Benvinguts un dijous més a Babilònia
i avui tenim uns convidats
d'excepció que estan per aquí, que no es veuen gaire
jo no els veig gaire perquè encara no són massa grans
però bueno, ara comentarem què hi ha per aquí
i aixucar un pam
i no és el Jaume
el Jaume es van congint
que es van creixent
doncs tenim com sempre la Rosa
el Calà
el Nacho Alonso
família llunyana del corredor de cotxes
sí, bastant llunyana
así me luce el pelo
i el de Montanegui, el del carrer
no, també
i la Rosa, la que té la porta allà a Madrid
bueno, ja l'hem diat aquí
ara tinc un jugador al Girona també
molt bé, el Xesco Ramos
que us parla, com sempre, em presento jo
jo no sé qui tinc, així que sigui un Ramos
no sé què pot ser, la Yolanda Ramos
un jugador
Sergio Ramos no
no, Sergio Ramos no, sisplau
aquí sí que no
no, per la intel·ligència
sí, sí, sí
gràcies
i per aquí tenim uns personatets una mica amagats
el Nil
hola
com estàs?
bé
bé, bueno, fantàstic, no?
potser és un futur fitxatge
clar, és el fill del nostre company David
Messi va començar
nou anyets, sí, i tot un humanet
noix, deu
ah, deu, perdó, perdó, perdona, perdona
jo em pensava que
aquestes hàgiques es noten
i per allà amagat amb una cadira
tenim el Roger
que té cinc anyets
que dirà hola
corre, digues hola
digues hola aquí
vinga
digues hola aquí
hola
hola Roger
què tal?
ah, no em sent
bueno, no n'hi ha igual, no n'hi ha igual
passa res
doncs vinga, ja he dit hola
ja he dit hola
que ja és un molt
que també és fill del David
que d'unidor
ja s'han estrenat
ja han fet el debut
el debut radiofònic
radiofònic
d'aquí a poc ja serà un fitxatge futur
sí
molt bé
doncs avui tenim
moltes coses per parlar
com sempre
que si ens faltarà temps
seguríssim
tindrem per parlar
ja una mica més tranquil·lament
amb l'exposició de David Bowie
que ja s'ha acabat
ara sí, Nacho
ja no podem fer res
ja no podem fer res
segur que no és mala sort
exacte
bueno, suposo grafant
no l'hem fet més
que s'han més puestos
d'Europa
d'Europa
d'Europa
d'Europa
d'Europa
exacte
si s'ha de fer a Berlín
tenim bones coses
per anar a Berlín
em penso que l'havien prorrogat
una mica més
fins a l'octubre
ah, podria ser
crec que l'han prorrogat
una mica més
ah, doncs mira
doncs mentre
jo juraria
sí, jo diria
que el cap de setmana
vaig llegir alguna cosa
que l'havien prorrogat uns dies
mestre, el nostre documentalista
busca la informació
exacte
vinga, sí
que ràpidament rebo d'ahir
la Rosa
que a banda de ser teatrera
al voltant de la paraula
ella era molt al teatre
i ha vist dos
sèries
dues obres avui
paraules encadenades
i l'espectacle
de Federico García Lorca
exacte
que ens ho comentarà
que aquí jo sé que la Rosa
és una superamante de Lorca
i per aquí també
ja bastant, bastant
però bueno
manca de temps a vegada
per veure cosetes
i de llibres
el David ens farà també
un doblete
que també el tenim aquí literat
Anatomia d'un instant
de Javier Cercas
i la pell freda
de l'Albert Sánchez Pinyol
un gran llibre
que recordarem
perquè jo fa molt de temps
que vaig llegir
i que tinc un bon record
ara fan la pel·lícula
ara fan la pel·lícula
doncs mira
comentar si voleu alguna cosa
i de cinema
doncs el Nacho
es parlarà d'Aït
correcte
aquesta reversió
que han fet ara
sí, sí, sí
ja us ho explicaré
i tant
i el Jaume
que està a punt de caure
baixarà del cel
directament
es parlarà de cinema
i jo també us parlaré
d'alguna pel·lícula
que tinc per aquí
donant voltes
que això ja comentarem
ara però comencem
Nacho parlant de
d'això
del David Bowies
i el primer que s'ha de dir
és que la nostra companya Rosa
tenia tota la raó
i l'han prorrogat
estava
l'últim programa
vam dir
que estava fins al 25 de setembre
i l'han prorrogat
fins al 15 d'octubre
ostres, molt bé
perquè clar
jo entenc que hi ha
una afluència de públic
important
molt bé
molt bé
fantàstic
la veu
és que val la pena
s'ha estès el tema
bueno
el que vam parlar l'altre dia
així ja vam avançar
és una exposició basada
en tota la figura
de David Bowie
més aviat
de la década del 70
i quan va viure a Berlín
que vivia en hip hop
i bueno
una sèrie de
llavors
molt marcada
per tota la iconografia
de l'època
estava en el moment
més important
del clam
en el moment
en què es reinventa
i de cop i volta
diu que no és ell
que sigui estardest
tot comença
i llavors
tot gira
voltant d'aquestes
transformacions
i voltant d'aquestes
imatges tan setenteres
es veu molt
en el que és
tot el vestuari
clar
ells feien gira
se n'envia
la gira
de no sé què
ara no em recordo els noms
llavors
perquè a la gira
tenien uns quants vestuaris
uns quants vestuaris
clar
de l'època dels 70
i es veuen allà
molt ben posats
en una espècie d'escenari
vas veient
tot el que portava
vas veient fins a tot vídeos
que allò es va comentar
l'altre dia
d'un traje
diguem
d'aquest tan passat
que no sé de què està fet
però que l'han de moure
entre dues persones
vull dir
l'agafa
cada persona
d'un cantó
l'agafen
l'en mouen
i li treuen de l'escenari
perquè ell no podia sol
diguem
tot unes rodetes
a baix
era una cosa
bastant marciana
o sigui
que bueno
el tio
ell volia sortir així
a l'escenari
i tenia
amb un parell
sortir a l'escenari
amb l'etrezzo que fos
i tenia un èxit
impressionant
o sigui
jo no sé si tenia més
d'existir en aquell moment
o l'ha tingut després
això no es pot valorar
no és aquell moment
a veure
ella ha venut sempre
moltíssim
però el David Bowie
a partir dels anys 80
que es va reinventar constantment
sí aquí hi ha una altra cosa
clar
és que el dels 70 i 80
va ser brutal
és que va ser un monstre
vull dir
és que és potser
un dels més grans
un momentazo del glam
que cap altre
de les icones del glam
ni Marvola
ni Ligipo
ni un altre
van arribar a aquest nivell
exacte
de ressò
és que era un superdotat
aquest home
tenia una veu
que anava cap a ser cantant d'òpera
i evidentment
clar
vull dir
no és que fos troncat
sinó que va preferir
tirar cap a la línia
més del pop rock
i sobretot
aquesta moda
que va sorgir
arran de la psicodèlia
que la fia cap al glam
prové del període
rock final psicodèlic
i llavors
tota l'evolució
cap a una mena
el glam intentava ser
un rock més comercial
no tan tancat
com a
Emerson, Leigh & Palmer
com
els primers llers
el grup llers
que era molt així
vull dir
aquelles sinfonies
d'hora i pico
rock simfònic profund
i tal
que potser també
la part més
més
més
coneguda
del rock simfònic
seria per exemple
el millor Michael Field
amb el tubo l'Arbel
supertramp
supertramp
vull dir
Alan Parsons
en canvi
ells van agafar la línia
com més canalla
d'aquest espai
i van aconseguir
i van aconseguir el que
el que va voler
ell bàsicament
i el que deies tu
dels tratxos
el tratxo aquest
que és totalment
estàtic
això és un homenatge
al dadaïsme
és a dir
un tratxo dada
que no té cap funció
perquè un tratxo
ha de ser còmodo
és això
aquesta idea
absurda
de portar-lo
col·locar-lo allà
cantar i treure'l
a més l'estètica
era molt dadaïsta
molt dels cabaret
de David Voltaire
que això estava molt bé
i tot l'altre
té a veure
amb les modes
de l'època
i tot el que comentàvem
aquesta cosa andrògina
ambigua
que moguia ell
i que a una època
es va acabar a flirtejar
amb tots dos sexes
i després es va decantar
per la heterosexualitat
per dir-ho
sí
van haver-hi també
declaracions
que primer
era homosexual
després va dir
de tot
i va jugar
aquest joc
però crec que
es pot considerar
s'ha parlat
de que el rotestí
o el va tenir
fins i tot un afer
en un principi
s'ha parlat
d'una sèrie de coses
dins dels burladeros
d'aquests
del món de la música
jo quan vaig mirar
el David Bowie
vaig veure moltes coses
del senyor
com es deia
el Salvat
el Joan Salvat
que és un expert
de la música rock
i tal
doncs parlava
d'aquesta opció
del David Bowie
que per molt que sigui
hi ha gent
també
hi havia part de veritat
amb aquests anys 60
70
on l'efecte també
de moltes drogues
molta història
generava orgies
i coses així
d'això
que venia a veure
a la revista
Jotdown
si busqueu
segurament per allà
ho trobareu
que està un article
que explica com van
composar la cançó
que hi ha
Under Pressure
amb el Freddie Mercury
i està molt bé
tot el que explica allà
es parlava
que va haver
una mena
de petita història
amb Freddie Mercury
però tot això
ja és buscar-li
allà se centra més
en la composició
de la cançó
és com no fa gaire
el Ricky Martin
va cantar una cançó
Ricky Martin
i Pablo Alborán
i tothom ja va dir
que
ja que
però
ha tingut una relació
amb el Ricky Martin
i que ja van donar
fins i tot el seu marit
allà a Miami
i la dius
tot això és que és molt fàcil
clar
ajuntes dues persones
que són així
amb una orientació
i per què
exacte
i de seguida pam
no?
si ets amic
o tens un amic
artístic
ja també
és com si t'ajuntes
un home amb una dona
i ah segur que s'han li ha
exacte
no podem ser amics
no?
amics i amiga
no cal que sigui
allò que tinguem la relació
com són
un és declaradament
la premsa rosa
que això és en paral·lel
i també ve en deuvent de revistes
bueno
doncs el que deia
molt bé
a part que
ja
a part de la que és
el David Bowie
per si mateix
el que és l'exposició
és una mostra
de com es pot fer
que les exposicions
es poden fer
agradables
amb qualitat
que agradin al públic
allà clar
han buscat objectes
de tota mena
vull dir
ja tens trajos
tens cartells
tens no sé què
tens pantalles de vídeo
vull dir
hi ha tota una performance allà
que el que és l'exposició
és agradable
és intensa
diguem-ne
no vas allà veient
saps
allò
bueno
jo tot posat una mica
uns panells explicatius
no no no
et vas veient
hòstia mira
i això
o sigui
només
per com s'ho han muntat
ja diries
ostres
mira quin treball
aquí totes les pantalles posades
aquí hi ha com una espècie d'escenari
aquí han fet un estatge
han fet no sé què
i hi ha algunes coses
molt molt impressionants
no
és a dir que
perquè
no
aquestes exposicions
que hem parlat aquí
de vegades
que eren bastant fluixes
poc comissariades
vull dir
que sí que es poden fer coses
clar
David Bobby donava per molt
diguem-ne no
però segur que es poden fer més coses
en coses que no d'en part tant
però que si
si es busqués una mica
busquem una mica
la posada de l'escena
de buscar
de quina manera
una exposició atractiva
que és possible
llavors
aquí pagues tu
17 euros
o 14 euros
és que pagaria més
i també la part tecnològica
que entraves a les sales
amb aquells cas
com els auriculars
amb els deions
i llavors
sempre
sempre senties música
no
no paraves sonar la música
depèn si t'apropaves
a una de les pantalles
sonar a una altra música
estaves immergs
dins del món boi
i llavors
podies sentir la seva veu
i quan estaves veient
en anglès
amb títols
que era constant
no paraves
era hora i mitja
bueno hora i mitja
i va estar dues hores
vídeos per tot arreu
entrevistes que el van fer
reportatges que el va fer
la BBC
no sé què
passaves un altre
dos metres més enllà
senties una altra música
veies un altre format de cosa
diguem-ne
si has vist un vídeo
aquí veies cartells
cartells que havies anat
dibuixos que havia fet
anaves massa allà
els trajos que portava
a la gira
anaves més enllà
no sé què
no sé qual
la influència
era bastant bastant variat
i el concert final
que ja em va frapar
moltíssim
hòstia el concert
sí allà
clar vull dir
eren les quatre parets immenses
amb quatre
són les parets
de
concert final
de on?
sí
de l'exposició
ah vale
vale
hi ha una sala
de quatre parets
de deu metres d'alçada
amb pantalles gegants
i veus allà
el Bowie fent gires
i allà
i bueno t'ho passa
i a més només és curiós
que depèn on miraves
sonava un o l'altre
tu anaves girant amb els cascos
anava variant
estava molt currat
molt sincronitzat
llavors
t'havies de posar
tampoc era així tan fàcil
t'havies de posar al davant
enfrontar-te
i pum
escoltaves
que a més està sonant
under pressure
a l'altra banda
estava sonant
jo què sé
modern love
i a l'altra estava sonant
doncs sigues tardes
i llavors era general
perquè veies
vuitantes
setantes
norantes
vull dir
no sé
era una sensació
com de
que bé que estic aquí
que bé m'ho estic passant
i això és molt important
com una exposició
bueno
doncs
a veure
a veure
al museu del disseny
al costat
de la plaça
de les Glòries
ben comunicat
teniu el metro
el tramvia
i al costat
teniu moltes coses
i bueno
si podeu anar
que tingui descompte
seran catorze euros
i si no pagareu
quasi d'ivuit
però bueno
val la pena
perquè segur que he pagat
per coses
que després han estat
molt pitjors
que aquesta
aquesta jo crec
que sortiu dient
mira
ben invertits
molt bé
doncs
Rosa
teatre
tu mateixa
mira
dues obres
que he vist
una va ser
abans de l'estiu
bueno
de fet era
una reposició
paraules encadenades
del Jordi Galzaran
de fet ja feia 20 anys
que s'havia estrenat
aquí a Barcelona
i ara
ha fet una altra
edició
no és una altra versió
perquè el text
és el mateix
aquesta vegada
estava protagonitzada
i ja us ho diré
així que vagi
trobant les
perquè són coses
d'altres
així
bueno
ja em sortiran
els dos actors
de memòria
ell sobretot
és molt conegut
perquè és un actor
que ha fet moltes coses
a la televisió
i també
i al teatre
el David Bagès
i la Mima Riera
ella és més jove
per això
però
la dona
quina força
i quina
que bé que ho fa
fantàstic
de fet
és el que sembla
una relació
malaltisa
entre
bueno
malaltisa
una relació
tibant
de parella
és graciós
perquè havia
llegit un article
una mica de ressenya
un comentari
del Màrius Serra
amb motiu
de l'estrena
d'aquesta nova
edició
d'aquesta nova representació
diu que ell era
company
d'estudis
de filologia
del Jordi Galcerán
van estudiar junts
i era quan el Jordi
començava a escriure
coses com
el Dakota
el Gromholm
el Crédit
això una mica
posterior
però al principi
diu que
com que eren amics
li va dir
escolta'm
per què no em dius
un joc de paraules
que pugui fer servir
en una obra
que estic fent
que li serveixi
a un senyor
per torturar
una dona
que té segrestada
li va donar idees
i és que
de fet
és això
és un segrest
no diem res
que no se sàpiga
és un segrest
i llavors
amb aquest joc
de paraules
l'obliga a jugar
amb aquest joc
de paraules encadenades
ja sabeu com van
les dues últimes lletres
ha de ser
les primeres
de la següent paraula
i així juguen
tots dos
però està molt bé
perquè jugar
a veure
són sorpreses
al principi
sembla alguna cosa
després veus que no
després torna
sembla que sí
després torna
sembla que no
són aquests enredos
que jo sempre dic
que m'agraden molt
quan els actors
els autors
ja sigui de teatre
ja sigui de cinema
juguen una mica
amb l'espectador
a veure
hi ha molta violència verbal
física
Déu-n'hi-do
també hi ha una miqueta
però bé
sobretot
física
perquè home
la té allà segrestada
que no et pot moure
les mans
està aquí darrere
porta no sé quanta estona
allà
a més amb els ulls
tancats
tapats
a veure
dius home
deu ser angoixant
per la senyora
que està allà segrestada
però després veus que
és que eren parella
és que eren parella
dius
ah vale
llavors ve a ser una miqueta
com metafòric
no?
ja
de dir
bueno
a veure
posem aquí en clar
què ha passat
i per què has marxat
i per què no
i què et van dir
i què et vas creure
que era
que no era
una miqueta
aquesta baralleta
entre ells
és intel·ligent
la manera de mirar
de resoldre-ho
de
clar
perquè no pots escapar
d'allà físicament
has d'intentar
amb la intel·ligència
jugant amb aquest joc
si guanyes
podràs sortir
si no
et quedes allà
arribar a amenaçar
a matar-la també
ostres
doni-do
sí
vull dir que sí
que hi ha una certa violència
clar que sí
i una de les coses
que jo per exemple
la violència final
ja jo crec que
sobrava
la violència final
sobrava
perquè ja es veu
que bueno
com acaba
no cal
després posar ja
sang i fetge
no
bueno
però tampoc
dir res
tampoc no
no dir res
perquè tu t'imagines
una cosa
i bueno
no sé
a veure
és interessant
és interessant
ja et dic
sobretot
per la sorpresa
aquesta
i pel continu
del que semblava
la víctima
pot ser el butxí
i el que era el butxí
pot ser no
i a fer veure
tota l'estona
ja no saps
si és que realment
estan fingint
o és el joc mateix
o realment
ho estan jugant
en sèrio
bueno
és una miqueta això
podria ser un joc
entre ells
entre ells
però tu també
estàs participant
un joc sexual
de parella
diguem-ho així
podria ser
sí són parelles
però que arriba
un moment
de l'obra
que tu pots pensar
que això és un joc
entre ells
com sexual
una miqueta
bueno
és un joc
pensament psicològic
també
de com ha anat
una mica
la relació
tot barrejat
diguem-ne
com s'ha desenvolupat
la seva relació
els malentesos
qui podia més
que l'altre
qui podia
no hi ha una qüestió
de poder
sinó una qüestió
de manipulació
psicològica
cap a l'altre
o del per què
vas marxar
per què vas marxar
qui et va
influenciar
sobre això
és una miqueta
posar sobre la taula
la seva relació
una miqueta
disseccionar-la
i dir
què va passar
com anaven les coses
realment
hi havia una relació
sincera
hi havia una relació
honesta
hi havia
ens enteníem bé
ja com a persones
sexualment
també ho comenten
però ens enteníem bé
per què vas marxar
perquè ta mare
em va explicar
també això és divertit
això sí que no ho explico
perquè ja són coses
que ja formen part
de l'argument en si
espoyar
sí
són una miqueta
és divertit
és a dir
hi ha un trasfondo
totalment
home
de
d'atenció
d'intens
però que és divertit
està ben portat
està ben portat
no es fa
tampoc desagradable
en el moment
que llavors
que la tensió
és molt grossa
es va destensant
doncs
amb alguna
sí
amb alguna
gràcia
no?
sí
però bueno
et manté
tota l'estona
ja pendent
a més jugant
ara
clar
en aquesta edició
jugant molt
també amb les tècniques
audiovisuals
graven
el públic
t'estan gravant
quan tu estàs entrant
i veus que hi ha una pantalla
que ja t'estàs
o sigui
tu estàs allà mateix
també
i a mesura que la gent
va entrant
i es va col·locant
vas veient també això
vull dir que
bueno
està bé molt modernet
està interessant
si estan fent gira
valdria la pena
hola Jaume
què tal
ja el tenim per aquí
bona tarda
ja ha arribat
nit
bona tarda nit
ai és que a vegades això
eh
no van
no van
no van
falta forat
volem cotxe oficial
que es porta el cotxe oficial
el Nacho ho està dient
clar clar clar
amb les motos
de la policia
mira continuem
la segona obra
que vull comentar
aquesta sí que ha estat
aquest cap de setmana
l'ha anat a veure
a Sant Cugat
que ja tenen un teatre
també un teatre editori
que està
bueno
han fet una programació
molt xula
sí
sempre fan
de fet la majoria
d'obres que portaran
han estat a Barcelona
en plena temporada
i fins i tot
han estat
a l'edició del grec
del grec
d'aquest estiu
durant poc
però sempre
sempre posen obres
que han passat
una actuació d'un dia
o com a molt
el mateix dia
fan dues funcions
o dos dies
o així
però és teatre
fan dansa
fan música clàssica
fan titelles
fan moltes coses
està molt bé
a més fan uns abonaments
ara
que si t'agafes l'abonament
et surt cada entrada
et surt per 12 euros
oi que fantàstic
molt bé
al teatre
o a la dansa
o a la música
o a l'òpera
fins i tot
fantàstic
doncs val la pena
al cap de setmana
feien una obra
que es diu
Federico García
el gran espectacle
sobre l'orca
és un espectacle
multidisciplinar
sobre la figura
la imatge
la figura
i el personatge
de Federico García
l'orca
és un muntatge
que ha fet
el Pep Tosart
i és en petit format
en el sentit
que és ell mateix
qui fa recitació
o fa
a vegades
és el mateix poeta
hi ha una cantaora
també
aquesta noia
ho fa molt bé
la Mariola
Membribes
hi ha un guitarrista
que és el Ricardo Moreno
i un ballarí
el José Maldonado
perdó
i un
em deixava la percussió
el David Domínguez
bueno
aquestes cinc persones
fan un espectacle
que és molt digne
està bé
ells estan a l'escenari
però a darrere d'una pantalla
això és xulíssim
perquè en aquesta pantalla
es van projectant
per això dic
de multidisciplinar
van projectant
es veuen
les imatges
es veuen filmades
les vies d'un tren
les vies del tren
cada cop que
el personatge
canvia de ciutat
o estrellada
i llavors
comença una etapa nova
la seva vida
o la seva carrera
o la seva creació
per exemple
quan marxa de Granada
primer
quan va néixer
d'on venen tots els seus orígens
de la cultura popular
quan marxa cap a Madrid
tota la seva vida a Madrid
a la residència d'estudiants
que va conèixer el Buñuel
a tota aquesta gent
a Lid
moltíssima gent
a Fernández de los Ríos
fins i tot
com es diu
el Miguel Hernández
també
es van conèixer després
després quan ell va
també en el moment
que viatja
que ve cap a Barcelona
que s'estaca d'aquest
amb aquella història
que va tenir una miqueta
mandalí
quan torna ell
ja una mica decebut
de tot això
torna a Madrid
però estava molt enfonsadet
estava molt depre
llavors va ser
quan va fer el viatge
cap als Estats Units
cap a Nova York
exacte
en tot el tema de
poeta Nova York
tots aquells poemes
tan potents que té
després marxa cap a Cuba
també
després torna cap a Madrid
quan fa també
tot el tema
de la barraca
el teatre
que hi ha amb volants
que anava als pobles
també
van sortint imatges
o després ja
quan torna també
que va a Granada
però clar
quan ja comença
a estar allà
la guerra civil
molta gent li deia
i de fet
ell havia d'anar a Mèxic
perquè la Margarita Chirgo
estava allà
que estava estrenant
crec que era
el Público
crec que era el Público
i no
i la idea era
ell anar allà a Mèxic
i s'havia salvat
perfectíssimament
i ja està
però en canvi
ell no sé sap
per què va decidir
tornar a Granada
es va instal·lar
a la casa dels Rosales
del Lluís Rosales
el seu amic
pensant que ja estaria segur
i bueno
ja sabeu que no
igualment
el van anar a buscar
vull dir
és una miqueta
aquestes etapes
de la seva vida
i a la seva vegada
de la seva obra
i llavors van
no només imatges
sinó
entrevistes
que fan
a quatre personatges
a tots historiadors
i estudiosos
de la seva obra
són
dos
dos senyors
que són professors
a la universitat
i que estan
estudiant la figura
de l'orca
són estudiosos
i una senyora
també amb un accent
de Granada
que no vegis
que també
és la seva
biògrafa
i després la seva
neboda
la Vicenta
a l'orca
hòstia que bo
és una senyora
que té
90 i escaig d'anys
i les coses
com contestes
divertidíssim
perquè a més
amb l'accent
de Granada
i que li costa
una mica
parlar
i que ella
parla del seu
tiet i del seu
pare
està molt bé
és molt
entranyable
una mica
situant això
i llavors
una mica
de cante
una mica
de ball
una combinació
que passa molt bé
que queda una cosa
molt original
i molt maca
per fer una visió
global
de
jo crec que l'orca
és molt conegut
però bueno
tal com deia després
un espectador
perquè després
va ser una cosa
molt interessant
vam fer una mica
de conversa
o de tertúlia
amb el públic
en acabar la funció
van fer 20 minutets
però bueno
Déu-n'hi-do
i va ser molt interessant
perquè la gent
li deia
que li haia semblat
i un del públic
ho deia
jo crec que l'orca
ja era força conegut
però ara veient
aquestes coses
m'han entrat
ganes de tornar
a revisar coses
de la seva vida
de la seva obra
i bueno
molt entranyable
perquè estàvem fent
una mica de gira
doncs mira
si el podeu
diu que l'anirà a Badalona
a Badalona
aviat
a l'octubre
molt bé
deixeu-me dos apunts
un
sona Margarita Xirgo
que fa poc
he estat jo
per a Extremadura
recordeu
vull dir que
va ser la creadora
dels cicles de teatre
a Mèrida
també
vull dir que dins
de la importància
de la figura
d'aquesta senyora
doncs
hi ha aquest element
que ho recordo
per tenir-lo
i una altra cosa
molt ràpida
en relació
a l'exposició
que he vist per aquí
per allò que t'hi estic
he fet moltes coses
doncs mira
una forma de
de compensar
vull dir
ni molt menys
però una forma
diguem de complementar
millor dit
l'exposició del David Bowie
és anar-te després
al centre d'art Santa Mònica
t'has deixat allà 15 euros
i aquí és gratuït a l'entrada
fins al dia 1 del 10
tenim encara marge
teniu no gaires dies
però hi ha una cosa
no minimalista
super minimalista
de Brian Neno
que ja sabeu
que va ser
un dels productors
de David Bowie
que va ser
un dels grans creadors
de Rocksy Music
de l'època primera
no de Rocksy Music
després
de l'època glam
també que va tenir un període
i després lògicament
el gran productor
de U2
vull dir
que imagineu-vos
el que hi ha aquí al darrere
i un gran artista
un artista sobretot del so
i llavors hi ha una exposició
que es diu
Light Forms
Sound Forms
que ja et dic
aneu allà
us selleu
escolteu sons
balleu imatges
i hi ha coses molt curioses
imatges de la terra
però és molt mínim
és a dir
tan mínim
que dius
ostres
una mica
aquesta que s'ho he pogut posar
però és una altra fórmula
de contemplar la música
per la música
com a element
i encara
per liar més a matraca
llavors aquesta també es paga
està la Bjork
amb algú semblant
al David Bowie
però al CCCB
i aquest també
no li faltarà gaire
però aquesta també
són de 14 euros
ho dic
perquè si voleu fer
exposicions
de cantants
bueno
cadascú amb el seu estil
doncs mira
recomanacions
exposicions
a Barcelona
que estan molt
amb aquesta línia
a veure que sigui
més important
eh
si de cas
parlarem ara
d'un parell de llibres
i després el Jaume
ens parlarà
de dues pel·lícules
em sembla que tens por ahí
llibres
pel·lícules
i després el Nacho
es parlarà d'ahir
i jo es parlaré
d'un parell de pel·lis
i ja
jo també l'he vist
a veure
doncs mira
amb el Nacho
comenteu una miqueta
David
Anatomia d'un Instante
i la pell freda
què tal
com tenim això
molt bé
llibres molt interessants
doncs vinga
som-hi
evidentment no tenen res a veure
no no
clar clar
un és assaig
i l'altre és ficció
un et deixa la pell freda
sí
els dos et deixen la pell freda
i el cor calent
i l'altre
doncs
tancen el cor
diguem
l'Anatomia d'un Instante
doncs
és un llibre
del Javier Cercas
i
amb aquest llibre
de què ens parla
doncs ens parla
concretament
d'un instant
concret
del 23F
de l'assalt
al Congrés dels Diputats
per part
doncs
d'una
conxorxa militar
i que
bé
no va sorprendre tothom
diguem-ho així
de clar
el llibre
anirem veient
que no va sorprendre tothom
potser algú sí
però bé
ja
hi havia una rumorologia
conspiracions
en el Madrid
així més
que manega els fils
que ja
s'ensumava
tot això
i per què
diuen d'un instant
perquè
l'escriptor
se centra
sobretot
en l'instant
en què
en què
la Guàrdia Civil
va començar
a disparar
a disparar
doncs
a tort i dret
evidentment
era una mena de
no
no disparaven a matar
però clar
podia haver algú ferit
no?
13 a l'aire
no?
que diuen?
sí sí
13 a l'aire
però van anar a parar
tots el guix
del sostre
del Congrés
i que
clar
la reacció
va ser que tothom
no els hagués
protegit massa
perquè tots els canys
són de fusta
els escons són de fusta
perdó
i per tothom
amb l'instint
d'aquest protector
es va anar a jupir
allà a sota
menys 3 persones
exacte
que es de si
en ten conyo
no?
sí
aquest va ser el Tejero
el comentari famós
els que van quedar de peu
va ser el general
Gutiérrez Mejado
aquest va quedar de peu
i els altres asseguts
i un altre que va quedar
assegut va ser
el Diego Carrillo
i l'altre
que va quedar
assegut
va ser
el
Adolfo Suárez
i en aquest instant
en la posse
que ell va agafar
estant sentat allà
doncs l'autor
doncs arrenca el llibre
i arrenca el llibre
comença a explicar-te una mica
la història
està molt bé
tot com ho munta
tot com ho va desglossant
pas a pas
i tal
està molt bé
perquè va agafant
i es va centrant en personatges
agafa
comença
per l'Adolfo Suárez
perdó
i després va
va seguint amb els altres dos
amb el Gutiérrez Mejado
i amb el Santiago Carrillo
i explica la relació
que hi havia
entre
vers
Adolfo Suárez
i el per què de les reaccions
de cada un dels tres
sí, sí, òbviament
perquè es van quedar de peu
no ho explicaré el per què
perquè evidentment
s'ha de llegir
jo tampoc soc capaç
ara aquí de reproduir
doncs
tot
hi ha una motivació
perquè
perquè aquests tres
curiosament
no es van
no es van ajutir
vull dir
és una ficció
o és una interpretació
que fa ell
hi ha una interpretació
a partir dels coneixements
que té
d'aquests tres personatges
en base d'unes dades
molt riques
unes fonts molt riques
que no és una cosa
conspiranoica
d'aquestes
no
és una cosa
que té una base
i que té una coherència
o com per exemple
no sempre han dit
per exemple
el Gutiérrez Mejado
és que ell era coroner
era general
o general
i clar
ell no pot consentir
que un subordinat
vingui a fer això
allà
per exemple
evidentment
va tenir l'intent
de fer-los plegar a tots
però evidentment
hi era una insurrecció
aquests ja sabien
que estaria
el general
Gutiérrez Mejado allà
i evidentment
l'anaven a
a bypassar
o sigui
no no
tu aquí no pintes res
a més a més
diguem-ho així
jo puc avançar
l'odiaven
d'alguna forma
per això
era una mena
de traïdor
per haver
ajudat
a
a la transició
a trencar
totes les bases
del moviment
d'alguna forma
i formar part
en aquest cas
em sembla que era
el ministre de l'exèrcit
doncs que era jo
en aquella època
era vicepresident
i hi havia alguna cosa més
estava dins
de la nova democràcia
d'aquesta democràcia
de transició
el Santiago Carrillo
doncs
no es va ajupir
perquè
d'alguna forma
va pensar
que si allò triomfava
ell estava mort
per tant
l'únic que li quedava
era la decència
com a comunista
clar
home
aviam
pels que van entrar
ell era l'enemic
número 1
sense cap mena
això estava clar
era la bitxa
el diable
el diable
amb banyes
sí
anaven a per ell
estava ell i la passionària
és que anàssim a per ell
anaven a
veiem
tots consideraven
que l'Adolfo Suárez
doncs
era un inepte
el menys tenien
un xisgaravís
que diu
tota l'estona
sí sí
està parlant molt
del xisgaravís
divertido
xisgaravís
això és un adjectiu
molt madileny
aquí no l'utilitzem
i al principi
xisgaravís
és aquest tio
un no vingut
una revista
un trepa
esta parola
no l'havia sentit mai
la meva sobra
és de Madrid
per tant
no l'havia sentit mai
m'agrada molt
sí sí sí sí
tenen gràcia
aquests castizos
si me la deixes
és meva l'autoria
digues
i llavors
t'explica
el per què
com va arribar a pujar
t'explica tota la seva història
i tot ho acaba
concretant
amb el per què
d'aquella posse
que ell va tenir
al Congrés dels Diputats
a partir d'aquí
ell va adelantant el llibre
va explicant
doncs
altres subtrames
si per exemple
els sàvies d'intel·ligència
hi van estar ficats o no
la figura
del rei
la figura
del general Armada
la figura
del Milans del Bosc
i així més o menys
el per què
la Brunete
no es va a soblevar
potser que jo
hagués decantat
una mica
doncs
o hagués precipitat
els fets
sí que va sortir
una patrulla
de la Brunete
però no va tenir
cap efecte pràctic
doncs
a l'entra i sortir
que tothom es pensava
que jo quedava blindat
al Congrés dels Diputats
i no
era una mica
un passacalles
la gent
molts soldats
entraven i sortaven
l'enfrontament
amb la Guàrdia Civil
amb l'autoritat
màxima de la Guàrdia Civil
que evidentment
els van desautoritzar
totalment
que era
si no me'n recordo
ja és no
sincera
hi havia un tal
Science de Santa Maria
també per a ficar
però no
però no
no
no estàvem els volpistes
no
no estàvem els volpistes
sinó que
estaven
estaven
la banda
dels que
havien blindat
doncs
el Congrés
dels Diputats
que és bo que aquest
era
però
però
era
tira
tira
i bé
i el llibre
va explicant
una mica
tot plegat
i fins que
acaba una mica
com va anar acabant
l'Adolso Suárez
amb la seva
amb la malaltia
posterior
ja
i bé
i hem acabat
però bé
un llibre
no sé si és el Nacho
perfecte
sí sí
es va comentar
un dia també
vam parlar una miqueta
i bueno
em va fer gràcia això
no
que al final
resulta que
el moment crític
que les capitanies
generales
havien de sublevar
i si sublevaven
triomfava el golpe
i si no no
es veu que aquests tius
eren uns tius
que havien fet la guerra
amb Franco
molt joves
i ja estan pensant
en el retiro
i per pura
per aquesta cosa
tan humana
i tan
mesquina
diguem-ho així
o sigui
molts van pensar això
diuen
que m'estic jugant
m'estic jugant
la pensió
però si tromfem
vale
però si fracassem
acabarem una presó
jo amb la meva edat
després de
i
amb moltes excuses
i moltes flames patriòtiques
i clar que sí
i clar que sí
hombre i tal
però no es movien
no
allò molt
van estar
a l'espera
tota la nit
tota la nit
havien que passava
havien que passava
com no va passar res
però no va passar res
i al final va ser això
vull dir que
bueno per final
no per ganes
sí sí no per ganes
eren franquistes
però
van ser pragmàtics
però en aquell moment
m'han dit
ostres
i si perdo
la meva doladíssima
jubilació
això és el que realment
i tot el que
i tot el que
i tranquil·litat
la gent que ja tenia una edat
ja no vol problema
i tot el que hi havia amagat
és a dir
no només el que pogués
sinó tot el que
ells mateixos internament
podrien aconseguir
per influències internes
m'entrada?
que avui no és el diner
sinó també les influències
jo continuaré
exacte
o sigui no estaré retirat
exacte
podré aconseguir per aquí
per hi ha més coses
que no siguin solament diners
sinó també que sigui poder
t'explica també
t'explico molt bé
la psicologia
del caràcter
per exemple del Tejero
del Milans del Bosch
de l'armada
molt bé
les seves tendències
l'armada era molt monàrquic
el Milans del Bosch
també era molt monàrquic
però el Tejero no
el problema és que
va haver un moment
que el Tejero
se'ls va descontrolar
se'ls va descontrolar
i doncs no
hi ha haver un moment
que va dir
Tejero era fanàtic
fanàtic
és que el llibre també
finalitza
i hi ha un moment
que es planteja
fer un cop tou
un cop d'estat tou
o un cop d'estat dur
però tal com va entrar
el Tejero
al congrés dels disputats
i la cosa ja es va derivar
cap a un cop d'estat dur
i llavors
ells mateixos
es van quedar sorpresos
de com el Tejero
va entrar allà
és bo que no era
lo previsto
i va entrar
com si estigués sol
vull dir
un dia en Assaco
com el general Paglia
exacte
el concepte d'Assaco
ben per aquí també
i llavors
que va entrar amb el cavall
i va entrar
el Tricornio
en cabeza
i Píxtola en mano
i llavors van dir
bueno clar
aquí ja
ja ens ha deixat
ha deixat clar el camí
d'alguna forma
si us serveix de consol
que sapigueu un amic meu
que estava al Castell de Figueres
que estava allà tancat
d'un temps
sí
però abans d'això
s'ho acabava
que estava tot el dia
parlant amb les gallines
s'ho acabava perdre
una miqueta al cap
que va estar un any
vigilant-lo ell
i que parlava
parlava amb tot
jo l'any passat
l'any passat
vaig estar a visitar
la Castell de Figueres
i era l'estiu
i sortint
just al costat
del Castell de Figueres
a dintre encara
entén-me eh Jaume
hi ha una residència
per les trets
vull dir que aquesta gent
no
hi ha una residència militar
que és d'ús i disfrute
dels militars
perquè se sentia
veu de crius
hi havia una piscina
xapuzones
i jo que es diu
ui aquí s'estan banyant
i van dir
que allà
allà havia estat
el Tijero vivint
i que moltes vegades
l'enganxaven a
jo què sé
al pobleig
a la Costa Brava
fotent-se una mariscada
o així
el tio estava empresonat
però no estava allà
sota carjola
no no
tenia un règim
règim obert
que es diu
no podia moure's d'allà
però el tio s'anava
per aquí per allà
però el primer any
estava tancat
per aquest amic meu
que també es deia
Toni Espanya
des d'aquí una salutació
a fi meu
no no
és molt no
però que em refereixo
que durant un any
que hi va estar fent l'Emili
ell no va sortir
de la presó
va ser al principi
a veure això seria
l'any 80
jo què sé
va ser l'any 81
va feien l'Emili
68
83 o així
com va acabar el judici
84
vull dir que això
imagino que va estar
com un temps tancat
i després començar
i no va estar a Figueres al principi
va estar després
no no
per això que és posterior
el de Figueres
87 o 88
exacte
em permeteu
donar una petita cullera
jo el que
una de les coses
que interpreto
i suposo que
coneixeu prou
per saber que és així
doncs jo crec que
la història
la construïm
tots plegats
llavors sempre que ens trobem
amb persones
que realment
van a parar
com una mica
a la real
vull dir
al món llalós
que es diu normalment
són persones
que el que fan
és una versió
que tenen
fent tota la investigació
i tal
però jo penso que això
s'ha escrit
i s'ha debatut
amb diferents fórmules
i amb diferents persones
que ho veuen
molt diferent
pel·lícules
també n'han fet
sèries
a televisió
sèries i tal
o sigui que
no però el llibre
és interessant
et dona una visió
que no
això no ho dubtaré
jo el que
crec que
és
eh
jo el que crec
és que
penso que
hem de
sintonitzar
que nosaltres
també
podem construir
una història
potser
no tant
ni és tan
interessant
què és el que
va passar
amb tot això
sinó
bueno
hi ha un moment
que estem
penso que
molt més
no
doncs
hem de construir-ho
això és una
cadascú de nosaltres
segur que vivim
d'una manera
un pèl diferent
perquè venim d'aquí
o som d'aquí
o ja venim
influenciats
per altres
per altres constants
que ens han acompanyat
tota la vida
llavors com ho construïm
amb el respecte
pel que pot dir l'altre
penso
que és la millor manera
de construir una història
que sigui vàlida per tots
no és vol dir això
molt bé
molt bé
la pell freda
David
sí
aquí evidentment
no t'ha res a veure
això és una ficció
molt ficció
tant que dius
bé però és curiós
perquè
és una història
sorpressiva
jo havia sentit
alguna cosa
però bé
tampoc
no tenia massa idea
de què anava al llibre
és molt original
és molt original
sí sí sí
i a mi
això de dius
a mi perquè
particularment
sempre els
els fars
m'han captivat
sempre m'agrada
aquesta feina
d'estar en un far
allà
com una mica
solitari
i vigilant
i
durant una temporada
crec que a tothom
li pot anar bé
a quina pel·lícula
hem vist això
l'estranger
d'Alson Well
hòstia no
no l'he vist
aquesta
ui
és veritat
però jo no me'n recordo
gairebé aquesta pel·lícula
és veritat
és veritat
és veritat
sí sí
sí sí
sí sí
doncs
aquí bé
és un pallo
doncs
irlandès
crec
sí
i que ha lluitat
a la guerra
a la guerra
de
l'independència
d'Irlanda
amb suposo
el Michael Collins
i el de Valera
i tal
però arriba un moment
que bé
que ell no
ja no
ja no hi pinta massa
ja
i
fa una instància
perquè el destinin
de
com ho diu això
de tècnic atmosfèric
o alguna cosa així
amb una illa remota
de l'Atlàntic Sud
i bé
a més
ha d'anar amb un vaixell
que passa
un cop l'any
o sigui
imagina't
està com un Robinson Crusoe
sí
no no no
però allà hi ha un altre tècnic
que és el faré
ell és tècnic atmosfèric
però sap que al cap d'un any
em passarà una altra
sí sí sí
més o menys
sí sí
aquí està l'esperança
perquè si no t'agafa
un guiu
sí sí
clar
i arriben a la illa
arriben a la illa
i
i coi
es troben un far
però és tot
com tot
fortificat
que raro
bueno
i hi ha un pallo
que està mig borratxo
allà
amb unes barbotes
de cal ample
clapant
com una soca
bueno
i es queda així
sí sí
no
però sí
gairebé ni s'aixeca
i ell passa
a una cabana
a una distància
no sé
500 metres
clar
el llibre és complicat
marcat a les distàncies
i
ja és el seu allotjament
allà
però ha evet aquí
tu
al mar
aguarda
aguarda els seus misteris
aguarda els seus misteris
i a partir d'aquí
a la nit
doncs
ja s'arreu
ja s'arreu
d'aquesta forma
ja s'arreu
ja s'arreu
perquè
ho vull explicar
no ho sé
no vull dir que no
destrossis
però és un llibre
que ha portat molts anys
llibre que
ara fan la pel·li
bé hi ha una mena de
us em recordeu aquella pel·lícula
que és allà
Humanoides de l'abismo
no
dels anys 70-80
pels que recordeu
jo he vist unes quantes
que sortia el duc McClure
mare de Déu senyor
ostres
això és sèrie Z
gairebé
em va afectar molt aquesta pel·lícula
ja ja
però és una mena així
d'humanoides de l'abismo
i surten de l'abism
de l'aprofitet del mar
i
doncs
per un motiu
que ignores
absolutament
es dediquen a saltar
com una plaga
doncs
el far
el far
i la cabana
la primera nit
el pobre
no sap què fer
perquè
per aturar tot això
per aturar tot això
com diu el Sánchez Pinyol
els granotots
els granotots
m'encanta la paraula
no no perquè el llibre
és curiós
perquè
aquí s'estableix
s'estableix
i així cada nit
tota una relació
perquè clar evidentment
diu jo aquesta cabaneta de fusta
no hi puc estar
i ell
s'instal·la també el far
amb l'altre
cosa que l'altre deixa l'anar
és una mena de salvatxot
si no és un granotot
l'altre és un salvatxot
i mica en mica
tot
comença
amb una
amb una lluita
farrissada
però
però d'una manera
salvatxa
bèstia
a més no poder
a més qui emplea les armes
les altres
tenen l'única arma
que és
la quantitat
d'assaltants
que poden
fer servir
milers i milers
i ells
se les han d'enginyar
de qualsevol manera
i clar
el far els dona
una protecció
que bé
que com a mínim
poden
estar allà dintre
i no els hi passa res
però no es poden descuidar
perquè aquests
tanquen la porta
d'alguna forma
és com
si veu veure
aquella pel·lícula
guerra mundial
feta
que els morts
i els infectats
es van apilotonant
però com si
com formigues
igual d'alguna forma
aquella del sang
el sang ximut
últimament
també
sí
allò de la muralla
xinesa
o és una cosa així
diguem-ho així
allò està molt bé
però em l'ha afegit
que l'individu
que viu al far
té un exemplar
d'aquests granotots
femella
i que
li fa
com de criada
con derecha roce
òbviament
i va crear mitjus d'aquests
no
apareixen
apareixen
espontàniament
però després tot va girant
hi ha una reflexió
per part del personatge
i diuen
aviam aquí què està passant
potser la cosa no funciona
hi ha una reflexió
que el llibre
estableix molt
molt bé
en què ella es va plantejant
diuen
aviam
aquesta gent
per què ens estan pagant
atacant aquí
perquè sí
no hi ha un motiu
i de mica en mica
hi ha un xic
de començar la cosa
a contactar
d'entendre
o d'empatir
d'alguna manera
jo diria
jo no sé si és la primera novel·la
del Sánchez Pinyol
o de les primeres
és de les primeres
no hem d'olvidar
que ell és antropòleg
sí senyora
això és molt important
és molt important
és una vegada important
sí
a més ell després
també va fer
una altra novel·la
que és Pandora al Congo
sí senyora
que també és molt interessant
també el tipus
d'estrioletes
que apareixen per allà
i torna a repetir
la qüestió aquesta
també
que la família
casualment
mira que bé
se la queden
també per
us ho disfrut
com veies tu
sí
sí literal
vull dir jo
així que el feia
amb les dues novel·les
una miqueta també
aquesta reflexió
aquesta reflexió
i a més
la de Pandora al Congo
es veu molt clar
al Congo
a l'Àfrica
la invasió
que sempre han fet
l'home blanc
o la civilització
nostra
la civilització
del primer món
cap a
l'opressió
cap a altres persones
cap a altres pobles
cap a altres països
i l'explotació
senzillament
de quedar-se amb tot
amb les riqueses
explotar les persones
treure-li
l'importància
que poden tenir
a les femelles
o a les dones
explotar-les
també sexualment
o el que calgui
vull dir
jo crec que una miqueta
més enllà
de l'època bèstia
de la colonització
del
del riu belga
sí
clar
sí sí
està una miqueta
fa anys que la vaig llegir
també
també la vaig llegir
i aquí la vaig comentar
també
igual faia dos o tres anys
eren tots
estaven molt bé
i veia ser també això
perquè de fet
és una expedició
que està allà al Congo
explotant unes mines
sí sí sí
llavors a mesura que avancen
i fan galeries
i tal
comencen a sortir també
personatges per allà
tu ho sabies
l'altre hi vaig llegir
i em vaig quedar
o sigui
flipat
flipat
el Congo belga
era propietat directa
del rei
Leopoldo II
de Bèlgica
i ho tractava
tractava el Congo belga
com si fos una empresa
sí sí sí
o sigui
és el capitalisme
a la seva
màxima
i bestial expressió
els treballadors
que eren
evidentment
eren treballadors
obligats
se'ls implicava
se'ls hi aplicava
una quota
de producció
si no arribaven
a aquesta quota
de producció
doncs
els membres
de la seva família
se'ls imputaven
els peus
o les mans
si seguien
sense arribar
se'ls canibalitzava
directament
se't menjaven els fills
o la dona
Déu-n'hi-do
i això
va anar creant-se
un clima de terror
que va ser
milions i milions
de morts
clar que dius
no és suficient
amb el poble
que ja estàs oprimint
sinó també
els teus propis soldats
o empleats
els teus propis ciutadans
també
els teus súbdits
perquè aquí és
els abusos
de la monarquia
en aquest cas
ens queden 13 minutets
hem de parlar
d'un parell de pel·lícules
perquè Jaume i Delit
a veure
vosaltres mateixos
sí sí
parla tu
jo de parlar
tu parla
jo faré un apunt
les dues pel·lícules
les dues pel·lícules
és l'home de les pistoles d'or
ah
vale
vale
us en recordeu
d'aquesta pel·lícula
sí sí sí
amb Tony Quinn
que és el ràpid
és el que més
el va xulipar
però aquesta és una pel·lícula
que queda
jo crec que
per això
em va cridar molt l'atenció
la vaig veure aquest dia
i tal
que queda
com a partada
d'allò que hem anomenat
moltes vegades
que els Weston són
com la mateixa biblia
exacte
sí que t'hem parlat
sí sí sí
doncs aquesta no
aquesta és sobre
sobre això
que parlàvem ara
precisament
això de que és
un home és el que controla
tota la situació
pràcticament
no intervé
i és el que
en definitiva
és el
què en podríem dir
doncs
l'home de seguretat
o d'això
d'un altre
que és el que
el guardaespaldes
això el guardaespaldes
sí que l'altre dia
vaig sentir
la música
d'aquesta pel·lícula
on Karin Kostner
i la
sí
bueno
farà musical
ara
farà musical
a Madrid
ara està a Madrid
i la noia que canta
canta com la
Windy Houston
de debò
quina veu
música
quina música
val
doncs llavors
aquesta pel·lícula
a mi
sempre m'ha tingut
com el cor
ell és l'Henry Ford
ell és l'Henry Fonda
el protagonista
el de les pistoles d'or
això mateix
i per què són d'or
bé perquè
que és simbòlic
o literal
és com literal
això
però simbòlic
paral·lelament
o sigui
ell és el que
en definitiva
imposa la llei
l'altre és el que
vagila
que no
no eliminen
aquesta persona
que en definitiva
imposa la llei
i tot va com una seda
per dir-ho d'una manera
llavors
un generalíssimo
una mena de generalíssim
no home
no
apa
com això
és un paio
sol paio
imposa la llei
deixa l'aquell mort
tu
qualsevol li discuteix
qualsevol cosa
un paio
a veure si li cau a sobre
el ballo de los caídos
no
perquè jo el que crec
és que és com
una màxima figura
del que és
la necessitat
que hi hagi
doncs
un de xou
un eix
en la qual
tothom respectarà
precisament
en aquest cas
per la seva rapidesa
però també
per la seva capacitat
de justícia
clar
o sigui
és just
i precisament
això és el que cal
no és com a sense perdó
la figura del
Jim Hackman
no és molt diferent
no em va separar
ah no
també és el que marca
la justícia
a tot el poble
però amb un clima
de terror
i tampoc
els pons de mà
li hem parlat
d'aquestes també
els pons de mà
no que he fet broma
no no
és per defra una mica
l'ígo
i que és el que
veritablement
en fi
a mi em fa molta gràcia
d'aquesta pel·lícula
precisament
el paper
era l'Antoni Quint
no tant
el de l'Endry Fonda
perquè precisament
és aquella persona
necessitada
d'aquests símbols
i com arribaran
a l'última pregunta
per establir
fins i tot
a la traïció
de la pròpia justícia
que és el que
l'ha argumentat
amb ell
ja està
quan la veieu
llavors ja
la segona
la segona
és la
aviam
espera que no ho veig
ui aquí hi ha molt poca llum
no?
o jo ja no hi veig
no
bueno
jo crec que el més llet
és la segona
eh?
aquesta d'aquí
el diablo sobre ruedas
eh?
el diablo sobre ruedas
correcta
la primera és
Steven Spielberg
la primera película
d'Esteven Spielberg
aquesta és la leche
és puníssim
certà eh allà
i tant
i tant
i tant
i tant
i tant
quina cartellera has trobat tu?
ah això és de la tele
ah
sí
per això jo l'he vist
la vaig veure a la tele també
ah
l'altre dia
sí en un canal d'aquests
de la fusió
sí sí
és molt mítica
aquest camió
fa una por
però bueno
fa molta por eh
molta
no sé si
és autènticament emocional
és el diablo
és absolutament
la reencarnació
sempre he pensat
què hagués dit Hitchcock
si hagués vist aquesta película
que igual
possiblement l'hagués pogut veure
per l'època que és
perquè és com a m'ho jo
en 80
71
71
71
71
sí
si ho posa aquí
71
ah vale vale
per això dic que era 71
perquè és el molt al seu estil
sí sí
però
els planos picats
sí
és un element més per pensar
sí
a mi
jo com la vaig veure
no
bueno la vaig veure
fa 10 anys
per dir-ho d'aquesta manera
no vaig veure
amb el seu moment
faltaria
perquè jo tenia dos anys
i llavors
doncs a mi em recorda
en canvi
que parlem de Stephen King
en un moment d'elit
a mi em recorda
com si fos un guió
de la Stephen King
sí
té molta
sí
sí
té aquesta línia de Christine
aquesta cosa
aquesta història
que sembla simple
però veritablement
li treu un suc
que hi ha un llibre
que es diu
Buick
Buick
Buick
Buick
que bueno
Buick
Buick
com a cotxe
Buick
Buick
Buick
Buick
i el Christine
i tal
que el cotxe
té una mena d'obsessió
amb el tema dels cotxes
vull dir
que és un camió
però em refereixo
a aquesta mena
del cotxe assassí
o de
que hi hagi una obsessió
doncs és això
saps que ens recorda
també aquesta pel·lícula
A la cabina
a la cabina
a la de José Luis López Vasco
sí
d'Alberfero
d'alguna forma
metafòricament
d'alguna forma
perquè és obsessiva
perquè és obsessiva
eren temàtiques
molt setenteres
aquestes
sí
l'individu
enfront d'una situació
d'una situació
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
que hi ha
una cosa així
i una escena
que m'en recordaré
sempre
perquè
It és una pel·lícula
que
ah perdona
no no no
tranquil
una escena
quan el cotxe
arriba
a l'alçada
del camió
i dius
ostres la meva
ara li començaré
a dir
hòstia
i no hi ha ningú
a la cabina
hòstia
i el camió
circulant
però baixa un paio
hi ha un moment
que es baixa
baixa un individu
amb unes botes
es veuen les botes
i es veu una mà
però sembla
com si fos el diable
una cosa diabòlica
un ente diabòlica
és molt Cristín
és molt això
que són aquests
hi ha un últim llibre
que ha aparegut
de la pel·lícula
de contes
que el primer conte
és un cotxe
que es menja la gent
és a dir
una persona que entra dins
i el cotxe fa pluc
el que és el seient
és una camioneta
que està perduda
com una planta carnívora
exacte
i si toques
el cotxe en si
llavors et comença a agafar
i et mimetitzes
amb el cotxe
perquè té una obsessió
aquest home
vull dir
que a mi em feia gràcia
recordava això
és una opinió personal
molt bé
i entrem amb mit
què tal això
qui
tu
jo mateix
i és
reversió del clàssic
del 82
86
86, perdó
sí, 86, correcte
reversió
molt fidel al llibre
vull dir
no han fet invents
tinc ganes de veure
aviam
què és el que estava bé
a la pel·lícula original
i què és el que no està tan bé
quina original?
la del 86
no era pel·lícula
era sèrie
no, i una pel·lícula
vam fer també
va fer una pel·lícula
ah, vale, perdó
de tot plegat
d'aquella època
diguem-ne que era
aquesta cutreria
dels efectes especials
que li feia una mica
més sinistre al tema
aquí ara
tot i que no s'han passat
de frenada
perquè jo m'esperava més
allò
pel·lícules i tal
a més a més
aquest tio és el director
el director es diu
Richard Mutzias
o així
que és el que va dirigir
Mamà
que a mi em va agradar
aquesta pel·lícula
em va agradar
perquè és una pel·lícula
que sí que tirava
d'efectes especials
i tal
bueno
no, aquí són
bastant raonables
no són
no té aquesta cutreria
que tenia
al principi
i bueno
què seria
alguna cosa diferent
les actuacions dels nens
estan molt bé entre els nens
el casting és molt bo
surten allà
una pandilla molt guni
però que ho fan molt bé
i fins i tot
algú d'aquests
potser sentirem a parlar
perquè jo he vist
moltes, moltes actuacions
de tots
els més petits
els més grans
i tal
bueno
i s'assoste de la pel·lícula
el que passa
és que jo
no li veig
gaire diferència
d'aquestes coses
que he comentat
del que s'havia fet
i així per dir-ho
bueno
trobem
un Stephen King
que és un director
és un gran
escriptor
amb molta imaginació
però que és
un
bueno
un narrador
bastant
flojo
llavors clar
si no et trobes
amb un director
o que sigui una mica bo
doncs et quedes una mica
i el director qui és?
és conegut o no?
sí
és un tio
que acabo de dir
Richard Mutjás
que va fer mamà
és un tio
que no és molt conegut
però bueno
aquesta pel·lícula
tampoc està tan malament
però clar
no és Cúbric
no és un narrador
de veritat
que dius
ostres
aquest tio ha agafat
el resplandor
i mira el que va fer
partint d'un relat
que bueno
que tenia les seves idees
aquestes imaginacions potentes
però no
i bueno
bueno
li donaríem un aprovat
de la pel·lícula
i pas un tàgic també
però bueno
no sé què penses tu
Jaume
sí
la part final
és el que em va decepcionar
molt a mi
quan ens presenten
diríem el que podria ser
el misteri
no?
sí
llavors
allò sí que queda
bastant
que no t'ho creus
però fins al final
és el que dius
el treball dels actors
i en definitiva
jo crec
una capacitat narrativa
prou lluent
et fa
sí
és correcte
és correcte
et fa estar dins de la pel·lícula
d'una manera
perquè és llargueta
i aguantes
vull dir
no se't fa
jo passada
i tal
no no no
i mira que la història
va donant voltes
una mica
el mateix
es va apareixent
el payasso
als diferents nens
i a cada nen
si li apareix
de la manera
que es relaciona
amb la por
individual
de cada nen
si un nen
té una por
no sé què
pues surt
no expliquem allò
surt el payasso
s'alimenta d'aquestes por
per tant
les aparicions
són diferents
diguem-ne
però que va donant voltes
tota l'estona això
i ara desapareix un nen
i ara no sé què
és un bitxo
que fa milers d'anys
que està vivint allà
sí
cada 30 anys
així
va sortint
i quan s'ha alimentat
del que s'hagi d'alimentar
doncs torna
a dormir-se
perquè és com una encarnació
del diable
és aquesta la percepció
és una revisió
és aquesta imatge
però amb forma
clar
amb una forma
molt més americana
molt de la gent americana
d'aquesta
a més han tirat molt
de fer aquesta revisitació
perquè ja sabeu
aquesta moda americana
de vestir-se de payasso
i espantar la gent
és una cosa
que els últims dos anys
estava molt de moda
la por
hi ha una fòbia
als payasos
també
sí
que la gent que es dedicava
a fer de payasso
en festes infantils
se'ls ha acabat el negoci
però de sol carrel
per haver-hi problemes
amb això
m'ha aclarat més
va ser la primera vegada
que apareix el payasso
el payasso
que surt molt ràpid
de la pel·lícula
5 minuts
això recordo el llibre
que és el vaixell
que va el nen
vestit de broc
és molt fidel
molt fidel al llibre
tampoc ha inventat
gaire cosa
però està bé
perquè el llibre
és un tot xano
vull dir que
em refereixo
que a mil pàgines
unificar-les
amb aquesta història
ui, ens quedan dos minuts
aquí es quedem
estem cascant
doncs jo us avançaré
quan m'acabi
el inventari d'animals
que me l'has dit
molt bé
jo vaig ser dels pocs llibres
jo que vaig passar
pum
i vaig dir
tanco
va estar
sí, sí
jo me'l vaig justificant
perquè hi ha moments
que dius
perquè jo em passava
tot l'estan
a mirar-me sota el llit
i et pensi que a veure
no, és veritat
és veritat
tenies 40 anys
no, no, no
tenia 18 o 20
no, no, encara no
però m'ha fet gràcia
per veure
clar, me'l vaig llegir
que era adolescent
i no me l'havia tornat a llegir
i ara me'l torno a llegir
per cert
ara que estem parlant
i ja sabeu que jo corro un llibre
que el coneixeu
del Kenneth Anger
que hi ha dos
a Hollywood Babilonia
el coneixeu?
sí, vas dir
atenció
que ha aparegut una mena d'extensió
d'un senyor
que es diu
Scotty Bowers
Bowers, perdó
que amb el
ho diré ara
del romà govern
que es diu
Servicio Completo
Telita
m'ho estic passant en gran
perquè és un llibre
que m'ha deixat una persona
de forma privada
i tal
una persona que
diguem de Barcelona
amiga i tal
i diria
és això i tal
jo m'estic apuntant tot
i és que ens tirarem
dels cabells
de tota la gent
el Charles Lofton
el Tyron Power
la Catherine Hepburn
l'Esperson Tracy
molt bé
tot el que feien en privat
ui sí, sí
molt bèstia
molt bèstia
el Hollywood salvatge
sí, sí, es deia
i el romà govern
dient que sí
tot això
certificat
una cosa que s'ha inventat
ja farem safaris
d'aquí un parem de setmanes
farem safaris
carregarem la vida privada
ui tant
molt bé companys
bueno
ens veiem
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.2.