Comencem un dia més el nostre programa Babilònia
el segon de l'any 2020
i el dos
exacte, molt bé, del 2020
com diuen que s'ha de dir això
sencera
sí, sí, això ja vaig sentir-ho l'altre dia
perquè no hi hagi problemes, com tu deies
que et canviï per contractes i coses d'aquestes
que et puguin tirar en marxa
doncs avui ja veieu que hi ha una veu masculina també
és broma, eh?
a banda de la meva, encara més
baronil i així com
i és que ha tornat el David, no, que és broma
després d'aquest any 2019
sí
sí, Bariton, Bariton, sí, sí
de baix, no?
doncs el David Montaner i la Rosa Alcalá
que la tenim amb els seus magnífics
auriculars, eh?
sí, exacte
no, clar, clar, clar
això està claríssim, eh?
ha de ser així
sí, sí, sí
els micròfons que són
els quatre són totalment diferents, eh?
sí
són variopintos
variopintos, no?
a més, les espumes sembla que les hagin tret d'una gàbia de hàmsters
perquè estan tots ratats
sí, realment sí
és una miqueta com que dius
mare de Déu Senyor
bé, és el que tenim
molt bé, doncs avui el que farem serà, doncs
bueno, parlar de, com sempre, de tot, no?
començarem parlant de Ballet, no?
perquè la Rosa ha anat a veure la vella durment
amb la Russian classical ballet
això aquí en un anglès de Segòvia que tinc jo
a on?
a l'Auditori de Sant Cugat
a l'Auditori, sí
ja la setmana que ve ja el David ens ha promès que ens parlarà del cas Canoesses
sí, per nens
per nens, no?
bueno, mira, és una altra revisió
és com el meu fill Fabellet
ah, sí, és veritat
i llavors, doncs
molt bé
fantàstic
ens vam assabentar que al Cinema Quitània la setmana que ve fan
molt bé
bueno, era ja és dels últims dies
em sembla que és
acaba el dia 26, o acaba el diumenge
fan el trencanous
sí
i vam dir, ah, doncs mira, anem-hi
clar, és molt macat
és molt xulo
clar que sí
però si la setmana que ve ens ho comentes
hi posem la musiqueta
però si hi podem i tal
bé
doncs, altres coses
i ara si ja comença la Rosa a parlar-nos de La Bella Durment
parlarem d'un parell de llibres
per aquí
que seran
Les Ganes
de Santiago Lorenzo
i Dràcula
l'Origen
pel·lícules com
Quina Llerro Mata
Litus
1917
o Cegado por la Luz
i també per aquí
pel mig també la Rosa
ens tornarà a parlar
d'un altre element
en aquest cas
música
un concert
que els set
pecats capitals
del Ramon Janer
amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès
i ens ho comentaràs després
però ara
ens explicaràs
La Bella Durment
i jo de mentrestant
vaig a buscar una coseta
a veure si ho trobo
sí, estaria molt bé
vinga
parla, adeu
fes la possible
vinga
és el ballet
vull dir
és el ballet en directe
el ballet
el ballet clàssic
de Rússia
que és de la ciutat
de Moscú
i van venir tots
a la ciutat
de Sant Cugat
i hi havia
no sé si eren 70 ballarins
no me'n recordo
una xulada
una xulada
és la que
aquesta companyia
està dirigida
per la ballarina
Eugenitja
Vespalopa
i aquí fa la coreografia
és la Petipa
es diu
Petipa
sí
és la Bella Durment
la música
la va fer
Tchaikovsky
en el seu moment
i es va estrenar
el 15 de gener
que precisament
ara que la feia ja anys
sí
de 1890
al Teatre Marinsky
de Sant Petersburg
a Rússia
és a dir
130 anys després
sí
no?
exactament
perquè de 15 de gener
del 2020
doncs mira
120 anys
curiós
i bueno
doncs és clar
ja es nota
que és Rússia
l'escenografia
és molt maca
reprodueix un palau
un interior d'un palau
després també
reprodueix el bosc
perquè ara us explicaré
us recordaré
si voleu
la història del conte
de la Bella Durment
jo és que l'he hagut de recordar
perquè dic
sí, sí, sí
sembla que no
ja han passat uns quants anys
no tinc criatures
per explicar
aquestes coses
es punxa en un fust
sí, exacte
és
bueno
però
tot està
té una història
i si vols ja començo
i així també
ja n'he explicat
és breument
tampoc no
a veure
la història
és un regne
que hi ha el rei de reina
com o no
amb tots els servents
a tota la cort
que estan celebrant
el naixement
d'una filla
d'una princesa
i llavors
veus
la mainadera
amb l'altra
que és
la maestra de ceremonies
com estan convidant
a tothom del regne
per presentar
aquesta princeseta
que acaba de néixer
és molt petitona
és un bebè
està allà al bressol
veus que els pares
estan en una banda
i en canvi
la princeseta
i aquesta gent
els servents
estan al centre
que dius
ostres
sí que estan lluny
els pares
a mi això
em va cridar l'atenció
total
que comencen a arribar
tots els convidats
i arriben també
les fades
convidades
exacte
i cadascuna
li regala
un do
el do
de la bellesa
en ve alta
o
el do
de la bondat
doncs
positius
bons tots
fins que arriba
una
una fada
que aquesta fada
s'hagin oblidat
de convidar-la
sí
llavors aquí
ja tenim
tota la història
mala llet
aquesta fada
es diu
la bruixa
la bruixa
la fada
Carabós
clar
el que fa
com que s'ha enfadat
diu
doncs ara jo el que faré
un malefici a la princeseta
quan faci 16 anys
doncs es punxarà
en un fust
que sabeu que és allò
dels teles
de filar
dic
i es morirà
ostres
quina pena
per els reis
i per tothom
no pot ser
total
és espectacular
l'aparició
d'aquest personatge
mira aquí
hi ha una fotografia
és un ballari
eh
qui ho fa
perquè a més
és un cos
supergran
que dius
no un gegant
però és molt alt
i clar
li va perfecte
el personatge
perquè encara
li fan més
coses de por
i de malèfica
no?
de malèfica
doncs
bueno
aquest seria
el pròleg
després
el primer acte
és
que efectivament
la princesa
ha fet 16 anys
és el dia
del seu aniversari
estan celebrant
com o no
l'aniversari
aquest
que està
evento
i
estan tots allà
el rei
i la reina
durant tot aquest temps
ja van fer desaparèixer
tots els fossos
es van destruir
tot
no es pot filar
en el regne
preveient una miqueta
aquest malefici
per evitar-lo
intentant evitar-lo
doncs a la festa
de l'aniversari
què passa?
doncs que es presenta
la bruixa Carabós
i
disfressada
com de velleta
i amb un descuit
dels pares
doncs
li dona aquest
un fosc
a la princesa
que la princesa
tota encuriosida
diu
això què deu ser
i comença a jugar
comença a mirar-lo
no sé què
a manipular-lo
fins que al final
doncs acaba punxant-se
clar
els pares que ho intenten
evitar però que no poden
i ja està
ja es punxa
i queda
doncs jo cao
com una miqueta
aquest inconscient
els pares ja estarà espantats
pensant que ha mort
però no
arriba la
ai perdó
m'he descuidat
que hi havia una altra fada
la fada bona
de totes les fades
la fada de les liles
que ella li va dir
que no s'amoïnessin
que vale que sí
que es punxaria
es quedaria inconscient
però no moriria
només es quedaria dormida
fins que després
al despertés
doncs el petó de mort
que no sé què
d'acord?
doncs efectivament
quan ja han fet
aquests 16 anys
i la princesa
ha dormit
apareix de nou
aquesta fada
i diu
mira tranquils
que ja us vaig dir
que ara està dormida
no passa res
i ara tot el regne
quedarà dormit també
fins que
això
però clar
queda tot el regne
dormit
i a més a més
queda tot envoltat
en un bosc
i és molt xulo
com veus
com baixa del teló
del sostre
i baixa doncs un bosc
i llavors
ho envolta una mica
i veus totes ballarins
i tothom allà dormiret
és una xulada
sí
és que està buscant la música
vale
doncs
ja tenim el segon acte
també
i el tercer acte
que ja
on s'envolupa tot
hi ha un príncep
que està fent una cacera
en total
la cacera no només són
quatre cavallers
passen cent anys o així
no?
sí cent anys
molt bé David
és com aquella pel·lícula
que es deia Brigadun
ah no ho sé
sí però aquí no és que
ja l'explicaré
sí sí sí
vale
no si l'expliques tan bé
doncs passen cent anys
hi ha un príncep
que està
per això fent una cacera
però que ell no vol continuar
ja amb la casa
pot estar més així
més tranquilet
en plan així no?
meditant
i no sé què
i llavors
quan es queda sol
apareix la fada de les liles
i li explica
però tu què fas aquí?
diu
no és que jo
doncs no vull estar de casa
jo vull
i tu què voldria?
no jo voldria
doncs una princesa
no sé què
tota la que diu
doncs mira si m'acompanyes
jo et portaré fins a un castell
que hi haurà una princesa
que
i és molt xulo
com li acompanya fins al castell
llavors és quan ja
veu la princesa
li fa el petó
llavors desperta la princesa
desperta tot el regne
i al final
clar per suposat
els pares
doncs accedeixen a aquest cas
i tot això
no ho soltamos
i al final
home no
perquè tot s'ha salvat
s'ha salvat
i després és molt xulo
el final
perquè
clar
com que ja estan de festa
que ja per fi
doncs
surten personatges
d'altres contes
del gat amb botes
d'un plau
és això?
sí, sí, sí
aquesta és la
em sorpreneu
la pel·lícula del Disney
i no és la pel·lícula
però bueno
però a banda d'això
és Tchaikovsky
això
em sorpreneu
sí, sí
això es toca
penso que era el primer acte
aquesta música
així que de seguida
la reconeixes
la música és preciosa
tota l'estona
la música
els vestits
de tothom
de les princeses
de les fades
però sí que s'ho
corren aquí
a l'auditori
i al final
i al final
ja et dic
surten el gat amb botes
que fan uns valls molt xulos
aquest pla
amb un ocellet blau
i també surten
la caputxeta vermella
i el llop
que és molt xulo
perquè clar
el ballerí que fa de llop
ha de portar
un cap de llop
i està ballant
i tot amb aquest cap de llop
és una xulada
és molt xulo
molt xulo
sí no sé com
el que hagi costat portar-lo
però és una passada
és una gozada
és xulo
la princesa Aurora
el príncep Testiré
jo sí
he vist per la televisió
però no he vist mai
ballet en directe
m'agradaria
jo me'n recordo
que la vaig veure
per la tele
dansa contemporània
sí però ballet no
sí jo sí
vaig a veure Don Quijote
no sé quantes hores dura
tres o quatre
era
aviam
és que la meva dona
és molt aficinada llavors
dur jo això
uf
va costar
a costa
i alguna altra
jo estic llegint
el Quijote
ara
i sencer
porto altres
altres pàgines
ara aquesta vegada
sí que l'legiré sencer
ja me l'he proposat
jo ho vaig proposar
però mira
potser no estenia
no estava d'animós
és una vegada
potser que me l'he proposat
no sé si sóc prou gran
jo vaig fer-ho
fa tres o quatre estilos
a més tinc una edició
d'aquestes de llibre
que em van regalar
per cert molt maca
d'aquelles que vas agafant
així en plan
gran llibre
que fotis sobre de la taula
a llegir
el meu és més de butxaca
bueno
de butxaca
tot de butxaca
és així
il·lustracions
i tal
amb els comentaris
crec que és del Blequa
bueno
d'un lingüista
molt important
jo vaig començar
una versió
que està actualitzada
al llenguatge actual
onda
ostres
sí perquè
no és curiós
no no
sempre costa
el llenguatge
que necessita
sí
doncs diu
és que hi ha coses
que no ho saps
és que està en diccionari
al costat
perquè no hi ha
el castellà
de l'època
sinó que el Quixot
parla
amb un castellà
arcaïtzant
de la seva època
exacte
de més antica
encara
imitant el llenguatge
dels caballers
clar, llavors és
de la nitxana
llavors és
no tenia
jo no tenia
el cuerpo
para farolir
sí, sí
va molt la pena
la història
aquesta de la vella
adorment
us recordo
que després
de la pel·lícula
és rec
també surt
una mica
la idea
aquesta
és rec
d'anar
a rescatar
la princesa
que està allà
al castell
que està allà
adormida
una miqueta
la història
aquesta
i bueno
no sé
el que tu
David
si volies comentar
això
que deies
de la
ah no
que Brigadun
és la pel·lícula
d'Stanley Donin
em sembla
que sortia
el Jim Kelly
i són uns caçadors
que arriben a un poble
que es desperta
un cop cada 100 anys
ostres
per ells
quan se'n van a dormir
passen 100 anys
llavors es desperten
i bueno
és com un ballet
també
les pel·lícules de Jim Kelly
perquè hi ha una coreografia
és que els musicals
era un musical
molt xulo
jo recordo
que l'ho he vist
amb el meu pare
i ostres
i al·lucinava
aquella pel·lícula
molt maca
és preciosa
molt bé
doncs mira
algun dia
que la veiem
amb profunditat
doncs apuntem
a l'altre dia
disculpeu
vam tenir un programa
no sé si va ser
aquesta emisora
que es deia Brigadun
anda
doncs a mi em sona
a lo millor sí
ara no sé si era
aquesta emisora
com en aquella època
en tocaven diverses
però es deia Brigadun
molt bé
perfecte
doncs això
un conte
basat en el conte
de la Parró
que ja s'ho veu
que tots aquests contes
que hem comentat
del Gat en Bota
la Caputxeta Vermella
tots aquests
la Ventafocs
tot això són
de Parró
que són els franceses
i d'aquí ve
tota la història
tot el bagatge
que tenim després
de contes infantils
l'origen
primer origen
després ja hi ha
moltes més
i el més
l'Anderson
i l'Hanquist
de Anderson també
i tant
són els dos més
molt bé
doncs ara passem
a les ganes
a veure
de què és això
de les ganes
tinc jo ara
a veure
de què ens parla
el David
doncs
després d'haver llegit
Los Asquerosos
del Santiago Lorenzo
em vaig quedar amb ganes
mai millor dit
de llegir-ne un altre
sí
que estava molt bé
Los Asquerosos
sí
és el millor
que m'he llegit
darrerament
i bé
aquest llibre
es nota que és anterior
a Los Asquerosos
amb Los Asquerosos
ha depurat
la seva narrativa
d'una manera
ostres
molt millor
perquè
i ara us ho explico
així comparant-los
perquè si
en Los Asquerosos
aquest
aviam com t'ho explicaria
aquest home
sap barrejar molt bé
un llenguatge àgil
amb una bona descripció
de l'entorn
que l'envolta
i no se't fa
perquè de moment
quan una novel·la
es torna descriptiva
doncs
acostumas una mica
a ferragós
que has posat aquí
perdons
home
estem parlant
de les ganes
clar clar clar
sí sí sí
després jo us parlaré
dels pecats capitals
i la luxúria
és un d'ells
vale vale
ja posarem també
et poso això
perquè també en tinc
mira la gent
s'està posant
no sé si nerviós o vermell
però
vinga
perquè t'animis
doncs
aquí a les ganes
es nota que encara
encara no ho tenia massa
per la mà
diguem-ho així
i les descripcions
són més
més barrueres
no tan depurades
com a Los Asquerosos
però bé
de què ens parla
les ganes
doncs es parla
d'un individu
com ens diu allò
anodino
sí
el típic que entra a una habitació
se li apaga l'aire acondicionat
doncs
un individu d'aquests
que és químic
i que el tio
té una
una miserable empresa
per no dir alguna cosa
i que
en quatre treballadors
que sembla allò
cutres
no
i ell
ell ha inventat
una substància
que aplicada a la fusta
fa que aquesta
no es deteriori
ni a la intempèria
ni res
i ell
és un inventor
és un creatiu
ha inventat això
i
i ell
té l'ànsia
de poder vendre això
com aquest producte
i poder-se
diguem-ho així
enriquir gràcies a aquest producte
i estar darrere
d'uns comerciants
uns fabricants
a Bristol
a Anglaterra
perquè li comprin aquest producte
però és que
l'ambient ja
és que
cada estil
és
és una mica cutre
és cutre
és naïf
és que és
és l'horror
no
de la mediocritat
com si la nostra vida
fos el més excel·lent
no
però no
és que aquí encara
t'ho destaca
no
i en aquestes
que coneix una noia
per més inri
la filla d'un treballador seu
doncs
ostres
que caçen
ell també
és
ell és un paio
que físicament
no destaca per res
però caçen
amb tot
del món
ella també és química
i ostres
és que encaixen
a la perfecció
menys
hi ha un problema
a nivell sexual
no hi ha manera
per què?
perquè segons els seus ulls
ell la veu
és que la veu calcada
a la seva germana
i doncs clar
no le pone
i no le pone
i no le pone
hòstia
però és que fins i tot
arriba a un
quina frustració
i arriba a un greuge
fins i tot
amb el seu
propi consogre
que és el seu
propi
que és el seu treballador
clar hòstia
perquè
de tanto que no le pone
el sogre li diu
bueno tio
a més
ella va
més calenta
com el palonxo
i doncs clar
no es consuma allò
ni per atràs
i clar
el consogre
cada cop
està més emprenyat
perquè per ell
el fet que no es benefici
la seva filla
allò és un greuge brutal
i estàs fent un lleig
a la meva filla
i bueno
això va
increixent
i increixent
no explicaré
mentrestant ell
però és que passa
que es lliga
a una
a una choni poligonera
que ven
que ven pa
amb un forn de pa
no?
vale vale
la cosa ja va per aquí
ja estem liant-la
vull dir que
i amb aquesta
consuma o no
consuma?
sí clar
amb aquesta consuma
i reconsuma
però
però clar
ell està enamorat
de l'altre
bueno això
ja ja
és una cosa així
com
jo aquest llibre
vaig començar a llegir-lo
i no sé per quin motiu
el vaig deixar
no sé
imagino que
algun dia
arrepentré
però si com tu dius
que
jo no estava coix
sí
està coix
cosa que a los asquerosos
tu broda
exacte
aquí no
aquí no
i per això vaig dir
la idea és bona
però
encara no l'ha enganxat bé
que a los asquerosos
allò era
pim pam
pim pam
el ritme era molt millor
que no el pas amb aquest
aquí
baixa
baixa
baixa
hi ha un moment
que puja més
però ostres
no acaba d'encaixar bé
no acaba d'arrencar
no acaba d'arrencar
cosa que a los asquerosos
allò era un pam pam
pam pam
i dius
hòstia
ostres
si era molt potent
era molt potent
està bé
bueno
bueno
doncs seguim parlant de llibres
no?
l'altre és
Dràcula de l'origen
aquest mira
com vaig iniciar la lectura
del Quijote
i la cosa no acaba de prosperar
o jo no estava de filis
com per
sí
és que
és trobar el moment vital
el moment vital
i l'edat de
doncs no ho tenim
el moment vital
no el tenia
i llavors vaig dir
va anar a llegir
algú banal
ostres
però m'ho vaig passar molt bé
vaig començar a llegir
aquest llibre
com per dir
va vinga
va que m'enganxo
sí
i ostres
ostres
ostres
ostres
ostres
i em va passar una mica
com aquell de la senyal
sents?
Xesco?
sí sí
t'escolto
aquest del Dràcula
em va passar com
amb el de la senyal
ah vale
no té el nivell
que et vas enganxar
no vas tirar
no té el nivell de la senyal
però és un llibre
molt peliculero
per dir-ho així
o sigui que
que en funció
i el tio
em posa el altre
anile no
en funció
no es queixareu eh
sí sí
no no
avui estàs
ai
el Dràcula
de Bram Stoker
m'encanta aquella pel·lícula
és de les meves favorites
sí senyor
això m'encanta
en funció d'aquest llibre
jo crec que pot sortir
una pel·lícula
perfectament
sí
sí
perquè aquest llibre
ens parla
de la història
del Bram Stoker
que és l'original
perquè va escriure
la novel·la
Dràcula
per què?
doncs perquè
ell realment
va tenir contacte
amb vampirs
ja de ben petit
la seva mainadera
doncs
era un vampir
onda
ah que bé
i t'explica
tota la història
de la mainadera
primer t'explica
la història d'ell
que ell era un nen
absolutament malaltís
hombre
sí sí
no no
absolutament
no no no
ah no no
jo és que estic imaginant
jo
no no no
la mainadera
què feia amb aquest nen
era absolutament malaltís
no no no
no no
vas molt equivocada
i clar
com es quedava esquifit
no no
és el contrari
la mainadera
se l'estimava molt amb ell
i els seus germans
ell era
la mainadera
pel que sigui
que ja
el llibre ho explica
doncs
va passar a cuidar nens
d'aquella casa
i
ell era un nen
absurdament malaltís
fins al punt
i si afegim
que l'oncle del nen
que era metge
li fotia unes cagnies
de calample
que aquí el vampiro
entre cometes
era el cabronàs
el cabronàs de l'oncle
i el deixava pobret
a la vora de la mort
afablir totalment
fins que ella
d'alguna forma
va dir
bueno aquí
aquí hem d'actuar
i actua
fent un pacte
contra natura
amb el nen
no un pacte
un intercanvi
diguem-ho així
sanguini
amb el nen
i el nen
d'alguna forma
té sang d'ella
i això
el fa revifar
però a partir d'aquí
entren altres elements
entre ells
el propi
comte dràcula
anda
ja no explico més
perquè
és que si no
és que
clar
hi ha una mica
ja trencas
això sí
la novel·la
agafa un
un caire
molt
molt cinematogràfic
del qual
jo crec
ostres
que si algú
s'ho planteja
com a base
d'un guió
segur que algú
agafarà la pel·lícula
un film
molt interessant
molt interessant
ja pot ser
vull dir
en refereixo
que això
com avui en dia
van faltos
de guions
hi ha un
com es diu
un epílag
sí
un epílag
el llibre
és el final
no l'epílag
sí
el llibre
que indica
que el
el llibre
del Bramestock
és Dràcula
sí
l'original
sí
doncs li falten
200 pàgines
anda
què dius ara
li falten 200 pàgines
i que aquestes 200 pàgines
explica
tot això
que aquest llibre
ha intuït
d'acord
i altres coses
perquè
és que clar
si no explico
al final
i és
és comú
perquè
es veu que hi ha
un
milionari
nord-americà
que em sembla
que és
l'Steve Ballmer
que és de Microsoft
crec que és ell
sí
que va comprar
com una relíquia
aquestes 200 pàgines
que falten
ah
o va comprar
no
perdó
va comprar un dels originals
de Dràcula
el qual
es marquen
aquestes 200 pàgines
perquè un original
que es va imprimir
es va treure
qualsevol referència
a les 200 primeres pàgines
de Dràcula
de Ramestoker
però llavors existeixen
aquestes pàgines
és bo que sí
però no se sap on són
ostres
doncs quina pena
no
que això no es pogués
utilitzar
o que diguem
per poder acabar
de redonir la història
perquè més o menys
més o menys de quin any
se suposa
que està escrit
o
finals de 1800
és un llibre
del romanticisme final
l'ambient de Dràcula
del Còpola
la pel·lícula
és molt bona
el llibre és molt bo
el primer estòker Dràcula
el llibre
és molt bo
vull dir que val la pena
llegir-se'l
és que a vegades
el que diem
veiem sempre als classes
com el que et deia
la setmana passada
no sé si el tinc jo
el de Dràcula
em penso que el tinc
jo el tinc segur
vaig comprar en una edició
i tal
jo me'l vaig llegir
jo fa molts anys
però és que jo crec que a vegades
val la pena
i és com per exemple
el que parlava amb ella
l'altre dia que vam fer
el programa
que jo m'estic llegint ara
contes de Sherlock Holmes
jo no hi havia vist res
del señor Arthur Conan Doyle
i escolta'm jo
estic al·lucinat
de com escrivia aquell home
quina meravella
aparte de veure les pel·lícules
vinculades amb
quan veus els llibres
doncs molt bé
jo sempre ho dic
el millor llibre
la millor novel·la
que m'he llegit jo
és el Compte de Montecristó
això és meravellós
però amb diferència
però amb diferència
senyor
tens raó
té un dinamisme
i una cosa
això és el millor
però de lo millor
de lo millor
però és que també era
molt important
eren bons escriptors
i més escrivien
en revistes
que eren setmanals
és que era lectura juvenil
sí, sí, sí
i flipes
avui no hi ha cap nano
que es lleieixi això
però també és un llibre
que estava pensat
en que et deixaven
sempre constantment en l'ual
és a dir
que cada capítula
que quedaves com
perquè clar
era enganxar
perquè la gent comprés
la revista cada setmana
i tot això
era per facicles
però això avui en dia
farien bunyols
i encara en aquella època
era un llibre
com de humana
és a dir
hi havia un seguiment
però per trossets
és bestial
és bestial
m'encanta
m'encanta
jo em passo molt bé
amb aquest
m'ho ha passat molt bé
sempre
i m'he llegit un parell
de vegades em sembla
jo que dius
recuperes el llibre
jo sempre que puc
el recomano
sí, sí, sí
bueno
doncs passem una mica
al món del cinema
encara que després
comenta un parell
de pel·lículetes
la Rosa ens parlarà
dels set pecats
capitals
i hem de parlar
una mica més
de cinema
també amb 1917
i Cegado por la luz
jo comentaré dos pel·lícules
primer començaré
per l'ítus
que és la més
bueno
és que també l'altre
no és que hi hagi
també molta
sí
bueno
fa referència
a un tal carlítus
que no és el de la ràdio
no, no, no
no, no
perquè pobret meu
es suïcida
és a dir
el carlítus
acabo de parlar amb ell
i encara està molt viu
i dubto que
no
ho dic perquè
ho dic per això
perquè no és que
hagi destrossat la pel·lícula
és que això sabem
el minut
el segon
un
que el lítus
ha pres la decisió
de suïcidar-se
i tampoc té un motiu
excessivament
sembla ser
com que dius
és que jo què sé
qualsevol
és clar
no hi ha
és que això dels suïcidis
és com molt sui generis
però em refereixo
que en aquest cas
no hi ha un motiu
que diguis absolutament
jo què sé
que té una malaltia incurable
alguna cosa
que sàpiguis
que no
que no
hi ha una qüestió
que insisteixo
no diré
perquè això sí que és una mica
d'estri per la pel·lícula
que una mica sobta
fins i tot
dius
ops
home
tampoc és això
i llavors
a més és molt
molt correcte
perquè el director
el Dani de l'Orden
ha agafat a sis actors
que són
aquests actors
del cinema espanyol
alguns catalans
algun català
en concret
però que bàsicament
són d'aquesta edat
entre els 30 llargs
sí
35
36
ho agrave cap a 40
no
són la Belen Cuesta
a l'Àlex García
que ara s'ha fet molt famós
per allò de Si jo fos ric
aquesta comèdia
que estan fent
promocionada
per Mediaset
i tal
i que bueno
és una comèdia d'aquestes
i tal
a l'Adrián Lastra
el Quim Gutiérrez
el Miquel Fernández
que canta com vol
aquest nano
i la Marta Nieto
que no és gaire coneguda
però en refereixo
a aquests sis
van a casa
del Litus
a casa del Litus
viu
és a dir
al Litus vivia
amb un amic seu
una família
econòmicament correcta
vull dir
perquè la casa és gran
i llavors
fan
com una cosa
molt americana
potser no se va habitual
fer-ho aquí
una festa de recordatori
que és una cosa
potser no és
potser sí
però vull dir
que en refereixo
que no és gaire habitual
els amics
els amics
es reuneixen
al voltant
de casa seva
per una mica
recordar
alguns els fa mandra
altres no volen
alguns estan passant
una depressió
per la mort de l'amic
hi ha una antiga parella
quanta es fa que ha mort?
res
res
uns mes
o no poc més
molt poquet
i llavors van fer
com una mena
de seure
per parlar
o estar promocionat
pel seu gran amic
l'amic que viu amb ell
que vivia amb ell
sense cap tipus
d'element
d'ambigüitat
és a dir
són heterosexuals
eren les noies
cadascú té la seva història
companys
però que realment
s'estimen molt
és a dir
és aquesta amistat
aquesta complicitat
tan potent
i llavors a partir d'aquí
un d'aquests
és a dir
he dit que són cinc amics
m'hi confós
i un que és el germà
que és el Quim Gutiarrer
i llavors la premissa
és parlar d'ell
i
clar
a més
ell ho fa
també ho diu
als deu minuts
el propi director
és conscient
del que estem veient
pot recordar una pel·lícula
que tots hem vist
que són els amics
de Peter
i ell és conscient
i llavors ho diu
diu
esto parece los amigos de Peter
solo que Peter aún no está muerto
está enfermo
i llavors
clar
sent conscient d'això
entra en una comèdia
agra
a vegades
somrius
allò com dient
deixa-ho anar
li diuen de tot
des de magnífic
fins a fill de sa mare
és a dir
hi ha reaccions
totalment marcades
i tot va
al voltant
d'unes cartes
que ha deixat
a cada una d'aquestes persones
abans de la seva mort
que en aquell moment
el germà farà llegir
i veurem si això és cert
si hi ha coses
si...
bueno, ja ho veurem
per tant
no dic res més
insisteixo perquè no vull
és una pel·lícula
d'aquelles
el 80% de la pel·lícula
passa amb el menjador de casa
sí, sí
teatral
teatral, exacte
i després hi ha un percentatge
d'exteriors
i tal
i això
entre ells hi ha
per exemple
un que és cantant
que la mort d'ell
sembla que li beneficia
una exparella
que curiosament
quan mort
se'n va amb el germà
és a dir
hi ha una sèrie de
influències
no hi ha influències
com de
no sé
vectors
diríem
d'amistat
interessos
realitat
de complexitat real
interès
vull dir
és molt interessant
la pel·lícula
està molt bé
el que tenen
el bo és que
és molt dinàmica
la pel·lícula
vull referir això
que es parla molt ràpid
a vegades
veus que hi ha
com una mena
de nerviosisme
davant de la situació
i sobretot
bé
doncs insisteixo
val la pena
veure
no és una gran pel·lícula
per tant
no és una pel·lícula
que ja no ha estat
nominada als Goya
no és una pel·lícula
que tingui una gran presència
però bé
és una pel·lícula
que s'ho té molt bé
perquè ells són bons actors
alguns ho fan millor
que els altres
evidentment
però bé
hi ha moments
d'improvisació
que ho veus
que veus que dius
ha deixat llibertat
que l'Adrián Lastra
que és més histriònic
pugui fer una mica
de les seves
per tant
és una pel·lícula
recomanable
molt bé
després
tenim una altra
pel·lícula
salut
tenim una altra pel·lícula
l'ho he tallat
ara has tornut
llavors
l'altra seria
Quina Llerro Mata
que és del Paco Plaza
que tothom tenim present
aquella pel·lícula
Verònica
és d'ella?
I Rec
no, no
sí
sí
aquella nena
que feia
la guija
allà a Vallecas
i tal
que escoltà
veros el silencio
que és una pel·lícula
que és molt també
molt així
íntima
però que a mi
em va agradar
aquesta Verònica
sembla que ser
una cosa rara
i té una cosa
té un punt
és així com molt
terror
terror de barrio
que digo jo
una cosa d'aquestes
així com molt
però m'ha fet
gràcia
perquè el pis
era d'aquests matadors
aquests pisos
amb aquells mobles
i aquelles portes
per tant
és una cosa curiós
a veure
Quinaia Romata
el David també l'ha vist
bé
és una pel·lícula
dirigida per
com dèiem
per
Paco Plaza
i bàsicament
és Lluís Tossar
essencialment
com el paper principal
ja sabeu
quan hi apareix
es menja tothom
amb patates
però curiosament
aquí hi ha aparegut
un altre personatge
que també
sobresurt
una mica
que és
que ara comentarem
que és un dels
dels fills
del narco
del narco
que és el
ara que comentarem
el per què
que és l'Enrica Uqué
que és català
i per cert
des d'aquí
dic a
una amiga meva
molt bona amiga meva
la Maite
que és professora
m'envia
dir escolta
va ser alumna meu
és a dir
que durant molts anys
per tant
és un nano relativament jove
i bé
és un nano que s'està convertint
en més
va guanyar
és el que fa de fill petit
sí
el que fa de
ser una mica poligonero
també
aquesta cosa
que fa pinta més
exacte
i que va guanyar
i el Gaudí
el millor actor secundari
per aquesta
per aquesta pel·lícula
i també va guanyar
els Premis Feroz
i probablement guanyi
els Goya
per tant
aquesta criatura
s'ha erigit
com un dels actors catalans
amb més projecció
i és català
és des d'aquí
bé
doncs simplement
això de Quindier Romata
és una història
d'un narcotraficant
gallec
que té dos fills
per fer una base
per fer una explicació
molt ràpida
que aquest home
té un procés
que cada vegada
és l'edat
es fa gran
i a partir d'aquí
aquest home
té una demència
sí
algo degeneratiu
algo que va degenerant
i llavors
ell demana
entrar dins d'una residència
perquè no té
la capacitat
i el Goy StoSar
és un infermer
que està allà
i a partir d'aquí
clar
el que sembla
un tio super vàlid
i que està enrerelladíssim
i tal
hi ha una cura a sobre
exacte
que el vigila
que està a sobre
resulta que
el que està fent és
ho dic o no ho dic
venjar-se
ja deixarem aquí
si es pot imaginar
jo he vist el trailer
de la pel·lícula
ja es veu
que ell es transforma
d'una manera
de ser
la mala dulce
a després
exacte
hi ha un passat
i a partir d'aquí
doncs
hi ha moments
de ser atenció
el que diu abans
el que deia el David
ell no el coneixia
per això
el narco aquest o sí
no
no
l'ha conegut allà
a la residència
se n'adona
que aquell senyor
és el que
bueno
no vull dir
més a matraca
però bueno
és el que diem
que fer universalitzar
aquests narcos
com els causants
de moltes morts
donats a les drogues
mira
podríem remetre'ns
a la pel·lícula aquella
que es deia
Heroína
que sortia
aquella actriu
la
jo aquesta no l'he vist
no l'he vist
aquesta pel·lícula
que parla
aquelles mares
de Galícia
que van fer una
una organització
perquè els seus fills
van caure tots presos
de la droga
exacte
i caien com a xinxes
i doncs
aquestes mares
es van organitzar
i van sotmetre
doncs
a un
un moving
a tots els narcotraficants
de Galícia
sobretot
a tots els de les 10 zones
clar
evidentment
un escratxe
un escratxe
en tots els mitjans
sí sí sí
a denunciar-los
a denunciar-los públicament
que se sabies qui són
està molt bé
aquí
en tronca bastant
amb el que passa aquí
perfectament
l'únic que aquí
lògicament
la cosa va més enllà
va amb una línia
molt més salvatge
i llavors
els personatges
d'aquests dos fills
són com els personatges
secundaris
i que realment
però d'altra banda
intenten seguir
mantenint el negoci
i el destacable
del personatge
aquest que ha guanyat
el Gaudí
i tal
és una mica
per la seva
passat de voltes
el seu estrionisme
la seva manera de ser
aquest paper
és un poligonero
és un maquinorro
d'aquests
que li moua la música
màquina
que és una mica
com una mica nen
és allò del nen
què passa nen
aquesta cosa
però bueno
té un paper determinat
però insisteixo
el que sí que té raó
el David
és que no és una gran pel·lícula
tampoc
és una pel·lícula
que llueix una mica
però
és molt aixuta
això sí
surts al cinema
és com dir
op
què passa aquí
això sí
però jo crec que
torna a ser una altra
reinvenció
del propi
Lluís Tossard
que és un home
que sempre té
sembla que farà el mateix
però
dius
bueno
ha canviat una mica
l'únic que sí que es fa
una miqueta
omnipresent
a vegades
i això és el que a mi
jo ara per exemple
l'estic revisant
que no la tinc per a mitja
sí
una plataforma d'aquestes
de pagament
sí
et doy mis ojos
oh està molt bé
aquesta pel·lícula
és fantàstica
això és molt bon
eh
sí sí sí
ja l'havia vist
amb Nora Navas
i el propi Lluís Tossard
sí que en Nora Navas
no qui és
no no
espera
la Laia Marul
la Laia Marul
això és la Laia Marul
sí sí
està molt bé
sí sí
home és genial
quan ella surta
amb sabatilles
ja en parlaré
quan agrada
la segona que ja en parlaré
perquè crec que val
val la pena
recordar-la
molt bé
doncs deixem una miqueta
al cinema
i tornem a parlar
una mica de música
sí
què t'ho va dir
els set paquets capitals
perdona-me
ignorància en aquest cas
que és
algun tipus de
de
a veure
és un espectacle
és un espectacle
mira
qui el fa
o qui l'organitza
qui el condueix
el Ramon Gené
sí
aquest gran comunicador
aquest gran divulgador
que era una sinfonia d'algú
no
i llavors ell havia fet
alguna cosa
és una miqueta
el que ell fa
a l'Òpera
bueno per entes
no
seria més a veure
el Disis Art
que agafa un tema
i sobre aquest tema
ell busca o explica
com la música
ha reflectit aquest tema
molt bé
doncs al llarg dels anys
no
en aquest cas
el que ha agafat
és això
els set pecats capitals
i es diu així
l'espectacle
o el concert
es diu així
els set pecats capitals
llavors
a l'escenari
hi ha tota l'orquestra
en aquest cas
està acompanyada
de l'orquestra sinfònica
del Vallès
que són 70 músics
allà
a l'escenari
després també hi ha una soprano
que també canta alguna coseta
fa un parell d'intervencions
i una ballarina
també així de ballet
que també fa un parell d'intervencions
però bé
bàsicament és ell
que va conduint
tota l'estona
aquest tema
i llavors agafa
com a punt de partida
com s'han explicat
o com s'ha expressat
a la història de la música
doncs aquests
set pecats capitals
aquests set sentiments
que alguna vegada
tots hem pogut tenir
o tenim
que el que el dium
diu perquè pecar
diu peguem tothom
peguem tots
us recordo
quins són els pecats
per si no
els tenim presents
jo me'ls sé tots
la ira
la luxúria
és el que a mi em queda
aquí aquí David
ja ho deia jo
que abans
és que aquest tema
tornaria a sortir
i la gula
l'enveja
la luxúria
la superbia
la gola
la mandra
i la verícia
i la verícia
llavors
explica
el fil conductor
són els contes
de Canterbury
i llavors explica
com arrenquen
aquests contes
de Canterbury
que és una nit
d'hivern
allà en un meson
d'un camí
es troben una sèrie
de persones
persones molt variopintes
igual hi ha un cavaller
que hi ha una monja
no sé què
hi ha un notari
o un advocat
o un ferrer
gent molt variopinta
i per passar
una miqueta
aquella estona
o aquella nit
de fred
i de tempesta
i de tal
doncs diu
expliquem un conte
cadascú que expliqui
un conte
i després
quan cadascú
hi ha explicat
el seu conte
farem una votació
i triarem
quin és el conte
que més ens ha agradat
doncs això
és el que ell fa
en el teatre
explica
comença a explicar
com si fos un conte
sobre la ira
però llavors
agafa personatges
de Mozart
la flauta màgica
em penso que va ser
la que va agafar
és cada memòria
no sé si me'n recordaré
de tots
i llavors t'explica
com s'enfada
la protagonista
i tal
llavors
aquella soprano
com fa jo
amb el re
em penso que era el re major
i t'ho explica
i en canvi
això
si fas
en comptes
de fer el re major
o fas
en comptes
d'anar tan ràpid
o fas més suau
i et queda
com una nana
com una cançó
d'obresol
creix que en sap
molt de música
i llavors
el que fa
és
analitzar
et fa venir ganes
de sentir-ho tot
i ho relacionar
molt bé
ho relacionar
molt bé
doncs la ira
la luxúria
la luxúria
per agafar
les músiques
del can
tancant
allò de
tan tan tan tan
tan tan tan
tan tan tan tan
però això
tocant-lo la música
l'orquestra
és una interacció
molt xula
a més
ell posa allà
a l'escenari
posa una butaca
i li posen també
una llum així
una lampada
d'aquelles
de pantalla
per crear l'ambientillu
que està
això
per explicar un conte
per explicar els contes
i ja dic
que no
és una interacció
amb l'orquestra
i toquen fragments
de Mozart
de Wagner
de Tchaikovsky
de Debussy
explicant tot això
arriba un moment
que ell també
arriba a cantar
una miqueta
el
si jo fos
Rick
no sé què
Rich
no sé si ho canta
if I were a Rich
perquè ell
és
baritum
aquest és
el que representa
la luxúria
la luxúria
és aquest
el cancant
primer ho explica
amb la història
d'Herodes i Salomé
que Herodes
era el tiet
de la Salomé
este tiet adoptiu
de la Salomé
la Salomé
tenia 16 anys
s'explica
i ella
ella
clar
és molt sensual
i balla per ell
perquè ell li demana
que balli per ell
el tio està
a por ella
exacte
i ella diu
jo ballaré
però jo a canvi
vull al cap
de Sant Joan Batista
i d'aquí tota la història
perquè ella el volia
basar a la boca
la volia
patronitzar a la boca
és una mica
macabra
però bueno
és això
així és la història
i després
passa a la luxúria
i més entès
allà com més
més com la coneixera
avui dia
doncs això
pel cancant
la foli
la vida
nocturna
el París
el llum
tot això
totes les festes
que era
i això era la luxúria
també
i així van explicant
un conte
amb cada un
d'aquests pecats
amb fragments
de música
que t'expliquen
i al final
diu
ara ja hem acabat
ara vinga
tal com passa
a Canterbury
hem de triar
a veure quin conte
s'ha agradat més
perquè això
ja com a públic
ets qui ha d'anar
amb alçada
a més és molt divertit
com fa
el tema de la votació
perquè dius
ostres
a mi m'han dit
que aquí a Sant Cugat
hi ha molta pasta
i tots teniu ara
el comandament
aquells que té uns botulets
i podreu votar
que bueno
és broma
és broma
no tenim res
i bueno
i llavors
això es vota
i qui guanya
guanya la luxúria
en el nostre cas
va guanyar la luxúria
aquell dia
no sé si
no sé si
no sé si
ara no para
no perquè
és molt divertit
però és que
és molt
com es diu
que comunica molt bé
i és molt didàctic
és el que el tio fa molt bé
sap moltíssim
és una passada
és molt
sap molt de música
i molt proper
a més és que molt proper
molt de música
i molt d'art
em sap de música
i de cultura
té un llibre
que és
la mort ens farà
immortals
la mort ens farà
immortals
que és un llibre
jo l'he regalat
al meu marit
aquest Nadal
és sobre
ell diu
per ell para que el seu pare
va morir
dos vegades
la primera vegada
va ser quan ell
un dia
va arribar
per el seu pare
patir Alzheimer
i el dia que jo
vaig anar a casa
li vaig preguntar
com sempre
què papa
com estàs
com et trobes
com ha anat el dia
i em va mirar
i em va dir
i tu qui ets
jo aquell dia
el meu pare
va morir
per primera vegada
i la segona vegada
ja va ser quan ja
va morir
i llavors ell va pensar
en escriure aquest llibre
que és com un viatge
que ell fa
amb les
com diuen
uns personatges així
de mitològics
les
no sé
què
no
les
que l'acompanya
i de fet
ell el que fa
és un viatge
les parques
no
no
com
no
les muses
de la inspiració
algú així
i llavors va
a
compositors
de música
compositors
en diferents èpoques
de l'història
les nereides
que havien
no
és igual
vull dir
no són molt conegudes
no són
ja ho diré
sí sí
doncs
en el moment vital
que aquell compositor
jo què sé
doncs
Stravinsky
qui fos
pel moment vital
que estava passant
ja sigui
la pèrdua
jo què sé
de la parella
la pèrdua
de no sé què
una malaltia grossa
no sé què
i com
ho va reflectir
amb la seva música
i com va
la música
li va salvar
també
perquè
hauria pogut
caurent
a l'abisme
a la perdició
total
i
el desemparament
total
doncs
això
aquest llibre
també és molt maco
perquè es dedica a això
es dedica a divulgar
ja sabeu que fa els programes
de
diverses coses
fa el
disease opera
ai perdó
el disease art
el disease opera
també
que ho té
en anglès
i en castellà
l'opera
en texans
a més a més
col·labora
amb els programes
d'Oi por Oi
i de la cadena cert
també
el versió
rac 1
i ja dic
en el món literari
he escrit
aquest
de l'amor
l'amor
perdó
això l'amor
farà immortal
i si Beethoven
pogués escoltar-me
val molt la pena
jo quan
a vegades
entro a internet
i poso Ramon Gené
i et posen
les seves conferències
i les seves
actuacions
no sé com dir-li
les seves
sí
performants
tampoc és performants
ho té treballat
ho té molt treballadet
i val molt
la pena
la veritat
és que jo penso
que està fent
una tasca
molt maca
a nivell de divulgació
i que molta gent
s'està animant
perquè a més
t'explica
abans d'anar a una ópera
t'explica
molt divertit
en quines coses
t'ha de fixar
i mira aquest sentiment
i mira
i el rei
feia no sé què
sí sí
està molt bé
molt jove
l'orquestra
de simpònica
del Vallès
també
una passada
ara em sembla
que està fent
també toquen
ara em sembla
que està fent
a TV2
el dixi sart
però en castellà
o necessites repetint
no sé
a teva jove
que estava fent
tu
no sé si és una repetició
o és una revisió
jo crec que és una traducció
podria ser
crec que és una traducció
deu estar doblat
molt bé
doncs tornem al cinema
avui David de la Bo
m'has de fer un monument
eh
per què?
t'estic posant 1917
la banda sonora
carai
molt bé no?
això és bestial
ja
molt bé
pel·lícula del senyor Sant Mendes
que feia temps
que no veia jo res
d'ell
no recordo
que és l'últim
sí jo també
no recordo
no
no recordo ara
que és l'últim que va fer
i colló
doncs s'ha lluit
eh el senyor
sí sí
la pel·lícula està ambientada
evidentment
a la primera guerra mundial
perquè no hagi
relacionat l'any
amb la ciència
faltava un any
encara per acabar
i va ser potser
el moment
més cru
perquè
em sembla que els Estats Units
encara no havien intervingut
no
va ser molt al final
sí
i llavors
havia sigut
no sé si
no sé si estava a prevenir
el Som
o Verdun
grans batalles
que van morir
alguna
hasta milió
algun milió de persones
en una sola batalla
sí sí sí
o sigui
és una barbaritat
que hi ha com mosques
és que
fins a aquell moment
el sentit
el sentit de la guerra
no va ser tan demolidor
com llavors
o sigui
les batalles
abans
les guerres eren
tenint un punt
més cavalleresca
allà
ja es van perdre
totes les formes
d'absolutes
d'humanitat
segons els codis
diguem-ho així
de cavallerositat
entre els exèrcits
no
allò ja va ser
el despiporre
el matar per matar
sí
és que tot
va ser
la no reacció
de l'enemic
en qualsevol
de les seves formes
això no en va
esconeguda
com la gran guerra
sí sí sí
la tinc confon
a vegades
en segona guerra mundial
però això és la gran guerra
perquè va ser el moment
de les grans avenços bèl·lics
d'una sèrie de qüestions
però ja no
es va millorar
ja no hi ha avenços bèl·lics
però també és això
era el concepte
de perdre qualsevol mena
de forma
de destruir
sí sí sí
pensa que fins i tot
com va haver
aquella famosa treva
pel dia de Nadal
en què els soldats
dels dos bàndols
alemanys
bueno alemanys
i francesos
i anglesos
doncs vam
mira
així improvisadament
es van intercanviar
doncs
menjar
torró
xocolata
van fer un partidet
i tot
de futbol
doncs això
això va haver-se vist
pels màndols
dels dos bàndols
com una cosa
ignominiosa
i els van
inclús
els regiments
que van fer
aquesta treva
diguem-ho així
doncs
els van
disgregar
i els van enviar
a qualsevol altre lloc
perquè allò no tornes a repetir-se
perquè va ser impensable
i
bueno
la pel·lícula
aquella
de
Stanley Kubrick
com es deia
l'Enyer
quina
de quina fa referència
de la primera
la del Quirdu
de la primera
que era
ah
Cent d'Eros de Glòria
Cent d'Eros de Glòria
això mateix
allò reflecteix molt
sobretot l'esperit
l'esperit
en aquest cas francès
però jo crec que era
de tots els bàndols
l'esperit aquest
de tot per el tot
que els meus interessos
passen per sobre
de qualsevol vida humana
doncs
aquest film
d'alguna forma
ens mostra
les conseqüències
d'aquestes decisions
preses
a la Babalá
moltes vegades
se li dona l'ordre
a un
coronel
o un comandant
feixis d'ara
quin grau és
doncs
que ataquï
una nova posició
dels alemanys
que han retrocedit
15 quilòmetres
i més algú
al llarg del film
algú em manda
i diu
que és raro
si fa dos dies
estàvem batallant
centímetre a centímetre
una posició
i ara s'han retirat
15 quilòmetres
que estrany
bueno
doncs
resulta que
se'ls ha donat l'ordre
a un batalló
que ataquin
indiscriminadament
aquella nova posició
dels alemanys
però
es veu que
gràcies a
noves tècniques
d'observació aèria
per avions
evidentment
doncs
han vist
que realment
els alemanys
allà
diguem-ho així
han retrocedit
per poder tornar a avançar
molt millor
i han retrocedit
s'han agafat
s'han fortificat
molt més bé
s'han reforçat
a nivell armamentístic
per
parar una trampa
a qui els ataquin
i
què fan els
el mando
que s'ha observat
que ha tingut
aquesta visió
diu
ostres
hem d'enviar algú allà
que els avisi
que sisplau
que no ataquin
i què fan
doncs envien a un soldat
sobretot
que
tingui algun lligam
emocional
perquè un altre
diu
perquè
perquè han de passar
o sigui
per anar-los a avisar
han de creuar
tot el front
han de creuar
tota la terra de ningú
i doncs dius
aquí hem d'enviar algú
que tingui algun lligam
i envien a un soldat
que té un germà
que lluita
amb aquell batalló
que atacarà
per tant
aquell soldat
sí o sí
tindrà
tota l'alicient del món
per
anar allà
a dir-los
eh
que no taqueu
i la pel·lícula
està molt bé
perquè van deixant
petits missatges
al llarg del film
es troben
amb un oficial
que els porta
un tros
amb camions
i li diu
sobretot
quan dongueu un missatge
tingueu testimonis
a davant
diu
perquè la gent
ha embugit
de tal manera
que el que vol
és lluitar
ja
o sigui
que vigileu
sí sí sí
o sigui
el fet de dir
no
i si estàs soles
amb aquell mando
igual t'ignora
i diu
que ets un mentir
el que sigui
sobretot tingueu testimonis
al costat
la pel·lícula
té una curiositat
molt bèstia
és que està rodada
en un sol pla
a seqüència
d'acord
se'n recorda una pel·lícula
que es deia
l'arca russa
que passava dintre
al museu
d'aquell
que està a Sant Patassur
com es diu
el museu
de l'hermitage
i la pel·lícula
aquella
tot era un pla
seqüència
era tota una seqüència
no
aquesta no
recordo la soga
que són tres plans
seqüència
falsos
aquesta és més moderna
igual té
a veure
igual té fa 15 anys
la pel·lícula
doncs aquesta és igual
o sigui
des que comença
la pel·lícula
fins que acaba
és tot un pla
seqüència
però no pot ser això
sí
té trucos
té trucos
perquè aviam
no pot ser
no pot ser
per la senzilla durada
de la pel·lícula
i el que ens mostra
la pel·lícula
passa es pot dir
un dia i mig
de temps
i la pel·lícula durada
dues hores
evidentment no pot ser
un pla seqüència
però ho fa tan bé
que t'ho en passes
aviam
hi ha un parell
jo vaig detectar
un parell de moments
un és molt fàcil
però hi ha un parell de moments
que jo vaig veure
són molt fàcil
perquè hi ha un pla fosc
simplement
ja està
ja t'ha fotut el tall
però
hi ha algun altre moment
que també
juga amb això
perquè clar
hi ha un moment
està amaneciendo
i de cop i volta
dius collots
passem de la nit al dia
i en un momentet
en 10 minuts
no és normal
davant la sonora
fa una mica de llu-lu
sí
jo estic aquí una mica
no no
és que és molt introspectiva
és que
mira
aquesta música
jo no sé ara
em recordo
a quin moment
surt de la pel·lícula
però és que
tu veus
la terra de ningú
i allò és
l'infern
pujat a la terra
la desolació
que hi ha
amb aquell paratge
t'explico una escena
ell és
al principi
no explico res
ell és
esclava
intentant
apartar una alambrada
esclava una punxa
i li fot un bon tall
a la mà
i acte seguit
al cap d'un moment
rellisca per una pendent
d'un cràter
i a repenjar la mà a terra
la fot a dintre
el cos
d'un mort
que està podrí
què penses?
hòstia
aquella ferida
tu
allò serà
el festival de la bactèria
sí, sí, clar
un mort
que està allà
amb el ventre
rebentat
i li fot la mà a dintre
sense voler
per això dic
que el film
és que mostra la guerra
amb tota la seva cruesa
i no es veu allò
com el
salvar els soldadors
Ryan
que rebint la cama
i un cap
no, no, no
no li cal
no cal
és la desolació
de la guerra
d'una manera
hòstia, doni-do
és que se'm
podria estar una hora
parlant del film
ja, ja, ja
sí, sí, sí
val molt la pena
jo crec que rejarà els Oscars
sí, jo crec que sí
té la cama
amb el prejudici
de l'irlandès
que crec que
també s'ho mereixia
ja
però
ostres
és que això
jo és que l'irlandès
estigui així
sí, sí, jo també
m'ho miro així de reull
sí, però aquesta
ostres, aquesta
clar
val la pena, no?
val molt la pena
jo la recomano
molt
doncs, bueno
doncs res
ens queden cinc minutets
faré un comentari
d'una pel·lícula
per mi fallida
ho sento
que en aquest cas
és la
aquesta càssoleta
cegada por la luz
i que res
evidentment
la banda sonora
és Bruce Springsteen
totes les cançons
segur que se salva
sí, això sí
com a mínim
s'ha de dir una cosa
a favor
de la pel·lícula
i és que
Bruce Springsteen
segur que està
a favor de la pel·lícula
mai millor dit
però surt
al final surt
però surt
als títols de crèdit
amb fotografies
amb la persona
és un cas real
sí
és d'un nano
que és paquistaní
que havia en un barri
d'aquests lundinecs
ja sabeu que
els paquistanís
i el drink digital
estan
prou ben organitzats
diners d'aquests espais
però encara hi ha així
molt tradicionalistes
sí, exacte
molt de la família
molt respecte als pares
sobretot el pare
perdona
la setmana que ve
parlaré del gran Torino
perquè
l'ha fet
molt bé
molt bé
genial
doncs això
el que dèiem
és una relació
molt de família
però sobretot
respecte al pare
més que a la mare
que aquí
segueix sabent
lògicament
estem parlant
d'una línia
de respecte
però interna
però és la imatge paternal
és la que sobretot
és un nano
que té unes dots
unes dots
vull dir
no musicals
sinó
d'escriure
és un poeta
és un poeta urbà
i té els trens
paquistanís
i té un amic
que és londinenc
el típic nano
bueno
una miqueta així
i estem
sí
i estem als anys 80
i alguna cosa
perquè la banda sonora
és brutal
perquè a mi em recorda
quan jo tenia
exactament això
quan teníem
bàsicament aquests
vint i pico d'anys
que si l'Evel Fortitude
que si Yahud
aquesta gent
una mica
l'època del tecno
d'aquella música
funky
que va sortir
en aquella època
i llavors
és la curiositat
de dir
es mou la gent
amb aquest àmbit musical
i de cop i volta
un amic
d'aquest nano
que també és pakistaní
li fa descobrir
Bruce Springsteen
mira
se li obre molt
exacte
i no per la qüestió
de dir
mira que guai
sinó
mira què diuen
les seves lletres
és un poeta urbà
com tu ets
aquest poeta
i clar
i llavors
se li obre la llum
és un concepte
així com molt metafòric
la pel·lícula
prometia
prometia
però se'n va avall
perquè dius
ostres
què
què més
tira
llavors
intenta ser clar
és el mateix director
no sé com es diu
la criatura
d'Slamdog Millionaire
ah
sí sí
Burinder
Chada
es diu
l'actor
no no no
el director
ho dic bé
no no no
tens raó
Milliat
era una altra
ai quina pel·lícula
era aquella
era una pel·lícula
també hindú
no però
doni igual
ja me'n recordaré
ja ho diré la setmana que ve
perquè ara
amb el temps
era una altra pel·lícula
famosa
hindú que va fer
i que tenia una mica
llavors
és una mica
el tema del musical
llavors intenta fer un musical
però no li acaba de sortir
perquè hi ha moments
en què sí que ell canta
i tal
però no
no hi ha l'encant
d'un musical
al darrere
el que a mi em crida l'atenció
és que la banda sonora
és ell cantant
és bàsicament
Bruce Springsteen
s'agafa música d'ell
no vol dir res
és a dir
sabem que a vegades
amb aquestes pel·lícules
quan hem vist
doncs
de Rocketman
no hi ha cap cançó
del Tom John
exceptuant l'última
cantar el protagonista
cantar el protagonista
és a dir
aquesta
el cedir
la seva veu
i la imatge
és complicat
sembla que ella està d'acord
clar
llavors ell
canvia la seva manera
de vestir
la seva manera
de fer
la seva manera
de ser
es revela
contra la família
que la família
no entén
com és possible
que aquesta criatura
pugui escriure
quan ha de fer
una feina
de profit
com a tal
i llavors
això és el que passa
que llavors
aquesta
sí
aquesta revelació
doncs
el porta en marxa
bé
no hi ha més
que explica
vull dir
ja em passen coses
secundàries
les cançons
de Bruce Springsteen
bàsicament és això
exacte
al final veiem les fotos
d'ell
realment és un cas real
al costat
de Bruce Springsteen
perquè es dedica
a perseguir-lo
ha vist tots els concerts
de Bruce Springsteen
pel món aquest home
i també ha triomfat
d'una manera relativa
amb el món de la literatura
per tant
no és un actor
un director
i un escriptor de masses
però és el que tenim
bé
es queda un minutet
deixarem escoltant
el Henry Hart
de Bruce Springsteen
i ens aconseguim
fins la setmana que ve
molt bé
adéu-siau
adéu
adéu-siau
adéu-siau