Música
Benvinguts a Babilònia, últim programa de la temporada
i com no penses d'una altra manera, estem tots plegats
perquè ja toca, no?, acomiadar-nos, justament.
Hola, tots junts.
Rosa, com estem?
Hola, molt bé.
Jaume.
Estic junts perquè no s'acabi això.
No s'acabi, no s'acabarà.
El primer i l'últim, exacte, no està perquè faig allò, no?
Nacho.
Què tal?
Tot bé?
Estic molt bé, sí.
David.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Això és molt modern.
Bona tarda, no?
Bona tarda.
Bé, doncs, bueno, acabem la temporada però que tornem, eh?
Al setembre, maïta a setembre, després de la diada.
Sí, no, no ens ha fet fora.
Home, hem negociat el contracte però amb molta, molta, amb molts més milions.
La renovació d'euros, tirar milions d'abraçades.
Sí, exacte, no?
I hem dit que sí que hi ha cap problema.
Som molt estimats aquí a Radio Desperts.
Sí, i tant.
L'audiència, l'audiència, bueno, o sea, suplevado.
Portem més anys que un calendari.
L'audiència ha decidit.
Ha decidit que ens quedem aquí.
Que ens quedem a la perrilla, a la graella, perdó.
Molt bé, doncs, avui tenim llibres, una sèrie i molt de cinema.
De llibres tenim, bueno, dos, un que és l'herència i l'altre que són els asquerosos.
Sí.
Foli.
Que el David ens ho explicarà també.
Jo ja t'he llegit però el David que ens ho expliqui, després jo faré algun apunt i ja està.
Sèries, Txernòbil.
Per tant, anem una miqueta, eh, l'últim dia.
Molt, molt, molt, sí, sí, sí.
El Jam has anat a veure Aladín, no hi ha res millor a la vida que veure Aladín de Will Smith.
Res millor que quan passa molt bé.
Exacte.
Bé, bé, bé.
Sí, i pel·lícules, bueno, de tot tipus.
Avui realment és que serà molt variat des de l'última d'Isabel Coixet, Elisa i Marcela, que jo l'he pogut veure.
Molt bé.
Molt bé, molt interessant.
La Rosa ha vist una cosa molt divertida que es diu Toc Toc, eh, que ja ens ho comentarà també.
El David també ens comentarà alguna pel·lícula que ha vist, eh.
També intentarem intentar veure, parlar, el blues de Bill Street i Border, intentaré fer un matxamarat dels meus.
Mira, te'n dic una que ja vaig veure.
Digues, quina parla?
The Wanderers.
Ah, The Wanderers. Ah, molt bé, molt bé.
Del Philip Kaufman.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Però parles The Wanderers, a veure, no la liemos.
The Wanderers.
Ah, The Wanderers. Vosaltres que deies el grup Wanderers?
No, no, The Wanderers, no aquella que va fer el...
El Tom Hanks.
El Tom Hanks, no, no, The Wanderers, que és el director, és el Philip Kaufman.
Vale, doncs ara ens ho explicaràs.
I és un nen...
No, no, no, no, no, és de bandes.
Molt bé.
Doncs tenim fins i tot un documental per aquí al mig, eh, que el Nacho ha vist Apolo 11.
Sí, sí, que em va recomendar aquí el David.
Sí, sí, jo no l'he pogut veure.
Com quasi vaig néixer quan l'home arribava a la lluna, doncs, bueno, fa gràcies per fer-se la gràcia.
Fa uns anys ara, no sé quants, fa uns anys d'aniversari, no?
De l'arribada de l'home a la lluna, doncs ho parlarem.
Quasi 50, no?
I 50 farà 50 anys.
O sigui, el dia 19 de juliol farà 50 anys.
Molt bé.
I el Tom Hanks parlà de la illa dels caps tallats, eh, també, de la Gina Davis, en company.
I...
Estava...
A René Harlin, no?
Tens de veure l'Alin.
Sí, sí, no, vull dir...
Dic, engeixarem ja fins a l'última.
El món de l'acció, no?
Vull dir, seguim endavant.
Bueno, doncs, el que diem, tenir moltes coses que parlar, per tant, repartim el temps com millor podem.
I comencem per l'Herència, Rosa.
Ah, començo, vinga.
Sí, sí, sí, comences tu.
L'Herència té un segon títol, eh, que és Les Tormentes d'Agosto.
Oh, sí.
Que romàntic.
És...
Bueno, sí, no, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
És senzillament situar-lo.
Sí que t'he sentit, eh, el títol, perquè és situar-lo a l'estiu, d'acord?
Sí.
A veure, sí que ho diré, que l'autor Josep de Botella, que és una persona que és dedicar al món dels viatges, d'acord?
Té una agència de viatges, una minorista, i, bueno, ha passat tota la vida organitzant viatges per a altres persones,
i venen viatges, i també ha viatjat tot el que ha pogut, d'acord?
I ara, doncs, li feia il·lusió fer aquest llibre, perquè ja, saps com vas de viatge, allò que agafes notes,
ai, doncs mira, quan pugui ja ho editaré i tal, doncs mira, doncs per un motiu X,
l'ho ha pogut editar ara, i, bueno, doncs l'he tingut l'ocasió de poder llegir-lo, no?
I dius, vale, doncs una persona que s'ha dedicat o que es dedica a vendre viatges i a fer feliç a la gent, no?
Perquè aquesta sí que és una professió maca, que fas feliç a la gent, home, clar.
Estàs venent, no hi ha il·lusions, i fets, i que ho consumes i que ho pots fer de debò, no?
Vale, doncs és una miqueta, a veure, és divertit, és divertit, perquè, clar, és una miqueta,
no el viatge ideal, però sí que allà hi ha diferents vivències, i com organitzes aquesta novel·la, no?
És el... el protagonista és un senyor que treballa en un banc, com un...
Que, bueno, fins ara no ha tingut cap problema, no s'ha plantejat mai el sentit de la seva vida,
ni si estava bé, ni si podia fer altres coses, i en canvi...
Bé, però era empleat de banca, eh, que no és igual, eh?
És igual, és el mateix.
Bé, avui dia no estan massa tranquils, eh?
No, ja, ja.
A totes aquestes reorganitzacions i funcions d'entitats financeres, tela, no?
Ja no és el que...
Que estan desapareixent.
Em refereixo que és normal que una persona que adquireix un lloc en un banc,
doncs es queda estabilitzat allà fins que se li acaba, clar, fins que...
Bé, sí, bueno, fins ara era així, eh, fins ara era així.
Bé, doncs, bueno, l'herència és perquè se li ha mort un tiet,
i llavors, en plan clau de misteri, ha de seguir unes pistes,
perquè des d'un primer moment no li diuen quina és l'herència d'aquest tiet.
No és un tio d'Amèrica, no, no, aquest és el més proper,
aquest havia s'havia dedicat a viatjar i a fer coses pel món
que ell tampoc no sabia ben bé què eren, i ara sí,
ara sí, amb aquest viatge que li fan fer seguint la pista,
d'una sèrie de pistes, no, com si fos una gincana,
ha d'anar pel món perseguint unes pistes fins que al final
ja li diuen quina és l'herència, no?
Una miqueta el missatge és que ell per si mateix pugui viure
i pugui tastar allò que el seu tiet li volia dir, no?
Ser un espèrit més lliure, dedicar-te també a ajudar els altres,
a fer altres coses en el món, no?
No tenir una vida tan organitzada i tan predeterminada, no?
S'intentar fer altres coses.
Llavors aquestes peripècies per diferents països, no,
com el Marroc, el Taormina, com es diu, a Itàlia.
Que maco, Taormina.
Sí, bueno, jo no he estat, però sí que és bo que ho heu.
Sicília.
Sicília, exacte, sí.
Per això ara estic posat.
Exacte, tu sí, de veritat, tu sí que has estat.
A Quènia, per exemple, també ha d'anar aquí a Gali,
després torna a Barcelona, després al final ja se'n va a Menorca,
bueno, i coneix personatges molt diferents, molt divertits,
per allà surt l'Àngel Colom, us en recordeu?
Sí.
Surt per allà al Marroc, també surt per allà un,
no és un marcià, és un capaxià,
que es diu Prot, us en recordeu?
Sí, notícies sense notícies segur.
Sí.
Doncs jo crec que la idea va per aquí també.
Mare de Déu, senyor.
Sí.
No, no, però és divertit, perquè això t'ajuda a quadrar molt
totes les aventures, no?
I bueno, i també una cosa molt curiosa
és que aquest senyor està molt acostumat amb el seu ordinador
i té un assistent, assistent personal, que es diu Sondra,
que és del mateix ordinador, d'acord?
Com ara, tant de moda que està en els altaveus, aquest de Beu, no?
Alexia, aquestes coses.
Alexia, tal, sí.
Doncs ell té quasi una relació no...
Física, però era bé.
Física, però té com una dependència molt d'aquesta senyora, d'aquest ordinador, no?
No, no, no.
Que es dedica molt a la vida, molt organitzada,
perquè aquest ordinador li fa tot a la...
I organitza tot, el taxi, el vol,
el que ha de mirar, qualsevol cosa,
ho té tot allà fet i mastegat.
Diguem-ne, això no és plan, no?
No necessita el robot, diria que...
Sí, d'entrada sí, però després ja veu que no.
Clar, és que tots aquests viatges,
tota aquesta peripècia es fa veure que, bueno,
que al final també necessita una relació
o relacions més humanes, no?
Ha de buscar també una germana que té,
que ell no ho sabia, una germanastra,
perquè era el seu pare, la seva mare l'havia tingut també.
Bueno, està bé, vull dir que...
Sí, sí, sí, sí que té allò...
Posa en coseta, però està molt bé, està divertida.
Molt bé, està divertida, mira.
Fantàstic.
Em fa gràcia, no?
Que algú sigui capaç de dir, bueno,
ara faig la novel·la i que la lleixin els altres també,
a veure, que n'opinin, que n'opinin.
És una bona idea, eh?
Que n'opinin.
Està molt bé.
Bueno, però recomanable llavors, no?
Sí, la veritat és que sí,
és molt amena, és molt divertida.
L'actura a l'estiu ja, no?
És una l'estiu a l'estiu total, sí.
Ja hem entrat amb la calor, no?
Clar que sí.
Encara el que volem és coses...
Ah, doncs que hem de terres, David.
Los Asquerosos, Santiago Lorenzo.
Sí.
Parla.
Uf, molt bé que vol.
Déu-n'hi-do aquest llibre.
Déu-n'hi-do, oi que sí?
Déu-n'hi-do.
Molt divertit.
Jo m'ho he passat molt bé.
Però teta.
Val, jo no sé.
Teta.
Com es diuen los...
Los Mochufla.
Los Mochufla.
Mochufla?
Sí.
Los Mochufles.
Que són els Asquerosos.
Sí, bueno, n'hi ha en altres.
Bueno, és una part dels Asquerosos, no?
Sí, sí, n'hi ha en els altres.
Ostres, doncs...
Aquest llibre ens parla de...
de la solitud humana,
però en el sentit que...
una solitud volguda,
autodescoberta
un paio que no està
situat en lloc del món
fins que per una circumstància
molt concreta es veu obligat
a estar sol
i descobreix que allò és la seva veritable
vocació, el fet d'estar
sol, sense que ningú li toque
els collons
parlant en plata
en un poble que es diu Zaraudiel
Zaraudiel
Zaraudiel, sí, sí
no sé si el nom és inventat o què
per allà a la castella profunda
ella ha de fugir
no ho explico tampoc
i gairebé en l'oposat
es conxorxa una mica
amb el seu oncle
que li donarà una mica de suport
una mica en forma remota
però ella ha de fugir
com logístic
un suport logístic
i ell va amb el cotxe
fins que el... jo què sé
fins aquí
vinga, doncs per aquí mateix
i veu una casa així
meia ruïda
i allà s'instal·la
enmig de la natura
també
un poblet d'aquests
tots abandonats
sí, abandonats
i allà està
si està un any
llavors surten els esquerosos
i doncs vivint allà
vivint i...
no es dutxa
no es dutxa
perquè arriba a la conclusió
que ve, que no
que es troba millor
sense dutxar-se
i que no fa olor
i no fa olor
i passes una fase
potser sí que vas més proper
i després ja tornes a estar més net
sí, una cosa així
sí, sí, sí
i ell
de tant en tant rep
una comanda del Lidl
que li envia el seu oncle
d'un poble proper
ah, el Lidl
del Lidl
li envia una comanda
però ja darrerament
amb el més bàsic
amb el més necessari
que ell no pugui ja
disposar
però té lògica
que sigui del Lidl
sí, sí
perquè a banda de menjar
tenen productes
potser pots comprar
no sé
altres elements
roba
i coses així
que hi pugui
en plan
clar, així
en plan
un magatzem variat
sí, sí, sí
clar, té coses
té coses ofertes
i comença ell també
a autoabestir-se
de productes
doncs
té un petit hortet
té cols
però sempre
amb la intenció
que no el descobreixin
o sigui
ell des de fora
la casa des de fora
és com si estigués allò
seguís
camuflada
deshabitada
sí, sí
ell no vol saber
que ell està allà
per si de cas
els avions
però no en fan gas
ni cas
val?
fins que un dia
ostres
veu que ve
a part que un cotxe
davant
la Joaquí
la Joaquí
i apareix
apareix
una dona
una dona
amb un comercial
que lloga
en la casa
del costat
no la seva
no la del costat
a les veïns
tindrà veïns
tindrà veïns
però uns veïns
és que la descripció
que fa
a les veïns
és brutal
jo n'hi he vist
des del segle d'or
sí
de la literatura castellana
diga-se
Quevedo
i Simi
una descripció
tan brutal
de l'estofa
de la baja estofa
del xonismo
però portat
a la màxima descripció
és acollonant
és un llenguatge
molt curiós
sí, sí, sí
és un pallo
quan descriu
és molt curiós
és un pallo
el problema
amb molta literatura
i ho estic compagint
amb un llibre
d'un amic
que suposo
que és un llibre novell
i que els novells
quan escriuen
i volen descriure
s'hi extenen
aquest pallo
et descriu
les situacions
però en poques paraules
i tu captes
tota la realitat
que et vol transmetre
és espectacular
la literatura
que fa saber aquest individu
és brutal
Santiago Lorenzo
és brutal
però aquest té
allò
pelat
i a edat
de fer llibres
sí, sí, sí
jo és el primer que lleixo
i m'he quedat
paradíssim de com
a pallo aquest
escriu
és que no ho he vist enlloc
porta uns quants
de llibres
no, no
ara ho intentaré descobrir més
però ostres
m'he quedat
i bé
i és tota la
bueno
és que a partir d'aquí
sí, sí, sí
fins a mi
llibre
és una mena
d'anar
anar pensant
una vida molt contemplativa
a partir que venen
els asquerosos
els motxufles
aquests
els que tots són els veïns
els veïns
i altra gent
també
també hi ha altres asquerosos
també hi ha altres asquerosos
també hi ha altres asquerosos
tot el que estava fugint
ell
se li col·loquen allà
sí, sí, sí, sí
però aquests a més a més
els hi posa una norçó
no mot
que és els motxufles
i és que l'escripció
que fa
és que
molts aspectes
d'aquesta descripció
tots
algun moment o altre
l'hem pensat
d'alguna persona
és el dominguero
el dominguero típic
allò
ruïdoso
el cunyadismo
exacte
els nens que van investigar les cases
i tirant pedres
i trenquen vidres
com es diuen aquests
els morancos
no són?
sí, sí, sí
un poc
que fan una invitació
així d'aquestes coses
sí, coses així
Joshua sube per arriba
però és que després
a partir d'un moment
ell té una venjança
que només descriu
només llegir
dius
adios mio
adios mio
com acabarà això
com acabarà això
perquè és que
està molt ben petit
és que dius
hòstia Pedri
s'ha de ser
i perdoneu
cabron
per fer tot
el que li passa pel cap
la trajectòria d'ell
ella és una persona
que saps el típic manetes
que és molt manetes
amb les coses
però que en realitat
a la vida
no ha transformat
això
en una educació
arreglada
no, no
en un ofici
no
a ell sempre
li agrada desmuntar coses
és molt autodidacte
però en canvi
ell es dedicava
a treballar
en un call center
d'aquests
de tanent trucades
i ja està
o sigui que
no potenciava
la seva habilitat
en el seu ofici
però en canvi
aquí
quan es tracta
diguem-ho així
de venjar-se
o de foragitar
qui ell vol foragitar
doncs allà
allò agafa la seva màxima
potència
i dius
ostres
és una cosa
és que t'ho juro
és per tonar-se
i és curtet
són 200 pàgines
d'arriba
val la pena
i té un llenguatge
molt peculiar
molt culte
i molt peculiar
val la pena
jo és dels millors llibres
que puc dir
que m'he llegit
d'on ha nascut
aquest senyor
doncs no me'n recordo
ara
al final posa la seva biografia
però no ho sé
el que sí que us dic
és que aquest llibre
va ser la sorpresa
de Sant Jordi
va ser el primer
o el segon
en castellà
més venut
no m'hi he equivocat
va ser una sorpresa
va ser
i es veu que
no s'esperava
i la gent que la ha llegit
tothom
diu meravelles
és veritat
és que aquí tenim dos
i jo estic encantat
de la vida
amb el llibre
s'ha creu haver-me'l llegit
perquè ara us ho tratàvem
i ara què passa
jo només voldria saber
una cosa
se'n surt al final
o què?
bueno
bueno
bueno
no
no
a veure
per un costat sí
per un altre no
tampoc
clar
és que hi ha una cosa
però sí
hi ha una part positiva
i una part
bueno
però el llibre té lèxit
que té
pel llenguatge
pel llenguatge
que té
perquè és que
és com la descripció
del Buscó enllamada
Don Pablo
no sé si em recordeu
que
la gràcia que té
és tal com ho descriu
clar
doncs aquí passa el mateix
sí sí
en un altre nivell
però molt bé
jo ho escriguis
és que no tindria
ni una miliónésima part de gràcia
impossible
no no no
és que és una passada
és conèixer molt bé
el llenguatge
molt concret
és una cosa molt determinada
una passada
m'he fet fan
molt bé
fantàstic
jo també
en buscarem més
en buscarem més
ja s'ha escrit moltes coses
ja veus
ja veus
el que m'he fet
molt bé
doncs Nacho
ens anem a Txernòbil
ens anem a Txernòbil
poca gent eh
no sé si posarà el contador
a veure
bueno
sí sí
no no
ella dirà
aquest
el farà
o no el farà
si ho faré
sí
ai ai ai
no t'ho hem de encontrar
allò cinc minuts
no t'ho hem de encontrar
home no
tampoc cal
home
són
són
en aquests moments
ah
clar
la valletivitat
la valletivitat
això
això s'hi va
per ambientar-vos una miqueta
com estem
sí sí sí
el contador Geiger
bueno pues
amb aquesta introducció
doncs parlarem d'una
quina por
això és una satura
ui
ja rai d'activitat
aquí dintre eh
fugim
bueno
doncs
parlem d'una miniserie
feta per aquesta divisió
de la HBO
que es diu
HBO miniseries
tal com es diu
que ha fet
petites meravelles
com Waco
va fer
Wild Wild West
bueno pues
aquesta
sèrie de
cinc episodis
una hora
això no soc
no
això és fora
això és
ha arribat d'allà
ha arribat d'allà
sí sí
és que és parets
bueno
una sèrie
que tothom parla
s'ha posat
molt de moda
ha tingut molta audiència
d'aquelles que no s'esperava
perquè la van treure just després
de Juego de Tronos
i es veu que
va tenir
una
una important
acollida
molt ben feta
està feta sota el prisma
de
diguem d'aquí
un informe oficial
del que va passar
que es va presentar
a la
organització
de l'energia atòmica
sí
que és una mica
l'informe oficial
després està l'informe oficial
de
les autoritats soviètiques
que bueno
i després hi ha un informe
extraoficial
que va fer
una sèrie de científics
russos
en què van explicar
veritablement
el que va passar
és l'història no oficial
però que al final
s'ha transformat
en la història
acceptada
diguem-ne
no
perquè
si com l'organització
de l'energia atòmica
i els altres
doncs bueno
no
no anàvem
pel
pel mateix
lloc
diguem-ne
aquí explica
el que va passar
i per què va passar
que hi ha un
bueno
hi ha tota una sèrie
de motius
de falta de manteniment
i de coses
que es van fer
que no s'havien
d'haver fet
i això es va tapar
la Unió Soviica
ho va tapar
i al final
aquests científics
que eren russos
i amb el perill
que tenia
d'explicar-ho això
ho van explicar
per l'amor a la veritat
diguem-ne
llavors
és una sèrie
bastant terrorífica
un estil
de la que vam fer
del terror
diguem-ne
molt ambiental
aprofitant
clar
aquesta potència
que té
una catàstrofe nuclear
de la
magnitud
i
això
si fiquen
en l'inconsent col·lectiu
que va ser
la de Txernòbil
diguem-ne
amb tota
la radioactivitat
els liquidadors
el perill
que això
fos una explosió atòmica
i llavors
la gent
que
venia als hospitals
els hospitals russos
allò i tal
els primers efectes
de la radiació
també
segueix una mica
personatges reals
víctimes
una dona
d'un bomber
que van allà
les primeres
hores
perquè al principi
hi havia un incendi
només
al principi només
hi havia un incendi
hi havia un incendi
a la central
llavors
quan van arribant allà
van començar
a donar-se a compte
que havia esclatat
tota la part superior
del reactor
i el reactor
estava al descobert
o sigui
estava sortint allà
el que sortia
no només era foc
estava calant foc
el grafito
i coses que no havien
per allà
que estava calant foc
però a més
estava sortint
la reactivitat
d'una manera brutal
doncs
tot això
també sobre el punt de vista
ja tota científica
aquest
i d'un
membre del
Politburó
un important
comissari polític
que van allà
en poder
i tal
i que es va posar
també una mica
de costat
de la veritat
sempre estava
una mica
clar
l'estabilitat
de la nomenclatura
soviètica
no podia fer
tampoc
podia sortir-se
molt
d'allà
amb la KGB
controlant-los
en tot moment
però també
aquests personatges
i una científica
que és una mica
la representant
aquesta científica
és la que fa
la Emily Watson
són altres coneguts
és molt intuïtiva
aquesta pava
sí
hi he vist
dos capítols
però molt intuïtiva
aquesta dona
diu que representa
que aquesta persona
no existia
així com
el protagonista
el científic protagonista
sí que va existir
amb nom i cognoms
i surten al final
de la sèrie
el comissari polític
també
aquesta diu
que és com un símbol
de tota la resta
de científics
que van estar investigant
també
que van ajudar
a que aquesta
veritat
sortís a la llum
perquè hi ha un
que va donar la cara
que va ser
el protagonista
però la resta
la van ajudar
una miqueta
i per no posar-los a tots
ella és com una espècie
de representació
ella és com si fos la veritat
és una figura simbòlica
més a més
sí però
la dona aquesta
ho intueix tot
sense estar allà
sí però al final
és com una figura
una mica simbòlica
han buscat
perquè al final
ella li parla
amb ell
i li explica
i li diu
has de dir-ho
has de dir-ho
perquè tal
perquè és per la veritat
és com si fos ella mateixa
la veritat
que li diu
tu m'has d'honrar
m'has de sacar
a la luz
i al final
escenes bastant terrorífiques
a més a més
rodaran escenaris naturals
perquè
hi havia una central
que era
a Bessona
de Txernòbia
a Txernòbia
no es pot anar
evidentment
hi ha quarantena
però hi ha una central
Bessona
que és
Innalina
exacte
llavors
les feien igual
i aquesta estava tancada
després la van tancar
per obsolescència
i han rodat allà
i és molt semblant
tu estàs allà
veus escenaris
d'una central nuclear
com estava fet a Caldu
perquè aquelles centrales
estaven allò
rotllo soviètic
llavors quan passen
pels passadissos
amb el foc
amb la radiació
és un ambient
claustrofòbic
és un ambient
bastant terrorífic
quan arriben tot
tot a tot
és com molt terrorífic
molt quotidiol
al mateix temps
perquè ells estan allà
lidiant
amb aquella cosa
tan terrible
d'una manera
molt professional
intentant buscar solucions
i tal
però també
bastant terrorífic
llavors
molt recomanable
4 o 5 escenes
puntuals
molt bones
de coses
que van passant allà
que no te les imagines
tot i que
ja t'has documentat
una mica
i tal
però això
que anaven entrant
això ho expliquem
en un moment només
anaven entrant
els liquidadors
hi havia un moment
que havien de fer
una cosa
de treure la mona
llavors anaven entrant
i no podien estar
més que un minut i mig
llavors anaven
i entraven
venga
ja
entraven
començaven a fer
el que havien de fer
i sonava una cinta
i sortien d'allà
i entraven uns altres
perquè era l'única manera
de fer-ho
al final
perquè van dir
volien posar robots
allà per treure tal i qual
els robots es funien
hi havia un robot d'alemà
i això no sé què
va por culo el robot
però en un moment
al final
un diu
hauran de ser robots humanos
llavors
és quan entran
els liquidadors
aquests
que eren no sé si quants
una passada de gent
allà
l'Uasqui va haver
molts voluntaris
sí
bueno
hi havia alguns
que eren mig voluntaris
els militars
no eren voluntaris
els miners
la figura
que era el miner
que es posen allò
amb pelotes
és curiós
hi ha tota una sèrie
d'escenes molt icòniques
molt ben rodades
que et quedes
4 o 5 escenes
actuacions
surten
és l'Emily Watson
sabeu la protagonista
aquesta de Breaking the Waves
Estela Nescargar
és gent bona
el protagonista
del terror
que és un actor
anglès
que es diu
com Faris
o Faris
o alguna cosa així
que també és bastant bon actor
diguem-ne
que es va a veure
un dels capitans del terror
aquesta sèrie
són gent bona tota
hi ha bones actuacions
bon guió
episodis d'una hora
escenaris naturals
i tal
bastant terrorífica
i bastant fidel
a dir la veritat
del que va a passar
i t'explica
exactament
el que va a passar
i és bastant
bastant
bastant interessant
que has vist
tots els capítols
resumir una mica
resumir va ser
una barreja
del que seria
la idosincràsia
soviètica
de falta de manteniment
d'algunes coses
i de fer uns procediments
una mica arriscats
perquè ells
estaven fent una prova
i per temes burocràtics
per temes també
de gent
que volia
quedar bé
amb les altes esferes
i que tenia una carrera personal
que estava en joc
i que si feien això
i ho feien bé
la seva carrera
anava cap endavant
van sacrificar
moltes coses
van sacrificar
molts temes de seguretat
i al final
es va donar la tormenta perfecta
diguem-ne
per explicar-ho
es va donar
això que sempre
vaig dir
per què ha passat això
que som informàtics
ja veiem
per què hi ha hagut aquest desastre
i s'ha trencat tot
hosta perquè va passar això
va passar això
i a més a més
va passar això
que nosaltres diem
un cúmul de circuits
sort que nosaltres
això tractem amb màquines
i bueno
si al final no es connecta
però quan tractes
amb una central nuclear
és més fumut
és més fumut
i el que va passar
és el que va passar
per tant
molt molt recomanable
molt recomanable
molt bé
fantàstic
molt bé
doncs la veurem aquest estiu
a veure si pot ser
si tinguem més temps
5 episodis
5 episodis d'una hora
ah molt bé
doncs tampoc és tan llarg
que val la pena
és una cosa pim pam pum
una setmaneta
o si vols si t'engresques
una tarda
una tarda
o si et poses allà
vas veient
una gripeta
una gripeta ja
molt bé
fins que arribi la nit
després de la migdiada
fins que arribi la nit
ja que pots sortir de casa
a veure
Txernòbil
Jaume
comencem al cinema
sí
a la 20
a la 20
sí
bé ja ho sabeu
aquesta és una pel·lícula
que la vam fer
quan jo era petit
o així
sí
no
no
no
ja anaves amb l'estor
no
a la 20
anys 90
no era 90
sí dos anys 90
o així
no
amb personatges reals
no
amb actors
sí
probablement
hi havia alguna cosa
vinculada
al cinema clàssic
però
de persones humanes
o sortia
l'al·línio
d'això
i tal
però ara
la que està ara
és de dibuixos
o és de persones
de personatges
l'adron de Bagdad
tot allò
però això
és una cosa
de l'actor
no sé com se diu
sona això
sí
com es diu
tu devies veure
l'Iguabà
i els 40 lladres
exacte
l'adron de Bagdad
tot això
sabut
totes aquestes
històries
són de les mil i una nits
exacte
també
per això que hi ha moltes opcions
bueno
què tal la dint
de Will Smith
un amic meu
que la van a veure
abans que jo
va dir
és com si fos
Bollywood
ja
aquesta sensació
de
tot daurats
tot és
una festassa
impressionant
perquè viuen
amb reis
i
sultans d'aquests
i bueno
una cosa
i evidentment
hi ha el dolent i el bo
això no
no falla
el dolent
que no
no s'hi pot acostar
mai a la làmpara
i el bo
que sempre és
que és un
és un pícar
no
o sigui
però
realment
és una pel·lícula
tan ben feta
bueno
una mica
el que estaveu explicant ara
esclar
és una altra cosa
però el que estaveu explicant ara
és que hi ha un ofici avui
que dius
carai
davant d'aquesta
és que
molts calés
és que
amb una pantallasa
que ho vaig veure
si això falla avui en dia
amb la de calés que fiquen
clar
home
el talent
bueno
ja veurem
però
la pel·lícula
és una pel·lícula
comercial
comercials americanes
la pel·lícula
és senzilla
m'ha servir per veure
les meves netes
com reaccionaven
perquè estan ja molt atrapades
en tot el que és
la modernitat aquesta
que si dibuixen el mòbil
que si jo què sé
clar
sempre juguen
aquestes coses
tio
van quedar allà
sí van quedar
home menos mal
i fins i tot
s'agafaven
però no tenen 14 anys
que vegis que els nens són nens
que són 14 anys
i que encara s'espanten al cinema
jo això ho vaig veure
amb l'exorcista
l'exorcista
van veure una edició
de no sé què i tal
hi havia uns nens allà
molt petits
de 10 anys
que fan aquests nens aquí
i estaven després
allà
allà amagats
darrere
i cagaos perdidos
però i que fan aquests nens
és l'exorcista
clar
en l'exorcista
oblidats de tot
vaja
i és llargota
dura un parell d'hores
ben bé
bé
vull dir
una pel·lícula
alimentícia
és que es diuen
aquestes pel·lícules comercials
que van fent
i això és el que ens ve
actualment
més d'amèrica
ja s'ha acabat
els webbusters
exacte
i la sèrie ha estat bé
sembla que la guerra
de les galàxies
n'hi ha una més
Déu meu
ja passo
veus
jo passo
esclar
i tu passes
i passa molta gent
llavors
que crema no
Xernòbil
Xernòbil és molta qualitat
es val la pena
és un breaking bad
en petit
exacte
si voleu una cosa friqui
sabeu una pel·lícula
que es va fer d'Aladín
que es deia
Aladín no
en el 86
i la protagonitzada
va a Despenser
bona
mare de Déu Senyor
que sortia de la làmpara
no?
no, sortia
segur que
que ho arreglava
tot a la seva manera
no?
aquí és el
Bill Smith
el que surt
i tal
bé
se'ns va morir
ara aquesta setmana
també el senyor
Franco Cifarelli
realitzador
de la Bohème
de
un seguit de pel·lícules
Jaume
el Hamlet
el famós Hamlet
de l'any 90
de Mel Gibson
és la pel·lícula
que és més famosa
la que jo tenia referència
també
però ens refereixo
però a la próxima
fin de Messebas
és veritat
que ho estem mirant
però que aquesta Hamlet
Amor sin fin
Ah sí
Endless love
Ai
Podíeu posar la cançó
Ho podies fer
bé doncs
aquest senyor
va néixer
amb el senyor
Visconti
és el que el va
diríem
el va recollir
i devia fer de tot allà
i bueno
va dir
ja m'hi fixo
com ho fas
i no va arribar
ni molt menys
no, no, no
ni pensar
però era molt resolutiu
jo a Hamlet
recordo
és un dels millors Hamlets
que he vist
i a Mel Gibson
de les millors vegades
que l'he vist en ma vida
evidentment
Home, és Romeo i Julieta
també
Romeo i Julieta
però clar
i el Romeo i Julieta
de l'Olivia
no sé què
ara me'n recordo
no me'n recordo tampoc
Olivia Hassel
sí
m'ha impactat
aquest film
aquest em sembla
que no l'hi he vist
i Amor sin fin també
Amor sin fin
sí
Amor sin fin
és una cosa
oixentera
de principis d'oixenta
sí, sí, sí
96 anys tenia aquest senyor
o sigui
96
o sigui
que Déu n'hi do
molt bé
un segon
i ja que estem
recordem també
la mort de Giovanni Serrador
sí
fa també
una setmaneta
i tal
el gran monstre
diguem
de la televisió
de la comunicació
era un, dos, tres
mític
i bueno
i altres
que passava amb molta por
jo recordo
que les passava canutes
però jo les veia
jo ja no
i a banda
a banda del cinema
que s'ha mort
Laura Almerich
ah
és veritat
la que va inspirar
la cançó Laura
Lluís Llach
és veritat
que m'ho has comentat
l'altre dia
ai ostres
com estic jo avui
bueno
ara farem
ara farem cosetes
ara posarem cosetes
mentre passem
de les pel·lícules
posaré trossets de cançons
que hem parlat
digues
i ara res
vull dir
només fer un
un esment
de l'Albert Serra
que és
segons el Jordi Mayoral
un radical
i lliure
eh
i tu ja estàs d'acord
és una cosa
diu
allà en la història
hem tingut grans creadors
arquitectes
escriptors
cineastes
músics
fotògrafs
sense cap mena de dubte
són aquells
que han tornat a imaginar
que han apel·lat
a la originalitat
i que han trencat
amb el fil narratiu existent
creant així
noves tradicions
aquests creadors
estan capaços
d'impugnar
el règim
estambler
sortir del cofoïsme
reprendre una embranzida cultural
i generar-nos molts
quantes vegades
ho haurem escoltat
això
mare meva
ara
però m'ha fet gràcia
que ho feia
que ho escrivís
i dic
vinga
però jo us ho heu de veure
l'amor de Lluís XVI
això s'ha de veure
un cop a la vida
posar-te nerviós
de veure què passa allà
vull dir
perquè és que la càmera
no la mou
ni la de 4
i llavors
dius
bueno és què
què hem de fer ara
deixar la càmera quieta
vull dir
és allò del cinema
dels inicis
vull dir
càmera quieta
ja està
muntatge
anem amb un ritme
ara el ritme és lent
fins avorriment
el ritme és més ràpid
però és que és un
és un
et toca la pera
tu no creus que
però fa molt bé
és una cosa
exacte
tu no creus que
el que ens està dient
és que som uns avorrits
doncs sí
és que sí
i que estem acostumats
a anar sempre
divertint
exacte
descontrolats
vull dir
el tempo
el tempo es pot frenar
i ell ho fa molt bé
i ho fa d'una manera
magnífica
és això
jo també em costa
sí
sí
no és allò que dius
però bueno
és una raresa
que s'ha de veure
sí
ja veurem
seguim parlant de cinema
ara posarem un trosset de Laura
de Lluís Llach
i posarem l'Endless Love
que és una cosa
que a mi em frapa
però mira
de fons posarem
ara una cançoneta
amb una musiqueta
d'una pel·lícula
que a mi m'ha encantat
que es diu
Elice Marcela
que estava
a la Berlinale
que va ser presentada
a la Berlinale
una pel·lícula
d'Isabel Coixet
per supòs de Netflix
dius
ai dius mio quina por
però realment
és una pel·lícula
que és la primera història
d'amor
és a dir
de dues dones
que es casen
vull dir
a l'estat espanyol
és a dir
justament l'any 1901
hi ha una sèrie d'elements
a Galícia
sabent que són dues dones
dues mestres
són dues dones
sí, sí
ja, ja
però una fa veure
que no
exacte
és a dir
la Natalia
ho ha de dissimular
per poder casar-se
clar
perquè no estava permès
el matrimonio
no, no, òbviament
Natalia de Molina
i Gràcia
no me'n recordo ara
aquesta noia
que ho fa molt bé
la Greta Fernández
que és catalana
la filla del
Jordi Fernández
exacte
no, del
el Rick
ai
bueno
sí, ja apareixerà
el nom
doncs bueno
és el que diem
com deia
la Rosesta Ambientada
i en un poble
perdut allò
de Galícia
amb el qual
és una noia
que coneix
amb una altra
amb un col·le
d'allà
i que ja són
evidentment
noies ja adolescents
i que
veuen que hi ha
alguna cosa
és una cosa
que no acaben
d'entendre
en un principi
però hi ha un amor
hi ha un element
que evidentment
és prohibidíssim
estem parlant
de l'any 1890
llargs
i a partir d'aquí
hi ha una sèrie
d'elements
que porta això
porta una relació
claríssima
evident
tancada
en un moment
determinat
i que després
doncs
elles faran de professores
cadascú
amb el seu
moment determinat
hi ha un temps
de separació
d'uns anys
es tornen a retrobar
i pren una decisió
i la decisió
és que es volen casar
a banda
compartir
aquesta intimitat
perquè exteriorment
això està mal vist
i més
amb aquests pobles
no teneu-vos
si no s'estimen
es casen
i nosaltres també
exacte
i llavors
sí que es produeix
un canvi físic
en una d'elles
a partir d'aquí
físic
simplement
extern
no estem parlant
ni molt menys
però en aquella època
era impossible
de vestimenta
clar
de vestimenta
i tal
i bueno
hi ha una cosa
no curiosa
sinó
a veure
curiosa
però a veure
la Natalia de Molina
que és la que fa
el paper més masculí
en aquest cas
quan torna
clar
és vestiment
com un home
el cabell curt
i porta bigoti
però porta un bigotet
d'aquest bigotet
de quan
el borrissol
exacte
quan les noies
no es treuen el bigot
i es deixen créixer
doncs apareix un borrissol negre
i tal
i doncs el porta
és suficient
com per que doni
aquesta sensació
i a partir d'aquí
tot el que passarà
evidentment
es produirà
una enganyifa
perquè ell
en comptes de dir-se
Marcela
es digui Mario
per una sèrie de qüestions
ell diu que ha parat els papers
que no sé què
que venia d'un orfenat
i tal
es produeix aquesta boda
i a partir d'aquí
doncs
passen coses
i a partir d'aquí
no anirem més cap enllà
és a dir
es produeix una sèrie
d'intervinculacions
i tal
pel·lícula en blanc i negre
Isabel Coixet
amb un ritme exquisit
té unes imatges d'interior
meravelloses
utilitza
amb aquest blanc i negre
utilitza moltíssim
el que seria
elements del cinema
mut
és a dir
com els famosos caixers
aquests caixers
que són en gradació
és a dir
que es van tancant
fins a que perd
la imatge
sensacions com
de la pel·lícula
malmesa
allò que de cop i volta
la pel·lícula es frena
i de cop i volta
apareix
el que serien
les taques
de la cel·luloide
com si s'hagués mig cremat
llavors
torna a arrencar
exacte
per tant té
però és una pel·lícula
absolutament encantadora
elles ho fan
perfectament bé
les escenes
diríem
com a tal
de llit
és a dir
les escenes
de la seva relació
és d'una naturalitat
excel·lent
és a dir
i jo crec
que és creïble
com ho coneixes
això
no
no
jo ho coneixi
el món del lesbianisme
no ho coneixo
se me faltaria
no
però és veritat
hi ha una sensació
de naturalitat
no però suposo que és per tant
en relació
amb les dues pel·lícules
ja t'hi entenc
clar
i és allò que dius
ostres
ho fan molt bé
igual que
abans li deia el Jaume
el Call by Your Name
jo no em vaig treure res
d'aquesta relació
entre aquests dos nanos
em semblava freda
poc
vull dir
no semblava
exacte
no hi havia química
en canvi aquí hi ha química
i això és molt important
també hem parlat
que aquí
ens va descobrir
una barbaritat
en aquest sentit
va ser el Fasbinder
clar
exacte
també n'hem parlat
el Fasbinder
és immens
amb la seva manera de fer
com barrejava
tots els conceptes
però ja hi havia molts temes
a la vegada
molt a la vegada
aquí és una cosa
és quan una pel·lícula
és rica
sí, sí, sí
aquí en aquest cas
és una pel·lícula
que té un tuf
així com
diríem això
no deixa de ser històrica
perquè és una situació real
és autèntica
és història autèntica
i al final veus la foto
és la foto de boda
és increïble
és a dir
la noia que fa de noi
és que realment sembla un noi
és a dir
per la manera de
diguem de
per l'aperiència
sí, sí, per l'aperiència
bueno, molt recomanable
sincerament
val la pena
són dues horetes
però bueno
és que de saber el coixet
ja sabem com funciona
amb aquesta línia
i molt bé
molt bé
molt recomanable
Rosa
toc toc
perdona
un moment
aigua
hi ha hagut un moment
momento aigua
silenci
ja està
toc toc
home, molt diferent
una pel·lícula divertida
fresca
exagerada
no, dispara-toda no
com l'aigua
no, no, jo crec que
de fet
m'ho va recomanar
una persona
una amiga
que a la seva feina
treballa amb un senyor
que té un problema
també així
de tipus
de comportament
jo també
sí
a veure
toc toc
toc
vol dir
trastorn
obsessiu compulsiu
sí
o sigui
això està diagnosticat
i està estudiat
i és cert
no
llavors
mira
la
la història
o la gràcia
està en què es troben
a la consulta
o la suposada consulta
d'un psicòleg
o psiquiatra
molt prestigiós
doncs
diverses persones
que totes elles
pateixen d'aquest trastorn
cadascuna
és diferent
i a la típica
com deia abans
el Cesco
la senyora
que això és la Rossi de Palma
que ho fan
és que ho fan tot genial
és genial
perquè a més
és molt creïble
de debò que és creïble
és que això passa
però és treure'l i fer-lo
precisament
en aquestes situacions
que pot arribar
encoixants
perquè la persona
ja veu que no és
a veure, normal
que és normal
Déu meu
en aquest món
que és normal
però que no és tan habitual
la persona típica
que abans de sortir de casa
ha de tocar
20 vegades
comprovar
si ha tancat el gas
l'aigua
la llum
si ha deixat
alguna espelmeta
perquè té un santet
allà
i les deixen
les espelmetes
posadetes
no es torna
assegure-se que ha pagat
aquelles espelmetes
si ha tancat amb clau
si no ha tancat amb clau
si ha tancat la finestra
si no ha tancat la finestra
és que llavors
no acaba de sortir mai
al carrer
ha arribat a tal joc
les seves amigues
ja no l'esperen
però sí que arriba
al final
bé
aquest és un cas
però que és
insisteixo
és divertida
perquè clar
és no si de palma
i dios jolín
però que és
és una mica
angoixant
en aquest punt de vista
després n'hi ha una altra dona
que té el trastorn
de rentar-se les mans
o sigui
no pot tocar ningú
perquè té una obsessió
amb els germans
i amb les bactèries
a més treballar en un laboratori
d'analista
doncs clar
com que no
i s'està rentant les mans
contínuament
clar
llavors la situació
és divertida
perquè és que tu ja ho veus
com que ja saps
quin trastorn té
així que veus
que arriba qualsevol persona
i la toca
doncs ja està
o li toca el cap
doncs ja està
que parlava
una altra vegada
i la pobra
que té ja les mans
que se li estan desfent
ja de tant rentar-se
o l'altra
el Paco León
que és un taxista
que té l'obsessió
de comptar-ho tot
tot
clar
va conduint
i suma
les matrículats
dels cotxes
quants tipus de cotxes
quantes marques
porta durant el dia
però no el dia
durant la setmana
durant el mes
durant els anys
clar
els passagers
estan ja agobiats
és aquest tio
que li passa
no?
i així que poden
baixar del taxi
també
i l'altre
el de les rajoles
el de les rajoles
és que no pot trepitjar
una línia recta
no pot trepitjar
no pot trepitjar
llavors clar
si tens un espai
imagina't
que tens moltes ratlles
com ho fa
no?
o que són baldoses petitones
o si no pot
és que no pot
és una mica com el Jack Nicholson
a millor impossible
eh?
doncs aquesta idea
però
aquí ho acumulava tot
em sembla
aquí ho acumulava tot
o des de la noia
que també repeteix
dues vegades les coses
des que va morir
el seu pare
em penso que
hauria passat un fet així
molt important
i llavors repeteix tot
no només una paraula
no
la frase sencera
o tota l'explicació
que ha fet
ho torna a repetir
sencera però
sense equivocar-se
igual eh
tal qual
és una passada
ho té
és una cosa
i estem tots allà
i després hi ha un altre
també un altre senyor
que té accent argentí
aquest no me'n recordo
què li passava
sí
aquest li passa
que diu paraulotes
ah sí
i es fica amb la gent
de manera compulsiva
i no pot evitar
o sigui ell no és
perquè és un senyor
molt educat
és molt polit
Toret
però té Toret
sí sí sí
això molt bé
a més aquest senyor
com que porta tant de temps
amb aquesta malaltia
amb aquest trastorn
síndrome de Toret
és allò
el de Quim Monzo
ah vale
no llavors
és un espèrger
potser
no Toret
és això que diu ella
que és paraulotes
crec que sí que va dir
els tics són
també tenen tics
sí sí sí
clar perquè si té tics
però quan comencen
comencen els tics
llavors comença a dir paraulotes
la conxa
de no sé què
la conxa de tu madre
tant ho diu
és la conxa de tu madre
sí sí
sí sí
no se sap
vull dir que no controla
el que diu
i aquest senyor
clar com que porta
tants anys
amb aquest patiment
doncs clar
ha consultat molts metges
s'ha consultat
ell mateix ja sap
descriure molts
dels símptomes
i quan arriba un altre pacient
diu
este tiene no sé què
clar perquè el pobre ja
diu
però el meu no té
no el meu no té solució
no el meu no té solució
i bueno
estan tots a la sala d'espera
esperant que arribi
el psiquiatre
o el psicòleg
és bo que al final
els havien citat
a tots a la mateixa hora
però
ha tingut un problema
amb el vol
perquè hi ha una eminència
i passa a consultar
a tots els països del món
igual venia d'Amsterdam
que de Londres
que el dia segon
se n'anava
jo què sé
a París
i només
amb una visita sola
es veu que els cura
això diuen
i una miqueta
és que si la voleu veure
de debò que la recomano molt
no explico com acaba
però la situació és aquesta
és molt divertida
tots allà
cadascú amb lo seu
a intentar conviure
aquella estona
que estan esperant
intentar conviure
amb aquestes torres
és una molt bona comèdia
la dirigeix
és l'Emilio Lázaro
és aquella?
la director
el Vicente Villanueva
és una adaptació
d'una obra teatral
que va ser molt famosa
a França
d'un humorista
que es diu
Logan
Bafi
i la que us dic
els actors
a la part de la Ròsia de Palma
i el Paco León
que ja ha mencionat
està l'Alexandra Jiménez
la Carolina La Pausa
la Diane Lastra
és aquest que no pot repitjar
la Imma Cuevas
i Òscar Martínez
és aquest senyor
aquest pacient
que és
doncs això
que diu que està posat
sí o uruguai
o sí
a mi de tota manera
de debò que és molt
pasos-ne una estona
sí
no, no
jo també l'he vist
i també per ells
veus que també
a ells els ajuda molt
al final
sí
no
aquesta situació d'allament
també que tenen
perquè això és un patiment
a l'hora de trobar parella
a l'hora de compartir
amb altres persones
tal com és la pel·ligua
que vull dir
que ja has fet bé
de no explicar el final
penso que quan arribes al final
dius
home, què passa aquí ara
però bé
jo el que volia
el que volia dir
és que quan es va fer
Campiones
també és molt divertida
sí, però
i també estem parlant
de persones
amb dificultats
jo sempre he tingut dubte
que això sigui
la manera de fer
no ho sé
sempre he tingut dubte
potser
jo crec que és
està tractat amb molt de respecte
ja, no
sí, sí
i és una manera d'apropar
també, no
d'apropar
i d'intentar normalitzar
aquesta situació
i que es parli
i que es vegi
i que bueno
no passa res
que sí, que sí
però que
sempre m'he quedat així
una mica
com que conec
a diferents
persones
que tenen
alguna d'aquestes coses
no, doncs
no sé
sempre m'he quedat
una mica així
i com que els escolto molt
perquè
estic a la ràdio
amb ells
i tal
doncs
no es produeix
això
que
de que
faci riure
vull dir
es produeix
més aviat
entendre'ls
interpretar-los
treure'ls-hi
la foscor
això sí
però
les pel·lícules
aquestes
a mi sempre
em deixen
una mica
no sé
perquè és pel·lícula
no és un documental
és pel·lícula
és una de la ficció
escoltem
de fons
Endless Love
de la pel·lícula
Amor sin Fin
això és
la Nellal Richie
i Diana Ross
que és la cançó
dolça
és una de les ballades
més dolces
als 80
i bueno
és el que hi ha
les lentes
les lentes
les lentes
allò
arrimar cebolleta
és d'ell
el de los asquerosos
sí no
arrimar la cebolleta
bueno
és una cançó preciosa
la coneixeu
no
la coneixeu
no
emballat
emballat
emballat
és que en aquell moment
en aquella época
si no arribase
per la lenta
sí no
no
malament rai
ja que estem
romàntics
David
quina pel·lícula
havies de parlar
no sé
The Wanderers
no és res romàntic
això
no
parla
parlem de The Wanderers
és el problema
doncs és una pel·lícula
de l'any 79
i que jo al seu moment
la vaig veure
és d'un actor
que es diu
l'actor principal
es diu Ken Wall
que si veus
el film
dius
ostres
si aquest no hi hagués
arribat a triomfar
seria el Tom Cruise
d'ara
perquè tenia
s'assembla molt
físicament
potser
al principi
potser encara
amb més carisma
diguem-ho així
i la pel·lícula
està ambientada
bé
als anys 60
a un barri
així
barri obrer
italià
de
com si fos
entre cometes
website story
però
evidentment
sense tota la
posada en escena
de website story
ni molt menys
música ni res
no
no
bueno
qui fa servir
hi ha la banda sonora
que la pots trobar
sí
The Wanderers
hi ha
hi ha una peça
que està molt xula
The Wanderers
i que
són grups dels anys 60
molt canyeros
molt xula
molt xulos
ara te la busco
sí sí
jo ho sé
i el film ens parla
de la pèrdua
de la innocència
bàsicament
perquè són
són els grups
de nois
que han continuat
fent grup
fent colla
fent pinya
de quan anaven a l'escola
o del barri
val
i que bé
ja evidentment
ja tenen aspecte d'adults
no
però
tenen 18
17
18 anys
amb prou feines
no
si t'escolten
sí
bé
però és la veritat
però encara són nanos
són nanos
i s'ajunten tots
van
cada tribu
entre cometes
urbana
perquè tots van a l'institut
encara
doncs porta una
una caçadora
amb el logotip
del grup
del grup
de Wanderers
em sembla que vol dir
els
els rodamons
o algo així
i bé
després hi ha uns altres
que es diuen
els terror
o algo així
bé
potser m'equivoco el nom
i bé
són els conflictes típics
entre
entre
entre bandes
entre rivals
no
però
el film
és aquest
és aquest rotllo
no
sí
no
però aquesta és la primera
sí
la primera
sí
sí
sí
així comença
el film
i bé
el film
retrata una mica
tota l'ambientació
aquesta
de
dels anys 60
de bé
no sé si
del Bronx
o un barri així
d'Estats Units
en què la majoria
de
de gent
són italians
són irlandesos
i es van agrupant
són xinesos
i es van agrupant
per bandes
no
i és el
i el protagonista
doncs a més a més
té novieta
i potser és l'únic
que té novieta
val
i el que passa
no
que la deixa embarassar
vaja
però és que la
la novieta
és la filla
del
diguem-ho així
del mafiós
del barri
del senyor mafiós
del barri
típic
entre cometes
sopranos
que van amb camises
aquestes
de
de hawaianes
i tots
grassos
com
tots grassos
com barrils
i bé
i fins que el dia
que ell
s'encapritxa
d'una noia
que és
és un encant
no
que és la Karen Allen
ah
Karen Allen
abans de que feia
és Indiana Jones
hola
no sí sí
és a ti que em feia
moltes grans
i clar
ell
ostres
és la noia
que representa
la nova fornada
la nova
el que ha de venir
estem parlant
dels anys 63
i tal
l'alliberament
l'alliberament
sexual
perquè
clar
ell
tot aquests nois
es basen
en uns prototips
molt
patriarcals
i molt masclistes
inclús les noies
també
van per aquest
mateix camí
però aquesta noia
no
aquesta noia
és una alliberada
de la vida
i clar
ell
queda allò
allò enlluernadíssim
fins que
bé
fins que
bé
passa el que passa
i ell un dia
quan la cosa
ja diguem-ho així
no
la cosa
fructifica
perquè
tampoc ell
ho veu massa clar
a més
en aquella escena
perquè ells
clar
ells
es mouen
amb música
posa-la darrere
ells es mouen
amb aquest entorn
doncs
de
matxotes
no
com
qui hagi pogut veure
qui hagi pogut veure
doncs
West Side Story
doncs
per qui va
no
i llavors
d'alguna forma
ell un dia la segueix
i veu que entra en un local
ah i a més
els agrada
la música
rockabilly
tot això que està sonant
així
entra en un local
i ella
està allà
des de fora
i la veu
ensimismada
i a dintre està educant
el Bob Dylan
que ja és el principi
de la música
dels anys 60
de finals d'anys 60
totes les bandes
ja més
més
més de
més contraculturals
més
més hippies
quina dius l'última
has dit?
no
ella entra en una
no no
dic la cançó
The Wanderer
no ja ja
però la que es diu així
la cançó
sí The Wanderer
i
i
hòstia espera
perdona
i clar
ell veu que allò
allò ja és un món
que ell ja no
ja no hi entra
ell s'ha quedat
amb el seu món
no ho coneix
no no no
és que és curiós
perquè sent de la mateixa generació
que és ella
ell
ell es queda enclat
al seu món
al seu món
dels anys 50
però en canvi
als anys 60
amb tota la música
aquesta sí
aquesta és?
sí
això és el que el defineix
hi ha un moment
que tots els seus amics
quan ell diu
va ja em caso
em caso
perquè clar
ha deixat embarassada
i el mafiós
ja està el té
ja sobre pressionant-lo
a més a més
li regalan una camisa hawaïana
com la que porten
tots els patriarques
diu
doncs jo ja ets a formar
part d'aquest clan
la vida és aquesta
i ell
aquesta és la seva banda sonora
aquesta manera de parlar
de xulejar
tots engominats
contrasta absolutament
amb el que ha de venir
amb Bob Dylans
amb Jim Hendrix
però és una miqueta
el món mot
M.O.D.
no?
els mots
sí
una mica sí
i doncs ha de venir
clar
i és
ostres
hi ha un contrast
i veus que ell
ja no sintonitza
amb tot això
per això no la segueix
ell es queda enrere
amb els seus
amb la seva nòvia
tota la vida
amb els seus amics italians
amb el seu
gent
amb el seu
com ho jo això
el seu
gendre
no gendre no
sí
el teu sogre
el teu sogre
mafiós
i aquí serà el seu món
molt interessant
el director és el Philip Cove
jo no l'he vist aquesta pel·lícula
i també hi ha una banda
hi ha una banda
de nois
que són com
com si fossin zombis
no
no interactuen
només agradeixen
i hi ha un moment
hi ha un moment
al final que estan jugant
ells un partit de futbol
que es presenten tots allà
com si fossin zombis
hi ha una batalla
que empala allà
però brutal
no no
la pel·lícula
és que la recomano
molt
és el 79 la pel·lícula
el 79
perfecte
bueno
doncs dona temps
a parlar d'Apollo 11
i amb això
acabarem
una temporada
i
sí sí
hi ha un problema
bueno
Apollo 11
homenatge
a l'arribada
a l'home a la lluna
ara
d'aquí uns dies
serà l'efemèrie
de 50 anys
és una sèrie documental
però aquesta de veritat
perquè està feta tot
amb trossos
d'imatges
reals
de l'època
o com a molt
si no exactament
d'aquella emissió
si d'alguna emissió
però bueno
tampoc notaràs
vull dir
perquè hi ha un moment
en què
quan estàs pegant
el coet
o quan estan fent coses
potser no és d'aquell moment
però bueno
llavors
té bastant mèrit
perquè tota l'estona
imatges documentals
molt ben lligades
i clar
amb aquest material
que el tio tenia
que ho tenia
com ho tenia
doncs ha sabut construir
una història
molt representativa
dels 6-8 dies
de fet
va ser
des de que
perquè pensava que era més
i no no
en 8 dies
van anar
i van tornar
a la lluna
perquè bueno
hi ha una distància curta
i tal
i bueno
t'explica
és el moment
que ja surten
ja de l'hotel
diguem-ne
on estan allà
concentrats
per anar
cap a
el tema
del despegue
i tot plegat
i ja quan tornen
quan tornen allà
totes les desfiles
allò
molt americans
es cobert
pel mig
tota la missió
d'arriba de la lluna
dels moments
perillosos
que van haver-hi
d'aquella
tan
astronàutica
tan primitiva
aquella cosmonàutica
tan primitiva
d'aquelles naus
o sigui que tot era
tot molt
molt
molt
allà
comprovacions constants
i tal
que ara suposo
que les coses ja no són
perquè la tècnica
o sigui
recolza molt
però jo tot era
tot era molt primitiu
totes les pantalles
tot era molt manual
tot eren gent
molt
aquests astronautes
eren una espècie
de superhomes
perquè eren uns homes
allò
que sabien de tot
i que
les possessions
bueno
suposo
també com ara
però ells
més herois
diguem-ne
perquè anaven a una cosa
que no s'havia fet
i que no sabien
com sortiria
de fet en missions
posteriors
com la de l'Apolo 13
doncs van haver-hi
greus
greus problemes
i van salvar la pell
quasi
de miracle
diguem-ne
llavors
aquesta
que era la primera
doncs bueno
més
havien hagut
missions prèvies
també que havia mort gent
missions russes
aquestes
de la Soyuz
i totes aquestes
bueno
i ells van allà
i amb una mica
de sort
i amb una mica
bueno
continuen fent
i bueno
i sí que es veu
amb aquestes imatges
es veu aquesta emoció
allà dintre
de la sala
de la sala
de comandament
i totes aquestes
frases típiques
de un passo per a l'hombre
un pequeño passo per a l'hombre
un passo per a la humanitat
i tot plegat
i bueno
i pots mirar les imatges
i pots fer una mica
de conspiranoia
de mira
és veritat
la bandera es mou
com que la bandera
iogues diu
com que la bandera es mou
si no hi ha vent
i tal
per què no sé què
per què no sé qual
la gravetat
la gravetat
tens una mica
tot plegat
però sí que és veritat
que el mèrit que té això
és que són totes imatges
o sigui
documentals
de l'època
ben lligades
el tio s'ha buscat la vida allà
de tot el material
que hi havia
i quan no tenia
suposo
de la missió
Apolo 10
doncs l'ha agafat
de l'Apolo 9
i ho va barrejar així
perquè potser
en el moment
que s'està despegant el coet
suposo que és igual
la del 10
la del 8
i la del 9
però bueno
el tio s'ha buscat molt bé
i tu veus
és com si tingués
tota l'evidència
gravada
de dalt a baix
del que va passar
cosa que en aquell moment
segurament no era tant així
com ara
ara si estaria
amb el 2019
tot documentat
estaria tot gravat
i tenia sallà
i mòbils
per tot arreu
que estan gravant
doncs bueno
allà
ell es va buscar
totes les imatges
i queda
una imatge
més a més
molt de l'època
allò amb el president
i el Nixon
i tot plegat
allà
i la gent esperant
allà
que sortís el coet
allà
allà
prenent-se els gelats
allà
el moll allà
i surt allà
ostres
mira el coet
i tal
i bueno
i arriba de la lluna
i mira
està gravant
i el moment
i el moment
quan entren aquí
a l'atmosfera terrestre
que és 4 minuts
de blackout
que no se sap
si la nau s'ha cremat
o no
és aquests moments
que al final
s'has vist tantes vegades
però que són emocionants
tal com t'ho explica el tio
t'ho explica
amb un ritme
que és bastant emocionant
amb les imatges
i bueno
i no hi ha cap narrador
en off ni res
sinó que tota la història
és Apolo
ara
ara entramos
no sé què
no sé qual
tallen tal i qual
i a lo mejor
a lo millor
sotan veus
del locutor
de l'època
dient
Apolo
11
no sé què
la senyora
no sé quantos
que està aquí
la mujer
de l'Amstron
no sé què
ara van
i hable un moment
i tot està molt ben lligat
i això dura
un hora i pico
hora i mitja
i està bé
però bueno
recomenable
recomenable
per reviure
l'Efeméride
i bueno
ens queda un minut
per cadascú
perquè ens acomiarem
ben acomiadament
la temporada
i ens acomiadarem
si ens dona temps
amb la Laura
molt bé
amb la Nora
ens acomiarem
amb la Laura
de Lluís Llach
recordant
aquesta guitarrista
magnífica
que va acompanyar
molts anys
a Lluís Llach
bueno
digueu
fins a la próxima temporada
que vagi molt bé
molt bon estiu
ens sentim
al setembre
al setembre
sí
a partir de la diada
gràcies per suportar-nos
aquesta audiència
que gràcies a aquesta audiència
que estem aquí
meravellosa
que tenim aquí
el suport
bàsicament
se supone
con el valor de la mili
l'audiència se supone
sí
sempre tothom
t'ho pregunta
quanta audiència
teniu
no ho sé
ni lo sé
ni n'importa
molt bé
que vagi molt bé
molt bon estiu
company
adeu a tots
que vagi net i clar
que cap ocell
tranqui l'harmonia
del seu cant
que tinguis
sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi
en mi
en mi
ñ
ms
mil
ms
ms
modem
la
Bona tarda, 8.1.
Ràdio Nascen.
A les netes, Ràdio Nascen.
Bona tarda, 8.1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda.