Les últimes enquestes de mitjans de comunicació
certifiquen que el 0,1% de la població de Sant Just
escolta la desbernada.
I tu, t'apuntes?
No et quedis fora de joc.
Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia.
Aquí, a Ràdio Desbern.
Ara escoltes Ràdio Desbern
Sintonitzes Ràdio Desbern
La Ràdio de Sant Just
98.1
Comencem el segon programa del Babilònia.
Estic mirant a la Rosa.
A vindreta biològicament, com sempre,
amb el seu anu.
Perquè estem passant aquest meravellos,
des de Miquel, amb una mica de retard.
Ahir deia el temps...
Ah, hi ha el temps de Gardí.
I ho he de Sant Martí.
De Sant Martí?
Sant Miquel.
Sant Miquel.
A la setmana també el cap
ha perdut el cap.
Sí, sí, sí.
Jo havia parlat a molts anys en un altre lloc
i ja ho faré aquí en Sant Pati.
Molt bé.
Doncs Jaume, què tal, bé?
Bé.
Sí, fantàstic, com sempre.
David?
Bé.
Aquí estem als quatre de Castilla.
És un grup que fa molt de temps
que hi ha als quatre de Castilla.
a la mesa.
Bé.
Aquest és la que té a laочка,
d'acord.
Isabel Artista.
Cogí plàtic i com he quedat.
Amb la cara del David era un problema.
David, la setmana que ve et porto dos 4 de castellà.
I fliparàs, fliparàs.
A mi queda divertit i tot, eh?
El David era molt jo, però el David no ho fa així.
Doncs m'he granqué.
Això m'ha de fer més el patit.
Bé, doncs parlem avui com sempre.
Doncs parlem avui de llibres, d'obres de teatre i de cinema.
Llibres parlem de dos obres,
que ens agraden, que és Lobos i la hipòtesi germà,
de Donato Carlici.
I el David ens parlarà de l'últim llibre,
de l'últim llibre de la Gerena,
de l'últim llibre de la quarta part de la senyora Miguel.
La Rosa farà doble amb el tema del teatre.
Parlarà de més de teatre, no per un llibre.
Aquí tenim la teatrera, que és la més teatrera de totes, eh?
Guacaport, bien chodi, guacaport.
La que tenim és la teatre.
La teatre, per favor, de la teatre.
A veure, jo s'ha ficat.
Molt bé, molt bé.
Jo vull ser aquí a ficar.
Però no creguis, eh?
Aquí també faltant pocs d'anyets, eh?
Exacte, vull dir que tampoc.
I escoltarem de fons allò, quan tinguem un momentet,
són un disc que és un llibre,
que és el llibre més amic de la victòria.
Els fríos, que és el llibre de la victòria.
Oh, sí, sí.
Però amb la seva llibre, la llibre,
és una llibre que va treure quan es va complir un 15 anys.
És un llibre que va treure quan es va complir un 15 anys.
És un llibre que va treure en l'ambient.
El grup que el va desbancar del llibre de la victòria.
El llibre de la victòria.
El llibre de la victòria.
El que no importa tant,
que és perfectament tant que la seva feina,
que se'n va a una cosa que es diu el llibre de la victòria.
Se'n va a estar dit i a ser paradis.
A marx.
I llavors, a marx.
Sí, llavors, ella diu que cada dia passa paradis a ser dit
i veig que és que ella sent a cara,
també a ser paradis, no?
Com ella diu que era paradis, no?
Tant personal, problemàtica, psicològica,
que ja ha passat per una joveneta, no?
tot està patint davant d'aquesta situació.
Aquesta situació és tremendament intel·ligent.
És gairebé la perfecció, és a nivell d'elèctrica.
Però implica la perfecció.
Perquè no hi ha cap...
Res, cap...
No, no, a veure...
No, no, no, parlo.
És a plantejament.
Meticuloses.
Meticuloses.
No, no, però...
Clar.
No, però Jaume, jo no tinc de fer-me.
És a plantejament que es fa a l'esport.
El problema és que t'ha de fer un perfecció.
Perquè la sòlga.
Llavors aquí veurem.
I bé, i l'esport és que no és un home.
És una tributia.
Sí, tributia.
No és que no és un home,
no és un exercici.
És un exercici que crea per ell.
Crea la vida.
I que és un...
La mare,
la mare avui al centre,
està en sinistre
a altres
i tot
es fa a l'esport.
És un altre.
Hi ha la cosa
que està emplèix.
I és un llibre
en dos llibres que tant.
Però bé,
és el que fa.
Hi ha una altra cosa
que a ells
sí que m'agradaria comentar-li
personalment.
Però encara no.
És un llibre
personalment.
No, no, no, no.
No, no, no, sí,
ho parlarem aquí.
Clar que sí,
clar que sí.
Però és un llibre
que m'està donant
un mal de cap.
Perquè la televisió
també és una altra cosa.
Comencem en el rostre
i la història de l'esport.
I aquí hi ha un altre part
que també hi ha un llibre
també.
Allò és així,
però no de regalora
amb el meu llibre.
No ho toma aquí.
Dona tota risc.
Però és molt així
el llibre.
És tant.
Comencem-ho,
a veure.
I a vegades ha passat
molt a fer
un llibre.
És el quezerra
dels filers
a vegades
es passa XL.
Estem en un món
que sent massa
tritulent,
però clar,
directeixo,
Hundreds,
on arribaràs.
Aquí s'encioix.
True.
Entres i ja escuta el vídeo, que fa aquí.
Surto, jo surto, clar.
T'he dit, parlant de tu,
un altre, no? Lo que no
te mata, te...
Corda, no?
Ja te mato fuerte.
Sí, sí, sí, també.
Ser robust.
Bé,
ara que ja tens una billetera.
No, no, no.
I,
el que es veu, no sé...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...



...
...
...
...
...

...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
La pel·lícula és molt forta.
Era durota, era durota perquè era passada per totes les fases
i que s'estimen molt molt i tenen maravillosos fosons i arribes a passar a ell.
Era ell que li era amb ella.
Jo pensava que aquesta persona no creix en el teatre i no fa temps.
No, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
La l'editia és l'aïda que es comunica.
A veure, la l'editia és una femenia.
Almenys de les fases que s'ha fet i les fases que s'ha fet en el teatre d'Ivole,
que és el que s'ha fet en el teatre d'Ivole, que és el que s'ha fet en el teatre d'Ivole,
que és el que s'ha fet en el teatre d'Ivole, que és el que s'ha fet en el teatre d'Ivole,
és una... a veure, és una comoditat.
Al que té de de Ganchu, sobretot, que estava a tope de Roma Home,
és perquè la protagonista n'a d'Albert Albarri i d'Erika.
És una pel·lícula de tres històries, que són relatos de salvajes.
No, no, no, no, ara ho busquem.
Llavors, Ganchu Adarín protagonitza un d'aquests ratos salvajes,
i ella protagonitza un altre.
Doncs aquí s'ha fet un santos d'or.
Claro, Ganchu Adarín concentra el suport.
És que Ganchu Adarín ha dedicat a actuar,
és que ell és tal com és, amb la seva posa, amb la seu insu.
És un riure, ja.
És molt natural.
És molt natural.
És un riure.
És un riure.
És un riure.
És un riure.
Un riure.
És un riure.
Un riure.
És un riure.
Un riure.
És un riure.
És un riure.
És un riure.
És un riure.
i és molt acompodatiu, no?
És un riure.
Se li planteja la situació de trobar amb una seva parella.
Claro.
i de la tracea
però és unaolfesa
i el programa per exemple
és molt important
la primera夏ta
la descendants
de la carreta
es metxile
es metxile
i també ha fet un drama
i també no
ha fet tot
hailli
hesitate
La situació sí que són les mateixes, però clar, la sentència entre ells, el gest, la forma de virus,
i ella trobo que té una necessitat de fer-ho.
Si fa una mica el paper que ella feia a la pal·lícula, a la pal·lícula de la...
A la pal·lícula de la...
A la pal·lícula de la...
A la pal·lícula de la...
A la pal·lícula de la distarina...
Ara és no una cosa de...
És un pavo que té una capacitat.
Jo comparo amb el Sergi Dópez.
Aquesta tranquil·litat, quan estàs el que tu creus és el que fas,
és una normalitat, és molt difícil.
Exacte.
I sobretot això, no?
La gent és igual de vosaltres.
Jo no tinc l'esperienza de venir a l'obra teatre sense saber de què anava.
I això les coses que les diuen en l'obra teatre.
Però no sé, i ella, i això, per a peu,
hi ha hagut cultus molt...
I això, la trobaria tot molt difícil, molt encensat allà...
La pel·lícula, jo els veig molt tranquils.
La pel·lícula, sí.
Perquè estàs a base, com molt relaxat,
i això es veu les cartimes a faltar, però...
que es practicable...
I quan ell li diu amb ell, ja...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
Do you have to get to be Florida?
Bé, això ja és una etiqueta de l'anèptica, de la reaccionació d'aquest personatge.
Ara, per exemple, la serografia,
la serografia és molt liberalista,
i res, el llit,
per tant, la serografia és molt liberalista.
I poc més, hi ha alguna serà físicat que es troba en un espai.
Hi ha alguna serografia,
hi ha alguna cosa que es más alcena,
hi ha militant la secció.
members.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
darrere dos minutets per passar a la secció de cinema
que ens agafava el temps d'aquest senyor,
d'aquest senyor de Carlos Gónyi,
que va muntar un bus que es diu Revolver,
i va tenir una cançó que va ser molt famosa
en un disc que es veia bàsic
i que essencialment era
un musicador tocada a la guitarra i tal bateria
i no hi ha hagut un instrument de l'actuació.
Per tant, escutem aquest disc,
que me'n recordo el nom, si és tan solo.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No, però no, no, però ell diria que era funció, que era fulista de clar, perquè resulta que, clar, va ser que va ser de la pel·lícula, va ser de la por, que va ser de vosaltres, no?
No sé si va ser de les dèciles, clar, hay dèciles, perdó, i tal, i vas a guiar una altra línia, no sé què, i a la persona de la por, jo estic en aquesta línia, a la pel·lícula de la por, no, clar, quan jo estic en aquesta línia, no, clar, quan jo estic en una espantada de la vida, no?
Però bueno, li agrada, en el fons, jo crec que era com una teràpia, no? Per separar aquestes coses, no?
No, no, no, però dius, no, no, ja, ja, però dius, si sigues sis anys, per carregar-ho de la por...
Val a dir, en aquest sentit, s'ha escoltat molt, eh, aquesta pel·lícula, doncs arranca prou ful, ja, no, arrenca bé ful, ja, és quan ja agafa una mica de...
A veure, a veure on em porten, no? I a veure, on em porten, no? I ara ja on em porten, perquè el fons jo, no, és un trener, però ja dius, no,
clar, bueno, el fons jo, hi torn de cosmic, ja, f northwest, no? I ara, a casa, a la pel·lícula, i tal, i guap.
Les cartingeries, no? Endesa, no?
El fons jo, ja.
Va, ja, ja, com a dir, tenen a veure si al trigger demà...
Jo veus que no és una pel·lícula molt której, a ser un tren...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.