Babilonia
Com sempre comencem un dia més
amb una oreta
que té a veure moltíssim
amb l'àmbit de la cultura
i tenim com sempre
ens acompanya la Rosa Alcalá
Hola, molt bon vespre a nit
El Jaume Vidal
Bona nit, bon vespre
David Montaner, a veure què dius
Bona nit
Bona tarda, no
Bona vesprada, amb valencià
Hauríem de fer com a barri sésam
Hauríem de fer els moments del dia
al matí, al migdia
O el cerca lejos
que també tenim
Ara estic cerca, ara estic lejos
De aquí no vaig passar
Home, jo tinc un supercoco
Clar, però autèntic
amb el barret i tal
Jo soc molt de coco
No, no, que tinc a casa un supercoco
Sí, sí, sí
Jo vaig veure la rua
de Carnaval de Sant Feliu
que passa per davant de casa
Ah, sí
I va guanyar el nostre col·le
Anda
Ah, molt bé, molt bé
Ah, molt bé
Que anava a Pirates
Jo és que estava fora
Ah, molt bé
Anava a Pirates
Sí, sí, sí
Jo estava a Sabadell
Amb el teu
Bona, igual, aquí parlant de la nostra vida
És que, clar, la ràdio és la nostra vida
Hòstia, no va veure també
Ho haig enviar, eh, per WhatsApp
Aquell nano que es va disfressar
del paracaigudista
Ah, és que caia a ple desfilada militar
O sigui, amb el fanal incorporat
És que té molt de...
Però estàvem parits
Aquest dies que fa gràcia, no?
Sí, sí, sí
No, no, perquè estava fet seriós, eh
Vull dir, no era cap pantomim
Era seriós amb l'uniforme
I tal
Amb el superapent
Té la bandera aquí
Bé, la disfressa de moda ha sigut el Satisfye
Aquest any
Ah, sí
Sí, sí, sí
Bé, i la caça de papel, també
També, ah, també
Sí, sí
I també el coronavirus
I com ho feien?
Eren de color verd
Amb una malla
Portava una corona
Al cap
I aquí una mena com de virus dibuixat
Ah, va
I aquests eren d'això
Jo també els veia
Això és un coronavirus
Ostres, molt bé
Sí
I el Satisfye
Era, doncs, bueno
Tota la forma
I on està el foradet
Se'ls ve el caparró
El caparró, ja
De la persona
Sí, però molt simpàtic
Bueno, mires el que hi ha
Bueno, és això
És carnaval, clar
Exacte
És divertit
Clar, no s'adonen més moltes
Bé, doncs, deixem el carnestoltes
Perquè avui tenim moltes cosetes per parlar
Comencem a parlar d'una exposició
D'aquí del celler de Can Ginestà
Que és Intus
Amb el Jaume Sarraíma
Que el Jaume ens ho comentarà
Després la Rosa ens parlarà de música
Però no de música qualsevol
Són del festival Beethoven
Aquí hi ha nivell, hi ha qualitat
I farem dues tongades de cinema
Una primera
Que el David ens parlarà
De un dit, el Bismarck
Ja ens explicarà coses
Al respecte
Ja agraven les pel·lícules
Sí, sí, sí
Sí que és veritat
Arran d'un dia que va anar a la piscina
No, això ja ho explicarà
No, no, no
Diamantes en Bruto
En parlarem d'aquesta pel·lícula
Que a mi em va encantar
Sí?
Que tu m'has dit que has començat a veure-la
Però a mi em va encantar
Sí, sí
Te la recomano
I a més, bueno, ja ho explicarem
Em va atabalar una mica a l'inici
Ah, ja veuràs
La leyenda de l'indomable
El Jaume ens comentarà
La Rosa ens farà un break
Parlant-nos del llibre
Lectura fàcil
Que té un subtítol
Que l'has de dir
Que és molt xoc
Morales
Perfecte
Ah, però el títol no és tot això
No, no
Això seria el subtítol
Exacte
El diré també
Molt bé, molt bé
I de cinema, doncs bueno
Doncs veurem de tot
A la presència ens donar temps
Pararem de Bienvenido al barri
La Rosa i jo
Que l'hem pogut veure
Sí
Cadascú per separat
I no barrejats
Que aquí fora està
El marit
Que les coses com siguin
El consorte
El consorte
Ah, el rei consorte
Ara mateix
El Jaume es parlarà de Cleopatra
De Cleopatra, de l'Elisabet Taylor
Parla, és del 66
Oh, vale, vale
66
O 67
66, no?
O s'ho abans
Allà, ara m'hi en balla
60 pocs era, eh?
Ah, sí, perdona
Sí, tens raó
Sí, sí, sí
I si ens dona temps
Per una pel·lícula coreana
Que es diu Un dia
Un dia
Sí, ja l'explicarem
Perquè és una cosa molt curiosa
I Jaume, tot teu
Comencem a parlar de fotografia
Com deia, que jo no vull res
Ah
Bé, doncs
Estam veient aquesta exposició
Aquí al celler de Can Ginestà
El títol és Intus
I el creador, doncs
Carles Serraim
Tot és qüestió de fotografies, eh?
Però fotografies que
Per una part són quietes
Expressives
Vull dir, d'una contundència
Realment remarcable
Sobretot pels que volem
Volem
Volem, dic
Perquè jo també
Em devinar la psicologia
D'una persona
Quan mira
Sí
Quan està distreta
Quan allò
Doncs aquí
Trobareu aquesta qualitat
Amb unes persones
Tant homes com amb dones
Després hi ha un apartat de nus
Que també està molt bé
I després hi ha una altra
Que és aquesta part
Que d'allò que diu
Lintus
Però
Ah, no
No és això
Ah, sí
Aquí al darrere
Perdó
Es diu
Mirga
Exacte
Mirga
I aquí estem
Amb un treball de fotografia
Francament rellevant
Perquè, esclar
Es tracta de combinació
Persona fent moviments
I l'aigua
I els moviments
Que provoca
No?
Que és això
Això s'ha d'agafar
Molt bé
La veritat és que m'ha agradat molt
I
Jo recomano
Que la veieu
Perquè
Sí
No té desperdici
Jo el poc que he vist
Que quan entres
Perquè he passat per davant
I no he pogut accedir
Però m'ho he vist per davant
M'ha agradat moltíssim
Les imatges que he vist
Que són com unes noies
Que estan de tors
Mignues
No?
Vull dir cap a un costat
I tal
No?
El que deies tu
Té una textura així
És un blanc i negre
Una miqueta peculiar
No?
Sí, sí, sí
Blanc i negre
No hi ha color
Exacte
I una sensació
Com de
No sé
D'una proximitat
Amb el focus de la càmera
No?
I
I aquesta manera
Lleugerament
A veure
Com entenem el concepte
Una mica com decadent
És a dir
No?
Vull dir
Hi ha una elegància
Però no és una elegància
No és una elegància
De
Oh!
De fotografia
D'aquestes
De disseny
I tal
No?
Sinó que és una cosa així
Com molt natural
I a la vegada
Depèn de quin element
Veus com
Que no estem parlant
De figures
Que són
Ni guapíssimes
Ni amb uns cossos perfectes
No?
Vull dir
És propagandística
Exacte
És seriosa
Exacte
I té aquest cop expressionista
Per un costat
No?
I per un altre
Doncs així una miqueta
Però no he pogut aprofundir gaire
Però m'ha fet molt bona pinta
Les fotografies
Està vist aviat
Això
Sí, sí, sí
Ho sé
Però d'una manera molt senzilla
La veritat és que molt bé
Molt bé
Fantàstic
Doncs bé
Passem a parlar de música
Del Festival Beethoven
Rosa
Música
A veure què tal
Bé, és el Festival Beethoven
És el que s'està fent
No només a l'Auditori
Que és on vaig anar a veure aquest concert
Sinó, bé
També s'està fent
Al Palau de la Música
A tot arreu
Perquè s'està commemorant
Al cent
No, cent anys, no?
Quan era?
No me'n recordo
Molts anys
Sí
He tingut un lapsus
Molts anys
Del 250 aniversari
Del naixement
I que sí
Del Beethoven
Gràcies, David
I bé
Al cap de setmana
L'Auditori
Ha fet un repertori
Els tres dies
Que fan concerts
Que és divendres, dissabte i diumenge
Dels concerts
Per a piano
Per a piano i orquestra
De Beethoven
El divendres
Van fer el número
El 3 i el 5
Sí
No, perdó
Això va ser diferent
Divendres va ser
El número 2
El 4 i el 3
Dissabte
Els concerts
Concerts número 2
Exacte
Perquè no repetien
Així com a l'Auditori
Fan la programació
I la van repetint
Cada dia
Divendres, dissabte i diumenge
En el mateix concert
Aquesta vegada no
El que han fet
Eren els concerts
Diferents
Els concerts
Per piano i orquestra
Com que són
6 o 7
Són 6
Llavors el que han fet
Cada dia
Et tocaven 2 o 3 concerts
Nosaltres vam anar dissabte
Que era el concert número 1
I el número 5
Tots són per piano i orquestra
Amb la singularitat
Que el mateix pianista
El solista
El pianista
És del director mateix
De l'orquestra
En aquell moment
Llavors és molt xulo
Perquè a més
És un pianista
De renom internacional
El senyor
Es diu Rudolf
Baswinder
Ja té 74 anys
Pràcticament
I és un prodigi
Perquè toca
Sense partitura
O sigui
Ell va allà
Està dirigint
L'orquestra
El seu a la cadira
Del piano
A la banqueta
I està dirigint
Amb les mans
I bueno
Quan li toca
Amb ell
Actuar
Doncs continua
Tocant ell
Al piano
Sense partitura
Se sap de memòria
Tot els concerts
Clar
Porta molts anys
És un especialista
Amb Beethoven
Llavors la música
L'orquestra
No era exactament
No era de cambra
Vull dir
Era tan petit format
Però eren
Relativament pocs muxis
Eren 54 músics
Sobretot de corda
Violins, violes
Contrabaixos
El piano també és de corda
I després
Sí que n'hi havia
Dotxa de vent
Algunes flautes
Flautes traveseres
Fagot
I de percussió
Només un
Un timbals
I ja està
Perquè clar
Són concerts
Molt suaus
Molt de d'agio
Molt d'alegro
Són molt macos
Els dos que nosaltres
Vam sentir
Són molt macos
Els altres també
El primer
El número 1
A Beethoven
El va composar
A Viena
L'any 1792
Això sí que tinc aquí
La nota
Això és
Que va ser
Quan ell va marxar
Allà a Viena
Per estudiar
Amb Hein
D'acord?
Encara estaven tots
Molt influenciats
Per Mozart
Totes les coses
Totes les peces
Que encara es
Composaven
Es veia
Molt clarament
Encara la influència
I aquest no
Aquest també es nota
Però ja comença a notar
Que Beethoven
Ja té una
Personalitat pròpia
I que ell ja comença
A introduir
Moviments diferents
I una personalitat
Una empremta pròpia
I el cinquè
El cinquè era
Jo
Vale
Si jo sento bé
Em diuen
No, no, no
És el concert número 5
Ah, l'has posat
Vale
Aquest és
El número 5
És molt conegut
Perquè a mi li diuen
Emperador
Ah, vale
Ja no només
Se li coneix pel número
Sinó pel nom
Emperador
És molt maco
És preciós
És per tenir-lo
Posat tot el dia
Si cal
Perquè té molta vida
Aquest el va escriure
El mit 809
I el va estrenar
Privadament a Praga
El seu dedicatari
Que va ser
O sigui
Li va dedicar
A l'arxiduc
Rudolf
Que era el fill petit
De l'emperador
Leopold II
I a més
Era alumne
I mentor
De Beethoven
Vale
I el va estrenar
Amb Beethoven mateix
A la batuta
Vale
Aquest concert
És molt conegut
És un dels més
Més coneguts
De l'emperador
El número 5
És el número 5
Que s'endor
Però no
És
Amb i
Bemoll
Major
El número 5
Sí
Val molt la pena
Bàsicament és això
És que
Què més has de dir
És que escoltar el concert
I escoltar-lo
I disfrutar
I gaudir-lo
I ja està
És que no pots
No pots dir
Salta la vista
Salta les orelles
A les orelles
Sí, sí
No, no
Jo a casa tinc
Tinc una col·lecció
De música clàssica
A més són concerts
I tinc un bloc
De Beethoven
Que de tant en quant
Me'l poso en bateria
Ta-ta-ta-ta-ta
Quan estic fent coses
Allò una mica concentrat
I em va
És potser
Del que més m'agrada
Deixir de la música
Més clàssica
Diríem
De la línia
Més
i aquests tenen una durada molt prudencial
perquè són entre 35 minuts
34, 30-40
com a molt
és molt assequible
que no et cantes
és una composició molt rodona
la tenim de fons
ha costat però ha pregut
has trobat
no, no s'ha costat
com sempre
la tecnologia que quan funciona bé
i tot està a punt
és una meravella i quan no fa patir una mica
és el que tenim
molt bé, doncs passem de la música al cinema
un di d'Albismar
Albismar, pobre, ja era mort
és que m'estic recordant el que ha explicat el David
que no ho explicarà en públic, evidentment
l'estic buscant perquè l'expliqui
però no m'ho explicaran, no el picaré
explica'ns la pel·lícula, home, que és broma
és una pel·lícula anglesa de l'any 60
amb blanc i negre
la que vaig veure jo
doblada amb llatino-americà
castellà i llatino-americà
però bueno, li donava el seu
aviam, nosaltres recordem que quan érem petits
moltes pel·lícules eren doblades amb llatino-americà
sí, sí, sí
quan hi ha Las Calles de San Francisco
i tot això ho anava com ella i ja està
i bonança
sí, boi, això, tu ja m'ha agrandit aquello
hola, fasca, aquí venga
bueno, estic més centrada
és nota, és nota centra també
bueno
doncs és el director Lewis Gilbert
3-4 anyets
no em sona de res
Lewis Gilbert
director anglès
no sé, no sé què és
potser sí, campanes
però no
Dana Winter
que era una actriu
molt guapa
el Kenneth Moore
Carl Monner
Lawrence Naismith
i bueno
i a casa seva els coneixeran
la resta
sí, perquè els primers
tampoc són gaire coneguts
bé
per qui no estigui dut xo en la matèria
el Bismarck
no l'emperador
sinó
no el canseller
sinó el vaixell
el vaixell
va ser un nou vaixell
creat
va ser un
curiassat
creat pel
ah, jo pensava que no som marí
no, no, no
no som fi de la broma
vaja
era un curiassat
construït per l'armada
la Kriexmarin
l'armada nazi
bueno, en Alemanya
i a partir d'aquí
doncs
diguem-ho així
va ser el vaixell més
brutal
que en aquell moment
d'aquesta categoria
que s'ha construït mai
potser n'hi ha hagut
alguns altres
més potents
però
però aquest era
una bèstia
és que veus una foto frontal
i dius
ostres
que bé
em plego amb una mala cosa
era una mole
amb uns canons
bestials
i perquè en aquell moment
fins a aquell moment
la flota més poderosa
i tot i així
ho seguia sent
era la flota anglesa
es pot dir
des de
des de
les guerres napoleòniques
Anglaterra va agafar
l'empoderament
del mar
i no el va deixar
fins acabar
la Segona Guerra Mundial
que en els Estats Units
òbviament
la va superar
però
no era
inclús avui dia
no és de menysprear
la flota
la flota britànica
a nivell
a nivell
de poder
i en aquell moment
tampoc
però aquest vaixell
se l'esportava
i juntament amb aquest
i un altre
que es deia
el Prince Heguen
o alguna cosa així
doncs
el van botar
el van botar
aquest vaixell
i van fer un recorregut
pel Mar del Nord
l'àntic Nord
per a veure
que anaven destrossant
i realment
d'un sol tret
van enfonsar
un vaixell
un altre destructor
la perla
o sigui
la joia de la corona
de l'armada anglesa
el van ensorrar
a la primera
això els va inflar
els fums
i l'ordre
del Winston Churchill
va ser
enfonseu aquest barco
costi el que costi
i va ser
tots per ell
sí
això també va demostrar
posteriorment
que
la guerra
dels recorreguts
i dels destructors
doncs
ja estava
finiquitada
a partir d'aquell moment
el poder marítim
passaria
a un altre tipus
de vaixell
com eren
els portaavions
perquè
fins a la primera guerra mundial
i tot
peria d'entre guerres
diguem-ho així
no hi havia
una
una nova arma
capaç
de
de carregar-se
vaixells
com era l'aviació
a la primera guerra mundial
l'aviació era més
era més
terrestre
de corta volada
no?
de combats aèris
i moltes vegades
eren
eren duels
que no
no
no van resoldre
l'esdevenir de la guerra
sinó
eren simplement
com
com duels
cavallerescos
entre
entre
cavallers
no?
substituint el cavall
i les llança
per dos avions
no?
hi ha una pel·lícula
que està molt bé
que es diu
Fly Boys
que si la podeu veure
els nois
que està
molt divertit
els nois que volen
sí, sí
els nois que volen
i és de la
de la patrulla
la Fallet
de l'època
i parla
de tots aquests duels
amb els seus oposats
alemanys
i està molt xula
amb els aviadors
està molt xula
sí
està molt xula
i en aquest cas
a nivell de vaixell
doncs
van obviar
que els avions
poden tirar torpedes
i un torpede
va picar
va esclatar
justament
el timó
d'aquest Bismarck
obligant-lo
li va rebentar
el timó
i el va deixar fixa
no podia moure
per tant
el vaixell
estava obligat
a navegar en cercle
clar
un vaixell
que està obligat
a navegar en cercle
és que els altres barcos
es posen a distància
potencial
i és un tiro al pat
tiro al pato
vinga
ara passarà per allà
a més sabem per on passarà
perquè va donant voltes
pam
i esclar
el van a maixacar
ostres
el capità
el capità del vaixell
del Bismarck
diguem-ho així
per
per dir que no li havia ensorrat
el barco
el va fer ensorrar ell
perquè el barco
s'hagués ensorrat igualment
però va dir
no no
jo l'ensorro
i per dir que no me l'han ensorrat
i el va fer
el va fer inundar
les bodegues
i el va ensorrar
i aquí es va acabar
aquí es va acabar
el poder marítim
a nivell de vaixells
eh
de la marina
Alemanya
diguem-ho així
que a nivell de submarins
van donar molta més guerra
encara
sí
sinem més famosos per això
sí
o almenys eren coneguts
però bueno
van ensorrar milers i milers
milions de tonelades
de vaixells
i van posar
amb cert perill
la integritat
i la supervivència
de les illes britàniques
sobretot a nivell
de subministrament
perquè bé
fins que
bueno
van optar tàctiques
de
de
de
o sigui
de transportar
mercaderies
amb convois
i això
els van protegir bastant
molt bé
molt bé
interessant la pel·lícula
no he explicat més
a nivell electoral
perquè la pel·lícula
és molt simplona
és la
parla de l'esdevenida
de totes la
totes les decisions
tàctiques
i
que
que s'empreava aquí
per exemple
una altra pel·lícula
perdoneu que m'enrotllo
una altra pel·lícula
que
que està bastant millor
per mi
és una
que es diu
Torpedo
amb el Clark Gable
i el
Bart Lancaster
sí
sí
sí
aquesta també
és antigua
i ja
sí
però aquesta
ja et parla
de la vida interior
dels submarins
sí
també peinacanes
no
però són pel·lícula
ja direm a on
no
són pel·lícules
jo no sé
jo les quede vista
perdoneu
són pel·lícules
que abans feien per la tele
normalment
avui dia
tots aquests films
s'han obviat
i
jo els veia molt
el meu pare
i gaudíem molt
veient aquests films
sí
era una època diferent
era quan feien pel·lícules
xulíssimes per la tele
feien pel·lí
feien teatre
jo recordo per exemple
i només amb dues cadenes
de televisió
el Sargento York
del Gary Cooper
ostres
m'ho haig passat
però és que era un concepte
d'acció diferent
era com una acció
més determinant
no ara és una acció
com vinga va
tot ha de ser
vinga destroyer
trencar, matar
perdó eh
tot ha de ser orgasme
exacte
sí sí sí
abans no
abans era
havia el seu moment
de clímax
i ja està
només n'hi havia hagut
d'orgasme
sí
ara és tot
continu
sí sí sí
és un satisfayer
ha de ser sempre
dalt
si m'anava d'un exemple
ja me'l callo
ja hi
ja nos hemos ido
autocensura
sí sí
molt bé
perfecte
doncs res
bueno
perdona
per la setmana que ve
és possible
perquè tinc pendent
de veure
el tiempo en sus manos
aquesta que em va recomanar
la va recomanar
la semana pasada
sí sí
a veure com
el mundo no
el tiempo
el tiempo
del Rod Taylor
sí sí
d'aquell que construeix
la màquina del temps
i se'n va
80.000 anys endavant
molt xulo
molt bé
doncs anem a parlar
de Diamantes en Bruto
la banda sonora
més rara
que m'he tirat jo
amb els últims anys
no és que sigui rara
atabala
atabala
és que no concorda
amb el que passa
és com tot estrany
no?
vull dir
és com una mena d'evàngelis
jo he vist un tros
al començar
i és que
això passa
a tota la pel·lícula
hi ha uns coros
que dius
per què apareixen aquests coros
perquè al mig
és la banda sonora
més anacrònica
o més asincrònica
que he sentit
en els últims anys
en una pel·lícula
sincerament
a més no li pega
res al que seria
el concepte
potser vol fer referència
en el món
de la música
tecnopop
és cert
que aquests elements
és com una mica
aquesta sensació
de brillantor
a lo millor
de les cares
dels diamants
que potser vol jugar
aquesta idea
aquests elements
una miqueta
més lluents
de la música tecno
que és una cosa
que sí
que s'ha parlat
alguna vegada
és això
són uns cors
estranys
i això
deixa'm que una mica
us expliqui
i a partir d'aquí
ja per on anem a parar
és una pel·lícula
sorprenent
per una altra banda
jo és de les pel·lícules
de l'últims anys
que m'ha posat
més nerviós
sí
em posava nerviós
però per una sèrie
de coses
jo estava
patint
tota l'estona
primer pel personatge
segon
per la càmera
em refereixo
com es mou
l'espai
vull dir
quina manera
d'enfocar
quina vegades
quins moviments
que a vegades
és una mica
com dient
què passa aquí
vull dir
que una mica
trastavilla
aquesta manera
de fer
però sobretot
ell
que és un
desgraciat
no puc dir una altra cosa
amb totes les paraules
fill meu
però com et metes
en esos embolaos
vull dir
jo
jo soc molt patidor
insisteixo
no és recomanable
perquè hi ha gent que
home
no és que siguem
virtuosos
tots ens equivoquem
i tenim els nostres pecats
i aquestes coses
però ostres
aquest la foto
no darrere l'altre
saps tu
que ets pagant
si no
evidentment
aquí
ja que deixen estrellats
exacte
a veure
bàsicament és Adam Sandler
que està en un registre
desconegut
no fa en cap moment broma
estem parlant
d'un personatge seriós
és una pel·lícula
molt ben qualificada
per cert
li han donat premis
però una mica més independents
que no evidentment
Òscars i tal
i ben qualificada
com a tal
el director
són dos
són dos senyors
que es diuen
es diu Ben
no me'n recordo com és l'altre
que es diu Safdi
és una qüestió de Netflix
estem parlant d'una producció de Netflix
i a partir d'aquí
al principi
quan vaig començar
es diu
ui això per on va
però a mesura que va creixent la pel·lícula
va creixent tot el que està passant
simplement
la primera imatge que veiem
és allà a Etiòpia
que estan
amb aquests
aquests treballadors
del diamant
que tenen condicions
terribles
troben una mena de
pedra
un opal
que és molt únic
i tal
que
a partir d'aquí
això entra al mercat negre
mai millor dit
i llavors
aquest que és un venedor de joies
jueu
exacte
és important
perquè apareixen
comentaris
a banda d'antisemites
lògicament
algun comentari
també al respecte
de la família
apareix un
bueno
una setlla de coses
qüestió
que ell té un negoci
de compra-venda
de joies
i ell et creix
porteres
a més
tots
vesteixen
per unos perrucos
uns rellotges
una cosa
hòstia
mal gust
però
sí
sí
i a més
la botiga
és angoixant
perquè llavors entra la gent
i què passa
llavors entren raperos
entren així
gent negra
jugos de bàsquet
nègres
aquells que van amb 3 quilos
de cadenes al coll
i es criden
i ell no para
ell és constantment
ell és una màquina
pa pa pa pa
no calla i tal
no sé què
i venga
no sé què
i a més té un problema
que a banda que li agrada
aparentar i tenir
és l'udòpata
però l'udòpata
no deia
m'havia de gastar
50 euros
a les màquines
o al bingo
que això ja
es pot ser problemàtic
depèn de quin nivell
no no
vinga
120.000 euros
a un partit de bàsquet
no
dòlars
no
dius
comor
clar
jo em moro
és que és terrible
perquè estàs vanyant tu
el partit amb ell
i estàs amb un atac
de nervis
perquè dius
ostres
no clar
perquè és la situació
se li en van
se li en van
i d'això
arriba amb una voratge
que evidentment
d'aquests mafiosillos
de tres al quarto
però alguns
que s'ha de tenir en compte
per mig
la seva relació
amb la seva dona
que ell té relació
amb una altra noia
és que és tot plegat
és que és un desgraciat
és
vull dir
desgraciat en moltes coses
que ara no vull entrar
com a tal
és una persona
que és l'udòpata
que també és una cosa
que s'ha de tenir en compte
però
a veure
molt seriosa
però clar
aquí és la visió
que ningú li diu res
és que fins i tot
la pròpia noia
que és la nova parella
que té ell
vull dir
l'ajuda a fer
aquesta aposta
i diguis
home no et gastis això
perquè t'estan perseguint
per matar-te
clar
és que deu diners a tot Déu
i en canvi
s'ho gasta amb això
clar
és terrible
li foten de banda
sense tenir-los
és perquè està enganxat
és que és un problema
és una edició
al joc
clar
però ho té
pot saldar
els seus deutes
però com vol tenir més
llavors
es posa
amb aquestes coses
és que pensen que guanyaran
clar
pensen que guanyaran
i llavors què passa
aquí tens temps
però clar
evidentment
s'ha de veure
fins al final
perquè fins els últims
dos minuts
que dius
oh
coi
cau en tot
plegat
no sé què
m'han fet petit
per tot això
però
i llavors dius
mare de Déu Senyor
és que no puc dir-ho
perquè m'estrosso la pel·lícula
totalment
però de debò
vull dir
si voleu passar
dues hores
de nervis
veieu la pel·lícula
és que destressa
fins l'avorriment
jo estava veient
amb els meus fills
i van acabar cridats
dels nervis
que vaig agafar
no no
que no vegin els nens
no al principi
quan està allà
quan està veient
les vitrines
jo per a cosa s'ambienta
no no aquí ja no
i la cosa se'n va
una mica més cap a dalt
cap a dalt
i arriba límits
una mica més sospitats
però ella està magnífic
Adam Sandler
està molt bé
està d'Òscar
ja t'ho dic
com a punx d'ronglò
sí sí sí
exacte
jo recomanaria
vull dir
jo l'hagués posat
dins dels Òscars aquest any
no sé si serà per l'any que ve
aquesta pel·lícula
no tinc ni idea
no sé quan s'ha estrenat
però molt bé
molt bé
i és una estètica diferent
aquesta música
que acompanya
estranya
hi ha unes certes maneres
de representar
jo m'ha semblat
molt interessant
molt interessant
però raro
no sé si va a veure
val la pena
bueno sabeu que és un problema
l'edició al joc
actualment hi ha molta gent
amb aquest problema
està clar
jo no parlo de manera frívola
ni molt menys
però el que genera
és una sensació
de total descontrol
és a dir
ell controla
ell creu que controla tant
el seu espai
que no el controla
i ningú
li està dient res
i està acompanyat
per dir
però què estàs fent
m'entens?
ningú li diu res
això és el més peculiar
entre els joves també
nosaltres estem fent
a la feina
fem ja xerrades
amb els instituts
i així
amb això de les cases d'apostes
amb el tema
que es diu
és un taller que es diu
què t'hi jugues
i és precisament
sobre el joc online
perquè hi ha molts nanos
que s'estan enganxant
sí perquè a més a més
et donen diners
perquè comencis a jugar
exacte
donen una bonificació
20 euros
100 euros
perquè t'enganxis
suposo que amb fred
tu comences a posar quartos
i a més és que és molt fàcil
accés
perquè tu estàs a casa
amb un ordinador
amb una tablet
i ja pots entrar
és superaccessible
llavors és un problema
però en el cas
aquí no és tan habitual
a Catalunya no és tan habitual
a veure com queda al final
la llei
perquè sabeu que ara
és el Ministeri de Consum
i Joc
exacte
a veure perquè en un principi
volien limitar
la publicitat
de Joc i Apostes
a partir
només a partir
a les 11 de la nit
de la una de la matinada
no de les 11
i ara no
ara diu que també
en l'horari
també quan es facin
esdeveniments esportius
que també es podran fer
anuncis
que aquí hi ha molts
interessos a darrere
aquí algú s'ha de posar fort
i dir no tu
primer són les persones
clar però si entrem
també partim de la base
que hi ha
loteries de l'estat
i la 11
tot això ja són també
apostes
són campanyes neutres
és a dir
campanyes que no fossin emotives
s'ha de fer aquesta educació
i s'ha d'ajudar
però el que volíem fer
no s'enganxin
que siguin conscients
els riscos
una cosa és comprar
una butlleta
ni que sigui per internet
que pots comprar
butlletes també
de la 11
i tu t'has d'esperar
el sorteig
clar
però això
això és joc
encara
això és joc dinàmic
sí
i és instantat
i la pèrdua
o la pèrdua
que sobretot és pèrdua
pot ser apostes
però també pot ser partides
de poc
està molt bé
aquesta ja està molt bé
una psicòloga
una psicòloga
que treballa a l'hospital de Mataró
i precisament
està al departament
d'addiccions
al joc online
clar
o sigui
ja tenen
aquest departament creat
el que sí que ha dit
el garzón
és que
el ministre
exacte
el ministre de consum
i joc
que es prohibeix
a persones famoses
que facin promocions
d'aquest tipus
d'això
i que també
l'element
sentimental
vull dir
emocional
exacte
és a dir
que siguin coses neutres
compra un bitllet de loteria
punt
i que es prohibeixi
la incitació
al joc
de juga
juga
a veure com queda
a final
l'avant projecte
perquè des que es comença
a adaptar
fins que el tema queda
després s'ha d'anar a Europa
també perquè Europa
dona el biciplau
després s'ha de venir aquí
i llavors l'han de provar
ens podem anar a l'estiu
l'element internet
és una cosa global
és a dir
si no apostes aquí
apostaràs
en una casa d'apostes
en un link
americà
per tant
això no es podrà erradicar
no
internet és molt difícil
no però jo sempre
hem d'anar molt
per la línia de l'educació
també
i de la informació
de dir mira
hi ha tot això
penseu
a veure
hi ha eines també
eines psicològiques
i eines emocionals
per intentar no caure
en això
el que s'ha d'eliminar
són les cases d'apostes
que aquí no és molt habitual
a Catalunya
però és molt habitual
a Andalusia
a Castell
i tal
a Madrid
és el que té
en un barri
exacte
vull dir que
hi ha col·les
i al davant
una casa d'apostes
i són nens menors
d'edat
que els accepten
entrar
i tu pots jugar-te
un euro
allà dins
a no sé
a qualsevol cosa
apostar
jo què sé
el partit
que estan fent ara
o no sé què
apostar a coses
que poden ser molt genèriques
des d'un partit de futbol
a una màquina
a tregar perres
al casino d'allà
al casinet
el que sigui
ara sortirà això
sí sí sí
i si això guanyaràs
a comptes d'on guanyarà cinc
a Madrid
estan sortint al carrer
ja els veïns d'aquest barri
ja dic
no sé si és la Vapiés
i molts nens menors
que estan sortint al carrer
perquè estan a profil
i feren molt
les cases d'apostes
i a l'an de l'escola
i sense el límit
i la gent està allà
però en peu de guerra
jo no sé si en altres comunitats
però Catalunya
ho té prohibit
em sembla que no n'hi ha
a Catalunya
jo no he vist mai
una casa
he vist cases
d'aquestes de joc
vull dir
de tragaperres
de tragaperres i tal
però de cases d'apostes
d'aquestes
és un saló de joc
jo no he entrat
no sé ben bé què fan allà
jo quan vaig veure
també vaig
allà al carrer Palai
al final
hi ha una casa
d'aquestes de tragaperres
molt grossa
saps on està el McDonald's
això és més aviat
com un casino
però aquestes cases d'apostes
és més fàcil
és allò que dius
ara que em queden
dos euros i tal
no sé què
llavors a partir d'aquí
es poden fer apostes
de tipus
llavors hi ha molta gent jove
menor d'edat
adolescent
de 15, 16, 17 anys
que els deixen
fan la vista gorda
i ja són
potencials odòpates
esclar
és el que tenim
Jaume
La legenda de l'indomable
vinga anem a buscar
La legenda de l'indomable
jo penso que l'indomable
que és el Paul Newman
ja la recordeu
aquesta pel·lícula
cabut aquest
eh?
un cabut eh?
sí
sí però és un cabut
que acaba donant-te
una
una visió
molt interessant
és a dir
ell
ell és un home
que esclar
s'enfronta
amb tots els que té
a davant
o sigui els que van
per dir-ho d'una manera
no?
que són uns militarots
que bueno
que
funcionaris
bueno
però
sí
però val
funcionaris
això
policia
funcionari
del qual doncs
el maltracten molt
però fixa't
jo crec que el que és
més important
d'aquesta pel·lícula
no és tant
allò malament
que
que li fan passar
sinó més aviat
de la manera
que els companys
d'ell
doncs
l'admiren
no sé
entre ell
que és així
i la policia
que actua
com actua
és un mite
el tio és
uns collons
de toro
el més llançat
el toricot
els collons
home
no
és un tio
molt estimat
precisament
perquè té molt de carisma
perquè té un carisma enorme
sap viure
que això es diu
de moltes persones
també
aquest sí que sap viure
tio
no
no tinguis
per por
sí sí
és viure el present
això
viure el present
i llavors
hi ha un tros
al final
i vull acabar
amb això
acabar vull dir
del tema aquest
que l'altre li diu
com ho vas calcular
això
i tal
perquè ell
arriba a un punt
que la seva capacitat
de patiment
ja no
ja no la té
ha perdut
ha perdut
perquè
està insensible
sí sí
l'han sotmès
i es transforma
en una mena
de servent
de servidor
vaja
de tot el que li demanen
però
en el seu interior
hi ha
el punt aquell
de dir
però jo soc igual
eh
vull dir
encara que
actui
d'una manera
tan així
no
i aquesta
o sigui
tan així
tan desmesurada
i poca
vaja
poc pensada
llavors
el que és interessant
és de la manera
que actuen
els seus companys
també
no
quan veuen
que ell
demana perdó
es posa a plorar
i que no li peguin
més
que tal
llavors els seus companys
el menys tenen
el
el
diuen que no
que tu
això no
mai
home
a tu
et teníem
pujat
fins a dalt
de tot
no
però
el
jo el que
el que penso
que és interessant
aquesta pel·lícula
és precisament
perquè veiem
els que estan
amb tu
que a vegades
són els pitxors
els que no estan
amb tu
que són els que
els que
t'obligaran
a tot
fins a
fins a menjar-te
del tot
no?
vull dir
perquè realment
s'almengen
amb ell
ja no
té capacitat
d'aguant
perquè
li fan
fer un forat
quan l'acaba
de fer
li tornen
a dir
no no
però és que
això ho has de
tornar
aquí
i a més
a més
li peguen
llavors
arriba
a un punt
i amb això
voldria
destacar
com són
els
castigadors
les persones
que
estan
en llocs
com aquests
que tu deies
com són
i com en definitiva
acaben
dominant
la voluntat
d'un altre
i llavors
amb això
el que aconsegueixen
és que
tots els altres
passin pelar-ho
passin
clar
perquè
és arribant
a la decepció
i l'avisen
diu
a la propera
que t'escapis
perquè s'escapa
diu
et pelarem
i punt
vull dir
nosaltres
tenim
o sigui
els drets humans
aquí no
no existeixen
sí
i llavors
a qui s'escapa
i envia postals
des d'on està
el tio
bueno
això és un
tocatge
sí
llavors
la primera vegada
representa
que s'escapa
llavors
doncs
els envia
un diari
i està
amb dues xavals
va
llavors
aquest és el nostre
però
és que és un altre
detall
de com funcionem
com funcionem
comunitàriament
clar
com a grup
vaja
i llavors
allò
és clar
hi ha un moment
en la pel·lícula
que quan ja està així
desinflat
i que ja no val un duro
vaja
perquè l'han guanyat
doncs llavors van agafant
la revista
i les tripen
i van dir
no me'n parlis mai més
tot el que
acaba molt bé
no us explicaré
com és el final
però
acaba molt bé
perquè
és
la
la vergonya
humana
de tenir
persones
que en lloc
de ser
formadors
perquè no hi hagi
persones com aquesta
que probablement
no ho podràs evitar mai
no hi malancar
doncs el que fan
és tot el contrari
i vaja
vull dir
encara ho provoquen més
sí
sí
molt bé
molt interessant
estàvem escoltant
la banda sonora
de la pel·lícula
de l'Aloge
això està ambientat
als anys 20
als Estats Units
sí
a l'època de la depressió
jo diria que sí
el que passa
és que
en tot cas
deixa'm un moment
que jo ho miri
té pel·lculotes
aquest senyor
jo recordo una
amb el Henry Fonda
que era
la casta invencible
sí
una família
que es dediquen
a talar
a talar arbres
també
també està molt bé
aquest film
no tampoc no
són pel·lcules
que és el típic
no que
del Paul Newman
no tinc tot el que he fet
però
d'aquest realitzador
que
que és
el
el d'això
el Robert Rosen
no
com es deia
el Robert Rosenberg
que es diu
el que passa
és que no me'n recordo
ara del nom
eh
bueno
això
Rosenberg
bueno
és el
Rosenberg
aquest senyor
estava
relacionat
amb
amb la d'això
que era de bruixa
la nou
nou
que jo sàpiga no
almenys no he llegit
però estava relacionat
a nivell estètic
i a veure
evidentment
a nivell de contingut
no hi ha cap dubte
només amb el que
us hi he explicat
ja queda clar
relacionat
amb l'expressionisme
alemany
és molt dur
sí
ostres
és molt recurrent
tot el que
ell planteja
com a estètica
i el resultat
és molt potent
molt llums i ombres
sí que me'n recordo
sí sí
és molt potent
molt
aprofito per dir que
els dimecres del mes d'abril
maig
i juny
farem
al cinema expressionista
dadaïsta
i surrealista
uña publicitària
juny
a Can Ginestà
juny
bueno
abril, maig i juny
aquests tres mesos
vull dir
perquè la gent ho sàpiga
a les 5 de la tarda
molt bé
a palla de fotut
i gratuït
d'acord
ja podeu venir
ah sí, gratuït
no, no, no
gratuït a la cunyà
no, no
el curs no
el curs és una cosa d'això
si l'ajuntament
no, no
són 25 euros al mes
això que està molt bé
no és car
està molt bé
està molt bé
bé, doncs
passem
ara fem un petit parèntesi
per parlar d'un llibre
que la Rosa ha llegit
que es diu
Lectura Fàcil
Lectura Fàcil
és el títol
però té com a subtítol
i a més
ho posa ben gros
aquí amb Rosa
ni amo
ni dios
ni marido
ni partido
ni de futbol
ole, ahí en na
ni de futbol
ahí en na
bueno
són de feminista això
és de
home
no, que va
no, que va
que va
és el poderío
bueno
vamos a acabar aquí
i aguantar
no, a veure
és una descoberta
és una escriptora
que es diu
Cristina Morales
sí
Cristina Morales
és jove
és molt jove
va néixer l'any 1985
a Granada
el que passa és que està vivint
aquí a Barcelona
a Granada
és paisana meva
són paisanes
molt bé
jo soc de Guadix
ella és de Granada
licenciada en Dret
i Ciències Polítiques
i especialitzada
en Relacions Internacionals
té algunes altres novel·les
jo de fet ja havia començat
bueno, vaig llegir la meitat
d'una novel·la que es diu
Terroristes Modernos
que és molt potent
és molt potent
era, no sé
al segle XVII o XVIII
amb molts personatges
amb una història així
una mica complicadeta
i tal
que jo estic
quina potència
per ser una persona tan jove
em recordava una miqueta
jo no he llegit gaire coses
del Pérez Reverte
però bueno
aquest tipus així
de novel·la com històrica
i tal
i dic
ostres
molt potent
té un domini del llenguatge
impressionant
i de la narrativa
però
però pa morir
una passada
per ser una persona tan jove
després té altra cosa
com males palaures
i després ja
la següent
és aquesta
de lectura fàcil
lectura fàcil
és
Premio Herralde
de novel·la
i Premio Narrativa
de novel·la
Déu-n'hi-do
o sigui
que no és qualsevol cosa
a més a veure
l'editat
anagrama
que anagrama
també el que edita
és d'entrades
no, no
és seriós
anagrama té qualitat
i és seriós
sí, sí
bueno
a més ella també va tingut
per exemple
va tenir una beca
també d'escritura
de Montserrat Roig
que es deia
de la Fundació
Han Nefkens
i també una altra
de la Fundació
Antonio Gala
per a jovenes creadores
o sigui
de bo que és una
és una descoberta
a veure
és molt transgressora
el most transgressora
és molt políticament incorrecte
això mola molt
és políticament incorrecte
perquè es fica
amb tot
vull dir amb tot
des de l'alcaldessa
de Barcelona
l'independentisme
amb tot
amb moltíssima educació
i amb molta finura
i amb molta ironia
però toma
us llegeixo rest
és que no cal ni que
és que
amb la contraportada
que explica
de què va
és que ja està el resum
i a més està molt bé
feta
mira, són quatre
Nati
Patri
Marga
i Àngels
són parientes
d'aquestes
diversos grados
de lo que
la administració
i la medicina
consideren
discapacitat
intelectual
i comparten
un piso tutelado
han pasado
bona parte
de sus vidas
en
rudis
en mayúscula
i crudis
en mayúscula
que boldi
residencias urbanas
i rurales
per a persones
amb discapacitat
intelectual
però
però
ante tot
són
m'uixer
amb una
extraordinària
capacitat
per a
enfrontar-se
a les
condicions
de dominació
que
les ha
tocat
sufrir
la
suya
és la
Barcelona
opresiva
i bastarda
la
ciutat
de les
ocupes
la
plataforma
de
afectats
per la
hipoteca
els
ateneos
anarquistes
i l'arte
políticament
correcte
és una
novela
radical
en sus
ideas
en su
forma
i en
su
lenguatge
una
novela
grito
una novela
politizadora
fancine
que pone
en jaque
el sistema
neoliberal
eso
son
técnicas
que ella utiliza
narrativas
un fancine
las actas
de una
asamblea
libertaria
son molt divertidas
las actas
es que es
para mirar
se da risa
las declaraciones
ante un juzgado
que pretende
esterilizar
forzosamente
a una de las
protagonistas
això també està
molt bé
perquè és una
crítica
total estona
però divertida
a molta
ironia
tu pasas bé
la novela
autobiogràfica
que escribe
una de ellas
con la tècnica
de lectura
fàcil
a més
ho va explicar
tota l'estona
perquè la tècnica
de lectura
fàcil
ho has de fer
molt senzill
que la gent
entengui
ho has de fer
simple
i si utilitzes
algun concepte
o alguna
paraula
o algun vocabulari
que potser
la gent
no entengui
o que no és habitual
ho has d'explicar
també
és molt divertit
quan es posa
i totes aquestes
tècniques
les va intercalar
ara tens
una declaració
abans del jutjat
perquè a veure
si poden
esterilitzar
aquesta noia
que declaren
les altres
o llavors tens
el fancine aquest
així en blanc i negre
que editen
aquest
de tenir
el libertari
o de sants
o de
canvies
a més
és tot actualitzat
del que està passant
avui dia a Barcelona
o tens
la novel·la
autobiogràfica
d'una d'elles
que l'està fent
amb lectura fàcil
o tens
això
no ho va intercalar
i la veritat
és que està
molt bé
i és això
que diuen
ni amo
ni dios
ni marido
ni partido
ni de futbol
s'ho carrega
tot
molt bé
escolta
mira és curiós
és una descoberta
Cristina Morales
jo no la he vist
en persona encara
sí que he vist
a més a ella
li agrada molt la danza
i forma part
de la companyia
de danza contemporàna
que es diu
Iniciativa Sexual Femenina
Sí perquè reivindiquen
la dança realment
la dança
no la dança
correcta políticament
sinó
la dança
com a expressió
realment
de plaer
fins i tot
i de llibertat
realment
però
sí que una persona
amiga meva
sí que a Barcelona
la va sentir
en una conferència
o que van comentar
un dels seus llibres
van fer
allò que fan
a les biblioteques
a vegades
que després comentes
el llibre
i després fas un fòrum
i tal
i diu que és una passada
que és una tia
superenrotllada
supermaca
superagradable
i tinc ganes
de veure si un dia
pesco a veure
per on pot anar
perquè m'agrada
ja molt conèix
algú que farà
amb alguna biblioteca
o alguna presentació
o alguna cosa
del 85
quantos anys té?
85, 15
joveneta
doncs en farà
24
o així
35
35
estem al 20
exacte
aquest any
sí senyora
molt bé
molt bé
molt bé
fantàstic
a mi se m'acut una cosa
perdoneu
de tot el que acabes d'explicar
jo vaig estar veient
que l'altre dia
el Batman
aquesta
del Nolan
el Cavall a Fosc
i hi ha un moment
que
feminista no en té massa
eh?
de feminista no en té massa
no aquesta no
aquesta
parlen del Joker
sí
que és
no sé qui és l'intèrpret
però
s'assembla molt
amb
aquell que
va casar
un Ledger
el
el
el
el
el
aquell senyor
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
sí
molt bé
ho fa
i tu
ho fa pensar
mal
en aquest últim Joker
jo és una pel·lícula que he vist a mitges
no l'he vist a sencera
Ger Hedlager
Hedlager
i hi ha un moment
el
el
el
el
el
el
el
hem de veure
hem de saber
què és aquest Joker
no?
hem d'interpretar
què representa
un home com aquest
que
que fa el que fa
no?
i llavors
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
el
per anar a la gent
sí
això d'acumular quartos
i no quedar-se'ls
sinó cremar-los
això desconcerta
a qualsevol
clar
o a qualsevol
sí
a qualsevol
i dius
collons
què fas
quede't'ls
quede't'ls
no els crimis
no no no
és
ja
aquí s'ha de cremar tot
sí
sí
això de cremar
ai ai ai
molt bé
doncs seguim parlant una miqueta
de
el Quixote
també li cremen molts llibres
de cavalleries
clar clar clar
allà estan cremats llibres
contínuament
doncs queda
una
bueno
cada 13
minutets
podem parlar d'un període
3 de pel·lícules
jo comentaré una pel·lícula
molt ràpida
una que es diu
un dia
és una recomanació
més que comentar la pel·lícula
perquè és molt difícil
comentar-la
és una pel·lícula
coreana
d'aquí
de fa poc
d'un senyor que es diu
Cho Soon-ho
que ha fet alguna cosa
no recordo
ara vaig mirar una mica
la seva filmografia
i algú
em sonava en campanes
ara no la liaria
però que avisa
al començ d'aquest home
i és
és atrapada en el tiempo
la pel·lícula aquesta
de
com es diu
Bill Murray?
Bill Murray, Bill Murray
és un dia de la marmota
és un dia de la marmota
però amb coreà
amb coreà
clar que això evidentment
té molta més xitxa
no és allò que diguis
està molt ben parit això
la història és molt senzilla
inicialment
partís de la base
d'un gran metge coreà
que fa un viatge amb avió
quan torna al seu país
una persona que fa
coses vinculades al tercer món
i és molt estimat
i tot això i tal
doncs bueno
queda amb la seva filla
la seva filla
és una noia joveneta
d'aquestes coreanes
que van amb els seus cascos
tipus malibú
moderneta
la rosa
i tal
moderneta
i tal
amb la seva gorra
i tal
de quants anys?
és preadolescent
12 anyets
només
més que reo dic
perquè aquesta noia
el que passa
és que és una mica enfat
amb el seu pare
perquè el seu pare
sempre està viatjant
però és una eminència
i per tant no pot estar amb ella
llavors ella es queixa
i bé
llavors ella sempre
quan torna a casa sola
d'alcohó
etcètera
està amb els amics
una mica aquesta història
llavors el pare diu
que vinca, vinca
no sé què, que ara sí que vingues
sempre llegas tarda
no sé què
i llavors
això ho dic perquè això passa
amb els primers 10 minuts
no estic explicant res de l'altre món
i llavors
el que passa aquesta nena
pateix un accident de cotxe
i la criatura
doncs mort
però és que ja
inicialment
és a dir
el que planteja la història
perquè es veu
no he explicat res més
a partir d'aquí això
es comença a convertir
en una mena
de somni
recorrent
que t'adones que això
no és la realitat
sinó que està passant
i llavors
entra
en un bucle
lògicament
de cada vegada
però amb una velocitat
a vegades
increïble
és a dir
molt interessant
perquè no és allò que diguis
doncs vinga va
el temps d'explicació
d'aquesta repetició
del dia
és sempre
doncs de 3 minuts
no?
pam, pam, pam
no, no
és a lo millor
de 3 minuts
de 2 i pico
de 2
d'un, és a dir
va evolucionant
el que seria
aquesta repetició
amb variacions
i connexions
amb persones
connecta amb una altra persona
que llavors
aquesta persona
també està vivint
el dia de la marmota
per una altra banda
que és el de l'ambulància
per exemple
i després
el conductor
que atropella
es produeixen
3 elements
no?
vull dir que
cadascú
amb 3 blocs diferents
no?
es van plantejant
i hi ha un motiu
de ser
llavors aquest motiu
de ser
que és el que evidentment
no explicarem
està vinculat
a tots 3
i una vinculació
de tots 3
que genera
aquest element
de repetició
de via
i és una autèntica
passada
hi ha un moment
no et negaré
un moment
en què una persona
està en un estat límit
a veure
té components
una miqueta
gore
la cosa
no excessivament
però és una mica
aquest rotllo
paràsitos
per entendre'n
és que hi ha un moment
determinat
que pam, pam, pam
dius
bueno, ja és això
al món coreà
que ja els agrada
una mica
se'ls imau una mica
el cap
les altres coses
però vull dir
hi ha un moment
en què aquí sí
que és una miqueta
ñoño
que hi ha una cosa
concreta
que no ho vull explicar
amb una relació
entre dues persones
però ja està
però a partir d'aquí
la pel·lícula evoluciona
molt bé
a mi m'agrada moltíssim
a sorprendre
una altra vegada
el cinema coreà
et diu coses diferents
sobretot en muntatge
aquí el muntatge
és espectacular
i jo em vaig quedar
a dir
que és això
madre mia
un dia
de quin any
és aquesta pel·lícula
del 2019
sí, sí, recent
recent
si fa poc estava al cinemes
aquesta pel·lícula
l'únic que jo
per altres canals
he pogut veure-ho
però bàsicament
seria aquesta la idea
i Rosa
i aquesta la recomano
vull dir
però ja dic
és una pel·lícula
que no és còmoda
no és una pel·lícula
per recomanar
allò a qualsevol
sinó a gent
que ja estem una mica
avassats en veient
exacte
i després
benvenido al barrio
que sí
Rosa
aquesta la podem recomanar
aquesta sí
perquè és una pel·lícula
francesa
d'aquestes
que surten
tampoc tan bé
que són tan macas
de final feliç
tot el final feliç
tot el que es proposen
tot ho solucionen
tot ho aconsegueixen
i que bé
que macos
que som tots
és una miqueta
a partir de la premissa
com aquella
de bienvenidos al nord
exacte
aquella era molt bona
dins de París
aquesta jo la trobo
molt més senzilleta
per això és més senzilleta
no és tan
és més portada
també intenta imitar
una miqueta
com serien aquesta gent
que són parisins
que tenen una empresa
molt xula
que són pigetes
que són molt pigetes
també se dediquen
a temes de publicitat
i tal
i marxandais
i aquestes coses
però han enganyat
a Isenda
per no pagar impostos
i diuen que tenen
la seu
a la Vanlier
o sigui
a un barri perifèric
de París
però allà
és super
és la mina
o jo què sé
i són canyeros
que és barris
que no pots deixar
el cotxe fora
perquè treuen la roda
i si vols tornar
a tenir la roda
doncs 20 euros
per cada una
i si vols tenir llum
te sent jo
i si vols tenir llum
poc 20 euros
cada dia
tothom en engegar
això li fa un nen
de 12 anys
li fa un nen
un mafiosillo
això ho copia
en les curses
de cotxes
aquestes
del mundial
que en re
en 10 segons
canvia
les 4 rodes
sí
és això
en 10 segons
i en 2
també
una miqueta
juga amb el tema
dels
estereotips
aquestes qüestions
que
tinguem en compte
i trenca molt
intenta trencar
i dic
mira que bons
que som tots
pensem que la pel·lícula
està dirigida
per un
magrebí
diríem
que imagino
que ha de ser
un magrebí
que ja deu viure
molt temps allà
a França
vull dir
com a tal
perquè es diu
Mohamed Hamidi
per tant
és la visió
vull dir
en aquest cas
que fa ell
bàsicament
perquè la integració
l'obliga
aquest ministeri
d'Hisenda
a integrar
dins d'aquesta empresa
en aquest barri
a gent d'allà
almenys del 50%
dels treballadors
de la plantilla
de ser gent
realment del barri
no només tenir
l'asseu de l'empresa
ja que realment
sí que la tenen
perquè a final
sí que la tenen
l'han de tallar
fins i tot
sinó que la meitat
de la plantilla
han de ser
gent d'allà
però està molt bé
també
a mi fa moltes vegades
que es mafioros
aquells
els tios
aquells
que seran allà
aquella cara
aquests són traficants
de droga
aquests mouen
però aquests rollaos
que són després
però fa una mica
de por
perquè no t'acabes
d'enfiar gaire
per dir
hòstia
però bueno
aquestes serveis
que també els ajuden
més que realment
alguns dels treballadors
que tenen
vull dir que
bueno
hi ha de tot
una mica
també
no sé
és curiós
el portero
no el segurata
que posen
clar
a veure
té gràcia
aquestes comèdies franceses
no direm lleugeres
que té un missatge
però és un missatge
molt previsible
que saps
que tot anirà bé
però
és una pel·lícula
clàssida
mira pases una bona estona
jo crec que val la pena
vull dir
que per passar una estoneta
doncs veieu-la
també és recent
de l'any passat
sí
aquesta era
del 2018
no del 19
que digo jo
del 19
ara estem al 20
perfecte
molt bé
doncs Jaume
encara ens queda
ens hem de parlar
de Cleopatra
imagina't
home
això és un pel·lícula
pel·lícula
com una catedral
és que jo
estava amb Salomé
no sé per què
no sé
dues hores
no jo tampoc
què has dit
Cleopatra o Salomé
no Cleopatra
m'has dit Cleopatra no
hem parlat d'Elisabeth Taylor
ara l'hem viat
ah Salomé
no jo no
sí sí Cleopatra
és que fa poc
que em vaig llegir
la biografia
de l'Elisabeth Taylor
aquí va conèixer
aquí va conèixer
el Richard Burton
sí
aquí aquí
aquí vam viure
uns quants anys junts
i tal
francament
la pel·lícula
és d'aquelles
que
ostres tu
com va això
del poder
no
el que té un poder
com l'altra
com ha de tenir cura
d'ell
de quina manera
doncs no s'ha de deixar
trepitjar
per l'altre
i tal
em va
em va impressionar
tot el que és
la història
com s'explica
no
la manera
que ells dos
es relacionen
com estan
aconsellats
per uns
i per altres
i
bueno
és una
per mi
és una
esmiculada
de polar
no
esmicular-lo
vol dir explicar
què és això
no
i diu
no no
nosaltres
no trepitjarem
i l'altre
diu
no no
nosaltres hem vingut
fins aquí
però ara estem
a la part nostra
a Pèrsia
no
és
oi
no
allò és Alexandria
Alexandria
Alexandria
Alexandria
Alexandria
i vosaltres sou els romans
que no
que esteu a aquesta banda
vull dir
en realitat
en realitat
Cleopatra
ara no recordo com es deia
allà
eren descendants de grecs
perquè
Alexandre el Magne
va envair
Egipte
i els faraons
a partir d'aquell moment
els Ptolomeus
els Ptolomeus
això
gràcies
eren
eren grecs
eren
eren blanquets
com nosaltres
no eren
més morenus
com la gent
d'Egipte
sí
d'Àfrica
era foscor
sapell
tothom que pugui pensar
ostres
l'Elisabeth Taylor
fent de
Cleopatra
no caça
no pot caçar
pot caçar
pel fet de
no perquè la lletja
com un pecat
això diuen
però bueno
aquesta era
la novena
es va camalar
el Juli César
i el Marc Antonio
tenia
d'on de gentes
sí sí
jo que sí
que era
això
les documents
que això parlen de l'època
parlen que era una dona
absolutament
vull dir
amb una capacitat
diríem
de bueno
versat
sí sí sí
una persona
molt així
no vull dir
ni sensual
ni res
simplement que convencia
és una persona
però físicament
s'han vist
bustos
i tal
i a veure
tenim la imatge
de l'Elisabeth Taylor
que és guapíssima
i veiem la imatge
que tenia el nas
una miqueta ligueny
clar
potser els estàndards
de bellesa
coincidien amb aquesta dona
no però en canvi
tu veus
l'enefertiti
que és un estàndard
potser més clàssic
això és més antic
i no dic per al caparro
que de l'enefertiti
pot ser com de l'enefertiti
fins ara
que sí que sí
estem parlant de diferències
però jo dubto
que aquell canon
justament
no ho sé
tenint en compte
altres bustos
de l'època
jo no tinc massa clar
però és que
és bastant retrat
és que en aquella època
ja es feien retrats
el període grec
egipci
ja no és l'idealitzat
saps el que vull dir?
sí sí
perdona
però vull dir que
és el que diem
és que a vegades diem
l'imperi egipci
però de l'enefertiti
jo què sé
els Ramsés
o aquesta època
pot passar 2.000 anys
igual que d'ara
de la que el patre en sa
no no hi ha 3.000 i pico d'anys
sí sí
és una barbaritat
és una bestiesa
és molt de temps
sí sí
és que penseu en compte
abans de Cris
abans de Cris
que l'imperi egipci
va durar
el 31
que va durar
3.000 anys poder?
Egip sí
l'imperi
sí
els tres
els tres imperis
van ser
una barbaritat
i em sembla que la part
diguem egip
grega
entre el 331
i el
100 anys
sí 300 anys
va ser
aproximadament
i després l'ocupació romana
sí
i després ja
es fa temir
i això la cosa
ja es va desfer tot
però d'unidor
d'unidor
d'unidor
això és la banda sonora
si posem banda sonora
és avui
això és la Cleopatra
vull dir que no
el poseu aquí
vull dir que val la pena
bé
ens queda un minutet
deixem la música de fons
si us sembla
i ens acomiadem
fins la setmana que ve
que vinga
adeus i ja
adeu
adeu

Fins demà!
Fins demà!