Babilònia
Benvinguts un dia més a Babilònia.
És que m'acabo de quedar jo mateix sordo, eh?
Perquè acaba de petar algú per aquí amb la línia de la tècnica, però tot solucionat, com sempre.
Pels programes amb la competència, no t'acordes del nostre?
Sí, exacte, no, no, directament.
Pestants, no, que ja no saps si estàs, no?
Ja no sé on t'estic, no, no.
Al contrari, al contrari, no faig res.
Em porto molt bé, soc fidel a la Ràdio d'Esvern, per sempre més.
Avui estem tots, eh?
Sí, nosaltres també som fidels.
Sí, sí, exacte.
La pasta que et paguen pot ser.
Home, i tant, em faltaria.
Venim aquí per veure't a tu.
Perdona, jo soc l'estrella d'aquesta ràdio.
I després nosaltres que li fem el programa.
Per veure't allà, oi?
Exacte.
Som uns teus negros, saps?
Sí, sí, sí, i després no us pago, ja sabeu que no us pago ni un duro, ni una cervesa us pago.
El típic aquest, que és una diva.
Totalment.
Directament aquí allò.
És el Josep Cuny.
Sí, exacte.
Sí, però amb versió...
Amb versió poble, no?
Bé, doncs el que us deia, tenim aquí la Rosa Alcalá.
Hola, molt bé.
Molt bé, estàs molt bé?
Sí, sí, fantàsticament.
El Jaume Vidal.
Hola, o sigui, ell no t'ha dit com estàs, però ell t'ha dit molt bé, ja.
El guión, el guión.
Perdó, perdó.
Jo no he dit que estàs molt bé, però estem molt bé.
Molt bé.
Saps com estàs?
Molt bé, estic boníssim.
El Jaume també està molt bo.
Hola, què tal?
No, no, no, no liem.
No estic liant jo ara, no?
No, però sí.
Vale, vale.
El Nacho Alonso.
Hola, què tal?
Hola, tot bé?
Fantàstic, al millor.
Mira, mira, mira.
Ostres, però si encara aixecarem la taula, eh?
De forma espontània.
Com estem, amb una mica de calor, ja.
I estupem una miqueta.
I el David Muntaner...
Hòstia, sí, pot ser.
Què, ara, què?
Ah, no, vale.
Posa l'aire aquí.
Estem alterats, què passa?
Estem a la primavera, o què?
Ava així, ha tingut una miqueta de calor.
Deixem que presentar el David Muntaner amb aquesta barbeta de quatre dies.
Hola, David.
Torné tonto, eh?
He de baixar el cotxe tu i jo, eh?
A veure, se'm rascaràs, eh?
Seràs la d'era corrent.
Ai, ja que ajudes, estic sols.
Molt bé, doncs ja estem.
Avui, com sempre, parlarem de tot una miqueta.
Comencem a parlar de llibres.
Les leyendes de Gustavo D'Alfa Béquer.
Sí, senyor.
Com molt, això.
Lectura de Gupi Kou.
Exacte.
Mira, mira, el llibre és el típic de l'Espasa Calpé.
L'Espasa Calpé.
L'Espasa Calpé.
L'Espasa Calpé.
L'Espasa Calpé.
Mira, mira, veus.
A los asquerosos surt.
Sí.
El protagonista es troba en una casa abandonada.
Sí, jo l'estic llegint.
Jo també.
Ah, doncs ja el comentarem.
Però l'has acabat o no?
No.
Ah, vale, estem fent tres copers a la vegada.
Perdó, perdó.
No, no, no, sembla que està amb el bar, no passa res.
Doncs això, ja comentarem que el Diego David està llegint los asquerosos,
jo també l'estic llegint.
Ja el comentarem, ja el comentarem, que està molt bé el llibre.
Jo estic per la meitat, una mica més enllà.
Por ahí, por ahí.
Sí, sí, està bé, està bé la cosa.
Bé, doncs això, doncs parlarem de les leyendes de Gustavo D'Alfa Béquer,
el còmic epilèptico, que és una totxana que ens ha portat al...
Bueno, és una cohesió...
Ens ha creu una novel·la.
No, és una sèrie que es va fer entre el 96 i el 2003,
i al final l'han recollit aquí, el títol que el paraguas que té és
L'ascenso del gran mal, epilèptico,
i aquí recull totes aquestes històries aprescudes entre el 96 i el 2003,
i passes un totxo.
Doni, doni, doni.
Molt bé, llavors parlarem d'un llibre que es diu Adiós mi buenas,
del Xavier Sardà, que parla de la mort, però d'una forma divertida, amena,
ja sé que és complicat parlar de l'amor així, però el Xavier Sardà ja sabem com és,
una persona sarcàstica, mort, em té final.
Però bé, és molt sarcàstic i és molt així, però està bé, està bé,
té una gràcia, és una cosa acostumista que ja comentarem.
El Jaume es parlarà del carrer blau, de l'exposició que hi ha aquí a Can Ginestà,
fent poble, eh?
Encara que no sigui del poble, però fent poble...
Cultura de proximitat, molt bé.
És que ningú...
No, però jo la veig sempre, vull dir, si és que costa tan poc això.
Sí, sí, cap problema.
I cinema, bueno, tenim aquí la repera, eh?
Tenim una pel·lícula del David que es diu Enguer, eh?
Que ja dic ja, bueno, no sé si ho pronunciat bé, Rosa.
Perfectament bé.
Rocketman, que l'ha vist la Rosa i també l'he vist jo,
i comentarem una miqueta l'última, aquest biòpic d'Elton John.
Elton John, molt xula.
El blues de Bill Street.
Bueno.
Elton John, heu dit?
No, Elton John.
Elton John.
Ah, anava a dir.
El blues de Bill Street, que en parlarem també,
La voz dormida, La caza, una sèrie que el Jaume està veient,
que es diu Alice Nevers, i si ens dona temps,
potser parlem de la pell freda, però bueno,
una mica justet n'hem de temps, però n'hem parlant.
Per tant, sense més dilació,
les legendes de Gustavo Adolfo Béquer.
Vinga, un tema en matèria, ja.
Bé, m'ha fet gràcia de relegir-la,
efectivament és una lectura de Bub y Cow,
de Bub, en aquest cas, de segon de Bub,
si no m'equivoco, bachillerat.
El que ara seria, no ho sé, la ESO,
la 4 d'ESO, no ho sé, la 4 d'ESO,
no sé ara està també com està el currículum.
A més en el mateix format que el llegíem en aquella època.
Ah, clar, que una conserva la cosa.
Se t'estava desenquadernant.
M'ha fet totalment pobra.
Estava allà, que no l'havia tornat a tocar.
Bé, m'ha fet gràcia de relegir-lo,
perquè com que ja us vaig comentar
que he estat a Toledo aquests dies,
doncs, sí, ah, bé,
és que no hi eres tu el dia que ho vaig explicar.
Clar, el guia ens explicava
que Gustavo Adolfo Béquer era el sevillano,
eh, sevillano,
i havia viscut a Toledo una temporada,
una bona temporada, d'acord?
I llavors, clar, quan ens passejaven
per aquells carrerons del barri jueu,
del barri antic,
del casc antic de Toledo,
doncs, clar,
et portaven per aquelles places,
et portaven per aquells carrerons,
per aquells cobertisos,
i llavors explicaven
que moltes de les legendes
de Béquer estaven ambientades
o estaven inspirades
en aquell ambient nocturn, romàntic,
en el sentit tètric, fins i tot,
de por, de legendes de por,
i, doncs, mira,
m'ha fet gràcia tornar-les a llegir,
d'acord?
Sí que és veritat,
però són dues les que passen a Toledo,
una és que es diu tres fechas
i l'altra és la rosa de Passió.
Després hi ha una altra,
que és el Rayo de Luna,
que està passant Sòria,
després a Sevilla també té dues,
el tema és el perece l'organista
i la venda dels gats,
i una altra del Campo de Nogomara,
La Promesa,
i en el Montcallo,
Los Ojos Verdes.
Ell fa servir molt també
la tècnica del narrador dibuixant.
Ell és el narrador,
està explicant les històries,
i a la vegada,
també moltes vegades
ell surt ell mateix
amb un bloc,
amb un enfull de paper
i amb els llapis,
doncs ell dibuixa,
agafa,
així,
un serien bocet,
o l'essència exacta
de personatges,
de llocs,
de paisatges,
de llocs.
I també hi ha de terror,
les de terror per mi
són dues sobretot,
que és El monte de les ànimes
i El miserere.
Jo crec que és millor
que qualsevol pel·lícula
de zombis.
Jo què?
Hòstia, jo crec.
No, bueno,
ara això ha evolucionat molt,
però tu imagina't això,
ell quan escrivia
el 1700,
no 1800,
no era?
1800,
va morir el 1870,
ho he vist.
Doncs imagina't,
llavors no hi havia ni tele
ni res,
clar,
i el tio ens expliquen
aquestes coses,
que segurament
estaven basades
moltes d'aquestes
legendes
en històries
que li explicava
la gent del poble,
on anava
sempre s'entrifixava
la gent i tal,
podria ser,
podria ser.
Les descripcions
és una passada,
té una riquesa
de vocabulari
espectacular.
És per explicar
el que seria
una descripció
d'una persona,
d'un paisatge,
d'una situació,
d'un ambient,
és ideal.
Em permetreu
que elegiré res,
intentaré fer-lo curtet,
com descriu
una plaça
que està com abandonada
i amb les deixalles
que hi ha allà.
Imagineu-vos la diferència
de les deixalles
que hi havia llavors
amb les que podem veure
avui dia.
Això m'ha cridat
molt l'atenció.
Els equivalents, suposo.
Si voleu.
Perquè ja veia venir.
Sí, sí.
M'ha fia moltes gràcies.
Vull dir que estava
passejant per Toledo
i va per una plaça
i tal,
que hi ha la basura
i hi ha los escombros,
ervas d'aquestes,
que si malvas,
que si ortigas,
que si campanillas blancas,
jaramagos,
veus tot ple
d'aflòs,
d'aflòs d'ervas
que van creixent.
Però,
de a vos te explica
quins són
les restes de escombrerías.
Diu,
diseminados por el suelo,
medio enterrados unos,
casi ocultos
por las altas hierbas
los otros,
veíanse allí
una infinidad de fragmentos
de mil y mil cosas distintas,
rotas y arrojadas
en diferentes épocas
aquel lugar,
donde iban formando capas
en las cuales
hubiera sido fácil
seguir un curso
de geología histórica.
Azulejos moriscos,
esmaltados en colores,
trozos de columnas
de mármol y de jaspe,
pedazos de ladrillos
de cien clases diversas,
grandes sillares
cubiertos de verdín
y de musgo,
astillas de madera,
ya casi hechas polvo,
restos de antiguos
artesonados,
jirones de tela,
tiras de cuero
y otros cien y cien objetos
sin forma ni nombre
eran los que aparecían
a primera vista
a la superficie,
llamando a sí mismo
la atención
y deslumbrando los ojos
una miríada
de chispas de luz
derramada sobre la verdura
como un puñado
de diamantes
arrojados a granel
y que examinados
de cerca
no eran otra cosa
que pequeños fragmentos
de vidrio,
de pucheros,
platos y vasijas
que,
reflectando los rayos
del sol,
fingían todo un cielo
de estrellas
microscópicas
y deslumbrantes.
Tal era el pavimento
de aquella plaza
empedrada a trechos
con pequeñas piedrecillas
de varios matices
formando labores,
a trechos cubiertos
de grandes losas
de pizarra
y en su mayor parte,
según dejamos dicho,
semejante a un jardín
de plantas parásitas
o a un prado, germo e inculto.
No té res a veure
amb lo que avui dia
ens trobem
amb unes escombraries,
no hi ha una llana de Coca-Cola,
no hi ha ni un paquet
de cigarreres.
Com a molt àmfores.
M'ha cridat molt l'atenció,
quin domini
de la descripció.
Avui dia seria una plaçaneta.
Avui dia seria això.
Molt bé.
Val la pena reciclar,
més són legendes
i són curtetes,
està bé.
Passes una estureta de por?
Sí, sí.
No, no,
jo no he llegit mai,
em sembla que no,
no em sona haver-hi llegit.
Ah, no, doncs val la pena, eh?
Per això dic que...
Val la pena, sí, sí.
El buscaré per casal
que cal tenir per allà.
Segur, jo crec que tothom...
En les col·leccions austral
tenim...
La rima, mira,
la rima no l'he recordat.
I la rima,
a partir de la...
I la roja...
Sí, que se siga...
La literatura, això,
segona era...
Molt bé, molt bé,
Gustavo Dulce,
el sevillano.
Doncs, Nacho,
anem a parlar
del còmic Epilèptico,
que a mi m'intriga,
tot això.
Sí, sí.
Aquest ha llegut aquí
una mica a mi
per casualitat, diguem-ne,
perquè hi ha un amic
que treballa en un editorial
i van donar per llegir
i ja ho tenia i tal,
me'l va passar a mi.
Dic, mira, mira el que està
molt bé i tal.
I, bueno,
la veritat és que és un còmic
una mica diferent.
O sigui,
què és el format còmic
o la manera d'expressar
la història de la vida
d'una persona
des que és molt petita
des que és un nen
fins que li surt
la seva vocació artística.
I com ha hagut
la transformació
dels pensaments de nen
i de tot
a la seva vocació artística
però tot
molt mediatitzat
per una circumstància vital
que és la malaltia
del seu germà gran
que té epilèpsia.
Estem parlant
d'això en anys 60
en el qual
l'epilèpsia
no és com ara
que hi ha els medicaments
i, bueno,
estem al 2000
no sé què.
Es pot controlar bastant bé.
Llavors,
era una cosa
com molt marciana
en aquell moment
abocada
a que et portessin
a un manicomi
vull dir,
rebutjada per la societat
perquè
hi explica com
els germàtics
i la gent li mira
com si estigués
drogadicto
o no sé què
vull dir,
una cosa
com no es coneixia
i molt així
i traieu-lo d'aquí
i tal
o sigui,
un repuix molt gran
i clar,
davant la falta
de resposta
de la medicina
occidental
com en aquell moment
també que en l'any 60
que els seus pares
eren una mica així
hippies
mig intel·lectuals
i tal
es van abocar
a tot tipus
de
cures
com
la macrobiòtica
la xamaneria
xerlatanes
d'aquests
médiums
gent de no sé què
la iglesia
de no sé què
d'un tio
que l'havia fundat
en el 1700
no sé quan
que
diu que parlava
amb els morts
diguem-ne
que és tot un trànsit
d'ell
des del seu punt de vista
que era un nen
que tenia
10 anys
12 anys
veient tot això
veient aquesta vida
que van a viure
com una macrobiòtica
perquè pensen
que això els curarà
que van a veure
el professor
no sé què
que és un professor
d'aquests que fa
tipus reikis
i coses d'aquestes
hi ha pupuntura
un professor oriental
que diu
que comença a donar
bons resultats
però després
tornen els atacs
fins i tot
un professor
suposo professor
d'una espècie
de divana
ciència
que feia lobotomies
i que es passa
tota l'estona
dient
això mira
jo si
això és un servei
diguem-ne
si jo tallo aquí
es quedarà
sense parla
si tallo aquí
perderà la mobilitat
a l'extremitat
no sé què
si parlo
però no passarà
perquè jo soc
una persona molt precisa
és un tio
que és una espècie
d'egocèntrica
i al final
no l'operen
en tota aquesta
corte
ell
viu les seves fantasies
d'una persona
amb molta fantasia
que comença
llegint llibres
de
els tàrtaros
les guerres
que després
passa a veure fantasmes
ell té allà
amb el bosc
veu fantasmes
tot un món mononíric
en el qual
escapa ell
d'aquesta realitat
una mica forta
de tenir el germà
ells que pensen
que potser
tenen també
la malaltia
perquè això
no se sabia
si era de Itària
si no era
la germana petita
també
està tot molt estimatitzat
amb el tema
al final
el germà
l'acaben ingressant
i és curiós
hi ha una frase
que diu
mira
fins que no l'havien ingressat
ell no se sentia
malalt
perquè els pares
sempre l'havien dit
que això
et pots curar-te
tal i qual
i en el moment
que el van ingressar
i va estar
amb altra gent
com ell
es va agafar
la seva malaltia
i va viure d'ella
a favor d'ella
diguem-ne
es va transformar
veritablement
en un malalt
quan el van diagnosticar
i el van ficant allà
diu
perquè abans no
abans lluitava
i és una reflexió
una mica així
i al final
la persona aquesta
acaba descobrint
totes aquestes
les funcions
i aquestes influències
tan negatives
acaben derivant
en una vocació artística
ell dibuixa còmic
és una manera
de dibuixar còmic
una miqueta curiosa
llavors un dibuix
tot molt en blanc i negre
molt efectista
la gent que hi entenc molt
diu que va revolucionar
bastant en aquest moment
l'art aquest
això va aparèixer
com a historietes sueltes
diguem-ne
una sèrie suelta
entre el 96
i el 2003
i al final
s'ha fet una recuperació
ell va fundar
una editorial
per editar còmics
i tal
i va tenir col·laboracions
importants
i al final
va fer un recull
de tot això
que és el volum
aquest tan gran
que veiem
que té no sé quantes
planes
necessites planes
o alguna cosa així
el tio es diu
David Beauchard
però sempre
signa amb David B
B
és un autor francès
i aquesta de cull
es diu Epilèptico
i el subtítol
diguem-ne
és
l'ascenso del gran mal
perquè contínuament
hi ha una imatge
del germà
escalant una muntanya
no sé si la puc veure
per aquí
bueno
en algun moment sortirà
escalant una muntanya negra
que és el gran mal
diguem-ne
perquè ells està lluitant
contínuament
amb aquesta malaltia
que li fa
sobretot molt desconeguda
perquè si tens ara mateix
un càncer
diguem-ne
dius
bueno
és un càncer
és una malaltia coneguda
a la curació
no
però és
en canvi
clar
l'epilèpsia
a més del problema
de la malaltia
és el tema del rebuig
perquè la gent
no entén això
pel desconeixement
la gent no entén
en absolut això
ni els altres nens
ni els veïns
ni ningú
diguem-ne
és una cosa molt rara
aquests atacs tan estranys
diguem-ne
que el que volen
és apartar-los
fins i tot explicar
que estan un dia
en un tren
en un compartiment
d'aquests cancats
i que el que va amb ell
en el compartiment
surt d'allà
o sigui
surt com fugacitat
diguem-ne
perquè li donen un atac
no hi ha manera
que se li cura
i comencen les convulsions
correcte
llavors bueno
d'això
al final
és això
d'aquesta
energia negativa
pot transformar-se
en allò
instinto reprimido
allò que deia Freud
pot transformar-se
en una pulsió creativa
i al final
ell acaba sent
un dibuixant de còmics
i acaba
fent la història de la vida
una mica en contra
de la seva família
perquè també explica
que la germana
diu
per què és que fa aquestes coses
de la nostra família
i per què és que ho diu
perquè és la veritat
jo això ho sentia jo
i ho vaig escriure
diguem-ne
i ha tingut una mica
també explica
com de problema
amb la seva família
però bueno
ja dic
un dibuix una miqueta
així
uns trazos
no sé com definir-lo
molts aquí
surt
molta
sí
sembla un déu
una mitologia
sí, sí
un dibuix una mica
underground
diguem-ne
i explica aquí
perquè surt aquí
molta imaginació
molt aquí
els déus orientals
perquè clar
aquest és el Buda
sí, sí, sí
com està amb tota aquesta penya
que borda l'ocultisme
les creences orientals
pensem que estem
als anys 60
ja
de tot el maig del 68
i la contracultura
i el moviment de l'antipsiquiatria
diguem-ne
sí
que jo
de dir
hòstia
no, no
això és una vocació marxista
això és
una eina
del capitalisme
per
dominar la gent
que és una miqueta així
dissident
bueno
doncs la diagnostiquen
i bueno
tots aquests moviments
no
no, no
sí, sí
tot aquests moviments
clar
en què acaben
acaben també en xerlataneria
perquè hi ha molta gent
que viu d'això
de gent desesperada
com aquesta
i bueno
hi ha gent que l'ajuda
i gent que no té ni idea
i que diu que ve al
sí
tu el problema
és que eres un
com diu això
hi ha una cosa graciosa
diu
el problema és que eres un
general napoleónico
en altra vida
i vas fer unes coses
increïbles
horribles
i ara ho estàs pagant
llavors un altre
un altre diu al contrari
diu que no
tu tens un problema
que l'altra vida
eres no sabem qui
i et falta alguna cosa per fer
i això per això
el nano flipa
totes aquestes coses
llavors envoltant els pares
amb millor intenció
i amb una mica també de
perquè també creien
en aquestes coses
doncs tot això
ho explica ell
ja dic
en uns dibuixos
molt onírics
i molt estètic underground
i acaba
en la transició
que tota aquesta
influència negativa
acaba transformant-se
en energia creativa
i ell acaba sent
dibuixant de còmics
i bueno
i el germà
doncs no acaba
però els temes
dibuixant de còmics
és el que té la
no no
és l'altre
és el germà petit
és el germà petit
són dos germans
veieu aquí la portada
aquest és el gran
diguem-ne
que s'ha de l'epilèpsia
i aquest és el petit
que explica tota la història
que al final
és el dibuixant
el petit
sí
el dibuixant és el petit
diguem-ne
i una germana també
i acaba sent
bueno
acaba sent
una persona adulta
i acaba traient
els llibres aquells
acaba sent
un dibuixant de còmic
que ha reconegut
perquè és el que
a França està bastant reconegut
l'han donat
primis a la salut d'en Golema
i bueno
està reconegut
i interessant
perquè sempre els còmics
ens expliquen unes coses
més de superherois
o més de
més temes
més còmic puro
i això és una manera
d'explicar una història
és com si fos una novela gràfica
però a nivell de còmic
perquè no és ben bé això
amb una particularitat
i està bé que expliqui històries
sí, és com aquí
que hi ha
hi ha alguns autors de còmics
que t'expliquen
per exemple
jo no tinc alguna a casa
t'expliquen
jo què sé
per exemple
l'entrada
o sigui
la 9 per exemple
que era la
la companyia aquella
formada
per republicans espanyols
que van
ah sí
van a llibrar per ell
sí, sí
o un altre
que parla
de la vida
d'uns avis
en un
això és com si fos
novel·la gràfica
en una residència
sí, sí
com novel·les gràfiques
això
bueno
perfecte
genial
bueno
seguim parlant
de llibres
jo faré un esment
molt ràpid
d'aquest llibre
del Xavier Sardà
perquè m'he recordat
d'una altra cosa
simplement un minut per un
i dos minuts per una altra coseta
que vull comentar
d'un altre llibre
que he llegit
que potser li farà gràcia
a la Rosa
tampoc t'ho destriparé
per això dic
que ho faré una mica
50-50
perquè pot ser interessant
bueno
aquest llibre
del Xavier Sardà
de Adiós Muy Buenas
és un llibre
és un llibre
petitonet
de 70 i escaig
de pàgines
que té a veure
bàsicament
amb un cementiri
del litoral català
amb el qual
doncs
passen coses
no estem parlant
de res
jo
el quarto milenio
aquestes rotllos
sinó que són coses
aviat
no diríem divertides
però fora una miqueta
de lloc
ell al principi de tot
fa una
i el pròleg
el fa el Santiago Segura
però ell fa un comentari
diu
vull fer un llibre
d'escriptura clàssica
però sent totalment
anticlàssic
vull dir
totalment diferent
és a dir
escriu d'una manera
que recorda
una miqueta
doncs
un castellà
una mica antic
lleugerament culta
amb tota aquesta
picaresca
que té el Xavier Sardà
que té aquesta cosa
aquesta retranca
aquesta cosa
aquesta sorna
que es diu en castellà
que una miqueta
li busca a tot arreu
és això
vull dir
bàsicament
l'enterrador
l'ajudant
i les dos velles
que estan tot el dia
al cementiri
parlant
d'aquella del pis de dalt
la del pis de baix
la del no sé què
la del no sé quantos
vull dir
que en un principi
et pot dir
a veure d'això
per on va
no no
però té molta gràcia
perquè
el que fas explicar-te
històries
algunes totalment surrealistes
altres truculentes
altres que dius
quina mala baba
vull dir
i tot això
està embolcallat
bàsicament
per la vida
una miqueta
d'aquest enterrador
de la seva dona
i la cosa
s'ha quedat molt interessant
perquè quan sembla
que serà una novel·la
d'historietes
de la gent
que està enterrada
en aquell lloc
resulta que al final
hi ha una cosa
que fins a l'última pàgina
et deixa
amb la sorpresa
hi ha una cosa
bastant
truculenta
que passarà
i que
es farà
per una cosa determinada
per uns diners
per aconseguir una cosa
ja està
no dic res més
i a partir d'aquí
tot això es remou
i està molt bé
perquè entre les historietes
i les situacions
una miqueta
diria morboses
altres divertides
altres passades de voltes
val la pena
és un llibre
que te n'oblides
a la fi a cap
del que estàs plantejant
no estem parlant
de l'amor trista
sinó de coses
que dius
doncs passa el que passa
una mensura
de un cuento cortaza
sí, sí, sí
té un punt
aquestes coses
que tenim
sí, sí, sí
aquestes coses
que es posa a partir
de tan estranys
que després hi traiem
exacte
i llavors va traiem punta
sobretot quan parlen
les velles
és magnífic
el diàleg
és brutal
la manera de parlar
l'antiga
que no t'enteres
que no sé què
però hi ha una sèrie
de coses magnífiques
per llegir
i l'altre
que vull recomanar
i el vull recomanar
ferventment
és un llibre
del David Fuentquinos
l'últim llibre
quin és l'últim
Hacia la belleza
es diu
Hacia la belleza
es diu en castellà
no sé com és en francès
però es diu Hacia la belleza
i també és un llibre
no massa llarg
també no arriba
a 200 pàgines
és on està basada
una pel·lícula
que han estrenat ara
que també no
és la llibreria
dels llibres
dels llibres
que no s'han publicat
o alguna cosa així
que també es diu
d'Henry Pee
sí, exacte
perquè he vist el tràiler
i no és aquesta
perquè aquesta està basada
en un noi
que arriba a París
i demana ser vigilant
del Museu d'Orsay
i quan miren el seu currículum
aquest senyor
és catedràtic
amb una
a Belles Arts
i és un crac
i és un especialista
justament
amb Amadeu Modigliani
que hi ha una exposició
d'Orsay
a l'Orsay
d'aquesta exposició
i llavors
ell vol ser
imagina't
un doctorat
que ha fet la tesi
un doctor
que ha fet la tesi
sobre Modigliani
s'asseu allà
per contemplar
el retrat
de la gent
Nebutern
que és una de les més
conegudes
de les peces
i clar
parteixes d'un suposat
que dius
què fa aquest home aquí
i clar
i la pròpia dona
de recursos humans
diu
aquí passa alguna cosa
i llavors
a partir d'aquí
es desencadena una història
en el que
tot això
ell és de Lió
de la ciutat de Lió
i llavors
és un personatge peculiar
estrany
que no acaba d'explicar
ben bé el que hi ha
i de cop i volta
apareix una altra història
paral·lela
d'una noia
que es diu Camil
en el que
passa una situació
molt potenta
i a partir d'aquí
tot això
es va conjugant
i va arribant
a una conclusió
però és un llibre
amb l'elegància
del senyor Fuenquín
és un senyor
quan el que escriu
no sé si jo he llegit
alguna cosa
d'ell
la Rosa sí
que he llegit
unes quantes
sí, jo he llegit tres ja
i ara començarem
exacte
aquell com es deia
la delicadesa
de souvenir
els records
també està molt bé
i tot va bé
tot va bé
tot va bé
aquesta sí que he llegit
doncs té aquesta manera
d'escriure d'una manera
aquest home
és especial
vaig estar mirant
per internet
per internet
que li feien
algunes entrevistes
és una passada
també com s'explica
és que té una delicadesa
especial
per captar
l'essència
de l'ésser humà
exacte
i l'essència
actual
del que està passant
en l'ésser humà
exacte
és molt actual
en situacions molt bèsties
que et quedes sense feina
que perds la parella
que no sé què
i aquell trobar-se perdut
però perdut
totalment
aquí es perden
i com són capaços
després de refer
això que l'espoiler
jo espero que també acabi
o bé
o que almenys
recomposi la història
diu el puzle
les peces del puzle
salten totes
per all
al final
troben el seu lloc
però crees un puzle diferent
llavors el dibuix que resulta
és un altre
aquí la situació
la situació
és per un costat
una història
per una altra
una altra
i a partir d'aquí
hi ha unes connexions
i la cosa
s'intenta solucionar
és complicat
però tot això
queda més o menys
organitzat
però bueno
no vull dir res
per no liar-vos
per tant
val la pena
té molta gràcia
molta gràcia
vull dir
en refereixo
més que gràcia
a elegància
és la paraula
molt ben portada
i és un vocabulari
molt assequible
molt assequible
absolutament
molt ric també
però molt assequible
jo l'he llegit en castellà
clar perquè el meu francès
és com de Búrcia
no no no
però segur que el castellà
a l'hora de traduir-lo
igual no
perquè clar
té una novel·la
que es diu Charlotte
aquesta està basada
en una pintora
molt jove
alemana
que la van també
la van fer presonera
de seguida
l'any 38
o 39
la van fer de seguida
presonera
i va morir a Auschwitz
perquè estava embarassada
dos
la van matar
va ser una de les primeres
que van matar
i és bo que és una novel·la
que li va costar
molt de fer
i llavors l'estava escrivint
després ho deixava
tornava un altre cop
i així
i a més ha tingut
diversos premis
per aquesta novel·la
aquesta és moltes ganes
de llegir-la
perquè jo he llegit tres
i sempre m'agrada molt
i la que us he comentat
que han fet la pel·lícula ara
que és
alguna cosa així
com la llibreria
o la biblioteca
dels llibres
que no s'han editat
penso que la pel·lícula
també l'han titulat
de la mateixa manera
sí, sembla que sí
això em sona d'alguna cosa
que ja
aquestes llibres són les pròximes
i la que tu em dius
sí, no?
sí
David Fonquí
no es val molt la pena
no es val la pena
descobrir-lo
és un bon estrictor
jo per mi també ha estat
una descoberta
molt ratificant
Jaume, passem al món
de les exposicions
ja que hem parlat
amb el Déu Modigliani
ara ens anem al Carreau Blau
d'aquí de Sant Jús
i dir que
què tal?
parlarem bàsicament
de l'exposició d'aquí
però aquest matí
ha estat allà a Sant Feliu
en un centre cívic
i també n'hi havia una
que m'ha cridat
molt l'atenció
sí
s'inaugurava aquesta tarda
i dic
aquesta tarda no puc venir
i tal
però m'ha agradat molt
és que
a vegades
és això
que et posen
en un context
que tu no coneixes
no coneixes
i dius a veure què passa
i la veritat
és que jo no ho conec gaire
i llavors
doncs
l'he trobat
molt molt ferma
bé
aquí estem
amb una
amb Carreau Blau
Carreau Blau
això ja heu dit
que era
és com
bueno
és una escola
d'arts plàstiques
però per nens
vull dir
seria aquesta la idea
fa molts anys
que està aquí a Sant Jus
això mare meva
tota la vida
sí
sí
o sigui que bueno
per nens de 4 a 8 anys
i esclar
l'exposició
doncs és una varietat
de
de diferents nanos
de diferents edats
que hi ha
ja és naltre
també no
és que és més infantil
i ho han fet
que surts de la sala
i tot
i vull dir
un dius
molt maco
la veritat és que
no sé
potser perquè
pensant en el futur
no soc pessimista
i llavors
al veure això
doncs penso
mira que bé
no
vull dir
aquests són els homes
del futur
que utilitzaven
tot tipus de
hi havia pintura
hi havia també ceràmica
o plastilina
coses d'aquestes
clar
no potser no
potser no
potser van una mica més enllà
però podria ser
però
estava a terra
la pastilina
és que hi he passat
però
l'hi he vist per sobre
una varietat
impressionant
de matisos
sí
ja que sou d'aquí
a Molina
clar
no
si jo
no és que passo
pel davant
no no
s'ha de veure
clar
això és com tot
s'ha de veure
molt bé
molt bé
fantàstic
doncs
seguim parlant
recomanada una exposició
evidentment
seguim parlant de cinema
i el David ens parlarà
finalment
d'en guerre
no ho vaig parlar
no no no
no vas passar
no vas parlar
em semblava que sí
sí
jo diria que no
sé que no m'ha donat temps
jo crec que
o no
jo diria que no
vinga
torna i torna
jo pot dir que sí
mira
si et repeteixes
vas parlar
però molt ràpid
és que era molt ràpid
si et repeteixes
et tallaves
crec que quan és ràpid
no se'n recorda
ha de ser Merlin
jo sí que em recordo
ara sí ràpid
bé
és un film
del director
d'Estefan Brisé
i
sí
és veritat
que em vaig comentar
bueno
la torno a comentar
més estències
sí
bàsicament
ens parla
de la lluita sindical
en la indústria
ah sí
tallem
vinga
va una altra cosa
no
no
és cert
no em puc explicar una altra
ja la vaig comentar
doncs comento una altra
si vol
si la vas comentar aquesta
sí
que problema
la vol dormir
veig per aquí
la favorita
ah vinga
va
sí
vinga
la favorita
vinga
vinga
vinga
llorgos
lantimos
ja que podia dir
gran timo
però
gran timo
ui
li faig la tasca
o no
ostres tu
això és una mena
de barri lindon
eh
pues sí
aviam
una mena de barri lindon
té alguna
sí
llego de barri lindon
i una mica també
de peter greenaway
aquí ja no ho sé
perquè no n'hi mis
hi ha alguna coseta
del zoo
bueno ja
doni igual
jo m'hi vull pallar
tira tira
sobretot
aviam
aquest realitzador
experimenta
com el
com el senyor
Kubrick
una mica eh
sí
perquè
jo crec que
això és
aviam
és un perjudici
perquè la meva mare
va anar a veure
aquest film al cine
i va sortir
marejada
com una cuba
home
per aquelles
per aquests
aquests gran angulars
que fa servir ell
per abarcar
tota la majestositat
de les sales
i per això mola eh
sí sí
amb tele
no tant
però ostres
això no ho he fet abans
això no ho tenen
aquesta pel·lícula
senyor
és molt innovador
tira tira
és molt bèstia
doncs això
aquests gran angulars
ostres
donen una ènfasi
a tota la trama bestial
però bàsicament
és
és
l'ascens
perquè la caiguda
bueno sí
la caiguda
al final
ascens
i caiguda
en desgràcia
absoluta
totalment
bé
d'una noia
d'una trepa
d'una incomformista
que no vol pertany
a la classe social
que li ha tocat
que li ha tocat
estar
per destí
i ja està
i a partir d'aquí
té una
bona padrina
i
en aquest cas
l'alumne
supera la padrina
diguem-ho
sí, sí, sí
però de tot
l'avança
per la dreta
sí, sí
vaja
si l'avança
l'altra
evidentment queda
absolutament
anul·lada
això
estem parlant
de
és una estòria
real
sí, sí, sí
però estic
jo crec que no sé
si és just abans
o just després
de la pèrdua
de les colònies
americanes
jo diria que és just després
no ho sé ara
exactament
no, no diria jo
1700 i escaig
una guerra amb França
mira
el
vas compta
aquell de Malború
que és el marit
de la favorita
de la favorita oficial
sí
era el Mambrú
aquest
i aquest va
va lluitar
i ho està lluitant a Espanya
va lluitar
la guerra de sucessió
la guerra del 1714
clar, per això diria
que seria a principis
del segle XVIII
però era el mateix
dubte de Malború
sí
era el mateix
sí, sí
per tant és prèvi
a les colònies
clar
és d'aquella època
sí, sí
principi del segle XVIII
clar
doncs
en aquest cas
la reina
d'Anglaterra
doncs
és una persona
amb les facultats mentals
un pèl alterades
hi ha un moment
del film
que tu explica
perquè no sé
quants fills ha perdut
molts
15 o 17 fills
de barbaritat
i de totes maneres
o sigui que dius
buah
i clar
dona està
que no està
en els seus cavals
però i tot així
jo crec que
del marit
de la reina
no se'n fa ment
no, no es fa esment
no es fa esment
en cap moment
però en aquest cas
és que no sé si va tenir
bueno
si va morir prèviament
o si va passar alguna cosa
i es va quedar soltera després
sí
no ho sé, no ho sé
no ho sé
però el que és curiós
és com
simplement
amb un petit
amb un petit
amb una petita ajuda
com pots saltar
de caure
de caure literalment
en el fang
sí
a passejar-te
i
cuidejar-te
amb la
noblesa
més rància
d'Anglaterra
no?
només amb una petita ajuda
amb un
cap a dintre
però era l'única manera
de pujar
en aquella època
era una classe molt baixa
i una classe molt alta
i llavors
si tenies
això que dius
et podien
una mica
empadrinar
una miqueta
i pujar
i si tenies
un bé
unes petites facultats
físiques
o un aspecte físic
si fa o no fa
agradable
doncs
això ho facilitava
evidentment
però a partir d'aquí
la protagonista
jo no sé si volent-ho
sense voler
doncs va
va agafant
cotes de poder
i va
suplantant
a la
a la seva
benefactora
a la que l'ha introduït allà
que és la
l'eduquesa de Malbro
avantpassada
de Churchill
i
si hi ha algun moment
que es diu Churchill
sí sí sí
i que és
la protagonista
de la Raquel Weiss
i la
la criada
així
diguem-ho d'alguna forma
és la
Emma Stone
que fa molt bé
que fa molt bé
totes
i la que va guanyar
ella
i l'actriu que fa de reina
i l'acaba guanyar l'Oscar
és l'acaba guanyar l'Oscar
sí sí sí
l'Olivia
no sé què
l'Olivia
no
no
ja apareixerà
sí
l'Olivia
no sé què
i
ostres
aquesta dona
és que clar
ho fa molt bé
però
el fet està
és que
aquesta mica
doncs
li va
li va
sucabant el terreny
a l'altre
cosa que l'altre
dius
hòstia
però si és una tia
és la que realment
està manant
perquè la reina
és un incapaç
no és capaç
ni de llegir
un discurs
i a la que es perd
doncs
dissimula
un
un mareig
per què
per no
acabar en el absolut
dels ridícules
i l'altre
és la que porta
amb mà de ferro
tot el govern
i planta cara
als mesclots
que li volen
suplen
no no
és una valida
que es diu en castellà
un valido
allò que es deia
en aquella època
sí
era la favorita
però
sí
un valido
sí
és aquest concepte
i l'altre
mica en mica
doncs
li va
jo suposo que
la picaresca
de l'època
i tot això
li va
sucar
en el terreny
però
l'altre
què passa
la pel·lícula
també és molt puta
perdó
perquè
d'alguna forma
l'altre
perd
el poder
però
està acostumada
està acostumada
a manegar-lo
en canvi
la nouvinguda
ve d'una classe
que no està acostumada
a manegar el poder
exacte
i a la mínima
s'hi acomoda
i quan s'hi acomoda
allà la besa
i quan la besa
l'altre l'enganxa
i la pel·lícula
acaba aquí
sí
l'has explicat tota
no?
sí
era bé
l'has destrossat
no no no
no no
és un fet
perquè és una pel·lícula
perquè per molt que l'expliquis
té un component estètic
quan s'ha de la xiscleta
que hi ha el conillet
allà s'ha acabat
allà sí
i dius
hòstia
és que no sé
clar
és una pel·lícula
jo crec que és com tot
és que tot aquest senyor
d'aquest home està davant
són els detalls
l'ambientació és brutal
jo diria que no hi ha llums
l'ambientació és llum natural
sembla gairebé
sí
no ho sé això exactament
clar que amb les tècniques
avui hi ha càmeres digitals
és que ho com això
amb un espelma t'il·lumina
no és com el Kubrick
que va tenir que demanar càmeres
no
avui dia
bueno
amb un espelmeta
ho veus tot
aquí pot ser un efecte
de llum
que segmentes
un espai concret
del fotograma
i tires milles per allà
és que hi ha unes tècniques brutals
vull dir que
ens faríem
bueno
bueno
doncs ja està
un segon
un segon
Rosa
un segon
Rosa
que et dono la presentació
home
i una mica
per la gent
per la gent que som amants
delton John
hem descobert
que és al principi
de Rocketman
de la cançó Rocketman
que justament és la pel·lícula
que la Rosa
i jo he pogut veure
però Rosa
comença tu
i jo t'enganxo
bueno
és un musical
és un biòpic
però és un musical
sí
sí
i ja comença
amb aquella escena
que ell va vestit
de plumes
allà de color vermell
una sala
sembla un dimonieta
aquí en un espanyes
i dius
què passa
s'ha escapat
de l'escenari
no
i entra en una sala
i dius
bueno
comença a fer
com una teràpia
com quan
jo soc un alcohòlic
i no sé què
és això
i de què fa teràpia
home
de tot el passat que tenia
ah
ja que era
no sé
no no
es veu que sí
que va ser cert
perquè acaba ingressat
a una clínica
de desantificació
de psiquiàtric
de tot
perquè
bueno
es veu la seva història
a nivell personal
des que era un nen
en un nen així petit
bueno
gracionet
així mig
pel roig
una miqueta
els pares
que té la marinera
castradors
és poc
el pare és castrador
total
i la mare
la mare
la mare a seu aire
la mare a seu aire
exacte
la mare es va quedar
amb el nen
clar
el nen amb ganes
que al seu pare
li faci una mica de cas
sempre amb aquestes ganes
de ser estimat
que és el que ell
després diu
al llarg de la seva vida
la necessitat
de ser estimat
exacte
i per això
buscant una mica
l'amor
i a sobre
a sobre
li toca ser
no que li toca ser
vull dir que
és homosexual
i la mare
la seva mare
a sobre li diu
és que així no trobaràs
mai seràs estimat
així
mai trobaràs l'amor
molt xoc a mi
mai trobaràs l'amor
i l'altre
com me l'enfonsen
a veure
que ell tampoc no fa cas
ell continua fent la seva vida
i l'esforç continu
per ser com és ell
i com ell se sent
i com ell vol ser
sempre has donat el pas endavant
es veu la carrera meteòrica
que ell va tenir
no d'èxit
molt ràpid
que estava tocant
el piano allà
amb el bar de moda
d'un poble
i com ell
és un mànager
que està per allà
i va venir
que té una prova
no sé què
i de seguida
quan ja comencen
a fer-li cançons
així xules
de seguida
se l'emporten
als Estats Units
i triunfa
però a un plas
i ja està
o sigui
es va trobar
de ser una persona
anònima
pràcticament
a ser una estrella
però del rock
però immediatament
el que passa
que li passava
és que era un magnífic
compositor
però era un terrible
la trista
i llavors
va aparèixer
Bernie Toppin
que és el seu gran llatrista
de sempre
totes les seves cançons
el 90%
tot això que estem escoltant
The Rocketman
Your Song
Saturday Night
és que hi ha la tira
de cançons
vull dir
són seves
són la texta
i llavors
ell escrivia
i llavors
ell s'inspirava
es posava a banda
del piano
i taca taca
i començava
a composar
molta capacitat
d'improvisar
exacte
de literat o no
exacte
de literat o gens
res res res res res
ell ho diu des al principi
clar que ell ho diu
no ho nega
no ho nega
jo és que les letras
com que no
i vam tenir una relació
de per sempre més
sempre deien
que mai s'havien barallat
sempre diuen
encara que es barallen
però no són baralles
de companyerisme
per entendre's
no n'hem parella
no no no
ella es lia
amb una altra persona
bueno
una mala persona
ja estem
amb els mànagers
és un mànager
que intenta
que està caiguda
cap als
que recorden
no cap als
fins i tot
ni molt menys
no sentir-se estimat
és la frustració
aquesta
de no ser estimat
que l'arrossega
tota la vida
és un tio
que li fa de mànager
el seu mànager
fins que ell es va morar
perquè ell ja tenia
el seu mànager
i una gent que el portava
molt bé
i que era molt ben
que és molt honesta
però cau a les mans
o a les garres
d'aquest altre
i l'explota
i a més
amb un 20% de percentatge
que sempre s'enduia
diu
si guagis que encara
aquest mori
jo continuaré cobrant
aquest 20%
de percentatge
i també es veient
com ell va ascendint
sobretot
és molt maco
el procés
des de les seves primeres ulleres
com es posen
aquelles ulleres
aquells vestits
tot això
que dius
és al·lucinant
quan surt de reina
i dius
mare de Déu Senyor
però què ha passat aquí
i de pollo
i de pollo
i dius
fa unes coses
brutals
és que vas veient
les imatges
i recordes
quan ho veies
posa això
o a la tele
quan feia
el recordat
i al final
de la pel·lícula
fins on arriba
la biografia
doncs fins a l'actualitat
no
és a dir
la pel·lícula en si
no
la pel·lícula arriba fins
des del 2018
la pel·lícula
sí
i llavors
al final
expliquen
que ell ja està vivint
amb parella
amb la seva parella
que ara ja sí que per fill
ja sap el que és
estimat
amb els seus dos fills
que tenen d'adoptar
sí
però això
per la pel·lícula en si
la trama de la pel·lícula
acaba 28 anys abans
diu
i porto 28 anys
amb la seva parella
és a dir
ell acaba jove
ell és jove
deu ser
28 menys
1900
és a dir
ell canta
l'última cançó
és
I'm Still Standing
que és una cançó
de l'any 88
em sembla
no m'hi equivoco
ara
per uns 30 anys
sí
va ser aquell disc
To Love for Zero
que va ser
una mica desaparegut
ah exacte
que I'm Still Standing
va ser quan ell va sortir
del forat de les drogues
que diu
torna a estar en peu
i és aquella cançó famosa
que ara us posaré per aquí
però ja deu tenir 70 anys o així
potser no
no arriba tant
potser no és tan vell
deu tenir 70 i alguna cosa
aquest senyor
sí
sí
deu tenir 70
és una època
home
sí
sí
sí
seguríssim
seguríssim
bé
es veu quan va caure
tot el tema de les drogues
exacte
de tot
que mira
aquesta cançó
és la cançó
que ell treu
ell treu
quan ja surt
ja està superat
que és I'm Still Standing
ja torno a estar en peu
és l'última cançó que sona
de la seva
és el 47
el 47
el 72
72
que és una cançó vital
no
molt divertida
com dient
ja torno a estar aquí
i torno a sortir
i es queda en el moment
en què està amb el grup
diguem
d'alcohòlics
d'anònims
no
allà
doncs parlant
de teràpia
és que és xulo
perquè veus com es va traient
part d'aquesta disfressa
d'aquest vestuari
exacte
es va traient
els desbanyes
després veus
que ja té les plomes
les ales que portava
després es queda
com un xandall
després es veus
com un pantaló curtet
perquè ella explica
la seva vida
amb aquest grup
es va traient
una mica
tota aquesta càrrega
que porta
i s'ho va traient
mentre es va
tot aquesta artificiositat
s'ho va traient
i llavors es va desnudant
i es va tornar a trobar
amb el nen
que ell era
l'escena aquella del nen
no l'ho ha dit
però és xulo
és molt maca
hi ha escenes molt xules
és molt maca
és l'actor
que feia d'ell
exacte
i el que té a Rosat
és raó
al final de tot
quan està en aquest punt
que queda aquí
que es capa la trama
llavors sí que hi ha
tota una explicació
que és el que ell deia
de la seva relació
amb la seva parella
els fills
i fins d'actualitat
però és una explicació
diguem
de final d'un biòpic
per entendre'ns
però l'altre
té
un dia
està molt ben fet
no és el concepte
hiperconcert
de Bohem en Rhapsody
és més aviat musical
ojo amb això
que hi ha moments
en què
és com un musical
comencen a ballar
comencen a saltar
té un punt
a veure si
això l'Alalant
vull dir
jo què sé
el Gran Showman
no és el mateix
però té algun moment
determinat
sempre en els escenaris
sempre en els escenaris
on ell actua
ja
però hi ha alguna cosa
que passa fora
que passa així
com de cop i volta
que es tan i pum
i dius
ostres ara què passa aquí
aquest moment musical
volen els estudis
també
però estava aquella cantant
no me'n recordo
com és jo aquella dona
que també s'acaba
la Kiki Di
ah no aquella
la Kiki Di no
la Kiki Di canta
però és una altra noia
que es torna a casa
els actors estan molt bé
l'actor és qui canta
no?
sí
l'actor no sé qui és
no me'n recordo
com es diu
el
Taron Egerton
Taron Egerton
Egerton
sí
el que fa de Kingsman
per ser elegit
ara amb una ressenya
que portava el Jaume
que el director
el Dexter Fletcher
també va portar
bona part de la direcció
de Raph Sòdia i Blu
sí
sí
és cert
per això que es nota
quan l'anterior
director
ja van haver-hi problemes
i ho van deixar
van continuar
sí
és veritat
tens raó
tens raó
que va
es va una miqueta a la mà
però està molt bé
home
és que no és el mateix
però està molt bé
és molt acceptable
és una cançó molt maca
no posen cançons
són totes molt maca
és molt veritat
sí
és que és el Tom John
el Tom John
de l'any 69
des del Your Song
fins al Limestone
però passen molt gran
és que hi ha
està Daniel
està Cocodrill Rock
està el Good Valley
a la Break Road
clar
està el Sims
com allò
com una veia cançó
que és magnífica
del Sorry Sims
to be the Hardest World
està molt bé
combina molt bé
la part així personal
la història personal
de la seva infantesa
molt recomanable
molt recomanable
doncs vinga
intentem a veure
com ho fem
això
quin liu tinc jo aquí
de coses avui
parlem de la caza
per aquí
si voleu parlar
el Jaume
ens ha de parlar
de la sèrie
no sé si una mica
queden 15 minuts
organitzem-nos
una miqueta
jo també
si puc parlar de blues
David Street
perfecte
si no
parlem d'altres coses
i el David
ha de parlar de la bo dormida
així que lo tenemos complicado
doncs vinga
que no
comentem
si no
algú d'aixem de parlar
no passa res
d'això de parlar
tira
tira
Nacho
Nacho
doncs bueno
La caza
que no és la pel·lícula aquella
de Carlos Saura
sinó
que no la veu
bueno
pel·lícula de Thomas Winterberg
del 2012
Thomas Winterberg
que no sé si el coneixeu
és un dels cofundadors
amb les bonteries
del moviment
Dogma 95
per tant
sí, sí
ha fet pel·lícula
celebración
festen
correcto
festen
por ejemplo
sí, sí
llavors
bueno
pues ya saben
muy bien
Dogma
Cap Travelling
unas cámaras
allò muy puras
unos planos
y bueno
y tal
o sea
molestiu tot
allò
tot explicat
i tot els culors
allò colors
allò foscus
i tal
y bueno
pues historia
d'un publet
de Dinamarca
en el que hi ha
un mestre d'escola
que és adorable
que les nens l'adoran
i bueno
que és el
Mads Mikkelsen
un actor
sí
conegut
exacte
d'aquella zona
d'aquella zona
que ha fet
allò de Hala Rising
que ha fet
aquesta pel·lícula
sí
com es diu
aquella
l'Heroeste Salvation
sembla que és
que també és d'un altre
d'aquests
del Dogma
sí
és Salvation
sí
que també
és un tío
western
que el tio
jo pateix
bueno
una sèrie d'històries
el perdones
diu
crec que sí
no sé
no recordo ara
em sonen campanes
però no
és un actor
molt característic
amb una cara
molt característica
molt bon actor
de fet
li van donar
el premi
a la interpretació
en el Festival de Can
per aquesta pel·lícula
per
La Caza
aquesta pel·lícula
va estar nominada
a l'Òscar
la millor pel·lícula estrangera
que no va guanyar
però bueno
és una pel·lícula
de premis
diguem-ne
nominacions
com a mínim de premis
bueno
però senyor
aquest senyor
que és mestre d'escola
que és un mestre adorable
pels nens
tan adorable
que fins i tot
una nena
d'uns 8-10 anys
que s'enamora d'ell
diguem-ne
o sigui
és una barreja
de sentiments
diguem-ne
un amor molt infantil
i tal
però bueno
passa alguna cosa
i la nena
doncs se sent
una mica despeixada
i
com evoluciona el tema
doncs
això
bueno
això es pot dir
això es pot dir
perquè
a cap i a la fi
no és
vull dir
no és una pel·lícula
per restripar-la
perquè l'argument
surt a tot arreu
diguem-ne
al final
aquesta nena
s'inventa
una història fosca
d'assetjament sexual
per part
del mestre
com som els humans
diguem-ne
doncs clar
al final
el tema de protecció
de la infància
el tema de creure
determinades coses
el tema de la paranoia
col·lectiva
doncs al final
aquest home
acaba estigmatitzat
pel poble
un poble molt petit
on no passa mai res
on evidentment
tothom es creu
a la nena
després ja comença
el tema
com si
els altres nens
també s'inventen coses
com és una paranoia
col·lectiva
i es veu com és
l'espècie humana
com és la caza
diguem-ne
com no és suficient
per posar
una sèrie de condicions
i una persona
queda estimadíssima
i tal
és rebutjada
per tothom
sort que té
algun amic
encara
aquesta parella
i al final
acaba ajudant
i acaba
bueno
i que se'l creu
que és una persona
honesta
contra corrent
perquè a canvi
és més fàcil
de creure
el que diu
una nena tan petita
amb una
verosimilitud
diguem-ne
amb el que diu
clar
perquè la nena
és
també és
aquesta maltat
de la infància
que sempre s'ha dit
ai que macos
les nens
tenen una part
una part negativa
una part negativa
sí
sí
sí
sí
sí
la
no tots
però alguns
la meva dona
és mestre
t'ho diu
tu veus
tu veus que
les persones
que després són
dolentes
a la vida adulta
ja ho són
ja ho hem de petita
sí
ja ho són nens
l'acte era el temps
als 4 anys
diu que el carete
ja està super
jo conec nens
companys dels meus fills
clar
un jutge de Rosi
que diu
uah
uah
veia litxo
llavors
aquesta nena
al final
no acaba sent
com un diable
diguem-ne
perquè és una nena
i no sap
què fa
i ho fa d'una manera
inconscient
una mica de maltat
inconscient
però també molt diabòlica
de jugar
ella està jugant
i perquè tampoc és conscient
de on pot arribar
tot això
aquesta acusació
no ho sap ella
sí
i al final
hi ha com una redenció
també de la nena
la nena al final
torna a ser la nena
i es dona a compte
d'algunes coses
i tal
però això
pel·lícula molt forta
molt de
o sigui
angustiosa
la manera també
de radar
uns planos
tot molt fosc
i l'home ja patina
ja perquè ningú el creu
i a més a més
és un home molt bo
que li agraden molt
als nens
però li agraden
sense res
sense res
estrany
sense condutacions
rares
en bon sentit
de la paraula
i per això els nens
estan enamorats d'ell
entre cometes
i la nena s'enamora
de veritat
llavors passa el que passa
i sobretot és això
i amb una escena final
que no explicarem
que és com simbòlica
diguem-ne
que quan tu comences una cosa
no s'acaba mai
diguem-ne
la casa aquesta no s'acaba mai
perquè hi ha una escena al final
que quan sembla que les coses
s'han arreglat
doncs no s'arreglen
diguem-ne
això ha entrat com un estigma
si ve el cabo suelto
sí
ha entrat com un estigma
i quan generes una sèrie
de sensacions
això et persegueix per sempre
és una mica com
l'elèctura simbòlica
diguem-ne
és una mica
el fàcil que és desfer
una fama
o una
el fàcil que sempre es diu
el fàcil que és
el difícil que és construir
i el fàcil que és destruir
destruir
això és una cosa en un moment
diguem-ne
és una reflexió
sobre l'ànima humana
sobre la crueltat
de la infància
i també
no tota la bondat
de la infància
pot ser de la maldat
aquesta innata
que té
en un moment
que el caràcter
no està encara format
i està en deu
i el diable
ja
en la mateixa alçada
jugant allò
molt interessant
i sobretot
a nivell de
si t'agrada aquest moviment
t'agrada les Bon Trails
Bon Trails
t'agostarà aquest tio
perquè són militantes
d'això
i a vegades
que et canso una miqueta
és molt allò
a veure si podeu
veure la de la casa
de Jack Bildt
la casa
també
la casa
la casa
la casa
la casa
de casa
d'edificio
de Jack Bildt
Jaume
jo ja l'he vist
en versió original
ja l'he vaig comentar
amb el seu moment
però ara em sembla
que ja es pot veure
en versió original
si la voleu veure
Jaume
parles d'aquesta sèrie
el David ens parlarà
de la bo dormida
d'aquesta que es diu
Alice Nevers
és una sèrie
és una sèrie que passen
quatre dies a la setmana
a la Paramount
i es diu
Alice Nevers
i és una jutgesa
i llavors
la pel·lícula
és
almenys a mi
m'ha atrapat
perquè
són
estimacions
molt
molt
molt
evidents
que viuen
aquesta parella
al costat
de dos més
que hi ha per allà
i
el que és interessant
és que no mai
mai arriba
el moment
el moment
que pugui passar
alguna cosa
no?
Ah, d'acord
llavors estan aixec
juguen
és com si fossin
però no són cruels
com la cara
que diu ell
juguen
a sortir
amb un altre
d'allò
però allò
d'allò
però resolen
costants
de
de criminalitat
és
de crims
diguem-ne
sí, sí
però està molt bé
perquè
és que
ho endevines
que s'ho passarien
de conya
i no acabes
mai de tenir
el goig
de veure-les
bé
vull dir
que no
resolen mai
el que seria
el cas
no acaben
no, perquè
se'n van
per les branques
i tal
es troben
i es discuteixen
i fins i tot
pateixen
no?
perquè
esclar
no
d'allò
fins que arriba
apareix una patufa
l'altre dia
i diu
aquesta noia
t'estima molt
a tu
que no te n'has adonat
i l'altre
i l'altre
com sorprès
vull dir
que és distret
el que passa
és que és sèrie
això
i jo volia
exacte
no s'acaba mai
sempre tenim
un criminal
més
que és el que
ha fet alguna cosa
i es fa com pesadet
una setmana o dues
després
d'haver seguit
una mica la sèrie
que no era com a Dexter
i quan hi havia un criminal
se'l carregava
a Dexter
cada capítol
que això m'olava moltíssim
que deies
bueno
callo
és que jo
el Dexter i jo
encara se'n veurà a mi
la meva vessant
així com fosca
i no l'oblidaré
la meva vessant fosca
no
us veu fer amics
no?
sí, sí
el Dexter i jo
som molt col·legues
és que no és veritat
jo crec que falta
en aquesta vida
a vegades
una persona
que sigui
que faci una justícia
universal
per aquella gent
que queda fora
un vengador
totalment
tot sense perdona
totalment
evidentment
sempre el que feia el Dexter
a veure
el que feia
és perquè era una persona
que havia fet
una bestiesa
50 vegades
i algú havia de
fer aquesta qüestió
això és una sèrie també
sí, sí, sí
i és que
més o que és que
està molt ben parida
tu
i va durar 7 temporades
i no perdia
el que seria
el puny
que tenia
aquestes sèries
d'avui en dia
de Netflix
i tal
estava molt ben feta
era de Fox
Fox
no me'n recordo ara
de qui era
potser sí
sí
era de Fox
això
tipus Charles Brunson
David
La Voz Dormida
molt bé
és una pel·lícula
del Benito Zambrano
i ens trasllada
justament
un parer d'anys
després d'haver acabat
la guerra civil
sembla que era
la guerra 40
o 41
ara no et sabria dir
i el film
ens retrata
bàsicament
la repressió
que va haver
en aquest cas
concret
no a nivell general
sinó concret
amb el gènere femení
sobretot amb les dones
que bé
que abans van ser
acusades
de rojes
i que les empresonaven
simplement
per les seves idees
bé
i els homes també
òbviament
però en aquest cas
se centra més
en el gènere femení
i les empresonaven
i era l'època
bé
que els afusellaments
eren bé
com qui
bé
el pa de cada dia
allò
ni jutjar-lo
les vaja
bé
eren
eren judicis
de pandereta
gairebé
o sigui
a l'advocat
d'ofici militar
perquè eren judicis
militars
òbviament
i clar
a més a més
un militar
de més baixa graduació
que els que jutjaven
i clar
no gosava
no gosava
aixecar la veu
no
el film
el film ens parla
de la cruesa
del neguit
d'estar dintre la presó
i no saber
perquè cada nit
bueno
cada nit no
moltes nits
però no cada nit
cosa que encara fomentava més
aquella tortura
de la incertesa
doncs venien
amb una llista
i anaven dient noms
fulanita
fulanita
normalment
ja eren
sentencions
a mort
i amb un judici
previ
però clar
tu no sabies
quan et podia tocar
i on
ho podies esperar
però no ho sabies
i on et llegien
el nom
i on
l'acte seguit
ja
tenies que aixecar
deixar les teves pertenences
i ja se t'endullen
cap al
cap al pare d'on
diguem-ho així
d'alguna forma
a la tàpia
del cementiri
o al pati
del quartel
on fos
on aquell dia
tu què és
o a la Montjuïc
i allà
t'afusellaven
i al final
juga
amb la trama
de la
la Imma Cuesta
que és la que fa
molt bé
l'altra és
la Maria León
que ho estic mirant
jo ja vaig veure
la mel·lícula
en el seu moment
sí
la Maria León
les dues
molt bé
molt bé
ja sé que no l'hi he vist
aquesta
després
l'actor
com es diu
el Marc
no sé què
Marc Clotet
i un altre
que és el marit
de la Imma Cuesta
que apareix molt poc
i quan apareix
pobreta
i la trama
ens parla
de
les relacions
són dues germanes
Maria León
i la Imma Cuesta
són germanes
una visita
a l'altra
que està a la presó
que està embarassada
per cert
i és
la noia aquesta
la Maria León
és molt innocent
al principi
molt absent
molt absent
de tota la tram
de tota
la dificultat
clima polític
que envolta
la seva germana
i la germana
per necessitats
l'ha de ficar
pel mig
l'ha de ficar
enmig
per poder tenir
contacte
amb la seva parella
que és
és guerriller
diguem-ho així
és un maqui
i a partir d'aquí
bé
la pel·lícula
potser cau
amb
amb més tòpics
no
els torturadors
els policies
que els persegueixen
potser aquí
això ho hem vist més
jo em quedo més
amb la repressió
que hi havia
amb les funcionàries
de presons
a més a més
les estereotipen
no
tipus així
alemanyotes
no eren alemanyotes
però
unes dones
corpulentes
assexuades
gairebé
carcelàries
sí
hasta els homes
els imposaven
no
aquello
i
amb la
amb la convivència
amb les
amb l'estament religiós
que eren les monges
clar
val
que deies
ullons
déu n'hi do
l'escena
l'escena
l'escena de
que han de fer un petó
al nen Jesús
allò és brutal
allò és brutal
jo la recomano
perfecte
vinga
molt bé
doncs res
ens queden 30 segons
just per acomiadar-nos
i mira
acabarem amb la cançó
d'Alton John
com estem repassant
com un
cocodril rock
vull dir
hem deixat el rocketman
al principi
marxarem amb això
molt bé
adeu
molt bé
adeu
adeu
prossim dia
entwingen
i
ràdio
שר
A l'escolta d'està viu d'estat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
Informatiu