Fins demà!
Bona tarda i benvinguts un dia més al Babilònia.
Avui és dijous. Hola, David.
Ja diu, hola.
Afany de protagonisme, és això.
Tal com arriba, hola, hola.
No, cap problema.
Estic aquí, he arribat.
Bueno, si em deixa la veu que estic fatal.
Doncs avui tenim la companyia, com sempre,
de la Rosa, alcalá.
Hola, bona tarda.
Àlies la Bruja Leopoldina,
que ja parlarem el per què.
Clar, perquè ens parlarà.
I altres històries.
I altres històries.
Jo no sé res d'això.
Sí, sí, sí.
Ara ens ho explicarà la Rosa perfectament.
Jaume, que el Jaume Vidal,
que s'ha anat a Rússia, no?
A la Guerra Freda, també.
A Polònia.
A Polònia.
Bueno, doncs mira, més o menys.
No seria la Polònia migrussa d'aquella època,
també, no?
Que estava a sota el...
I escoltar la Internacional.
Ah, bueno, bueno, bueno.
Oh, maca que tothom.
Quina emoció, eh?
Sí, és que emociona la Internacional, eh?
Sí, sí, sí.
És comunista de pedra picada, sí, sí.
Aquesta l'escolten els de Vox, no?
Diuen, també?
La Internacional.
La Internacional, no?
No, dubto, eh?
Els Vox també, sí.
No, doni igual, deixem-ho.
Mare meva.
I d'una bestiesa, però és el que hi ha.
El David també ens parlarà.
David Muntaner, com estem?
Bé.
Sí, no callarà, eh?
Perquè aquest que comença a parlar, no calla, no calla, no calla.
Ja està, ja està.
És un no parar.
Etiqueta que m'han col·legat.
Com bé, deixeu que s'esbranuli.
No, i tant, i tant, que sí.
No, no, si jo, per mi, jo hi porto tres hores parlant, jo.
Parleu vosaltres.
Jorgesco Ramos, que diuen que mai es presenta,
que és aquest que us parla, eh?
I que en aquest cas, doncs, també explicarà un parell de cosetes, eh?
Sí, sí, sí, així em deixeu.
Una cosa guapíssima, has vist-ho.
Oh, sí, una cosa.
Bueno, bueno, bueno.
Una cosa guapíssima i una cosa, que segons diuen,
molt dolça i molt queca per aquí, no?
Bueno, és el repostero de Berlín, eh?
Vull dir, estem parlant de reposteria, per tant, la cosa també ve.
Sí, però són d'aquelles pel·lícules de cantadores.
Sí, sí, sí, que dius, eh?
Mira que bé, no?
Vas tirant la pel·lícula, que bé, que bé.
Llibres, La bruja, Leopoldina i altres obres,
i també parlarem després, tot seguit, de Pallassos.
de Cornellà.
Pel·lícules, 22 de juliol, Foxtrot, La modista, La guerra freda,
Brawl in the cellblock 99,
anglès de Londres, eh?
Que es nota, eh?
Sí, sí, molt bé, ja.
I El repostero de Berlín.
Vull dir, per donar-hi-do, tenim un munt de pel·lícules
i un munt de coses que val la pena.
Doncs la Rosa es comença a parlar d'aquest llibre de Miguel de Libes
i comences a comentar-ho.
És del Miguel de Libes?
Sí, és del Miguel de Libes.
Clar, és que és inèdit.
A veure, aquest llibre, de fet, és una edició póstuma
que ha fet la seva filla Elisa, Elisa de Libes,
amb la secretària que ell va tenir.
De fet, el que és inèdit, que no s'havia publicat mai,
és La bruja Leopoldina, que és un conte.
És un conte, se suposa que és per nens, no sé, perquè parla d'una bruixa, que Déu-n'hi-do.
Però la singularitat que té, veus, és que ell no havia escrit mai un conte per nens.
Veus, aquí tenim, és il·lustrat, és curtet, és un conte curtet,
però és que està il·lustrat per ell i és manuscrit.
Llavors, és una edició facsímil.
Mira que està bé.
I llavors el llibre acaba amb l'edició d'aquest conte.
No sé, era jove, no sé, tenia uns 19 anys o així quan el va escriure.
Però es veu que l'havia deixat allà oblidat,
estava allà guardadeta amb un calaix o alguna cosa així.
L'hi van recuperar.
No, no, molt maco, molt maco.
I llavors, i ha dit, home, doncs això val la pena.
És inèdit perquè no forma part de la seva obra
i no és tan consonància amb la seva obra,
però, bueno, la seva filla ho va valorar
i amb la secretària d'ell també ho van valorar
i van pensar, doncs mira, estaria bé, perquè això sí que de fet
vindria a ser com una part no autobiogràfica,
sinó sí com més personal, no?
És a dir, bueno, es dedicava a fer això.
I els hi feia gràcia també aprofitar ja per reunir
dues obres de l'escriptor
que ja havien estat publicades,
però aquí les han reunit
sota el títol, doncs això,
de la Bruja Leopoldina i altres històries reals.
Reales vol dir que són històries d'ell,
són autobiogràfiques,
del seu contacte, sí, del seu contacte
amb l'aire lliure, que de fet ja es diu
Mi vida a l'aire llibre,
Memòries Deportives d'un Home Sedentario,
i l'altra que era Tres Pajaros de Cuenta.
Aquests ja estan publicats amb anterioritat,
però insisteixo, aquesta edició sí que és pòstuma,
d'acord? Llavors, bàsicament,
són l'aproximació
del Miguel de Libes al món de l'esport.
Sabeu que era un home? Sí, era un home
que practicava molts esports, no només la casa,
la natació, la bicicleta,
el futbol, li agradava molt,
caminar també li agradava molt,
i al final es descrivia
com un cazador que escribe.
Com es deia aquell de la cacera?
Carai, no recordo, estava pensant.
El que parla de la cacera...
Del personatge.
El que parla de la cacera,
però a Castella,
on era ell.
N'hi ha diverses,
ja hi ha d'heu històries de Castilla en la vieja,
n'hi ha diversos.
Un que és de la cacera parlant.
Va, ja sortirà.
Sí.
Sí, mentrestant.
Sí, sí.
A veure, n'hi ha diversos.
A les rates també surt un caçador,
al camino també surt un caçador.
N'hi ha la figura del caçador,
o del llaurador,
o de la persona del labrador castellano,
surt contínuament.
Ja sabeu que ell és molt
la relació amb la natura.
A veure, els cinc temes repetitius,
els temes més repetitius,
a veure, no repetitius,
sinó que són sobre els quals gira
l'obra de Miguel de Ribes,
és la natura,
la infantesa,
el progrés,
també,
la idea de progrés,
La mort, també,
la idea de la mort,
i, bueno,
hi ha alguna altra.
La mort,
la mort,
no, no,
R-T,
La muerte.
Jo és que no el coneixo gaire,
quan l'he llegit molt poquet,
tinc que entrar
en el món de Ribes.
Ja sabeu que altres vegades ho he dit,
i de fet he comentat aquí
d'un de dos i obres d'ell,
a mi m'agrada molt,
sempre ha estat el meu autor favorit,
després ja he anat ampliant,
per suposar,
l'abast,
o el ventall d'escriptors,
d'escriptores que m'agraden,
però Miguel de Ribes va ser
el meu primer escritor
que m'agradava moltíssim.
Llavors,
mira,
per exemple,
un exemple,
és que, clar,
ell,
el seu pare era d'origen francès,
de fet el cognom de Ribes,
de Ribes,
és això,
és de...
I, clar,
el seu pare
els volia donar
una educació,
clar,
una mica aquí vista des d'aquí,
des de la nostra perspectiva,
i més des d'aquells anys,
no,
com més francesa,
no,
amb el sentit d'una educació
més liberal,
el contacte amb els esports,
amb la natura,
amb l'aire lliure,
no,
i, a més,
tot això ho escriu
amb un sentit de l'humor
que està molt bé,
no,
sempre les obres de Ribes
és que es llegeixen
pel vocabulari,
per les expressions,
pel sentit de l'humor,
és superagradable,
jo penso que arriba a tothom,
gent que no el coneixia,
quan agafa un llibre de Ribes,
és que tothom connecta,
és que tothom connecta,
no m'he trobat a ningú
que em digui,
ostres,
és que no he entrat,
o no m'agrada,
on he connectat.
És veritat,
sí,
entra molt bé,
sí.
Un exemple,
per exemple,
a mi sobretot m'agrada
llegir un trosset,
un fragment,
per exemple,
quan els ensenyava a nedar,
el que feia era
llençar-los a l'aigua,
o sigui,
els lligava una corda
a la cintura,
que eren diversos fills,
no me'n recordo
quants germans
tenien Miguel de Ribes
i la majoria eren homes,
doncs el que els feia era
lligar-los una corda
a la cintura,
llençar-los a l'aigua
i au, au,
a nedar,
a altres pabilis,
que home,
si veia que no se'n sortia,
doncs tirava de la corda,
però si no,
ja en una setmana
aprenien a nedar,
per exemple,
en la bicicleta igual,
els pujaven la bicicleta,
els feia una empenta,
pum,
au,
vinga,
a pedalejar
i ja aprendràs a frenar,
doncs així,
clar,
després de sollar-se,
com dius,
després de sollar-nos la rodilla,
durant tres dies,
al final aprenies
a muntar en bicicleta
i ja no tenies por mai més,
no?
Però el que tenia
que tenia de tot,
aquesta una piscina...
Bueno,
no sé,
no,
no,
no,
no,
que va,
yo que sé,
desde una charca,
una alberca,
una piscineta o un riu,
ja o vinga,
nada,
ja està,
tan sencilla com això.
Mira,
ja vos ja que aquesta frase
que diu una miqueta,
el paragraf de l'educació
que donava el seu para,
no?
Y el con vella que ir a l'educació
a la España,
no?
Diu,
mi padre se rebelava
contra el hecho
de que un 80% de españoles
no supieran nadar
cuando sabían hacerlo
hasta los perros.
Con frecuencia
solía decir,
todos los niños
deberían aprender a nadar
al tiempo que andar.
Y cada verano,
cuando leía en el diario
la noticia de un niño ahogado,
se ponía de mal humor.
No se explicaba
la dejadez general
ante un problema
tan importante
y sencillo de resolver.
En fuerza de hablar
de natación,
yo, niño,
llegué a considerarlo
en mi foro interno
un Johnny Weissmüller
un poco más magro
y envejecido.
Empero su relación
con el agua fría,
cuando yo tomé conciencia
de las cosas,
era más bien platónica
y ambigua.
La amaba,
pero la temía.
Se mezclaban
en la pasión del deportista
y el miedo
del catarroso.
Y lo peor es que
a la más tierna edad
ya nos transmitía
su recelo.
Baños sí,
pero cortos.
Aún lo recuerdo
en la playa de Suances,
en Santander,
reloj en mano,
crometando nuestras inversiones,
pim, pam,
y continúa.
Pero,
fixéis vos,
una miqueta
cómo va compaginando
las dos cosas.
la explicación de cómo
es que a España
los niños no aprenden
a nadar.
Pero con esto,
más cosas.
Lo que pasa es que
a la época
sí que lo podías decir.
Que porque los niños
no aprendían a nadar,
lo otro no lo podías decir.
Un otro tipo de religión,
pues laic,
ay perdón,
de enseñanza,
laic,
y todo eso no lo podías decir.
Sería imposible.
Pero es puede leer
entre líneas
lo que está diciendo aquí.
Sí, sí, sí.
Entonces,
en un sentido de humor
que es muy agradable,
tú pasas muy bien
leyendo la historia
de ella,
cuando jugaba a fútbol,
tot això está muy bien.
Val molt la pena.
Jo aquest llibre
que he dit de la casa,
que no me'n recordo
com carai,
ho estem buscant
però no ho trobo.
I el de l'Erege.
Diario de un cazador.
Igual si era aquest.
Diario de un cazador,
potser,
perquè aquest sí que era
només el cazador.
Sí, sí, sí, sí.
Diario de un cazador.
I el de l'Erege.
Sí, també et va agradar
molt ho vas dir.
Uf, allò és brutal.
Sí, sí, sí.
Allò és brutal.
I cinc hores con Mario
completataba la burguesía
intel·lectual.
Tinc ganes de llegir.
Jo no he llegit.
I he llegit l'Erege,
em sembla,
i hi ha alguna cosa més
fa molt de temps.
El Príncipe de Estronado
també està molt bé.
Ah, doncs em sembla
que també, aquesta sí.
És que és el que diem,
quan entres dins
d'un escriptor
d'aquínes característiques.
Clar, és que és això,
ja tens un...
Ah, si t'agrada,
entres amb el bagatxe.
I encara en falten
algunes obres per llegir,
però bé,
mica en mica.
Sí, sí.
Doncs mira,
ja anirem comentant.
Sí, i tant que sí.
Ho recomano molt,
Miguel de Libes,
la Bruja de Polina
i altres històries reales.
Molt bé.
A més, és inèdit.
Per tant,
aquella gent seguidora
de Miguel de Libes
pot trobar una nova història,
encara que sigui petitoneta,
però com a mínim
amb el llenguatge de de Libes, no?
Exacte.
Jaume,
parles de pallassos.
Sí.
De Cornellà.
Cada dos anys ens parles, eh?
Sí, sí.
Jo pensava que era cada any,
però és cada dos anys.
És cada dos anys.
Explica'ns això.
Què és això, exactament?
Aquest any ho han escurçat,
ho han comprimit.
Sí?
Sí, sí.
I es veu que...
O sigui,
una cosa és que tu ho facis
i diguis que és el que es deia
i normalment no acabava de funcionar,
que venen pallassos del món,
i és veritat,
i això és cert, eh?
Però, esclar,
llavors,
així vuit dies o quinze,
deu segur, eh?,
que ho feien altres anys,
doncs que s'omplissin les sales
i ara una altra història.
Jo recordo que havia anat allà al Patronat,
que és més a prop de casa i tal,
i a vegades, escolta,
érem 15 o 20 allà, eh?
I llavors, esclar,
tu saps l'esforç que han de fer?
Bé, doncs ara ho han comprimit.
Ho han comprimit
i ho fan en un cap de setmana,
de dijous fins a diumenge,
i diumenge fan una final altra vegada, no?
Sí.
Que a més a més penso que és gratuïta.
Ah.
La primera no,
no és gratuïta,
però és convidat.
Totes les entitats de Cornellà i tal,
doncs van, els conviden a anar allà
i també l'omplen, eh?
Vull dir,
o sigui,
és aquesta estratègia de que,
bueno,
de que les coses no quedin fatal, no?
I llavors han fet molt al carrer,
o sigui, a les places i al carrer.
El del carrer,
la veritat és que ho vaig veure
allà a la plaça de l'Ajuntament
i em va semblar,
francament,
dolent allò, eh?
Vull dir,
no li vaig veure cap mena de gràcia allà, no?
Era excessivament repetitiu
del que sabem dels pallassos,
que et volen prendre una cosa
i no poden,
que sí,
i això sí,
remenen molts trastos, eh?
M'ho acorben bé,
a ti,
o caixes grosses,
que van plenes,
aquelles caixes,
o sigui,
que per criatures sí,
i del que es tracta,
pel que vaig veure,
és de trobar l'aplaudiment,
allò de l'acompanyament famós,
no?
Llavors,
a veure,
el primer espectacle que vam fer,
i ho explicaré tot,
jo penso que és important que ho digui,
perquè van fer una representació
que abans van manifestar-se
a favor de que els presos polítics
han de sortir,
un dels pallassos,
un tal Clotet,
no sé si el coneixeu,
no?
Val.
I la veritat és que va ser modèlic,
en tots els sentits,
perquè quan va acabar això
hi va haver un aplaudiment
realment potent,
no?
i llavors,
lògicament,
ja sabeu que la Junta de Corden allà
no s'ha manifestat gaire
en aquest sentit.
No,
més aviat no.
I llavors,
exacte.
Clar.
I llavors,
doncs,
escolta,
va estar modèlic,
va acabar de dir això,
estem d'acord,
un aplaudiment molt llarg,
va la dir-ho,
i es va acabar aquí.
Jo penso que això està molt bé,
és el que hem d'aprendre,
no?
Sí, sí, sí.
I tant,
la llibertat d'expressió.
La llibertat d'expressió
i que no hi hagi res
que quedi
allò amagat
o condicionat.
I llavors,
bueno,
va començar l'espectacle,
no?
Una xicota molt,
em sembla que era francesa,
va,
sí,
bueno,
un d'això
com una xicotota
que deia abans,
hòstia, tio,
com es vellegava,
amb el timbal també,
i tot presentat
per ella mateixa,
no?
Sí, sí, sí.
I va presentar uns nombres,
francament,
dos d'ells,
sobretot,
eh,
per no allargar-me massa,
molt bonics.
Doncs,
un de molt alt,
un home molt alt i prim,
i una noia
que anava com a cantada,
saps?
Allò que,
o sigui,
propi del pallasco,
sí, sí,
una mica,
els gags,
i l'altre,
i l'altre,
sí, sí.
Hòstia,
tu,
quins nombres ens van fer
de trapezi
i de tot.
Una cosa,
t'ho asseguro,
i com que no t'ho esperes
perquè m'han començat.
I no estàs acostumat,
no tenim cultura
en el circ aquí.
No, no,
la veritat,
però molt bé,
va ser un número fantàstic.
I llavors,
un paio baixet així,
doncs,
no un nan,
però molt baixet.
I aquest també
ens va fer
una representació
des del principi
del goril·la,
o sigui,
del...
Ah.
El d'això,
com s'ho diu,
home.
El 2001.
No,
no,
l'altre.
El King Kong.
El King Kong.
Home,
el que tinc els ossos,
tu,
jo què sé.
No, no,
del King Kong,
tu.
Va ser,
francament,
una regoll,
per una cosa.
Jo,
la veritat,
jo flipava
de lo bé
que ho fa fer.
Perquè és una carpa
que hi ha col·locada allà,
o és un teatre,
és una carpa,
no?
Sí, sí,
una carpa,
una carpa.
Molt bé,
molt bé.
I llavors,
el tio primer monta
allò que treu trastos
d'una escombreria,
d'això d'escombraries,
saps?
Va traient...
Un contenidor.
Sí,
i va haver...
Un dels moments
va ser molt bo,
perquè,
oh,
no,
portàvem una hòstia.
Una què?
Una hòstia.
Una hòstia.
Hòstia.
Consagrada.
I li va...
Oh!
Quina va van a ir?
Li va fer un i aquell,
suposo que estava preparat,
se la van pesant.
Oh,
minús obispo,
molt bé.
I llavors,
doncs,
va anar deixant
els elements necessaris,
uns avions de paper,
uns d'allòs,
no?
Ho explico...
Tot a la performance
d'aquí en comptes.
Sí,
sí,
sí,
sí,
escolta,
però tu saps quina facilitat
que tenia el tio
per moure't tot el cos,
eh?
Ostres.
No era allò del cap i...
No,
no,
tot el cos.
Sí,
tenia el millor
una persona elàstica,
no?
Un elàstic,
però d'un fantàstic,
va pujar allà amb un tros
i anava mirant
d'agafar els avions
que li tirava al públic,
no?
O sigui,
però hi estava la xicota,
també la noia,
vull dir que...
La xicota era una nina.
Era una nina,
perquè en proporció,
per això ho dic,
no?
I llavors la va agafar
i li va arrencar el cap,
a dir.
Ui!
Ostres!
Està sagrat.
Sí,
no ho sé jo,
això...
Se la va quedar
i la va caronar
al cap i al cap.
Ja,
però bueno,
això pot tenir...
Ui,
i tant,
un cop fet...
Però home,
els crios d'allà
tots traumatitzats.
Clar,
és que,
ojo,
això,
és una mica salvatge,
de cara al...
Però és que hi havia aquest punt...
Bueno,
que els nens també ho fan
quan juguen amb els nins
i les nines,
també l'arrenquen els caps
i les cames i els braços.
I hi havia aquest punt
agredolz,
eh?
També,
vull dir,
no tot era tan bonic
i tan...
És que el món dels pallassos,
és el que diem,
hi ha uns pallassos
que són per nens
i un pallassos una mica
més adult,
eh?
Sí,
sí,
és que home això,
eh?
Vas veure la Pepa Plana
que actuava en un altre pallassa?
Ja estava allà,
sí.
Què tal?
Molt bé.
No,
vaig assabentar
després quan ja havien passat
les actuacions.
I després n'hi havia una...
M'agrada molt.
Aquella,
imagina't com va
per tota la sala.
Va calinta,
no?
Estima,
tio,
però tu saps...
Ah,
ah,
que s'ofegava.
Són menopàusics
o són d'una altra mena?
D'una altra mena,
clar.
No, no,
era joverota,
era joverota,
sí.
Per tant,
són d'una altra mena,
no?
Clar,
és que va sortir cantant així,
eh?
Vull dir,
coses...
Com la de la pulga.
Ai,
tinc una pulga,
aquella que la cantava
al molí,
no?
De nena,
però de cop i volta.
una mica de cuple,
no?
De cop i volta.
Pare,
no?
De xerrar i a poc,
eh?
La manya,
no?
Sí,
molt bé,
molt bé.
Això,
a banda de la manya i tal,
que ja era més gran,
però això era molt típic
dels cabarets francesos,
eh?
Clar,
però bueno,
era el recurs més senzill,
més fàcil.
Això,
això,
exacte.
Igual que amb els acudits,
no?
El sexe,
els diners...
Això mateix,
però això,
el Félix Berger,
era molt normal
que cada X temps
venia sempre una noia,
que era gran,
eh?
Que tenia millor 20 anys,
22, 23 anys,
tipus la Mary Pickford,
no?
Que tenia una sencera,
era com molt angelical
i molt joveneta,
encara que era major d'edat,
no?
I llavors cantava cançons
vestides com de nena
de l'època,
del segle XIX,
no?
Per exemple,
la May Belford
i la May Milt,
no,
la May Belford ho feia
i tal,
i cantava,
per exemple,
una que era,
portava sempre un gat negre
i portava una mena així
com de randa aquí,
una mena com de coses així,
un vestidet així,
i llavors cantava un gat,
un gat negre,
que s'estira i s'arronsa,
com s'estira el meu gat,
com s'arronsa el meu gat,
no?
Vull dir,
clar,
era aquest joc,
no?
Estava fatal abans.
Totalment,
sí,
sí,
sí,
però estava fatal.
I tot el que estava prohibit,
estava reprimit,
doncs havíem de buscar
alguna sortida
que sentés innocent.
Però en aquella època,
clar,
aquest element,
lleugerament pedrasta,
sí,
exacte,
avui en dia,
això és impensable.
I abans no estava tan mal vist,
al segle XIX.
Pregunta-li al Chaplin
si estava mal vist.
Exacte,
exacte,
exacte,
per això dic que estem parlant
d'altres períodes,
però el que dius tu,
que s'ha d'a d'equar tot,
no?
I a vegades pida l'atenció
que dius,
ostres,
no?
Déu-n'hi-do,
no?
Però està bé,
està bé.
Jo ho vaig veure d'un nivell alt,
la veritat,
gent capacitada
per fer el que presentava,
perquè això s'ha de tenir...
I tant,
jo s'ha de dir incapaç,
jo el món del mim
i el món de la pantomim
i tot això,
i tal,
ja no sabria fer-ho,
eh?
Pensa que cada número
durava vint i tants minuts,
sí,
sí,
ostres,
durava, durava,
era llarg,
doncs d'unidor,
eh?
Saben allargar-ho,
eh?
Vull dir...
Era una mostra,
no?
O feien l'obra sencera?
Bueno,
això,
sí,
no,
què vol dir d'una mostra?
Era la mostra de teatre de pallassos,
no?
O era...
Això va ser la presentació
del festival de pallassos.
Ah,
ja.
Sí,
i llavors,
bueno,
hi ha 4 o 5 números,
allà un parell d'hores,
eh?
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
A la presentació ja era...
A la presentació ja va ser també...
Això...
Molt bé.
Molt bé.
Doncs vinga,
hem d'esperar dos anys més ara,
no?
Sí,
ens portarem.
Per desgràcia...
Bé,
o si busquem un altre lloc,
a veure si en un altre lloc del Baix Obregat
o de Catalunya fan un festival de pallassos,
no?
Una mena de...
Bueno,
que segur,
segur que faran algun lloc,
eh?
que l'Ajuntament no renuncia a la qualitat,
eh?
Clar.
I que això està molt bé.
Això és molt important.
Molt bé,
comencem pel món del cinema,
David,
amb 22 de juliol.
Sí.
A veure què tal,
això?
Això no ho sé.
Bueno,
22 de juliol és la data aquella que farà...
7 anys,
em sembla?
Sí,
són 7 anys.
7 anys.
Doncs va haver un individu,
un individu...
un llop solitari,
diguem-ho així,
d'alguna forma,
que va agafar,
va posar una furgoneta al costat del...
no sé si eren unes oficines estatals del Parlament de...
o tenia el...
el president de Noruega tenia...
Era alguna presidència.
Tenia allà els despatxos i coses així.
Alguna administrativa.
Sí.
Però no me'n recordo gaire.
Va posar una furgoneta bomba carregada d'explosius d'aquests fertilitzants i coses d'aquestes.
No sé si us en recordeu,
fa molts més anys encara.
No me'n recordo.
No, no sé si jo me'n recordo perfectament.
No, no, sí, sí, sí,
me'n recordo de la cara.
Però us en recordeu que fa molts més anys
que va haver dos individus als Estats Units
que van posar una furgoneta davant d'un edifici federal
carregada també de...
Sí, sí, és molt conegut, eh?
I va fer tal pet la furgoneta
que es va ensorrar pràcticament tot l'edifici.
Ui, coi.
Però com, jo sé, però brutal.
Sí, sí, em sona d'alguna cosa, però ara no ho veig.
Sí, sí, fa molts anys, molts anys, molts anys, molts anys.
Doncs aquí és per un estil igual.
Em sona d'alguna cosa d'un edifici ensorrança,
però no tinc la idea.
Sí, sí, sí, fa molts anys.
De l'FBI o alguna cosa així als Estats Units, eh?
Doncs aquí el patró és molt semblant.
Són dos individus...
Aquell cop em sembla que eren dues persones.
Allà eren dues o tres persones
i aquí era un llop solitari.
Sí.
Jovenet, per cert, no?
Bastant jove, no?
No, no, ja tenia uns 30 anys.
Ah, bueno, vale, vale.
Sí, sí, ja tenia uns 30 anys.
Ah, sí, és veritat, sí.
No, home, allò...
Tota la parafernàlia que va muntar aquest individu
no ho fa una persona jove, eh?
Vale, vale.
Ho fa una persona ja que sap el que està fent,
amb uns certs coneixements
i amb una certa experiència i aprenentatge.
Ah, ah.
I amb una ràbia que relaxa.
Sí, sí, i això també, evidentment.
I per què posava aquests dos fets en paral·lel?
Perquè els dos eren persones d'una ideologia d'extrema dreta.
als Estats Units, crec que recordarà també,
eren, com ens digueix, no?
Segregacionistes blancs als Estats Units, crec.
I aquí és un paio, doncs,
influenciat pel món dels neonazis, d'alguna forma, no?
Sí, que entrava al tribunal i saludava, no?
Sí, sí.
Allà al principi del judici,
el tio quan el presenta al judici,
doncs es posa a saludar amb la mà aixecada.
Sí, sí.
I obert.
Sí, amb la mà plana.
Sí, sí, l'estil feixista.
La salutació franxista.
Romana, diguem-ho així.
Sí, sí, era romana, exacte.
Doncs, aquest individu va preparar amb una cabana
que tenia per allà amagat a casa seva
tots els explosius, fertilitzants, bàsicament.
Però és veritat que el govern, tot i així, ho té en compte.
O sigui, si tu vas a una botiga,
perquè això ho compres en botigues de camp,
i compres fertilitzants d'aquest tipus,
que són propensos a poder crear explosius,
doncs s'ha d'aixecar una alerta, d'alguna forma.
Si tu en compres molt, s'ha d'aixecar una alerta.
Clar, jo no sé si aquest individu...
Aquí la pel·lícula tampoc t'ho explica.
Surt el fet...
O l'ho va comprar.
El primer ministro diu, i com és que no ens hem adonat compte
que algú va comprar tota aquesta quantitat?
Clar, ho podia haver fet de mica en mica i anar-ho acumulant.
Allò ja es veu que era una planificació amb molt de temps.
O sigui, allò venia de molt de temps ençà, no era...
Premeditat.
No, premeditat està clar, no.
Però allò, a darrere hi havia un estudi de moltes coses
molt acurat, no?
Perquè inclús el tio tenia uniformació de...
O sigui, tenia uniforme de policia.
Inclús de policia com...
En proteccions així, com en xaleco, antibales...
Sí, sí.
Jo l'he vist, aquesta pel·lícula d'acudicació.
No fa massa que l'han fet.
L'han fet per Netflix, i el director és el Paul Greengrass,
que va fer aquell United 93...
Sí, no, aquest es troba aquest pau, eh?
Jo no m'agrada veure pel·lícules a Netflix
perquè les trobo de baixa qualitat.
Però veient aquest realitzador vaig dir, ostres, això val la pena.
I millora?
Això val la pena.
Millora la qualitat d'aniquilació en aquestes coses que vam veure?
Per un estil.
Últimament, sí?
Sí, sí, per un estil.
Tampoc...
No ho fa des d'un punt de vista tan...
tan des de fora, com ho feia United 93,
que allà semblava com si hi hagués una càmera allà al mig de l'avió
i tu vas veient...
Sí, sí, sí, allò és molt bèstia.
Aquí s'implica més, perquè aquí...
Allà no hi va...
Clar, què passava?
En United 93 no hi havia supervivents.
Sí.
Per tant, el relat te'l tenies d'inventar.
Clar.
Inventar-se un relat sobre uns fets així era una mica més bèstia.
Llavors, llavors, d'alguna forma...
D'alguna forma, doncs...
Tenia que anar molt al tanto.
Aquí no.
Aquí...
Aquí ja es basa en un guió ja més fet,
perquè, clar, hi va haver supervivents,
i la història es basa, sobretot,
en un noi que va sobreviure a l'atemptat, sobretot.
Pere, no he explicat.
Ell posa la forneta bomba allà a prop,
la fa petar amb una metja.
O sigui, que pensa...
O sigui, que era un temporitzador en plan...
Sí, que estava allà presencialment.
En plan...
No era control remot.
...sofisticat.
No, no, no, no.
Una metja de dos metres, per dir alguna cosa,
l'encén i el pedeu.
I jo foto un pet que, bueno,
que ho rebenta tot.
I després ell agafa un cotxe directament,
sense que no tingui temps de reaccionar ningú,
vestit de policia,
se'n va cap a l'illa aquesta d'Otoia.
Que allà a aquella illa
se celebrava un congrés
de les joventuts del Partit Laborista noruec.
Sí.
Que en realitat eren uns campaments d'estiu
que duraven 5-6 dies,
en què tots els cadells
de tots els dirigents polítics
del Partit Laborista,
doncs, bé,
feien unes estades allà,
doncs per, diguem-ho així,
per foguejar-se allà amb la política.
Per començar a veure,
a intuir qui destacava allà.
Perdó.
Llavors, com totes les pel·lícules,
quan passen uns fets així,
si fem una mirada,
pel·lícules catastrofistes,
doncs sempre fa una presentació
de diferents personatges, no?
Amb aquesta, primer et presentes fets,
però, després fa un cop d'ull,
abans que succeeixin els fets
que van passar a l'illa,
doncs, ja et presenta una mica
els personatges que desenvoluparan la trama,
no?
I els possibles,
els fils relacionals amb altres personatges.
Pensem que el noi,
que és el,
que serà el protagonista,
doncs,
li fa gràcia una noia.
I ja es veu que per l'estil,
doncs,
no és d'allà,
sinó és immigrant,
és una immigrant seriana
o d'algun lloc així.
Que també està allà el campament.
Sí, que també està el campament,
que els seus pares ja fa molts anys
que viuen allà,
i ell també forma part de les joventuds.
I a segones eres,
segurament hi ha immigrants.
I ja veus que hi ha una mena de feeling.
I a partir d'aquí,
bueno,
és quan arriba l'individu aquest.
El que explico,
no, no, no,
no desvello res,
perquè...
No, no, no,
és que la realitat és així.
Són fets reals.
Sí, no, no.
Doncs el noi arriba allà
i li ha,
clar,
evidentment,
quan arriba,
el ferri se'n va,
perquè només se pot comunicar amb un ferri,
i el vigilant jurat que hi havia allà,
i la professora,
i els liquida de bon començament,
doncs té la illa per ell sol per anar fent el...
I va carregat d'armes.
Quants nens?
Quants crios van morir?
70 i pico.
Wow.
70 i pico persones.
I la història ens parla,
doncs,
del noi que sobreviu a les ferides greus
que li va provocar aquest home.
A partir d'aquí,
Bé,
el Diem,
clar,
és que estem en un dilema,
perquè en un film així,
si ets,
si ho mires des del punt de vista,
si intentes ser subjectiu,
erres.
I si intentes mullar-t'hi,
també erres.
Llavors,
posa les coses,
jo crec que posa les coses al meu seu lloc.
Sí.
Aquest és un paio,
doncs,
d'alguna forma,
amb una mena de...
ja ho deixo entreveure,
la relació que té amb la mare,
amb seriosos conflictes d'identitat,
sobretot des de petit,
en què els pares no l'han pogut controlar,
fa el que li dóna la gana,
tot i viure amb...
no sé si crec que viu amb la mare,
però la mare ja veu,
és un zero a l'esquerra del que fa el nano.
a partir d'aquí,
doncs,
ell adopta...
això no ens ho explica tant la pel·lícula,
adopta una ideologia d'ultradreta,
però que ell es revesteix a si mateix
de més càrrecs del que potser
realment la realment associació d'ultradreta,
que evidentment els reclamen al judici
perquè expliquin el seu pare
i quina relació tenen amb aquest individu,
doncs,
almenys tenen de totes totes,
potser això és el que més sobta,
que els seus propis correligionaris,
doncs,
almenys preen aquest paio.
és que encara els hi fa un flac favor
fent tota aquella animalada,
perquè allò els talla de soc arrel
qualsevol mena de simpatia
i d'adesió a la seva ideologia.
M'entens?
Sí, sí, sí.
O sigui, una mica...
Sí, sí, sí, clar, clar.
És que ells mateixos no rebutgen
qualsevol mena de...
Diu, no, no,
nosaltres no estem per aniquilar gent.
Nosaltres volem imposar la nostra ideologia
però de manera convençuda,
no d'aquesta forma.
Raonada, no?
Amb raons, amb arguments.
Com dient aquest paio,
és un tarat.
Hi ha nintents de...
Però aquest senyor
no, no, no, sí, sí.
No, no, no.
Com contacta amb aquesta gent?
Per internet?
Bé, sí, per internet.
O personalment?
Per internet, per internet, per internet, no?
No, no, no,
quan en refereixo a...
Això també és important, aquí.
Quan en refereixo a que és un tarat,
és de la forma que ells
el menyspreen amb aquest individu, no?
D'alguna forma.
Sí, però, a veure...
Sí, sí, no, no, no, no.
La paraula l'empreu així
perquè és el grau de menyspreu
que aquests pallos el veuen amb ell.
M'entens?
I doncs diu, no, no,
aquest tio no pot ser dels nostres
perquè un dels nostres
no arribaria a fer això.
Clar.
No arribaria a fer això.
Empreu una frase molt concreta
però ara no la recordo, eh?
I bé, i evidentment
la confrontació final
és amb el noi que ha estat ferit
i que arrossega tots els traumes a sobre
per poder enfrontar-se amb ell.
Molt bé.
Bé, jo la recompto.
Bé, perfecte.
A veure si la podem retrobar per algun lloc, no?
Li fem una ullada.
A veure què tal.
Seguim parlant de cinema
una miqueta també amb contingut bastant potent.
Foxtrot.
És una pel·lícula
que no sé si l'he pogut veure.
No.
És un director que no es prodiga gaire.
Va fer una cosa molt bona
que jo no l'he vist
però m'han recomanat molt que vegi
molt vinculada amb la guerra
de la Franja de Gaza
tota aquesta història típica d'Israel
que es diu Lebanon.
Líbano.
Sí, em sona.
Lebanon...
És d'un carro de combat?
Sí.
I jo vaig veure un tros.
I aquesta pel·lícula
tothom deia que era una autèntica meravella
el director és un tio que es diu Samuel Mahoz
que és un tio allà
és un...
és joveu, bueno.
Vaig veure un tros, sí.
Molt angoixant.
I jo davant d'aquesta pel·lícula
tenia molts dubtes
sé que havia guanyat diversos premis
a ser del jurat
no me'n recordo de Cants
de l'any passat
hi ha uns premis també a Sevilla
no sé on exactament
i vaig dir
a veure què és això
només últimament
i ha coincidit
que he vist moltes pel·lícules
amb les quals
i a més l'altra
que també he pogut veure
que no sé si ens donarà temps
de comentar-la
que és el reposter
no sé què ho és en català
el reposter de Berlín
sí, és correcte
repostero, reposter
i tal
també té exacte
el pastisser
seria potser la...
és pastisser
sí
sí, bàsicament
també tracta
doncs diguem
a l'espai de Jerusalem
i una mica
en aquest cas
no tracta el conflicte
però això de Foxtrot
també és Jerusalem
i llavors
és una miqueta
aquesta història
la pastisseria
està a Berlín
sí, sí, sí
però això de Foxtrot
fa referència
a Charlie Tango Bravo
no, no, no
és una cosa
és el ball
el ball del Foxtrot
és un ball
que es mou
en un sol espai
és una cosa
molt minimalista
el reposter de Berlín
que és una altra pel·lícula
passa un trosset a Berlín
però la gran part
passa a Jerusalem
a Jerusalem també
passa un trosset
i llavors torna
al final a Berlín
perquè ell és
d'origen israelí
ell és alemany
no, no, no
és alemany
però va a Israel
sí, però no la liem
és que anem a parlar
de Foxtrot
ah, jo em callo
vinga, explica-ho
l'altre sí que
nosaltres parlarem
després
si no parlem
la setmana que ve
no passa res
Foxtrot
en aquest cas
estem parlant
d'una pel·lícula
concretament
que passa a Jerusalem
lògicament passa
o en aquest espai
són uns pares
que
és a dir
la pel·lícula
té tres parts molt clares
es parla d'un tríptic
que és un director
que sembla ser
que la part
de la direcció artística
la tracta molt bé
i és cert
té una poesia
té alguna cosa especial
aquest home
quan fa cinema
que et sap posar
els pèls de punta
i a la vegada també
sap quan ha de ser
això
amable
i quan ha de ser
trist
és tremendament trist
d'aquesta capacitat
no?
hi ha una primera part
amb la qual
imaginem-nos
una casa
un home
una dona
sembla d'un nivell social
bastant bo
bastant correcte
reben una notícia
això passa al minut
que és la notícia
de la mort
del seu fill
que no és que estiguin
en guerra
sinó que està
en una franja
d'aquestes
on passen
vull dir
d'una frontera
a l'altra
i a partir d'aquí
el que això genera
el trontoll
que això comporta
portat
amb uns límits
per mi
des d'un punt de vista
artístic
molt interessants
hi ha dolor
hi ha ràbia
i hi ha clar
lògicament
el que pot passar
amb aquesta notícia
sobretot el personatge
del pare
el pare
és un autèntic
vull dir
els ulls
la cara
com es mou
en aquell espai
interior
no surten
d'aquella casa
de cop i volta
tot això
pren una altra línia
una línia
del drama
passem a l'optimisme
i no vull començar
a desvallar coses
perquè senyor
ara podem liar
i aquest optimisme
que passa a una cosa
determinada
que no diré
genera
la visió
de
el que seria
una altra part
d'aquest tríptic
que seria
on està ell
on està aquest fill
teòricament
no sabem si viu o mort
no vull desvallar-ho
i a partir d'aquí
doncs
el que passa
és un espai
perdut
al mig del desert
d'allà
de Cisjordani
com es digui allò
i és absolutament
com
entrar
en una escena
de
David Lynch
és al·lucinant
és meravellós
perquè
veus la furgoneta
feta pols
veus
on dormen
que és una mena
com de
com es diu això
de les obres
una
una casseta
d'aquestes
d'obra
que és meravellós
perquè és que
jo pensava
però com es pot tenir
aquesta cosa tan original
que està al costat
d'un petit riarol
i com cada vegada
que entren
perquè ja no fan res
passa un camell
obren
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
tanqueta
no
passa el camell
passa un cotxe
llavors sí que se'ls miren
demanen la documentació
és tot anudir
avorrit
entra
i diu
cada vegada
està més torta
eh
aquesta caseta
tira una
una de cervesa
i tal
i és això
però té un encant
tot el que fa
és que és una cosa
que dius
mare meva
però com es pot ser tan original
creant un submón
absolutament
curiosíssim
ets tu que ets un poeta
o que sintonitzo amb la idea
però jo crec que hi té aquesta intenció
perquè és meravellós
perquè tenen davant
una platja meravellosa
vull dir
un cartell
que és una platja meravellosa
però estan dins d'una casseta
clar
llavors
és allò que
és una cosa molt curiosa
i per últim
això passa a una sèrie de coses
i a partir d'aquí
la tercera part del tríptic
que aquí no puc dir més
aquí no puc dir més
perquè
torna a haver-hi
una altra confluència
i el que en teoria
podia ser dolent
és bo
o el bo pot ser dolent
o no sabem què passa
o què passarà
realment és cert
el que hem vist
és un somni
aquest segon tríptic
o realment ha sigut cert
perquè passa el que passarà després
o no
i al final
l'última escena
t'ho deixen clar
encara que ja ho saps
però
no vull desvetllar-ho massa clar
a mitja pel·lícula ja ho saps
sí
no
perfectament
però jo encara hi ha així
una miqueta
però ja
és una pel·lícula
absolutament
a mi
em va
m'ha robat el cor
no perquè és una pel·lícula amable
no ho és gens ni mica
vull dir
la mare
la mare quan està rentant els plats
agafa el raspall
i renta
renta
renta
fins que es fa sang
els dits
per exemple
de la ràbia contesa
que porta dins
per què la ràbia?
bé
no t'ho puc dir
en un principi
perquè hi ha l'amor d'un fill
després ja ho veurem
tot això
s'omple
s'obre
cap bona idea
però bé
esperem que faci alguna més
l'última va trigant fer-la 7 anys
esperem que no trigui tant
perquè val molt la pena
Rosa
la modista
anem una miqueta així
amb el temps
com es regirà oi
perquè es queden 20 minuts
hem de parlar de 4 pel·lis
és un comentari ràpid
fa pràcticament ja quasi un any
que la van estrenar
és una pel·lícula
que està programitzada
per la Kate Winslet
ole
sí
hi ha
Judy Davis
Liam Hemsworth
és australiana
la directora Jocelyn Morehouse
és d'Austràlia
de fet és
a veure
aquesta persona torna al seu poble
és un poble d'Australia
que sembla
de l'oest americà
també
perquè és una mica desèrtic
amb el tipus de construcció
amb les casetes així de fusta
amb la botiga
de què viures
amb el barber
llavors
ella torna
al poble
sí que l'he vist
però torna com amb una aire
jo diria que sí
perdona sí que l'he vist
ara m'ha vingut al cap
que ja ve espectacular
és una dissenyadora
i una modista
de primer nivell
a nivell
que ha triomfat
a totes les passarel·les
internacionals
comenta
comenta
no està bé perquè
d'entrada
no acabes d'entendre
què passa
però
també en molt sentit
de l'humor
veus com ella
no intenta
ella ofereix
els seus serveis
al poble
els seus serveis de modista
i veus com quan
escolta una persona
i veu quina és la seva situació
o com
o quina és la seva personalitat
i com
ella voldria
transformar-se
doncs
sap treure
allò d'aquella persona
li fa un vestit a mida
i aquella persona
doncs clar
és que es transforma
no se sent segura
de si mateixa
és com un
alegat
a veure feminista
bueno
de senzillament
de valorar
a les dones
no?
perquè són dones
de poble
que no
psicològic
a nivell psicològic
exacte
de seguretat
i tal
i està molt bé
això és una excusa
el dels vestits
és una excusa
després
però és que
veus com
es tornen a reproduir
les
les
les tensions
les línies de relació
que hi ha amb aquest poble
que ja en el seu dia
quan ella va marxar
ja havia passat també així
no?
i la seva pròpia relació
amb la seva mare
que la veus que també
està tota deixada
no?
i en canvi
quan arriba la filla
encara hi tenen
les seves tensions
però ella ja ve
amb un plan així
com molt madur
molta persona
que ja està de tornar
de tot
que ja les emocions
ja sí que
li poden afectar
però
que el que ve
realment ha de mostrar
que qualsevol persona
pot triomfar
pot anar bé a la vida
i és una persona
de profit
senzillament
no?
està molt bé
tota aquesta
la reflexió
la reflexió
que es va fent
després
ha anat caient
a part de la part
així més superflua
de més frívola
dels vestits
és una part molt important
és la intel·ligència
d'ella
de com fer després
quan participen
en el concurs
de vestuari
d'unes obres de teatre
i tal
i com ella
sap fer jugar bé
les cartes
i al final
com fa guanyar
no a les tontes
i adinerades
del poble
sinó a les altres
que són més
més intel·ligents
i la gent més
exacta
més senzilla
més franca
més sincera
jo crec que és una pel·lícula
és una bona pel·lícula
ara que m'estic recordant
és una bona pel·lícula
sí, sí, sí
té una aparència d'entrada
con frívola
però no ho estàs
no ho estàs
no, és aquesta constant
que tenim
que hi ha una germana
que se n'ha anat
i s'ha alliberat
d'atendre
d'unes obligacions
més rurals
o més així
llavors li dóna la volta
això
vull dir
d'una manera
francament
agradable
jo ho vaig veure així
sí, sí
molt bé
molt bé
doncs a mi ja recomanem
La modista
una pel·lículeta
que està molt bé
i molt correcta
i que val la pena
Jaume ens parlaràs
de La guerra freda
però abans
deixa'm dir una cosa
molt ràpida
simplement
és que m'han dit
perquè l'altre dia
per això de La guerra freda
van dir que seria
una de les pel·lícules
que potser guanyarà Òscars
o arribarà lluny
o tindrà
sí, l'altre dia van comentar-ho
i hem dit
que la que guanyarà tot
saps quina és
l'última de Clint Eastwood
la mula
la mula
diuen que serà
que és el paper
del Clint Eastwood
aquesta ja me la crec més
però aquesta no
doncs aquesta
la van deixar
com que seria
una possible candidata
i tal
però que sobretot
apareix la mula
de Clint Eastwood
que és la mula
però la mula
de droga
que porta droga
que passa a la frontera
suposo que de Mèxica
amb Estats Units
i és ell
amb la seva edat
i amb tota la història
i ell mateix fa la mula
i es veu que el paperàs és
4 muleros
això no té res a veure
és que ens estem posant
ja molt seriosos
per això que volíem comentar-ho
si encara no
encara hi ha gent
que no està amb ell
vull dir
és que és
jo jo estic mort
també
home
adéu senyor
jo el que haga
bueno
home
aquest ho he de fer
del tren
de les 3 i 10
molt fruixeta
però tot l'altre
és meravellós
ja home
la guerra freda
què tal
la guerra freda
agafant el que tu acabes de dir
jo crec que no
a mi m'ha quedat
en que és una pel·lícula
com
per una
com a espectadors
una mica
diguem-ne
especialitats
o amb voluntat
d'entrar en temes
complexos
esclar
si no hi ha aquesta voluntat
doncs bueno
no passa res
no és que ho critiqui
però
llavors esclar
vull dir
que una pel·lícula
com aquesta
guanyi l'Òscar
ja em siga mai
que més
ho he observat
avui que hem anat
3 amics
a veure la pel·lícula
no?
el que passa
és que
han estat d'acord
amb una cosa
que si bé
és cert
que no acaben
d'estar d'acord
amb la pel·lícula
el que
no han negat
és que té un interès
prou
prou aixecat
jo crec que la clau
està precisament
en la diferència
entre una estimació
entre un home
i una dona
tots dos artistes
un intèrpret
i l'altre
director d'orquestra
però també
un home
que sap tocar
molt bé la música
o sigui
un creador
i llavors
el que passa
jo
jo el que crec
és que
és on està
la dificultat
que no parla
d'una estimació
que ells dos
poden arribar a tenir
que els generi
i aquí hi ha una mica
d'història
que els generi
la necessitat
de viure
tota la vida junts
però que sí
que quan es troben
s'aixeca amb ells
una dinàmica
d'estar junts
i bé
vull dir
amb una potència
extraordinària
i llavors
jo defineixo això
com a passió
però esclar
jo no sóc un expert
de la diferència
entre estimació
i passió
sí que he vist
sempre que la passió
més aviat destrueix
però bueno
és una cosa d'allò
esclar
i aquí és on hi ha
tu recordeu
l'Ilo Invisible
de l'any passat
i allò
ens va a captivar
a captivar tot
allò és més elemental
que això
ostres
què dius ara
oh dius
ara he dit
ha dit
quina sentència
hem de veure això
escuta'm
qui és el director
tu la vas veure
no l'he vista
no l'he vista
però l'he intuït
una mica
he vist algun trosset
el director qui és
allò apartament és
guam
però si ho analitzes
jo ho vaig veure
més simple
que canvi aquí
com la vida misma
amb el teu permís
Jaume
que el xesco pregunte
qui és el director
si has conegut
on has conegut
que posa aquí
Pau Ljipkowski
Pau Ljipkowski
sí
aquest no
sí
aquest és
l'Oskim
o la sabata
no no
aquest no
aquest és
quina la nacionalitat
aquest senyor
que és meravellós
això
jo l'he vist
amb ombres
aquesta pel·lícula
saps què em passa
a mi a vegades
què passa
se m'agluquen els ulls
és aquella de la monja
no?
la de l'Ilo
allò era brutal
allò és brutal
no durava gaire
la pel·lícula
era una hora i vint minuts
no recordo que era molt curta
però això era meravellós
aquesta pel·lícula
doncs aquí igual
no senti tant
Ida
Ida
Ida
preciós
blanc i negre també
hi ha una constant
que també és molt interessant
la diferència
de la dinàmica
del comunisme
a la expolònia
i després
quan ells
se'n van
doncs
a un altre país
hi ha una frase
o hi ha un dit
o sigui
una cosa que diu ella
i que també ho diu
la pel·lícula
La insoportable
Ligresa del Ser
que diu
sí
però jo qui seré allà
jo no sé
que seré allà
aquí sí que sé
aquí és el que és
o sigui
i parla del comunisme
com una protectora
per dir-ho d'una manera
en canvi
el capitalisme
o la burguesia
és més salvatge
més individualitzada
però aquesta està ambientada
en quin període
els anys
70
70
80
després de la guerra
després de la guerra
no
però si és guerra freda
clar
estem parlant dels 80
sí sí
bueno
estaríem
com el concepte
de guerra freda
70-80
no
sí sí
no havia
70
més que a 70
no me'n recordo
ara jo
després de la segona guerra mundial
no seria
és a dir
hi hauria un procés
fins a arribar
aquesta guerra freda
que es produeix
amb els blocs
i tot això
la guerra freda
va ser
al començar
gaire bé
això ja ho va dir
el taló de ser
el Churchill
ah bueno
clar
també clar
a la guerra de Corea
que era l'any 50
hi havia guerra freda
ja
ja es parla de guerra freda
possiblement
és un període que
t'ho juro
jo tinc un problema greu
amb tot aquest moment
en sèrio
sincerament
amb la part de les guerres
igual que el David
sap un colló d'això
parlant clar
no t'ho saps molt
jo vaig una mica perdut
el que està clar
és que el mur
encara no està fet
no això no
això no
però ostres
llavors estem 50-60
el que passa
és que arriba
fins al 59
o
val
estem en aquest període
jo pensava que seria
més aquest moment
més Reagan
més aquesta història
saps allò 80
el James Bond
per què creus que s'ha inventat?
clar
no sí clar
sí sí sí
també és veritat
ole
molt bé David
doncs David no callis
doncs mira
tira
tira amb el braul
i del seu bloc 99
toma castanya
de l'Stiffen
ara vos el diré
és que si no
perd un punt
que he llegit
que és molt interessant
molt interessant
i vull començar així
en l'explicació
d'aquesta pel·lícula
diu
aquell que sap
de la lletió
de la violència
és qui millor sap
quan
i cap aquí
dispensar-la
ui
a partir d'aquí
ens trobem
amb un individu
això surt a la pel·li?
monstruós
no no
això és una crítica
que acabo de dir
ens trobem amb un individu
monstruós
que
quan tu tens assumit
aquest rol
que tu ets capaç
de provocar
aquesta mena de violència
i coneixes
cap on va
i tu tot això
ho has interioritzat
i
te n'en cuides
molt
molt
de com
que això
realment
no
no
es produeixi
clar
tu ets qui
aquí realment
domines
m'entens?
a partir d'aquí
ens trobem amb un paio
que en un dia
se li cauen dos desgràcies
una la pot
reconduir
però la primera no
la primera és que es queda sense feina
un paio que
bé
no home
tu el veus d'aspecte
i dius
ostres
és un Frankenstein
no de lleig
perquè és el Vince Bong
l'actor aquest
no de lleig
però sí
d'enorme
amb una creu
amb una creu cristiana
tatuada aquí redue del cap
de tot rapat
i perd la feina
i penses
hòstia
quina por
que l'he acomiadat
no, no, no
amb una templança
és el que hi ha
un company se li acomiada
normal
sí, sí, perfecte
arriba a casa
i no sé
aquí hi ha una escena
que en Vince
va provocar una mica de confusió
però no
t'acaba definint
que la dona
d'alguna forma
li confessa
que se n'entén
amb una altra
està al cotxe
i ella està fora
se n'entén
cap a una altra
tot el mateix dia
sí, sí, sí
aquí hi ha
la cosa
penses
ostres
fot-ho fora de la feina
no hi ha 203
sí, sí, no, no
no hi ha 203
no, no
hi ha dos
que déu-n'hi-do
a partir d'aquí
bueno
ell aquí
perd una mica els papers
una mica
i desguassa el cotxe
cops de puny
el cotxe seu
sí
això és una mica
el seu propi cotxe
sí, sí
però després
no, no
penses
i li dóna la dona
passa cap a dintre
i ara penses
ai déu meu
el que passarà dintre
no, no, no
a dintre
es succeeix
una conversa
del més civilitzat
entre un matrimoni
entre un matrimoni
que se separarà
no, o sigui
d'alguna forma
pensa
aviam
d'alguna forma
aviam
ell també
això ho has de partir
d'un concepte
molt patriòtic
ja ho entenem
són elements
que els basen
treballant
una bandera
americana
penjada
o cosa de casa
però ell
d'alguna forma
és
ell exerce sobre si mateix
un autocontrol
molt ferri
no
i s'ho exigeix
d'alguna forma
i pensa
anem a parlar
això
a veure com ho podem
reconduir
i sí, sí
d'alguna forma
pot reconduir
el seu matrimoni
i pot fer que
que bé
que torni a ser parella
i esperi en un fill
però llavors
i explica
que s'ha quedat
sense feina
i doncs clar
sense feina
és que hem de fer
doncs ell només té
una altra alternativa
que suposo
havia tantejat
en el passat
jo suposo
que ell
d'alguna forma
s'havia reconduït
cap a una feina normal
i abans
es dedicava
al tràfic de drogues
a partir d'aquí
ell
bé
és un individu
molt intel·ligent
perquè un paio
que té aquest autocontrol
sobre si mateix
evidentment
tonto no és
i doncs
fa bé la seva feina
fins que un dia
doncs
una feina
que ell no li acaba
de fer el pes
però es veu obligat
a fer-la
la cosa no surt
tal com pensava
que hauria de sortir
i d'alguna forma
l'enganxen
l'enganxen
i l'engarjolen
set anys
li cauen
de presó
a partir d'aquí
i potser
em perdó
per dir
a partir d'aquí
masses vegades
mentrestant
i aquí
això
ha provocat
un prejudici
a algú
i aquest algú
s'ho va cobrar
i s'ho cobra
segrestant a la dona
i fent anar
un advocat
o un sicari
diguem-ho així
a la presó
res
el mateix dia
que està ingressant
ja li arriba
el sicari
i diu
coi tio
que vas arribar
ja tens visita
coi
i
aquí tens
aquesta dona
la teva dona
tenim nosaltres
i si vols
que te la lliberem
doncs has de
provocar
que t'ingressin
a la presó
de màxima seguretat
del país
que està a la presó
i allà
t'has de carregar
un individu
i a partir d'aquí
i a partir d'aquí
què?
a partir d'aquí
a partir d'aquí
a partir d'aquí
no, no, no
ja no explico
a partir d'aquí
diguem-ho així
s'acaba la humanitat
què?
no, la humanitat
d'aquest individu
ah, vale
de cop i volta
és una pel·lícula apocalíptica
no, no
sí, sí que és apocalíptica
vale, vale
s'acaba la humanitat
d'aquest individu
vale
perquè ell
no és que es desfermi
no, no, no
ell sap el que vol
i ho vols
que deixin anar
la seva dona
i deixa anar
tota la seva sapiència
violenta
que durant tot aquest temps
ha anat
contingut
perquè evidentment
ell és un individu
que quan comença a repartir
no para
és com aquella gent
que quan s'encega
ja li pots estar picant
amb el que vulguis
que no nota res
no nota res
o sigui
aconsegueix
el primer guàrdia
que troba
de seguretat
a por d'aquell rep
i doncs clar
directe a punt
cap allà
el primer dia
el traslladen
cap a l'altra presó
allò és un festival
o sigui
com t'ho diria
és com
Pulp Fiction
sí
quan les escenes
més bèsties
però és gore
directament
sí, sí, sí
és gore
directament
però és d'una manera
tan
tan barruera
ja
perquè no pot ser
d'una manera
és que
l'espectador
l'espectador
no pot assumir
no podria assumir
que allò fos real
per què?
perquè aquest individu
quan arriba a la presó
aquesta
aquesta presó
doncs allò és
dius
ostres
és una presó
del segle XIX
les condicions
allà és
lo pitjor
de lo pitjor
de lo pitjor
en unes condicions
de lo pitjor
de lo pitjor
de lo pitjor
si ja estava
en una presó normal
al principi
ara està aquí
en un
com es diu allò
a les masmorres
literalment
però ell posarà ordre
ell posarà ordre
perquè hi ha qui l'espera
no ha de matar ningú
en realitat
és una trampa
el volen
volen que vagi allà
per passar comptes amb ell
però qui realment
em passa comptes és ell
però d'una manera
ens l'has explicat
tota
ho sento molt
però és interessant
però és que realment
no és el què
sinó és el com
és l'atmòsfera
que es recria allà
és una pel·lícula ideal
per veure-la
sopant
manllonguilles
amb tomàquera
no no no
però acabes
acabes
que la vaig veure
al vespre
i no
no podia dormir
ostres
no podia dormir
vas agafar un cop
d'adrenalina
diguem-ho així
surt el Don Johnson
fent paper
com de
de guardià
amb quina pel·lícula
em va passar
ara fa quatre dies
allò de
demonios
i
ara sí
demonios
hòstia tio
quina cosa més
no la vaig acabar
la vaig començar
a veure
que la van fer
per la tele
no la vaig veure
no la vaig veure
és que és dura
és que et fot
fora
jo crec que aquí
a l'autor
se li van anar
una mica
l'olla
a l'escriptor
també
jo em vaig llegir
llibre
i no em va agradar
em va agradar molt
en canvi
Angel Sidimonis
no
cap d'aquests
perquè era
era curiós
era novedós
però aquesta és molt bèstia
jo la valoració
que vaig fer
és que és una pel·lícula
molt correcta
a nivell de realització
perdona
si heu vist
Von Tomahawk
no
no
és una pel·lícula western
però que acaba
amb una pel·lícula
de canibalisme
ah sí
sí
això vas comentar
però és que
el que té aquest realitzador
ara n'estrena una
amb el Mel Gibson
el Tanto
doncs
és una pel·lícula
que et manté
una atmosfera
normal
i de cop i volta
és una baixada
als inferns
bestial
o sigui com
jo no hi visse
cap altre realitzador
a mi no em desagraden
ojo
tampoc sigui un pla
però a mi aquests moments
que et destrontollen
la pel·lícula
però de totes totes
què passa ara
home ha abierto
hasta el amanecer
un estil així
però jo era molt més
allò era molt més festiu
allò es veia més
era divertit
era divertit
aquí té molta mala llet
i de festiu no té res
perquè
no no
perdona
he obviat detalls
que afectaria
que ens estigués escoltant
doncs que ho vegin
i ja està
a partir d'aquí
i per acabar
ensucrarem tot
no tranquil
tranquil
no sí
és ràpid això
amb el repostero de Berlín
clar
farem una mica
algú dolç
home que també
no és que ho passi bé
aquesta criatura
ho passa malament
però no arriba
a aquests límits
de baixa dels inferns
és un noi
jovenet
que té una mena
de cafeteria
a Berlín
com deia abans
amb la Rosa
i és un magnífic reposter
fa pastissos
fa galetetes
i tal
i llavors
comença a arribar
un noi
a prendre allà
un cafè
és un noi
que treballa
a Israel
un client
exacte
i a partir d'aquí
passa el que passa
és un noi
que inicialment
comencen a trobar-se
es veuen
inicien una relació
en un principi
s'intueix
d'una forma molt determinada
i molt concreta
però saps que hi ha
una relació
i automàticament
t'envien
entre cometes
el que seria
a Israel
a Jerusalén
perquè hi ha una notícia
negativa
en aquest cas
que fa que es trenqui
aquesta relació
però una notícia
impossible de superar
no és a dir
mira ho hem deixat
i tal
són causes majors
però aquest home
està casat
i té un fill
per tant
té una doble vida
és a dir
ell viatja a Alemanya
perquè la seva empresa
el fa viatjar a Alemanya
llavors té
la seva dona
amb el seu fill
però ell també té
una vida
que un cop al mes
quan se'n va
a Berlín
i té una relació
amb aquest noi
per tant
és una persona
que és
una doble vida
o és homosexual
però com estem
amb una família
allà
i estem parlant
del tema kosher
i tota aquesta història
vull dir
és complicat
que se surtin
del que seria
la relació
home-dona
i li foten
dos dies
i llavors
arriba un moment
que clar
per una sèrie
de qüestions
aquest nano
està en una depressió
està mal
decideix
anar-se
a Israel
a conèixer
a la parella
d'ell
i a partir d'aquí
clar
i a partir d'aquí
doncs
es va inmiscuint
amb la vida
de tots
va veient com és ella
el seu fill
llavors
ell li diu
també té una cafeteria
ella
i li diu
escolta
necessites una persona
que renti plats
i tal
i mica en mica
ell li va ensenyant
ell va fent
les seus postres
i ella va entrant
a sac
va entrant
fins que s'enamora
d'ell perfectament
i fa un paper
molt controlat
molt taimat
molt així
que diu
sembla que no
una manera de fer
com molt determinada
fins que tot això
es descobreix
coses
que passen
descobriments
generats
per una sèrie d'elements
tecnològics
que comporta
un coneixement
dels fets
i l'esclat
determinat
que pot esdevenir
no és gaire excessiu
és el que diem
no deixa de ser dolç
no té la poesia
d'un xocolat
una cosa d'aquestes
no té aquesta cosa
no té aquest encís
no però té una cosa
molt bona
sí
molt bona
i llavors té un
sí
està molt ben fet
això
està molt ben portat
i després
el que va passant
sí
i bueno
això
doncs ja
la recomano
per passar una estoneta
està molt ben portada
el repostero
és la traducció
que han fet aquí
ens queden 20 segons
temps per acomiadar-nos
ens acomiadem
fins al pròxim dia
el pròxim dijous
ens veiem
vinga
i ens sentim
adeu
m'acomiadar-nos
m'acomiadar-nos
m'acomiadar-nos
m'acomiadar-nos
Fins demà!