Un moment, ràdio, t'espera, d'un amic, un fútbol.
Doncs com passa el temps?
Perquè ens falten quatre programes per acabar la temporada,
la primera temporada del Babilònia,
i res, doncs ja estem al programa 28, eh?
Quatre patronets, vaja.
Exacte, ja està.
I de poquet.
I d'aquí quatre dies, apa, de vacances.
De vacances, bé, ja, va.
Això és com un curs escolar, també.
Exacte.
Sí, sí, ens fan fora, directament.
No fan fora, però tornem al setembre, eh?
I tant.
Ho tenim garantit, això, ja.
Són les necessitats d'aquí, oi?
Esperem, esperem.
Depèn de quin tema parlem avui, Jaume.
A mi a mi avui parlem un tema una mica escabrós, o no, no sabem, eh?
I a mi a mi diuen, ja no vingueu mai més.
No me'n parlo des de temes i de cançons,
perquè, escolta, a vegades sí que fas, eh?
Aixeques.
Haig de dir una cosa, i això és trencar una llança a favor de Ràdio d'Esvern.
Aquí hem parlat amb el temps que portem,
vint i pico d'anys, no?, de temes de tota mena,
i mai hem tingut censura.
Això, les coses són com són, eh?
I faltaria que estem en una època de llibertats.
I no començarem pas ara, oi?
No, no, no, no, no, malament.
Malament aniria.
A no ser que aparegui per aquí al Huert, espontàniament, no?
Però no crec que l'Ajuntament de Senyors, que és molt intel·ligent,
agafi un personatge d'aquelles característiques.
Tu no creus que amb el Huert podríem fer un programa d'aquells especials realment potent?
Jo és que amb aquest senyor no en parlaria directament.
No crec que tingui la capacitat de la paraula, ho sento.
ni la capacitat de saber entendre el que és la diferència catalana,
ni la diferència de cap comunitat, ni el coneixement,
crec que ara i més l'Ajuntament es pot parlar.
Sí, jo em sembla que potser li aniria bé a passar una temporada aquí.
A nosaltres, oi?
No, bueno, a nosaltres aquí al Babilònia per començar i després fora d'aquí, no?
Perquè per mi que no és conscient de la realitat que hi ha als diferents comunitats.
Jo penso, eh?
Sí. Crec que hi ha molts ministres que estan actualment al govern d'Espanya,
que no estan trepitjant de presentar-nos, eh?
Estan força despistats, eh?
Clar, des de Gallardones, Matos i tota aquesta gent,
a Fernández Díaz també, aquell senyor, és per plegar cadires i marxar.
Un ramillete.
Un ramillete de la ultra.
Com una mica aïllats de la societat real, no?
Jo penso.
No ho sé, l'altre dia per la televisió, per TV3,
sortia una mare que estava allà davant de l'escola i diu,
escolta'm, jo la...
Bé, la van triar expressament, tampoc siguem aquí.
I li van dir, escolta'm, jo he arribat amb la meva filla,
no sé, d'una població, no sap parlar català,
fa dos mesos no he tingut cap problema,
diu, aquí, les mares, parlem que no arribem a final de mes,
que hi ha gent que el treuen fora, que no tenim feina,
diu, però això del català i el castellà
no és una cosa que a nosaltres ens preocupi.
Cap problema.
A veure, ens preocupa, sí, en un moment determinat,
però no és la preocupació d'ara.
Però bueno, mentre estem distrets, no?
Sí, sí, i tant.
Ens van canviant.
De les qüestions fonamentals.
El nostre pensament.
Ara ho has dit, sí, senyor.
I tant que sí.
El guard desapareixerà, doncs, com tants altres,
que d'una manera no saps pas per què ni com,
doncs apareixen i això,
i concentren tota l'atenció més, diríem,
més poc intel·lectualitzada,
i que no s'ofengui ningú, no?
Vull dir, passió, passió, no?
Vull dir, és la mateixa passió que genera mai.
A l'exemple el tenim amb el seu germà, no?,
que és professor d'història de l'art a la Complutència de Madrid
i va sortir al carrer amb els alumnes a fer classes, no?
Vull dir, si tens a casa l'enemic, home,
vull dir, l'enemic amb un aspecte, vull dir,
de cara al seu concepte,
perquè tens l'enemic el que està tocant de peus en terra
i està cada dia treballant amb joves
i, a més, a la pública, no?, vull dir,
amb aquest cas de Madrid.
Aquest l'hi deu dir al seu germà,
el que anava a la manifestació,
te quedaste en l'autopia, muchachos.
Sí, sí.
I te voy a españolizar.
I te voy a españolizar.
Molt bé.
Això és el que passa a Babilònia.
Comencem parlant...
Comencem ja pel tema, no?
Pel tema, i ara passarem a l'art
i ens profunditzarem aquí,
i després passarem al cinema, és el que passa, no?
Farem una mica d'índex perquè la gent, doncs,
se n'assabenti perquè es quedi,
perquè aquell que marxi ja la tindrem forta, eh?
Doncs, parlarem una miqueta, doncs,
del Monestir de Pedralbes,
anem a fer l'altre dia una visita,
els meus companys faran un comentari.
Jugosa.
Parlem també...
Apa!
Sí, exitosa.
Després, parlarem, justament, també,
del Manac, del Museu Nacional de Catalunya.
I quin guia, tu!
I que parlem una mica del Gòtic Internacional
i també a Lourdes es presentarà,
l'exposició de Georges Méliès,
que segur ben aviat anirem algú de nosaltres,
a Córra Cuita, com la del Pasolín i Jaume, també, eh?
Que la fan al Centre de Cultura Contemporanea de Barcelona.
També, de ben aviat, la veurem,
perquè pot ser molt interessant.
Farem un esment d'un llibre d'Aruki Murakami,
després del Terremoto.
I de cinema parlarem de quatre,
tres novetats i un clàssic
que amb la Rosa fèiem broma,
perquè ens han portat la traducció en anglès,
de Straight History,
pensàvem, del David Lynch,
jo que l'he vist tot,
aquí que ho hem vist tot, de David Lynch,
quina pel·lícula és aquesta?
Doncs aquella magnífica,
una història verdadera,
que és deliciós, aquesta pel·lícula.
Boníssima, sí.
I d'estrenes,
A Gran Gatsby,
Searching for Sugarman i Cowboy,
que tornem a parlar d'aquesta pel·lícula,
perquè realment és una pel·lícula important i impactant, no?
Doncs bé, joventut.
Ja podeu parlar del monestir,
què us va semblar el monestir?
Bàsicament, no el guia,
el dic el monestir,
si us va agradar,
i tot això.
Apa,
que ho havies de dir tu, eh?
Aguinta, aguinta,
com va ser prou.
No, no,
que dic que del guia no parleu,
que parleu del monestir,
que això és el que vam veure,
a mi ja em teniu molt vist.
Què us va semblar?
Comenteu, jo.
Jo, la veritat és que aquest dia,
ahir,
ahir era,
doncs vaig comentar,
hi vaig estar al monestir de Pedalos,
crom,
quina sort,
quina cosa més bé.
Veritablement,
allà vam trobar diferents coincidències, no?
Vull dir,
vam trobar que precisament
es feia un acte musical
molt bo.
Una missa,
oi,
era,
no sé si era bé una missa.
Sí,
era una missa
una missa polifònica.
Polifònica.
Polifònica.
Amb música de Bach.
Ah, de Bach.
De Bach, sí.
I res,
i era una missa,
doncs,
el que diem,
no?,
polifònica,
vull dir,
feta com a tal,
vull dir,
musicalment parlant,
però també amb el procés,
lògicament,
de les diferents litúrgies,
no?
Al Quírie,
etcètera,
a l'antiguo santa,
que es deia,
no?
I amb un èxit de públic,
com veu veure,
que tothom estava allà,
hauria d'haver assegut al terra,
com el que diu la cosa,
eh?
Sí, sí.
A mi em va cridar molt l'atenció,
perquè jo havia sentit la part així,
més popular,
no?,
que ara viurem,
no?,
que diu,
ostres,
la gent va al Monestir de Pedral,
ves a les Clarisses,
sí,
a portar,
quan et vols casar,
perquè faig un bon dia,
hi ha com la tradició
de portar ous,
de fet,
a l'entrada hi havia una parella
amb com dues dotzenes d'ous,
no?
I a mi el que em cridava l'atenció
era això de les Clarisses,
no?,
que va explicar molt bé
el Genesco.
El guia.
El guia.
El guia.
Bueno,
sí,
el guia,
vale?
Em va cridar molt l'atenció
la idea aquesta de les monges,
no?,
de les Clarisses,
amb la idea aquesta
de que eren persones nobles,
no?,
que es anaven a retirar allà,
no?
I també la doble,
com,
si es podia dir personal,
o manera de fer
d'Elisenda de Montcada,
no?,
a la que es va acabar
retirant allà,
no?
Es va acabar viscant,
quan ja va quedar a viure,
exacte.
I va ser,
precisament,
bueno,
igual la van construir
pensant precisament
en aquest retiro,
no?,
per ella.
Va ser per això,
bàsicament.
Va ser perquè ella volia
un lloc,
entre cometes,
per retirar-se,
no?
Totalment.
Un cop,
un cop que...
No ho estava sentent,
eh?
No ho estava sentent,
eh?
No,
home,
no,
clar que sí.
El que va cridar l'atenció
és els dos,
les dos llocs
on estava enterrada.
Les dos vessants,
no?
Sí,
la vessant aquella,
al costat de l'altar,
no?,
allà com una reina.
I allò per què és?
Perquè hem anat a mirar
en quin lloc està,
o com va això?
i en canvi l'altre,
no?,
l'altra posició,
la que dona el claustre,
no?
Era aquesta doble moralitat
que parlàvem,
no?,
de l'Hissenda d'en Cava,
no?,
de dir,
bueno,
soc reina i tal,
però segons com
em vesteixo més de monja
i...
De fet,
hi ha els dos sepultes.
Clar,
és a dir,
ella l'únic moment
que va estar vestida de monja
va ser com va morir,
és a dir,
perquè lògicament,
bueno,
creiem,
perquè si va ser enterrada
com a monja,
vull dir,
com ella volia
al Sotestament,
estaria,
doncs,
vestida amb el sac franciscà,
vull dir,
amb el cordó famós,
i és aquesta la indumentària,
clar,
l'hàbit,
vull dir,
que és el plantejament,
però en aquest cas,
no ho sé exactament,
però jo crec que aquest plantejament,
el que deia també abans l'Urdes,
no?,
vull dir,
la reialesa,
l'altre dia parlàvem també
d'aquest tema,
no?,
de tots aquests nobles
de l'època medieval
que promocionaven els hospitals,
no?,
que com dèiem,
l'hospital,
la Pialmó,
i l'hospital de la Santa Creu,
no només era per gent
que estava malalta,
sinó també que era per gent
que eren pobres,
no?,
vull dir,
que després va evolucionar
i es va convertir
amb la Casa de la Caritat,
també,
que va existir a Barcelona,
no?,
clar,
era més una promoció
o un aconseguir el cel
que no passa el sentiment
com a tal,
no?,
vull dir,
Elisenda de Montcala,
jo estic convençuda
que ànima de devoció
la justa
i la necessària
per aconseguir el cel,
dic jo,
perquè clar,
o per comprar-lo,
dins de l'altar
i estar amb un sepulcre
dins de l'altar
és tocar el cel,
directament per,
segons la filosofia,
vull dir,
és la zona sagrada,
no?,
és l'ara,
és l'ara sagrat,
no?,
i, bueno,
i sobretot,
ja que estem mencionant,
clar,
perquè és el més característic
i el que més quida l'atenció
i el que és més maco,
també,
el sepulcre
dins de l'Església,
no sé si ho hem comentat
que l'Església és gòtica,
és gòtica,
és un dels millors exemplars
del gòtic català,
totalment,
tant l'Església
com el claustre,
l'Església té,
bé,
és de plantar
de tres naus,
és una planta senzilla,
té tres naus,
no vull dir,
no té tan set,
tant,
no sé si creu,
i el claustre,
també té tres pisos
i, bueno,
és magnífic,
llavors el que més
crida l'atenció
o la joia
que més hi ha
a l'Església
és aquest sepulcre,
que dona les dues bandes,
com deia la Lourdes,
a les dues de Sant,
no?
Interiorment,
podria recordar
perquè la gent
es faci una idea
que potser l'ha vist
més aviat Santa Maria del Pi,
entre cometes,
no?,
a l'interior,
no?,
molt retocadet,
el que dèiem,
no?,
va tenir una restauració
molt potent
del Joan Martorell
que es va passar
netejant
i posant,
arreglant
el que són
els maons,
no?,
gairebé
a l'encemtat
que es diu,
és que una cosa
és que,
a veure,
hem de tenir,
hem d'entendre
com era exactament
aquella època,
no?,
i és una cosa
que algun dia
explicarem més endavant
perquè tampoc
és qüestió d'entrar
en aquest sarau
i és que
la idea que tenim
al gòtic
era una cosa
que això
com estàvem comentant
tu,
jo us deia
que no oblideu mai
que les escultures
estaven totes
policromades
i gairebé
aquí les veiem
blanquetes,
no?,
va haver tota una
una línia
a finals del segle XIX
i provocada
per Puig i Cadafalch
i Lluís de Menech
i Montaner
i, bueno,
i uns francesos
que es deien
Violet de Duc
i tal
que s'havia de tenir
tant el romànic
com el gòtic
amb una línia
d'una blancó
que era com una cosa romàntica
més que real, no?
Llavors,
hi ha moltes restauracions
que van polir
totes aquestes policromies
quan sabem
que fins i tot
és probable
que a Sant Climent
de Taüll
perquè hi ha restes
de policromia
el campanar fos blau
blau elèctric
imagina't
un blau
un blau d'aquest ultramar
un blau com les cadires
que tenim aquí
era això
imagineu-vos com podia arribar
a ser el millor
una església
al mil cent i pico
és a dir
i l'interior segur
com s'ha demostrat
que estaven pintades
de dalt a baix
ja tenim el menac
a la part del romànic
i realment
tot el que pot ser
vull dir
no oblidem aquesta idea
l'església
de la monestir
de Pedalves
no estava pintada
per fora
però els interiors
ojo eh
no són tan blanquets
com veiem
potser sí
per això vull dir
però bé mira
són les modes
de com es restaura
i a vegades
fan restauracions
xapuses
com l'Ecceomo
no és broma
i altres
que es passen
una altra cosa
també per destacar
és aquella
la cel·la
us en recordeu
que estaven
totes les cel·les
també individuals
de les monges
perquè poguessin retirar-se
a fer els seus exercicis
els seus resos
no ho sé
totes aquestes coses
no
doncs hi ha una d'elles
que a més
està
vull dir
tancada
està protegida
per un vidre
així d'aquests especials
que és la
li diuen
la capella de Sant Miquel
la capella de Sant Miquel
que va ser encarregada
per l'avadesa
Francesca
Saportella
a l'any 1343
ara va encarregar el pintor
Ferrer Bassa
a veure
amb una cara
influència
que aquí és una mica polèmica
que vam estar aquí
va haver-hi polèmica
que bueno
és
creu que
bé
ell s'entendrà des d'aquí
però
llavors va fer totes les pintures
a l'estil italià
en canvi
hi ha estudiosos
que
el que consideren
és que va ser
qui va venir
va ser un pintor
italià directament
res de que
és la influència italiana
i Sant
sinó que realment
és que era una persona
era un italià
llavors va venir directament
són teories
que de vegades
que agafen més força
però bueno
mira
si està
escrit així la història
és com dir
jo què sé
que Colón no va descobrir Amèrica
no és el mateix
no és la mateixa importància
però que com canviem
la història
a l'arpa és el mateix
com canviem
que hi ha hagut casos
per exemple
el famós colosso de Goya
que tothom era de Goya
i al final es va demostrar
que era d'aquí
senyor no
com es deia
Arsenio o Asensio
no sé què Asensio
i clar
trenques un mite
que el colosso de Goya
no és de Goya
és d'un dels seus deixebles
del taller
però s'ha hagut de reconèixer
perquè està assignat
això ja és la llet
si trobéssim una assignatura
del senyor itàlia
que va fer la capella
de teòricament Ferrer Bassa
doncs l'he de dir que sí
però com no tenim assignatura
o no assignàvem
en aquella època
molt poc
vull dir que és el problema
és una visita
que val molt la pena
es pot veure el refectori
i tant que sí
és interessant
el dormitori
la zona de museu
el claustre
que està tot ple
de plantes medicinals
he trobat que hi ha un cert conveni
amb la facultat de farmàcia
en quant a totes les plantes
que hi ha allà
molt ben retolades
amb el nom científic
i també molt interessant
a mi em va recordar
la visita a Poblet
que fas la visita del claustre
fas la visita de la cuina
fas la visita del dormitori
de la sala capitular
i tal
vull dir que és una visita
maca
i que la tenim aquí
al costat
i que molta gent
a la cuina
el que va ser molt interessant
és que vingués
aquella senyora
a vagilar
que no comencessim
a fer el dinar
perquè són estris
que no són gòtics
ni molt menys
però són del segle passat
principis de segle
i imagino
que la normària
és més lògica
és que ho hagin de tocar
perquè són coses
que dius
ai potser me'n recordo
que potser la meva àvia
tenia això
i et fa gràcia
i per això
la tentació
és perquè no
tu què va això
a les teràmiques aquelles que hi havia
a vegades tu t'agetger-los
de dia
vaig a mirar-los
a mirar-los
i tal
i se pot caure
si val la pena
a mi em va sobtar
la varietat de matisos
de totes les persones
que s'esperaven a fora
i després
quan ja vam entrar amb elles
doncs
que van coincidir allà
les diferents classes
socials
i tant
i no sé
jo penso que això
sempre és molt interessant
per tenir una mesura
d'on estem
encara que no ho veiem
sí, sí
bueno
és federal
no hem de donar més voltes
tot era bastant clar
una activitat
de tothom
molt bé
doncs
ja que estem parlant d'art
farem un esment molt rapidet
justament
a una extensió
del que seria això
i que jo personalment
vaig poder
disfrutar
d'un matí
al que seria
a un altre lloc
que s'ha d'anar
que és el Museu Nacional d'Art Contemporani
i a poder ser guiat
per gent
que a més
dins el propi manac
hi ha gent molt
molt capacitada
per fer la informació
i clar
no pots anar a veure
amb un dia tot
perquè tens la part del romani
la part del gòtic
la part de l'art modern
i una mica
fins de contemporani
llavors el millor és anar
quatre vegades
en diferents moments
i amb guia
que t'ho vagi explicant tot
perquè això és essencial
i res
i jo vaig poder fer
amb una professora
de la universitat
a la part del gòtic internacional
que és la part dels segles
14-15
el que vam veure
a nivell sobretot
d'en Pedra
veure la part d'escultura
i pintura
que tenen el manac
evidentment
és una bestiesa
el que tenen allà
vull dir
hi ha coses meravelloses
evidentment
dinoms
poden sonar xino
però bueno
hi havia Ferrebasses
hi havia Arnaus
Arnaus
Pere Serra
Jaume Auguet
Lluís Dalmau
els grans pintors
catalans
d'aquell període
i grans
dits amb tot
el senyor de la paraula
l'alçada
de qualsevol pintor
com potser un gioto
com potser pintors
italians
d'aquella època
i de França
el que tenim la mala sort
és que a França
els 14-15
no han quedat
gaires espais pintats
tenim molt tema
de manuscrit
i que demostra
el que bé
que treballaven
però no tenim pintura
moral
és curiós
ni tenim pintura
amb quadre
tenim molt poqueta cosa
són modes
i coses
que queden marcades
però bé
sobretot
el que crida l'atenció
i el que té un lloc d'honor
i això sí que
segur que el coneixereu
alguna vegada
és la verge
dels consellers
de l'Ajuntament de Barcelona
que va encarregar
Lluís Dalmau
es va encarregar
curiosament
amb l'època
de Cabernat Martorell
els grans pintors
que hi havia a Catalunya
però com us ho vaig comentar
un dia
seguien la línia
del que feia el taller
va arribar un moment
que aquests consellers
que viatjaven
per Europa
es van adonar
que cap al segle XV
estava passant
alguna cosa
a Europa
que va ser
al principi del Renaixement
el canvi de formes
i van voler fer
una verge pintada
per col·locar-la
a la capella
de l'Ajuntament de Barcelona
i què van fer
en comptes de contractar
en Ferrer Bassa
en contractar
els que hi havia
en aquell moment
que els grans
van dir
necessitem una persona
que sàpigui fer
el que es feia
al nord de França
a la zona
de Flandes
els flamencs
i el que es feia a Itàlia
i van agafar
Lluís Dalmau
que era un valencià
que havia estat
3 o 4 anys
a Flandes
i que havia après
aquesta forma de pintar
i clar
si tu veus aquell quadre
veus que no té res a veure
amb tot el que hi ha
al voltant
i es veu
tot un detallisme
absolut
de les formes
a principi del retrat
com aquests 5 consells
que apareixen
són retrats personalitzats
cosa que fins a tot
tot era idealitzat
no hi havia
un retrat únic
i és un trencament
i és el trencament
que seria
la pintura moderna
i són coses
que són molt xules
de veure
i que cal
que ho expliquin
això
perquè si no
tu vas allà
pots gaudir
però no veus
realment el que és això
per tant
molt recomanable
insisteixo
guiats
es pot trucar allà
i qui envies
i tal
i a més
amb un preu remable
de 5 o 6 euros
es pot fer
i si no
ja sabem
que hem de fer
també
l'Urdes
seguim parlant d'art
Georges Melies
exposició
presenta'ns-la
i a veure si un dia
la podem anar a veure
tots plegats
jo tinc moltes ganes
he buscat
una mica d'informació
us dius

que té trets
de Julio Berna
i tot això
genial
la pel·lícula
és un plaer
veure aquesta pel·lícula
i no m'ho poso pipa
es veu que hi ha uns 400 objectes
hi ha per exemple
les màquines antigues de cinema
vestits
projectors
sí
projectors
després hi ha com 21
aquí posa 21 films
en realitat hi ha 21
com trossets
que pots anar mirant
i bueno
jo penso que és una exposició
força interessant
pels que ens agrada el cinema
perquè ell va ser un dels
que el va revolucionar més
i una cosa que he trobat
que es veu que ell va
va cremar
totes les seves pel·lícules originals
quan es va quedar
per dir alguna cosa
sense masses diners
però bueno
algunes
s'han recuperat
perquè hi havia còpies
i tal
però bueno
és una exposició
que penso que val molt la pena
que és dels orígens
dels orígens
no oblidem la pel·lícula
Hugo
de Martínez Corsés
no oblidem aquesta pel·lícula
que hi ha una part magnífica
que parla de George Meliés
recordem
exacte
doncs del 5 al 24 de juny
una notícia
que ja era esperada
és que l'entrada
val 4 euros
ara
és per totes les sales
o sigui tu pagues
llavors pots dir
vaig a la sala 1
se va cridar en 4 o 5
recordo
pots anar de sala en sala
però pagues a baix 4 euros
si tens la llibreta de la caixa
o ets menor de 16 anys
no
però si no
són 4 euros
però per totes les sales
el Caixa Fòrum
el Caixa Fòrum
jo això no estic d'acord
perquè era una fundació
i com a tal
això l'havíem comentat un dia
exacte
això ja hem parlat
aquest tema
i no és furgar
i perquè tinguis la llibreta
de la caixa
no sé si qui era el reser
que s'havia de fer
això
em sembla malament
però bé
això ja és una opinió
ja consta
o sigui tu entres a la pàgina web
de Caixa Fòrum
ja surt a dalt de tot
horaris
preu
i per ser fundació
el que això comporta
és que s'estalvien
molts, molts, molts impostos
i ara
és una doble vessant
és a dir
si cobren uns diners
els seguiran cobrant
evidentment
i això
ja veurem com es declararia
però bé
tal com està el Cotarro
és el que hi ha
millor que facin
casals per gent gran
i que ajudin
per altres temes
en aquest cas
és important
però és el que deien
l'excusa era
millorar les exposicions
no
el que hi ha previst
per aquest any
no van un pebrot
a part del japonisme
que es farà a l'octubre
però tot el que hi ha
és que et portaran
jo què sé
no sé
alguna cosa
jo què sé
de Jericó
de qualsevol persona
jo què sé
per dir que no siguin autors
de primera filera
però que tinc una importància
no
no hi ha previsió
de grans coses
per tant
és una excusa barata
per cobrar
i bueno
no n'hi ha guany
i per fer diners
i ajudar els que no necessiten
com que no tenen diners
aquests senyors
no
és aquest problema
bé
abans de parlar del cinema
que comentarem
el Gran Gatsby
el Searching for Sugar Man
re
comentarem una coseta
de literatura
hi ha un llibre
del senyor Ruki Murakami
que va treure
fa qüestió de
3 o 4 anys
no
el senyor Murakami
va ser l'any passat
un dels finalistes
al Premi Nobel
és d'aquells
aquells actors
hi ha actors
escritos
que acabaran aconseguint-lo
no
jo sé que molta gent
li té molta mania
a aquest senyor
o que li costa llegir
no sé
algú ha llegit alguna cosa
d'aquest bon home
no
encara no
Tokio Blues
tot això
Tokio Blues
Tokio Blues
que és bastant
per dir alguna cosa
ara em ve la primera graula
Nihilista
Nihilista
sí sí perfectament
és un llibre
la millor manera de plantejar
és que és terrible
però a veure
és que és complicat
no entendre
a veure complicat
has d'entrar en el joc
és a dir
t'has de situar
com són els japonesos
com és la joventut
perquè està plantejant
tanta gent que viu
no estem parlant d'un Japó
del segle passat
no estem parlant
d'un Japó actual
de com viuen
amb aquesta facilitat
que tenen
per avançar-se
a la mort
al suïcidi
a la depressió
d'una forma
claríssima
i n'hi ha cap tipus
de problema
jo recordo
no sé si d'aquesta
o una altra
una història
que a mi em vas garrifar
perquè amb la tranquil·litat
que deia
que la seva amiga
prou d'adolescents
s'havia suïcidat
però que no passava res
m'entès que ho vull dir
és com si tu canvies
ah, doncs vale
perfecte
i et penyes el telèfon
vull dir
ell crec que et critica molt
aquesta impassivitat
de la societat
vull dir
aquesta serietat
en sèrie
parlo de com treballen
aquestes hores
que es tiren la tira
d'hores treballant
que són màquines
a la filla cap
i que no tenen capacitat
de pensar
i de reaccionar
i ell intenta crear
un món ni llista
però a vegades
una mica més bucòlic
a vegades
es tira pàgines
i pàgines
explicant el plaer
que sent un noi
perquè està
en una muntanya
gaudint de la natura
perquè és que no té temps
de pensar en això
i en aquest cas
l'excusa
és el terratrèmol
em sembla que va haver
a Tòquio
abans parlàvem
amb la Lourdes
no me'n recordo
l'edat
però no farà gaire
l'últim va ser el 2012
que no crec
el del tsunami
no però és un anterior
va haver-hi un anterior
el 2004
crec que el 2005
i tal
que també va deixar
és una sísmica
el Japó
és una sísmica
clar
ja cada dos parters
van caient
i res
són històries
que estan ambientades
amb això
és l'excusa
per parlar
d'aquests temes
i bueno
ja et dic
no és qüestió
de seranar
una per una
perquè això no acabaríem
però bàsicament
són històries
ni vistes
molt que no ens
provoquen
una
em refereixo
una mena d'acció
no és un llibre
que tingui una acció
i fins i tot són
contes que acaben
oberts
i això
jo sé que molta gent
que ja fa molta ràbia
això que no acabin
però com una porta
a l'esperança
bàsicament
a l'esperança
tant a nivell
de la destrucció
com a nivell personal
no cau tant
aquí ja hi ha prom
la desgràcia
que hi ha hagut
per a sobre
provocar desgràcies
personals
i els hi costa
aquí respecta
aquest tema
però hi ha llibres
que bueno
a l'índex
de mortalitat
per reinsisteixo
per depressió
per situacions
complicades
per accessos
a nivell
del que seria
els caps
de la feina
i és angoixant
a vegades
però escriu
molt bé
i és una meravella
però és peculiar
retrata molt bé
jo penso
la soledat
individual
totalment
perquè Tokyo Blues
és com si
els personatges
a vegades
fossin
de gel
exacte
i el que tu dius
és com
impassible
tu vas llegint
i penses
mare de Déu
però ho tracta
d'una manera
com si ho deixés anar
però bueno
penso que la destrucció
a nivell mental
a vegades
o problemes mentals
es retrata força bé
i després la soledat
i com a vegades
com que no
no hi hagi res a fer
no crec que sí
com els que tu has llegit
que dius
que una mica
com d'esperança
una mica
no
sempre
sempre juga això
no
vull dir
hi ha vegades
que també
arriba
a veure
sobretot
juga molt
amb la gent jove
i contraposa
amb la gent gran
vull dir
parla de pocs personatges
d'edat intermitja
o d'edat madura
sempre
hi ha aquest vincle
aquí hi ha un parell d'històries
que són
una parella jove
i tal
que es coneixen
i van a compartir
amb un senyor gran
que li encanta
fer fogueres a la platja
llavors
aquella sensació
d'anar a la platja
d'estar amb ells
parlant
parlant d'allò
del diví de l'humà
vull dir
tant se'n fa el que es parli
però a veure com es crema
aquella foguera
com aquell senyor
disfruta
prenent foc
en un lloc controlat
no estem parlant
però que al final
sap que
aquest home morirà
perquè és gran
però que a la vegada
ell pensa que
no et preocupis
però si jo vull morir
és a dir
dius
no passa res
és a dir
no clar
exacte
saps què vull dir
que ell és feliç amb això
són feliços
però que no passa res
si aquesta persona mor
i a més ell ho vol
clar
dius
anem molt enllà
és una altra cultura
una altra concepció
de la vida
de la mort
exacte
és així
és molt diferent
el que tu acabes de dir
és que és una concepció
tan diferent
que si tu planteges
per exemple
ara t'explicaré una pel·lícula
Tokyo Blues
no?
i expliques
aquest tipus
de valoració
dirà
escolta
que és això
o la pel·lícula
de Xabel Coixet
també
la manapa dels sols
de Tokyo
doncs
qualsevol pel·lícula
que passi allà
o aquella no me'n recordo
del director
de la Sofia Coppola
de la Translation
no sé
de la Coppola
igual que
es veu
home
clar que veuen japonesos
però bàsicament són dos europeus
com estan allà perduts
en aquell lloc
però com viuen
quina solitud
o aquella
In the mood for the love
te n'acordes?
aquella
aquella tranquil·litat
amb el tema
de l'amor
no?
que ui
és un altre ritme
que el nostre
no té res a veure
però bé
deixa'm fer
deixa'm fer una cosa
petitona
petitona
petitona
és un poema
que diu
aturo els ulls
damunt
d'aquest cap vespre
damunt d'un blau
de mar
ferit pel roigponent
que amara
com un oli
l'abadia
i crema
les clarors
que esclaten
com el foc
que abans
no s'extingés
els colors
són de fruita
i ens conviden
al tacte
enduc un got de vi
cap als llavis
cansats
i nedo entre les roques
com si fos un infant
per el goig
de la pell
tot és fràgil
i etern
quan les hores
s'encalmen
i viure
és un batec
reescrit
amb cada gest
bé
aquesta
una aplaudiment
aplaudiment
el text
ja la veu
ho he llegit
magníficament bé
escolta
et posarem
perquè ens llegeixis
poemes cada dia
és que me l'he llegit
tres vegades abans
em sembla que farem
una secció
farem una secció
de poemes
amb en Jaume
escolta
no juguem
jo penso
que aquest poema
que l'he llegit
abans
s'esqueia perfectament
amb el que parlàvem ara
escolteu
amb qui li diries
un poema
com aquest
per exemple
amb una criatura
de fins a 12 anys
per exemple
però què vols
demanem un vídeo
que creix
i a persones grans
que és el que tu també
insinuaves
a persones molt grans
també
escolta tu
dic que a mi
em costa
com insinuàvem
em costa arribar
al cap del mes
i tenir
aquests 150 euros
que valoraven avui
que necessitava
una família
amb 4 membres
no sé si ho heu llegit
això
té la marinera
té la marinera
quina bogeria
això és com
l'època aquella
no hi ha dret
això és del senyor
Carles Duarte
aquest és un senyor
que diu
ell presenta
en aquest llibre
que és un llibre
jo el que passa
és que tinc
un tros de llibre
només
és un poemari
que és tot un homenatge
a la Mediterrània
especialment
al ditoral
de l'Empordà
i al Mart
en general
com a forjador
de sentiments
i d'esperances
els versos
de Marín Tim
que és com es diu
ens descobreixen
un mar viu i proper
un espai de reflexió
i d'inspiració
en projectes
on projectem
els nostres anells
i per què no
els nostres somnis
ell va néixer a Barcelona
el 1959
és poeta lingüista
i a més
he tingut el gust
d'estar amb ell
que és una persona
que dóna confiança
que tot anirà
si sabràs bona gent
a més escriu de meravella
els poemes són magnífics
me'l vaig trobar
amb una fundació
molt bé
i parlàvem de joventut
i parlàvem de
de la gent jove
i tal com està
i l'altre dia
amb el tema
que vam comentar
també amb en Jaume
estaven tots
vam parlar
de l'avorriment
de la joventut
te l'acordes
i vam parlar
d'una cançó
de Mecano
que es deia
Perdido mi habitación
i jo vaig dir
ara mateix
per temes logístics
no la tinc
però sí que la tinc ara
i llavors
per fer el tall
abans de parlar
d'aquestes quatre pel·lícules
escoltarem un momentet
doncs aquest
Perdido mi habitación
dels Mecano
Perdido mi habitación
sin saber què hacer
si me pasa el tiempo
Perdido en mi habitación
entre un montón
de discos de puertos
Sienta el televisor
Me pongo a fumar
Bebo unas cerveja
para melindar
Si me voy a aborrachar
De tanto beber
No paro de hablar
Con esa pared
Perdido mi habitación
Perdido mi habitación
Busco en el cajón
alguna pastilla
Que me pueda relajar
Que me pueda relajar
Me pueda quitar
Un poco de angustia
No sé qué libro mirar
Qué revista ver
La tele se acaba
Que se puede creer
Mi mente empieza a vibrar
De tanto pensar
Que no hay nada claro
En mi soledad
Perdido mi habitación
Con todo a revés
Se pasa en las horas
sin saber què hacer
Perdido mi habitación
Con todo a revés
Se pasa en las horas
Ai, que bé que sonava això
de Mecano, eh?
Que guai!
Han passat 33 anys
Déu meu
No pot ser
Any 80 és això
33 anys
que sonava aquest tema
I que jo ballava
Bueno, d'una forma
enfarvorida
amb els companys
de buitera bàsica
I tant, i tant
El viatge a Mallorca
de final de curs
Estava mereixeria encara
I tant, i tant que sí
Doncs doni-do, doni-do
M'ho veu
33 anys hem passat
Sí senyora
Sí senyora
És una bestiesa
Molt bé, doncs
Tenim ara
25 minutets
per parlar de cinema
I Lourdes
et passa el testimoni
El gran Gatsby
El gran Gatsby
Del Buzz Luhlman
Què tal?
Del Buzz Luhlman
Doncs bé, bé
A veure
A Buzz Luhlman
Sabeu que el director
que ha fet
Bueno, va fer a Austràlia
Va fer Molín Rus
Sí
Etc, etcè, etcè
Tenim un
Leonardo DiCaprio
com a protagonista
Després
la Carrie Mulligan
que és la
la seva nòvia, no?
Després tenim
el Toby Maguire
que és el narrador
de la pel·lícula
Per mi encantador
és l'Spiderman
jo dic
sempre en relació
amb l'Spiderman
Llavors
el narrador
és ell
en la pel·lícula
s'anomena
Nick
i aquest
és un escritor
comença la pel·lícula
ell està
com si diguéssim
retirat a un lloc
parla amb un metge
i el metge li diu
Descansa
Per recuperar-te
t'aniria bé
fer alguna activitat
i tal
que t'agradés
i ell recorda
que una de les coses
que li encanten més
o li havia dit
al seu pare
havia parlat
era escriure
i comença la pel·lícula
quan ell va recordant
la seva amistat
amb el Gran Gasby
representa que aquest narrador
l'Spiderman
que dic jo
està visquent
en els centres
als Estats Units
i se'n va a Nova York
amb tal casualitat
que
la seva casa
està molt propera
a la del Gran Gasby
i ell
té com una curiositat
diu
aquí sempre hi ha una casa
supermaca
hi ha algú
que sempre està mirant
a la finestra
i està mirant
sempre a l'altre costat
de l'abadia
que hi ha una llum verda
comença la pel·lícula
la pel·lícula
suposo que tothom
espectacular
tipus Molent Rouge
té com dues parts
la primera part
tu diries
que és gairebé
espectacle
espectacle
espectacle
li encanta això
bueno aquí darrere
hi ha tots els vestimentes
que s'han fet servir
bueno
milers
de vestits
de mitges
de no sé què
espectacle
al principi
és com si
lluís molt
l'espectacle
i els personatges
bueno
no els hi passa
massa coses
està narrant
el Gran Gasby
les seves festes
en les seves festes
gairebé mai
no hi és ell
serien festes
jo vaig trobar
més tipus
com a discotequeres
d'ara
vull dir
més que unes festes
dels anys 20
perquè la pel·lícula
està situada
sobre els anys 20
i després
la segona part
diguéssim
si podem pensar
en dues parts
de la pel·lícula
se centra una mica
en tota la part
més emotiva
aquest Gran Gasby
té un amor
d'aquests
que bueno
veurà
que tromba
sí
que fa 5 anys
que no veu
platònic
és platònic total
clar
per això és platònic
i bueno
un amor
aquesta noia
s'ha casat
però resulta
que és la que viu
a l'altre costat
de l'abadia
però ella és d'una classe social
perdona
alta
és que sí
i ell en canvi
prové d'una família humil
ell no s'ha
al llarg de la pel·lícula
sí
ho va desgranant
prové d'una família humil
diu que ha estat a Oxford
tot el peix que ha estat
estudiant a Oxford
en realitat no
al llarg de la pel·lícula
hi ha una sèrie d'escenes
que penses aquest
això no està molt clar
acaba
està relacionat
amb el contraband
sobretot d'alcohol
en aquella època
estem pensant
en una estètica
de tipus
Charleston
una mica
el pentinat
d'ella
i bueno
la segona part
que volia comentar
que se centra una mica
en les relacions
així més íntimes
entre
ella
està casada
i ell
vol tornar a recuperar
una miqueta
aquesta relació
i bueno
hi ha una escena
que vaig trobar
bastant
forta
si podíem dir
a nivell real
no
en la qual
ell
el Leonardo
dius
tu i jo
marxarem
i tu deixes
el teu marit
i tal
però resulta
que estan
els tres
amb una altra persona
a l'habitació
i diuen
no
tu no te la pots
endur per això
perquè tu ets un
estàs
no tens la vida
clara
sinó que fas
tota una sèrie de coses
bueno
jo com una disputa
com si estiguessin els tres
a veure qui se la lleva
i és una mica forta
la imatge
perquè ella
el marit li diu
tu mai em deixaràs
perquè te'n recordes
li comença a explicar
records d'aquests
memorables
bueno
és una història
que tothom més o menys coneix
és una història romàntica
hi ha gent que diu
que tal com l'ha presentat
el director
doncs és relacionada
amb la que es havia fet
el Robert Redford
i la Mia Farro
doncs
està relacionada
sí
diu que
sí
bueno
la història és similar
però l'estètica
hi ha molta gent
que no li ha agradat
perquè és
bueno
tu em deies
Xesco
que és el de Molint Ruix
i que retoca bastant
és habitual
que comenci
amb uns principis
molt espectaculars
a Austràlia
no sé què li passa a Austràlia
a Austràlia
va fer una cosa
molt més planera
però en canvi
amb Molint Ruix
amb aquella que es diu
Baila conmigo
que també era seva
és la primera que va fer
que era una cosa australiana
directament feta allà
i com molt local
però també era una cosa
molt potent
i amb uns efectes visuals
una mica així
però on es va estilitzar
va ser amb Molint Ruix
que és el que dèiem
no sé
et fixes
a imatge
hi ha una postproducció brutal
dels trets
de la
vull dir
no vull que estigui fent
imatge i imatge
però
retoca molt
i el que deia
no?
és que
em deia l'Urdes
que el DiCaprio
estava molt guapo
no?
estava molt
bueno
i jo crec que sí
que aquí
seguríssim
potser no l'he vist
però l'hauria de veure
però estic convençut
no?
i aquesta descol·locació
que fa a nivell musical
ho fa molt bé
no és el cas
de Sofia Coppola
que a Maria Antonieta
amb una història
molt lineal
a la part
que moderna
t'entra
en ple Versalles
amb una cançó
de música
house
no
això no està
des del punt de vista
és una descol·locació
que no és del tot correcta
perquè
el senyor Lourmand
ja juga això
ja juga des d'un principi
no t'està mentint
l'estètica
és una estètica
d'època
molt ben portada
als límits
però en canvi
la música
estic convençut
com va fer Molín Rush
està posant la Madonna
dels anys 80
als anys 20
però li dona un retoc
que la converteix
en una mena de
el retoc a la música
i tant
i tant
mai és la cançó original
aquí hi ha música
de Beyoncé
de jazz
etc
però jo
a veure
el que no és coneguda
no
a nivell musical
jo no vaig trobar
tant
tant
com que se sortís
de dir
bueno clar
això no és anys 20
no és música anys 20
però no queda
com despassada
però és que Molín Rush
totes les cançons
que sonen totes
són dels anys
60
70
80
i 90
i estem al segle 20
però en canvi
li dona el to
quan fa el tango
el famós tango
aquella imatge
que fa un tango
que és el més conegut
potser de la pel·lícula
i tal
és la cançó de Polís
de Roxanne
l'any 78
versió en tango
clar
fa un tangazó
que això es portava a l'època
i és brutal
el que sona allà
però clar
és un senyor
que té
té molta qualitat
això se'n diu
arranjament
totalment
és un arranjament
total i absolut
de tota manera
la crítica
ha estat una miqueta
dur amb ell
amb el sentit
que jo no he vist
la primera
no sé si
jo he vist el clàssic
em vaig avorrir
com una morsa
i hi ha gent
que doncs
diu que està molt més bé
el clàssic
i li ha donat el toque
aquest tan espectacular
que potser
hi ha gent
que no li agrada
és una pel·li
és una història romàntica
i no crec
la història és la mateixa
però li ha
la vestida
per mi és
nyonya
és la paraula
la pel·lícula dels anys 74
que diguis 75
no sé de quan és la pel·lícula
70 i alguna cosa
em sembla nyonya
i ja està bé
el senyor Robert Reforo
ho fa molt bé
i tal
la història
però
ostres
hi ha uns balats
i uns flux
i unes coses
que dius
m'agrada
el senyor
no me'n recordo
mira que no estava pensant
i s'ha d'anar en voltes
però
no sé ara
ja estima
la setmana que ve si podem comentar-ho
els personatges són una mica nyonya
la història també
jo crec que és que falla per aquí també
perquè la història
és un amor impossible
que ell estava enamorat
però que no podia ser
ell ha fet tota la seva vida
ha fet els negocis
ha prosperat moltíssim
ara és ric
però encara se'n recorda d'ella
dius
ostres
està una mica d'escenat
aquesta és una història
ell no ha fet
la seva vida realment
ha viscut el record d'ella
ostres
que fos
que és un
és un argument
si es pot dir argument
que s'està
a moltes pel·lícules
és un argument romàntic
i que a més a més
la persona
s'ha enriquit
s'ha tornat més
és un argument
idealitzat
idealitzat
el que passa és que aquest senyor
suposo que ha volgut tornar-la a fer
però no és una pel·lícula
que dius
t'aporta una cosa nova
i també els dos personatges
els dos actors que fan
el personatge de Gatsby
un és el Robert Dreyford
i l'altre
és el
l'he vas dedicat
però que també són dues icones
precisament
l'atac dels masculins
guaperes
i tot això
que dius
jolín com pot ser
que no hagi conegut
ni un cap dona
més que li hagi agradat
una mica consistit
jo de tota manera
una mica jugant
potser és una trucada d'ell
també cap a l'espectador
espectadora
mira què estàs parant aquí
aquests tan guapos
no vol dir que cada dia
també ha anat una mica
més enllà
però dius
per què tenen
haguessit una pel·lícula
d'aquesta història
jo de tota manera
em va encantar
el
el que
el Spiderman
que digui
el que
està genial
aquest home és genial
comença la pel·lícula
no de guaperes
sinó que ell va explicar
en la seva relació
amb el Gran Gasby
i el vaig trobar
i segur que és més interessant
aquest personatge
és més interessant
tot el que va descobrint
tot el que va passant
perquè ell
clar
queda al·lucinat
amb aquestes coses
pensa
però de què anem
i tota l'estona
és amic del Gran Gasby
però no ho té massa clar
va dir
bueno
tu m'has convidat
però per què m'has convidat
vull dir que és un personatge
potser bastant interessant
en la pel·lícula
aquest és el creador
que en definitiva
investiga
i acaba mostrant-te
tot un seguit de trets
i en canvi
l'altre és el vividor
no pot tenir més interès
segons com
molt bé
doncs seguim
hem d'avançar
parlem de Cowboy
Rosa
vinga
és una pel·lícula holandesa
de res de l'any passat
de l'any 2012
que
bueno
el protagonista és un nen
és un nen que es diu Jojo
Jojo
que té uns vuit anyets
no?
sí
no sé si volen
però ja s'havia comentat
és que és ara quan l'he vista
i bé
la història és molt senzilla
no té
no té grans pretensions
i no és més allà
tot això intimista
no?
d'explicar
en aquest moment just
de la vida d'aquest nen
no?
sense donar-te massa explicacions
però sí
amb el dia a dia
amb el seu dia a dia
sí que veus realment
la soledat que té aquest nen
no?
viu amb el seu pare
veus com el pare
al pare
no li acaben d'enfocar
del tot
sencer
hi ha alguna escena
que sí que el veus sencer
però
bàsicament és quan
potser
posar prop una miqueta
sa jupa
per fer-li un petó
perquè marxo a treballar
o vinga
que me'n vaig
i agafar la furgoneta
i a veure si
si et guanyo
no?
llavors ens socorrem
també a veure si arriba
a un punt
que hi ha un pont
el punt de rivalitat
un punt de rivalitat
que dius
bueno
no saps si és joc
o és rivalitat
és que és una cosa
una miqueta
perquè
s'interpreta
de la seva manera
és vida
la mare no ho deixaria fer allò
però Rosa
això no entens
no se li veu mai la cara
a aquest noi
no, sí que se li veu
hi ha moltes escenes
que sí
però en un principi
no
en un principi
veus que
estan vivint a la casa
que el pare s'acomiada
perquè marxa a treballar
i el nen us queda sol
bueno
si surt corrents
a veure si l'enganxa
i arriba a la mateixa
a la vegada
allà al pont aquell
que el pare ha de passar
per sota
de la carretera
i el nen
passa per damunt
el que seria
un camí de terra
un lugar en el mundo
més o menys
allò de passar
el tren
pel davant
però en aquest cas
no hi ha risc
exacte
no hi ha risc
perquè és un nen petit
que dius
però si aquest nen
està vivint sol
surt corrents
va allà
per el camp
a través
i després
torna a casa
i ell
el bosc està rentant
els plats
que igual cuina
dius
però bueno
aquesta criatura
què passa
pobret
es troba un dia
en aquest bosc
clar
perquè això
figura que viuen
en plena natura
a les afores
d'una ciutat
i llavors
amb un d'aquestes
pesillades
que ell fa
per aquell bosc
troba una cria
de graia
que ha caigut
del niu
llavors ell
de seguida
imagineu-vos
l'agafa
l'adopta
la cuida
no sé què
se l'emporta a casa
tot i sabent
que el pare
no vol
que hi hagi
ni animats
ni plantes
a casa
clar
que dius
encara més soledat
per el nen
doncs sí
que veus
que té una relació
per el pare
una relació
una mica estranya
dius
a veure
a aquest senyor
també li passa
alguna cosa
la mare no apareix
el nen
sí que parla
per telèfon
o fa veure
que parla
per telèfon
amb ella
i després
ja sí que es veu
que ha passat
però bueno
això tampoc
no cal desveixar-lo
perquè és el més
interessant
de la pel·lícula
també
desveixar una miqueta
això
veus
fa esport
juga a water polo
a més li va molt bé
en canvi
quan li falla
la relació
amb el pare
veus com
a classe
o a water polo
té problemes
amb algun company
com coneix
amb una altra noia
una miqueta
la seva vida
ell com va
la va muntant
la seva vida
amb aquestes coses
quotidianes
amb el seu
bueno
la possibilitat
que té
un caràcter magnífic
veus que té
molts valors
que és un nano
dins de tot
és un nano
molt tranquilet
és un nano
molt bo
és un nano
molt bo
però solamente
el pare
no té ningú més
tota la pel·lícula
només es veu el pare
ni els germans
ni la mare
no apareix
no el raig
fill únic
veus que la mare
és una cantant de country
llavors ell sí que escolta
moltes vegades
la gran música
que té gravada
de la mare
i diu que la mare
s'ha de gira
la pel·lícula és
petitona
però
desperta
ara el sentir
a parlar
com tu ho deies
em venen
al cap coses
que
per mi mateix
o sigui
jo tot sol
no vaig ser capaç
per exemple
això que
esmentaves
aquest repte
aquesta competició
que fa amb el pare
això és important
la mare no ho deixaria
per exemple
o miraria
de no
no ho sabem
clar
és com si l'abandonés
cada cop que marxa a la feina
és com una sensació
l'abandonament
jo penso que és una pel·lícula
que té
coses molt amagadotes
que poden
ser una descoberta
encara que
probablement
si li preguntessis
al realitzador
diria
jo no
jo no
no volia fer
però
t'hi fa pensar
volguis o no
és que és una miqueta
la intenció
de dir
jo presento una situació
que déu-n'hi-do
que és forteta
la criatura
presento una situació
i només
com a observadors
a veure
el dia a dia
d'aquesta criatura
què passa
com se sent
i fa una
jo penso que
es fa un anàlisi
molt vàlid
és veritat
que és una pel·lícula
senzilla
a veure senzilleta
des d'aquest aspecte
perquè el plantejament
és molt senzill
però té
a veure un missatge
té tot un contingut
interessant de veure
i com el nano
normal
com s'agafa aquell ocellet
i com el vol cuidar
i com el vol criar
i que
bueno ve a ser ell mateix
és que és com se sent ell
també
aquí hi ha una cosa
per exemple
que la podríem posar
al costat dels santos
inocentes
i de la manera
que ha mort
la
com se diu
la Milana
la Milana
bueno sí
per la paral·lelisme
aquest no
que hi ha també
l'ocell
sí però allà
estem parlant
d'una situació
social
i tal
que el que cal
és ressaltar
la injustícia
i aquí no
aquí
l'ocell
tampoc morirà
d'un accident
ni de culpa
per ningú
sinó
de la seva
potser
pròpia incapacitat
per anar més enllà
o sigui
per ser un ocell
més espavilat
potser
no sé
trobo que hi ha coses
o pel fet mateix
de la domesticació
també
és com a conseqüència
també
són animals
que han de ser
d'entrada
han de ser salvatges
no han de ser
adistratxes
però sí que s'interessa
en aquest paral·lelisme
els santos innocentes
és el personatge
que és un disminuït
bueno
sí que està claríssim
és una persona
amb una certa etat
i com s'identifica
també
i com protegeix
aquest animal
i aquí és un nano
que ve a ser també això
una situació
també des del algut
i amb aquest ocell
és interessant
la relació
amb la nena
amb l'amiga aquesta
la relació
amb els companys
del waterpolo
amb l'entrenador
clar que també
és la societat
que li envolta
el seu món
el seu petit món
també
que li envolta
i com ell aprèn
a desenvolupar-se
i a viure
i a inventar-se
una realitat
i a ver
inventar-se
en el sentit
d'assumir aquesta realitat
que ell té
i que això li ajudi
a assentar les bases
i a poder anar creixent
com a persona
i com a
evidentment
aquesta situació
és una edat molt crítica
clar que sí
aquesta situació
no es pot produir
si no hi ha
la complicitat del pare
que evidentment
com a gran final
veurem que sí
que és prou
molt bé
i ara el Sachin
clar
Sachin
Searching for Sugar Man
Searching for Sugar Man
Buscant a l'home de Suga
no, va, no
passa res
home, fills
i això
tots tenim un anglès
a mi em va encantar
la pel·lícula
és un documental
que narra
la història real
del Rodrigo
no li diuen?
el Rodrigues
el Rodrigues
i bueno
la música
és una persona
com podria ser qualsevol
que li agrada molt
tocar la guitarra
però fa tot tipus de feines
de construcció
de tal
d'aquí d'allà
i molt a gust
a més a més
i li encanta
i a més a més
és que agafa
i a més a més
ho fa com
en plan creatiu
no?
perquè els arregla
cosa la gent
dius ostres
mai pensava
que això
hagués pogut quedar
i llavors
ven una miqueta
el seguiment
aquest típic
no?
que el coneixen
li proposa
va cantar
a diferents llocs
no?
així petitons
que sigui un bar
que sigui tal
no?
fins que comença a gravar
no Jaume?
sí
sí
bé
aquest és un personatge
que a finals dels anys 60
fa un músic descobert
en un bar de Detroit
no?
Detroit en aquests anys
ja començava
a la davallada
o sigui
en definitiva
ens faria pensar
en Holy Motors
o fins i tot
amb la gran Torino
de Clint Eastwood
però amb una contundència
encara més potent
que el Torino
perquè allà potser
se centra molt
en la emigració
i la desestibilització
que això genera
i aquí no
aquí és
aquest punt
de document
d'un teixit social
que havia estat
molt brillant
i de la manera
que això ha anat caient
i llavors
aquí pot aparèixer
qualsevol cosa
i el que apareix
és precisament
aquest xicot
és un xicot
que comença a cantar
en petits llocs
però ell va fent
de paleta
va fent
d'emolicions
i tal
i llavors
de cop i volta
un dels seus discos
de les dues gravacions
que va fer
fins a aquell moment
doncs va arribar
a Sud-àfrica
a l'Apartheid
i allà
doncs el van mitificar
fins a un extrem
extraordinari
i avui és popular
i precisament
en el festival
aquest
que s'està fent
a Barcelona
havia de venir
en el sol
festival de sud
festival de sol
havia de venir
aquest divendres passat
no va poder ser
perquè estava malalt
però el podeu trobar
si no recordo malament
ho va dir una persona
el dia 6
el podeu trobar
les cançons
com dius tu
ajuden moltíssim
a la connexió
que tens amb ell
i llavors ja dic
jo crec que és
extraordinària
la capacitat
que ha tingut
el realitzador
per combinar
doncs
una exposició
d'un ambient
les cançons
magnífiques
amb contingut
evidentment
no pas conformistes
tot el contrari
i al mateix temps
doncs
el saber
combinar-ho
això
amb tot un seguit
de testimonis
que el van conèixer
i tal
que no es fa
massa insistent
perquè tal com va passar
en el metratge
van desapareixent
surten les seves filles
i està molt bé
perquè els van fent
preguntes
de com era el teu pare
i a part
les dues filles
són completament diferents
a nivell estètic
però a més a més
a nivell
del que pensen
i està molt bé
perquè no es fa pesat
com tu dius
has sabut fer una combinació
molt bona
entre entrevistes
entrevisten el primer productor
entrevisten a les filles
i es fa molt amena
i les cançons
evidentment a Sud-àfrica
va ser perquè
era una cançó
bastant de protesta
la que va arribar allà
i va ser un mite
com diu el Jaume
sí, sí, sí
molt bé
fantàstic
perfecte
doncs genial
Ida Rosa
ara ja ens farà
el colofon
amb una història verdadera
The Straight Story
que hem tingut una conya
amb això
sí
això
és una història
entranyable
és una història
que
bueno
mira la música
parlant de música
és de l'Àngelo
Badalamenti
que Déu-n'hi-do
és molt interessant
una música
insistent
tota l'estona
recorrent
genial
us recordo
que està basada
en un fet real
que va passar
l'any 1994
és un avi
de 73 anys
diu
això diu
la ressenya
Jaume
no em miris
d'aquest nom
no em miris
que es diu
Alvin
Stride
d'aquí
el de
Stride
History
és que si no
haguessis dit
ja no haguessis dit
reto
doncs aquest senyor
viu a la localitat
de Lawrence
a Iowa
i té un germà
a
bueno
a
a
Wisconsin
o sigui
amb no sé
quants quilòmetres
no sé si són
500 quilòmetres
de distància
el cas és que
home
llavors li avisen
o se n'assaventa
o amb un tractor
tota la pel·lícula
sí sí clar
és que
l'història és aquesta
és el desplaçament
que ell fa
el viatge que ell fa
és una road movie
sí sí sí
és el desplaçament
que ell fa
amb la seva segadora
primer m'ho intenta
tallar a gespa
i després
ja
és una segadora
jo que un tractor
li he posat
amb molta potència
això deu anar
a 10 quilòmetres per hora
no sé no
pot ser de tot
és la tenacitat
en persona
ha d'anar a visitar
el meu germà
però clar
el senyor no té
més possibilitats econòmiques
i ho ha de fer
d'aquesta manera
fa 10 anys
que ell no parla
amb el seu germà
triga 6 setmanes
a arribar-hi
i bueno
passa de tot
quin final
va estar a cans
a la sessió oficial
llavors
el que és molt interessant
és dius
i per què ha d'anar a veure
el seu germà
com és que han passat 10 anys
d'alguna manera
jo al final
vaig arribar a la conclusió
que estava clar
que era ell
qui havia deixat
d'alguna manera
li havia fet alguna cosa
el seu germà
o ell se sentia
és una manera de purgar
potser
i de dir
bueno
vull veure'l
vull fer les paus
és el meu germà
i bueno
vull tenir aquesta oportunitat
i al final
vaig pensar
a veure
si és que s'han discutit
per alguna cosa
us van deixar de parlar
no té sentit
que després ell dic
no sé
potser és això
o no importa
o no importa
qui va ser
quan diu
dos no es discuteixen
si un no vol
jo t'ho anava a dir
jo penso que
no és pas tan important
el perquè
i qui
sinó que es va produir
a vegades un
tampoc és el que ho provoca
però sí que s'hi afegeix
en la dinàmica
no
s'abracen al final
d'ells dos
no
no
això no es recordo
molt bèstia
això no es fredo
el germà sí que
quan arriba
clar
el germà està allà
a tope així
ja convalescent
i li diu
que has vingut
has vingut expressament
des de Jaia
o des del teu poble
a la segadora
has vingut
amb la segadora
especialment per veure'm
acaba de dir
i l'altre li diu
sí
i l'altre li diu
sí
ja està
però és que amb això
ja s'entén
que el germà ja capta
el que realment com
és important
perquè el que compta
és el viatge
i no el contacte
sí
sí
sí
he fet aquest sacrifici
per venir a veure't
destacar el germà
el Harry Denestanton
que és brutal
és un dels millors secundaris
del cinema
i s'ha de tenir en compte
sí
magnífica
magnífica
la idea és molt maca
molt maca
bueno
encara tenim un parell de minutets
un parell
vull dir que si voleu comentar alguna coseta més
no no
jo volia comentar de la peli
això
la idea
que a nivell quotidià
passa
o sents casos
de gent que fa molt temps
a nivell familiar
o cosins
o germans
que no es veuen
i quan arriba
a una certa edat
diuen
després de 20 anys
o 30
perquè ho he viscut
a nivell real
si no ho faig ara
quan ho faré
i ara el comentar la Rosa
això m'ha recordat algun cas
també d'aquests
que sents més a prop
això abans era molt típic
quan era molt car viatjar
i era molt car trucar per telèfon
la gent es passava
anys sense parlar
i sense veure'ns
i avui en dia
a viure en un altre poble
en un altre lloc
en un altre país
era un drama
la immigració
que es va haver
els anys 50
60
cap a Europa
això era un drama
i el que és molt interessant
de la pel·lícula
clar per suposat
és tota la gent
amb qui s'hi va trobant
ell pel camí
exacte
a mi em va encantar
l'escena
tota la part
que coneix aquella noia
que ja s'havia escapat
de casa
havia marxat de casa
i com ell
de seguida li descobre
i diu
de quan estàs
clar
de seguida
veus que la situació
està acumulada
al final
el que importa
en la família
diu
i clar que t'estimen
el que passa
que tu penses que
i és lògic
que al principi
poden tenir una reacció
una mica negativa
però t'estimen
i segur que et faran costat
i és molt maco
tota l'escena
amb aquella noia
és molt maco
doncs ara sí que marxem
ens queden res
30 segons
per dir adeu
no podem dir més coses
doncs vinga
fins a sabta que ve
que vagi molt bé
que vagi molt bé
adeu
seran diferents
music club selecció
music club selecció