doncs com passa el temps
perquè ens falten 4 programes per acabar la temporada
la primera temporada del Babilònia
i res, doncs ja estem
al programa 28, eh
4 patronets, vaja
i d'aquí 4 dies
apa, de vacances
això és com un curs escolar
exacte, sí, sí, ens fan fora
directament, no fan fora, però tornem al setembre
i tant, home, faltaria
ho tenim garantit això, ja
esperem, esperem, depèn de quin tema parlem avui
ja, home, avui parlem un tema una mica escabrós
o no, no sabem, eh, i l'Omira diuen
ja no vingueu mai més
no me'n parlo des de temes i de cançons
perquè, escolta, a vegades
sí que fas, eh, aixeques
haig de dir una cosa, i això és trencar una llança
a favor de Ròdio d'Esvern, aquí hem parlat
amb el temps que portem
vint i pico d'anys, no, de temes
de tota mena, i mai hem tingut censura
això, les coses són com són, eh
faltaria que estem en una època
de llibertats
i no començarem passada, oi?
no, no, no, no, no, malament
a no ser que aparegui per aquí al Huert
espontàniament, no, i, i, i, però no crec
que l'Ajuntament de Senyors, que és molt intel·ligent
agafi un personatge d'aquelles característiques
Tu no creus que amb el Huert podríem fer un programa d'aquells espacials realment potent?
Jo és que amb aquest senyor no em parlaria directament
No crec que tingui la capacitat de la paraula, ho sento
vull dir, ni la capacitat de saber entendre el que és la diferència, doncs, catalana
ni la diferència de cap comunitat
ni el coneixement, crec, que ara hi ha més l'Ajuntament es pot parlar
Sí, jo em sembla que potser li aniria bé a passar una temporada aquí
A nosaltres, oi?
No, bueno, a nosaltres aquí al Babilònia per començar
i després fora d'aquí, no, perquè per mi que no és conscient de la realitat que hi ha als diferents comunitats
Jo penso, eh?
Sí, crec que hi ha molts ministres que estan actualment al govern d'Espanya
que no estan trepitjant de pròs en termes, eh?
Estan força despistats, eh?
Clar, des de Gallardones, Matos i tota aquesta gent, a Fernández Díaz també, aquell senyor
és per plegar cadires i marxar
Sí, un ramillete
Un ramillete de la ultra
Com una mica aïllats de la societat real, no?
Jo penso
No ho sé, l'altre dia per la televisió, per TV3
sortia una mare que estava allà davant de l'escola
i diu, escolta'm, jo la...
Bueno, la van triar expressament, tampoc siguem aquí
I li van dir, escolta'm, jo he arribat amb la meva filla
no sé, d'una població, no sap parlar català
fa dos mesos no he tingut cap problema
diu, aquí, les mares, parlem
que no arribem a final de mes
ja que hi ha gent que el treuen fora
que no tenim feina
diu, però això del català i el castellà
no és una cosa que a nosaltres ens preocupi
Cap problema
A veure, ens preocupa si en un moment de terminar
però no és la preocupació d'ara
però bueno, mentre estem distrets, no?
Sí, sí, i tant
ens van canviant
de les qüestions fonamentals
ara ho has dit, sí, senyor
i tant que sí
el guard desapareixerà, doncs, com tants altres
que d'una manera no saps pas per què ni com
doncs apareixen i això
i concentren tota l'atenció més
més, diríem, més poc intel·lectualitzada
i que no s'ofengui ningú, no?
Vull dir, passió, passió, no?
La mateixa passió
A l'exemple el tenim amb el seu germà
que és professor d'història de l'art
a la Complotència de Madrid
i va sortir al carrer amb els alumnes
a fer classes, no?
Sí, sí
Si tens a casa l'enemic, home
l'enemic amb un aspecte
de cara al seu concepte
perquè tens l'amic
el que està tocant de peus en terra
i està cada dia treballant
amb joves
i a més a la pública, no?
Vull dir, en aquest cas de Madrid
Aquest l'hi deu dir al seu germà
que anava a la manifestació
te quedaste en l'autopia
en l'autopia
Sí, sí
I te voy a españolizar
Molt bé
Això és el que passa a Babilònia
Comencem parlant
Ha començat ja pel tema
Pel tema
i ara passarem a l'art
i ens profunditzarem aquí
i després passarem al cinema
és el que passa, no?
Farem una mica d'índex
perquè la gent se n'assabenti
i perquè es quedi
perquè aquell que marxi
ja la tindrem forta, eh?
Doncs parlarem una miqueta
del Monestir de Pedralbes
Feu l'altre dia una visita
Les meus companys faran un comentari
Juniosa
Parlem també
Apa
Sí, exitosa
Després
Parlem justament també
del Manac
del Museu Nacional
de Catalunya
Tinc lliure, tu
Tinc lliure, tu
Tinc lliure, luxe
Bueno, bueno
I
I
que parlem una mica
del gòtica internacional
i també la Lourdes
es presentarà
L'exposició de
L'exposició de
George Melies
que segur ben aviat
anirem algú de nosaltres
a Córra Cuita
Com la del Pasolín
i Jaume també
que la fan al Centre
de Cultura Contemporània
de Barcelona
També
de ben aviat
la veurem
perquè pot ser molt interessant
Farem un esment
d'un llibre
d'Aruki Murakami
després del Terremoto
i de cinema
parlarem de quatre
tres novetats
i un clàssic
que amb la Rosa
feia en broma
perquè ens han portat
la traducció en anglès
de Straight History
pensàvem
del David Lynch
jo que l'he visto todo
aquí que ho hem vist
tot de David Lynch
quina pel·lícula és aquesta
doncs aquella magnífica
o una història verdadera
que és deliciosa
aquesta pel·lícula
i d'estrenes
A Gran Gatsby
Searching for Sugarman
i Cowboy
que tornem a parlar
d'aquesta pel·lícula
perquè realment
és una pel·lícula
important i impactant
doncs bé
joventut
ja podeu parlar
del monestir
què us va semblar
el monestir
bàsicament
no el guia
dic el monestir
si us va agradar
i tot això
apa
que ho havies de dir tu
agaita
agaita
que va ser
no no
que dic que del guia
no parleu
que parleu
del monestir
que això és el que vam veure
a mi ja em teniu molt vist
què us va semblar
jo la veritat
és que aquest dia
ahir
ahir era
doncs vaig comentar
hi vaig estar
al monestir
de Pedalos
crom
quina cosa més bé
veritablement
allà vam trobar
diferents coincidències
no?
vull dir
vam trobar
que precisament
es feia un acte musical
molt bo
una missa
era una missa
sí
era una missa
una missa
polifònica
polifònica
amb música de Bach
de Bach
sí
i res
era una missa
doncs
el que diem
polifònica
vull dir
feta com a tal
vull dir
musicalment parlant
però també
amb el procés
lògicament
de les diferents liturgies
no?
al Quir
a l'antigua
santa
que es deia
i amb un èxit
de públic
com vau veure
que tothom
estava allà
i d'haver assegut
al terra
com el que havia de la cosa
a mi em va cridar
molt l'atenció
perquè
jo havia sentit
la part així
més popular
que ara riurem
que diu
la gent va al Monestir
de Pedral
a les Clarisses
a portar
quan et vols casar
perquè faci bon dia
hi ha com la tradició
de portar ous
de fet a l'entrada
hi havia una parella
amb com dues dotzenes
d'ous
i a mi el que em cridava
l'atenció
era això de les Clarisses
que va explicar
molt bé
el Gensco
el guia
el guia
sí
el guia
em va cridar
molt l'atenció
la idea
aquesta
de les
monges
de les Clarisses
amb la idea
aquesta
que eren
persones nobles
que es anaven
a retirar
allà
i també
la doble
com
si es podria dir
personalitat
o manera de fer
d'Elisenda de Moncada
que es va acabar
retirant allà
es va acabar
viscant
quan ja va quedar
viure
i va ser
precisament
igual la van construir
pensant precisament
en aquest retiro
per ella
va ser per això
bàsicament
va ser perquè ella
volia un lloc
entre cometes
per retirar-se
totalment
un cop
calcet
no l'està
calcet
no home no
clar que sí
el que em va cridar
l'atenció
és els dos
llocs
on estava enterrada
les dos vessants
no?
sí
la vessant aquella
al costat de l'altar
allà com una reina
i allò per què és?
perquè hem d'endevinar
en quin lloc està
o com va això?
i en canvi
l'altra
l'altra posició
era
era aquesta doble moralitat
que parlàvem
de l'Elisenda
de la monja
de dir
bueno
sóc reina
i tal
però
segons com
em vesteixo més
de monja
i de fet
hi ha els dos
sepulces
és a dir
ella
l'únic moment
que va estar vestida
de monja
va ser quan va morir
és a dir
perquè lògicament
bueno
creiem
perquè si va ser enterrada
com a monja
vull dir
com ella volia
el Sotestament
estaria
doncs
vestida
amb el sac
franciscà
vull dir
amb el cordó
famós
i és aquesta
la indumentària
clar l'hàbit
vull dir
que és el plantejament
però en aquest cas
no ho sé exactament
però
jo crec que
aquest plantejament
el que deia també
abans l'Urdes
vull dir
la reialesa
l'altre dia
parlàvem també
d'aquest tema
de tots aquests
nobles
de l'època medieval
que promocionaven
els hospitals
que com dèiem
l'hospital
la Pialmó
i l'Hospital de Santa Creu
no només era per gent
que estava malalta
sinó també que era per gent
que eren pobres
vull dir
que després va evolucionar
i es va convertir
amb la Casa de la Caritat
també que va existir
a Barcelona
clar
era més una promoció
o un aconseguir al cel
que no passa el sentiment
com a tal
vull dir
a l'Histenda de Montcà
jo estic convençuda
que ànima de devoció
la justa
i la necessària
per aconseguir el cel
dic jo
perquè clar
o per comprar-lo
exacte
per comprar-lo
el que vam comentar
està dins de l'altar
i està
amb un
amb un sepulcre
dins de l'altar
és tocar el cel
directament
segons la filosofia
vull dir
és la zona sagrada
no és l'ara
és l'ara sagrat
i sobretot
ja que estem mencionant
clar
perquè és el més característic
i el que més quida l'atenció
i el que és més maco també
el sepulcre
dins l'Església
no sé si ho hem comentat
que l'Església és gòtica
és gòtica
és un dels millors exemplars
del gòtic català
tant l'Església com el claustre
l'Església té
és de planta de tres naus
és una planta senzilla
té tres naus
no vull dir
no té transepte
no és que li creu
i el claustre
també té tres pisos
i és magnífic
llavors el que més crida l'atenció
o la joia
que més hi ha a l'Església
és aquest sepulcre
que dona les dues bandes
com deia la Lourdes
a les dues de Sant
interiorment
podria recordar
perquè la gent es faci una idea
que potser l'ha vist més aviat
Santa Mària del Pi
entre cometes
a l'interior
molt retocadet
el que dèiem
va tenir una restauració
molt potent
del Joan Martorell
que es va passar
netejant
i posant
arreglant
el que són
els maons
gairebé
a l'encemptat
que es diu
una cosa
és que
hem d'entendre
com era
exactament aquella època
i això és una cosa
que algun dia explicarem
més endavant
perquè tampoc és qüestió
d'entrar
en aquest sarau
i és que
la idea que tenim
el gòtic
era una cosa
que això
com estàvem comentant tu
jo us deia
que no oblideu mai
que les escultures
estaven totes policromades
i gairebé
aquí les veiem
blanquetes
va haver tota una
una línia
a finals del segle XIX
i provocada
per Puig i Cadafalch
i Lluís de Menech i Montaner
i bueno
i uns francesos
que es deien
Violet de Duc
i tal
que s'havia de tenir
tant el romànic
com el gòtic
amb una línia
d'una blancó
que era com una cosa romàntica
més que real
i llavors
hi ha moltes restauracions
que van polir
totes aquestes policromies
quan sabem
que fins i tot
és probable
que a Sant Climent
de Taüll
perquè hi ha restes
de policromia
el campanar fos blau
blau elèctric
imagina't
un blau
un blau d'aquest ultramar
un blau com les cadires
que tenim aquí
era això
imagineu-vos
com podia arribar
a ser el millor
una església
al 1100 i pico
és a dir
i l'interior segur
com s'ha demostrat
que estaven pintades
de dalt a baix
ja que tenim el menac
a la part del romànic
i realment
tot el que pot ser
vull dir
no oblidem aquesta idea
l'església
de monestir de Pedralbes
no estava pintada
per fora
però els interiors
ojo eh
no són tan blanquets
com veiem
potser sí
per això vull dir
però bé mira
són les modes
de com es restaura
i a vegades
es fan restauracions
xapuses com l'Ecceomo
no que és broma
i altres que es passen
una altra cosa també
per destacar
és aquella
la cel·la
us en recordeu
que estaven totes
les cel·les també
individuals
de les monges
perquè poguessin retirar-se
a fer els seus exercicis
els seus resos
no ho sé
totes aquestes coses
no
doncs hi ha una d'elles
que a més
està
vull dir
tancada
està protegida
per un vidre
així d'aquests especials
que és la
li diuen
la capella de Sant Miquel
l'acta capella de Sant Miquel
que va ser encarregada
parlava de la
Francesca
Saportella
l'any 1343
ara va encarregar
el pintor Ferrer Bassa
a veure
amb una clara influència
que aquí és una mica polèmica
que vam estar aquí
va haver-hi polèmica
que bueno
és
creu que
bueno
ell s'entendrà des d'aquí
però
llavors va fer totes
les pintures
a l'estil italià
en canvi
hi ha estudiosos
que el que consideren
és que va ser
qui va venir
va ser un pintor
italià directament
res de que
d'influència italiana
sinó que realment
és que era una persona
era un italià
i llavors va venir
directament
són teories
que cada vegada
que agafen més força
però bueno
mira
si està escrit així
la història
és com dir
jo què sé
que Colón no va descobrir
Amèrica
no és el mateix
no és la mateixa importància
però que com canviem
la història
no?
doncs a l'arpa
és el mateix
com canviem
no?
que hi ha hagut casos
per exemple
el famós colòs de Goya
no?
que tothom era de Goya
i al final es va demostrar
que era d'aquí
com es deia
Arsenio
o Asensio
no sé què Asensio
i clar
trenques un mite
que el colòs de Goya
no és de Goya
és d'un dels seus deixebles
no?
de taller
però s'ha hagut de reconèixer
perquè està signat
això ja és la llet
si trobéssim una signatura
del senyor italià
que va fer la capella
teòricament Ferrer Bassa
doncs hauríem de dir
que sí
però com no tenim una signatura
clar
no es signava en aquella època
molt poc
vull dir que és el problema
és una visita
que val molt la pena
es pot veure el refectori
i tant que sí
el dormitori
és interessant
la zona de Museu
el claustre
que està tot ple
de plantes medicinals
he trobat que hi ha
un cert conveni
amb la facultat de farmàcia
en quant a
totes les plantes
que hi ha allà
molt ben retolades
amb el nom científic
i també molt interessant
a mi em va recordar
la visita a Poblet
que fas la visita
del claustre
fas la visita
de la cuina
fas la visita
del dormitori
de la sala capitular
i tal
vull dir que és una visita
maca
i que la tenim aquí
al costat
i que molta gent
a dos passes
no a una passa
a la cuina
el que va ser molt interessant
és que vingués
d'aquella senyora
que no començéssim a fer el dinar
semblava
perquè són estris
que no són gòtics
ni molt menys
però són del segle passat
sigla passat
principis de segle
i clar
imagino que
l'onormària
és més lògic
és que ho hagi de tocar
perquè són coses
que dius
ai però potser me'n recordo
que potser la meva àvia
tenia això
i tal
i et fa gràcia
i per això la tentació
és perquè no
toqueu això
les teràmiques
aquelles que hi havia
a vegades
tot aquests gerros
vaig a mirar
a mirar-los
i tal
i se pot caure
val la pena
la visita
si val la pena
a mi em va sobtar
la varietat de matisos
de totes les persones
que s'esperaven a fora
i després
quan ja vam entrar amb elles
doncs
que van coincidir allà
les diferents classes
socials
i tant
i no sé
penso que això
sempre és molt interessant
per tenir una mesura
d'on estem
encara que no ho veiem
sí, sí
bueno
és federal
no hem de donar més voltes
tot era bastant clar
però no era una activitat
de tothom
molt bé
doncs
ja que estem parlant d'art
farem un esment molt rapidet
justament
a una extensió
del que seria això
i que jo personalment
vaig poder
disfrutar
d'un matí
el que seria
a un altre lloc
que s'ha d'anar
que és el Museu Nacional
d'Art Contemporani
i a poder ser guiat
per gent
que a més
dins el propi manac
hi ha gent
molt molt
molt capacitada
per fer
la informació
i clar
no pots anar a veure
amb un dia tot
perquè tens la part del romani
la part del gòtic
la part de l'art modern
i una mica
fins de contemporani
llavors
el millor és anar
quatre vegades
en diferents moments
i amb guia
que t'ho vagi explicant tot
perquè això és essencial
i jo vaig poder fer
amb una professora
de la universitat
a la part del gòtic internacional
que és la part dels segles
14-15
vull dir
el que vam veure
a nivell sobretot
d'en pedra
veure la part d'escultura
i pintura
que tenen el manac
evidentment
és una bestiesa
el que tenen allà
vull dir
hi ha coses meravelloses
evidentment
dinoms
poden sonar xino
però bueno
hi havia ferrebasses
hi havia Arnaus
Pere Serra
Jaume Auguet
Lluís del Mau
els grans pintors
catalans
d'aquell període
i grans
dit amb tota la paraula
a l'alçada
de qualsevol pintor
com pot ser un gioto
com pot ser
pintors italians
d'aquella època
i de França
el que tenim la mala sort
és que a França
el 14-15
no han quedat
gaires espais pintats
tenim molt tema
de manuscrit
i que demostra
el que bé
que treballaven
però no tenim pintura
moral
és curiós
ni tenim pintura
amb quadre
tenim molt poqueta cosa
són modes
i coses
que queden marcades
però bé
sobretot
el que crida l'atenció
i el que té
un lloc d'honor
i això sí que
segur que el coneixereu
o alguna vegada
és la verge
dels consellers
de l'Ajuntament
de Barcelona
que va encarregar Lluís Dalmau
es va encarregar
curiosament
amb l'època
de Cabernat Martorell
els grans pintors
que hi havia a Catalunya
però com us ho vaig comentar
un dia
seguien la línia
del que feia el taller
va arribar un moment
que aquests consellers
que viatjaven
per Europa
es van adonar
que cap al segle XV
estava passant
alguna cosa
a Europa
que va ser
al principi del Renaixement
el canvi de formes
i van voler fer
una verge
pintada
per col·locar-la
a la capella
de l'Ajuntament
de Barcelona
i què van fer
en comptes de contractar
en Ferrer Bassa
en contractar
els que hi havia
en aquell moment
que els grans
van dir
necessitem una persona
que sàpigui fer
el que es feia
al nord de França
a la zona
de Flandes
als flamencs
i el que es feia
a Itàlia
i van agafar
el Lluís Dalmau
que era un valencià
que havia estat
3 o 4 anys
a Flandes
i que havia après
aquesta forma de pintar
i clar
si tu veus
aquell quadre
veus que no té res
a veure
amb tot el que hi ha
al voltant
i es veu
tot un detallisme
absolut
de les formes
a principi del retrat
com aquests 5 consells
que apareixen
són retrats
personalitzats
cosa que fins a tot
tot era idealitzat
no hi havia
un retrat únic
i és un trencament
i és el trencament
ja cap a
que seria
la pintura moderna
i són coses
que són molt xules
de veure
i que cal
que ho expliquin
perquè si no
tu vas allà
pots gaudir
però no veus
realment el que és això
per tant
molt recomanable
insisteixo
guiats
es pot trucar allà
i qui envies
i tal
i a més
amb un preu
renomable
de 5 o 6 euros
es pot fer
i si no
ja sabem
què hem de fer
també
l'Urdes
seguim parlant d'art
George Melies
exposició
presenta'ns-la
i a veure si un dia
la podem veure
tots plegats
jo tinc moltes ganes
de veure-la
he buscat
una mica
d'informació
us dius
George Melies
la màgia del cinema
està al Caixa Fòrum
i he vist que està
fins al 24 de juny
llavors el cineasta francès
aquest cineasta
havia fet dibuix
director de teatre
de cinema
va sobressortir
perquè li va donar
en el cinema
aquest toc fantàstic
surrealista
d'aquí la pel·li aquesta
de
no sé si
el viatge a la lluna
que té trets
de Julio Berna
i tot això
genial
la pel·lícula
és un plaer
veure aquesta pel·lícula
jo m'ho poso pipa
es veu que hi ha uns 400 objectes
hi ha per exemple
les màquines
antigues de cinema
vestits
projectors
sí
projectors
després hi ha com
aquí posa 21 films
en realitat
hi ha 21
com trossets
que pots anar mirant
i bueno
jo penso que és una exposició
força interessant
pels que ens agrada
el cinema
perquè ell va ser
un dels que el va revolucionar
més
i una cosa que he trobat
que es veu
que ell va
va cremar
totes les seves
pel·lícules originals
quan es va quedar
per dir alguna cosa
sense masses diners
però bueno
algunes
s'han recuperat
perquè hi havia còpies
i tal
però bueno
és una exposició
que penso que val
molt la pena
que és dels orígens
dels orígens
no oblidem la pel·lícula
Hugo
de Martínez Corsés
no oblidem aquesta pel·lícula
que hi ha una part magnífica
que parla de George Meliés
exacte
doncs del 5 al 24 de juny
una notícia
que ja era esperada
és que l'entrada
val 4 euros
ara
és per totes les sales
o sigui
tu pagues
llavors pots dir
vaig a la sala 1
sabrà que hi ha 4 o 5
ara recordo
pots anar de sala en sala
però pagues
a baix 4 euros
si ets
tens la llibreta de la caixa
o ets menor
de 16 anys
no
val
però si no
són 4 euros
però per totes les sales
el Caixa Fòrum
el Caixa Fòrum
sí
jo això no estic d'acord
perquè era una fundació
i com a tal
ja hem comentat un dia
exacte
això hi hem parlat
aquest tema
i no és furgar
i perquè tinguis la llibreta
i perquè tinguis la llibreta de la caixa
no sé si qui era el reser
que s'havia de fer
això
això
em sembla malament
però bé
jo això ja és una opinió
ja consta
o sigui tu entres a la pàgina web
de Caixa Fòrum
ja surt a dalt de tot
horaris
preu
i per ser fundació
el que això comporta
és que s'estalvien
molts
molts
molts impostos
i ara
és una doble vessant
és a dir
si cobren uns diners
els seguiran cobrant
evidentment
i això
bueno
ja veurem com es depredaria
però bé
tal com està el cotarro
és el que hi ha
millor que facin
casals per gent gran
i que ajudin
per altres temes
en aquest cas
és important
però és el que deia
l'excusa era
millorar les exposicions
no
el que hi ha previst
per aquest any
no va en un pebrot
a part del japonisme
que es farà a l'octubre
però tot el que hi ha
és que et portaran
jo què sé
no sé
alguna cosa
jo què sé
de Jericó
de qualsevol persona
jo què sé
per dir que no siguin autors
de primera filera
però que tingui una importància
no
no hi ha previsió
de grans coses
per tant és una excusa
barata per cobrar
i bueno
no n'hi ha guarda
i per fer els diners
i ajudar els que necessiten
com que no tenen diners
aquests senyors
no
és aquesta pregunta
bé
abans de parlar
del cinema
que comentarem
el Gran Gatsby
el Searching for Sugar Man
res
comentarem
una coseta de literatura
hi ha un llibre
del senyor Ruki Murakami
que va treure
fa qüestió de
3 o 4 anys
el senyor Murakami
va ser l'any passat
un dels finalistes
al Premi Nobel
és d'aquells actors
que acabaran aconseguint-lo
jo sé que a molta gent
li té molta mania
a aquest senyor
o que li costa llegir
no sé si algú ha llegit
alguna cosa
d'aquest bon home
encara no
Tokio Blues
tot això
Tokio Blues
Tokio Blues
que és bastant
per dir alguna cosa
ara em ve la prima braula
nihilista
nihilista
sí sí perfectament
és un llibre
la millor manera de plantejar
és que és terrible
però a veure
és que és complicat
no entendre
a veure complicat
has d'entrar en el joc
és a dir
has de situar
com són els japonesos
com és la joventut
perquè està plantejant
tanta gent
que viu
no estem parlant
d'un Japó
del segle passat
no estem parlant
d'un Japó actual
de com viuen
amb aquesta facilitat
que tenen
per avançar-se
a la mort
al suïcidi
a la depressió
d'una forma
claríssima
i no cap tipus
de problema
jo recordo
no sé si era aquesta
o una altra
una història
que a mi em va esgarrifar
perquè amb la tranquil·litat
que deia
que la seva amiga
prou d'adolescents
s'havia suïcidat
però que no passava res
m'entès que ho vull dir
és com si tu canvies
ah, doncs vale
perfecte
i penyes el telèfon
vull dir
ell crec que critica molt
aquesta impassivitat
de la societat
vull dir
aquesta serietat
en sèrie
parlo de com treballen
aquestes hores
que es tiren la tira
d'hores treballant
que són màquines
a la filla cap
i que no tenen capacitat
de pensar
i de reaccionar
i ell intenta crear
un món nilista
però una mica més bucòlic
a vegades
es tira pàgines
i pàgines
explicant el plaer
que sent un noi
perquè està
en una muntanya
gaudint de la natura
perquè és que no té temps
de pensar en això
i en aquest cas
l'excusa
és el terratrèmol
em sembla que va haver
a Tòquio
abans parlàvem
amb la Lourdes
no me'n recordo
la data
però no farà gaire
l'últim va ser el 2012
que no crec
el del tsunami
no, però és un anterior
va haver-hi un anterior
el 2004
crec que era el 2005
i tal
que també va deixar
és una sísmica
al Japó
és una sísmica
clar, ja
que dos parters
van caient
i són històries
que estan ambientades
amb això
és l'excusa
per parlar
d'aquests temes
i bueno
ja et dic
no és qüestió
anar una per una
perquè si no acabaríem
però bàsicament
són històries
ni listes
molt que no ens
provoquen una
em refereixo
una mena d'acció
no és un llibre
que tingui una acció
i fins i tot són
contes que acaben
oberts
i això jo sé
que moltes gràcies
fa molta ràbia
això que no acabin
però com una porta
a l'esperança
bàsicament
a l'esperança
tant a nivell
de la destrucció
com a nivell personal
no cau tant
aquí ja hi ha
prou amb la desgràcia
que hi ha hagut
per a sobre
provocar desgràcies
personals
i els hi costa
aquí respecta
aquest tema
però hi ha llibres
que bueno
a l'índex
de mortalitat
per reinsisteixo
per depressió
per situacions
complicades
per excessos
a nivell
del que seria
els caps
de la feina
i és angoixant
a vegades
però escriu
molt bé
i és una meravella
però és peculiar
retrata molt bé
jo penso
la soledat individual
totalment
perquè Tokyo Blues
és com si
els personatges
a vegades
fossin
de gel
exacte
i el que tu dius
és com impassible
tu vas llegint
i penses
mare de Déu
però ho tracta
d'una manera
com si ho deixés anar
però bueno
penso que la destrucció
a nivell mental
a vegades
o problemes mentals
es retrata força bé
i després la soledat
i com a vegades
com que no
no hi hagi res a fer
no crec que sí
com els que tu has llegit
que dius
que una mica
com d'esperança
una mica
no
sempre
sempre juga això
no
vull dir
hi ha vegades
que també
arriba
a veure
sobretot
juga molt
amb la gent jove
i contraposa
amb la gent gran
vull dir
parla de pocs personatges
d'edat intermitja
o d'edat madura
no
sempre
hi ha aquest vincle
no
aquí hi ha un parell
d'històries
que són
una parella jove
i tal
que es coneixen
i van a compartir
amb un senyor gran
que li encanta
fer fogueres a la platja
llavors
aquella sensació
d'anar a la platja
d'estar amb ells
parlant
parlant d'allò
del diví de l'humà
vull dir
tant se'n fa el que es parli
però a veure com es crema
aquella foguera
com aquell senyor
disfruta
prenent foc
en un lloc controlat
no estem parlant
però que al final
sap que
aquest home morirà
perquè és gran
però que a la vegada
ell pensa que
no et preocupis
però si jo vull morir
és a dir
dius
no passa res
és a dir
no clar
exacte
saps què vull dir
que ell és feliç
amb això
són feliços
però que no passa res
si aquesta persona mor
i a més ell ho vol
clar
dius
anem molt enllà
és una altra cultura
una altra concepció
de la vida
de la mort
exacte
és així
és molt diferent
el que tu acabes de dir
és que és una concepció
tan diferent
que si tu planteges
per exemple
ara t'explicaré una pel·lícula
Tokyo Blues
i expliques
aquest tipus
de valoració
diràs
escolta
no
què és això
o la pel·lícula
de Xabel Cuixet
també
la mà
de los sols
de Tokyo
qualsevol pel·lícula
que passi allà
o aquella
no me'n recordo
del director
de la Sofia Cúpula
de la Cúpula
de la Cúpula
clar que veuen japonès
però bàsicament
són dos europeus
com estan allà perduts
en aquell lloc
però com viuen
quina solitud
o aquella
In the mood for the love
te n'acordes
aquella
aquella tranquil·litat
amb el tema de l'amor
que és un altre ritme
que el nostre
no té res a veure
però bé
Deixa'm fer
una cosa
petitona
petitona
petitona
és un poema
que diu
aturo els ulls
damunt
d'aquest cap vespre
damunt d'un blau
de mar
ferit
pel roig ponent
que amara
com un oli
l'abadia
i crema
les clarors
que esclaten
com el foc
que abans
no s'estingés
els colors
són de fruita
i ens conviden
al tacte
enduc un got de vi
cap als llavis
cansats
i nedo
entre les roques
com si fos
un infant
per al goig
de la pell
tot és fràgil
i etern
quan les hores
s'encalmen
i viure
és un batec
reescrit
amb cada gest
bé
aquest
un aplaudiment
el text
ja la veu
ho ha llegit
magníficament bé
et posarem
perquè ens llegeixis
poemes cada dia
és que me l'he llegit
tres vegades abans
em sembla que farem
una secció
farem una secció
de poemes
amb en Jaume
escolta
no juguem
jo penso
que aquest poema
que l'he llegit abans
i tal
s'esqueia perfectament
amb el que parlàvem ara
escolteu
amb qui li diries
un poema com aquest
per exemple
amb una criatura
de fins a 12 anys
per exemple
però què vols
me'n dono un vídeo
que creig
i a persones grans
que és el que tu també
insinuaves
a persones molt grans
també
escolta tu
que a mi em costa
com m'insinuàvem
em costa arribar
al cap del mes
i tenir
aquests 150 euros
que valoraven avui
que necessitava
una família
amb 4 membres
no sé si ho heu llegit
i això com es fa
té la marinera
té la marinera
quina bogeria
això és com l'època aquella
eh
bé
digues dies
això és del senyor
Carles Duarte
aquest és un senyor
que diu
ell presenta
en aquest llibre
que és un llibre
jo el que passa
és que tinc
un tros de llibre
només
és un poemari
que és tot un homenatge
a la Mediterrània
especialment
al litoral
de l'Empordà
i el Mart
en general
com a forjador
de sentiments
i d'esperances
els versos
de Maríntim
que és com es diu
ens descobreixen
un mar viu i proper
un espai de reflexió
i d'inspiració
en projectes
on projectem
els nostres anells
i per què no
els nostres somnis
ell va néixer a Barcelona
el 1959
és poeta lingüista
i a més he tingut
el gust d'estar amb ell
que és una persona
que dóna
que dóna confiança
que tot anirà
si sauràs bona gent
a més escriu de meravella
els poemes són magnífics
me'l vaig trobar
amb una fundació
molt bé
i parlàvem de joventut
i parlàvem de
d'això
de la gent jove
i tal com està
i l'altre dia
amb el tema
que vam comentar
també amb en Jaume
estaven tots
vam parlar
de l'avorriment
de la joventut
te l'acordes
i vam parlar
d'una cançó
de Mecano
que es deia
Perdido en mi habitación
i jo vaig dir
ara mateix
per temes logístics
no la tinc
però sí que la tinc ara
i llavors
per fer el tall
abans de parlar
d'aquestes quatre pel·lícules
escoltarem
un momentet
aquest Perdido en mi habitación
d'una
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit