
el Nacho
amb el sostenidor
amb els pits
presegurs
d'aquella època
i el David
fent el William Holden
ensenyant la pitrera
ja la tenim aquí liada
he pensat que era el Jaume
el William Holden
el Jaume
bé doncs
tu i jo
mirem la pel·lícula
els collers
la tenia instal·lada
en aquest raconet
arxivada
i la veritat
és que és
bastant decepcionant
a l'actualitat
està ara
ha perdut
ha perdut molt
però sí que és molt interessant
la disacció
que fan
quan
a veure
quan
les problemàtiques
que apareixen
sí
pel mig
l'amargada
pel mig
aquell
personatge
està bé
aquell
la guapa
que l'han
tractada
com si fos
una joia
i ell
que és
que la
va d'un lloc
a l'altre
i tothom
s'aprofita d'ell
almenys
això és el que
sembla
quan veritablement
és una cosa
un peu diferent
d'això
bé
la qüestió
és que
aquestes subtrames
que funcionen
en la pel·lícula
aquell pobre
que el casa
sense adonar-se
amb aquell
ai pobra
quina gràcia
em fa
és que
és que és pastat
jo penso que no hi hauria
cap actor
que ho pogués fer
millor
no d'aquella manera
tot allò
total que li han passat
els anys
al pont
la vall
i ara els hi falta
amb ella
sobretot
li manca
el que probablement
se'n va crear
a dins meu
sense que hi fos
en la pel·lícula
i encara ja no hi és
ara ja no hi hauríem
clar
clar
diguem-ho així
les hormones
adolescents
van posar allà
és que la Quim Novak
tampoc era una gran actriu
la Quim Novak
crec jo
era una bona actriu
però era bastant freda
era un mite
era un mite eròtic
no mata
no és per tirar coets
no és per tirar coets
exacte
dins del que cap
era més expressiva
en vértigo té una
albermissig
jo crec que hi ha
l'habilitat
d'aquella mena
de misteri
que l'envolta
dones un halo
també misteriós
a ella
que això mola
i tal
bé
cal destacar
de la manera
que celebra la festa
aquell punt
que representa
no ho diu
és molt destacable
allò
perquè està fet
com un tipus
reportatge
en definitiva
el que va inventar
el Ciutadà Caín
home
el de Olson Welles
amb Ciutadà Caín
que van fer
que ell
ho farem així
aquella manera
la veritat
sí sí
doncs
jo trobo que ho fa molt bé
això
el William Holden
el paper que fa
no li correspon massa
amb l'edat que té
no
ella trobo que
ja estava granadet
el noi
per la feia d'adolescent
així
és un masclot
allà
com un
ja està
jo amb el seu moment
també m'havia agradat
al principi
fa molts anys
la primera vegada
que la vaig veure
després ja
ara
si t'havia passat
igual
però té una mica
de pozo
el cinema
crec precisament
que aquesta és una manera
també
fàcil
de dir
que una noia
diu
això és una virgia
això no hi ha qui s'aguanta
li manca
el que el cinema
té en l'actualitat
és que té sentit
en l'època
que es va fer
tenia sentit
David
tenim quatre minutets
Detroit
bé
és la darrera pel·lícula
de la Catherine Bigelow
que abans ens ha deleitat
amb la noche mas oscura
en tierra hostil
K-19
El Peso de l'Agua
Días Estranyos
Pumbrec
I Viz Poqueta
que se donava
me'n recordo
de sis primeres
i bé
aquí
mira
la vaig anar a dissabte
al vespre
i
molt bé
a més
veient el que
hauria de venir
diumenge
doncs
lligava bastant
lligava bastant
home no
no fotem
allà a Detroit
es va liar
aviam
què passava
Detroit
jo no ho sabia
els anys 20
així
va haver una immigració
de gent negra
del sud
dels Estats Units
cap a nord
perquè allà hi havia més feina
les condicions
les condicions socials
eren
aparentment millors
que no pas
al sud
perquè ja estaven
evidentment
amb el segregacionisme
doncs els matxacaven vius
i al nord
doncs bueno
com a mínim
la cosa
aparentment
podia pintar una mica millor
el que passa
és que els van ubicar
bueno
o es van ubicar
o es van ubicar
no sé
en guetos
val
i
era una mica
com l'Alemanya
de l'Est
i l'Alemanya
de l'Oest
que avui dia
encara hi ha
diferències
econòmiques
brutals
entre uns i els altres
la cosa
es anava aguantant
però
és allò com dius
hi havia un tel
que encara ho aguantava tot
però
que el tel
s'estripés
tot vessava
i és el que va passar
la policia
majoritàriament blanca
doncs va
va entrar
en un local
un bar clandestí
diguem-ho així
com molts
n'hi devia haver
i segur
i van fer unes detencions
però
van fer com aquest
diumenge passat
no?
ho van fer a la brava
la idea no era
fer-ho a la brava
era fer-ho discretament
però no va poder ser
i va haver de ser
a la brava
i com es va fer
a la brava
doncs la gent
dels carrers
es va esbarar
i es va començar a liar
tant es valia
que gairebé
els barris aquells
es van
es van declarar
zona de guerra
tota la policia
de Detroit
es va mobilitzar
la Guàrdia Nacional
tot plegat
tot plegat
acabes de dir
una cosa
prou interessant
si no lliguem
amb el que
amb el que dius
que va passar
diumenge
creus que diumenge
hi havia
intencionalitat
de fer-ho
com ho van fer?
no
sí
sí
jo crec que sí
crec que sí
i a Detroit
què passa?
quan hi ha
maramàgnums
d'aquests
d'alguna forma
hi ha qui
o sigui
hi ha gent que
té una mena de
i ho dic clarament
tenen psicopaties
latents
que estan allà
i que en la vida
normal
no es manifesten
però quan hi ha
enrenous
d'aquests
brutals
bueno
ho esbrirem
potser no és el concepte
correcte
però és igual
és perquè m'entengueu
i quan hi ha
enrenous
d'aquests
que alteren
la sang
doncs tot això
aflora
i aquí va passar
es va centrar
tot en un hotel
que seia
Algerier
o alguna cosa així
no me recordo
i
perquè algú
suposadament
va disparar
uns trets
amb una pistola
de fogueig
des d'una finestra
cap a
en direcció
que hi havia
allà aposentats
una guàrdia nacional
una policia
i tal
i clar
van entrar
a sac
sobretot
la policia
de Detroit
que és la que tenia
la jurisdicció
allà
van agafar
van treure
tot deu
de l'habitació
i els van
sotmetre
un
diguem-ho així
clar
una mena
de segrest
val
a partir d'aquí
la Catherine Bigelow
no es destaca
tampoc
per
per fer
una anàlisi
introspectiu
de
dels personatges
no
tot i que
aprofundeix
prou bé
ella destaca
ella vol destacar més
és
l'entorn
les circumstàncies
les víctimes
la injustícia
una mica
els butxins
no
però no
no entra
en l'arrel
és
és una mica
com
un documental
tot i que
s'implica
evidentment
però que no
però que no
no rasca
no rasca més
d'endintre
em vaig trobar
a faltar això
però el film
bé
molt correcte
i està
prou bé
doncs vinga
doncs res
ens queden
20 segons
per acomiadar-nos
i ens trobem
el proper dijous
prestant tots els ànims
més calmats
en general
i podem
donar un punt de vista
més subjectiu
de tot el que
ha esdevingut
i el cap de setmana
Blade Runner
exacte
ah sí
és veritat
una bona alternativa
a veure qui és desvirga
molt bé
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
a veure
per demà
music club selecció
Fins demà!