logo

Babilònia

Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats. Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.

Transcribed podcasts: 269
Time transcribed: 11d 16h 46m 6s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Penúltim programa de la temporada
de Babilònia
ja s'acaba
tot el bo s'acaba
ja acabem de negociar
un contracte, insisteixo, milionari
jo demanes clàusula de rescisió
perquè a mi m'estan tocant fort
jo necessito aquí una cosa
que sigui més fort
jo he pensat, dic, m'estan tornant a mi de Salva-me
per què tinc que anar a Salva-me?
si em puc quedar a la rèdida d'Esvern?
per dir alguna cosa?
sí, a Salva-me no, no te preocupes
que fort, no?
quin canvi
el nuevo Jorge Javier
exacte, imagina't
hola, quin horror
tu ales tacaduco
sí, no, ostres, mare meva
molt bé, doncs avui
com deia, en últim programa
penúltim programa
la temporada
la setmana que ve
doncs ja ens acomiadarem
de tots vosaltres
i avui parlem de llibres
de pel·lícules
bàsicament
el David ens seguirà parlant
d'Iperion
amb aquesta
la caïda d'Iperion
aquesta nissaga
del Dan Simons
i jo una mica
llibres profuns
perquè el del David
és un clàssicot
i jo parlaré d'un llibre
que jo crec que
s'hauria de convertir en un clàssic
més que res
per a aquella gent
que li interessa a Barcelona
aquella gent que estima Barcelona
i que vol saber
Barcelona
des de l'època prehistòrica
fins a actualitat
està molt bé
és un llibre que es diu
Barcelona
Barcelona
una biografia
de l'Enric Alpena
i ho comentarem
molt bé, molt bé
molt didàctic
hem dit un trosset
però molt bé
és aquesta la línia
vas tirant, tirant, tirant
i comentarem després
una mica
sobretot aquelles coses
que potser són una mica
més feixugues
altres no tant
però bé, ho farem
i pel·lícules
encara que passada
la setmana hem parlat
de Neon Demon
volem seguir parlant
de Neon Demon
perquè l'ha vist el Nacho
té una altra visió
exacte
i hem de veure
la visió Nacho
de Neon Demon
clar que sí
és el que t'he comentat
fora d'antena
que la visió Nacho
entenc
diguem-ne
la varietat d'opinions
que va despertar
aquesta pel·lícula
en el Festival de Cants
una varietat
que va anar
fins a l'entusiasme
a l'abucheo
diguem-ne
a l'odi
que la gent marxava
del cinema
va ser una relació
extrema
per tant
jo ho entenc
i ara parlarem
molt bé
llargament
el David ens parlarà
de l'última
de Jurassic World
del Bayona
que ja fa una cara així rara
per tant imagino
que això vol dir
que
no vamos a cargar
una pel·lícula
això és un de molts esports
ja està fent sorolls
de tirar
nososos recs
i tal
d'un altre bitxo
d'un altre bitxo
no era tírrex
és un altre
ja no sé ni com es diu
el terodonte
no?
no, no, no
ja és
nom en lletí
d'aquells compostos
perfecto
ja ens ho comentarà
Alien
Alien
no, directament
és que
parlem d'una pel·lícula
que es diu
God
que ara
Cabra
Cabra
i senyor
molt bé
God
sí, sí
doncs
ho comentarem
perquè és una pel·lícula
molt peculiar
d'aquelles també
Amor-Odi
que jo la vaig veure
perquè
pel·lícula
o sigui
si va ser
Sundance
d'aquest any
o del passat
ara la comentarem
i és aquest pel·lícula
que et deixa una mica
descol·locat
perquè dius
això ja ho he vist
moltes vegades
però bueno
ja ho veurem
i per descol·locar
dos pel·lis
La naranja mecànica
i 12 anys d'esclavitud
que també
hi ha moments
que et descol·loca una mica
hi ha escenes
que et quedes
que dius
mare de Déu senyor
que una mica
que això ja
també ho comentarem
i bueno
si tenim temes
parlarem també
de més
l'única
com a viurem una miqueta
més tranquil·lets
avui es compleixen
25 anys
d'una pel·lícula
que no és que fos
una gran pel·lícula
ni molt menys
però justament avui
s'estrenava
Tina
What's love
got to do with it
Ai por Dios
El biòpic
home és una excusa
per posar una cançó

La quadratura
del círculo
Bueno
clar
no sé
he vist avui
les efemèrides
per tant
són efemèrides musicals
que hem de treurem
quan per internet
i he pensat
com parlem de escena
parlem de música
i la tenia a casa
i més la banda
sonora original
dic
no l'he vista
doncs anirà a veure
com són les típiques cançons
de l'Àngela Basset
que per mi
està a massa catxes
perquè és una tia
que fa culturisme
Home
la Tina Turner
deixa l'anar
No, però quan era joven
estava tan catxes
Ni escuixar-les d'aquí
Sí, no, però dic d'aquí dalt
no de baix
d'escuixar-les sí
però parlo que
és a la vella
però allò hiper
musculada
musculada
massa, massa
per mi
potser una mica
hagués hagut de fer una mica
quina edat
quina edat no tenia
la Tina Turner
doncs la tenia 70
largos
largos
perquè
Proud Mary
la cantava
als anys 67
i ja tenia 20 anys
doncs vota-li
70 i pico
70 llars
probablement
no sé si actua
o està retirada
em sembla que tant
quan fa un rotllo
a Las Vegas
una cosa d'aquestes
com a Tom Jones
que ve ara
al Festival de Pedralbes
que està viu i ve
cobrant la pasta
i a vivir el que queda
l'any
que tenia 92 anys
i va anar l'any passat
a l'Starlight Marbella
van a cantar
o aquí a Barcelona
no sé on va ser
on va cantar
doncs mira
té un any més
que el meu pare
oi té 84 anys
84 té?
la senyora
Anna Mae Bullock
té 84 anys
tina Turner
nascuda a Tennessee
al 39
ostres
i nascuda
Anna Mae Bullock
que és coneguda
com tina Turner
home
jo me'n recordo
que jo era adolescent
i ja tenia 50 i pico
clar, clar, clar
és veritat
tens raó
quan va fer el boom
així de
sí, sí, sí
justament que sonia
que és el
What's Love Cat Do Do It
i és això
i el
com es deia
aquella cançó tan famosa
clar
els números són els que són
sí, sí, sí
aquí no hi és
perquè són cançons
i en posa inexorable
tu
posteriors
mare meva
doncs sí, sí
doncs ja
per cert
l'altre dia
vaig veure
ja parlant
i ara començava a parlar
de la caïda d'Hiperion
el vam fer per la 2
em sembla
el primer concert
dels Jardins de Pedralbes
que estan fent aquí
del Palau Reial
sí, això
jo que ve
que ve Ton Jones
ah, perdona
pensava que deies
el Starlight Marbella
no, no, no
aquest any a Pedralbes
ve Ton Jones
que forte
vamos a ir
no?
jo
la dona ho va a veure
i va a fer com
Ton Jones
sí, sí
i dic hòstia
el de Dilaila
el de Dilaila
morirà
jo pensava
que estava morirà
el tigre de Gales
no?
ja, quan va sortir
amb els atacs
ja era una cosa
que ni sortia
el que va passar
és que va sortir
no per res
i jo no soc
home, tothom
som estetes
no què es diu
no?
vull dir que
va sortir
la Inoa Arteta
millor dit
mira, estem fent aquí
i el Josep Carreras
hosti, Josep Carreras
està molt gran aquest senyor
molt gran
no és tan gran
doncs està molt gran
passa que a la malaltia
li va passar
imagino
però és que clar
jo feia temps
a una alvella
i jo l'hi he vist
molt gran
i molt demacrat
molt demacrat
molt, molt
que és lògic
va tenir una malaltia
molt fumuda
lògicament
aquest home
després de posar-se malalt
va quedar molt xupat
sí, exacte
però encara hi ha així
veies
no sé
sembla com si estigués
no crec
com malalt
una sensació molt estranya
i clar
i és el que diem
i té una edat
llavors
cantant el brindis
la traviata
es quedava curt
a més l'Arteta
que ja sabeu
que sempre una dona
és que si et fixes
molts cantants d'òpera
quan es fan grans
ja surten molt poquet
a la Montserrat Cavaller
no la sentiràs pas massa
no, no, no
massa
perquè ja la veu
ja no és la mateixa
ja no és la mateixa
molt menys
això que hem fet cuny
en aquest festival
haig improvisat
però és que
val la pena
perquè mira
surt aquí una penya
de los Jackson
que fort
i els Jackson
que deuen tenir també
jo què sé
si mai que tenia 50
ara tindria 60 anys
doncs imagina't
ara tindria 60 anys
i ells eren els petits
Elvis Costello
però aquest encara
agafa la guitarra
i canta
espera espera
que viene más
Miguel Ríos
pero no s'havia retirat
no sé
que feia una gira de comiat
Miguel Ríos
chico malo
sí sí
i St. Paul Mainz
que bueno
també ve Salvador Sobral
el Sobral també ve
sí sí
que això de ser interessant
eh
perquè aquest tio canta
com els àngels
i canta jazz
i canta blues
mira
Igor Ambregovich
ostres
sí aquest que fa música
de les pel·lícules aquestes
del Kusturica
Kusturica sí
del Gato Blanco
Gato Neclo
és música molt de
balcànica
diguem-ne
però és canyera
és la música de l'Hormiguero
per entendre'ns
sí o així

de fet al principi
de circo
música de circo
música d'aquesta
de Gitanos Balcànicos
de Gitanos Balcànicos
i llavors
però agafa un mal de cap
tío
bueno clar
molta estona
home jo vaig a escoltar
si un dia
pare es pot fer i voleu escoltar
ja fa anys
vaig escoltar
el Terrat de la Pedrera
fan concerts

de tant en tant
l'estiu fan concerts
a la Fresca
i vaig escoltar
un músic
que és del Kurdistan
i que fa fusió
amb música d'aquí
a Andalusa i tal
que es diu
Gani Mirzo
i ostres
val molt la pena
música així
també d'aquest estil
diries
hòstia això
música fusió
molt étnica
sí molt étnica
però moderna
amb instruments
clar
aquí s'agafen instruments
sí sí sí
perquè els pallos
tradicionals
tenen una sonoritat
això que aquest home
ara està fincat aquí
de fa anys
ja molts anys
i
no sé si és mestre
d'una universitat
fa anys que es dir
de música i tal
i el
hòstia
el tio és un virtuós
però un virtuós
i el grup que toca
se'ls ha anat
curiós i tal
sí sí
és que a vegades
mira a mi el més raro
que últimament he vist
va ser amb un programa d'aquests
no me'n recordo
de Talent
no sé si és el Got Talent
un d'aquests
que va sortir
el Come Me el Donut
no no
això sí
això va ser una experiència religiosa
també ho ha vist
que vas dir
¿cómo?
què està fent?
jo que es posa així
a fer twerking
però amb les cames aixecades
tiqui tiqui tiqui
però què és això?
ara té un punt
tots els nens canten
el Come Me el Donut
els nens de 5 anys
la meva neboda
de 6 anys
canta Come Me el Donut
a veure
nena
a veure
no saben clar
què vol dir
una mica de molta angoixa
el comentari
els meus nols
ballen el Swish Swish
allò del Swish
allò que fan
allò i tal
si no soc incapaç
però ets
impossible
doncs el que et deia
un dia veia no sé què
vaig veure
un quadro flamenc
però basc
tio
eren gitanos bascos
uns pedazos de arrones
allò
muchachote del norte
amb una veu
que no acostuma a ser tan prima
perquè ara
és potenta
cantant en basc
però aflamancat
i de conya
i fent els requiebros
i el que vulguis
és potente
i clar
i va ser una cosa
com que vaig dir
ostres
quina cosa més rara
i al final
no va evolucionar gaire
la cosa
però vull dir que
no
quasi com el jotero japonès
algú així
però ho feien en seri
no sé que digués
feien broma
feien conya
no no
els tios
feien bolos
i tant
no estem parlant
de res del programa
estem fent aquí una xerrada
com si estiguessin parlant al bar
que això va bé de tant en quant
són pocs avui
humanicemos la ràdio
per cert
ara que esteu així
mireu-vos el documental
que us he passat
avui
ah sí
jo recomano que pugui
és un documental
que està obert al públic
que és de Youtube
i es diu
matadero
ah sí


jo em sembla que alguna cosa
m'han passat
que tiren de tot allà
pot ser això
no és això
per fer-lo saber cremes
no no
el com
ah vale vale
és el com
simplement
com maten pollastres
com maten porcs
i
se't treuen les ganes
de seguir comprant
segons quin tipus de menjar
ostres
mare meva
els farem vegetarians al final

allà tu te n'en fots
però jo penso que és
és l'evolució de l'ésser humà
tornar a ser vegetarians
jo crec que sí
crec que
aviam
i jo no puc dir-ho
tornar a l'arbre
no
pujar a l'arbre
no
sí sí sí
jo crec que menjar
menjar éssers vius
és
no
no ho veig ètic
ja
no ho veig ètic
tot i que jo menjo
eh
i m'agrada
t'ajuntaries bé
la meva dona
diu el mateix
però bueno
tot i que menjo carn
penso
pesateriana és
no
però diu això
però al final s'acaba
en passant
sí sí sí
però acaba dient això
poden altres factors
com l'educació
les costums i tal
jo tinc un problema
és que m'encanta la carn
i el més
m'agusta tot a mi
no
és veritat no
però m'agrada
no puc evitar
penso
no no
quan veig un animal
una gallina
penso
sí sí
està greu
pobre animal
perquè l'has de pelar
per menjar-te el riu
exacte
no saps el nivell
de consciència
d'aquell ésser
això és com quan diuen
el toro no sufre
el toro no sufre
però si tothom
diguéssim
aquí tens l'amanida
i aquí tens l'hamburguesa
de tofu
o tens l'hamburguesa
de vanilla
i veus
que en vols
a la batida
i se'n va la vista
som omnívors
però jo crec
en un pla de consciència
més elevat
i potser amb això
els vegetarians
ja tenen un pla de consciència
més elevat
jo crec que la societat
ha de rebutjar menjar
a més a més
és que
a nivell
de sostenibilitat
no s'ha aguantat
per enlloc
fer el gasto
que has de fer
per alimentar
una vaca
perquè et doni un bistec
no surt a compte
com diuen alguns
amb el futur
menjarem insectes
clar
sí sí sí
és que jo sóc incapaç
jo sóc incapaç
d'ara mateix
plantejar-me
dir una vida
sense carn
ho sento
és que és contrari
amb la ideologia
que està de moda
i tal
jo no puc
m'encanta la verdura
m'encanta la fruita
però m'encanta la carn
i el peix
no puc evitar-ho
sí a mi també
bueno
després d'este
momento
vegano
que hemos tenido
David
la caída
d'Hiperion
que és la segona part
d'Hiperion
que ens vas comentar
la passada setmana
no l'altra setmana
exacte l'altra
sí sí
bé d'alguna forma
Hiperion
és la meitat
de la història
i la caída
d'Hiperion
doncs
ens explica
la segona meitat
ara no recordo
gaire bé
el que us vaig explicar
però bueno
en aquesta segona meitat
doncs
acaba de desenvolupar
si el primer llibre
em va deixar
una mica
amb la història
a la borda de la boca
perquè no sabia
encara
no vaig poder assaborir-la
del tot
aquí te l'acaba de rematar
te l'acaba de rematar
i bé
em sembla que vaig explicar
una mica
com estava estructurat
la galàxia propera
a
el que és

això vas comentar-ho

segur
llavors aquí
d'alguna forma
es desenmascara
l'engany
l'engany
que
al llarg
de la primera novel·la
doncs
d'alguna forma
s'oculta
el lector
no te la mostres
en aquest cas
l'escriptor
el McGuffin
el sap jugar bé
té un McGuffin
per allà
que és amb el qual
doncs
ostres
ostres
manté
l'expectativa
i

la resolució
no explicaré
de què va
no explicaré
com acaba
ni molt menys
simplement que
els diferents elements
que es plantegen
a l'escena
doncs
surten a la llum
i
el que semblava
més estable
doncs
és el que realment
hum
s'ensorra
s'ensorra
s'ensorra
per un motiu
molt essencial
perquè gràcies
a aquest ensorrament
doncs
es pot desfer
del principal
enemic
hi ha un moment
que
un líder
o sigui
és
pastilla azul
o pastilla roja
i tria la pastilla
de dir
ja sé
que amb això
provocaré
el caos
però no
provocaré
l'aniquilació
d'altra forma
provocaria
l'aniquilació
prefereixo
el caos
que l'aniquilació
i doncs
triar el caos
i ara
la novel·la
que m'estic llegint
que és
Endymion
que va
és la tercera part

són quatre novel·les
són quatre novel·les
i doncs
va uns
gairebé
300 anys
més
l'any futur
i són
les conseqüències
d'aquella caiguda
els portals
telellectors
que eren
unes portes
que tu
podies
passar d'un món
a un altre
instantàniament
que fins i tot
hi havia un riu
que es deia
el riu Tetis
que està
doncs
atreveçava aquest portal
i era un riu
que
el compartia
en diferents mons
era un riu
multimundo
llavors
clar
tot això
està allà
al caure
el portal
doncs
molta gent
hi havia
clar
hi ha gent que
hi sortia
hi ha gent que
que tenia feines
a altres mons
igual que avui
agafes el cotxe
i te'n vas
a un altre poble
a treballar
doncs allà
agafaves el portal
i d'anaves a un altre
planeta a treballar
doncs clar
van quedar
va haver
famílies
que
teòricament
no es van poder trobar
fins al cap de 10 anys
o 15 anys
fins que no van poder agafar
una nau
que n'hi havia
en poquetes
a aquella època
perquè clar
no feien falta
ni els portals
perquè necessites naus
doncs una nau
espaial
que et portés
gaire bé
l'objet de la llum
però amb
el que diuen ells
la deuta temporal
que això arrossegava
i podria ser
que t'hagessis
a veure
tal amb els teus pares
10 anys
ostres
amb gent
que va quedar
pel mig
mentre es travessava
el portal
i quan es va tallar
si tu estaves sortint
pel portal
doncs un braç
es va quedar fora
i l'altra part
es va quedar dintre
i tot això
sí, sí, sí
no ho narra
o sigui
l'escriptor ho narra
o sigui
sembla que ho estigui
visquent
o sigui
sembla que ho hagi vist
de la manera
amb un detallisme
que no es fa
no es fa farragós
ni és
excessivament
descriptiu
però
t'ho narra
d'una forma
que
ostres
com si dius
hòstia
és una realitat
palpable
no és allò
de ciència-ficció
que li has de posar
molta imaginació
a l'assumpte
per
jo no puc
amb això
també ho vaig a dir
si jo començo a llegir
un llibre
de ciència-ficció
i haig de començar
a imaginar
i imaginar
al principi
em va costar
amb un personatge
concret
que era
l'alcaldon
em va costar
o sigui
visualitzar-ho mentalment
que és el que moltes vegades
en les trames de novel·la
és el que fas
visualitzar mentalment
per això moltes vegades
decep
la traslació
a un film
perquè
no s'ajusta
a el que tu t'havies imaginat
d'aquest llibre
però en aquest cas
és l'únic
la resta
ostres
t'ho explica perfectament
com és la gent
per exemple
que viu en mons
amb
una gravetat
més
més
grossa
que la Terra
per exemple
o mons
en què la gravetat
és més dèbil
i com
ostres
quan vas a un món
que la gravetat
és més forta
ostres
tu vas més feixuc
no pots caminar
et costa més
està molt bé
en aquest sentit
i tota la trama
que hi ha enrere
molt bé
jo recomano
jo recomano la saga
ja vaig pel tercer
i me'n queda una altra
d'aquestes
bueno pues mira
escolta
si jo parli estiu sobretot
ara que hi ha més temps
no?
agafant
entres en un món
diferent
hi ha molta imaginació
sí, sí, sí
hi ha molta
hi ha molta i molt ben feta
i molt ben feta
això és molt important
molt ben feta
perquè
tot i que
com que ho explicaria
o sigui
és que la veu és factible
tot i que
aviam
primer de tot
no sabem
amb la tecnologia
d'avui dia
és impossible
que un objecte
que tingui massa
pugui arribar
a la versitat
de la llum
no podria ser
és impossible
però qui sap
si en un futur
tot això
jo què sé
aquests cinc hàndicaps
es superen
clar d'uns portals
telellectors
que puguis saltar
de món a món
però clar
si mires l'edat mitja
el que estem
avui dia
també és
per ells
allò era
ostres
una pantalla
que tu puguis veure
una persona
que està
a 5.000 km de distància
ostres
gairebé és com
per nosaltres
algú que pugui saltar
d'un món a món
a través d'una porta
cert
sí sí sí
és la mateixa màgia
d'alguna forma
passa que
bueno
avui dia
nosaltres crec que
podem arribar a ser
més conscients
que abans
de que
tot i ara
ser impossible
no entra
dintre de la màgia
el fet
que tu puguis
saltar d'un món
a un altre
sinó
penses
bueno
tornint un coneixement
diguem així
el pensament
lògic
cartesià
s'ha imposat
i per tant
ens ha demostrat
que
que d'alguna forma
aplicant
ara no
però més endavant
un coneixement científic
doncs tu tu pots arribar
a fer coses
que potser
tot i que ara
les teoritzes
potser d'aquí un temps
no són tan teòriques
sinó són
són reals
comences a pensar
que les veuràs
diguem-ne
allò que dius
hòstia
no jo crec que no
ho veurem
òbviament
no però si visc 40 anys més
què veuré
o sigui
tu ja penses
no diràs
bueno
serà com ara
no
ho tens clar
de dir
no no no
d'aquí 40 anys
veurem coses
veurem els robots
ens cuidaran
veurem no sé què
potser no
o potser sí
no ho sabem
no però
o veurem
una altra cosa
però serà
un avanç tecnològic
significatiu
i ho veurem
probablement
si tenim sors registratius
diguem-ne
no ens passa res
i inclús
segurament
hi haurà
aspectes
que no els intuïm
ara
per exemple
als anys 60
potser sí que hi havia
algun avançat
o així
que podia
intuir-ho
però
per exemple
el Simov
o així
però qui
podia preveure
que existís internet
clar
això és el gran invent
del segle XX
internet
tecnologia
mòbil
hi ha molts avenços
últimament
dels últims 20 anys
diguem-ne
que ha fotut un salt
això
fa 20 anys
un mòbil d'aquests
era impensable
sí sí
pensem quan teníem
els anys 80
quan teníem 15 o 17 anys
nosaltres
sí màxim
les maquinetes
de marcianillos
això ho vèiem
però clar
d'aquí a la vida
en què
la nostra joventut
i la joventut
d'un noi d'ara
no té res a veure
a nivell
diguem
personal
a nivell
d'interactuació
amb la tecnologia
la nostra tecnologia
molt precària
que recordo jo
amb l'espectrum
allò amb el casset
allò
per intentar carregar
el Tetris
o el que fos allò
allò de l'esteroid
i ara
això s'ha perfeccionat
però d'alguna forma
és el mateix
essencialment
permet fer més coses
permet fer més coses
perquè
ha agafat una potència tal
que permet
transmetre vídeo
en streaming
en temps real
pots fer altres virgueries
cosa que abans
evidentment no
no ho podies fer
però per exemple
el fet d'un coneixement
compartit
que per cert
demà estem de dol
ja ho sabeu
per què?
perquè cap a internet
cap a internet?
als Estats Units
ah sí?

la llei aquesta
en què
es pot prioritzar
segons quin tipus
de tràfic
per internet
en funció de
del que potser
tu paguis
o deixis de pagar
ah sí
això vaig sentir
el que volia fer
el tram
ja comencen
ja comencen amb això
això com s'estengui
això pot passar
que si jo què sé
que tu et puguis connectar
a internet
pel que sigui
i tu et vagi lent
però
la connexió
de Movistar
de la tele
et vagi
cagant hòsties
perquè Movistar
ha sota la pasta
perquè l'oceo
vagi molt més ràpid
la neutralitat
de la xarxa
se la volen carregar
uf
però és el que diuen
bueno
si no inventarem
una altra xarxa
no hi ha problema
ja està
o sigui que
és una tonteria
però bueno
és el que hi ha
bueno
doncs
molt bé
no sé si la setmana que ve
potser sí
la setmana que ve
parlaré d'endimion
que la setmana que ve
hem de fer
rotllo sectario
perquè la setmana que ve
ja avanço
avanço
queden de fer
la setmana que ve
queden de fer
plan secta
tots aquí
tots aquí
jo ja avanço
que el llibre
que m'estic llegint
d'endimion
ens planteja
o ens planteja
no
és una realitat
que l'església catòlica
controla
l'univers conegut
bueno
també ho fa avui en dia
no
no
no ho fa avui en dia
de la forma que ho domina aquí
no
en el seu moment va fer-ho
en el seu moment
doni-do
a l'època medieval
ja explicaré
perquè hi ha un element
molt curiós
és que em va sorprendre molt
bueno
doncs
així una mica
estamos todos en asqua
s'està que arriba el moment
i així la gent
s'apuntarà la setmana
que ve segur
molt bé
doncs jo toco
de peus al terra
anem a parlar de la història pura i dura
Enric Alpena

periodista presentador
i per cert
i ja que em tiro flors
company meu de la facultat
ah sí
sí sí
jo vaig
la primera part
que jo vaig fer la carrer
en dos parts
jo vaig fer història
història de l'art
en aquella època geogràfia i història
el vaig tenir
el primer curs amb mi
era una persona
que era
sí sí sí
era una nostra edat
és una persona que no
potser no
potser un any més o dos
era una miqueta més gran que nosaltres
és periodista
sí sí
és periodista
i llavors era poc
que ja sortia a TV3
llavors ella sortia i tal
ja era no sé què
ja tenia fama

llavors ja ve
ai mira
Enric Alpena
està allà
i no és que fos mal tio
però estava semblant
amb un raconet
o tant
quan parlàvem amb algú
però no era gaire
de la xerrada

bueno
el que diem
historiador
periodista
ha fet un llibre
que es diu
Barcelona
una biografia
està en català
està en castellà
els idiomes
és un llibre
bastant
bastant gran
estem parlant de 800 pàgines
gairebé

és un montotxo
és un montotxo
i bueno
però és un llibre
que et deixa
si vols conèixer Barcelona
realment
si vols saber
la història de Barcelona
no solament la història
sinó també una mica
molt històric
evidentment
és la base
però també una mica d'art
una miqueta d'anècdotes
uns punts
en relació
d'aquesta Barcelona
de tots els períodes
des de l'època
paleolítica
passat per Barquino
per aquella Barquinona
Visigoda
Parla
no sé com es deia ara
la Barcelona musulmana
que molt poca gent coneix
que va haver-hi uns anys
uns 40 o 50 anys
que va ser musulmana
a Barcelona
sí, sí
ja he arribat per aquí
sembla que sí
deu estar per aquí
però és que fa temps
que no
el vaig deixant pausat
i ara no me'n recordo massa
i llavors
clar
del període fins l'actualitat
gairebé no arriba
amb una actualitat rabiant
és veritat que quan arriba
al segle XX
doncs
amb 30 pàgines
s'ho poleix
clar
està molt bé
és molt didàctic
és molt clar
és molt definitiu
amb la seva explicació
no
a veure
és el que diem
no?
la gent pot dir
bueno clar
és que Enric Alpena
és català
i llavors a partir d'aquí
doncs probablement
pot ser
una història
poc objectiva
aquí tenim un problema
i és que cada vegada més
i això és una cosa
que ha sigut un clàssic
no solament actualment
per la situació
política general
sinó anteriorment
quan es parlava
d'un historiador català
deia que deformava
la història de Catalunya
i la història d'Espanya
en vers
a la historiografia espanyola
per tant
i això era
el conte de mai acabar
llavors va sortir
una de les
de les
de les línies historiogràfiques
anomenada
curiosament marxista
és curiós
l'universitat
tenia professors
de línia marxista
que també imagino
que és una cosa
bastant habitual
en altres àmbits
de les humanitats
la qual intentava
des d'un punt de vista
més d'esquerres
per tant des d'un punt de vista
diríem
no tan vinculat
amb el poder
que existia
recentment
del franquisme
donar una visió
el més objectiva possible
llavors clar
això
és com molt agafat
per què ho dic això?
doncs perquè jo crec
que ell ho fa
d'un punt de vista
molt marxista
en la idea
que és un plantejament
bastant clar
jo soc historiador de l'art
lògicament has de ser historiador
o té un coneixement
molt bo de la història
en general
i jo crec que
no està
fent una visió partidista
perquè a més
tira molt
jo no he llegit
però amb la part que he llegit
però a mesura que es va mullant
amb el 1714
no hi ha arribat
el 1640
la setmana tràgica
aquí hi ha coses
però ell intenta documentar
llavors és quan comença a posar
quan cita documents
llavors apareix el text
que et deixa entreveure
aquesta història
també és veritat
que a vegades
és lleuger
amb els comentaris
sobre els governadors
per exemple
que hi ha hagut
a Barcelona
però és que jo crec
que quan diu
que aquest governador
va ser
X
mala persona
o com vulguis dir-li
és perquè
ell ho diu
un coneixement de causa
perquè és una cosa
que venia donada
ara
això de cara
a l'exterior
pot ser donat
vist d'una manera
crec jo
una mica negativa
i tal com
la sensibilitat
que hi ha avui en dia
amb tot el que
diu el català
amb el mitjà de comunicació
o amb l'àmbit literari
a veure
ojo
és una percepció
perquè és el que hi ha
és el que hi ha
per desgràcia
però bueno
jo crec que en aquest cas
és l'únic
que no és que sigui negatiu
per mi és magnífic
la gent que parli clar
correcte
i jo crec que enric alpena
ho fa des del rigor
i això toca a mi
em deixa tranquil
jo és una persona
que insisteixo
crec que era una persona
molt rigorosa
quan estava a TV3
jo el sentia sobretot
a Catalunya Ràdio
sí, exacte
quan feia el programa aquest
de Guàrdia
no sé si encara el fa
no ho sé
no sé si el fa encara
jo sé que
no tinc ni idea
i estava molt bé
el sentia quan podia
els podcasts
no tinc costum
de sentir-los
jo sé que últimament
va tornar a aparèixer
a TV3
fent algun programa
no sé si era
no era d'entrevistes
era algo així
relacionat amb l'àmbit
també de com de reportatges
o algo vinculat
amb la història
també
i no, no
i estava bé
jo crec que estava bé
però bueno
insisteixo
molt correcte
simplement com a element
de marcar
és a dir
cau amb allò
que intentes
que no caigui
és a dir
amb el fet
que els grans moments
de la història
és a dir
vinculades sobretot
amb el que seria
la ciutat de Barcelona
i amb la història
de Catalunya
la Guerra dels Segadors
el 1714
vull dir
la desfamul·licia
vull dir
la renaixença
tot això
ell entra
molt en profunditat
que està molt bé
que està molt bé
però potser
obvia més moments
ah exacte
exacte
llavors hi ha moments
que obvia
hi ha moments que dius
ai que bé
ara entra
potser té més
pel farta de fons
de dades
probablement
probablement
diu coses molt interessants
ara no recordaria
però diu
cents de coses
que no sabies
hi ha un tema
de màrqueting
que ara clar
això
que s'explicava l'altre dia
els llibres
que han sortit
arrel de l'1 d'octubre
han sortit un munt de llibres
també hi ha tot un mercat aquí
bueno
siguis de la ideologia que siguis
però hi ha un mercat
que algú ha vist
que això tira
diguem-ne
i clar
potser l'editor seu
li va dir
bueno
aviam
ser objectiu i rigorós
però si fas
hincapi en aquestes coses
concretes
que ara estan més de moda
i tothom està parlant d'això
i hi ha molt debat
i tal
segur que el llibre
es ven més
llavors la ideologia simplement
és aquesta
que vull dir
el llibre en si mateix
és molt recomanable
la gent que li interessa
i coneixer Barcelona
és a dir
la Barcelona
des de tots els punts de vista
des de totes les èpoques
i és fàcil
és bé
s'entén perfectament
té un llenguatge
a vegades més a més
de l'habitual
de l'historiador
i per tant
recomanable
al 100%
vull dir que val
va molt bé
sí, sí, sí
jo l'he poc llegit
el tinc en pausa
però bueno
sí, sí, sí
a més el pots agafar
quan vulguis
perquè és una cosa que vas
és cronològic
i està molt bé
abans de parlar
de les pel·lis
que ara el Naches
parlarà de Neon Demon
si vols
es pareu una mica
com ara estem
a l'Equador
del programa
posarem el
What Loves Got To It
que és el sobrenom
de la pel·lícula
aquesta Tina
i posem la Tina Turner
que sempre està molt bé
escoltar-la
i recordarà
la nostra època
de joventut
i que fa de temps
que no l'escolto jo
sí, sí, sí
i a banda
és una cançó
que era d'arrimar cebolleta
a les lentes
ostres, què has dit
les lentes
les lentes
que m'acaba de formidar
un rayo
ara mateix
Esos momentos
ahí en El Chic
de Barcelona
i tal
doncs aquesta cançoneta
que està molt bé
de la pel·lícula
de la pel·lícula
de la pel·lícula
de la pel·lícula

de la pel·lícula
de la pel·lícula

de la pel·lícula
de la pel·lícula
de la pel·lícula

who needs a heart
when a heart
can be broken
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
oh
bueno
al final una mica
s'animava la cançó
llavors quan la cosa ja es posava així més
bueno ja està
ara estàvem parlant de les lentes
de les lentes no
sí sí sí
hi havia classes
com Carls Whisper
de la Josh Michael
no
que oh
tothom sortia corrents a ballar
que saps
llavors allà semblen diaios
parlant d'això
sí sí sí sí
però bueno
hi havia alguna
hi havia alguna heavy
que enganyava
perquè arrancava com lenta

i després sortia
i es posava ja en plan
rasguó de guitarra
i s'acabava la lenta
el palador
l'estil Loving You
no
d'Ali Scorpio
o coses d'aquestes
no
i del buah
començava després allò
bueno està bé
jo tinc bons records
d'aquest moment
vull dir de l'època
l'endemps anava bé
perquè
foties la sessió de tarda
jo començava a sessió de tarda
allà
allà
no però jo
el que explicava el Nacho
jo no anava a la disco
jo tenia uns amics
que a sobre el garatge
a casa seva
s'havien fet una petita disco
adiós
sí sí
però sí sí sí
era espectacular
era com aquí l'estudi
més o menys
de gros
i era
bajo rigorosa invitación
oi
jo tenia la sort
que a mi em convidàvem
més o menys
gairebé sempre
sempre hi anava
l'estudi 54
però és que
no no no no
o sigui
la controlaven els grans
que eren dos o tres anys
més grans que jo
que aquells ja tenien
18-19 anys
i llavors els que teníem
16-17
la cosa es va morir
quan a tots els grans
els van començar
a cridar a la Mili
i ells allà
la cosa es va desfer
clar clar
jo vaig ser molt de discoteca
perquè el grup que teníem
aquí a Sant Jús
que ara els coneixem tots
era molt d'anar-nos
a Xic Molins
a la Poblau
i tal
i cada cap de setmana
anàvem a trencar
nosaltres no tenim
cap necessitat
anàvem allà
clar no sé si
s'ho tenia muntat

i ells ja
et pagaves alguna cosa
per les begudes
que hi havia
les consumicions
que ells també posaven
i ja està
i passaves la tarda allà ballant
passaves la marge de bé
o xerrant
o ja està
jo recordo
que la meva primera festa musical
va ser amb 10 anys
que es va convidar uns amics
de l'Avell Soleig
d'aquí de Sant Jús
de la zona superalto
va ser una torre espectacular
i llavors recordo que un amic meu
va anar amb el disc de Meccano
el primer disc de Meccano
de l'any 1980
de Mecolero
una fiesta
i vaig dir
porto un grup
i ens vam passar
tota l'estona ballant
el primer disc de Meccano
el primer disc de Meccano
era una fiesta
jo me'n recordo
el disc del 82
d'on ha estat
el País de les Hades
no
aquest disc de color rosa
no, és posterior
un que apareixi un rellotge
aquest, aquest
és el del 80
ah, doncs jo el vaig veure
bueno, potser
potser a mi seria més tardar
80-81
sí, sí
i llavors
ens va agradar tant
la música de Meccano
era tan ballable
aquella cosa que feies
que l'havíem posat
tot el disc
i vam ballar tota l'estona
el mateix dic
era un impacte
bueno, que no ens donava temps
The Neon Demon
Nacho
vinga
saltem de les lentes
a un món
més fosc
això una cosa
sofisticat
aquesta cosa
sí, sofisticat
bueno, jo
per introduir
el que he dit abans
a la introducció
que entenc
aquesta disparitat d'opinions
no
de gent que sortia
del cinema
que comentaves tu
i de gent que l'aplaudia
i clar
bueno
estèticament
bueno
aquest director estèticament
m'agrada
qui és el
Nicholas Winding Refn
és el de drive
el de drive
el de bajar la rising
llavors sempre
és una persona
que cuida molt l'estètica
que cuida molt la combinació
de la
en totes pel·lícules
és un comun denominador
de la combinació
de la música
molt atmosfèrica
amb les imatges
muntatge
en aquesta pel·lícules
clar
hi ha un muntatge
bastant important
de fer servir
diferents tècniques
llums estroboscòpiques
allà a la discoteca
molt neon
que es comentava
colors per tot arreu
molt poc diàleg
de vegades
allò només
cares
allò
rotllo esfinge
que t'estan intentant
transmetre coses
i sí que és veritat
que transmet
tota la fredor
d'aquest món
tant
que es
es va comentar l'altre dia
d'una noia
molt jove
que entra en aquest món
de les models
i de les sessions
de fotografia
i d'ajuntar-se
amb determinada gent
i de triomfar
en aquest estil
i és devorada
perquè t'estil de món
que presenta un món
que com és tan extrem
és tan extrem
en la seva
clar
potser
podria ser
extrem
en la seva bondat
però com és tan extrem
en la seva maldat
i perversió
al final
t'acaba arrossegant
vulguis que no vulguis
és una cosa massa forta
perquè
la persona
sigui com sigui
no acabi
d'alguna manera
desenmascarant
no
crec que d'alguna manera
ficant-se en aquest món
i controlada
per aquest món
i una mica satanitzada
perquè al final
el demoni
de Neon
de Neon Demon
és això
que al final
és com si fos un demoni
que acaba
per ser una cosa
tan extrema
i tan
buscant sempre
la perfecció
buscant l'artificialitat
buscant la competitivitat
i buscant
l'eterna belleza
dient
perquè el paradigma
d'aquí
és que aquesta noia
és una belleza absoluta
i la resta
del món
els modistos
aquell modisto
que diu
és que ella
té el don
i el té el don
de la belleza
les altres models
que per ser
són models
de veritat
són autèntiques
són models australianes
és el tazio
de
morte de venecia
o què?
no
bueno
no tan potent
no tan potent
però allò és una cosa
molt més
sí ja
però allò és
la belleza sublimada
totalment
això és una cosa
totalment
fora de lloc
aquí és una altra història
és una línia
molt més
aquí el que volen
és una mica
com
treure-li aquesta dona
o sigui
no és una admiració
dios
exacte
sinó no
és una barreja
d'enveja
d'anar a sorrir
són vampiros
sí sí sí totalment
bueno
fins al límit
fins al límit
que no explicaré molt
però hi ha temes així
i tal
i clar

clar
exemple de vampirisme
o sigui
les altres models
són completament artificials
s'operen completament
envejen
aquesta
aquesta bellesa
i la volen
volen
volen
volen
volen
volen
destruir-la
d'alguna manera
o sigui
quedar-se-la
i destruir-la
al mateix temps
diguem-ne
aquesta combinació
així explicat
potser sona millor
del que és
perquè després
hi ha monstrosos
de la pel·lícula
en el que això
t'ho has d'imaginar
al final
ja quan has vist tot
però en el moment
que ho estàs veient
l'evolució de la pel·lícula
dius
ostres
és que això
ara en aquell moment
s'està passant de frenada
aquest tio
hi ha moments que deies
això sí
això és que hem comentat
ha volgut dir massa coses
a mi em recordava
el Bahala Rising
que és més extremo encara
és que jo no li he dit
no per ambientació
i tal
però sí que
aquests planos
del tio
sense diàleg
intentar dir molta cosa
i que et quedes així
dius
bueno
o no estic endemut
o no dius res
o jo no soc capaç
que al final
sigui com sigui
no estàs arribant
i bueno
és una de les premisses
dient
que has d'arribar
però si estàs transmetent
alguna cosa
has d'arribar
i si no arribes
o jo no soc tot públic
o t'has passat de frenada
jo crec que hi ha moments
una miqueta
una mica
una mica
una mica
d'eviling
una miqueta
és una percepció
els trossos del motel
exacte
quan surt allò
el que diu
riu
exacte
que dius
què passa aquí
el que no riu
que hi ha cosetes
que dius
hi ha coses
que es remouen allà
aquestes sensacions
les estructures
els colors
aquests sèpies
la manera
aquests travelings
que van ja
seguint les portes
això està molt ben parit
està ben parit
i és una mica
d'eviling
exacte
per tècnica
està molt ben parit
però que es queden
una miqueta mitges
per això
perquè els missatges
i de quan en quan
algunes escenes gratuïtes
com l'escena aquesta
que la diem
sense desvejar res
l'escena una mica
necrofílica
que jo em vaig quedar
una mica
i això per què
això per què
què passa aquí
exacte
perquè no té una relació
no acaba ell
de presentar correctament
quina relació
té amb la història
dius
si aquesta escena
l'haguessis tret
que hagués passat
però qui era
la del bany
no
la que ell fa
no
quan està
ella és
tan atoplasta
la
ah
hi ha una escena
que una escena
que dius
perdona
perdona
que dius
i això
una escena
que té una mica
d'una vessant
necrofílica

però que no té
o sigui
que sobresurte
de cop i volta
i dius
i això per què
ho ha posat aquí
això vas una mica
escandalitzar
aquesta línia
potser
potser la millor
de sortir una mica
de to
intenta fer-ho
bueno
si se surt de to
però hi ha una raó
hi ha un motiu
i després ho lligues
i ho ha posat
gratuït una mica

gratuït ho és
clarament gratuït
perquè la línia
que presenta
d'aquesta
posterior
utilitzar
no sé com dir-ho
antropofàgia
no sé com parlar
diguem
posterior
quan arriba
un acte posterior
potser et deixa
entendre
que és una persona
que no té
cap sentiment
que no té cap sentiment
per estar en un mort
com
arribar
a passar-se un viu
vaja
i que és la persona
que sembla més humana
perquè al principi
sempre la més
i que no ho és
gens ni mica
no en petits
amb ningú
potser també això
que tot aquest món
l'ha destruït
tot el que tenia de bo
aquest seria el missatge
de fons
però
sí que es queda mitges
en moltes coses
i s'entén
que
hi hagués gent
que marxés
del cinema
si no t'entra
si no t'entra res
no t'entra res
no t'entra res
exacte
si no t'entra res
a la pel·lícula
jo soc dels que em quedo
amb la part més positiva
vull dir
al final
ja dic
diu molt més
que per exemple
Valhalla Rising
no és Drive
tot i que recorda
una miqueta
de vegades
la combinació
de la música
em recorda a mi
una miqueta
la manera de fer
de Drive
però Drive
no té res a veure
és una pel·lícula
que entres
molt diferent
hi ha una part
primera bastant
més tranquil·la
després hi ha un canvi
posubtadíssim
a partir d'aquí
com que s'agafa un ritme
aquí de tant en quant
els ritmes es mouen
és veritat
que hi ha moments
que dius
ai que lena
moments que dius
una mica es dispara
hi ha moments
que et sorprèn
moments que dius
oi això per què ve
a cuento
vull dir
la part diguem
de dins de la casa
quan passa tot el que passa
de la piscina
i tot allò
aquella part
és com que et descol·loca
perquè és una altra estètica
diferent
però a la vegada
dius que està bé
però no
jo crec que
a mi em descol·locava
constantment
i potser perquè
em va descol·locat
de tant en quant
la pel·lícula
m'ha agradat
i el matxacar-me
mola
ella
l'actriu
la El Fanning
la protagonista
no sé
tampoc em va
tampoc vas acabar de
no sé
bueno

bueno
jo la veig
una miqueta

sosa
clarament
és sosa
perquè
no acaba de tirar
perquè a final de fer un canvi
a mi em molen més les altres

que som
que som
dolentotes
i tal
aquesta cosa
que la veus així
com a caminar
d'aquella manera
és que jo pensava
clar
la model
és que aquesta gent
que es mou en aquest món
de veritat
és que ja
jo crec que ho feia
molt en coneixement de causa
és una mica així
diguem-ne
la model quan deia
és que tu
és que eres joven
és que no sé què
i aquesta cara que posa
i la mirada
i tan prima
perquè està esquelètica
la model està esquelètica
molt molt molt
és una model australiana
és una supermodel australiana
és Àngel de Victoria's Secret
la vaixista
i és una tira molt alta
prima
guapa
i tot plegat
i tal
però
i molt desfila
clar
quan fa la desfilada
que ella es nota aquest model
i tal
i té aquesta fredor
d'aquestes supermodels
que li queda molt bé
però hi ha vegades
que les plantegen també
com
amb ulleres
a vegades aquella cosa
que la fan així
com que no saps
que no són tant
que és una bellesa
que és tan perfecta
que a vegades és imperfecta
és aquella cosa
que l'entren dins
en aquest àmbit fosc
però està
és el que diem
és una pel·lícula
que convidem a la gent
que la vegi
a veure
molt poc recomanable
probablement que la vegi
però jo crec que pot comportar
moltes visions
això és el bo del cinema
però

però no és un despropòsit
perquè tal com
la van explicar
quan al dia de can
semblava un despropòsit
no ho és tant
és una mica controvertida
per això
perquè hi haurà gent
que no li encaixarà res
i hi haurà gent que li encaixarà més
i no és una obra maestra
no
és una cosa
un intent
una barreja de coses
i bueno
i a aquest senyor
encara li donarem
el vot
perquè va fer Drive
a veure què vindrà després
a veure què ens porta després
perquè clar
aquesta gent
toca molt alt
amb certes pel·lícules com Drive
i després a partir d'aquí
bueno
però un xiamelant
exacte
el xiamelant va tocar la glòria
amb el sexte sentit
i després jo
el protegido
el protegido
el protegido
perdó
però aquestes dues van ser
no
però en refreix
aquí el Nacho
això ens entenem molt
no no
el protegido
a mi també m'agradar
però la comercial
s'escara ajuntarà
la trama de múltiple
amb el protegido
bueno
ah sí
és veritat que al final
al final les veu
al final la junta
clar
la junta
les ajuntes
sí sí
jo no he vist múltiple
o sigui no em xafeu res
les ajuntes
les ajuntes
fan service per això

és que el protegido
és la millor pel·li
de superherois
jo és que la tinc
que tornar a reveure
perquè aquestes pel·lícules
que no la tinc
que l'he vist
però no la tinc
massa present
vull dir no
jo sí
la història superrodona
està molt bé
les personatges
ho fan molt bé
no no
ja m'agrada molt
mira jo et dic una cosa
jo amb el meu fill
amb el gran
sobretot
el petit encara
és massa petit
si a tu
li agraden molt
les pel·lícules d'horois
i així no
però aquesta encara
em resisteixo
a ensenyar-li
més que res
perquè hi ha algun tros
que és molt bèstia
sobretot
la part final
la part final
que està en aquelles
el que salta
aquella casa
i les lliga
els radiadors
allò és una mica
molt dur
allò és molt dur
allò és molt dur
però la resta
dic hòstia
mira
això és una pel·lícules
no sé si li agradarà
perquè en un nano
de 11 anys
primer que encara
és massa petit
però que
quan la pugui veure
és que
et trenca els conceptes
del que és una pel·lícules
d'herois
absolutament
però hòstia
val la pena
Jurassic World
2
o com es diu jo
que se senti bé pel micro
el meu esport preferit
Grigal Bayona
molt bé
moltes gràcies
molt bé
mira
jo no
de Bayona
què hi veus
Lo Impossible
i aquesta
no hi veus res més
Lo Impossible
un monso
no l'he vist
he sentit
no he parat de sentir
lo Impossible
no sé què
dic
home està bé
aviam
una pel·lícula està bé
és complidora
diguem-ho així
però
però clar
tampoc
ho pensava
bueno
per exemple
aquella pel·lícula
del Clint Eastwood
que parla dels poders
ja sé que no té res a veure
dels poders
de la vida més enllà
més enllà
més enllà
més enllà
al principi

però al principi
sortia això també
una mica
Matt Damon

i hoste
li sabia fotre més punys
que no pas
a Lo Impossible

no clar
però molt més
i tant
en comparació
el trobo
su sete
i aquí a Jurassic Park
a Jurassic World
el trobo su sete
és que ho és
sempre su sete
inclús l'anterior
que era Jurassic

Jurassic World
no sé què
no sé què
tenia
tenia més mala llet

perquè amb això dels dinosaures
o sigui
has de tenir mala llet

molta mala llet
la van fer el dimecres

perquè al cap de la fi
són depredadors
són depredadors
i el que fan
és menjar
paï
i cagar
no fan res més

i aquests que fan
i llavors
clar
no
tampoc
però és que
aviam
és que aviam
Hollywood
ha entrat
amb un patró
de guions

que fa pena

és veritat
això és cert
que fa pena
sempre en una pel·lícula
hi ha
hi ha
el bueno
el malo
i el dolor final
sí senyor
i d'aquí no els treus
i d'aquí no els treus
i t'ho expliquen 40 vegades
i t'ho repeteixen
perquè no t'ho oblidis
i vinga va
i això és difícil
aquí la pel·lícula hi ha
el bueno
el venerable
però con pasado malo
el malo
i el dolor final
i llavors dius
ostras
aviam
clar
quan hi ha una pel·lícula
veus que ja
és com tot
aviam
perdó
totes les de Marvel
per aquí van
però clar
quan ja són superherois
ja ho predisposa
no?
evidentment
no
ja és la literatura
literatura clàssica grega
que els herois
hi havia enfrontaments
i guanyava aquell
guanyava l'altre
això ja
ja ve donat
però una pel·lícula
de dinosaures
quan realment
podia donar-li
un punt
de més
jo crec que podia ser
més agosarada
dic
coi
solta els animals
per tot el planeta
i analitza
les conseqüències
i m'és igual
ara fer un
un spoiler
però
és que això ho fa al final
tu ho deixa intuir al final
dius
què tio
però si això era el que tu acabes de fer
m'has explicat una història
per mi
vacua
que m'importa on rava
quan realment
la història potent
és la que a mi
si no és el final
clar
i la farà un altre
gacho cabron
gacho cabron
això no es fa
o sigui per exemple
abans ho comentava el Nacho
la saga del planeta
de los simios
les tres últimes que han fet
potser l'última
per mi és la més fluixota
però les dues primeres
eren molt potents
i és que no he vist cap
em sembla
l'última part
de les últimes tres
com a pel·lícula
així d'entreteniment d'acció
la primera sobretot
està molt ben feta
però molt ben feta
seria la setena
no, no
inicia en la saga
és una
una reconstrucció
un altre cop de tot
com es comença a l'inici
és com un
no és l'origen
de Planet of the City
sí, l'origen
és la primera
sí, sí, sí
t'explica com comença
ah, vale, vale
i les tres pel·lícules
formen
seria l'antesala
de quan tu veus
la pel·lícula
de Charlton Heston
sí, i la guerra
i la guerra
tu ves
quan acaba l'última
és quan començaria
la del Charlton Heston
no les hi vis aquestes
bueno, al cap d'un temps
començaria la del Charlton Heston
sí, sí, sí
jo les he vist
començar aquestes
sí, sí
però no les hi vis
no les hi vis
sí, sí, sí
no, val la pena
no són grans pel·lícules
però
la pel·lícula d'entreteniment
si està feta
ja està bé
està ben feta
sí, sí, sí
està ben feta
però és que
home, jo
quan ho van dir
dic, aquest home
una pel·lícula d'entreteniment
dic, bueno
tinc ganes de
per exemple
tinc ganes de veure
El Passajero
del jove Collet Serra
que és la darrera pel·lícula
que ha fet
amb l'Emnison
aquest tio és molt bo
perquè aquest tio
li fot mala llet
a les pel·lícules
ja sé que no fa pel·lícules
de
de
de cineclub
ni molt menys
però
no, però
va fer la Vuelo 51
es diria allò
Vuelo no sé què
allò era boníssim
allò
el de l'avió
ara passava en un tren
passava en un avió
allò era genial
aquella pel·lícula
el tio és boníssim
també fa una casilla
a la Casa de Cera

i algú
el tio és molt bo
és molt d'acció
fa bé
i això m'agafa l'Emnison
una miqueta com de
és un gran artesà
sí, bueno
com a actor fetitxe
la Casa de Cera
és aquella
que és com de
com de terror
sí, és de terror
que és un poble
que és tot de
no sé, sortia la Paris Hilton
una d'aquestes
aquesta no sé l'he vist
i és curiosa
però jo vaig veure
una d'aquestes
d'aquesta de l'avió
hòstia, això era boníssim
la de l'avió
està molt ben fet
vull dir que dius
ostres, és que no
no, no, en un escenari
no respiraves, eh
en un moment
no n'estop
no n'estop, sí
no n'estop es deia
aquesta pel·lícula
et monta un clímax
en quatre minuts
sí, i em va encantar
aquesta pel·lícula
i dius, ostres
doncs aquí el clímax
no apareix per enlloc
vaja
a Jurassic World
però mira que és fàcil
crea un clímax, eh
amb aquestes pel·lícules
ja qui dirà que sí
però és que
aviam, aquestes pel·lícules
si és que no
si és que no
és que
aviam
o és que els personatges
que és el Chris Pratt
dius
este tio
és que
m'hable amb Dengue
no, no, jo no quiero oír
jo no quiero oír
i a l'escena següent
ja està yendo
que va sortir a l'anterior

ja va començar a sortir
aquesta que l'han fet
ara dos dies
sortia a la
Disney's Howard
i aquest altre
no hi ha un motiu
que dius
hòstia
ha sigut una causa
de força major
la que l'ha portat
a embrancar-se
tot aquest citral
no, no, no, no
diu que no
i després l'acte següent
ja està allà
dius
hòstia
que no
que no
que ja
que no
bueno
doncs mira
pel·lícula fallida
ja està
és el que diem
sempre pot ser
aprendre
no, aprendre pel sac
tampoc
el orfanato
pel·lícula fallida
lo imposible
aquesta pel·lícula fallida
el monstre
viene a verme
és una xorradeta
al final
és un tio
que té
jo no sé
per què
un màrqueting brutal
i s'inventen coses
que la gent es desmalla
del cinema
passa perquè
la menàvar
fa pel·lícules
de 3 al 4
o sigui
fa pel·lícules
de 10 a peres
però també la menàvar
tio
a part del primer
que va fer
que més o menys
elles
hòstia
però l'última
fa que és com es deia
redenció
no sé què
ja no l'hi he vist
com es deia
l'última era la clàssica
quina clàssica
la de la
Marrobone
no
qui és el de Marrobone
no
això no
és de
la que va fer
sortir la Raquel Weiss
que feia de
filòsofa
va fer una altra
després
amb el
Ewan McCre
ostres
com es diu aquest
l'Esan Hopki
i aquella que feia
d'Hermione
no sé com és d'ella
redenció
o reflexió
o no sé què

és veritat

que era una cosa també
que s'aguantava
però
claro
i s'acabó


abre los ojos
i tal
que estava bé
bueno
a mi em va agradar
abre los ojos
però em tira un punt surrealista
molt noventera
però bueno
però aquest ha fet coses bones
i de cop i volta
ha tingut una baixada
però és que l'altre
agora estava bé
agora estava acceptable
és que l'altre
no troba acceptable
no trobes cap
que estigui a l'alçada
ni de la meitat
que han dit
i encara que passis
del màrqueting
ho veus
jo imagino
que té una percepció
és una idea
com molt americana
és el fet
d'un director espanyol
que tingui una percepció
americanuza
l'estil Spielberg
però descafeinat
jo crec que és aquesta la idea
bàsica
perquè és el que veig
jo veig un Spielberg
però descafeinat al 100%
perquè l'estil Spielberg
encara tenia un punt espectacular
parlo de les pel·lícules
i és un gran director
de Spielberg
exacte
exacte
però jo crec que és aquesta idea
perquè sembla volant associar-lo
amb un Spielberg espanyol
no sé per què
i per acabar
que es queden 5 minutets
em carrego una pel·lícula
no me la carrego
no sé
no sé què dir
aquesta pel·lícula
bueno
és una que es diu
Goat
que hem parlat
Cabra
com deia el David
que està vinculada
amb pel·lícula
és a dir
pel·lícula amb germandat americana
d'universitats
aquesta cosa que dius
bueno
ja la cosa
això ho hem vist moltes vegades
hem pogut veure versions
absolutament embugides
de la salbóndiga
sense remojo
i aquestes coses
vull dir aquestes coses
molt americanes
vaig veure porquis
l'altre dia
exacte
coses d'aquest tipus
que dius
això l'avançant
s'aguanta
i en refereixo
que això és la línia
més allò xosquera
més divertida
i llavors
s'han vist altres
una mica així
com allò
telefilme
domingo tarde
en tenen tres coses d'aquestes
i això
pretén ser una pel·lícula
que la vaig veure
perquè
va guanyar no sé què
algo de los andens
o de los espíritas
no sé quina conya era jo
parlant clar
i vaig dir
vaig a veure què és això
perquè mira
em va sobtar
va xocar una mica
la portada
diguem
el que seria
el cartell
que es veia
com si una
com una cosa
bastant
agressiva
sembla com si
estiguessin
matxacant una persona
estiguessin
fent una mica
com de bullying
i tal
vaig a veure-la

amb una pàtina
pretesament independent
que és aquestes coses
que fan aquest cinema
que dius
bueno
cinema americà
que vull ser independent
però no aconsegueixo
doncs és aquestes relacions
no
amb una
amb una germandat
la germandat
no me'n recordo
i no sé què
i tal
bueno
en un principi
és un noi
que no
no té ni les faccions
ni el cos
ni l'ànima
de ser
un dels
d'aquests
d'aquests
triats
de les universitats
però en canvi
el seu germà sí
que és un dels germans
jones
del grup aquest
un grup musical
molt famós
americà
els
els
els
jones brothers
ell és el
zack jones
o sigui
que és
el guapito
i tal
exacte
que és un d'aquests així
i tal
i llavors el germà és tot el contrari
llavors arriben allà a la universitat
el color que hi ha dins
i resulta que
el que en teoria
és el germà tonto
doncs no és tan tonto
com sembla
però ha de passar
per tota una sèrie de
novetades
que són les famoses
però novetades
passades de volta
per això
el tema això de la cabra
és perquè per exemple
doncs han de cuidar una cabra
i les amenacen
que si no la cuiden bé
o no sé què
no se l'han de trincar
parlant clar
pobre cabra
i bueno
i els hi fan de tot
però clar
jo no li vaig veure
ni el què
de modernitat
ni el què
de l'esperit independent
de la pel·lícula
ni el què
d'una pel·lícula comercial
llavors
bueno
una pel·lícula nudina
que va tirant
va tirant
va tirant
que no té cap missatge
sí el missatge és
com te passes quatre pueblos
com les novetades
que se muere alguien
dicho y hecho
clar
és aquesta la història
però
no sé
no acabo de veure-li
el què
i per què li dona
és que hi ha vegades
no entenc
per què hi ha pel·lícules
que li donen aquests premis
no sé
jo no entenc
per què
d'Esquerre
que hi ha pel·lícules
sueca
li han donat
tot el que li han donat
que es ve un tio
pujat sobre una taula
vegeu aquesta pel·lícula
sisplau
és que direu
però vull dir
jo encara que sigui
mira
jo no soc com tu
tio
no però
allò sí que és
masoca
masoca total
era la mitja hora
per dir
ala
uf
exacte
quan aguanto
i digues
escolta'm
el món de l'art
m'agrada
i el món del museu
m'agrada
doncs vaig a veure
una pel·lícula
amb un tio
que porta un museu
tipus Magba
a Suècia
a veure què
m'explica
no
altra cosa
també terrible
que potser jo m'he perdut
alguna cosa
aquell dia estava jo
en els mundos de llupi
però
aquestes pel·lis
que no acaben de
per què
sí sí
fa un minut
per què
no hi ha això
per tant
Goat
doncs deixem-ho així
vull dir una pel·lícula
castellà
que va triomfar
i d'aquesta
les novetades
crudo
que hem parlat aquí
per exemple
està ella
que no és el tema central
de la pel·lícula
el tema central
és un altre
però ho vehicula bé
i arribes
i tal
i les presenta
d'una manera
que dius
és més interessant
sí senyor
crudo
és més interessant
molt més interessant
que Goat
és molt més independent
ara que ho dius
l'estètica
és a dir
una mica la percepció
és aquesta la línia
però crec que
no és més acertada
una mica extrema
i una mica
amb vísceras
però
jo com era secundari
no me'n recordava
tens raó
crudo està bé
crudo està bé
s'aguanta
val la pena
jo m'ho vaig passar bé
vull dir que no
que és això
però bé
no és res
ens queden res
45 segons
per acomiadar-nos
i la setmana que ve
ens tornem
esperem estar
és l'últim dia
estarem tots
portarem la gent
a les orelles
ens volíem nuar
però com no tenim càmera
no ens nuarem
ja està
directament
directament

entrem així a l'estudi
i puta inquireixa ja
vinga no
molt bé
fiesta vegana
fiesta vegana
ens veiem
fins la setmana que ve
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau