Title:

Quínquis, Florència i cinema: Cercas, Django, Lincoln

## Panorama del programa **Babilònia #17** amb tres blocs principals: literatura quinqui, viatge d’art a Florència i crítica de cinema. Entre mig, un segment “vintage” sobre l’orsai (fora de joc), i records musicals a **Whitney Houston** i altres mites. > "Els col·legues dels col·legues no se'ls atraquen" --- ## Literatura: Las leyes de la frontera (Javier Cercas) ### Temes i context • **Retrat del món quinqui** a finals 70–inici 80: irrupció mediàtica de la delinqüència juvenil i innovació dels mètodes delictius (atracaments sistemàtics, cotxes robats, mobilitat). • Ambientació a **Girona** (coneixement local de Cercas). • Figures-mite: **Vaquilla** (model real) i **Torete** (icona cinematogràfica). El personatge del llibre, el *Zarco*, funciona com a trasunto del Vaquilla. • Estructura: inici delictiu + **evolució posterior** d’un dels protagonistes (sense espòilers). ### Mirada sociocultural • Connexions amb la **teleporqueria** dels 90 (tipus *Belén Esteban*): la fama parasitària que devora l’exdelinqüent. • Ecos del cinema quinqui: *Perros callejeros*, *Deprisa, deprisa*, *El pico*. ### Apunt personal • Testimoni del presentador: **atracament a Sant Just (1980)**, recreatius, codis de “col·legues” i retorn inesperat d’un rellotge barat. --- ## Vintage: l’“orsai” (fora de joc) ### Definició i ús • *Orsai* = deformació popular de l’anglès *offside*, recollida pel DIEC. • Designa la posició irregular que pot **invalidar gols**. ### Cultura popular • Tango “Patadura”: “Píntate de la cancha… está siempre en orsay”. • Revista cultural “Orsai” (Barcelona), amb vocació **transgressora**. ### Ràdio i futbol • Debat sobre **narració radiofònica**, publicitat en directe i estils (referència a **Puyal**). • Records d’èpoques sense marcador fix en TV i estratègies per “enganxar” l’oient. --- ## Art: Florència més enllà del tòpic (viatge universitari) ### Per què Florència concentra tant d’art? • Itàlia preunitària: **ciutats-estat**. Florència, motor econòmic i cultural. • **Gremis** (llana, pells, Calimala) com a mecenes d’obres públiques (Duomo, Baptisteri) i **família Mèdici** com a gran oligarquia **humanista**. • Segle XV-XVI: “dream team” d’artistes (de **Donatello** a **Miquel Àngel**, de **Botticelli** a **Leonardo**), rivalitats i tallers potents. ### Clau d’interpretació • Florència té pell medieval amb **programa renaixentista**: perspectiva, proporció, número àuri. • Arquitectura de **Brunelleschi**: austeritat exterior i càlcul harmònic interior (ex. **Sant Lorenzo**). • Miquel Àngel i el segell del **non finito**: deixar parts “sense acabar” com a poètica formal. ### Imprescindibles • Museus: **Galeria Uffizi** (Botticelli: *Naixement de Venus*, *Primavera*), **Bargello** (millor museu d’escultura renaixentista: Donatello, Miquel Àngel, Cellini, Bernini). • Esglésies: **Santa Maria Novella**, **Santa Croce**, **Ognissanti**, **Sant Lorenzo** (capelles patricies amb frescos de Ghirlandaio, Piero della Francesca, Fra Filippo Lippi...). ### Moments clau del viatge • Xoc estètic al **Duomo–Campanile–Baptisteri**: escala monumental i bellesa aclaparadora. • El **David** de Miquel Àngel en tres versions (dues còpies exteriors i l’original a l’Acadèmia). - Trasllat del David a l’interior i disseny d’una sala com una **església** per exaltar-lo (nau, creuer, “esclaus” a l’entrada). - Lectura emocional: quasi “**mal d’Estendhal**”. - Detalls materials sovint oblidats: columneta de suport i fona originalment **daurades**; **ulls** amb ninetes de vidre; proporcions deliberadament tensionades pel bloc de marbre. > “Entrar-hi com en una església i caminar recte fins al creuer: el David t’envaeix.” --- ## Cinema: quatre mirades ### Lincoln (Spielberg) • **Recreació històrica** sòlida i íntima (Parlament, interiors, procés polític). • **Daniel Day-Lewis** excel·lent; **Tommy Lee Jones** roba escenes. • Pot ser percebuda com a “lenta” si el tema no t’atrau; però **meticulosament clàssica**. ### Django desencadenado (Tarantino) • Híbrid de **western clàssic** amb esclats de violència tarantiniana; metratge **excessiu** i final en cadenes. • Personatges memorables: **Samuel L. Jackson** (majordom) com a clau moral irònica; **DiCaprio** en gir de crueltat. • Sàtira de l’esclavisme: mostra des de l’“explotació amable” fins a l’**acarnissament**; humor negre i **enganyifa** conscient de gènere. ### Coriolanus (Ralph Fiennes) • **Adaptació contemporània** d’una tragèdia menys coneguda de **Shakespeare**: fredor estètica, visceralitat i lectura política (**crisi**, blat, poble) amb ressonàncies actuals. ### El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook) • Tractament de la **salut mental** potser massa **optimista**, però interessant com a retrat de **cultura nord-americana** que viu entre apostes, joguesques i “fum” econòmic. • **Robert De Niro** solvent com a pare obsessionat. --- ## Música i mites • Homenatge a **Whitney Houston** (1 any de la mort) i conversa sobre la relació entre **addiccions** i creativitat: **Jim Morrison**, **Janis Joplin**, **Jimi Hendrix**, **Bob Marley**; peregrinatge al **Père-Lachaise** i la **mitificació** de les tombes.

['Javier Cercas', 'Las leyes de la frontera', 'quinquis', 'Vaquilla', 'Torete', 'Girona', 'Belén Esteban', 'CCCB', 'Perros callejeros', 'Orsai', 'offside', 'futbol', 'Puyal', 'ràdio esportiva', 'Florència', 'Renaixement', 'Mèdici', 'Uffizi', 'Bargello', 'Duomo', 'Brunelleschi', 'Miquel Àngel', 'David', 'mal d’Estendhal', 'Lincoln', 'Spielberg', 'Daniel Day-Lewis', 'Django desencadenado', 'Tarantino', 'Samuel L. Jackson', 'Leonardo DiCaprio', 'Coriolanus', 'Ralph Fiennes', 'Shakespeare', 'Silver Linings Playbook', 'salut mental', 'Whitney Houston', 'Jim Morrison', 'Père-Lachaise']