Bona nit
Doncs un dijous més, comencem aquí a Babilònia, un programa, com ja sabeu, que és el programa cultural de Ràdio d'Esvern, bàsicament,
i que, doncs, tenim sempre un elenco, que es diu en castellà, de grans crítics i de grans coneixedors del món de la cultura,
com són la Rosa Alcalá, què tal, com estem?
Hola, molt bé, bona tarda.
Bona tarda.
I el Jaume Vidal.
Quina presentació.
I tant, i tant.
A vosaltres dos estic molt millorables.
Bueno, perquè puguem saltar, hem de baixar el llistó, si no, no.
Exactament, no?
I el Jaume Vidal, que és el que diem, que també, que, bueno, és el que es diu en castellà, és perro viejo, honesto, eh?
Això sí.
És una dita, eh?
En l'experiència, en l'experiència.
Precisament perquè ens vell ja no saltes, saps?
Ja no.
És una dita, eh?
Ja no he baixat, just tu.
Molt bé, a més, ha vist faltar el David i la Lourdes també, que d'aquí aviat s'incorporarà,
i al que us parla el Xesco Ramos, eh?
Que, com sempre, doncs, està aquí al darrere de la peixera, intentant, doncs, que aquest aparell funcioni el millor possible.
I bé, doncs, el que farem serà, com sempre, recordar en forma de sumari molt ràpid el que avui, doncs, podeu escoltar.
Per un costat parlarem moltíssim avui del món de l'art, que sempre és d'aquests temes que queden una miqueta amb un segon costat,
perquè, bueno, perquè a vegades la manca de temps no es deixa.
i, doncs, veurem, parlem del Museu de Montserrat, el renovat Museu de Montserrat, que és bo que l'han tocat quatre cosetes,
i parlem de l'exposició temporal de Ramon Calzina.
També ens quedarem aquí a Sant Just, a l'exposició de Can Ginastà, que també l'explicarà el Jaume,
i també us parlem d'una exposició a la nova Fundació Màfra, l'antiga Fundació Gòdia,
que és el Triomf del Color, una exposició petita, però sorprenent, gairebé introbable a Barcelona, aquest tipus de quadre.
La Rosa es parlarà de música, Mozart versus Haydn, aquesta baralla musical, a veure com sortirà aquest assalt.
I també parlem de literatura, d'una trilogia molt complexa, que aquí el Jaume potser m'haurà de fer un cop demà,
que es diu Persona, Trauma i Catarsis. Els títols ja diuen bastant en si mateix,
i, per tant, és una cosa bastant profunda i complexa.
Què dius, que jo t'haig de què?
Sí, fer-me un cop demà, que ja sabem que tu és expertíssim,
amb temes de salut mental, i aquí entrem en aquest joc, una miqueta en aquesta línia.
Teatre, Rosa, André i Dorín, el poliorama, que és una obra que ja ha passat,
però que la Rosa es vol comentar.
Sí, sí, perquè val la pena.
Si s'estan fent bols, si s'estan fent gira, potser per algun teatre, val la pena tenir-ho a compte.
Molt bé. I de cinema veurem una novetat, escoltem una novetat, vull dir, del Jaume Villatouma.
Sí.
Què hem dit? Què és això?
Es va estrenar aquest divendres.
Ah, i dos grans pel·lícules, amb el de curs d'aquests últims dos anys,
que és Viaje a Silsmaria i Her, que també té molta teca per parlar-te, una com l'altra.
Sí, és un potenci.
És un dia profund, eh? Em sembla que avui tocarem allò al cel, entre cometes.
Ja estem més ficats a l'hivern, amb aquest horari ja que tenim, aquests dies ja.
Exacte. I perquè la cosa no sigui tan així, doncs tenim el Paulo Alborán,
que l'hem recuperat amb el seu primer disc, perquè ha estat aquests dies a Barcelona triomfant.
Aquest nano és molt...
Sí, sí. Es veu que, bueno, va haver de repetir concert, fins i tot.
Sí, exacte.
Estava previst que... Bueno, primer la gira la va començar aquí a Barcelona,
després la va fer per tot Espanya i l'acabar d'aquí a Barcelona,
però amb dos dies d'actuació, perquè, bueno, és que amplia l'estadi,
s'acabaven de ser líderes d'entrada.
Aquest senyor és, crec, dels millors...
És una descoberta, eh?
Dels millors cantants que canten en directe.
Sí.
És que té un directe, a part de molt bo, jo no?
Jo he vist algun concert.
Avui, justament, aquesta nit, em sembla, Rosa, molt tard,
si ho pots gravar o buscar per allà,
després de la voz que fan a Telecinco, a les dotze i mitja,
fan el concert de parlar per alborán.
Ah, mira.
L'últim cancel que va fer a Madrid o alguna cosa així.
Ho dic perquè, bueno, de ben segur que és interessant.
Sí, sí, sí, val molt la pena.
No hi he estat, però m'ho han explicat, m'ho han explicat.
Doncs el tindrem de fons, eh?
Escoltarem després alguna cançoneta en concret, a veure què tal, no?
I bé, doncs també escoltarem altres coses per aquí.
Molt delícia.
Sí, sí, val la pena.
Fantàstic, Jaume.
Al Museu de Montserrat.
Ui.
Que es veu que ha donidó el que hi ha.
Doncs el que he vist amb la llista, tema, eh?
Sí, sí, sí, hi ha quadres de...
Bueno, t'hi pots passar un parell d'hores la mar de tranquil.
Jo cada vegada que pujo a Montserrat, que acostuma a ser un cop l'any, tot i que algun any potser no,
la veritat és que m'agrada entrar en el món de l'art, no?
Llavors, des de Picasso, Dalí, Caravaggio, Caravaggio és impressionant, eh?
Sí, és magnífico.
L'avi Pescador és sol, et quedes així com d'allò.
Bé, n'hi ha una pila de gas, pisarro, suposo que tots els coneixes, Monell, Rossinyol, fins i tot, Mir, Cortuny...
Vaja, vull dir una cosa completa.
Però paral·lelament al fet de gaudir de l'art aquell reconegut, aquell que ja saps que t'agradarà
i que lògicament tens altra vegada ganes, com en una bona pel·lícula, que també tens ganes de veure l'altra vegada, clar.
Doncs llavors vas i entres en aquest museu, no?
I paral·lelament, doncs sempre hi ha una altra exposició, que no és perquè sigui molt moderna,
perquè he pogut saber que el senyor Calzina, amb el títol de Remembrança,
doncs no és precisament que hagi nascut i que visqui, vull dir, va néixer el 1901,
i vaja, vull dir que és un senyor que porta molts anys, a partir de 13 anys, doncs va començar a pintar.
Ell va deixar a Barcelona, però va anar a viure molt a prop de Montserrat,
amb un poblet per allà al costat, em sembla que és Sant Cristóbal o així,
no, que jo tampoc, vull dir, quan ho he llegit...
No sé, no deia sentit, no...
No sé, no sé quin és aquest poblet, no?
Total, que és un senyor que ha fet coses com de tota mena, no?
Vull dir, saps, una cosa, agafes el ventall amb un quadre que tinc aquí davant
i veurem, per exemple, des de blanc i negre, amb una estufa d'aquestes de llenya,
després, paral·lelament, tenim també, doncs aquí, una mena de maquinària que tindrà a veure,
perquè són maquetes, això, doncs amb, no sé, vull dir, fins i tot podies pensar en l'atòmic,
però no, perquè, esclar, l'època no correspon, no?
Sí, no corresponria, no?
I llavors tenim aquí aquesta avi, doncs, que també està ben embocallat de coses, de coses, d'objectes, no?
I paral·lelament, doncs, bé, vull dir, això estaríem gairebé pensant en Pixar, no?
Vull dir, aquesta mena de treball, eh?, que no és ni molt menys com a dibuixer, és artesanal, això, tot plegat, no?
I després el goig per les cadires, les taules i també aquests retrats, no?
Un a la neu, perquè, no sé qui m'ho deia, no fa gaire, diu, es va arribar a tal finest, amb la qüestió d'art,
que fins i tot semblava en fotografies, no?, el que acabaven fent, i a Montserrat això ho podeu gaudir d'una manera total, no?,
amb els pintors més clàssics, eh?, vull dir, i llavors, doncs, la veritat és que va ser tot una joia,
un parell d'hores, la meva estimada Teresa, com sabeu molt bé, em va dir, i m'has aventurat,
dic, tu m'has aventurat, això no t'ho podries perdre, això s'ha de venir, quan es ve a Montserrat,
ja havíem fet la caminada, ara tocava enriquir-te de l'art, no?, i, bueno, vam tenir aquesta petita conversa
i va quedar conforme, conforme, total, que molt bé, eh?, un gaudiu de Montserrat quan aneu,
no tot és qüestió d'anar a comprar la ratafia o el que tenen allà, que no sé qui ho deia, també.
Ostres, ara fa que no he pujat a Montserrat.
Jo també, jo deu fer com, psst, 3 o 4 anys, eh?, o més o més, o més, o més, o més, o més, o més, o més.
Escolta, tu, amb un expert com tu, anem a gaudir de tota aquesta colla que he esmentat i els que queden, no?
Doncs mira, l'any que ve podem fer una sortida a Montserrat, que sempre fem sortides aquí nosaltres, no?,
fer sortida a Montserrat, veiem, escoltem a Virulai, comprem la ratafia i anem a veure el museu.
I anem a veure el museu, i tot el dia, estarem tot el dia.
Clar, clar que sí, clar que sí.
M'agrada molt Fortuny, també, molt bé, eh?
És que Fortuny és magnífic, la Maria Fortuny és deliciós.
Sí, sí, sí.
És que és un descobriment.
Amb Mir, també, amb la de Camarassa.
Amb la de Camarassa.
Amb ti, vull dir, n'hi has mentat, així, uns quants.
Perfecte.
Molt bé.
Una cosa impressionant.
És un museu que molta gent, home, la gent d'aquí ho coneixem, no?,
però que molta gent que ve de turista i tal, se'n va a Montserrat a veure,
però és que si les muntanyetes i a veure la història aquesta.
Sí, és una obra d'art, no hi ha dubte.
Bé, que és preciós, no?
Bé, que a nivell natural és el que diem, no?
Bé, que també la natura també es pot considerar, no?
Que la natura, bueno, a la fi i a cap, és el que deia Gaudí, no?,
que traiem l'art de les formes de la natura.
Per tant, això és una cosa que prové, no?
Però que bàsicament molta gent ignora que hi ha aquest museu
o sí que li fan la promoció de pensant,
ai, deu ser un museu de coses, de pintura religiosa.
Que també, eh?
Sí, o sociàstiques.
Que també, eh?
Però té un fons al Museu de Montserrat que diu, estela, eh?
Està reconedet, allà, i tal, però pots Gaudí.
També allò també és...
El que imagino que no veurem seran nusos.
Sí, home, clar que n'hi ha.
N'hi ha, també?
És que no me'n recordo jo, això.
Sobretot a nivell d'escultura, tu.
Sí?
A nivell d'escultura és més acceptable.
Jo em vaig quedar amb la nena de la trena, també,
no sé si la... suposo que sí que la coneixes.
Sí.
Vale, això és el Llimona.
El Llimona, oi que sí?
Vale, vale, vale.
El Llimona va aclarar en balla, però bueno, per qui van els tiros?
Vale.
És impressionant, eh?
Tinc que tornar, eh? Tinc que tornar, no me'n recordo, eh?
És que n'hi ha dues, a més a més.
Vull dir, que n'hi ha dues, un a costat de l'altre,
i és com... no és pintura, és això, és escultura, eh?
Escultura, val.
Però, oh, quina sensació més agradable.
Doncs mira, ja tenim excusa.
I després em vaig quedar amb un...
amb una...
que era com gitana, però carai, tu, quina cosa.
Però no me'n recordo qui la va pintar.
No me'n recordo, eh?
Vull dir, diria mentida.
Però saps aquella cara tant, la nena burgesa total,
que està completament identificada amb el seu rol,
i la veus, per exemple, allà asseguda en una butaca,
i que llegeix un llibre, aquella serenor, aquella tranquil·litat.
També és que... i és tot.
És que és un ventall enorme d'autèntiques meravelles creatives,
que, en fi, molt bé.
Déu-n'hi-do.
Xinga, més coses.
Per exemple, el que dèiem, d'aquí, no?
O agafa la...
El que farem una cosa, ara, si et sembla, Rosa,
ara parlarem del triomf del color, aquesta exposició.
Sí.
Però, si et sembla bé, comenta'ns-ho de l'AOBC,
Mozart versus Haydn,
que mentre busco el tríptic l'he perdut.
Bàsicament és això.
Ah, vinga, però l'estàs buscant.
Clar, l'estic buscant.
L'estàs tuant.
Llavors, ens ho comentes, i ara parlarem de...
Molt bé, però jo mentre comento el concert,
que s'ha fet el cap de setmana passat a l'Auditori,
és l'OBC, l'Orquestra de Barcelona,
l'Orquestra de Barcelona,
que, bueno, ja té la seua a l'Auditori.
Aquesta vegada hi havia un director convidat,
que es diu Jean-William de Friam,
és, bueno, ell és austríac,
i no és la primera vegada que veia,
ja havia vingut alguna altra vegada,
i tornarà a venir durant aquesta temporada.
ara tenim de director
aquest senyor japonès,
però, bueno,
sempre hi ha algun director convidat.
Bé, doncs,
el concert es diu,
o és,
Mozart,
Besur Haydn.
Sí.
Haydn.
D'acord.
I, bueno, és una miqueta,
són tres peces,
dues de Mozart,
la primera part del concert,
i l'altra de Haydn.
Una miqueta,
per veure les semblances
o les diferències que poden haver-hi
entre tots dos en aquestes peces en concret.
La primera és molt curteta,
perquè és la introducció
de l'òpera Les Nostres de Figaro.
Ells havien estat contemporanis,
perquè tots dos
van coincidir durant uns anys,
penseu que un va morir,
el Mozart va morir en 1791,
a Viena,
i el Haydn també va morir a Viena,
en 1869,
o sigui,
9, 9, 18 anys després,
o sigui,
que sí que van coincidir.
Jo crec que sí que van coincidir
i segurament es coneixien.
Seguríssim.
Això ja no ho he buscat.
Doncs, bueno,
Les Nostres de Figaro
té molta força,
és, a més,
és superconeguda,
la tens aquí,
la tens gravada.
No, no, no,
és que la música no sonava de força.
Vale.
Digues, digues.
Doncs,
amb molta força,
és molt maca.
I a més,
com que hi ha el tema
que eren unes Nostres
que eren,
bueno,
a veure,
prohibides,
sí,
perquè no els havien prohibit
que es casessin,
doncs,
veus com els contraballs,
per exemple,
fa una miqueta
la petulància
del tot tu de l'escompte,
no?,
que és que està dient
jo Manu aquí
i no deixo que
ningú faci
la seva voluntat
sinó el que jo digui.
i doncs,
aquesta petulància,
no?,
d'aquest conte,
diu que es veuen
les arrogances
sancions als baixos.
Ah.
Sí,
molt bé,
molt bé.
i després,
llavors,
l'altre és un concert
per a piano i orquestra
al número 9,
amb mi,
bemoll major,
que és el que li és conegut
també com a genom,
o sigui,
jove home,
o major.
Sí,
però de fet,
és el cognom
d'una pianista
que va venir
a Salzburg,
va passar pel Salzburg
i el 1777,
imagineu,
és ma'n-moiselle
Genom,
d'un nom,
ell era molt
reconeguda,
és una pista molt
reconeguda,
i llavors,
clar,
a Mozart
li va dedicar
aquest concert,
que segurament
ja el tenia escrit,
però li va dedicar
expressament
i és a partir d'aquí que es va fer molt famós
també aquest concert
és un concert de petita
mano de cambra
perquè hi ha més instruments
però és només corda
només són pianos
ai perdó
hi ha un piano que és el solista
però hi ha els violins, els violonxers
els baixos, els contrabaixos
i només hi ha 5 instruments de vent
5?
2 trompes, 2 clarinets i un pagot
per això el so és molt suau
és molt melodiós
és molt maco
és molt agradable
el pianista una passada
es diu Christian Besuidenhout
és de Sud-àfrica
és un nano que és molt jove
va néixer a Sud-àfrica
ha passat per moltíssims
va néixer al 1979
és jove
ell va començar els estudis a Austràlia
i després pel que veig aquí a la biografia
ha actuat per tot arreu
i aquí a Europa també s'ha continuat formant
i ha actuat per moltes orquestres
des d'Alemanya
a Friburg
a Clasic
a tot arreu
a Barís també ha estat
aquí a Barcelona
una delícia
una delícia aquest pianista
doncs bé
això són les dues obres
que es van interpretar de Mozart
ja et dic tot molt melodiós
molt harmònic
i després
amb Haydn
clar
Haydn ja comença
tot el ritme
és molt ritme
és com em deia
al meu costat
és més canyero
o si més no
aquesta obra que es va triar
que és la Sinfonia
la número 103
amb mi bemoll major
també
o sigui les dues obres
amb mi bemoll major
aquesta és la Pau
que em
ui
ui
aquestes coses
costa una mica
de pronunciar
sí sí
amb quatre temps
aquí sí que actua
on actua
toca l'orquestra
molta corda
més corda encara
i aquí ja n'hi ha
dotze instruments de vent
i ja hi ha
una percussió també
que són els
cimbals
llavors aquí
això té més força
és més ballable
té més ritme
això ho explicaré
després una miqueta
és una
sí sí
jo ho explico
així d'aquesta manera
una mica el motiu
el canvi d'estil
que és Haydn
sí sí
és a dir
que és una música
com més ballable
recorda molt el vals
el ritme de vals
i el tercer temps
és el menuet
i el minuet
això és una delícia
és una delícia
és preciós
i bàsicament
és això
aquestes
aquestes dues peces
d'aquests dos contemporanis
a veure
Mozart en teoria
vaja no sé
jo que jo tinc una mica entès
també
vull dir que
Mozart va ser
l'últim gran representant
de la música barroca
a partir d'aquí
clar
les seves formes
de tocar
les seves maneres
les seves nocturns
i tal
hi ha tota una sèrie d'elements
vinculats
perquè és un geni
i aquests genis
també de tant en quant
treien la seva personalitat
d'una manera molt clara
però eren aquells dobles acords
aquells elements
que quan tu escoltes
sembla que hi hagi
unes repeticions
uns vibratos
un piripiri
un piano
que constantment
és com molt recarregat
com és el propi barroc
però Haydn
encara que vivia aquest període
va entrar en un període
que és el període més
del romanticisme
és aquest període musical
llavors a partir d'aquí
les formes
no són tan recarregades
i a vegades
és necessari
ampliar
amb vent
i amb percussió
perquè depèn
de quines obres
de Haydn
ja són molt més espectaculars
perquè aprenem el romanticisme
la foscor
els sentiments
els estats de l'ànima
tot això
és el romanticisme
llavors l'esclat
de tant en quant
d'aquests elements
i també
per un altre costat
el que és la profunditat
o el que seria
la intimitat
per un altre
és el que Haydn representa
per el que dius
un menuet deliciós
el que diem
segur no
si el mío m'equivoco
alguna d'aquestes parts
serien vibrants
imagino
o no?
Sí, sí, sí
clar
l'Andante Pio
i al final
que també és un alegro
con espíritu
i llavors imaginaus
quan aquí sortirien
els timbals
exacte
per això intervé
la percussió
que això no és tan habitual
amb Mozart
i amb més vent
12 instruments de vent
que també dóna més força
és que Mozart
no és tant
percussionista
era més per encara
que és més galant
és més galant
Mozart
sí
i també perquè
no hem d'oblidar
que treballaven per encàrrega
la majoria d'obres
eren per encàrrega
i llavors
s'havien de fer
seguint el gust
de l'època
i el que sabia
que tio faria
clar
els seus patrons
els encarregaven
les obres
d'una determinada manera
fins que ja ells
en aquest cas
sobretot Haydn
ja va començar
a fer experiments
i anar
amb una música
més pròpia
més personal
exacte
un seguidor de Haydn
saps qui era?
els ducs d'Alba
però els ducs d'Alba
de l'època
ah valent
diguem
perquè avui justament
l'estàvem comentant
a Can Ginastà
a la tracena
ducesa d'Alba
hi ha un quadre
que surt el duc d'Alba
que té
recolzat a un piano
i al costat d'una viola
i a la mà
té una partitura de Haydn
i és una obra
de l'any 1795
per tant
és una persona
que està admirant
a un músic contemporani
com ara nosaltres
admirant a Paula Alboran
per dir d'aquesta manera
per tant
era un aristòcrata
que era molt modern
perquè estava admirant
a un músic contemporani
del món
de mateix
no estava agafant un Bach
o un Beethoven
exacte
perquè estem parlant
de la cultura
del període il·lustrat
d'aquell període
la cultura actual
que sempre
té més mèrit
arriba a conèixer
el que s'està fent
i arriba a valorar
el que s'està fent
en el teu temps
exacte
és que aquell període
justament
era el moment
del famós
despotisme il·lustrat
és a dir
es mantenia la línia
absolutista
però en canvi
estava de moda
ser culta
Carles III
era molt culta
no oblidem
ja estava
el Gaspar Melchor
de Jovellanos
que era una persona cultíssima
la Maria José Pimentel
per exemple
aquesta dona
que era
la primera literata
gairebé
que va sortir
a gran nivell
a nivell de Madrid
que es movia
pels cercles literaris
de Madrid
que això era com
un escàndol
però ella era
diferent
tot això
és molt interessant
i és aquest període
on esclata
aquest moment
del romanticisme
i per això Haydn
encabeix molt bé
perquè té una altra forma
tu ho has dit
és diferent
Mozart i Haydn
s'en de la mateixa època
oi que sí
és diferent
és una altra cosa
perquè Haydn és més modernet
sí
a més era més viatxer
ell havia viatxat
també més
això mateix
es nota
aquesta
integració
era clàssic
bueno
era un magnífic
és com comparar
és que clar
Mozart
és com Beethoven
i és com Bach
són aquests tres
que han marcat
moltíssim
els períodes
però no perquè
siguin clàssics
en si mateixos
sinó perquè van ser
en la seva època
trencadors
però en canvi
clar
quan compares
amb el que ve després
queda una mica
enquilosat
això és el que passa
és com si compares
Haydn
jo què sé
amb Stravinsky
és igual de meravellós
un que l'altre
però Stravinsky
és una altra història
per dir
he de buscar un
que fa poc hem parlat
l'ocell de foc
i tot això
que hem parlat l'altre dia
però molt bé
molt bé
és aquesta comparativa
és maca
és molt deliciós
anar a l'auditoria
a sentir aquests concerts
molt bé
doncs seguim parlant d'art
i ara sí que he trobat
el díptic
perquè va haver perdut
i tal
Jaume
tu volies comentar
explica'ns això
de Can Ginestà
que ens ha quedat penjat
és un col·lectiu
és un col·lectiu
aquest col·lectiu
es diu Tarlatana
i hi ha noms tan
suposo que pot ser
fins i tot
coneguts per vosaltres
no?
la Gina Vidosa
Cristina Pérez
Masil Escofet
i llavors
Montse Fink
Chantal Ferrac
Ferrac
sí
la Marta Balada
en fi
en definitiva
un col·lectiu
no els envenen tots
bé
la veritat és que
hi ha hagut alguna cosa
que m'ha agradat molt
molt
precisament perquè
a vegades
tenim
tenim
com a concepte
que l'art
és allò
de dir
vinga
un quadre
ben harmonitzat
ben fet
que expressi
i tal
però a vegades
és senzillament
l'espai
i una llum
ben posada
que fa lluir
l'espai
no?
per dir-ho d'una manera
sí, sí, exacte
és que és això
el punt de referència
és aquest punt
de presentació
també
com va
o sigui
hi ha hagut
algun aspecte
que diries
aquí no acabo
de veure massa
que és com una mena
d'abstracció
d'una fórmula
la qual
amb fusta
doncs
la seccionen
eh?
vull dir
fan com una
com una
dissecció
i llavors la posen
i a veure què et suggereix
diu, home, sí, bé
però no acabo
d'entrar
aquest tema
amb aquesta
exacte
amb aquesta
aquest art
del siglo XXI
que es diu
la transvanguardia
això ja és
anar més enllà
de la vanguardia
i que tu t'has de fer
la pel·lícula
vull dir
això mateix
doncs llavors
però de tota manera
jo penso que és
és que és
molt important
jo la segueixo
gairebé totes
les exposicions
aquí al celler
de Can Ginestà
fan exposicions
magnífiques
que val la pena
recuperar-les
molt bé
i a la fi i a cap
vull dir
és una exposició
que són tres sales
tampoc és una
gran sala
però que són coses
vull dir
a Sant Just tenim
uns artistes
magnífics
vull dir
des de la Carme Navarra
Pruna
passant per la pròpia
Carme Malaret
hi ha molta gent
no hi ha aquest que s'ha esmentat
a la Ciel també
a la Ciel és un dels professors
d'aquí també
que s'ha apuntat ara
doncs
al taller de les plàstiques
per tant
tenim una bona base
vull dir
i bueno
ja he dit el què
vull dir
i he rebut
sensacions
i guita aquest llum
i allò
que m'he apartat
i llavors dic
ostres tu
com llueix
és com si
no sé
com sempre estic a mar
no?
sí
hi ha una percepció
que està el llum
aquell
lluny
molt bé
fantàstic
perfecte
doncs seguim
avui hem dit que parlaríem bastant d'art
ja a partir d'ara
sí que començarà a parlar de teatre
però abans d'arribar al moment central
que escoltarem una peça
del Palo Alboran
que es diu
Solamente tu
ai m'agrada això
t'agrada això
Solamente tu
del Palo Alboran
m'agrada el que diu
ah
no sé
perquè de vegades
et situes així
de petit
i quan
t'esmentaves
Solamente
és tan poètic
clar clar clar
no no
escolta
estem poètics avui
mare meva
ei
vull dir que
si vols
si ens vols llegir alguna cosa
et poso música
i cap problema
molt bé
doncs
el que
bueno
vull comentar una exposició
que és una autèntica joia
és una
païeta joia
abans hem d'explicar el que hi ha
a Barcelona hi ha un lloc
al carrer Diputació
250
que és molt famós
que és la Fundació Gòdia
la família Gòdia
és una de les col·leccionistes
més importants de Barcelona
i bé
doncs
hi ha hagut
una mena de
qüestió
doncs que
aquest edifici
preciós edifici
fet per Enric Sagnier
tot sigui dit
que val la pena veure'l
perquè és meravellós
l'edifici en si mateix
les sales
quan vas veient els quadres
vas mirant els ostres
i dius
mare de Déu Senyor
el que hi ha per aquí
té una barreja
si el lloc és fabulós
és una casa palau
allò directament
però bé
la Fundació Gòdia
es veu que ja s'ha retirat
del tema
i ho ha venut
a la Fundació Màfre
que la Fundació Màfre
a Madrid
també fa unes exposicions
per morir-se
espero que
que sigui Madrid-Barcelona
que no sigui solament Madrid
a veure si no renyem
i una cosa
a veure com aniria tot
jo
clar
emocionat amb aquesta exposició
que està molt bé
li vaig dir
quina és la següent
pensant
però si ens porten
jo què sé
una col·lecció de Picassos
o una cosa d'aquestes
no
és fotografia
jo una fotografia
estic una miqueta
fins aquí a Barcelona
és una fotògrafa
o
si és fotògraf
o japonès
no t'ho sabria dir ara
però és la propera
llavors
el que han fet
la Fundació Màfre
per intentar una miqueta
enganxar
imagino
el públic
nou
és fer una exposició
potentíssima
molt bé
es diu
el triomf del color
de Van Gogh
a matís
col·leccions
dels museus
d'Orsay
i de l'Orangerí
que són els dos museus
a l'Orsay
és el que hi ha tot el impresionisme més bastial
i l'Orangerí
és també un museu mig privat
mig públic
que hi ha justament
als jardins d'Orangerí
allà em sembla que és a prop del Louvre
per aquella zona
d'estudieries
i bé
doncs allò
també hi ha unes obres determinades
però el que hi ha d'Orsay
és una meravella
bé
realment hi ha
és a dir
són dos pisos
dos sales a baix
i a dalt hi ha quatre o cinc
però bé
és una exposició molt diàfana
és a dir
no hi ha tantes obres
hi ha al voltant
si comptem
hi ha al voltant de 50-60
però que realment diguis
mare de Déu Senyor
n'hi ha 10 o 12
com sempre
passa amb aquestes posicions
que són importants
però tot l'altre
acompanya molt bé
l'única queixa
és que el discurs
que ells utilitzen
no és el discurs més correcte
perquè hi ha moments
que et trontolla
perquè dius
això que fa aquí
quan hauria d'estar allà
és una petita crítica
al comissariat
que no ho ha fet del tot
com personalment
jo i dues persones més enteses
que vam anar-hi
vam dir
no pintava això
llavors
comença per el període
del puntillisme
ell sí que hi entenen
sí
però és que fa una mica de nos
perquè quan s'explica una cosa
dius
ara tinc que explicar-ho
una altra vegada
dalt
clar
volíem posar al mateix lloc
hi ha moments que sí
però comença molt bé
amb el tema del puntillisme
t'explica tot molt bé
llavors et passa
en un període més
del període
més colorista
de Van Gogh
i tot això
llavors a dalt
se'n van a una cosa
que ja ho explicaré
un altre dia
que són els nebis
el nebí
vol dir
no sé si és en hebreu
és profeta
són els profetes
llavors una vessant religiosa
i una vessant més colorista
llavors són uns pintors
d'aquest període
que fa una pintura
simbolista
una pintura així
com misteriosa
una mica
vinculada
amb els misteris
de les muses
espiritual
sí
una cosa més espiritual
i a partir d'aquí
fa unes obres
molt curioses
i després al final
hi ha coses de Manet
una miqueta així
de Cézanne
això sí
destacar tres peces
un autorretrat de Van Gogh
un dels que va fer
que és aquest que tenim aquí
que és magnífic
nosaltres el veiem
i sobretot
el que hi ha
és una peça
de Paul Gauguin
que són les dones
de Tahití
a la platja
i un Paul Cézanne
que és una natura morta
que és
gerro
sucre
i pomes
que són aquestes peces
molt conegudes
també
de l'impressionisme
i tal
és el que fa
és el que diem
Orsay
no deixa anar
tot el que té
ni molt menys
perquè té unes coses
meravelloses
és el paradís
exacte
és el paradís
és una meravella
és preciós
però bueno
com a mínim
tenim alguna cosa
perquè Barcelona
està molt mancada
igual que tenim
a Madrid
està el
Tissen Borne Misa
que té
molt impressionisme
aquí no en tenim
a Barcelona
impressionisme
català
sí
tenim coses
de Ramon Casas
de
de Fortuny
que és un impressionisme previ
el que dèiem abans
i de Santiago Rossellol
bàsicament
Mirs i tal
però tot això
no tenim
bé
és una forma de descobrir-ho
l'exposició s'acaba
el dia 10
d'octubre
i el 10 de gener
perdó
és molt curta
realment
encara queda
però que
sí
octubre
novembre
són tres mesos
no està malament
i bé
l'únic que són
bastant exigents
amb el tema
vull dir
has de
fer-ho per internet
és una cosa
molt determinada
grups molt concrets
vigilen molt
vull dir
el fet de l'accés
jo sol
vaig allà
i no em deixen
no
has de fer-ho via internet
abans
has de fer la previsió
exacte
llavors
vaig a vestir bé
per dir-ho
llavors
amb aquesta primera exposició
em sembla que
si tens espai
per poder fer-ho
em sembla que
si sense guia
no es paga
però després es pagarà
4 euros
amb guia sí que es paga
vull dir
és una cosa d'aquestes
però són persones
són 14 persones màxim
que entren
amb una hora determinada
i fan la visita
i surten
vull dir
està tot com molt quadriculat
i molt marcat
i a dia d'ara
està tot bastant ple
vei d'haver impossible
hi ha forats
aquí una persona
potser un dijous
a les 10 del dematí
coses així
vull dir que està molt desperdiculat
bueno
és el que hi ha
quants dies
dius que durà aquesta exposició
fins al 10 de gener
ja ho he dit
per tant
recomanable 100%
i bé
doncs
ja està
aquella persona
que realment
encara tingui l'opció
i si no
doncs
ha d'intentar
sí
sí
jo monto una
el dia 11
ja ho dic
de desembre
qui vulgui apuntar-se
mira
doncs vindrem amb tu
exacte
que cap problema
mira per internet
barcelonart
vull dir
que ens busqui
pel facebook
o que ens busqui
per un blog
barcelonart
barcelonart
barcelonart
amb RT final
però no us apunteu
100%
perquè llavors no hi podem anar
nosaltres
entraran 14 persones
són 14
sempre un sorteig
els 14 primers
que truqui
14 i el guia
que sóc jo
o sigui
els 14
i els 14
exacte
exacte
però bueno
que crec que són experiència
molt maca
és diferent
i és el que diem
molt bé
doncs
abans de parlar
de teatre i de cinema
doncs
que també
d'unidor
com estem avui
de teatre i de cinema
ai també tinc que parlar
de literatura
ja parlem després
d'això
la Rosa es parlarà
de teatre
i ens parlarem
de literatura
i després
que t'ho diguis
entrem així
escoltem dos minuts
de Pablo Alborán
com Déu mana
con solamente tú
regálame tu risa
enséñame a soñar
con solo una caricia
me pierdo en este mar
regálame tu estrella
la que ilumina esta noche
llena de paz y de armonía
y te entregaré mi vida
haces que mi cielo vuelva a tener ese azul
pintas de color en mi mañana
solo tú
navego entre las olas
de tu voz
y tú
y tú
y tú
y solamente tú
haces que mi alma
se despierte
con tu luz
tú
y tú
y tú
enseña tus heridas
y así
y así la jurarás
que sepa el mundo entero
que tu voz
guarda un secreto
no menciones tu nombre
que en el firmamento
se mueren de celos
tus ojos son destellos
tu garganta
es un misterio
haces que mi cielo
vuelva a tener ese azul
pintas de color en mi mañana
solo tú
navego entre las olas
de tu voz
y tú
y tú
y tú
y solamente tú
haces que mi alma
se despierte
con tu luz
tú
y tú
y tú
y tú
y tú
y tú
y solamente tú
que no l'havia escoltat
d'una altra manera
però genial
molt bé
té també la versió acústica
aquest és el disc
que està en instrumental
després de ser l'altre
que és en acústic
i també està molt bé
és una del·lucinació
és que aquest home
cantant
quants anys té
aquesta cançó?
aquesta cançó
ha de tenir
4 anys
t'ho dic ara
això
és d'any 2011
4 anys
però és que aquest noi
ho tenia 30 anys
quan era jove
ja ho cantaven això
sí
potser no
d'aquesta manera
ni de l'altre
potser recorda
el que seria
alguna cançó
popularíssima
a l'època
me'n recordo
i llavors l'escoctava
molt a la ràdio
i tant
m'ha fet per això
perquè solament
tu és clar
i ui
això deu ser
i bueno
aquí tenim per investigar
bueno inicialment
a veure no
és una cançó
composada per ell
perquè va ser la primera
és compositor
però saps el que passa
que la música
s'ha fet tanta música
en el segle XX
sobre el XXI
que hi ha coses
que sonen
és terrible
per exemple
a mi em passa això
quan veus
el Festival d'Eurovisió
diguem Hortera
per mi em fa gràcia
i llavors
jo em poso allà
Hortera
Hortera
em poso i dic
jo no ho confessaré
perquè si m'heu de dir
Hortera
no ho dic
i de les 25 cançons
hi ha 4 o 5
que el que és la tornada
et sona
a tot
és que a vegades
dic la cançó
aquest any passat
hi havia una cançó
que sonava
a la cançó
la balada
de The Police
a l'Every Breath You Take
que és meravellosa
l'Every Breath You Take
o si més no posen els acordes
exacte
els acords
clavat
començava igual
tu amb la guitarreta
dius
si això és tal
el que dius tu
queda clar
però és que havíem de estar
contínuament de demandes
i historiades de fiestes
pel cop i tal
quan ets una criatura
anant cap adolescent
només et mires a tu
i llavors
jo recordo una cançó
que et marcava aquest punt
i quan l'escoltava
em sentia
com si m'ho deguessin a mi
clar és que això
en aquella època
això ens ha passat a tothom
en aquelles balades
bestials
quan et deixava la novieta
o buf
i això mare meva
no a mi això no
jo tinc una cançó
que la poso i ploro
no no
de sempre
un dia us la posaré
i veureu com ploro
és automàtic
no me la poden posar
perquè és que em giro
i automàticament ja
em provoca alguna cosa
ho volem veure això
no us diré la cançó
perquè me la posaréu
l'emoció
l'emoció
molt bé Rosa
parlem una mica de teatre
André i Dorín
sí
són dos personatges
sí
bueno
van estar al poliorama
però val la pena
ho dic perquè
bueno
van estar al mes de setembre
i val la pena
si estan fent
no sé
ho desconec
però val la pena
seguir aquest grup
aquesta companyia
per si estan fent
actuacions
amb aquests teatres
a vegades
dels municipis
o si pel que sigui
tornessin a venir
a Barcelona
val la pena
és una companyia
de teatre
són molt joves
són membres molt joves
es diu
Colunca Teatre
és del País Basc
es van crear
es va crear
aquesta companyia
el 2010
a Euskadi
és del País Basc
més clar que l'aigua
sí
val
parla de la redundància
clar
es diuen
els actors
es diuen
Garbine
Insousti
i José
Daud
però també
en aquest cas
en aquesta
en aquesta obra
també actua
l'Edu Cárcamo
val
són
malgrat la joventut
són uns artistes
molt experimentats
i ja tenen
una extensa
trajectòria teatral
ells van néixer
d'una inquietud
dels seus integrants
d'experimentar
diferents llenguatges
escènics
això és molt important
sense oblidar
també la idea
de fer un teatre
accessible al públic
es fan un teatre vital
actual
compromès
i connectat
amb la realitat
això és com
ells es presenten
i de fet
l'obra
aquesta d'Andreï Dorín
són els dos protagonistes
i va sobre
dos persones grans
ja
que viuen
en una casa
ja tenen
un petit saló
com jo
no
que va
no
són més grans
són més grans
molt més grans
tu ets
tu ets aquí
amb una joventut enorme
llavors
l'havia de veure
pujant campanars
sí
a la vall d'avui
a les torres
que va pujar
als vells campanars
i jo
però on vas
que ens guanyava
tots
i amb les escales
de cargol
i tot
i tant
i teniu fotos
tocava
vull dir
a la punta
de la cúpula
ja
i tot eren
tant
exacte
i ha tocat
la capada
el vigilar
amb nosaltres
vull dir que no
anem fent reportatge
aquí
digues
digues
no no
que va ser
molt divertit
doncs per això
dic que no
aquests estan pobres
estan més tan grandes
ja
i allà
aquests a dos
han sent la màquina
d'escriure
o les notes
d'un bilionxel
és ell
que l'havia estat
d'escritor
i encara fa alguna cosa
encara escriu
i ella és
una
bilionxelista
però són grans
i llavors
és una mica
un viatge
que es fa
a través del record
diu que recordar
qui van ser
per no oblidar
qui són
i també recordar
com han estimat
diu
per seguir estimant
és alt
sobre el tema
d'Alzheimer
és que és molt clau
i no estic desvetllant res
de fet
és una obra
que ells també
el que fan
és col·laborar
i recolzen
a tots els grups
d'atenció
i suport
a emocionar
els cuidadors
de persones
amb Alzheimer
és que està
molt bé
no parlen
en absolut
no parlen
mai
per res
ells actuen
són tres actors
hem dit
un actriu
i dos actors
actuen
amb una
màscara
però una careta
que els ocupa
tot el cap
no la cara
no
tot el cap
d'aquelles així
com de goma
que segons el personatge
té una careta
o té una altra
és que és més jove
és en aquest cas
la inexpressió absoluta
no hi ha expressió
no parlen
però sí que s'expressa
dic la cara
però la cara
no hi ha expressió
a la cara
no la cara
no hi ha expressió
però hi ha la gesticulació
ja he vist trossos
però això
però angoixa
ho fan això
no no
en absolut
ah per l'actor
home
és una mica
oferrant
i en refereixo
que de cara
a la percepció
de la gent
és difícil
clar
per això diu
que es exploren
diferents arces cècniques
i instruments
i mitjans
per actuar
això és curiós
i és que
amb els seus gestos
amb la història
com passa
amb la interacció
entre els personatges
com es canvien
de personatge
que es canvien
de careta
i es canvien
de vestit
et queda molt clara
la història
de qui són
actualment
aquestes dues persones
qui hi havien estat
des que eren joves
que es van conèixer
van començar a sortir
no sé què
no
el que si demana
un autògraf
amb ella
i després
ja queden
em veig
a tu torno
a casa teva
no sé què
és que s'entén tot
i no parlen
però s'entén tot
i els sentiments
també
que és molt important
ja he vist
el contrast
d'això
de dir
ostres
els joves que érem
la mort
clar
el sentiment
de la mort
quan ja són més grans
també una miqueta
la descol·locació
de ostres
què passa
ara
aquesta malaltia
que arriba
a casa nostra
ells tenen un fill
també és molt divertida
les escenes
quan entra el fill
perquè els dos
com que litigien
pels favors
perquè el nen
els faci cas
el nen que ja és un home gran
ja és un adult
però es veu també
quan era petit
i com els dos
el pare i la mare
intenten portar-lo
cap al seu terraín
molt bé
està molt bé
és molt tendre
ho passa encara
i és això
i és aquest home
ara no
ara no
almenys el poliograma
no
que seria qüestió
de mirar
almenys ells tenen
en pàgina web
també
seria qüestió
de mirar
a veure per on van actuant
perquè moltes vegades
és això
s'estan a Barcelona
però després
mira veig que van guanyar
dos premis
un va ser a Villanueva
a Villanueva
com a millor espectacle
estranger 2011
a l'Havana
a Cuba
i un altre
també el premi del públic
a la millor dramaturgia
a Birmingham
al Regne Unit
perfecte
val molt la pena
el Colunca Teatro
ens hem de quedar
amb aquest nom
i el centre
penso que el centre
és aquí
i suposo que
estan actuant
pel tema
de l'Alzheimer
que ja
no sé si
la Federació
de Familiars
o de Cuidadors
de Malalts
d'Alzheimer
també
estan en contacte
per anar
representant
aquesta obra
i anar
una mica
mirant
aquesta sensibilitat
cap a la malaltia
del que suposa
la pèrdua
de memòria
la pèrdua
del teu passat
la pèrdua
de la teva identitat
la pèrdua
de tot això
això és terrible
com vaig traient
els quadres
de la paret
els quadres
on hi ha
les fotografies
familiars
amb la fotografia
de moda
no sé què
és una representació
del que està passant
al seu cap
també
com es despengen
sí
per això dic
que és molt gràfic
quan va al metge
també
quan s'adonen
que alguna cosa
li està passant
a la mare
en aquest cas
és la mare
aquella pel·lícula
de Julia Moore
que pateix
un Alzheimer
iniciàtic
com es deia
va guanyar
va estar els Oscars
aquesta
és recent
ella ho explica
molt clarament
diu
jo
és una persona
que era una catedràtica
és que
quan em poso a pensar
se'm cauen
les paraules
ve com se'm cauen
les paraules
és una cosa
molt gràfica
i molt curiosa
pot ser física
i pot ser mental
aquí està una cosa
física
és per una qüestió
de poca
bé
que les paraules
no surten
no no surten
això
i la vegada
sortir al final
no acaba sortint res
que això ens passa a tothom
i això com es deia
ara no me'n recordo
de la pel·lícula
però no és tant
la memòria
és la paraula
exactament
és la capacitat
de
de transformar
en intel·ligible
allò que tens aquí
i ha de sortir
de realitzar
el pensament
molt bé
doncs molt interessant
universal
a més han anat
per molts països
han estat a Nova York
Londres
Xangai
Buenos Aires
Istambul
fantàstic
perquè és un llenguatge
universal
evidentment
la gestualitat
és un problema
molt de tota la societat
és la mímica
és la mímica
és la mímica
la feia cap
exacte
és el mim
però portat a l'extrem
en aquest cas
d'una qüestió
realitat
a la realitat
molt bé
jo faré un petit esment
sobre
un llibre
curiós
una cosa estranya
que m'he caigut a les mans
és un llibre
és una trilogia
que es diu
Els rostres
de Victoria Berman
no té res a veure
amb
Amin Mark Berman
ni Amin Grit Berman
vull dir
és un nom molt típic
de Suècia
però no molts menys
tinguis
amb aquesta parella
no al contrari
són magnífics
i tampoc
la Marano Hara
que ens ha deixat fa poquet
pobretta meva
com l'estimava
i tant
era magnífica
aquella dona
però bueno
l'home tranquil
l'home tranquil
que ja sé
però allà precisament
no tant
no m'agrada
allà precisament
no tant
la recordo
diga que s'ho te agradava
diga que s'ho te agradava
no, no ho recordo
ara
és una actriu
que tenia molta presència
potser que ella
amb el Gregory Pec
com ens deia allò
em sembla que era ella
era
el Capitán Palamà
era una cosa així
el munt d'on sus manos
em sembla
ja veure si és d'ella
ara la Rosa
és que allà no
perquè representa
un personatge
massa atrapat
per les convencions
i no
a mi no em va agradar
gaire aquesta pel·li
i segueix
sense agradar-me massa
a mi no
jo quan la vaig descobrir
que jo feia temps
no l'havia vist
fa 7 o 8 anys enrere
la vaig veure
a mi no em va acabar de matar
tampoc
està bé
però és un clàssic
però és de que et quedes
amb un clàssic
doncs el que dèiem
una obra
d'uns senyors
que es diuen
Eric Axel Sund
que sembla el nom
com es diu?
ara que l'estic ensenyant
la foto
de la Maureen
ara entenc
per què li agrada
bé, bé
bé, bé
bé, bé
bé, bé
bé, bé
bé, bé
bé, bé
ara estem fent
allò un dobblet
jo parlo d'una cosa
i ells parlen d'una altra
eh
digues
digues
ell que va tenir
un Òscar honorífic
sí
sí, sí
li van donar
sí, sí
anava en cadireta de rodes
i tal
sí, sí
per roja
molt maca
molt maca
doncs
aquests senyors
que es diuen
Eric Axel Sund
són dos
no un
són dos nois
que estan vinculats
al món de la música
electrònica
i que han vendit
a fer una novel·la
una novel·la
vinculada
amb el
ah sí que va a dir
la Miball
és aquesta
amb un thriller
que inicialment
bueno
últimament
hi ha aquesta mena
d'obsessió
i crec que està molt bé
perquè ja era hora
que les inspectores
fossin dones
perquè sempre
la història dels thrillers
sempre han sigut inspectors
d'Estel Carballo
d'aquesta gent
i tal
que dius
bueno
sempre és el mateix
ara hi ha una
però
és que
porto tres o quatre llibres
que són inspectores
i ara estic llegint un altre
que també és una inspectora
però molt bé
molt bé
perquè
jo crec que és una
una visió
molt diferent
del que és
el concepte
d'inspector
vull dir
és una altra revisió
del que és com a tal
el concepte
de
com portar
uns casos
no com anar més enllà
amb les coses
que a vegades
sincerament
i això sí que
sempre ho han dit
els homes es queden
a mig camí
la sensibilitat
l'especial sensibilitat
que té la dona
per anar més enllà
vull dir
la seva forma més ordenada
no sé com dir la paraula
vull dir
no no no
és veritat
però
hi ha una percepció
és cert
una percepció
molt diferent
amb la dona
que amb l'home
amb aquest tipus de coses
és el que es diria
desmenuzar les coses
és el que seria fer
però això
un anàlisi
minuciós
hi ha un sentit diferent
que va més enllà
seriós
i aquí passa això
la sensibilitat
si s'ha sentit
llavors és una obra
que era molt pretensiosa
persona es diu el primer
trauma es diu el segon
i catarsis es diu el tercer
de nou entrem
amb el tema
d'una inspectora
que es diu
Janet
que està
portant
una sèrie de casos
una altra vegada
vinculats
amb nens
és una cosa
més recurrent
però amb una altra línia
és un cas
que no és tan
truculent
com aquells llibres
que va comentar el David
l'altre dia
del Demetre
o que jo vaig comentar
també no fa gaire
però que bàsicament
sembla
una història
que es va desenvolupant
amb una persona
en concret
que es diu Sofia
que sembla
que tot apunta
cap a aquesta persona
però curiosament
no
se'n va cap a un altre lloc
però llavors
amb aquest joc
que al final
sincerament es perd
és a dir
a persona està molt bé
a trauma també
però a catarsis
el tercer llibre
ja s'obre
és el que diem
allargar massa
aquestes coses
no és bo
i és molt complicat
una bona trilogia
de llibres
costa molt
no són gaire llargs
són 200
300 pàgines
cada llibre
són 900 pàgines
en total
per tant
amb un llibre
que s'hem pogut tancar
però bé
això de vendre més
i treure més diners
per renclar
bé
doncs aquí
hi ha un moment
en què les coses
dius a veure
per on va
llavors tot allò
que ens explica
és la mentalitat
d'una persona
no tot
hi ha unes parts
que les dones
per suposat
que és real
i és tot
ui
tot un trauma
que
aquesta persona
en concret
ha patit
per culpa
d'una sèrie
de coses
que li ha passat
a la seva joventut
i a la seva infantesa
psicoanalític
totalment
llavors aquí
és on entrem
llavors aquí
és la part
que jo una miqueta
em descol·loca
amb el fet
de dir
aquesta noia
ha patit
des de la seva infantesa
una sèrie
d'abusos
parlem clar
perquè per aquí
van els tiros
ella s'ha creat
un altre món
paral·lel
però no és un món
paral·lel
de felicitat
és un món paral·lel
d'infelicitat
absoluta
i de maltractament
és a dir
ella es crea
un món paral·lel
en el que
allò que li han fet
mal a ella
ella l'està aplicant
però no l'està fent
realment
llavors clar
aquesta mena
de desdoblament
de la realitat
és la que
et porta a tu
a pensar
i aquí és on
es deslliga més
la persona
és una psicòloga
vol estudiar-se
ja mateixa
vull dir
en un gran nivell
mentre s'estudia
a persones
que tenen problemes
vinculats
amb el tema
de la pederàstia
i altres qüestions
vinculades
o que han patit
però a la vegada
crea un altre submón
i acabes
que dius
què passa aquí
és complicat
és complicat
el llibre
i al final et perds
i després
ja el torno a agafar
però et perds
és un llibre suec
és el que diem
aquella frador sueca
també a vegades
el sexe els preocupa molt
avui precisament
hi ha hagut
una psicòloga
sí, una psicòloga
ja entén molt
ara em sembla
que no
que no ho és
veritablement
i em deia
diu
a vegades
el que
també
el que també
passa en la vida
és que aquelles persones
que tenen
dificultats
doncs
des de patitots
no?
diu
acaben tenint
el seu punt de sortida
i d'enriquiment
fins i tot
o sigui
allò
el que acabes
de dir
si allò
ho dirigeixen
bé
o sigui
si dius
pateixo
i això
s'ha d'arribar
a superar
no?
si ho
si ho
canalitzes
clarament
canalitzes
cap a la teva
formació
cap a
oblidant-te
que el patiment
t'acompanyarà
tota la vida
oblidant-te
o
o
arxivant-ho
per dir-ho
d'una manera
doncs
aquesta xicota
em deia això
no?
diu
això a vegades
és un enriquiment
per següents
aquí
ara bé
quan és tot
el contrari
o sigui
quan
utilitzes
aquests termes
soc la víctima
d'una situació
que he viscut
o la víctima
d'una situació
que visc
i no surts
d'aquí
llavors això
és clar
que et condiciona
i enmarca
la vida
i no surts
i això són
els rostres
de Victoria Bergman
perquè són
les diferents
cares
les diferents
visions
que ella té
de la vida
o del que li està passant
al seu voltant
i com reacciona
encara que ella
realment
el llibre
es diu d'una altra manera
per tant
ja es veu
que hi ha un canvi
de personalitat
obligada
per una sèrie de condicions
que li diuen
millor canviar de nom
per tot el que t'ha passat
i a partir d'aquí
inicia una nova vida
però amb aquesta nova vida
posa tots els fantasmes
ja els va recol·locant
i està bé
però realment que es perd
el llibre es perd
el que està clar
és que els psicoanalistes
diuen que aquestes coses
no se superen
fins que no descobreixes
tot el mal
que t'han fet
per dir-ho d'una manera
o sigui
anar parant
el nus
de la qüestió
però tot això
avui ja
es relativitza
això és el que deia Freud
i tal
i llavors
això es relativitza
fins al punt
que diu
no
deixa estar això
estar archivat
el que cal
és archivar-lo
i deixa't
que tot és
una qüestió
de trobar
doncs
aquells punts
que
en definitiva
tu puguis
sintonitzar-hi
no
vull dir
que realment
t'omplin
com jo mateix
vull dir
quantes
avui
què m'heu dit
vosaltres dos
avui donar
la informació
que us he donat
i tal
que és que la meva salut
en aquests moments
ha millorat
un bon punt
molt alt
doncs
en definitiva
jo estic com una mena
de núvol
en aquests moments
i tu mateix
Rosa m'ho deies
i és perquè
diu
és que la teva actitud
quantes vegades
m'ho heu dit
evidentment
l'actitud
és el pensament
és la
doncs
deus que una mica
de cada cosa
també
això fa moltíssim
si la teva actitud
és ganes de
evidentment
que et pot passar
qualsevol cosa
que tu calli
però
la teva actitud
està aquí
fins a l'últim moment
va cap aquí
va cap a
sí sí
ens queden
cinc minutets
què voleu parlar
de la villa
Taúma
fem un comentari
i el Viaja a Sils Maria
doncs si podem
o l'iniciem
i seguim la setmana que ve
o ja fem el que
bèiem
bé
la Taúma
serà una d'aquelles pel·lícules
que jo us en parlaré ara
i us oblidareu
al cap de cinc minuts
Palestina
Palestina es diu
sí és Palestina
una pel·lícula palestina
per què?
perquè això no és
la guerra de les galàxies
és clar
i està més clar
que l'aigua
no és igual
és una altra cosa
saps
no parla ni de
grans poders
ni de grans revolucions
ni infografies
ni res
ni canvis de paraules
què és la república
i què és el poder absolut
ho canvien totalment
ni efectes especials
tampoc
tampoc
això ja ho sabem
la Taúma
és una vila
que ha estat
adquirida
vull dir
com es diu això
controlada
controlada pels jueus
ells són palestins
evidentment
i els palestins
com molts punts del món
doncs
també eren burgesos
i a més a més
hi ha un apartat
petitó
que són cristians
no masses
però són pocs
i llavors aquests
miren
de conservar
tot el que és
essencial
de la seva vida
però esclar
la situació de guerra
que viu aquest país
és enorme
i automàticament
doncs
hi ha víctimes
i els ha morts
o bé se'n van
cap a Nord-Amèrica
les estimacions
que treuen
aquestes tres dones
que són les ties
d'una més jove
que ha estat
amb un
amb un
això
de petitons
no?
amb un orfenat
i llavors
la treuen allà
perquè estiguin
amb elles
i perquè s'aduqui
com elles
a unes constants
burgeades
total
són dones
s'han de casar
i prou
saps?
vull dir
vale
és petita
la pel·lícula
però guaita
si és gros
això
no?
i de la manera
que funcionen
i tal
jo l'he trobat
íntima
vull dir
d'aquella
això és el que busques
és que això
no busques
la guerra
a les galàxies
busques això
llavors quan ho trobes
dius ara
no?
i la guerra
a les galàxies
probablement
també la veurem
perquè esclar
com que ens la posaran
per tot arreu
i a més a més
fins i tot
potser farem
aquella valoració
tan
aquesta és la millor
que s'ha fet
de totes
les set
que ja s'han fet
ara
i ara vindran dues més
que encara seran millor
no
et dic una cosa
no
jo saps
jo saps
torno a dir
digue'm a fric
una altra vegada
no
a veure
és a dir
jo un dia
un any
un monestiu
vaig veure les 6
des de la primera
que és l'antiga
dels 70
en les guerres galàxies
l'imperi contraataca
la tornada del Jedi
llavors amenaza fantasma
i ara ve la 7
i vaig veure les 6
vaig acabar amb una empanada mental
vaig dir
però a diferents dies
però clar dius
és que no s'ajusta res
allò
és una cosa
hi ha com altibaixos
jo a l'estiu també vaig intentar
vaig veure una
la segona
ja vaig dir
ja costava la segona
la segona
ja costava
i no acabo d'entrar
i les noves
ja dius
et tornes boig
vull dir que no
ja no sé què faran
si serà la setena
o és una precuela
perquè clar
van fer la
bueno allò era
clar
quedava molt raro
veure una pel·lícula
la 79
com la inicial
com anava jo
no
la guerra
no
a veure
és a dir
l'amenaz de fantasma
era la primera
no
és a dir
les 3 clàssiques
la quarta
cinquena
és sisena
l'imperi contraataca
és la segona
no sí sí
però a nivell
però després
quan van fer les 3 noves
anaven en davant
sí
és a dir
era
primera, segona, tercera
les més noves
i quarta, quinta, sisena
les 3 més antigues
clar
grinyolava
però grinyolava moltíssim
el que són els efectes
i tot
perquè clar
veies uns efectes
els 79
veies els fils
gairebé penjant
i les altres
que uns efectes brutals
clar
poc o molt
per molt que sigui
un tema purament tècnic
són pel·lícules
molt perilloses
i llavors clar
o ets un friki
d'aquests
absolutament
de la guerra de les galàxies
entres en aquest joc
i tal
que jo no vaig entrar-hi
és com l'univers
Trecky
d'Estar Trek
que jo no entro
o no
o no
no sé
parlant de sis Maria
que és molt més interessant
ens queden dos minuts
jo crec que
és una pel·lícula
que val la pena
Rosa
en parlem una altra
la parlem una mica
la parlem una setmana
perquè m'interessa molt
i la vull comentar
tots tres
que l'hem vist
i crec que s'ha d'aprofundir
una mica
perquè hi ha un moment
val a dir
que ahir vaig veure
la xocolata
la Juliette Vinoix
i no sé
si us passa a vosaltres
però jo només
veure-la ja
ja faig
veneracions
avui està
avui està
ja dic
no
la primera joventu
home
veus que amb el John White
no em passa això
ah no
a mi tampoc
a mi tampoc
què t'anava a dir
però és que
a Viaja Sils Maria
és que la Juliette Vinoix
és molt maca
però justament
amb la Juliette Vinoix
però justament
guapa
és a dir
em refereixo
representada
amb tota la bellesa
que té ella
no està guapa
sincerament
no guapa
és pel tipus de dona
que representa
exacte
és un símbol
totalment
ella va vestida
d'una forma molt
a veure
és una persona
és una estrella
però va vestida
d'una manera
exacte
intel·ligent
triomfadora
totalment
amb la màqueta
molt ben poblat
normal
i sí exacte
que això m'ha passat també
per exemple
amb Julia Roberts
a agosto
que feia de filla
i anava normal
no anava tant
com sempre la posen de princeseta
i tot això
que la posen més a reglaeta
i de filla
i de filla ressentida
totalment
i a més
em va semblar
allà vaig dir
quin tros d'actriu
perquè ja saps
que és una bona actriu
al principi
era com una així
més llunyeta
però ja
Merit Brocovitz
ja va fer aquell canvi
però amb això d'agosto
dius
mare de Déu senyor
està potent
el d'agosto
és
lògicament
però és molt potent
molt potent
em sembla que d'aquí poc
la fan per la tele
em sembla que la fan
a Telecinco
oi que sí
aquest dissabte
a la nit
mira la cartellà
a la tele
i jo diria que el dissabte
a les 2 de la nit
a Telecinco
perfecte
una bona hora
per a mi
t'entomaràs els anuncis
però avui va a Telecinco
fot anuncis
fins per anar al lavabo
i tot
vull dir que és increïble
no però llavors jo passejo
i tot el que he vist
fins aquell moment
ho reflexiono
i quan acaben els anuncis
ja està
molt bé
doncs ens acomiadem
aquests que fan anuncis
no que els facin
no
no que no els facin
bueno doncs
ens acomiadem
s'acabarà sintonia
adeu-siau
adeu
al Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just
hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
400 pisos per vent