98.1
Doncs, hola!
Hola!
Bon any!
Bon any a tothom!
Directament, aquí ens presentem?
A tot haurem de comprar una juguina com aquesta
perquè...
Una parella de control nou, no?
Una taula, per mi, no?
Una cabina sencera.
Bueno, el que dèiem, no?
Una peixera.
Faré de dori.
Així, tot i curada, sí.
Nedar, nedar.
Jo anava dient nedar, nedar,
perquè se n'oblidava,
com tenen la memòria curta.
Doncs, nedarem a la peixera.
Un canadori i us cananem-ho.
Per ser, l'altre dia vaig veure una pel·lícula
també d'un que posa els dits.
Allà diu,
que aquests són carnívors, eh?
Ah!
Piranya.
I anaven ja.
Jo tinc un trauma amb piranya, eh?
Amb piranya.
Amb la pel·lícula Piranya i Taràntula.
De l'any 78.
Les vaig anar a veure al cinema Arenas,
quan era un cinema normal.
Ara hi és, oi?
No ho sé.
Però ara la cosa va cap a altres coses, rares.
No, no hi és.
No, ja sé que van tirar,
van tirar fa 3 o 4 anys o així.
I recordo que vaig a una doble sensació
de Piranya i Taràntula
i no vaig dormir en 3 o 4 dies.
Jo tenia 12 anys, clar.
I amb 11 anys.
No sé, era molt petit o bastant petit.
Però era per ser igual, no?
Ui, segur, segur.
Jo no dormo.
Però és la Taràntula.
Somiava que em pujaven per sobre, no?
Allò amb uns efectes espacials terribles, no?
Bueno, s'ha de reprendre aquest cinema, eh?
Dels anys 70, allò...
No, ja a la televisió, si la practiques una mica,
ja la pots controlar.
I tant, i tant.
Segur, segur.
Doncs tornem a estar aquí a la Babilònia un any més,
l'any 2019.
Ja portem 5 anys?
4 o 5 anys.
Jo diria que saps 5a aquest, no?
5 temporades.
Jo crec que sí, jo crec que sí, a 5a.
Bueno, que ja vam començar al setembre,
però bueno, jo crec que sí.
I bueno, com sempre,
doncs com estem sempre tan bé,
doncs tenim a la Rosa Alcalá.
Hola, què tal?
Molt bé, bon any.
Bon any.
I el Jaume Vidal.
I tu.
I jo, i el Xesco Ramos.
I tu, i tu, i tu, i tu.
Has faltat el David Montaner,
que sembla que té la quitxella a casa,
em sembla.
Creiem.
Està regulant, està regulant.
Sí, està regulant.
I el Nacho, que també està per temes de feina.
Per tant, és el que diem.
No, no, és clar, ja arribem.
No sempre podem.
Exacte, exacte.
Molt bé.
Doncs avui parlarem d'un sol llibre,
i l'altre, cinema, cinema, cinema,
farem un comentari també després
amb una cançoneta que posarem
una altra vegada de Queen,
però sempre ens agrada escoltar Queen
perquè està molt bé aquest grup,
perquè recordem que li han donat
a la millor pel·lícula
i al millor actor,
al senyor Rami Mali,
que es diu aquest senyor?
Sí.
Per fer, per boim amb Rhapsody.
Rami Mali es diu?
No, Rami Mali,
o Rami Mellic,
alguna cosa així.
És un nom així peculiar.
Sí, sí.
Bé, ja parlarem una miqueta,
una micona d'això,
quan posem la cançó,
però ara ens tocarà parlar
primer d'un llibre,
que us parlaré jo,
de la 107A,
de Sebastián Fitzek,
i després cinema, cinema i cinema.
Parlem de cinema tota l'estona,
de novetats i de cosetes
que també tenen un temps
però que són molt interessants.
Algunes que hem dit,
onda, aquesta pel·lícula, fixa't, no?
La Rosa es parlarà de Yuli,
la pel·lícula de la...
Ishi Arbollaín,
m'ha dit Rosa, sí,
que no m'equivoqui,
i Cold War,
que el Jaume també diu
que és un pel·lículon
i això jo no l'he putut veure
però ho comenteu
i a veure què tal.
I jo l'he vaig de veure,
també és una de les que m'atrau molt.
És molt bé.
I ara és...
Ja me'n vaig de veure,
sí, sí,
no, es magnifica aquesta noia.
El Jaume es parlarà
de dues pel·lícules
que ens mouen cap als anys 90,
no m'he equivocat, no?
Sí, sí.
El hit, no?
De Michael Mann,
que és un pel·lículon
com la copa d'un pino, allò.
Però tota la vaig veure,
tinc-ho sol.
Són tres hores, eh?
Quasi que sí.
Però és rotunda,
aquests pel·lícules que dius
Massé qui la veig.
Quina tarda més que la veig tu.
No, no, total, total.
Poder desconnectar de tot
i només estar parlant.
Sí, sí, sí, però genial, eh?
És que és tan rica de tot.
Aquella escena
que estan tots dos parlant,
allò és un clàssicote del cinema,
allò queda per tota la vida, eh?
Allò queda per tota la vida, sí.
Mare meva, mare meva.
I diuen que no estaven junts.
No, diu que no.
Diuen que estaven com, clar,
era com un...
Com es diu això?
Ai, un...
Bueno, es va movent la càmera,
un a l'altre,
l'altre és un salt de càmera,
però té un nom més concret,
només és pam, pam, pam.
I clar, i no estaven.
Com se diu això?
No sé, no sé,
un salt de cièrter, no sé.
Ah, exacte, un pla contra pla.
Perfecte, això és.
I llavors, això és un dels millors, eh?
De la història del cinema.
Jo del cinema, eh?
Perquè és magnífic.
Això ha destacat sempre
i la veritat,
el veure aquell tros va dir,
evidentment, això és...
És que és el bé contra el mal,
però, esclar,
llavors dius,
bueno, però el mal també...
Ah, exacte,
no sempre és positiu ni és negatiu.
Hi ha un moment que...
Els codis...
Exacte, els codis canvien.
I el que sembla que és bon,
és tan bo,
i això és magnífic,
és que és...
Genial, tu,
és com les pel·lícules
que han fet de Billy i el nen,
no?
Sí, sí, sí, sí.
També,
la que s'ha aconseguit bé,
que si no recordo malament,
és una que va fer
amb el Carl Russell aquell,
em sembla,
no és el que li cornen.
No, no, no, no.
Aquella no pica gaire.
No, bueno.
Però, bueno,
sí, sí, sí.
Però estem parlant d'aquest joc.
Molt bé.
I ara parlem de propósito de Henry,
que és una pel·lícula també
del Harrison Ford.
Sí.
Jo pensava que era una del Nicolas...
Què eix?
No.
No.
No, Nicolas no deu ser.
Del Peixino.
No, el...
Perdona,
que com que abans parlàvem
del Peixino.
Ah, del Peixino, sí.
No, no,
que és una que...
Ah, no me'n recordaré.
Bueno,
fent memòria, eh?
No me'n recordo.
Bueno,
farem memòria
i un moment després.
Ara m'agradaria de la memòria.
Si sou la, sou el consoler,
i quan diràs,
home, n'ha terminat,
quan em talles i ho dius.
Això.
I també parlarem
de dues pel·lícules
bastant noves,
una que és Rodent,
sobre la vida
de l'escultor francès,
i la balada
de Buster Scracks,
que és l'última
de les Germans Cohen,
que és una cosa, doncs,
bueno,
que ja ho explicarem.
Peculiar, si més no,
com sempre,
els Germans Cohen ho són.
I, bueno,
intentarem explicar
alguna coseta.
A veure, què tal?
Sí, sí, sí.
Doncs, bé,
comencem parlant
de llibres,
en aquest cas,
i, bé,
doncs ho farem
parlant d'una novetat,
d'un senyor
que es diu
Sebastian Fitzek,
que, clar,
a veure,
és el que diem, no?
Jo una mica sempre,
ja sabeu que potser,
a veure que tendim
a buscar uns llibres,
jo vaig a buscar
una mica la part
sempre més dels thrillers,
una mica aquesta línia, no?
Perquè, clar,
potser el millor
l'estat tan...
Una mica bizarro,
que dieu.
Bizarro,
una mica bizarro,
jo sí.
Però potser em passa això
perquè potser l'estar
tot el dia entre llibres
busco alguna cosa
que no sigui massa dense,
a vegades o massa profund,
o massa...
I a vegades no,
i això,
lògicament,
ho negaré,
però de tant en quant
necessito alguna cosa
que sigui...
Ara ni ara,
allò fàcil, no?
Lectura fàcil,
que dieu lectura fàcil.
Clar, exacte,
un thriller
destinat a qualsevol públic,
no?
I això va molt bé.
A mi no, i tal.
Clar,
és que estic llegint a jo
i estic acostat
el auge i caída
de l'antiguo Egipto.
De Toni Wilkinson,
900 pàgines
de la història d'Egipto,
clar,
dius,
a veure,
necessito alguna cosa
que relaxi això,
no?
Perquè quan portes 40.000 faraons
ja arriba el moment
que dius...
Quantes hores llegeixes?
El contrapès.
Ara necessites el contrapès.
No ho sé,
no tinc ni idea.
Entre el meu i això,
hi ha dies que em puc tirar set hores
mirant coses
i llibres
i internet
i no sé què i tal,
però això són coses
internes.
Sí.
El...
No tens el que saber-ho.
Sí.
No, no, no, sí,
sí, no hi ha cap problema.
Per a casa es renten.
Però bueno,
que és la feina
del profe o del tenyerista,
digueu-li com vulgueu,
que és el que estic fent ara
i això...
Del docent.
Del docent, exacte.
i això estàs fent ara
i la docència,
dedicar-te a la docència també.
Tres,
asiento CTA.
Profitem per fer difusió
dels cursos de...
Ah, sí,
si voleu.
Ah, sí, sí,
perfecte.
Bueno,
hi ha un molt interessant
que és...
El de cinema.
Clar,
començar els dimecres
i que ara comencem,
hem fet una introducció
molt maca
de prescinema
i de fotografia
i tal
i ara comencem
amb George Melier.
Allò de les pistoles,
va ser.
Encara no.
Ara estem a punt,
faltarà l'Edwin S. Porter,
allò...
Ah, no,
quines pistoles?
Les pistoles és
que per donar continuïtat...
Ah, sí,
sí, sí, sí.
L'han posat...
Clar,
el revòlver fotogràfic.
Ah, sí, sí, sí,
això sí,
això vam explicar-ho i tant.
Vam passar molt bé,
molt bé amb això.
A més,
vam posar imatges,
vam parlar de tot,
de tots,
els opres...
Ui,
els opresinoscopi
i tots aquests aparells
d'aquella època,
els estereogrames...
Bueno,
va ser un gustàs
perquè va ser...
Al segle XIX
em intent d'arribar al cinema,
no?
Em vas dir que era dimecres a les...
Dimecres,
a les cinc.
A les cinc de la tarda.
I comencem ara,
doncs,
aquest dimecres...
El dimecres igual,
m'arribo.
Ah,
com vulguis.
Aquest o l'altre,
a les cinc de la tarda que ve.
Doncs,
començarem amb
George Melier
i farem
la història del cinema
mut a Europa
entre 1900
i 1920,
aproximadament,
abans de les avantguardes.
I a l'últim trimestre,
que serà d'abril
fins al juny,
farem els inicis de Hollywood.
Doncs,
Dulles,
Firebanks,
bueno,
doncs,
Griffith,
tot això,
tot allò que tenim gravat aquí.
Clar,
Lillian Guix,
Mary Pickford,
una maravilla.
Vull dir que pot ser molt xulo,
molt interessant
i clar,
i...
Molt bé,
per això,
què és?
Giris trencats,
veure aquestes pel·lícules
del naixement d'una nació,
lògicament,
no?
Veurem moltes coses.
Les veureu,
no,
a classe no,
perquè no hi ha temps,
sinó,
no seria impossible.
Vull dir,
cadascú a casa seva...
Per a l'explicació...
Clar,
jo el que faré
és enviar els links
en format de YouTube,
perquè estan al YouTube
i que la gent
se'n miri a casa
i d'això s'ho parlarem a classe,
farem una mica de col·loqui i tal,
no?
Però jo no sé,
no sé,
és un tema que,
que és interessant.
Per tant,
vull que la gent que vulgui
que s'apunti,
ja parlarem dels altres,
perquè l'altre curset és això.
Bueno,
dicho esto,
hablamos de 107A,
que no es pilla el toro,
ja.
Ja,
si no ho comença,
si no ho comença.
Portem dos minuts i no...
No ho farem gaire llarg
perquè tampoc és un llibre
que...
Vinga,
ja està,
prou,
ja està,
jo n'has explicat.
Ah, vale,
adeu.
Juli Rosa,
no.
Això,
a 107A,
tornem,
Sebastián Fitzek,
estem parlant d'un llibre,
un psicothriller,
que li diuen,
aquest concepte a mi no m'agrada,
no deixa de ser un thriller
que passa amb moltes coses,
amb el qual,
bueno,
en aquest cas,
sí que podrien dir,
perquè justament el que porta el personatge
és un psicòleg de prestigi.
Però bueno,
què és el que passa?
Bueno,
la situació són dos espais diferents,
no?
Una noia que està embarassada,
atenció,
és que és una mica potent tot,
que té la sida,
d'acord?
I que està a punt de tenir el seu fill.
Per una altra banda,
el seu pare ha fallat a la vida
d'aquesta filla,
d'aquesta noia,
perquè quan la seva mare
moria víctima d'un càncer,
el pare va abandonar la mare,
no suportava la mort de la seva dona
i va abandonar-la.
Cosa terrible,
perquè no sé si és pitjor una cosa o l'altra.
i la filla no l'hi va perdonar mai.
Però la vida
el separa,
lògicament,
perquè com més lluny millor.
Llavors el pare se'n va a Buenos Aires
a fer de psicòleg
i ella...
Separar-se tampoc cal.
No, no,
però bueno,
una mica és allò de dir
cadascú a l'altra punta del món.
Però així encara ho fan més,
que es plissi,
no?
La separació.
Si posen distància pel mig,
doncs quanta més distància.
Això.
I la filla es queda a Anglaterra,
no sé on exactament,
no importa.
Ah, va, aquest cas.
Què passa?
Que arriba un moment
que la filla li fa partícip
d'aquest que està a punt de tenir.
Sap que està embarassada
però que tindrà un fill.
I llavors el pare
es veu amb l'obligació
de venir
dins del que cap
per intentar arreglar tot això,
no?
I no mica obligació,
però obligació
que vol fer-ho.
Però tot això és desmadre.
Exacte, absolutament.
Quan ella agafa un taxi,
perquè ella està sola,
la seva relació
tampoc ha sigut correcta
amb la persona,
perquè la persona
se n'adona
que aquesta noia
li ha enganxat la sida
i llavors abandona
aquesta noia.
Ella no ho fa bé
tampoc,
tampoc és el que diem,
però ella ha de carrer
amb aquesta malaltia
i tenir un fill
amb la sida
és molt problemàtic
perquè si es contamina
amb la sang
doncs aquesta criatura
pot també agafar
aquesta malaltia
que també pot venir
per via intrasanguínia
però sembla ser
que en aquest cas
no.
El problema estarà
amb el tema
en què neix
aquesta criatura.
Què passa?
Bueno, doncs
quan agafa el taxi
és segrestada
aquesta noia
llavors segrestada
portada amb uns escruixadors
i la veritat
és que
d'unidor
molt canyero.
Hòstia, amb uns escruixadors.
Sí, sí, sí.
En un lloc allà
i és un noi
que té una problemàtica
I per què la segresten?
Vull dir,
hi ha un motiu específic
anaven a parella
específicament.
El motiu personal
d'ell
és molt bèstia.
És un home
que està en contra
de la llet
i llavors
vol veure la reacció
que pot tenir una mare
per això estem parlant
de problemàtiques mentals
no sé a quin nivell
quina reacció té la mare
quan li treuen el fill
abans d'elletar-lo.
M'enteneu el que vull dir?
Vol veure això.
Clar.
Però no sap com fer-ho.
És una persona
que plora constantment
aquest noi
davant de la situació.
Ella ha de parir
per les seves pròpies
medis personals.
Per ser-ho dir-ho.
Medis.
Però clar,
hi ha una problemàtica afegida
que és el problema de la sida.
Per tant,
és que és una cosa
clar,
és que aquests thrillers
són cada vegada més
recargolats,
de debò.
Mentrestant,
hi ha una connexió
amb aquesta persona
i una persona
que,
ja direm
el que ve després
si es cau,
que repullà trucar
a la telefònica
al pare
i li diu
la seva filla
la tenim segrestada.
Vingui cap aquí
i vostè ha de fer
una sèrie de coses.
A l'avió
hi ha una pacient seva
que és la cap
d'hosteses.
Li ha de vostè
generar
una reacció
que en el seu moment
va
va
va
va curar,
en el que aquesta noia
com és suïcida,
com té instint suïcides,
li ha de reactivar
aquest instint suïcida
per provocar
la mort
de 600 i pico
de passatgers
d'aquest avió
que és un avió
a Airbus
d'aquests
en plan bèstia.
Sí, sí, sí, sí.
Què ens està explicant?
Sí, sí,
espera, espera, espera.
Ui, que no,
encara ho veuràs tot clarat.
No, no, no,
però això té culpa
un altre psiquiatre
que es diu
Klopstock
que vol introduir
els nous
test
que a partir
de la caiguda
de l'avió
de German Wings
d'aquell noi
que es va suïcidar,
aquell pilot
que es va posar suïcidar
i va provocar això,
és l'aplicació
d'uns tests
que es farà
multimilionari
perquè s'haurà de fer
tothom aquest test,
el que són els propis
el personal
d'aviació
com a tal, no,
i aquells que siguin
susceptibles
de qualsevol cosa
i això comporta,
clar,
una millonada
de diners.
M'entens però mal estrets?
I no és un servei públic, això.
No, exacte,
llavors per un costat
per fer pressió
per fer pressió
aquest psicòleg
perquè activi
aquesta noia
i que per tant
diguin
ha estat culpa
d'una activació psicològica
aquest element
i per tant
s'ha d'aplicar
aquests tests
i imagineu-vos que
recargolat
et segrestem a la filla
amb un personatge
d'aquestes característiques
que no té res a veure
un tema amb l'altre
perquè tu ho facis
perquè si no
això et matarem a la filla
vull dir
perquè l'altre
ha sapigut manipular
aquest noi
de la llet
que té aquesta obsessió
per aquest tema
i a partir d'aquí
imagineu-vos
tot això
genera
tota una
una angoixa bestial
fins que
passa alguna cosa
i aquí ja no
segueixo
que genera
aquesta és una pel·lícula
d'entreteniment
això podria ser una pel·lícula
perfectament
d'entreteniment
pel que veig
no
és una pel·lícula
a veure
tu agafes
un thriller
i a partir d'aquí
pot passar moltes coses
i això és el que passa
a vegades
que se'n va cap un
i dius
hola i això cap on se'n va
i que és això
però no t'ho perdis
quan falten 100 pàgines
o 180
la persona
aquest psicòleg
li passa una cosa determinada
i pateix el síndrome
d'enclaustrament
ell està dins l'avió
o l'escoixador
no
hi ha una cosa
passa alguna cosa
i llavors
no
ell no
hi està l'avió
la que està l'escoixador
és la noia
és la noia
la que està l'escoixador
i llavors
ell
el que li passa
és això
que li passa alguna cosa
i llavors
és que és una bestiesa
mare meva
bueno
si ja
jo crec que ja
ens hem fet
una idea
de què va
la novel·la
em fa pensar
en aquella pel·lícula
de 10 personatges
que no me'n recordo
com es deia
allà
a on
on estava
al cinema
ah
el método
Grons
aquest de Gronsholm
aquesta no
aquella en teatre
em va agradar molt
però en cinema
ja no
no valia tant
ja no
no l'acabaves
d'agafar
i no ho sé
bé
és una pel·lícula
que vam fer
d'un tio
que interpretava
10 personatges
ell mateix
interpretava
10 personatges
ell els interpretava
perquè els sentia
o sigui
els tenia interioritzats
és aquesta última
de Shyamalan
Shyamalan
és aquesta última
em sembla que sí
però feia més de Déu
Déu
era un trastorn
de personalitat
o que patia
no?
sí
una cosa
que no ho aclareixo
no sé com es deia
sí
exacte
que també passa
no amb un
amb un escorxador
però passa també
en un lloc així
té una noia
que té dos noms
que noies
que les té
sagrestades
vale
vale
ah pues sí
tens raó
sí sí
hi ha una aire
i que no tinc
que dius
que són pel·lícules
que si no
si no t'expliquen
una història
com la que acabes
d'explicar
és difícil
potser no arribes
a la conclusió
no arribes
a
però això és molt canyero
sí sí
jo és que protesto
protesto
perquè sempre són
noies
o dones
les que les han
de sagrestar
i les que han
de patir
tot això
i jo penso
que és que haurien
de fer un boicot
aquest tipus de literatura
que no és ni literatura
a veure
jo he llegit
algun thriller
que ha sigut
una mica
és que no hem de veure
com a normals
aquestes situacions
hi ha alguns
com el Pierre Lametre
per exemple
que utilitza bastant
l'home més que la dona
vull dir per exemple
hi ha alguns
que tenen una línia
amb aquest espai
però tens raó
que sempre hi ha
una tendència
molt potent a això
després diem
que passen coses
a la societat
i que estan passant
i que cada cop
estan passant més coses
o que s'estan denunciant
més coses
però és que és aquesta idea
de veure la dona
com una víctima
propiciatòria
sempre
la més dèbil
que anem a segrestar
o anem a no sé què
a veure si avui li explica
no explica
això a Vox
i a Andalusia en general
que sembla ser
que el PP
està a favor també
d'això ara
a la gent d'Andalusia
que hagi votat això
no a la gent d'Andalusia
ho he explicat malament
lògicament
però és bestial
és bestial
el que estem sentint
cada vegada
cada dia
és una més gran
fins que al dia
no s'entén
aquest retrocés
amb la mentalitat
i l'altre dia
i l'altre dia
desitjant la mort de Sánchez
d'un president
estàs intentant provocar
un magnicidi
així de clar
un retuit
d'aquests
un dibuix
aquesta broma
es feia abans del Rajoy
no
abans es feia del Rajoy
però que no és una broma
és un vídeo
amb un nen
llegint una carta
dels Reis Max
ho he vist a la tele
utilitzant un nen
manipulant-lo
i dient que sí
però estem bojos
és que hi ha realment
que li has empartit al cap
però això era una broma
que es feia
ja en temps del Rajoy
es feia
però quines bromes
tio
es feia
però es feia
com un acudit
que no és justificable
ni molt menys
tampoc
evidentment
i ara l'ha agafat
el PP
i l'ha fet
l'ha canviat
el personatge
però és que pots provocar
que algú
se li engegui una bombeta
i que faci
és que es carregui
aquest senyor
és a dir
sembla com si hi hagués
és a dir
el per turisme
per fer el que vulguis
amb un president
amb les dones
no tenen vida de res
no tenen vida de res
ja està
ni tenen por de res
ni tenen vida de res
i tot se va
s'ha de tallar
la gent
ha sortit als carrers
vull dir
en aquest cas
ja és hora
després d'haver dit
tot això que hem dit
que és correctíssim
totalment
jo el que penso
que és molt interessant
també aprofundir
sobre el que diu Vox
per exemple
aprofundir
sobre quin sentit té
o sigui
i quan li trobes
aquest sentit
llavors
lògicament
no et manipularan
jo penso que això
és molt interessant
i qui diu
el Vox
diu l'altre
també
el que s'ha
el PP
sí sí
aquest també és més ultradreta
però jo no entenc
com hi ha hagut
vull dir
dones andaluses
en aquests 400.000 votants
de Vox
i del PP
directament
però potser el PP
no és tan clar
amb aquesta idea
que hagin pogut votar això
ja és que no s'ho entén
és al·lucinant
és que encara que s'han sigut 100.000
perquè clar
s'han de parlar de persones
són 400.000 vots
com a mínim
potser un
no sé
un 30%
de ser dones
jo al final dubto
que la gent realment
reflexioni abans de votar
vull que sigui
jo dubto que reflexioni
realment
és al·lucinant
és el votar
en contra
del que actualment
tenen
que no estaven d'acord
la gent que no està d'acord
amb la gestió
que s'està fent
pel motiu que sigui
dius
vull que aquests
surtin d'aquí
llavors és
anar en contra de
no importa qui voti
però que es veien els programes
coi
perquè no se'ls miren
però molta gent no el fa
per això hi ha aquesta gent
que vota
perquè als Estats Units
va sortir el Trump
com a resident
no, no, tal és veritat
és cert
clar
i estan apujant
els extremismes
estan apujant a Holanda
i a tot arreu
i a Alemanya
i a Brasil
i no sé on més
clar
és que se'ls fica
una història a la gent
que els que estan governant
o que els problemes actuals
de la gent
és perquè els governants
no saben solucionar-los
llavors dir
vare
els hem de tombar
i hem de posar uns altres
que sàpiguen solucionar-los
i si són nous
que t'estan dient
que ells ho arreglaran tot
i vas
i tu creus
doncs ja està
és la ingenuïtat
en aquest punt
si m'apures
la manipulació
de la ingenuïtat
però és bestial
que per exemple
a Brasil
50 milions de persones
han votat aquest senyor
no sé com es diu
el Bolsonaro
i aquella
la ministra de la família
te mueres
ultracatòlica
los niños
los niños de azul
y las niñas de rosa
i a més
contra l'avortament
dius
toca't els nassos
tio
comencem ara bé
però bueno
vull dir
de 50 milions
vol dir que
hi ha hagut
moltes dones
que han votat
i molts homes
que han votat això
vull dir
no estic
sementant a la dona
sinó
ets conscient
que perdràs
molts drets
sobretot
amb el complicat
que ha estat això
m'acago en l'olla
i em poso malalt
amb això
i és que jo
em regiro
amb això
que la gent
perdi els seus drets
em poso malalt
m'ha fatal
això també és un problema
que s'estan governant
perquè no es posen les piles
dels que estaven
que no ho estaven fent bé
perquè també estaven cometent
molts abusos
i prevaricacions
i moltes històries
clar
arriba un moment
que el poder corromp
i és manipulable
i si no ho fas correctament
i si tens un partit
com a Està Vandalusia
l'esquerra
que no ho està fent correctament
o que no ho està fent
tot el bé
que ho hauria de fer
doncs clar
ja després emergeix
l'altra banda
però és que també
els hem de demanar responsabilitats
als que estan governant
que mantinguin
les llibertats
que hi ha
que les mantinguin
i que vagin a més
ja està
no ho sé
és complicat
tot plegat
és que és
és que és
és que és
és que és moments
de Babilònia
al Rojo Vivo
canviant
aquí toquem temes ja
i parlem de cinema
Rosa
mira un altre tema
Juli
Juli
m'he dit jo
als anys 60
Juli
mira està bé
no m'he apagat
Juli
Juli a mi grega la primera
i a mi llatina ja segona
que no sé d'escriureu jo
Juli
que a més vol dir
que és un guerrer hindi
no?
un guerrer hindi
sí perquè és
la pel·lícula
Isia Boyain
l'última pel·lícula
que està d'estrena
en els cinemes
i que és un biòpic
sobre la vida
del
bueno
més que un biòpic
és l'altre
una mica basada
en la biografia
en l'autobiografia
d'un ballerí
del Ballet Nacional
de Cuba
que després també va estar
en el Royal Ballet
de Londres
va triomfar
va ser el primer ballatí negre
i és la història
d'aquest noi
negre
fill de negre
i de blanca
o sigui
l'esmolat
l'esmolat
i per tant
quina possibilitat
tenia
a la illa de Cuba
amb els anys 50
de sobreviure
i de tenir un ofici
o de guanyar-se la vida
doncs cap ni una
malviure com estava
el seu pare
conductor de camió
amb una casa
molt humil
es veu que només
mengem frijoles
amb arroz
amb arroz
tots els dies
com la gran majoria
dels cubans
que estaven
i que continuen
estant així
està molt xula
la situació
social
històrica
que es fa
perquè clar
ho ha escrit
ell mateix
i n'hi ha
tres moments
vitals
de la seva vida
que es veuen
reflectit
en la pel·lícula
que és quan
ell era un nen
de la seva infantesa
amb aquesta casa
tan pobra
això sí
amb molta llum
i hi ha
una certa vida
però clar
és pobresa
la filla al cap
després quan ell ja és
més jove
que ja està
formant
ja més
amb el balet
i comença a triomfar
ja comença
amb els balers
d'Europa
sobretot amb el Royal Ballet
va ser la seva gran oportunitat
i després ja la tercera etapa
que és la etapa
allà de la maduresa
quan ja és una persona
que ell torna a Cuba
i llavors
ell està muntant
la seva pròpia companyia
i és ell mateix
que està muntant
una funció
que representi
la seva vida
molt bé
llavors la pel·lícula
va jugant contínuament
amb aquests tres moments vitals
que també són moments històrics
i socials de Cuba
i està molt bé
perquè no se't fa monòtona
no se't fa pesada
no és lineal
sinó que va jugant
amb aquests tres moments
no?
les imatges són precioses
la música també
està molt ben filmada
la veritat
no treus els ulls
de la pantalla
en cap moment
molt xulo
molt xulo
clar són tres
tres actors diferents
que fan
de Juli
segons l'edat
i la història
la història
de la
no pues fa molt bona pinta
de l'esclavatge
per exemple
el pare negre
dius
com van anar
a parar
i s'aguanta bé
la pel·lícula
el seu mena de biòpic
que no sigui allò que a vegades
tan maco
no
ja potser
alguna escena
que sí que repeteix una miqueta
clar la infància
de penúria
sobretot ja sabeu
que la història
és que ell no volia ser ballarí
ell no volia
i això ho repeteix
pobre de nen
bueno continuament
i a totes les edats
ho repeteix
però sap ballar
però té un don
clar té un do
ballar molt bé
ballar molt bé
el ritme
això és molt important
i ell clar
és el que el seu pare
li diu
és que t'has de guanyar la vida
amb això
és que no et queda un altre
llavors clar
és una educació
molt autoritària
i molt de tallar les ales
no pots fer el que tu vulguis
no
t'has de guanyar la vida
per tant t'has de dedicar a ballar
i l'oportunitat
que li donen
al Ballet Nacional
d'entrar a aprendre
ja
és única
i més per un nano negre
aquí és on a mi m'agradaria
intervenir
en un palet
només
quan vosaltres
eros joves
ja veus sentir
a parlar
gairebé
d'una manera constant
dels defectes
del comunisme
i en canvi
quan jo era jove
no era així
era tot el contrari
i Cuba era
una meravella
precisament
perquè tenien
el comunisme
tots tenien
els mateixos drets
i tal
ho ressalto
perquè ja que hem parlat
abans
del que hem parlat
això és
o sigui
és com
confrontes
una cosa
amb l'altra
o sigui
jo estic
convençut
està molt clar
que el comunisme
va fracassar
com a filosofia
i com a funcionament
però
compta perquè
el que
i torno a anar
allò
que el que passa
amb el comunisme
és per la seva
incapacitat
de tirar endavant
un projecte
que té
les seves contradiccions
igual com
la mateixa Esquerra
amb una societat
que vota
tants
tants dels altres
per dir-ho d'una manera
i llavors
esclar
aquí dius
mei com ho arregles
tot això
jo penso
que
que cua
i m'hi vaig enfadar
amb una cubana
una vegada
es va enfadar
ell
amb mi
perquè jo
no em vaig
enfadar
li vaig tocar
el món llalós
però si vosaltres
allà
però tu saps
la misèria
que hi ha allà
i tu saps
ara
quina manera
que jo puc viure
i tal
sí però
tornes
torno
perquè és la meva terra
i tal
però jo el que defensava
més que defensava
posava en confrontació
una cosa amb l'altra
dius
compte que
Vox
i qualsevol altra
filosofia de dretes
és que
la mateixa misèria
però d'una altra manera
no ens hem d'enganyar
i això
exacte
evidentment
és d'una altra manera
o sigui
de la manera
que li des a parar
és una altra
l'element d'ultra
ultra
esquerra dreta
estem al mateix concepte
bueno
és una altra variació
hi ha elements
però hi ha certes
jo el que vull
és que ens fixem en això
perquè penso
que és important
fixar-s'hi
perquè llavors
no entrarem
en la facilitat
aquella
que se'ns introdueixen
uns valors
que són tan negatius
que tens la pregunta
però lògic
vas a parar
l'altra banda
lògicament
però tant
el marxisme
com el socialisme
autòpic
i tal
tenia uns elements
determinats
que acaba
deformant-se
en un comunisme
autoritari
és un bon principi
exacte
i estem parlant
del mateix
que d'una nacional
socialisme
és el mateix concepte
la FIAC
per tant
hem de vigilar molt
aquests punts
de populisme
per un sentit
i per un altre
una línia
doctrinal
com era el marxisme
que seria meravellosa
si s'expliqués
com Déu mana
però això és de forma
és de formació
com s'explica
aquesta fórmula
que és la que
la que és difícil
de fer buit
llavors què fan els altres
els que dominen
la situació
doncs
de cap manera
s'ha de plantejar
que això
i avui en dia
encara més
que som globals
i aquesta transversalitat
fa que no puguis
fer moltes coses
per tant és això
segona part de Babilònia
el rojo vivo
ja ho va
quan la veieu
ja ho comentarem
una miqueta més
perquè si no
tampoc no vull desvejar
més coses
però molt recomanable
molt
jo també
de la manera
que has parlat
precisament
per fixar-te
així com per exemple
aquella
aquella
de
que
si penses
en tu
doncs
em mora
la coco
ah
la coco
la pel·lícula
que maca
clar
veus
ja ho ha dit
que maca
no recordo
clar
és que la presa de cançó
és boníssima
la música és molt bona
però la pel·lícula
o sigui
si nosaltres estem
en un programa de cinema
que el que cal és ressaltar
aspectes
que volem descobrir
que no sigui fàcil
lògicament
poco
també té una tramolla
que
que fa
que fa
un tollà
la credibilitat
bueno
avui
molt de cinema
no que és broma
molt de cinema
que dèiem
per la dèiem tant
ja home
i ara
per acabar
el hit
el hit
clar home
arreglem-ho
això
com ho arregles
ara
és complicat
això
no
el hit
no
el hit
és precisament
una cosa
molt important
no
estem en un
en un context social
que hi ha el bé
i el mal
i llavors
el hit
el que fa
és ensenyar-te
el bé i el mal
i les contradiccions
que té el bé i el mal
no que
no que et decantis
per un o per l'altre
sinó que
que vegis
interpretis
les contradiccions
que té
de cadascú
i carai tu
el hit
és una meravella
que recordem
que és el pic de Michael Mann
amb Robert De Niro
amb Al Pacino
i algú més
em sembla que
corra por ahí
que és molt bo
però no m'ha recordat
però perquè situem a la gent
clar
aquell paio
la grota
que és tan potent
el Cuba
Goodgin Jr
és un d'aquests
no?
no, crec que no
però és un paio
que em sembla
que el vam veure
amb aquella
que era aquella
l'últim pas
abans d'arribar a la mort
abans que et pengin
la línia aquella
saps què vull dir?
sí
ostres sí
però no me'n recordo ara
l'última milla
sí, l'última milla
aquell home tan gran
sí senyor
com es deia
sí, que sortia el Tom Hanks
la milla verde
es deia la pel·lícula
la milla verde
exacte
creava Stephen King
aquest llibre
i la pel·lícula
aquest també
aquest és veritablement
és el que se salva
d'una manera clara
sí, sí, és veritat
perquè ell
ell també fa molt
en aquest sentit
diu
jo estic perdut ja
sí, sí, sí
ja m'han descobert
per tot arreu
i llavors
fa que ell
que ell se'n vagi
o sigui
és aquesta traça
de moure't
des del suposat mal
però que fas més bé
que no pas
però llavors
et fan aquella pregunta
diu
bueno, però
és recomanable
que persones així
existeixin
al nostre context social
i ui, ui, ui
ja és complicat
llavors
et complica la vida
d'una manera molt clara
això és més difícil
d'acord?
val
és una pel·lícula
molt consistent
són tres hores de pel·lícula
no oblidem mai
però en canvi
és una pel·lícula
que és una petita joia
i s'ha de veure
el que dèiem
aquell pla contra pla
que abans comentàvem
de Robert De Niro
i el Pacino
aquesta lluita de titans
i al final
allà el camp d'aviació
aquell
allò m'ho va dir
el cineasta
el Manel Cusó
m'ho va dir
tu saps lo difícil
que és fer allò?
dic ja
i hi ha una platja
una part de muntatge
i de
sempre està situat
on t'està bon
i on t'està l'altre
creien-se'ls de ràcord
que és molt fàcil
amb aquests canvis
i tal
pots equivocar-te
una cigarreta iniciada
no acabada
allò que veus
una copa buida plena
no vull dir
és impecable
canvi de record
ara has dit una cosa
sal de record
sal de record
sí, sí, sí
que seria
recorda-te'n
que això
et servirà
pel cine
ara estic introduint
però clar
en aquest moment
com estem en cinema
no hi ha massa cosa
no hi ha ni treballants
ni pla ni contrapla
càmera fixa
i llavors dins
bueno
canviem muntatge
ai mira pa
m'ha canviat
tan xulo
però no veus
que la càmera mogui
i ningú n'hi busqui
i zooms
bueno
poquíssims
bueno
què digues
alguna cosa més
no
jo penso que ja l'hem deixada
ben situada
sí, sí
veieu-la
perquè és que és una pel·lícula
completa
ja l'he vist un parat de vegades
i són pel·lícules
que recumano
sempre de tornar a veure
la pel·lícula
la pel·lícula és
això de Henry
a propòsit de Henry
sí
a propòsit de Henry
esclar
el Henry és un tio
és el Harrison Ford
i la
Ned Benning
és ella
molt maca
aquesta pel·lícula
no puc parlar
no me'n recordo
com llueix
sí, llueix
ja passa de bé
i quan l'enganxen
és una tia molt elegant
la Ned Benning
té una cosa innata
és com la diu Hepburn
que dius
bueno
cadascú la seva línia
que va muntar i dius
escolta'm
quina elegància
és veritat
hi ha gent que té una forma
uns moviments
clar clar
sí, sí
i llavors
aquest és aquell senyor
que va anar a buscar
un
que fumava
era agressiu
sí, però que és un
el que en dèiem
un altre executiu
un executiu agressiu
un jupi d'aquests
un jupi
això també
que llavors té una manera de viure
una manera de concebre el món
unes prioritats
a la vida
el que està clar
és que
li passa aquest accident
o aquest incident
aquest incident
que li disparen
i pràcticament
es mor allà
i llavors
que li torna a sortir
doncs com si no
com si no
hagués après res
perquè les coses
són així
els jupis agressius
també ho aprenen
això
en el context social
en què vivim
llavors
esclar
allà
a ell se li talla
això
esclar
perquè li esborren
per dir-ho d'una manera
maltret
doncs tot el que podria
li esborren la memòria
i ara esteve
que ho temblen
i es queda
doncs com una criatura
i llavors
està bé
de la manera
que van recuperant
i com ella
acaba enamorant-se
d'ell
precisament
hi ha la primera relació
sexual que tenen
des de l'accident
és una meravella
com està filmat
allò
fantàsticament
és que la veus
i sense veure
la veus
perquè
tant ella com ell
doncs
ell amb un paper així
més aviat
d'infant
com ho diguem
adolescent
sí
sí
d'aprenentatge
s'aprenent
sí
i ella li diu
bueno
però què
diu
és que jo
no sé què fer
jo no
ai que bonico
carri so'n foc
carri so'n foc
que inocente
no
total
és aquesta innocència
que et queda
un cop has perdut
tot el que has après
i això avui
a nivell psicològic
a nivell psiquiàtric
i tal
hi ha una preocupació
molt gran
per l'ensenyament
diu
aprenen de nosaltres
ah bueno
clar
vale
em sap que deies
el tema de la innocència
dic la innocència
en teoria
no no
es perd la innocència
o s'ha de perdre
no
si no
si fóssim
innocents amb cinquanta
però sense arribar
ens menjaria
no clar
és una mica simbòlic
és una mica simbòlic
és una mica simbòlic
és una mica simbòlic
comença a aprendre
en tots els aspectes
de la vida
en tots els aspectes
de la vida
a nivell sexual
a nivell personal
a nivell de relacionar-se
però clar
sent un adult
però és molt maca
la innocència
quan ets adult
ser innocent
davant d'una cosa
oh
és meravellós
és a dir
ara soc
és molt complicat
perquè hi ha coses
que no
sense posar-se el bon dia
no
és veritat
home
et tens el corassoncito
claro
aunque pareça que no
però lo tengo
però és veritat
d'aquesta imatge
així
de tu
poder
i aquestes lectures
que fa de thrillers
de tu
escorxalós
i de 607
però dins
hi ha un corassoncito
i jo
una persona més
antiviolenta
d'aquest món
és a dir que no
una vegada
estava entre persones
així
home
seguret
i jo li vas dir
a mi m'agradaria morir
completament
atès
com una
com un babau allà
no
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
va dir una altra cosa pitjor
però bueno
m'agradaria morir
tracatrà
dic
això arreglem
també és una altra opció
mira patapum
ala
posadeu
i que bé
has marxat
i llavors
el contrapunt
d'aquella persona
que se li va dir
va dir
a mi m'agradaria
estar amb una
que m'estimés
no
i llavors
o amb un
o bueno
és que això tant és vàlid
per una banda
com la va
i allà es va generar
una
una programàtica
no tocava allò
i va s'atendre això
no
porta el caliqueño
i la copa de conyac
no
i va arreglant això
vinga
aquesta cosa
potser massa masculina
no
de no reconèixer
de sensibilitat
que això és molt fumut
tu t'hi has trobat
en alguna situació
com aquesta
doncs
mira et diré una cosa
és a dir
home
en certes èpoques sí
no t'ho negaré
però tinc la sort
no tinc la sort
que al meu voltant
vull dir
tinc amics i amigues
aquí n'hi ha uns quants
però és veritat
no però
que quan parlem d'aquests temes
hi ha una certa sensibilitat
vull dir
que ja no
jo tinc amics i tal
qualsevol mena
no importa
vull dir
condició i forma i tal
que amb el tema de l'amor
i amb el tema de la
són gent que té un punt
de joventut interna
que dic jo
d'innocència
d'innocència
és veritat
és al·lucinant
i a més això m'encanta
m'agrada molt
m'agrada molt
m'agrada molt això
ha contestat
com un senyor assenyat
no
com un far-li som fort
no
ha de revisar aquesta pel·lícula
no l'has vist
sí que l'hauré de revisar
l'hauré de revisar
l'hauré de veure amb el seu dia
és molt sensible
molt sensible
sí
sí
sí
és una manera també
de dir
com ha de ser
com ha de ser
l'amor
sensual
i l'amor
entre dues persones
iguals
que t'oblides
de tota l'agressivitat
exacte
que no hi ha aquesta relació
de domini
que no sigui
perquè no
que no estem vivint
d'instincto bàsic
anda que no
con el picallelos
al costat
te va entrar tu
és inocencia
ben pecada
sí senyor
és l'oposició
i les sombres aquestes
a d'arrere
i per això
és una cosa
d'un masclisme
boh
i el que diem
i tornem a flipar
el rojo dibo tres
no
però és veritat
com
aquesta munió
de noies
una altra vegada
llegint aquest llibre
i dient que és una meravella
és flipant
perquè
és la cultura que hi ha
és que és la base
que hi ha
ja està
és que és molt potent
si no han vist una altra cosa
no han tingut la sort
o l'oportunitat
de conèixer altres coses
doncs ja està
és el que els hi ha arribat
i és el que els metges
de comunicació
s'hi estan venent
i és la teoria
no és la teoria
és la pràctica
del bestseller de sempre
sí, sí, sí
totalment
però sigui de l'autor que sigui
o si sigui
són los pilares de la Tierra
més o igual
però és un bestseller
i llavors comencen a llegir
i llavors per fer
la imatge
de que mira que moderna que soy
mira que cosa me leo
doncs ja està
i com que no saben
que això precisament
no és
com ha de ser
clar
és que clar
si això realment
llavors es fan les modernes
ho provessin a les seves carns
vull dir
ja veurem sortirien disparades
qualsevol sortiria disparades
però també hi ha moltes altres dones
que o no ho han llegit
o que ho han llegit
i vull que ho critiquen
i que s'enriuen d'això
i que s'enriuen d'això
i que s'enriuen d'això
i s'enriuen d'això
saps
però a mi em fa una mica de por
és que el tema del sexe
no deixa de ser un tabú
i veig moltíssim
sempre és el primer tema
però que milions
milions de persones
amb pel·lícules
amb pornografia
amb tot
sempre
però ha venut milions
i a mi és el que em preocupa
dius
a veure
o jo m'he perdut
que hi ha un percentatge altíssim
de població
no vull dir femenina masculina
que li va al rollo osado
clar
vull dir
és que li agrada
un nivell més enllà
del que seria un sexe
no diríem normal
perquè en normalitat
amb el sexe no es pot parlar mai
però
ostres
vull dir clar
que et donin
doncs no ho sé
fins quin límit
vull dir
i jo tinc
una amiga meva
que la tinc
amb molt alta estima
amb molts elements
amb tot
i va devorar els tres llibres
i em va dir que
va tenir el marit
content
abatjorat
i jo pensava
però tot mola això
li vas dir clarament
i hi ha confiança
i dic
però t'agrada
el món del sado
no
però bueno
i llavors va ser
a partir del llibre
i això t'ho dic en serio
com no diguem el nom
ara li anem
que es va començar a comprar
robetes així no sé què
de no sé quantos
i pensava
ai ai ai
una manera
per això dic
la manca de cultura
sobre aquests temes
i és un element
que ha entrat en el mercat
i llavors s'ha consumit ràpidament
s'ha consumit
és una cosa terrible
és un actor de consum
això
molt bé
en fi
ara no digues
no perquè anava a dir una cosa
però ja no
amb el que has explicat
doncs mira
parlant de submissió
per desgràcia
parlem de Rodent
de la pel·lícula Rodent
perquè aquí
exacte
i aquí hi ha
des del minut número 1
la presència de Camille Clodel
al costat
des del minut número 1
de la pel·lícula
no és un biòpic
és una presó Rodent
està interpretada
per un desconegut
desconegut ho dic
perquè està
més grassonet
i està molt diferent
el Vincent Lindon
s'ha recordat aquest bon home
de Vincent Lindon
és un senyor francès
bastant guaperes
i està en forma
s'ha engraixat
clar
Rodent era grassonet
i ella es diu
no la coneixo
Isa Igelin
no sé qui és
aquesta criatura
i el director
és un senyor
que es diu
Jacques Duelon
que fa cinema
aquest home
des dels anys 70
aquest home
fa cinema
és un crac
fent cinema
i jo
no el tenia controlat
alguna cosa dels 80
sí que em sonen campanes
però dona igual
què és això
és un biòpic
no
bueno sí
podia ser un biòpic
no comença
des del principi
Rodent no no
comença
quan Rodent té 40 anys
quan li encarreguen
la famosa porta de l'infern
tu vas venir
no?
sí a l'exposició
aquella famosa porta
que no
van portar aquí
a l'exposició de Barcelona
i tal
i a partir d'aquí
clar des del meu número 1
Camil Clodel
ja està treballant amb ell
això vam comentar
amb aquelles sortides
és a dir
Camil Clodel
era molt important
per la porta de l'infern
i això és meravellós
perquè tal com
apareix allà
ell li comença a dir
Camil
que et sembla
posem això aquí
posem això aix
llavors aquí s'ha fet honor
al final
a la Camil Clodel
que era la gran influenciadora
la gran promotora
de moltes coses
i com s'inicia
aquesta relació
aquesta relació
que en un principi
doncs
és una relació
lògicament
extramatrimonial
encara que ell no es va casar mai
amb la seva dona
la dona era una senyora
contundent
era
com una
teutona
que es diu
aquestes senyores
grans
a més és genial
vull dir
ella és així físicament
i és perfecta
perquè era una dona
que no tenia la sensibilitat
lògicament
de l'art
i menys d'escultura
en canvi
la Camil Clodel
tenia tot el que es podia oferir
el Roden era un fill de sa mare
era un infidel per natura
aquest és
de llavors
és qualsevol cosa
que es mogués
parlem clar
menjava tots els plats
clar
és ell
bueno
senyors no
però en refereixo
que qualsevol de les models
que venies
en aquest cas
si s'oferien
dona igual
que això és un tracte
que és molt complicat
el tracte model
artista
això és un altre món
hi ha una admiració
a vegades de la model
per l'artista
i a l'invers
i això
deixem-ho
deixem-ho com a tal
em refereixo
però és veritat
que ell
no deixava perdre
cap oportunitat
era primitiu
i a més
ho fa molt bé
el senyor Lind
quan se li apropa una noia
fa
és com una cosa
absolutament
que dius
es bufega
es bufega
és com
tens la pinta
dius
aquest senyor
serà
perdoneu
ejaculador
precoç
directament
perquè és que és com
una cosa
vull dir
una necessitat animal
que dius
ostres
i això és molt curiós
perquè és la manera de representar
un rodent que te l'imagines així
i que el representa molt bé
i ho fa de conya
ho fa molt bé
llavors no és una història lineal
és coses que van passant
al voltant de la seva vida
per exemple
la cosa curiosa
no apareix el pensador
en cap moment
ni apareix el petó
en el moment de la seva construcció
les obres importants
queden en un segon pla
per parlar
de com és ell
quina relació té
amb el seu entorn
un encàrrec
que és molt famós
i és molt curiós
que és el de Balzac
que li encarreguen
un bust
un escultural
que genera un trontoll
a la seva vida
personal
i la crítica
brutal
i és un període determinat
són
20-30 anys
de la seva vida
i que es mouen
sobretot al seu estudi
és una pel·lícula
amb exteriors
però petita
a vegades
amb els interiors
amb un molt bon gust
de la llum
no a l'ús
vull dir
no és un biòpic a l'ús
ni molt menys
llavors hi ha molt
de com treballa
com mira la peça
com sisella
i això és molt important
per tant
és una forma diferent
no és una visió
llavors també es veu
una miqueta la problemàtica
comença a patir
lògicament
la Camille Clodel
vinculada
amb la gelosia
amb la impotència
de no poder ser
la dona oficial d'ell
hi ha una
trobada entre la dona
i l'amant
la Camille Clodel
i tal
que és magnífic
com ella
li deixa anar
les coses
la distància
està molt bé
està bé
jo he sentit
crítiques bastant negatives
jo no
a més és
totalment cert
el que expliquen
no hi ha dubta
no és allò que dius
aquí l'has lliat
està perfectament documentat
des del meu punt de vista
no ho coneixen bé
que jo m'ho coneixo
les tan bé
jo Rodin és una
que m'hi coneixen millor
els artistes així
dels últims
llavors el personatge
de Camille
queda bé
llavors
queda bé
sí sí sí
totalment
molt de mèrit
que tenia ella
i ensenya les seves
l'únic que arriba un moment
que quan ella
quan ja la cosa s'acaba
que arriba un moment
que es trenca
llavors ella comença
una mica a desbarrar
i això és cert
que desbarrava
perquè ella tenia por
d'aquell
l'enverinès
ella deia
que venia
per la finestra
a copiar les seves obres
que això era mentida
evidentment
entra en una problemàtica
recordem que la Camille Clodel
va acabar en un hospital psiquiàtric
i va morir allà
però va morir allà
perquè
perquè va patir una depressió
i no van entendre
que aquesta depressió
s'havia superat
ella demanava
al seu germà
el poeta
Paul Clodel
que la traguessin
però la mare
és la que havia signat un paper
i la tenien tancada
i li feien electroxocs
llavors al final
sí que la van malmetre
pobreta meva
i la van enterrar
la veritat d'atactaments
que es feien
clar
llavors ella deia
treieu-me d'aquí
deia
passo gana
i estic bé
i no la treien
i només la venia a veure
la seva amiga
que també sona a la pel·lícula
que es deia
ja no me recordo
era americana
no me'n recordo ara
per tant
a mi és una
hi ha unes fotografies
que em fa molta pena
la Camille Clodel
al final de la seva vida
perquè era molt guapa
molt guapa
era molt
molt fresca
i llavors
aquella imatge
que dius
mare meva
no sembla una persona
totalment diferenta
de tot el que li vam fer
en aquell espai
terrible
bueno
això també és interessant
sí no no
totalment
un dia us ho portaré
perquè veieu
quan era joveneta
i quan tenia
la gent canviem
amb l'edat
però d'aquesta manera
no sembla ella
no sembla ella
de debò
bestial
ens queden 11 minutets
Rosa hem de parlar
de Cold War
i parlarem al final
de la balada
de Buster Scrax
així una mica
i ho acabem de parlar
i ja posarem un altre dia
ja parlarem a setmana que ve
de Queen
i dels Globus d'Or
ja farem una ampliació
que en vingui
al David
i al Nacho
Rosa
doncs Cold War
la pel·lícula
de Pavel
Pavlikovski
el Polac
aquest director Polac
que ja havia fet
Ida
oh que bona
jo no l'havia vist
però sí que ho he vist
una miqueta
que és la història
d'aquella noia
que és novícia
que vol entrar
vol fer els vots
per ser monja
m'encanta
però li venen a visitar
i després resulta
que és que era
era jueva
era família
d'origen jueu
i ella va visitar
les seves origens
i tal
és aquesta pel·lícula
és el mateix directo
aquesta també
aquesta també
està molt bé
també
la Cold War
molt bé
també
és la història d'amor
és una història d'amor
de dos personatges
que d'entrada
són molt diferents
no tenen res a veure
però bueno
coincideixen
i en la seva història
de trobades
o sigui
d'encuentros
de desencuentros
ara ens trobem aquí
i ara no
a la Polònia
en un principi
a la Polònia
a la postguerra
després de la segona guerra mundial
ja a Polònia
està en el bloc
de l'est
i llavors
el que típic
que feien
en tots els estats
totalitaris
buscar les arrels
de la cultura
en aquest cas
era la cultura
popular
en quant a cançons
tot el cançoner popular
i són dos músics
un senyor i una senyora
i un altre senyor
del règim
que van recorrent
els pobles
recollint
i gravant
aquesta riquesa
cultural
que tenen
de músiques
llavors
a més a més
de gravar
després
ja comencen
a muntar actuacions
per portar-lo
pels teatres
ensenyant
el folclore
típic
de Polònia
i tal
llavors
ja és una d'aquestes
noies
que han fitxat
que té també
la seva problemàtica
una noia així rosa
així molt maca
i tal
i llavors
clar
hi ha el músic
que és el que
està recopilant
aquesta gent
i fent aquests
càstings
per fer això
és la història
és la història
d'amor d'ells
dins d'aquesta Polònia
ja
de postguerra
de tot el totalitarisme
que ja s'havia instal·lat
allà
fan una de les actuacions
que ja després d'actuar
pels teatres de Polònia
van a Berlín també
i llavors ja veus
com fàcil
que és passar
a l'altra banda
i bueno
és a partir d'aquí
ja la història
del que passa
que encara no hi havia
només hi havia
unes fronteres
fictícia
vull dir
era una línia
a la terra
i llavors era molt fàcil
doncs a partir d'allà
qui passa
qui dels dos passa
i després
com es van retrobant
al llarg de la vida
és l'amor
de la seva vida
però clar
han viscut
molts moments
també separats
ell
després va parar
a París
té molt d'èxit
perquè és una persona
que té molta formació musical
i llavors
se sap adaptar
també a les noves
corrents musicals
de tocar jazz
o fer arranjaments
per la publicitat
si cal
està molt ben situat
en els ambients
bohemis
i culturals
de París
i bueno
però ell no deixa
de ser un
pròfug d'aquests
és un positiu
és un desertor
és una persona
és un desertor
saps aquella pel·lícula
de Luis
que era
la ligereça
del cert
o l'interessa
la soportable
la soportable
la soportable
de la benedat
del cert
els dos personatges
gairebé
són molt semblants
però
ostres
jo vaig llegir
la novel·la
amb el seu
no me'n recordo
molt de què anava
bueno
vull dir
que també
ell és el que se'n va
és metge
ell és el que se'n va
del comunisme
perquè diu
aquí no
aquí no
però estem
totes les seixanta
perquè ella té
aquesta
està mirant
el 68
em sembla
això és el cap
posterior
sí
bueno
comencen el 49
aquesta comença
en el 49
després al cap
de 5 anys
per exemple
en 1955
va així
cada 5 anys
més o menys
van fent
talls
i cada 5 anys
es van trobar
el que passa és que
allà ho compliquen
una mica més
amb la lleugeresa
el C
i aquí ho fan
més simple
tot ho posen
a l'entorn
dels dos protagonistes
i llavors
doncs
ella és més
més
diríem manipulable
perquè és més
ignorant
sí
exacte
perquè tira
més cap
més a la terra
perquè encara
té que pagar
ja
un preu
per una cosa
que havia fet
i conseqüentment
també és més vulnerable
això també
no té cultura
és una persona
que no té cultura
era una noieta
d'un poble
que la descobreix
ell
com enamorant-se
d'ella
i de totes
les possibilitats
que ella
podia arribar a fer
però hagués hagut
d'anar amb ell
que llavors
hagués entrat
amb la dinàmica
del que deies
fa un moment
del que era
la cultura europea
en general
i no només
la soviètica
és una pel·lícula
tan rica
de diferents
a més
és en blanc i negre
que això és un puntàs
és un puntàs
és preciosa
i és una miqueta
també com el Juli
que us ho explicava
jo de Cuba
és que és la idea
de dir
la gent que ha de marxar
per obligació
o perquè sí
o perquè deserten
són desertors
també
i els que volen quedar-se
en el seu país
i que estimen el seu país
i que voldrien
i que volen
que el seu país
sigui d'una altra manera
i volen viure allà
perquè aquesta part emocional
no la volen perdre
naturalment
tenen les seves amistats
tenen els seus orígens
tenen la seva cultura
la seva gent
per això quantes persones
et venen i diuen
jo sóc ciutadà del món
diuen
oi
i tornem a ser
sí
et posen una mica nerviós
que sí
que et posen nerviós
oi oi oi
doncs
esclar
vull dir
quan veus aquesta noia
el que passa
és que llavors
veus la degradació
que té ella
també
però en un final
jo diria que
no sé
molt romàntic potser
però
no el direm
no queda raro
queda raro
queda una miqueta raro
però bueno
sí
que sí
arriba a un punt
que dius
queda raro
és una concessió
a l'amor
eterno
la búsqueda
del happy end
del final feliç
quan han tingut
molt alt i baixos
han tingut molt alt i baixos
i cadascú també ha tingut
històries paral·leles
i transversals
i de tota manera
això és el que no acaba
de realment
com volem unir
fins al final
a veure
és una excusa
també
per mostrar
també
el fenomen
d'això
de la persona
que ha de desertar
o que ha de marxar
del país
i en canvi
els que es queden
i en quines situacions
es queden
en quina condició
es queda
molt bé
és perfecte
com estava la Polònia
la que ells que eren
la policia
com els obliguen
a delatar
també
els veïns
l'amic
el professor
i els que marxen
estan col·laborant
amb altres països
en plan també
d'espies
o no
és interessant
però tot el transfons
que té
molt transfons
per explícit
aquesta és la por
que tenim
del que pugui passar
que sigui un país
controlat
la vida de vosaltres
també seria
una altra
també
és la mateixa
i aquell acaba
dient
no
això
ja tothom
està espiat
sí
sí
avui en dia
ho estem també
però bueno
amb Facebook
amb les xarxes socials
hi ha un control
hi ha coses
molt bé
molt bé
doncs res
ens quedan quatre minutets
acabem de parlar
ràpidament
de la balada
de Buster Scrax
dels Germans Coen
d'una manera molt ràpida
molt senzilla
perquè clar
és una pel·lícula
jo pensava que era
una pel·lícula sencera
i són sis pel·lícules
són sis històries
està basat en un llibre
que es diu així
que es diu
la balada de Buster Scrax
i altres històries
l'únic que no hem pogut
posar aquest segon nom
i potser la més
a veure
és el que diem
hi ha en sis
i crec que va de la millor
fins a la pitjor
l'última potser encara
se salva una mica
però sobretot
la primera i la segona
són absolutament magnífiques
estem parlant
de tota la mala bava
que tenen els Coen
és a dir
això està claríssim
aquí no l'ha perdut
en cap moment
és un meravellós western
amb cinc històries ambientales
amb el mig oest
que estan per aquí al mig
la primera és la millor
sobretot té a veure
amb aquest cantant
que es diu
Buster Scrax
que és un personatge
molt peculiar
que és un assassí
que no té cap empatia
pel món
i a partir d'aquí
el senyor acaba cantant
que fa gràcia
perquè és aquesta cosa
una mica surrealista
que et planteges
quan veus les pel·lícules
del senyor
dels amants Coen
i ja et dic
i bueno
no desvetllaré molta cosa
és veritat
que apareixen cameos
per tot arreu
vull dir
aparèixer per allà Brad Pitt
durant un segon
però un segon
literalment
vull dir
és una cosa que dius
ai
què és això
què està passant per aquí
i hi ha històries
que són més tontes
jo què sé
d'un d'aquests
que
hi ha aquesta primera
que dèiem
que són aquest
aquest
buscat
aquest
es busca
per matar-lo
i al final
doncs passen coses
que tampoc direm què
una diligència
que passen coses
dins de la diligència
per exemple
un altre que és un recercador
d'aquests d'or
que també
la seva vida
què passa al voltant d'això
hi ha escenes
a vegades molt
no són truculentes
però dius
que et sorprenen
que et deixen
copsat
no per la potència
i sobretot
per la brutalitat
i penses
precisament
perquè ells t'ho proposen
com a personat
exacte
però llavors
amb tota la gràcia
tota la malabava
tota la serietat
a vegades també
però hi ha dos o tres
que tenen fins i tot
un punt lleugerament gore
no ho negarem
vull dir
perquè és allò
que jo què sé
faig un exemple
molt ràpid
et dispararé
tal
cinc trets
i llavors li treu
un dit
un altre dit
i es veu
pam pam pam pam pam
com salten els dits
vull dir
coses d'aquestes
que dius
ostres
sembleu nens a vegades
vull dir
fent aquestes coses
però clar
amb un nivell
clar que dius
però de debò
és una pel·lícula
rara
no no no
rara
amb el sentit
correcte del terme
no bizarra
ni extra
són els Coen
sabem que són els Coen
per tant a partir d'aquí
t'has de pensar coses
l'únic que hi ha històries
més bones i més dolentes
les dos primeres
i l'última
són molt bones
les tres intermitxes
aquí una mica coeixen
per mi eh
algunes d'elles
i a vegades
no tenen una moralina
tampoc eh
acaben i acaben
els Coens no ho són
no
no
acaba la història
i dius
apa adeu
m'alegro
tampoc és
tampoc és un final obert
però
és allò de dir
t'has quedat fins ara
sí
sí sí sí
i ara te la foto
i ara me'n vaig
és genial amb això
però bueno
és una bona pel·lícula
s'aguanta molt bé
insisteixo
val la pena
és aquella cosa curiosa
em sembla que a veure
si parlem d'una altra
que si no et diuen
que és de
George Clooney
penses que són
de Germans Coen
que és
Confessions de una mente peligrosa
es diu
sí
Confessions de una mente peligrosa
i ja parlarem d'aquesta pel·lícula
i és una cosa molt curiosa
és un personatge
vinculat al món
de la televisió americana
el creador una miqueta
de les
sabeu això que fan
del First Dates
a 4
això de les parelles
Sumeria Naranja
que és coses que feien
amb el Sobera
sí
amb el Sobera
aquestes coses de
sí
aquestes coses que es feia
a TMTV3
que es buscava parella
com una cita s'assega
ah això mateix
coses d'aquestes
doncs tot això
jo parlarem la setmana que ve
perquè és un personatge
molt peculiar
i ho fa molt bé
però sembla d'Escoen
la pel·lícula
vinga molt bé
doncs ens queden
no bé
20 segons
sí
apa adeu
adeu
ja m'ha arrancat l'aig
vinga
fins aviat
adeu adeu
endiu
i
com la ràdio de Sant 옷
de la viuda Sant Lluís
durant el 8.1.
La viuda Sant Lluís