Benvinguts un dia més a la Babilònia
i avui comencem, com sempre,
el programa d'homes, perquè això al final
serà territori masculí, no?
Sí, ja ho he dit.
Estic pensant en una persona
que conec molt bé i que seria
molt interessant que s'hi apuntés.
Ja us ho començaré.
Tant de bo que ho escolti, perquè
sé que segueix amb molta
atenció a aquest programa.
O sigui que fem-ho bé.
Hem de fer-ho a consciència.
Això mateix.
Hem de fer-ho com cal.
Avui parlarem bàsicament de cinema.
Perquè, bé, mira, ens ha tocat.
Vull dir, hi ha vegades que parlem més, que parlem menys, no?
I parlarem d'Espectre,
de l'última pel·lícula del James Bond.
Parlarem amb el David d'aquest tema.
Parlarem també d'Edit Pool,
d'aquesta pel·lícula curiosa,
si més no, el Jamal ja riu.
Vull dir, s'ho ha passat bé, sense cap mena de dubte.
Gamberrota.
Va ser més interessant el que m'envoltava que la pel·lícula,
però vaja, m'ho explicaré, no?
Vull dir, molt bé, molt bé.
Perfecte, perfecte.
Parlarem també d'Spotlight,
parlarem d'Ave César,
i parlarem també de Los odiosos ocho,
del Quentin Tarantino,
que també deixa l'anar.
Aquest gran realitzador de cinema.
Bueno, sí, però també ja al final
els cliixés es repeteixen una miqueta.
I també farem un...
Bueno, parlarem una miqueta de la Harper Lee,
el Jaume ens farà un bon recordatori,
que tenim aquí un retall del diari,
que una mica ens farà cinc cèntims
d'aquesta actriu tan famosa
del cinema clàssic americà.
I també parlarem d'Homberto Eco,
una miqueta, tindrem una mica de referència
d'aquest història de l'art,
escriptor, personatge, bueno,
dels curiós, necessari,
per entendre la filosofia
de final del segle XX.
Bueno, doncs, David,
parla'ns del James Bond,
de l'espectre,
del Daniel Craig, no?
Sí.
David Craig, no?
David o Daniel?
Daniel.
Daniel, Daniel, Daniel.
Sí, sí, sí.
Bé, és un...
Em crec que aquesta saga,
aquesta darrera fase de la saga,
està arribant a la seva fi.
Ah.
Em dóna sensació.
És crepuscular, oi?
Què diuen?
Sí, a més, jo crec que la pel·lícula,
al final del film,
ja t'ho deixa d'entreveure.
Que no...
No, no, que...
Com si el James Bond
es volgués retirar d'alguna forma,
no?
Perquè...
Ah, no ho sabies, això, tu?
Ei.
No, no ho sabia, no ho sabia.
No, no, no, no dic que sigui així, eh,
però és la sensació que m'ha donat a mi, eh.
Però què?
És l'última, en teoria?
No, no, no ho sé, no ho sé.
Ah, per aquí, no.
Segons la trama,
igual que l'anterior,
que era Skyfall,
que sortia del Verder,
ja es veia que allò continuava, no?
Perquè moria la M
i la cosa semblava una mica,
quedava tot una mica obert, no?
Tot i que moria el Dolen i tal,
tot semblava una mica obert.
I aquesta sembla una mica
un compendi de les anteriors.
Aquí, diguem-ho així,
es tanca una mica el cercle.
i per mi s'ho han fet venir una mica així bé,
però amb pèl forçat, tot plegat, no?
Perquè en cap moment,
en les anteriors pel·lícules que jo recordi,
tots els brillants, diguem-ho així,
no semblava pas que tinguessin un cap superior, no?
I aquí, t'ho diu clarament,
no, no, sí, que ells eren subordinats meus.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
I dius, què passa aquí, no?
Sí, però sí, no m'ho havia adonat, no?
O potser sí,
o potser no l'espesco, no, en aquest sentit.
Bé, el film, en definitiva,
està en la tònica de tots els gens bons.
Potser he rememorat més
la part més del primer,
que era el Sean Connery,
un paio així masclot,
i que, bé, sense cap...
Atractiu per les dones i punts, no?
Sí, sí, perquè
tampoc era un tio guapot, guapot,
com pogués ser més endavant
el, jo què sé,
el Pierce Brosnan,
o algun altre, no?
Ara no recordo algun altre més.
El Roger Moore.
El Roger...
Però és que a mi...
A mi m'agradava el Roger Moore.
Sí, a mi també.
Però era una època del gens bon de conya.
Tot el que sortia,
em feia en plan conya.
Sí, sí, sí,
era un tio seductor, sí,
però...
I ficava molt d'humor anglès.
El Pierce Brosnan em semblava tou,
no?
Sí, era foferes.
Era com, no ho sé,
no li veia...
Igual que el Sean Connery,
és un masclot.
Sí.
El Daniel Craig,
cony també.
I un macho, sí.
Exacte.
Però el Roger Moore ja li veies,
perquè era canalla,
i us feia gràcia, no?
Sí.
Però, en canvi,
el Pierce Brosnan,
que dothom deia que també,
també, ni com a actor,
ni com a referent,
ni...
No, va quedar molt...
Sí, va quedar com una miqueta fluixet.
Era com, no ho sé,
una cosa molt tonta, no?
I amb aquest actor
van potenciar la saga
en la magnífica Casino Royale.
Exacte.
Que ja se'ls hi van anar
ja totes les idees.
Sí, sí, sí.
Se'ls hi van acabar allà.
Molt bé Casino Royale,
eh?
És magnífica, aquesta part.
Per mi és la millor
que he vist jo de sempre.
Sí, per mi també.
De sempre.
Quina, la segona?
No, la primera de la nova saga.
La primera de l'Anil Craig, sí.
Sí, sí, per mi és la millor de sempre.
Sí, sí, senyor,
això tens raó.
I després ja la cosa
ja va anar fluixant.
I aquí, bé,
és que és una mica,
és un copiar i pegar,
que es diu,
d'escenes.
I doncs,
el que et podria donar a semblar
que a mi la sensació,
aviam,
l'aparença,
quan jo vaig veure el tràiler,
abans de veure el film,
era que, ostres,
això pinta com,
com per exemple,
tota la trama fosca
d'Aix Guaixat, no?
És el que dius,
sí, sí, sí, sí.
És quan ell se'n va
a la casa aquella,
en què hi ha aquella orgia bestial
i que no saps realment
per darrere
qui merega els fils, no?
I només,
dona més...
O sigui,
ell rep uns tocs,
uns avisos, no?
És que el curi,
que el que ens explica
és que al darrere
no hi ha ningú,
és part d'una normalitat total.
Ja,
però hi ha algú.
Què em vaig avorrir
amb aquesta pel·lícula?
No, no, jo no.
Oh,
em vaig avorrir tant.
Però aquí,
la sensació de James Bond,
d'alguna manera,
tot va semblant, no?
Sembla que la trama,
aquesta espectra,
que sembla que te la venguin
com si fos allò...
Sí, sí.
Bueno,
el acabó ser...
El acabó ser de les intrigues,
sí, potser en un principi sí,
però després es desfà
com un sucret al cafè.
Vale.
I dius...
I per tant, no?
Què ha passat?
On te vas, no?
I acaba com qualsevol dels villanos
que ell comandava, no?
I doncs...
Encara potser pitjor,
que el que li va anar
de més guerra
potser va ser el...
Sortirà el nom,
l'actor espanyol...
Al Bardem.
Al Bardem,
a Javier Bardem.
Va saber molt a poc,
però molt a poc.
I totes les escenes,
potser així,
que és el que es valora més
avui dia del senyor Bond,
d'acció i tal,
estan molt per sota
del que jo anteriorment he vist.
No, no...
I no diguem,
diguem així,
la saga Born,
que ara em sembla
que la volen tornar a revisar
amb el Matt Damon,
dius...
Ostres,
si això és el que ve,
doncs...
No anem bé,
ni el Born,
vols dir que ja...
No sé si...
Potser ja s'acaba
amb aquest actor
i en buscaran un altre,
no ho sé.
El que sí és cert,
eh, vull dir...
Home, espera,
perdó,
el Roger Moore,
per exemple,
va fer de James Bond
bastant més gran
que no pas el...
Sí.
El Callar,
el Daniel Craig.
El Daniel Craig, sí.
Perquè tenia 50 ben llargs.
Clar,
però és que el Daniel Craig
és un tio que,
bueno,
home,
està cuidat físicament.
Em refereixo
que no és una persona
que diguis,
és que clar,
ja té 50 i pico,
60 i que diguis...
Sejador Bastial.
Clar,
per això,
vull dir que allò
que físicament i de cara
no sentiu que hagi envellit malament,
vull dir,
podia seguir dos i tres James Bond més,
no?
No ho sé,
potser segueix, però no ho sé.
Tampoc queda clar.
La pinta,
tal com es desenvolupa la trama,
és que dius,
bueno,
allò,
cinta la cadena,
no?,
d'alguna manera.
Clar,
és que ara posar-se a pensar
qui podia fer
o seguir la,
diguem,
una altra James Bond,
havent tota la gent que puja ara,
que hi ha molta gent jove,
sí,
hi ha algú trobaria,
i hi ha tios gansos
i gent que dius,
bueno,
a lo millor si vols que volen buscar
un tio que sigui atractiu,
que sigui fort,
que sigui que tingui,
que sigui canall,
no ho sé,
és que això dependrà moltíssim
del que volguim fer,
però jo crec que són en cert,
Daniel Craig,
per mi són en cert.
Sí, per mi sí,
quan el vaig veure dic,
ostres,
si no és la cosa.
Sí, sí, sí,
per mi sí,
bueno,
perfecte.
Ja es veurà.
Bueno,
què passa?
Passa alguna cosa?
No, no.
Ah, vale, vale, vale.
Estava pensant que precisament tu i jo
hi ha dues pel·lícules
que topem d'una manera
gairebé, diríem,
violenta, no?
Sí, sí, sí.
Aix WhatsApp i el Puro Vicio,
no?
Ai, sí.
I dues pel·lícules
que tu sempre marques
com una fita impossible
de paï, no?
Com, vaja, vull dir que no.
A veure,
jo he de dir una cosa,
a l'Aix WhatsApp
he de tornar a veure-la.
Faré l'esforç
i ho veuré una altra vegada.
Fes-ho, fes-ho.
Ho faré.
L'he vist una vegada
amb el seu moment.
A Puro Vicio no cal,
de moment.
A Puro Vicio no la veurem.
No, perquè és que jo...
Però, Jaume,
tu aquesta pel·lícula,
tu què vas sentir
en Puro Vicio?
Qui és Puro Vicio?
Es que...
El Thomas Anderson,
el de Magnolia,
que ha fet
aquesta última pel·lícula,
que és una cosa
psicotròpica
i psicodèlica.
Sí, sí, sí,
ja sé quina és,
però no l'he vista, no?
Jo no vaig
entrar en cap moment.
És que em va semblar
un despropòsit
fora de lloc
i fora de línia,
de ritme.
L'únic que em va agradar,
t'ho dic en sèrio,
és la posada en escena.
Mira,
quina tonteria.
El que s'hi llama
la decoració.
Vas dir,
això mola un pebrot
i la música mola un pebrot,
però el que és el concepte,
vull dir,
el que és...
l'embolicat
és magnífic.
Ara,
la història,
dius,
perquè tinc 22 hores i mitja
d'aquesta paranoia.
Que bé, que bé.
Que bé que ho dius.
Sí, senyor.
És que és això.
Jo penso que
ells quan saps
aquest avançar
és aquest...
Sí, ells quan saps
és una altra cosa,
això és una percepció.
Sí, és un embolcall
realment genial,
no?
Sobre una manera
de contemplar
o de mirar
les persones
amb aspectes
tan naturals
com pot ser
la seva relació
i la seva dificultat,
evidentment.
Que no vull dir
que sigui dolenta,
que no ho és.
És una pel·lícula
important.
Però que ho hauria
que és impossible, no?
No hi ha res
que sigui dolent,
entre cometes.
Però no vaig entrar.
No m'ha transmetre.
Llavors són pel·lícules
que no...
I amb el pur vicio
tira que munta.
Tira que munta.
És una cosa
com semblant.
Vull dir,
un embolcall
més lletxot
però molt ben ambientada.
És una pel·lícula
amb una ambientació
perfecta.
És a dir,
com hacer la Florida
de los años 70
amb una capacitat
però increïble,
d'una imaginació bestial,
però en canvi,
el tema,
en aquest cas el tema
i el com es desenvolupa,
em sembla totalment
fora de lloc.
És que el tema
ja l'havia representat
massa bé
el Henry Bogart,
clar.
I llavors és que
és com difícil
de superar
aquell llistó tan alt
que va deixar
aquell senyor
en aquell moment.
Jo crec que aquesta
és la realitat.
però bé,
ja m'ha agradat
ressaltar-ho
perquè...
No,
perquè són pel·lícules
que dius
que fa ràbia
que no puguis entrar
quan haguessis pogut entrar
directament.
Ja amb el Thomas Anderson
aquest,
mira que ha fet
pel·lícules rares
de pebrots,
parlant clar.
Sí.
I has entrat.
I has entrat bé.
I encantat de la vida.
La penúltima,
aquella dels patroliers,
del petroli.
Oh, calla,
aquesta no l'he vist,
calla,
molt ràpid.
Jo parlo del Buggy Nights,
del Magnolia...
Si ara no me'n recordo
com es diu.
La que surt,
la que fa també
el Daniel Day-Lluís.
Submarino no.
No, home, no,
aquella no és ell.
Això no,
és del Vintenver.
Sí.
No, no, no.
Vintenver no.
No?
Submarino no és...
No, submarino sí.
Ah, vale, vale.
No, jo no refeixo aquesta.
Ah, vale, vale.
Jo refeixo
la que...
Ara no em sortirà.
Va, ja la trobaràs.
Però aquesta,
aquesta patroler
no és la de Lars von Trier?
No, no, patroler...
No, ara t'explico.
Patroler, no.
Com es deia, aquesta?
És una plataforma petrolífera, no?
No.
Ah, vale.
La dels...
Els que van començar
a explotar el petroli
als Estats Units.
Sí, perquè no és pas...
No, això era...
Oh, i tant que sí.
Mira...
Gangs of New York.
There will be blood.
I aquí es va traduir...
Ostres, és que no em sona
aquesta pel·lícula de res.
A veure, hi ha...
És el 2007.
Pous d'ambició.
Sí.
Ah!
Pous d'ambició.
És l'Anderson?
I tant.
Ho diu aquí, també?
Sí, sí, sí.
A Daniel Day-Lewis?
Si ho diu aquí...
Ostres, vale, vale, vale.
Doncs, no, aquesta pel·lícula...
Aquesta pel·lícula
és una pel·lícula normal.
És a dir,
que no entren en els mons
del Thunderson que se li envolten.
No, no, no, està clar, està clar.
Si no és...
La pel·lícula històrica segueix una química.
No és...
Fonj Drangló, per exemple.
Ah, exacte, exacte.
Genial per mi.
Genial, per l'altra banda.
Clar, clar.
Però és que és genial, més això.
Val.
Vale, ja està.
Ha quedat, jo penso,
que has posat aquí un senyor
que el podem utilitzar com a referència.
Ah, és que ho ho és.
que, evidentment, ens posa al límit
de les nostres possibilitats.
O sigui, el que tu dius,
dolenta no, però no hi entro.
I llavors, això vol dir
que hi ha alguna cosa que falla, no?
Si més no, per tu, és clar.
Sí, és el missatge.
És el llenguatge, crec jo,
en aquest cas cinematogràfic,
que no ha sabut transmetre,
o per mi no ha sabut transmetre,
perquè crec que és una pel·lícula
que va passar així, bum.
Tot i la magnífica ambientació.
Totalment.
i tot el que...
I el bon, i l'actor,
que és, no me'n recordo ara,
que és aquell dalt,
ja he dit, trencat,
le porino,
que no sé com es diu ara,
però, bueno, que és genial.
A canvi, permeteu-me encara
una llicència més,
que és la que jo...
Joaquim Fènix.
Ah, Joaquim Fènix, això.
Sí, estipularia el d'això,
o sigui, el senyor...
el que parlàvem,
el que parlàvem,
el que parlàvem amb el Telencúbric.
Ah, Telencúbric, sí.
La diferència, per exemple,
que jo veig amb la pel·lícula aquesta
i aquella altra de la taronja mecànica,
és que, per mi,
la taronja mecànica
és una cosa que no anava massa enllà,
sí que avui hi anava,
però no hi anava,
i, en canvi,
l'Etsbatsat jo la trobo,
doncs, bueno,
superrelativa, no?
Perquè penso que fa una evolució molt gran
dins el món del cinema.
Jo crec que la taronja mecànica
era provocativa,
a l'època buscava provocació,
ja és guai xut,
és una provocació però elegant.
No em diguis el per què.
Hi ha una percepció d'haver una cosa
que dius,
mira que bé m'ho lacà,
Allò és físic,
perdona,
i això és...
Exacte,
i mira que és canyera,
que diu el que diu,
és guai xut,
però dius,
bueno,
però és una cosa,
és com la maduració,
allò era una bogeria de joventut,
que és magnífica,
que té una estètica irrepetible,
que la veus ara i dius,
ostres,
mare de Déu,
senyor,
com es podia fer,
era políticament incorrecta
fins a morir-te,
i, en canvi,
això és una cosa
que t'ho deixa anar
però és molt correcta.
Per mi és correcte,
vull dir,
no?
dins del que seria el discurs.
no hi ha estudiències.
Exacte,
i això és el que dius,
bueno,
està bé això.
Però mola,
mola,
per tant ha quedat una miqueta...
No hi entra,
però veig que està ben entrat.
Sí,
vull dir,
sí,
ja la veurem,
a veure si tinc temps
i farem un estudi més
amb profunditat.
I tant.
Perfecte,
doncs escolta,
anem per les pel·lícules actuals,
després ja parlarem
de les persones
que ens han deixat.
Exacte.
Jo heu dit una cosa
que fa una estoneta
de la mort de Harper Lee,
eh?
Però jo el que llegeixo aquí
és que és l'autora
de la novel·la
Matar un rossinyol.
És l'autora.
Ah,
vale,
vale,
vale,
vale.
No la trio.
Calla,
calla.
L'autora.
Vale,
vale,
doncs aquí ens hem creuat.
Per això és que a mi m'ha semblat
escolar.
Sí,
sí,
sí.
Bé,
en tot cas,
ho fem quan toqui.
Ara anem a...
De què parlem primer?
dels Germans Coen o de...
Com vulguis.
D'allò.
Si de cas comença
pels Germans Coen,
sí,
i després jo parlaré
de l'Spotlight
i farem una miqueta així
de pel·lícules
que són així més...
Probables.
Probables guanyadores d'algú.
Sí?
Però bueno,
no ho sé,
no ho sé.
Jo crec que no,
eh?
Aquesta d'allò,
no.
De l'Ave César?
Ah,
no,
aquesta no està nominada,
no,
perdona.
No,
que va,
això no ho poden nominar,
això.
Per què no?
No,
perquè és que va,
entre ells,
o va,
va,
és una manera...
Entre Hollywood,
va.
Ui,
ui,
però una cosa...
Ah,
explica,
explica.
Sí.
Això del A.V. César,
no?
Sí.
D'Ave César,
de Germans Coen.
Bueno,
estem també situats
en els anys,
no ho sabria dir,
però els anys 70 o...
50.
50 fins i tot,
oi?
M'en feien els peplums
i tot allò.
Ah,
això mateix,
i bueno,
els peplums,
no,
ara no.
Gladiator,
m'hem quedat amb Gladiator
i ja està.
Gladiator,
no,
però això sí que es copsa,
que ho fa anterior.
Escolta,
el que vaig trobar molt interessant
va ser l'actor aquest,
el Joss Brolin.
Ah,
sí.
És molt competent aquest paio,
no?
Dona una textura...
Aquest sudà.
Aquest sortia Sicario,
per exemple.
Sí.
I bordava.
Ho he vist,
ho he vist,
eh?
Sí,
sí,
sí,
ho he vist avui també.
Turrota aquesta.
Bé,
doncs,
sí,
aquesta ja en vas parlar
l'altre dia,
molt bé,
no?
Val,
doncs,
llavors els germans Coen,
doncs,
jo penso que fan el mateix
de sempre.
Jo crec que s'assembla
i força amb el mort
entre les flors.
Per què?
Perquè hi ha un senyor
que és el mediador,
que probablement a vegades
els mediadors
podrien arribar a ser
les persones
més,
o sigui,
més emblemàtiques
del que representa
la conservació
de l'establishment.
Més emblemàtiques,
vol dir,
més responsables,
també.
Exacte,
essencialment això.
I,
llavors,
del que parlen aquí
és d'aquesta responsabilitat,
eh?
Vull dir,
és que és curiós
perquè a la pel·lícula
Mort entre les flors,
no sé,
la recordeu bé,
oi?
Sí, sí, sí,
són dues bandes així
que estan rivalitzant
i n'hi ha un pel mig,
eh?
que és el que mira
que allò no se'n vagi
a l'aire,
vull dir,
perquè al cap i a l'aire,
és clar,
llavors,
què estem conservant
aquí si fas aquesta feina,
no?
Que no hi hagi morts
que,
en definitiva,
són persones
que estan atrapades
i penso que
ho podem dir
en tota la llicència
moral del món,
no?
Que estan atrapades
dins unes dinàmiques
que,
veritablement,
és difícil
que puguin estar orgullosos
o no ser que siguin
els que em matin més.
No l'has vist a mort
d'entre les flors.
Sí, sí,
però fa molt de temps,
la vaig veure
fa 10 anys o així.
Llavors,
aquella pel·lícula
m'hi ha fet pensar molt,
doncs,
el paper que té aquell senyor,
doncs,
agafeu aquell senyor
al mig de les màfies
i poseu-lo en Hollywood.
El Gabriel Baier,
no?
Em sembla que era.
Sí.
Sí,
sí.
Llavors,
el poseu a Hollywood
en aquests anys 50
amb els Peplons
i tot el que representarà
els musicals.
Per cert,
l'ambientació
de tot el que representen
els trossos
de pel·lícula
d'allò,
molt bé, eh?
Sí.
Musicals.
Ai, ai, ai,
quina meravella, tu.
Fins i tot un western
i fins i tot
l'heroi d'un western.
Que no és que
et puguis identificar
amb el John Wayne,
però amb algú...
L'artesania del cinema.
És recordatori.
Sí, sí, sí.
L'artesania del cinema.
i de la manera
que, per exemple,
doncs,
un senyor
que fa un western
i que és un gran actor
i que no massa espavilat,
però al cap i a la fi,
eh?
Vull dir,
resulta perquè
a tothom agrada
i tot això,
que es permeten
el luxe
de posar-lo en contacte,
doncs,
amb una xicota
que com ell,
doncs,
també té
aquesta virtut
que cau bé
i els dirigeixen bé.
quan va parar
a mans
d'un suposat,
diria jo,
què et diré,
com per...
Quin realitzador
d'aquesta època,
Billy Wilder,
per exemple,
o bé
el gent
Negolesco.
Ah,
se li veu les costures,
llavors.
Sí,
llavors ja...
Clar.
Llavors ja
els diu,
què passa amb aquest païs?
Això no és tan fantàstic.
Això no va tan bé.
i diu,
no,
és que el productor
m'ha dit que vingui
i tal.
Doncs mira,
i diu,
ara,
a veure com va
aquesta frase.
Vas veient
com per la paciència.
Però és una comèdia,
com a tant.
És una comèdia.
Comèdia fora la...
Evidentment,
però no té res a veure
d'un no és País para viejos,
eh?
Ah, vale, no.
Tot i que,
curiosament...
Una altra pel·lícula
que no vaig combregar.
No.
Últimament,
no parem, eh, tio,
a veure si ja...
No vaig combregar
perquè no em vaig creure,
el Javier Bardem.
S'està tornant
una increïència.
Totalment.
No, no, no.
És que no vaig combulgar
per el paper de Javier Bardem.
Molt forçat,
aquest paper.
Exacte.
La història és magnífica.
No em farà mai més.
El tempo és magnífic.
Veus,
jo, en canvi,
estic convençut
que no em farà mai més cap
de tan bo.
Potser ho imagino.
És que a mi...
És que no m'ho vaig creure.
Ja, ja.
De debò,
no em diguis el per què.
No vols.
Mira que el Bardem
me'l crec bastant, eh?
Sí.
Però no...
el Javier Bardem,
antes de que no txezca,
per exemple,
va semblar un...
Ho feia de conya.
És que era creïble al 100%.
I aquí, en canvi,
amb aquell pentinat
i aquella cosa...
És que no...
No van estar molt encertats.
Iix,
i ahí em va grinyolar.
El disseny no funcionava.
No.
No, no, no.
I la forma en què parlava
i la forma en què moltes coses
no em va acabar de convençer.
Digues, digues, digues.
Veus,
en aquesta pel·lícula
el que tenim
també és aquell punt, no?
Aquell punt de dir,
escolta,
la societat que tenim és aquesta.
Eh?
I aquí també,
o que teníem,
en el Hollywood aquell, no?
Sí, sí.
I llavors diu,
i com que és aquesta,
qualsevol que surti,
o sigui,
que vulgui fer-se l'espavilat
i surti del que és la normalitat
i intenti,
no sé quina mena de profit treure,
de no sé quina mena de situació,
no, eh?
No.
Les situacions estan controlades sempre, eh?
No, evidentment que no.
I si no, vindrà el Javier Bardem, no?
Vull dir,
que és el que tu dius.
No, però...
Bueno, últimament el Justo Sar també,
que ho arregla tot,
el Justo Sar,
a base d'hòstia,
ui, a base d'hòstia...
No,
ja n'hi ha un altre
que no és el Javier Bardem allà també,
que és com un figura també
d'aquesta mediació,
per dir-ho d'una manera, no?
Clar, clar, clar.
Perquè, esclar,
aquí estem parlant del mediador també,
que és aquells que són els rics,
més rics de tots, no?
Perquè trafiquen amb el que trafiquen
i llavors diu,
eh, tu, escolta,
ens ha desaparegut aquesta quantitat,
recupera-la, no?
amb el risc de trobar-se amb un Bardem
que supera les pròpies franquícies
que tenen establertes,
per dir-ho d'una manera, no?
Sí, sí, sí.
Que és el que per mi té una validesa,
aquella pel·lícula.
Però ja també sortia el Joss Brolin.
També sortia allà?
Sí, era el que rebia, pobret.
Ah, el que dispara i tal.
Era l'antagonista del...
Sí, a l'anti-heroi.
Aquest.
A l'anti-heroi, no?
A l'anti-heroi, sí, una taugurista.
Sí, sí, sí.
Bueno, que rivalitzava-nos com a efectivitat.
Tela també, això, no?
Bé, estem descobrint els germans Coen, no?
S'han posat en el món del cinema,
això no agrada.
D'acord.
Perquè el senyam el tenim mitificat,
puguem o no.
Tu d'una manera i jo d'una altra.
Sí, clar.
Això és diferent.
I que, escolta,
que ens el rebaixi de no sé què, això no.
Clar, clar, clar.
Estic una paquita rico.
Exacte.
Una cosa...
Un imperio argentina.
Sí.
Que dolent.
Mola, mola i tal.
Ah, calla, l'altre dia.
M'ho iràs, eh?
M'ho iràs de vida.
De riure.
Et recordo que hem de compartir cotxe últimament.
Ah, sí?
Ah, sí?
Potser no arribes, ah, que no?
No, que no he cabut.
No, no, no, que no.
No he cabut, no és bèstia.
A partir d'ara, que anem a viure el mateix poble.
Ah, tu sí.
Serem veïns.
Serem veïns, serem veïns.
Tracta'l bé, tracta'l bé ara,
perquè si no estàs perdut, eh, tu.
Des del bàlcol hi diré veïn o...
Bé, doncs suposo que queda presentada, eh?
Vull dir, amb això ja us podeu fer una idea,
tot molt ben fet,
vull dir, realment,
una recreació exquisita dels trossos que presenta,
tant musicals.
Estic, i un musical més bonic no el feia en aquella època, eh?
No?
Ells aquí ho magnifiquen, eh, això.
Ah, bé, bé, però també està bé, no?
Esclar, vull dir...
Els musicals estaven bé, eh?
Jo tinc ganes d'un musical, eh?
Però aquí tu, escolta, buah, eh?
Jo soc de musicals.
I Esther Buírez, dient...
I l'Escar Léja Johansson?
Què?
Que surt allò explosiva, no?
Surt allò que dius...
Neumàtica.
Quan veia una amiga meva, arrepretà, no?
Que surt massa poc, vull dir poquíssim, a més a més,
destaca, llavors.
Lo poc que surt...
Oh, però tu, una cosa...
Una cosa més...
Jo penso que...
Voluptuosa.
Que quan una...
No massa, eh?
No?
Ah, va, no.
Em sap que dius a mi que referies això
que arriba abans...
Voluptuosa en quan...
Voluptuosa en quan...
En tot cas, en quan a fets no mostrats, però...
Ja.
Eh?
Però en quan a...
Que la puguem veure...
No, no, és tota una qüestió moral, també, eh?
Bueno, bueno.
De moralitat n'hi ha molt,
però en les pel·lícules dels germans collins, home.
Clar.
No ho dubtem.
Sí, no, no.
Però molt bé.
Sí, perquè...
Diguem-ne, nusos i tal,
no són gent d'anuar la gent, eh?
Els Coen.
No ens interessa aquest tema.
I quan hi ha directors que de seguida
et despullen algú,
et fa una senta de sexe,
els Coen és en plan com...
No ho sé.
Sí.
No ens importa gaire.
És una altra onda.
Sí, és una altra línia.
Sí, sí.
Molt bé.
Bueno, que també és un altre cinema.
Bueno, jo vaig a parlar d'una pel·lícula
que es diu Spotlight.
Però perdona, digues.
Si te fixes,
a les pel·lícules del Tarantino
tampoc sorgeixen d'espullada.
I és un irreverent.
És veritat.
És cert.
Perquè ell busca potser una línia molt més.
Per això...
Que li vols condicionar...
No, no, no.
Però a mi potser...
No, no, no.
Avui.
...tan irreverent potser...
A les 10 o 8 no es poden...
Uah, pa, passen un fred.
Per això.
No, no, però...
Si t'hi fixes,
alguna escena pot haver sortit...
Jo crec que jo recordi, no, eh?
A Jacky Brown...
A Jacky Brown...
A Jacky Brown...
Sí, però perquè era un black exploitation d'aquells.
Sí, però ja està.
De tant, quan havia que sortir alguna cosa...
Però ja està.
Però no...
No, és veritat.
Home, la xicota que fa de protagonista en aquella pel·lícula...
Sí, sí, és potentíssima.
És potentíssima, és aquella dona.
Clar, però físicament potser va curta i va assenyida, però no...
I la Bridget Fonda, també, que se la beneficia el d'això, com es diu, el Robert De Niro.
Però tampoc surt res, no surt res.
No, no.
És veritat, hòstia.
Un fundidor en negro...
Ja hi havia suficient, no?
Sí, sí.
No hem d'anar més enllà, no?
D'acord.
Parlem després de Los Odiosos 8, que ja comentarem una miqueta, però abans vull parlar de
Les Potles, que és una pel·lícula sencera, íntegra, que, bueno, nominadíssima als Òscars i tal,
i que a part d'això, bueno, jo aquest any...
I l'actualitat.
Sí, exacte.
Jo aquest any estic molt desanimat.
Jo ho he sancionat.
I hi ha hagut anys que he vist els espectadors dels Òscars i tal, oh, que bé, que tal, no?
Vull dir, que xules, aquestes pel·lícules.
No.
Mira que he vist, ja vam parlar del Mad Max, que vam comentar i tal, amb el seu moment,
El Puente de los Espías, he vist La Gran Apuesta, ara he vist Spotlight, totes les nominades a les millors pel·lícules, no?
El Renacido l'has vist?
No, no, no, a veure si la puc fer la setmana que ve.
Però en refereixo a aquestes quatre, que són quatre referents i tal, i això, fill meu, aquesta d'Spotlight és la que més s'aguanta, en general.
Però jo no sé si els americans volen, necessiten nous directors, perquè tant el director de La Gran Apuesta com el director d'Spotlight són directors absolutament...
Vull dir, el Thomas McCarthy de La Gran Apuesta és un director que solament ha dirigit a Will Ferrell.
Ha fet comediotes, que es diuen aquestes americanes, i ha començat a fer una pel·lícula, pum, no?
Que és això de la història aquesta, del Lehman Brothers, que va explicar la setmana passada.
Que és una cosa que dius, a veure, m'interessa fins a un límit, és com si envies a Amèrica aquesta pel·lícula del Bárcenas, no?
És a dir que dius, a veure, té un interès, però fins a una línia, clar.
Que diuen que està molt bé.
Que està molt bé, diu que està genial.
Però que aquí pot interessar, però que nosaltres, aquest tema, que ja el sabem, d'acord.
I aquí passa, no semblant, perquè és un tema més, per desgràcia, més universal...
I últimament més actual.
I més actual, exacte, i terrible.
Aquí, a més, a l'estat espanyol ha passat unes quantes, a Los de Gineros de Cristo, per allà abans...
I ara darrerament, eh?
Sí, sí, sí. Per això dic una miqueta tota aquesta línia.
Però bé, és una pel·lícula correctíssima.
És una pel·lícula correctíssima.
També el director, que no me'n recordo ara, em sembla que es diu McAdams, no me'n recordo ara,
també és un director que no ha fet gaire coses.
Són pel·lícules, així, una miqueta, d'aquella manera,
i tothom ha parlat d'aquesta plea com una gran obra d'art, no?
És una pel·lícula terriblement correcta.
És una pel·lícula Oscar.
De manual, no?
De manual.
És una pel·lícula perfecta, impecable, no li falta ni res, vull dir, és genial.
Ni li sobra, tampoc.
Ni li sobra.
Tenim un gran, que és el Michael Keaton, que porta aquest grup,
que l'explica de què va això de l'Spotlight, que ho diuen al primer minut, no parles més.
I llavors hi ha dos, que és el Mark Ruffalo i el que és la, haurà tal Rachel Adams,
McAdams o Adams i tal, McAdams és el que es diu,
i tal, que estan nominats tots dos a millor actor de repartiment, que no guanyaran.
Ja us ho dic, no guanyaran, no perquè ho facin malament,
sinó perquè tenen aquest Winslet fent allò de les Steve Jobs, eh?
I el de repartiment, no sé qui havia, m'ho van dir l'altre dia,
Ai, no n'hi ha igual, ara no me'n recordo, però em refereixo que no crec que siguin aquests i tal.
I dia són els Òscars, per cert?
El 28, o sigui que el dijous, el diumenge que ve o alguna cosa així.
Diumenge, sí.
Diumenge. Llavors, què passa?
Doncs, bueno, que és una pel·lícula que tracta sobre els abusos sexuals de l'Església,
però ho focalitzen a Boston, eh?
Per tant...
És que va bé Merdella.
Sí, sí, sí, sí, molt, eh?
Vull dir, es focalitza, la pel·lícula s'inicia amb un petit flashback a l'any 76, eh?
Una escena molt determinada, molt concreta, que es veu que hi ha un intent de cobrir
el que serien aquests maltractaments, ai, aquests abusos, no?, que es donen,
i salta la informació l'any 2000, 2001, em sembla que és, abans dels atemptats de l'11 de setembre,
que també surten per allà.
I, bueno, i a partir d'aquí hi ha un equip dins del The Boston Globe,
que es diuen l'equip de Spotlight, que és un equip d'investigació.
Digue, això, insisteixo, sobre els meus tres minuts, no?,
que dirigeix Michael Keaton i que tenen a tres curritos, a tres periodistes,
que és el Marc Rufaro, la Rachel McAdams, una altra que no tal,
i per sobre hi ha un director que és el Liv Schreiber,
aquest que és el mèrit de l'Anami Woods, però no ho sé.
Us queda això, no?
Sí.
No, no, no, ho dic perquè, no ho sé, és que ho vaig mirar,
però no vaig recordar de veure les pel·lícules i vaig dir,
oi, aquest és el mèrit de l'Anami Woods, però, bueno, una mica la referent.
I bé, i la pel·lícula en si, insisteixo, està molt bé,
però és aquesta línia de pel·lícula que passa al 70% dins del que seria la redacció.
Xerrant.
Sí, xerrant, totes les ombres del president, el que dèiem, aquesta línia,
que està molt bé, no et dic que no.
Molt zodiac.
Sí, zodiac.
Tornem una altra vegada a aquesta estètica,
que una mica veu de la gran apuesta, amb un altre concepte,
però és aquesta cosa que dius, ostres, això jo he vist una altra vegada,
que està molt ben fet, que està molt guai, que està molt ben portat als actors,
però sobretot dius una cosa, i és que quan els testimonis parlen,
a veure, haguéssim pogut ser potser més punyents,
no vull dir més clars, més punyents, a l'hora d'explicar.
S'han autocensurat o què?
Jo crec que han posat una mica de filtre.
Sí que es parla, però no s'ha volgut ser massa agressió,
perquè és un tema molt delicat,
quan les informacions que corren són brutals,
dins d'ells propis mateixos.
Llavors, quan treu els personatges per comentar,
és a dir, no cauen en l'excés al dramatisme,
ni en l'excés a una cosa truculenta, ni molt menys,
però crec que li faltaria un punx,
un cop que diguis, ostres, que et descol·loqui,
una miqueta que et doni, que diguis, que fort,
perquè és molt fort el tema, però sigues més transparent,
tingues un parell de nassos i tira cap endavant
i deixa ben clar el que feia en aquesta gentussa.
No el que feia, no per morbo, sinó per deixar clar això.
Llavors, aquí és on jo crec que patina una miqueta,
ho intenta un parell de vegades,
però quan ja s'utilitza certes terminologies,
i després, bum, dius, tira endavant, tira,
si ja anaves bé, si ja anaves bé,
però a tota la volta, pum, s'acaba l'escena, frena,
me'n vaig, surto, dius, home, no, no.
Perquè cada vegada, permeten,
però cada vegada és més,
és més vàlid el fet de no condomnar.
Sí, és el tema potser de l'elipsi,
famosa cinematogràfica, el fet de dir,
ja se't dóna per entès,
però el cinema, jo crec que arriba un moment
que ha de ser també realista.
I aquest realisme
ha desaparegut.
I això, vull dir, el realisme italià,
que era molt clar,
doncs per què no tornem a fer una mica de realisme social?
Això ho trobaràs amb la pel·lícula
que ja la vaig comentar,
que ja la vaig veure no farà ni mig any,
que és El Club.
Exacte.
Una pel·lícula xil·lena.
No l'he vist, però ja m'ho has comentat.
Aquella sí, aquella va,
el que tu dius, va a la jugular,
o sigui, bum, s'ha acabat.
I a més a més,
amb una qualitat argumental extraordinària,
perquè en definitiva,
el que van a demostrar
és que ens pensem que com és que no feien res
quan aquestes coses passaven
i sí que feien.
El que passa és que era tremendament difícil
actuar d'una manera coherent
amb els interessos de la pròpia institució
que representen
i com els portaven
amb tota aquesta colla
que en definitiva
havien sortit d'enorme.
En aquesta pel·lícula
jo el que he llegit
és una crítica d'un periodista
que m'ha agradat molt
i aquest periodista
el que destaca
és que la virtut d'aquest film
és precisament
el posicionament no moral,
sinó tot el contrari,
sinó el posicionament periodístic.
I la pel·lícula
és un gran cital en aquest sentit.
Clar, clar, ho és, eh?
Ho és.
Periodístic és brutal.
Vale, doncs això és el que destaca
un periodista d'aquí, eh?
És com s'investigua.
És allò, com investigues una notícia
fins a les últimes conseqüències
ho tens perfectament posat aquí.
I això és un valor en si mateix.
Evidentment.
La pel·lícula en si és magnífica.
Jo ho negaré.
I penso que és el que hem de saber
també nosaltres destacar, no?
Exacte.
Però que em refereixo
que en aquesta part,
vull dir, això està claríssim.
És una pel·lícula impecable
al principi de tot.
Però quan entrem en la temàtica,
és a dir,
que la temàtica sigui
un fil argumental
que et porti a un límit,
vull dir, a presentar.
Perquè clar, en un principi
dius, vale,
es va movent, es va movent,
desva movent.
Al final, els suposats 10
són 90, eh?
Vull dir, que capellans
o senadors que han fet això
en aquell espai,
és un 6% dels capellans
de Boston,
amb el que això comporta
de milers de víctimes.
Clar, quan et diuen això...
No parlis de víctimes.
Aquest és l'altre gran problema.
És parlant de víctimes, eh?
Ja, ja.
Per això he utilitzat aquest terme.
Aquí sí que no hi ha dubte, oi?
Clar, clar, no.
Exacte.
Però si nosaltres utilitzem un terme
en el qual el fet...
O sigui, el mot víctima
ho posa el propi que t'escolta,
sense necessitat
que tu li aportis...
No, no, no, clar, evidentment.
És que aquí és on...
El que vaig llegint, eh?
Sí, sí, sí, no, no,
però aquí el que tracta,
el que sí que és una cosa com molt...
Clar, és que això és molt delicat.
No sé com plantejar-ho.
Ho és molt delicat.
No, plantejam l'element
de que aquests afectats,
o diguem la paraula que vulgueu,
no sé,
que han patit aquests abusos,
poc o molt
han hagut de passar per un procés psicològic,
lògic, un dol,
que bàsicament l'ha portat
a unes certes addiccions.
I jo aquí no estic d'acord.
No és que estigui d'acord.
Sembla com molt arquetípic.
M'entens el que vull dir?
Vull dir,
el fet d'haver passat
per una situació terrible
com és aquesta,
comporta que entri
en el món de les drogues.
Com?
Això,
m'entens el que vull dir,
deixa molt clar
aquestes línies,
o drogues,
o alcohol,
o no sé...
A veure,
és complicat superar potser això,
no?
Però,
m'entens el que vull dir,
no té per què.
L'altre dia...
És un clixer que a mi no m'agrada
de la pel·lícula,
però en canvi,
en general,
com tu dius,
és un exercici periodístic
brutal,
brutal.
L'altre dia,
el nostre amic
de Cornellà,
Joan Tardà,
es va trobar
amb una situació
molt complexa,
perquè ell avui
està a prop
del senyor Tegui,
que sortirà ara
de la presó,
després de la condemna,
que en definitiva...
És de Cornellà,
aquest home?
Sí.
No ho sabia.
Tampoc ho sabia jo.
I som molt amics.
El conec molt bé.
Llavors,
aquest senyor
que li va tocar,
que això també m'ha estranyat,
i ja veurem,
perquè això s'escriurà,
doncs,
el van fer anar
amb una cadena televisiva,
que tampoc sé quina és,
però el que sí que he llegit
és un article sobre,
de la manera que el va anar,
que el va anar martiritzant,
en aquest sentit.
I això és el que m'hi ha fet pensar.
O sigui,
tu aniràs allà,
on t'estiràs demà?
Aniràs allà
i trobaràs un senyor
que amb la seva organització,
hi ha hagut persones
que han estat mortes
i han estat tal i qual,
no?
Per això dic que
el que hi havia
i provocava aquesta situació
era molt mala persona,
crec jo.
vull dir,
perquè estava marcant
una pauta
i fins i tot
amb una condemna,
jo diria,
a una persona
que,
que en tot cas,
si hi ha alguna afinitat,
que és el que
sempre ens va provocar
durant força anys
quan teníem instal·lat
el terrorisme
paraules.
Sí, sí, sí.
No trec ni poso,
paraules.
El terrorisme
dins de l'estat espanyol
ens costava molt
saber diferenciar
si allò era o no
era just o allò que sí.
D'acord?
Sí, sí, sí.
I aquesta és una
d'aquelles coses
que precisament
allò més delicat
probablement
és el que més
difícil és de tractar
i on ens hi hem d'esforçar més
precisament
per no caure
en el fet
i avui també ho comentava
en el fet
de no apassionar la gent
sinó de fer-la reflexionar
que és molt diferent.
Sí, sí, sí.
Que és l'altre punt, no?
Però val la pena, eh?
L'aner a veure
i una miqueta
doncs a veure
doncs què opineu
al respecte
però és una pel·lícula molt complerta
no ho sé
bé, bé, val la pena
veure-la.
Jaume, parles del Deadpool
aquest.
Aquesta sí que és
passió total.
Sí, això és
de fet és un...
Poca vergonya
tinc entès
que és un poca vergonya.
Sí, sí, aquest és un poca vergonya.
És un superheroi
poca vergonya
o què és això?
Sí, sí, és un superheroi
poca vergonya
que dins el món
de la Marvel
pel que hi vaig interpretar
és un irreverent
o sigui
però en el fons
no deixa de ser
i això
ho vaig trobar interessant
no deixa de ser
un incrèdum
en tot
vull dir
a cap i a la fi
aquesta vida
escolta
què coi és
tota aquesta pretensió
de moralitat
i del que està bé
i el que està malament
no, no, tira milles i tal
bé
al cap i a la fi
es contradiu això
això quan comença
la pel·lícula
el tenim en aquesta
en aquesta textura
però després es contradiu
perquè coneix
amb una noia
i se li acaben
se li acaben tots els arguments
en definitiva
ja no
seguirà creient el mateix
però no deixa de ser
una gran contradicció
i aquí vaig veure
un valor
molt interessant
segons el meu criteri
perquè
tot el que fa
és irreverent total
que és el que dius tu
és un secundari
de l'univers Marvel
pel que jo interpreto
jo desconec això
estem parlant
dels superes ois
en definitiva
aquelles persones
que
han adquirit
com sigui
doncs uns superpoders
i les lluites
entre ells
són
bueno
no vegis
i llavors aquí
el que passa
és que aquí
i crec que aquest
és un punt interessant
resulta que ell
acaba que és malalt
té un tumor
com una catedral
i bueno
vull dir
ja està fent
penitència
per dir-ho d'una manera
no
i de cop i volta
se li apareix
un personatge
que li ofereix
que
bueno
que seguir un tractament
que això li permetrà
doncs tenir
vull dir
guarir-lo
guarir-se
del tumor
que té
i paral·lelament
tindrà uns superpoders
catàlegs
clar
tot això
no pot ser
altra cosa
que un
on està la trampa
sí
no
que vull dir
que una trampa
no
vull dir
però
però
trobo que
que déu-n'hi-do
de la manera
que
que vesteixen
el personatge aquest
ara bé
la segona part
però què fa per ser
irreverent
irreverent
insulta
sempre treu
sí
vull dir
és
és molt poc
amable amb ningú
vull dir
entre
torrente
sí
exacte
un torrente
en versió
en tot cas
còmic
en tot cas
còmic
no còmic
còmic
vull dir
creat o generat
dins el que és
el còmic
i llavors
això sempre està present
vull dir
sempre hi ha una
exageració
molt gran
així com el torrente
intenta ser creïble
o intenta ser
un referent
d'aquesta societat
vull dir
i amb el seu caràcter
pel poc que he vist
el torrente
però bueno
tampoc cal veure
a vegades segons què
perquè ja
ja saps de què va
però tal com a vestit
sembla com a Spiderman
té un aire
sí sí
va de Spiderman
perquè també reneix
de les cendres
i tot allò
déu-n'hi-do
jo l'altre dia
vaig veure per la tele
vaig veure pel metro
un cartell
que veig el dit pull aquest
que posa dit pull
i se'l veu d'esquenes
tocant-se el cul així
sí sí
i la dius
què és això
sí sí
com tocant-se el cul
amb una posició molt femenina
dius
això és un superheroi
clar i això et pot dir
la veritat
sí què passa amb aquest tio
perquè és que
estava perdudíssim
i no sé ni què és
ni d'on venies
sí sí sí
bueno
doncs
ja ho sabeu
però és divertida
està ben feta
curiosa
bueno
jo no faria un pas
per veure això
però és que a vegades
tens algú que diu
aquí
bueno
escolta
jo et deixo entrar
diu no no
jo no entro
ho vens amb mi
aquí ha complit
és curiós això
no
perquè els dents
jo penso que són
com una mica
valentia
no no
jo ja vaig a la meva
i tal
no
en aquest cas
encara no ha arribat
al punt aquest
però bueno
al cap i a la fi
estàs veient cinema
què vol dir això
vol dir
que tant ell com jo
i aquesta va ser
una de les coses
que vaig veure
que ell sabia posar
la distància
de tota la vivència
que hi ha
perquè allò
és tremendo
no es moren mai aquests
a no ser
el tret el cap
llavors sí
s'ha acabat el bronqui
és com clavar l'estaca
en el vampir
al vampir
igual
s'ha acabat ja
ràpid
va ja
ràpid i eficient
amb un recital
que intenta un heroi
explicar-li
i tal
m'entén
directament
mare meva
bé
vull dir
una exageració
jo no havia vist
em sembla res
de tot això
i he quedat
ben servit
no perquè en teoria
els superherois
sempre són seriosos
fan coses
vull dir
salven el món
i no sé
aquella pel·lícula
que sortia
bueno
l'experi d'Herman
clar
aquests són seriosos
sí
però n'hi havia una
que ha fet uns quants anyets
no una massa
el 2010
o 2007
ara no sé
el de l'Interna Verde
no
que sortia
ai
m'agrada
sortia
al començar
una xapeta
allò del àcid
te n'acordes
ah sí
de l'àcid
l'Smile
sí
sí
començava per allà
que sortia
el professor Manhattan
el Sin City
no
ara ho buscaré
ja ho trobarem
i ara comentarem
sí
mentrestant
faré un
recordatori ràpid
allò pim pam pum
no
de Los Odiosos 8
del senyor Tarantino
que bueno
ja sap que jo soc
forofo de Tarantino
vull dir
jo me lo he tragado todo
imagino que molta gent
ho hem fet
són vuit pel·lícules
tampoc són tantes
una és doble
perquè el Kill Bill
em sembla que són
dos versions
dos parts
i bueno
la veritat és que jo
m'agrada molt el Tarantino
però els últims Tarantinos
és com el que dices
bueno vale
igual que ha fet molts homenatges
ja ho deia
el Jackie Brown
amb el Black Exploration
aquelles pel·lícules
diguem
dels anys 70
de gent de color
digues
Watchmen
ah Watchmen
vale
no sé si l'heu vist
no
no
bé oi
és del milloret
que hem fet
de
còmic
de còmic
no és de
no és de
Marvel aquesta
però
hi ha un moment
que potser es fa un pèl
massa
massa
però
però és que xonda
o és seriosa
no no no
a veure
és un estil
sin city
per dir-ho
ah val
però
potser més sèria
encara
més sèria
però hi ha un moment
que dius
és la part més
potser més
més rara
més freak
dels
no l'he vist
Watchmen
mira que
vam parlar bé
d'aquella
jo recordo que vam parlar bé
de Watchmen
no sé per quin motiu
si era un director
o alguna cosa
interessant
però no tinc mal record
del que ho deien
el director
és
molt bé
doncs
el que deien
el Tarantino
doncs bueno
que clar
tenim referents
com al fiction
tenim referents
com la primera
reserva d'or
que és genial
i d'altres perigues
com Kill Bill
que a mi em sembla
un prodigi
de l'acció
d'evidentment
un homenatge
tremendo
que també
una mica d'homenatge
al western
no negarem
vull dir
és de Kill Bill
però sobretot
aquelles pel·lícules
d'acció
d'arts marcials
i aquesta història
amb una
llum a Thurman
que em sembla
magnífica
vull dir
que és un dels millors
papels que ha fet
amb sa vida
però és clar
de cap i volta
va començar la cosa
evolucionar
a mi
i els maldits bastardos
i a mi
és una altra història
és una altra història
a mi no em va agradar massa
del tot
jo vaig veure aquí
em sembla
com si estigués
una mica
racionalitzant
la seva manera
de fer
a mi m'encanta
la capacitat
que tenia
Tarantino
de cop i volta
donar-te
vull dir
un cop
de sorpresa
vull dir
que et deixava
estavellat
vull dir
jo què sé
pel fiction
el cotxe
van parlant
de cop i volta
pum
li fot un tret
i bum
vull dir
aquell servei
d'aquell pobre home
anava tot el cotxe
van acabar tots
fets un cristo
vull dir
aquests cops
vull dir
a mi és el que m'agradava
de Tarantino
aquesta sorpresa
però bueno
per dir alguna cosa
és un exemple salvatge
però és així
en canvi
les últimes tres pel·lícules
el Django desencadenado
aquesta de los maldits bastardos
i aquesta de los 18
ha baixat el ritme
d'una manera
ha agafat
com a refren
a Sergio Leone
que està molt bé
almenys amb aquesta última
no parlo de l'anterior
que no
que no és el mateix
però vamos por ahí
aquí ha agafat
és a dir
el ritme més lent possible
que puguis trobar
que ja Sergio Leone
era lent
ha agafat a Niamo Ricone
li ha fet la banda sonora
evidentment
ha agafat
unes lletres
que recorden moltíssim
l'espagueti western
del 70
d'aquest bon home
i ha agafat
a vuit personatges
que van
sumant-se
a mesura
vull dir
que van passant coses
ho separen diversos blocs
vull dir
bloc número 1
no sé què
bloc número 2
la merceria
de no sé qui
va canviant
i a partir d'aquí
es van coneixent ells
i sí
hi ha uns vincles
hi ha un xèrif
i ningú es fia
entre ells
hi ha una desconfiança
hi ha una desconfiança
i hi ha una mena
com de cosa
que no a més
dins d'un espai
sempre congelat
vull dir
el mig ho és
però el mig ho és
nevat
és a dir
de la baix
no vull dir
cap el que dèiem
com no es poden nuar
vull dir
clar
amb una Jennifer Jason Leish
que l'ha nominat
a millor actriu secundària
i que
no sé per què
jo encara em preocupa
perquè no deixa de ser
el sac
perdoneu eh
ojo
que ja sembla que no són masclistes
el sac d'hòsties
del cas Russell
ja
perquè quan es passa
li trenca el nas
perquè és una buscada
que acabarà a la forca
és una d'aquestes
és un cazarrecompenses
i aquesta és una
llavors clar
la maltracta
com si fos
un animalot
i clar
dius ostres
aquí sí que és potser
quan es veu el Tarantino
més salvatge
però és que tot l'altre
vull dir
el Samuel L. Jackson
vull dir
és que
és molt lenta
no hi ha una
es parlen de coses
però molt banals
vull dir
ah
ostres
tu eres el general tal
jo estuve no sé
contigo
i parlen durant
dos minuts de la guerra
saps
americana
però això tenia el Tarantino
eh
sí
que encetava un tema així
trivial i absurd
i si recreava
clar
i això
pel fiction
que si els McDonald's
i les hamburgueses
exacte
però això que feia
Reservoir Dogs
i a Pulp Fiction
aquella escena
que estan d'esquenes
que es volen al Clatell
que es tira allà
mitja hora
aquell parlant
recordes aquella imatge
que sona
Let's Stay Together
una cançó
que m'encanta
del Green
tu constantment
amb un cinc-fin
dius
tio
què estàs fent
però després
passaven coses
aquí no passa res
pel fiction
hi havia situacions
de l'absurd
clar
estàs barallant
entres en una botiga
i resulta que hi ha uns tios
que agafen-te segresten
i et porten a baix
i abusen de tu sexualment
exacte
exacte
a veure
d'això
aquí què està passant
però això és el que mola
de Tarantino
i encima
a més a més s'equivoquen
perquè va i violen
el capo d'una màfia
el capo d'una màfia
clar
és una bestiesa
són coses així
sí
l'home Thurman
quan agafa
que la tia agafa
la sola dosis
i agafa
i li claven
allà i la tia fot aquell cop
per exemple
i dins hòstia
què passa aquí
o Quilville
Quilville és un munt
de sorpreses
de sorpreses brutals
sí
però aquí
ja no era tan sorpreso
el que et mostrava
ja era més
ja t'ho esperaves
esperaves alguna cosa
no lògicament
passarà
però és que era un
per mi era un
deixado
que es diu en castellà
de maltractament
de vellet
sí sí de tot
vull dir
de com arribar al límit
de la violència
vull dir
d'una forma
bueno
passava de voltes
amb un muntatge
impecable
és que és d'una qualitat
el muntatge
jo és que Quilville
per mi és la meva preferida
ho sento
eh
vull dir
digue'm bèstia
però
em sembla
aquesta i pel fiction
jo em quedo amb aquestes dues
i Reservoir Dogs
també em fa gràcia
però és que
no ho sé
és un plantejament
sí
a mi no m'arriba massa
el senyor
el senyor Tarantino
reconec que és un senyor
que munta molt bé
doncs
narrativament
o sigui
és un senyor
que domina la gramàtica
cinematogràfica
totalment
sense conèixer-la
jo
de pe a pa
no m'atreviria pas
a fer una lliçó
d'això
o a fer-la
o a fer-la
no els veïtren els mèrits
però
té molt de mèrit
però esclar
llavors dius
bueno aviam
per exemple
amb aquesta que dius
que de les dues últimes
els Bastardos
i el Django
clar
dius
hòstia tu
que et digui
tot això
no
on em porta
on em porta
exacte
és que no porten jo
no m'estàs dient res
i aquesta última
no porta enlloc
aquesta és que no porta enlloc
les altres encara
hi havia una
Apolfixi com a mi
et fa un retrat
d'un món
sí
encara que tu
no hi estiguis
saps que existeix
exacte
i que bé
és un món
evidentment
molt exagerat
per part d'ell
però que dius
ostres
hi ha algun element
quan toca la realitat
pel pable d'avui dia
és quan potser
el talent és més interessant
clar
quan se'n va
en entorns
sí sí
a fer menats
pretèrits
pretèrits
és quan potser
per mi
grinyola
tant amb els nazis
és com amb això dels westerns
aquí no
és que ni el muntatge
és que dius que tinc alguna gràcia
no
és que no té gràcia
en cap lloc
és com si ell hagués viviscut
és com si ell vingués
d'aquests mons sòrdids
que et mostra
en cap lloc
en cap lloc
quan hi ha un western
és el que ell ha vist
pels films
clar
clar
clar
ha vist molt
i aquí dius
uff
clar
i s'ha fet un homenatge
és l'única cosa
s'inspira
llavors s'inspira
l'altre dia parlava
jo no l'he vist encara
però això de regressió
clar
em deien
és un magnífic exercici
Hitchcockia
bueno de Hitchcock
però és una pel·lícula buïda
sí
això m'ho deien
sí sí sí
i és una merda
de pel·lícula
però ara
com a fer una pel·lícula
estil Hitchcock
perfecte
per exemple
a Django
hi havia entrets
que recordaven
Apple Fiction
com a mínim
per exemple
els diàlegs
que tenia
el majordom
que era
Samuel L. Jackson
eren per mi
potser
del millor
de la pel·lícula
és que era
del millor
del millor
de la pel·lícula
amb el perit aquell
que es creia
que es pot dir
que ell es creia
un blanc
d'alguna manera
i tractava
a la gent de color
els negres
per sota
com si fos
com si fos
una altra raça
diferent amb ell
clar
una altra mena
de ciutadans
sí sí
negres ho sabem
i quan se sent allà
amb el copot
amb el copot
de conyac
xerrant
de tu a tu
amb el seu amo
que resulta
que és el que
ell és esclau d'ell
dius
hòstia
aquí hi ha alguna cosa
que no em lliga
però ho trobes
hòstia
veus aquí
és xocant
però en canvi
aquí no hi ha res
que diguis
a banda
de tant en quant
que li foto un cop
a ella
dius
home
és que tampoc
és qüestió de
quan la veiem
ja
d'acord
bueno
parlem d'altres coses
Jaume
hem de parlar
de dues situacions
la mort de la
escritora
Rossinyol
és una pel·lícula
d'aquelles
més magnífica
que dius
quina meravella
la veritat
és difícil
jo no en vaig començar
a llegir la novel·la
quan era adolescent
fa molts anys
jo no
jo no he llegit
la pel·lícula
dues vegades
crec que l'he llegit
és que no la tinc
recordo més la pel·lícula
que no pas la novel·la
però la pel·lícula
és que la pel·lícula
està molt ben feta
la pel·lícula
ha transcendit
aquí sí que estaríem
parlant
en tot cas
d'igual a igual
perquè
jo penso que
ens ho peguen tot allà
fins i tot
el pobre
que se la pot carregar
i que no se la carrega
estem parlant
del racisme
el Gregor Ipec
de la manera
és que el Gregor Ipec
és el mediador
veus
avui ens ha sortit
és el que omple
és el que omple
no és que semblava
un paper
s'hi ha escrit per ell
sí
sí però el Gregor Ipec
no t'ho perdis
quan fa Mouridí
que és tot el contrari
i ve d'aquí
quins registres
va ser capaç de fer
a mi m'agradava molt
el Gregor Ipec
també
veiem la pel·lícula
Horizontes de Grandesa
que fa aquell paper
del paio que arriba
de l'oest
i se'n va a l'oest
que hi ha el Chalton Heston
per allà
allò és
i la gent Simons
és la història sagrada
el pare que fa justícia
allà
amb el seu propi fill
i tot allò
aquella pel·lícula
és boníssima
també
de la manera
que planteja
la resolució
dels temes
no precisament
a partir de la violència
que en els westerns
ja veus
els westerns
i tantes i altres coses
jo recordo
perdó
matar un rull senyor
perquè quan la vaig veure
el primer cop
potser tenir l'edat
de la nena
que sortia al film
i era
la calidesa
del film
que
versos
és la mirada
d'un nano
saps amb qui
no s'assembla
de la nit
del caçador
també del Charles
però s'hi assembla
molt
sí
el ritme
aquella capacitat
que té
que cada pla
gairebé
és un element
que aporta
això es diu
cinema clàssic
sí
ja està
has aprofitat
ha aprofitat
aquest tipus
aquest tipus
de muntatge
aquest ritme
això és el cinema
clàssic americà
és que és una fórmula
que és meravellosa
és un cinema
que és el que volen
emolar
aquestes pel·lícules
als Oscars
que jo intento dir
és una pel·lícula
que està correctament
aquella del nen
aquell que envellia
no que rejuvenia
també
el Benjamin Bato
el Benjamin Bato
per qui anava
però és que tot això
és aquesta tècnica
que insisteixo
que és el que busquen
els directors americans
sí
bé
ara tenim cinc minutets
cinc minutets
tenim encara
parlem de l'eco
de l'eco
sí
ja marxem
sí
es va morir un savi
sí sí no
evidentment
és un savi
és un geni
és un filòsof
és un historiador de l'art
és un dels més grans
sembla que no
però és un pavo
que sabia
és que era
història de la belleza
clar
i de la fealdat
que allò és meravellós
jo tinc aquest llibre
doncs és magnífic
val la pena
però a banda d'això
dins del que seria
la historiografia
la part densa
del que seria
quan estudies
història de l'art
que és el meu cas
té llibres
com la definició
de l'art
i coses
que dius
ostres tu
aprofundeix tant
que realment
que tornes boig
és a dir
la definició
de l'art
i és que
va escriure un llibre
de 400 pàgines
amb la qual
la primera línia
que diu
el pobre home
que ja no hi és
però que em vaig
recordar
tota la parentela
és
l'art
és allò
que cadascú
considera que és art
sota aquesta premissa
et fa
un assaig
de 400 pàgines
clar imagina't
jo
és que em tornava boig
tot superben documentat
el que vulguis
però clar
és una premissa
que dius
mare de Déu Senyor
per on comencem
i molt bé
és un tio que sabia
molt d'estètica
que sabia
molt d'una sèrie
d'elements
i llavors
un gran escriptor
llenguatge
exacte
semiòtica
era un lletra ferit
era un humanista
aquest home
i llavors novel·les
clar
va transcendir
el nom de la Rosa
com a gran llibre
però hi ha pura llibres
que realment
a vegades
també eren molt densos
Baudolino
una sèrie d'obres
que tractaven
temes
tan punyents
com la unificació
italiana
que dius
ostres
una cosa
que no ens toca
a nosaltres
al 100%
i que és una cosa
molt localitzada
hi ha qui diu
que per exemple
el pèndol de Foucault
després l'han reescrit
altres actors
com el d'Anne Brown
per fer totes les pel·lícules
i després s'ha fet
tota la saga aquesta
exacte
de l'art de Vinci
com es diu
el código de Vinci
perquè
per qui anava
el pèndol de Foucault
però era
era dens
com la mare del Tano
el pèndol de Foucault
i el nom de la Rosa
que era molt més lleuger
perquè també hi havia
recorda que hi havia
que hem trobat això
que hem trobat d'altres
no era tant
exacte
i no te'ls traduïa
ja t'apanyaves
exacte
és que aquest home
en sabia molt
llatí i grec
era com escriure
en anglès
o en italià
el nom de la Rosa
parla de les lògies
no
no són les lògies
no era una lògia
jo crec que no
perquè estem parlant
d'un element religiós
era la religiós
era la censura
era la por
el gaudi
de la vida
però dins
aquell
dins
aquell
monestir
hi ha
diferents
representants
de diferents
tendències
religioses
sí
però no són seglars
no
no
són
monjos
per tant
no podem parlar
de lògies
podem parlar
de lo millor
diferents
hordes
que puguin
templaris
no sé
no no
eren dominics
i els altres
eren franciscans
franciscans
però dins
d'aquesta línia
hi ha una línia
potser més
conservadora
i els franciscans
eren de Podemos
sí
el vot de pobresa
que sí home
que sí
el fals vot de pobresa
perquè tu te'n vas
després
al principi
està bé
està molt bé
la pel·lícula del llibre
va diferir una mica
però
les grans
disputes
dialectals
dels franciscans
vers
la riquesa
i l'ostentació
de l'església
exacte
allò era
un xapó
sí sí
deien que no
però després
quan es feien els seus convents
eren uns convents
de quatre parells de nassos
ojo
el convento franciscano
de Puigcerdà
per exemple
te cagues
però no
no costava diners
allò ho feien voluntaris
bueno
donacions
també
bueno
deixem-ho així
apa
fins el dijous que ve
adeu-siau
que vagi bé
adeu-siau
a l'església
a l'església
a l'església
a l'església
a l'església
a l'església
a l'església
a l'església
a l'església
el just a la fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just
sóc una urbanita
ho reconec
sí sí
jo també sóc molt urbanita
acompanyat d'una bona amanida
i tens un plat
baratíssim
i facilíssim de fer
també és un dels llibres
més robats
de les biblioteques públiques
dels Estats Units
són molt feliços
és una història d'amor
molt maca
indudablement
la presència d'aficionats
d'un club i de l'altre
era impressionant