Comencem un dijous més al Babilònia, perdoneu, que estava amb quatre botons, sóc jo, jo és l'única estrella.
És que volia dir, Babilònia o amb els Babilonis, llavors m'hi ha quedat una cosa i l'altra.
Doncs tornem a començar.
Benvinguts a... Calla, que comencem una altra vegada.
Benvinguts a Babilònia. Ara sí, ara ho tenim això, eh?
Hola, Jaume, digues.
Bona tarda. No, que jo hagi de desitjar un bon any a tothom, perquè no havia vingut fins avui.
Fantàstic, fantàstic.
Un de més campanes que el...
Ben rebut, ben rebut.
Jo que no havia fallat mai, ara.
Això és el teu veritable caràcter.
Ens acaba de saludar, el campanero del grup i tal, no?
La fama i...
Clar, clar, clar, la fama, exacte.
Això és el que hi ha, no?
La Rosa Alcalá, com estàs?
Hola, molt bé.
Tot molt bé?
Fantàstic, sí, David Muntaner.
Molt bé.
Fantàstic.
Bueno, doncs fantàstic.
I, Xesco Ramos, va, la presentació oficial.
Aquí estem molt bé, no?
Ens han presentat tots i de què parlarem avui?
Doncs, home, parlarem de moltíssimes coses, com sempre, no?
Sí, uf, tenim aquí una mica apretat el programa.
Sí, sí, avui hi ha nivell, eh?
Avui hi ha nivell.
Bàsicament, bé, doncs, això tenim fins a Ballet i tot.
El David es parlava...
Sí, sí, sí, i tant que sí, no?
Va, posa-ho a veure Ballet.
Però vist d'una forma diferent, vull dir, perquè estàs per nens.
Vull dir, que això ens fa una visió, perquè és original, que mai hem parlat d'això,
de Ballet sí, perquè la Rosa ha anat més d'una vegada, però vull dir que tenim aquesta visió del tren Canous.
L'exigència...
Clar, allò que vas a veure a baixa.
No, no, no, jo crec que no, potser...
No, no, no, el que passa és que és adaptat, no?
Que els nens no els hi ha agradat, t'ho diuen, eh?
Exacte, que són molt crítics, eh?
Són els pitjors crítics que hi ha al món, els nens, eh?
Jo, bé, bo i m'aburro, no?
Sí, sí, sí, sí, gràcies, Anna.
Doncs també tindrem música al Festival Beethoven, a l'Auditori, un concert de 1814, ens ho comentarà la Rosa.
El Jaume, que ha anat a veure l'exposició aquesta del celler que tenim aquí a Can Ginestà, de la Bori.
Sí, saludat a la senyora Bori.
30 anys d'escultura.
Després, el David es parlarà d'un llibre, dioses de Hollywood, d'actrius de Hollywood de tota la vida,
dels anys 40, 50, 60, es morrem per aquí.
I cinema, que don i do, eh?, el que avui tenim per aquí, perquè hi ha de tot.
Passarem una època de terror, perquè jo aprofito en la vinentesa,
que la Rosa ens parlarà també del Dràcula, del Bram Stoker Dràcula, de Francis Ford Coppola.
Jo parlaré de Noche de Bodes, que és una cosa d'aquest esgore, que tant en quant a mi em fa gràcia,
i que es estrena, no fa gaire, però, bueno, mira, jo que em va agafar el punt.
I ja ho veurem, també potser parlarem de...
De la L'Equidia d'Olera?
No, no, no, no, no, no, no, és una cosa americana terrible, però bé.
Jo, en tot cas, us parlaré del Novena Porta, que la vaig veure aquí, també.
Bueno, si hi ha temps, podem parlar de moltíssimes coses.
Llavors, ja ho veurem, per aquí altra cosa sortirà,
i després tenim el 1917, que ens parlarà el Jaume,
ens parlarà també de Richard Giewel, l'última pel·lícula del senyor Clint Eastwood,
i el David, mentre es dure la guerra,
i aprofitant això, també parlem una miqueta de res,
que sigui dels Goya, una mica, doncs ho comentarem.
Els Goya podem, sí, una mica.
I a veure si ens podem acomiadar, deixem, recordem-ho, eh,
que quedem dos minutets, solament perquè em farem molta il·lusió,
a acabar amb una cançó, que és la cançó de La vida de Brian,
perquè Terry Jones ens ha deixat, de Monty Python,
i aquella famosa cançó de sempre, l'Always, no me'n recordo com es diu,
és nom molt llarg, però és molt coneguda la cançó,
Always Look on the Bright Side of Life,
que és una peça divertidíssima d'àxi.
Llavors, acabarem amb aquests dos minutets, val?
I així una mica li fem un homenatge a un dels grans genis
de les comèdies boges angleses, no?,
del que serien aquests últims cinquanta anys.
Bé, doncs, endavant, David, trencanous.
Mentre tu parles, jo intento buscar la música.
Vosaltres dormiu, vinga.
Adéu, ara torno, ara torno.
Seguiu, parleu vosaltres, parleu, parleu.
Doncs, aviam, jo no he anat a veure ballet,
però ja fa molts anys, i per adults, òbviament.
I era, me'n recordo d'una,
no, no, una era el Ball dels Signes
i l'altra era Don Quixot.
Oh, que guai, també.
Bueno, guai va ser una mica toston.
Les coses siguin dintes.
Home, Don Quixot, suposo,
però el Jack dels Signes sí, no?
El Jack dels Signes sí.
El Jack dels Signes és maca.
Però Don Quixot, no sé si van ser
tres hores i mitja o quatre.
Oh, què dius, teu meu.
Sí, sí, sí, una barbaritat.
Ho vam posar tot allà.
Jo vaig veure, com ha sigut,
el teatre aquell que estava davant del cinema
novetats al carrer Casp.
Quin és el...?
El Tivoli, no?
El Tivoli, això.
El Tivoli.
Ho vam fer al Tivoli?
Uh!
I bé, la meva experiència en ballet,
doncs, era així, així.
I aquesta, doncs, què passa?
Que el meu fill petit fa ballet.
Clar, fa temps que ho està demanant
i, finalment, aquest curs, doncs,
l'hem apuntat.
Malauradament, és l'únic nen de l'acadèmia.
Ah, és clar.
I, bueno, i les nenes,
pot dir que se'l rifen.
Home.
Sí, sí, arriba a la classe i dic,
bueno, tria en quina vols ballar.
Ah, però mira, aquesta, aquesta...
Aquesta m'agrada més o aquesta no?
Sí, sí.
És un afortunat.
Sí, sí, jo li dic,
que ell...
Això no passarà mai més a la vida.
Sí.
O sí.
Sí, potser sí, mira, això acostuma-hi, mira.
I, doncs, van dir, ah, mira,
doncs, per ser una mica el fill,
van dir, ah, doncs,
la meva dona va trobar
que el cinema Quitània,
l'antiga filmoteca,
bueno, ara teatre Quitània, perdó,
l'antiga filmoteca.
Ja sé que ho porta, allò, allò, allò.
Un de cordon allò ho porta.
Digues, digues.
Doncs, doncs,
feien el trencanous
i va acabar el diumenge 26,
nosaltres vam anar el dissabte 25
i l'últim dia va ser el diumenge 26.
O sigui, que em sap greu,
però aquest espectacle ja no s'està fent.
I, bé, i el trencanous,
és que ni idea de la història
que implicava el que era el trencanous.
I vam pensar, bueno,
i els nens com ho faran?
Com se n'entraran?
Molt fàcil.
No sé com funtiu.
El vas anar a veure la semà passada,
el trencanous, no era?
Era la vella dorment.
Ah, la vella dorment.
Bueno, és igual.
La vella dorment.
Però la història...
No, però el trencanous,
la història són ninos, també, no?
Sí, com te n'assabentes tu de la història,
per exemple, mentre veus el vellet?
Home, jo, per exemple,
l'altre cas,
el que vaig fer és recordar el conte,
de què anava el conte,
l'història, abans d'anar-hi.
Perquè, si no, clar,
és que ningú t'ho explica,
tot és vellant.
I amb la imatge...
Clar, és com si vas a una opera, també.
Exacte.
Has de saber abans l'argument,
ho has de saber.
Doncs en aquest cas, no,
perquè una de les...
Ho van explicant alguna...
Ho van narrant?
Es treuen de la màniga una...
No sé si se la treuen de la màniga,
o és una de les actrius
que surt de la història,
i va fent de narradora.
Vale.
I, doncs, va explicant la història.
I, doncs, quan explica una història,
doncs, sorten...
Per exemple,
i la rata,
la reina de les rates,
doncs,
fa un encanteri a un heroi,
diguem-ho així,
que va buscar una nou,
que és d'ourada,
al País del Sucre,
que es diu,
i, doncs,
la rata, doncs,
li fa un encanteri
i el converteix en el trencanous,
que és com un nino de fusta,
tipus Pinotxo, no?
Sí, una malloneta d'aquestes.
I, doncs,
comencen a sortir ballerines disfressades de rata
i et fan tot una...
Una coreografia.
Una coreografia,
però és que barrejava ballet clàssic
del trencanous
amb un ballet,
o sigui,
tipus jazz,
perquè sortia música jazzística.
Però agafava música,
per exemple,
la tonada del trencanous
i el convertien en una tonada de jazz.
I, doncs,
feien el ball així,
modern.
No,
estava molt bé.
Estava guany.
Estava molt bé.
No eren massa actors,
hi havia de ser,
ostres,
cinc o sis,
no massa més, eh?
Un actor i la de més actrius.
I molt bé,
molt bé.
No era allò,
una coreografia espectacular,
tipus ballet, no?
Amb vint i pico...
Hi ha un desplegament de ballarines,
o de ballarines.
No, ja et dic,
eren quatre o cinc.
Bueno, una cosa més modesta,
però amb qualitat, no?
Sí, sí.
Ben parida.
I, bueno,
ostres,
doncs,
Déu-n'hi-do,
perquè la successió de vestuari
era variat,
era variat llegit,
perquè ara sortien de rata,
ara sortien amb uns vestits així,
tipus antic, no?
Perquè la història del trencanaus,
què són?
Aquests animalons?
És que no me'n recordo molt bé.
No, és...
Aviam.
O eren uns vinos, no?
Algo així, una nit,
com era?
Sí, surt...
Surt un...
Mira el xesco.
Ara.
Surt...
Ara ha aparegut ara.
Això és una princesa que...
El típic,
com l'avella dorment,
que...
Què passava?
Ah, sí,
que la...
No,
que viu en un palau
i les rates es mengen un pastís,
un pastís que ha de ser per la nena
o per la reïna,
no sé.
Ostres.
I llavors,
com la estressa empaita una rata,
la rata li tira una maledicció
a la princeseta
i li fa que li sortin tot
de barrugues a la cara.
Hòstia,
quina...
Llavors,
això,
la cuinera llegint un llibre de màgia
veu que només es pot curar
amb la nou d'ourada.
Ah.
La nou d'ourada,
sí,
amb la nou d'ourada.
Clar.
I llavors,
hi ha un príncep,
o no,
hi ha un...
Un lloguet.
Diguem-ho així,
un hidalgo,
no?
Sí,
un cavaller o alguna cosa.
que l'agafen
i l'envien
al País del Sucre
a buscar la nou d'ourada.
I aquesta nou d'ourada
és la que cura la princesa.
Però quan s'entén
la reina rata,
que és la que ha fet
la maledicció,
li fa la maledicció
a l'heroi
i el converteix
en un inú de fusta,
que és el trencanous.
Oh,
quina pena.
Sí,
però està molt bé.
Llavors amb el petó
es posa bé,
no?
Doncs no ho coneixia.
És que no acaba
amb el petó
de final feliç,
em sembla que no,
no?
Sí,
sí,
acaba amb final feliç.
Llavors,
només es pot vèncer
la rata
que hi hagi una noia
i hi hagi una noia
que s'estimi
el príncep.
Tal com és,
de fusta i tal,
no?
I li faci un petó
i a més a més
vèncer la rata.
Ah,
molt bé.
Llavors ha de ser la princesa
que va fer tot això.
Llavors,
quan el...
Jo poso
en l'obra de teatre
aquest,
ai,
amb el ballet aquest,
quan realment
el príncep fa el viatge,
llavors és com si
anés a cavall,
llavors,
o els arbres
es fan així
i tota la platea
doncs fent així.
Ah,
o sigui,
és participatiu
també amb el públic.
Ah,
molt bé.
No massa,
no massa.
Però això voldria
adaptar-te als nens,
veus?
Que és adaptat
perquè ells
mantinguin entretinguts
i amb l'atenció.
El de mi ja m'imagino
allà fer-la.
Passa que llàstima,
sí.
Hi havia mitja entrada,
seria greu,
hi havia mitja entrada.
però bueno,
és una llàstima.
Igual no es fa difusió
suficient,
no sé necessari.
No,
no,
estava molt bé.
Molt bé,
guai.
Molt bé.
No sé què l'heu de dir,
i això està.
Vale,
vale,
vale.
Molt bé,
doncs bueno,
seguim parlant de música,
no?
Festival Beethoven.
Sí,
doncs ara Beethoven.
Sí,
Beethoven,
que sabeu que aquest any
s'està commemorant
el 250 aniversari
del naixement de Beethoven.
És veritat,
hòstia,
bueno,
sí,
sí,
250.
Clar,
per això es diu així,
250,
Festival Beethoven,
250.
Bueno,
ho veureu,
perquè són diferents concerts
del naixement,
del naixement,
sí.
Són diferents concerts,
no només a l'auditori,
també es posa el Palau de la Música,
hi ha concerts,
hi ha coses,
no sé si a la Filmoteca
també tenen alguna història.
Bueno,
de fet,
el festival és tot això,
és un desplegable.
Mare meva,
no?
Sí,
sí,
des de principis,
des de l'11 de gener
que van començant activitats,
fins a abril,
juliol,
maig.
Ho fan tot o què?
Home,
no,
tot,
pràcticament,
pràcticament,
perquè el que fan és,
a l'auditori en concret
són cinc programes
que el que fan és,
bé,
bé,
bé,
bé,
bona part de la seva obra.
I el que van fer
aquest cap de setmana
és el que es va fer,
per això es diu 1814,
perquè és una reproducció,
us dir,
volies tornar a tocar
el mateix concert
que el propi Beethoven
havia dirigit
el 27 de febrer del 1814
al Palau Imperial de Viena.
Ah,
i quines obres?
diguem una.
Les obres són
Tremate,
Enbi,
Tremate,
aquesta és per a soprano,
tenor,
baixa i orquestra,
és una,
és cantada,
la Sinfonia número 7,
la Sinfonia número 8
i la Victòria de Wellington
a la batalla d'editoria.
La Victòria de Wellington.
Busca,
busca.
Aquesta és aquella que fan
ta-tan,
ta-ta-ta-tan,
ta-tan,
ta-tan,
ta-tan,
ta-tan,
eh,
xul,
aquesta és xulíssima,
però és molt espectacular,
és que t'està reproduint la batalla
com es diu aquesta?
la victòria de Wellington
t'està reproduint
la batalla
a més és molt xulo perquè Beethoven jugava
no només amb els instruments
sinó també amb la col·locació dels instruments
dins l'orquestra
llavors a l'auditori mateix t'havien col·locat
el fons de tot
que és moltes vegades hi ha una pantalla que s'aixeca
però clar, a darrere hi ha un fons
havien col·locat com si fossin
els dos bàndols
els anglesos i els francesos
cadascú amb els seus timbals
amb els seus tambors
i a més clar, el bombo aquell
et feia veure
les canonades
era xulíssim
o les disparos
no era una metralleta
exacte
jo tinc alguna peça de l'obertura 1812
del Tchaikovsky
que a l'acabar es fan salves de canons
de veritat
ah, ostres, sí
sí, sí, es dispara i pum
i pum
sí, sí, per això
doncs era molt xulo
i després n'hi havia els dos laterals
o sigui, per davant
però els dos laterals
barrejat amb el públic pràcticament
també havien pujat dos trompetes
no, dos i quatre trompetes en total
doncs també, clar, reproduïm també
els dos bàndols
que era el bàndol anglès
i el bàndol francès
que estem escoltant la victòria de Wellington
el que abans
el que sona
exacte
que ja he dit que hi ha un moment
no sé si era
serà cap al final
que ja ho he dit
quan diu
pam, pam, pam, pam
que mira d'aquí surt la felicitació
que hi ha de Navidad
ah, sí, sí
de
bueno, quan vols felicitar una persona
aquest noi excel·lent
aquest noi excel·lent
o una persona excel·lent
tot això
ja apareixerà
sí, sí, sí
doncs, mira
el que intentava ell agafar
era
algunes cançons típiques
angleses
com jo que sé
el Good Save the King
i una altra francesa
aquest
el Manbru
el que aquí deia Manbru
però que en francès és
Marvour
s'en va
tant
era el duque de Malbru
clar, és que això era Malbru
exacte
i aquí es va traslladar
a Manbru
exacte
doncs clar, aquesta veus
però és que ja et dic
després sona com les canonades
pom, pom
és xulíssim
és molt espectacular
sí, sí
la deixen de fons
i quan apareguin
són peces breus
perquè hi ha
aquesta per exemple
la lectura ja són 14 minuts
en canvi
vés?
això
ui sí
molt xulo
ui sí
sí, sí, sí
no ho sabia
no, no
mira que les coses
que a vegades són
curioses
curiós
anda
és molt xula
sí, sí
estem parlant
d'una mena
de marxa militar
que utilitzem
per fer això
no?
per
sí, sí
clar
perquè fan
això
la batalla
la marxa militar
previa
i la batalla
tot el enfrontament
molt xulo
molt xulo
la primera
que us comentava
del tremate
anti-tremate
és en italià
és en italià
després aquí
sempre tenim la gran sort
que ens posen la traducció
en català
perquè si no
és que no t'han entera
aquesta és cantada
és una peça coral
coral
en el sentit que és de veu
no?
vull dir coral
de coral
perquè no eren només tres
és una soprano
la Mercedes Gansedo
i després un tenor
i després un tenor
el Marc Sala
que aquest no és d'aquí
és català
i el Ricardo
Ricardo Serti
que és
croata
que és al baix
també superbé
tot sota la batuta
del director
del Jean-William
de Frient
que és molt divertit
aquest és que fa uns saltirons
allà
és d'aquests
que s'està movent
tota l'estona
és un espectacle
el propi director
és un espectacle
no és la primera
no és la primera vegada
que ve a l'auditori
no però és que és molt expressiu
i clar
i resulta molt
molt ameno
és holandès
és molt ameno
tipus du camel
sí, exacte
llavors
no te dors
a l'auditori
a vegades és això
entre la calureta
que fa
la musiqueta
no sé què
si és una costa lenta
en canvi
veus?
sí
veus?
es potegra aquí
veus?
semblan
com si fossin trets
com si fossin
de l'època
de l'època
tot això
amb els instruments
de l'orquestra
sí, sí, sí
és curiós
t'està reproduint
la batalla
és una peça
que no coneixia
he de reconèixer
la meva ignorància
amb aquest tema
la victòria de Wellington
no la coneixia
per tenir-la en compte
val la pena
sí
molt bé
ja dic
molt bé
els cantants
els tendres
de nord
al baix
i ja està
per exemple
la victòria de Wellington
va ser una de les que
en un principi
els crítics
no els hi havia agradat
era una de les que
havien deixat allà
que no
en canvi
el públic
els hi havia agradat
moltíssim
sempre que ha tingut
molt bona
acollida
aquesta peça
ja està
i després ja dic
la setena
i la vuitena
que la vuitena
és una mica
desconeguda
també
perquè
sempre sempre
sentim parlar
més de la setena
o de la novena
sobretot
i aquesta queda
però també
val molt
la pena
ja dic
va ser un programa
superxulo
un concert
molt maco
molt maco
i a més Beto
pensem entrar molt bé
és que és un
és una música
sí
és molt popular
és molt propera
és fàcil
vull dir que
és molt fàcil
un clàssic
un clàssic
un clàssic
un clàssic dels clàssics
de la música clàssica
sí sí sí
doncs encara hem de fer
més concerts
encara no
encara queden
si algú s'anima
posa l'auditori
i el Palau de la Música
molt bé
doncs 50 anys
de la naixement
naixement de Beethoven
molt bé
doncs Jaume
parlem d'escultura
bé
bé
molt bé
la veritat
sí sí
és el que hi ha
la senyora
Bori
oi
Bori
Bori
Bori
Bori
m'ha estat parlant una mica
m'ha explicat
i tal
vull dir
es veu que ha fet
diferents reproduccions
a petició
del propi ajuntament
eh
al municipi
i llavors
doncs m'ha dit
té un 11 de setembre
allà
que és potent
eh
molt maco
aquella dona
no
que té al davant
no
quan es presenta
amb una presència
no calia que la posés
amb una terima
no
ja estava bé
entre com estava
és tan sola com està
té una presència
bestial
i llavors
tot el que té
doncs
són molt
molt femení
tot
i li ha dit
dic
salta a la vista
eh
que
diu sí
no però agaita
tinc un noi allà
i dos nens
i tal
bueno
m'ha estat parlant una mica
és molt encomiable
és una senyora
ja bastant gran
és coneguda
vull dir
més de l'àmbit
diguem
de l'escultura
tampoc
de gran
diguem
no mundial
però sí que local
sí
doncs conèixer
la Bòria
aquí a Sant Jús
és com la
Montse Sastre
que és molt coneguda
vull dir
que
hi ha dos o tres
o quatre
o més artistes
o tot dones
que amb una edat
què vull dir amb això
vull dir
que són dones
pioneres
a la filla cap
que als anys 50
ja estaven fent escultura
o estaven fent pintura
pioneres
que ja hi havia pintores
prèviament
però quan realment
és el boom
en què la dona
comença a fer art
molt interessant
jo quan em vaig casar
ho vaig tenir clar
jo em dedicaré
a l'art
i al control
fang
i a més a més
doncs coure
que no és fàcil
i a vegades
fa textura de fang
imitant coure
vigilem això
perquè jo
em vaig a veure
que no hi era ella
però ho diu
no enganya
però la textura
sembla coure
i és fang
i ha creat una capa
per sobre
per donar aquesta pàtina
no no
és molt amè
molt agradable
és aquesta part de l'art
que pels que no hi entenem gaire
doncs ens va molt bé
perquè
ens gratifica
no
a la mirada
i a l'enteniment
té un cert
jo crec que té un cert
regust
al rodent
té un aire
al rodent
aquesta sensació
de peces inacabades
que té molt d'encant
això ja m'hi he fixat
hi ha alguna peça
que dius
aquí podies haver
poluït una mica
aquí t'ha sortit
el deix mecànic
el deix mecànic
això està
amb becarà
per embestat
amb becarà
que passava a la tela
això no ho diguis mai
amb un artista
no ho diguis mai
perquè això es diu
non finito
vas tu
i li poleixes
si no
vas amb la polidora
per acabar d'arrodonir
una cosa que es diu
non finito
i és una cosa
que és una tècnica
concreta
que començava a fer
i això ja ho feia
Miquel Àngel
amb les seves obres
tot en vas a veure
algunes obres de Miquel Àngel
i hi ha inacabaments
a consciència
no perquè no l'acabés l'obra
i el rodent
era el gran especialista
anien a acabar
les seves obres
perquè era una forma
de trencar amb l'acadèmia
era una potesta
les velles
eren la polimenta perfecta
vull dir
Bernini
aquest rotllo
que dius
perfectament acabat
i tal
i bueno
jo no
i rodent
va ser el primer
el trencador
el gran escultor
impressionista
i com els impressionistes
van trencar amb el color
ell va trencar
amb la textura
que és com podien trencar
els escultors
i a partir d'aquí
és molt llarga
l'ombra del rodent
molt llarga
i segueix el segle XX
i és una manera tan agradable
és una sensació
que és molt agradable
encara
i jo vaig veure
una miqueta
que estava aquí al darrere
més dolça
més
maternal
sobretot
vaig veure una mica
també Renoir
més aquesta imatge
més dolceta
encara que sigui
un escultor
i un pintor
vaig veure una miqueta
per aquí
aquesta cosa
aquestes nenes
aquests nens
una mica
aquesta imatge
però bé
crec que està molt
molt imbuïda
per l'esperit
d'aquest
final del XIX
que és molt maco
i ella ho revisita
d'una manera diferent
però molt bé
l'escultura
de les bassonetes
és maquíssima
però això és molt
jo he vist molt
les típiques
la Berta Morissot
aquesta cosa
aplicada a les cultures
aquesta iconografia
típica de les nenes
també feia Santiago Rosselló
que feia Bessones
i tal
aquesta cosa
que ve més del 19
que no del 20
però insisteixo
ella ho porta molt bé
ho fa molt bé
i és coneguda
i té Ramon Borre
que ven
si voleu comprar
sí
quants dies
està aquesta exposició
berta?
i no hi ha gaires
ho pots veure bastant ràpid
15 de febrer
vull dir que
ho pots veure
amb mitja horeta
fas així
i el pròxim dia
sí que passaré
en 15 minutets
vas allà
mires
et fixes
i tal
però està molt bé
molt bé
doncs
passem al llibre
si ja passem
al cinema
dioses de Hollywood
eh David?
què tal?
bé és de la Cristina Morató
que havia llegit
alguna cosa d'ella
m'ho recordo ja
però és que és una escriptora
molt
que escriu molt
com si vols
pel Reader Digest
per dir-ho
ostres
calla calla
sí
llavors
la cosa més puritana
més avorrida
no?
evidentment
quan parles de la vida
per exemple
de l'Ava Gatner
a veure
hi ha episodis
que els has d'explicar
sí o sí
per molt
per molt
finolis que siguis
o sigui
que la famosa escena
de
o sigui
la famosa
història
de quan estava
amb la Greyskali
a Mogambo
sí
i que li aixeca la faldilla
a un dels
extres
que era
un natiu d'allà
i li mira els baixos
i diu
en Frank la té més grossa
en Frank qui?
en Frank Sinatra
ah
en Frank Sinatra
ah
hòstia
per dir alguna cosa
ja ja ja
no tenia fam
a Frank Sinatra
sí sí sí
i llavors dius
vale
ho has explicat
perquè t'ho acaba
a explicar-ho
però
com era
home petitet
sí sí
alguna cosa així
però llavors
Ros acabarem malament
tu i jo
ah no
ai perdó
no
mejorando lo presente
vale vale
molt bé
llavors fa-vos un exemple
no?
aquest sí que es veu
wow
clar
però jo soc així
l'escriptora
l'escriptora ha agafat
un triangle
recte
no?
sí sí sí
molt bé
però deixem el tema sexual
David parla
l'escriptora ha agafat
bé la vida
la vida de l'Ava Gatner
sí
de la Rita Hayworth
de la Grace Kelly
i ara començaré
a llegir la de l'Elisabeth Taylor
però bueno
ja l'he explicat així
ja
avui no tenia cap llibre
doncs vinga
ah molt bé
perfecte
sí em falta la d'Elisabeth Taylor
però bueno
més o menys sabem que es va casar
no sé quantes vegades
set vegades
em sembla
però bé
el denominador comú
de totes aquestes dones
és que eren dones
que fotien el que els donava la gana
sí
exceptuant potser una mica
la Rita Hayworth
que va anar més lligada
diguem-ho així
d'alguna forma
les altres van fer
perfectament
absolutament lícit
simplement que sorprèn
evidentment
per l'època que era
simplement
o sigui
amb l'afegit
que a més a més
moltes d'elles
es lligaven
amb relacions
tormentoses
amb homes
que eren molt
molt dominadors
però que alhora
també
alhora
també eren molt
molt
estaven perdudament
enamorats
d'aquestes dones
i d'alguna forma
feien el que elles volien
potser en el cas
de la Grace Kelly
no era tant així
era
potser de totes
la Grace Kelly
potser amb la seva cara
virginal
era la més ninfòmana
de totes
sí
sí
sí
sí
absolutament
absolutament
més que la
Garner
que tenia fama
també
però
potser
l'Ava Garner
ja acompanyava
l'aspecte
de Lleona
que tenia un aspecte
així més
sí
i l'altre
no ho haguessis dit mai
amb aquell aspecte
així
virginal
sobretot el dia
que es va casar
amb el
amb el Sòmines
aquell del Reini
era de monaco
encara me'n faig creus
com va poder
però si
tu has catat
la glòria
i te'n vas
amb això
és que ho fas
pel títol
nobiliari
no ho sé
no ho sé
perquè clar
el llibre t'ho basteix
com que bueno
i conginio mucho
con Reini
i pensava
però bé
per favor
per favor
bé
va ser una tria
no ho sé
encara me'n faig creus
no es pot explicar això
no
no és que
tampoc ho sap
l'escriptora
tampoc ho sap
o sigui
això és una cosa
molt íntima
van tenir una relació
epistolar
molt llarga
molt íntima
molt profunda
i la següent vegada
que es van veure
era per casar-se
dius
mandé
perdone
o sigui
va ser una cosa
molt estranya
que encara
em fa a mi
sospitar
bé
ell va casar
amb un actiu
de Hollywood
aquí
el nostre
va casar
amb una periodista
sí però
el que no se sap
és que
l'anglès
l'actual
també ho ha fet
la Grace Kelly
va pagar
per casar-se
amb aquest home
el pare
de la Grace Kelly
va pagar
dos milions
de dòlars
com a dot
perquè la Grace Kelly
es casés
amb el reine de Mònaco
o sigui que
no sé allò
que dius
jo crec que
qualsevol no podia
no
clar
i a més a més
aquesta dona
li va donar
abans
Mònaco
era un cau
de contrabandistes
fins a aquell moment
i a partir d'aquell moment
li va donar
un brillo
i una lluventor
al principat
que va acabar
sent el que és avui
segueixent
un cau
de lladres
i d'estafadors
però bé
en perigri
en perigri
en perigri
això per una banda
la vida canalla
jo bueno
el David es mou
per aquests
sí
he estat a Mònaco
jo també
de passada
vaig parar
i vaig baixar
i vam mirar
de camí a Itàlia
d'aquests viatges
de jove que fan
amb autobús
però igual
s'ha posat
tota la casa
al casino
jo et puc dir
que la més guapa
per mi
és la Grace Kelly
per això
ja va a gustos
personals
a mi també
físicament
la més honesta
diria
amb la que
diria
podria ser amiga
perfectament
seria la Vagander
sí, sí, sí
no
amb la Rita Hayworth
com que no
primer que el tipus
de dona que ja no
no
com que no
i l'altra
l'Elisabeth Taylor
em sembla que és
la més bona persona
de totes
sí, jo no ho dubto
però jo crec que
potser és una mica
la més elitista
sí
la més diva
la més diva
la més correcta
l'altra
la Vagander
s'anava a Madrid
agafava un taxi
que hi havia al Fari
recorda l'Art de Madrid
aquella sèrie
sí, sí
això és l'anècdota
del Fari
no, no, no
sí, el Fari
se la van portar
la Vagander
de juerga
per tot Madrid
perquè ella era taxista
això em sona d'algú
sí, sí, ten rau
ten rau
em sona alguna campana
evidentment no va passar res
però sí, sí
la tia
que passa
és que tenia una vida
d'alcoïsme
i de tot això
sí, sí, la tia es tirava
però era horrorós
ara que parleu d'això
l'altre dia
vas llevar a la Dolce Vita
i carai com ho deixa
tot això
però una meravella
la pel·lícula
és una pel·lícula
que sempre
que bé
allò és inimitable
fer allò avui
és possíu
no l'has vist a la Dolce Vita?
no, no l'he vist
l'estima
la del Fellini no?
no, no l'he vist
que fort
David surt automàticament
d'aquesta ràdio
no vingues a aquest programa
ostres, quina meravella
deportat
jo només he vist
l'Al Fellini
és de reconèixer
que només he vist
a Marc Hort
jo he vist tot
clar
no m'ho he perdut
ja ho sé
no he vist una
d'unes dones
no sé com es deia
no sé què
de les xiques
o les mujeres
hi ha una d'unes dones
ocho mujeres
no me'n recordo
una que va fer el 70
i tal
que jo era una mica
més alternativa
i no, aquesta me l'he vist
reconec el Fellini
em costa una mica
sí, però quan ja
entres en una línia
però jo quan vaig veure aquesta
quan passes tot
ja vaig entendre
que no em costa
alguna pel·lícula sí
ja t'ho diré
per exemple
8 o mig
allò em costa una mica més
sí, una mica més complicat
allò
però en canvi
la Dolce Vita
entra molt bé
ja la miraré
Marcello Mastroian
és que és una cosa
ja la miraré
l'estrada
i allà també està molt bé
sí, sí, sí
molt bé
sí, dies, dies
no, no, ja està
està interessant
no te'n vagis
això està marqués
guai
bueno
no, no, no
no em pot empatxar
que això
no, no em pot empatxar
no, però ja quan la lleixi
no marxis que m'has de portar a casa
per això
però l'interès té que era Andrés
no, jo
no, Elizabeth
bé, doncs mira
David
parlant de pel·lícules
o de coses que et sorprèn
no et deixen d'agradar i tal
jo
ara parlo jo una miqueta
de cinema
comencem a parlar
de cinema
si no has callat
no he callat
no, de veritat
doncs ja me'n vaig
no, no, tranquil
no, llavors
hi ha una cosa
si no queda més remei
no, no, es parla
ja que estem en la ràdio
no, perquè si no
no farem
no farem papiroflexia
ja està
allò que feia el Marcel Marçó
això, això
bé, doncs silenci
home allà
que hem de parlar
coi
avui estic mandant
avui estic allò
en plan com allò
què passa aquí ja
entre les batalles
de victòria
de guàrit
com vinc de fer de profe
doncs avui he fet de callar
un parell de persones
que no callaven
i diguen
escolta'm nenes
si us plau
eh, nenes que tenen ja
una edat
80 anys
i els hi has dit nenes
clar
i els hi has dit nenes
però bueno
què passa aquí
no, la sentia elles
però passaven de mi olímpicament
però bueno
bé, no n'he igual
basta
segueixo
no, el que us deia
mira, pel·lícula
que tothom una mica
sap bastant bé
jo
parlaré
tres minuts
si arriba
perquè vull parlar d'una altra
que és molt divertida
que és
Eres una vez en Hollywood
la vaig veure
la setmana passada
parla i tal
i això
què tal?
ostres, a mi em va costar entrar la pel·lícula
i mira que jo soc Tarantino
és com a l'Almodó
aquesta gent
que jo entro
que arriba un moment que al final sí que mola
a mesura que arribem a la part final
però a mi jo m'agrada
t'has d'altregar tres hores
però al final
és que és això
que arriba un moment que dius
perquè em tinc a aguantar la primera hora i pico
a més si fos una cosa original
el tros que ell va a la granja dels menys
del
allò està bé
però
aquest és inquietant
sí, aquest és molt inquietant
és molt inquietant
no passa res allà
sí, però al principi de tot
home, ja sé que a vegades això ho fa
el tant Tarantino frena el temps
d'una manera bestial del tempo
i dius
bueno, però ara què?
estem aquí
però clar, però aquell encàndal
clatell de Pulp Fiction
d'aquell que va estar
durant 15 minuts
amb un pla fixe
o 12
sentint el
Let's Stay Together
de fons
a mi em sembla una obra d'art
allò
mentre se li va parlant
i això només se li vol clatell
no sé si us recordeu
aquesta escena de Pulp Fiction
que surt el
que no sé qui és
ara me'n recordo
l'actor aquell negre gros
sí, exacte
i a més el clatell
durant aquesta estona
dius
ostres, que bé
però jo tenia un encant
una gràcia
però en canvi aquí
intentava
clar, però aquí intentava
fer coses
que dius
vull ser com modern
i no
i llavors sí que a mesura
que entrem a la granja
ja donem el pas
i sobretot quan ja
es produeix aquest
curiós
com aquesta revisió
de l'atemptat
de la
de la
com es deia?
de Sharon Tate
de Sharon Tate
perdó i tal
que ho canvia tot
que ho canvia tot
i això mola un colló
ai perdó
mola molt
és quan llavors
jo passo d'estar així
estem en horari
no protegit
a passar-m'ho de conya
a més
és aquest moment
i no per el tema
de la sang i fetxa
és perquè dius
això sí que és Tarantino
tornem a escoltar
no tot això
vull dir
és una part de Tarantino
i ho remata
a Leonardo DiCap
perquè me l'han fallat
però això és
és tot el que ha anat
preparant durant la pel·lícula
que al final
arribes aquí
però igualment
no podria
podria haver
escursat una mica
no escursat
sinó
hagués pogut
entrar aquestes generitats
que les té segur
amb insertar-les
en altres moments
i deixar un final
d'aquest tipus
com fa això
a Pulp Fiction
com fa
a Reservoir Dogs
dona igual
a Kill Bill
Kill Bill
és una muntanya russa
brutal
ara estem aquí
ara estem aquí
ara estem aquí
ara estem aquí
i és un no para
un no para
un no para
i van fotre pals
per com va deixar
el Bruce Lee
per exemple
bueno
però perquè
clar
no Bruce Lee
no
Bruce Lee
Bruce Lee
apareix
ara és una vez
en Hollywood
no apareix
ell
apareix
un imitador
un que fa
de Bruce Lee
de Bruce Lee
és un altre aquell
no no
és Bruce Lee
és Bruce Lee
no
és a dir
imita Bruce Lee
el xino
que surt
que es barallen
amb Brad Pitt
tu l'has vist
i es diu Bruce Lee
és clar que l'he vist
és el Bruce Lee
però no és el Bruce Lee
però no és el Bruce Lee
clar clar clar
és el Bruce Lee
però no és el actor
que imita
és que d'ahir
on teníem
interpreta el Bruce Lee
vale
confones amb Bruce Willis
no Bruce Lee
exacte
que sí que sí
no no no
estem parlant de la
Bruce Lee
al karateka
a mira
em feien una
ahir també
a mi em va molestar
i tota aquella seqüència
bueno sí
és aquesta cosa
que dius
ara vull ser
tal guai
i dius
mira
a mi tampoc em mata
la idea
que tampoc és això
però bueno
que insisteixo
que dins de cap
jo tantes nuances
i a veure què passarà
amb els Oscars
jo si li donen
m'emprenyo
jo si li donen
m'emprenyo
no
se l'endurà
en 1917
perquè crec que hi haurà pel·lícules millors
en 1917
que jo no l'he vist
però intueixo que serà millor
i hi ha altres que segur que hem vist
o el Joker
o el Irlandés
ja no cal ni que vegi les pel·lícules
el tio
ja fa la valoració
no no no
no quiero que gane
en aquest cas això
vull dir que preferiré que guanyes el Joker
per exemple
que també la vaig veure
i no la vaig comentar
però tampoc l'he comentat moltes vegades
que em va semblar una pel·lícula
absolutament al·lucinant
jo vaig flipar
vaig dir
això és una cosa
increïble
per molt que l'han criticat també
i tal
i això
crec que ell fa un paper
vaja
com no li doni l'Òscar
t'ho juro eh
m'emprenyo
m'emprenyo
ara sí que m'emprenyo
perquè crec que fa un treball
excepcional
aquest home aquí
és que no és ell
és un ésser
bueno una cosa és la pel·lícula
i una altra cosa és
un treball actoral
clar un treball actoral
exacte
si el Joker
és basa
si li donen
la premia a l'actor
ja li es pot dir
que li estan donant
a la pel·lícula
evidentment
la pel·lícula tampoc és una gran pel·lícula en direcció
clar
això és el que refereixo
prefereixo que li donin altra gent
que tingui unes altres qualitats
però com a mínim
que li donin el Joaquin Fènix
a mi el que em sobta és això
m'emprenyo
això vol dir que t'importes
clar
clar clar clar
jo amb això soc bastant visceral eh
a veure quan li van donar el Modó
ara als Goya
vas dir que bé
perfecte
doncs això t'ho discutiré
clar
ara d'aquí una estona
ho discutiràs
perquè quan veus la pel·lícula
potser no
acabamos a hòsties
aquí
això t'ho discutiré ara
ara ho diràs tu aquí
aquí vas salpicar sang
olé com mola
doncs primer parlant de sang
ara em pots d'hòsties
no no no
Notche de Bodes
us recomano aquesta pel·lícula
no no no no
impossible
la criatura es diu Tyler Gillett
hi ha el cognom i n'hem fatal
sona a pel·lícula feta
és que ho és
és bé
però bé
bé
bé
que s'aguanta bé
però si la vas veure
és que algú et va proposar
no sé per què la vaig veure
ho vaig així per internet
no estava mal
una bona nota
una cosa com peculiar
ella és la Samora
Samora?
Samora Weaving
es diu?
Samora Weaving
és una noia coneguda
que si la veus
no no no sé
l'Andy McDowell
i l'Adam Brody
dius
bueno la cosa
no anem malament
vamos a ver que tal
exacte
aquí
bueno se la comió tot
vull dir
que ha hagut de
baixar-se tant
l'Andy McDowell
al fang
per fer aquesta pel·lícula
si no rodava res
li venia algú
perquè clar
bueno això
bueno qüestió
què passa
Noche de Boda
estem
és una pel·lícula
amb una pàtina anglesa
perquè és com si passés això
dins una menció anglesa
o tot això i tal
i aquesta
es casen
un noi
i una noia
quina època està ambientat
això?
res
no l'actualitat
estem parlant
dels anys
sí sí sí
perquè hi ha mòbils
i tal
però clar
la percepció
és que estàs
amb una menció
i tal
i que és
un clàssic
un clàssicot
així conservador
i tal
i resulta que són
una família
que han guanyat
aquesta fortuna
amb la xocs a taula
amb la xocs a taula
com si fos el trivial
coses aquestes
vull dir
ha fet molts diners
bé
quan estigues
a casa la criatura
i clar
i llavors comença a aparèixer
una cosa molt estranya
i és que la nit de bodes
vull dir
abans que se'n vagin
a dormir
o a fer el que s'escaigui
en aquella nit
corresponent
el que toca
doncs han de fer un joc
un joc
vull dir que
a partir d'aquí
això proposa
el pare
és una cosa
com estan a casa
molt corporatiu
però que aquest joc
pot ser
o una cosa molt
d'aquella manera
o pot ser perillós
i surt el joc
de l'amagatall
de l'escondite
llavors aquí
la cosa
se'n va de mare
i és això
i va sortir
i llavors què passa
l'altre què passa
no és res
no, però estàs a amagar
que l'explicarà tot
no, no, no
això passa
els primers deu minuts
i tampoc és que sigui
és un guió
de mitja fulla
tampoc és que sigui
massa complicat
i llavors
pim pam pum
no sé què
s'amaga
i a partir d'aquí
tot això
és d'esmadre
i clar
i es convertís en una pel·lícula
gore
que jo estava en plan
com
ala venga
però jo cridant
vull dir
t'ho juro
en plan com
li parles a la tele
sí que passa
no tinc cap problema
li parlo a la tele
perquè
arriba un moment
i allò del final
és com que
ala
com mola
vull dir
és allò
mi padre
ai mi madre
aquella pel·lícula de Brian Dean
mi madre s'acomida a tu perro
és allò
la bogeria absoluta
és com un Peter Jackson
allò
vinga sang amunt i avall
però una cosa que dius
venga però divertida
fora de lloc
noche de boda
però bueno a veure
res de nivell
nivell
bueno
zero
no
a veure
dins de les pel·lícules gore
estaria cap al 5 o al 6
vull dir
perquè dius
però clar
la tabà
és d'aquella que la mires
mentre sopes
sí
sí sí
que la mires i tal
i dius
bueno i tal
i té la seva gràcia
perquè sempre
clar
a la noia sempre
no li passa res
però clar
la persegueixen
amb ballestes
amb escupetes
amb de tot
perquè clar
és el joc
és un joc
que prové d'una tradició
que no explicarem
tot això
i que té una lògica
no té lògica
mata ningú
però que té una lògica
per aquella família
que evidentment
aquí hi ha una problemàtica
brutal
que s'ha fet l'únic
amb el joc
exacte
i que és una mena de joc
criminal
bestial
però bé
bé
la pel·lícula té el seu encant
de la gent que ens agrada
una mica
tant en qualques pel·lícules gore
no és de les dolentes
és de les que té una gràcia
és com aquesta
jo crec que serà un petit
crec jo
no millor un petit clàssic
de la història de les pel·lícules
així una mica gore i tal
de més endavant
jo crec que ja has perdut
tots els encens que tenies
bueno
però jo et puc parlar
dient el que has dit
ja
però ara jo et puc parlar
si vols de qualsevol cosa
del Dreyer
tinc aquesta capacitat
ja
perquè ho saps
és molt versàtil
o sigui
queda super bé
això
has vist com ho sap
el què?
no no
ja no
és que ja et veig venir
ja ens coneixem
té moltes facetes
és divino de la morte
et parlo de free cinema
vinga va
anem a parlar
vinga
vinga
ai
bueno
Rosa parla de Drácula
ja
jo vinga va
i tu busca
busca
jo busco
busco
busco
deixem el pal
i a buscar
a veure
doncs Drácula
Drácula
la pel·lícula que va dirigir
Francis Ford Coppola
la Indurantados
es va estrenar
que està basada
en la novel·la
de Bram Stoker
vale
els protagonistes
doncs Winona Ryder
Kenny Reeves
que està super jove
sí
està
nenet
ostres
sí sí
però molt
molt nen
molt nen
el Gary Oldman
que és qui fa
paper d'oràcula
no m'ha agradat mai
aquest
no he trobat mai
és que no
no l'he trobat mai
encertat amb aquest paper
sí
crec
el Gary Oldman
no
és que li fa moltes transformacions
li fa moltes transformacions
no
no s'agrada
no
està des d'aquesta jove
jo no dic
ojo
aviam perdona
des d'aquesta jove
que està
que el guerrero
que ve així
ve així
jo no dic
que ho faci malament
gràcies
no estic dient
que ho faci malament
ojo eh
no dic això
jo m'ho vaig creure
que no
no el veig amb aquest paper
mira ho sento
no no no
a veure que tampoc
se sigui partir a quarts
però jo m'ho vaig creure
tot el que va fer
la pel·lícula
m'encant
la pel·lícula sí
home perquè fa por
és un guerrero ahí
que fa por ahí
bèstia
i després
totes les transformacions
que li fan
d'aquella bèstia
de Drácula
des de Home Allop
a
el Gorilla
o aquell
aquella mòmia
que porta ja
que tres o tres anys
no sé quant
no ja portava
en vida
una mòmia
aquell monstre
aquell monstre
d'aquell vampir
fins i tot
quan està penjat
del sostre
que és un vampir
així no
esquelètic
sí sí sí
o sigui
li posen
moltes transformacions
no
a vegades
costa veure
que és ell
també
de veritat
a mi l'escena
quan li talla
i agafa la sang
no sé que faci un moment
que li
perquè li està faitant
ell s'està faitant
el Ken Riff
s'està faitant
perquè clar
li han portat
fins al castell
amb engany
amb la història
que ell s'està comprant
que és veritat
que està comprant terres
i l'abadia
aquella a Londres
i després ja
pot transportar tota la terra
perquè clar
ell la idea és
no descobreixos res
no?
sabeu la història
és un guerrer
que està enamorat
de la seva dona
molt enamorat
molt enamorat
Elisabet
i llavors
com que ha de fer la guerra
contra
no sé si els surts
no?
clar
tota la relació
o sigui
ell està defensant
el cristianisme
no?
i la creu
i tot
i guanyar la batalla
i quan torna a casa
resulta que ella
s'ha suicidat
perquè es pensava
alguno
els altres li havien dit
que li havia mort
a la guerra
no?
era una mica
com Rome i Julieta
no?
però
en vampiros
i llavors
ell clar
es desespera
renega
de la fe cristiana
renega
en Déu
i diu
a partir d'ara
ja viuré
en el costat fosc
i llavors
ja està
i des d'aquí
ja ve la seva transformació
clar
com que renega
ell ja té la vida eterna
i eternament
està vagant
perquè clar
la intenció
és esperar
a retrobar-se amb ella
com que és la idea
és la idea
de la reencarnació
és explicar
al mig
és la reencarnació
i ell el que fa
és durant tots aquests anys
durant aquesta eternitat
esperant que ella
es torni a reencarnar
amb una
amb una altra noia
que sí que ho fa
llavors ho fa
allà a Londres
exacte
allà a Londres
que té per nòvio
té el
que treballa
amb aquesta immobiliària
bueno de passante
una mica
és com una
sí
de matxaca
és un passante
i llavors l'enviar
allà als Carpats
a fer
a fer els tratos
i vinga cap allà
però lo bo és
el seu antecessor
el noi que havia enviat primer
com havia tornat boig
perdut
que el tenien allà
engaibat
era el Tom Waits
aquí jo ja et crea
no me'n recordo
el Tom Waits
és que la vaig veure
bueno l'he vist dos vegades
però l'última fa 7 o 8 anys
vull dir
jo no tinc massa fresca
aquest personatge
és molt inquietant
perquè
sí que arriba
l'Anthony Hopkins
que fa davant
Van Helsing
exacte
desdemonitzador
sí
que és molt divertit
tota la
l'atac
i tota la
intentar vèncer
els vampits
que es troben
és molt divertit
perquè van entre
les estaques
els 3 o 4 pretendents
de l'altre
de la Lucy
l'americà
l'anglès
és veritat
és veritat
no recordava d'això
aquelles escenes
que van tots 3 o tots 4
un que és així
medio tejano
de cowboy
més o menys
era una mica
d'opareta
exacte
aquí queda una mica
que jo és hosti
fins ara el nivell
era molt dramàtic
i estava molt bé
a mi m'han recomanat
jo crec que és una mica
també per rebaixar
no sé si teniu la sensació
per rebaixar
el clima aquest
de por
no de por
és que aquesta pel·lícula
por no feia
és una pel·lícula
guapa
de vampirs
igual que la de Polanski
el ball dels vampirs
que també és superdivertida
però és una conya
a mi va ser
el que em va fer
veure pel·lícules
de vampirs
perquè senyor
de què?
avui
perdona
a mi em va fer veure
pel·lícules de vampirs
els de la Hammer
amb el Cryptofermí
que les veia amb el meu pare
i el Peter Cushing
jo no
però ara m'han recomanat
a Netflix
a Netflix
han estrenat una sèrie
que es diu
Dràcula
i que m'han dit
que està molt bé
són tres capítols
d'hora i mitja
ah pues vinga
però és en mita de Dràcula
és un Dràcula modern
diu
els dos
tres capítols
crec que són tres
sí
tres capítols
els dos primers
és
tal qual la novel·la
del
però l'últim
diu que és la bomba
que fa un gir
que dius
ostres
primer són dos
i un tercer
o tres i un quatre
no no són tres
tres
el dos
és la història
de Dràcula
i el tercer
continua la història
però fa un gir
i m'han dit
que
ho tenen en compte
sí
avui en diu un
diu
ostres
diu
és que
el vampira
aquest que fa
és un actor
que es diu
clar és
gang
o ang
o així
no és conegut
diu
però fa un paparàs
acollonant
diu
és que a més a més
diu
no esperis
o sigui
diu
el que no he comodit
avui dinant
diu
és que és
és un depredador
clar
que no hi ha concessions
no hi ha concessions
clar
això és molt netflix
és molt net
és d'espietat
o sigui
és a saco paco
dius
hòstia
oh que bien
ah
que la vora
la setmana que veu
la comento
me la miro
i la comento
si la fan
l'han d'acabar de fer
encara
però no l'ha acabat
d'on ha fet encara
sí sí
ja està
tota sencera
no em donava temps
i després
el que és molt maco
és la cançó
que ens has posat
que és la banda sonora
que surt al final
de la pel·lícula
perquè durant la pel·lícula
pràcticament
no és remarcable
la banda sonora
al final
que sí que surt
aquesta cançó
de l'Anny Lennox
que és això
no
Song of Love
For a Vamp
cançó d'amor
per a un vampir
molt bé
molt bé
i l'estètica és molt xula
el vestuari és preciós
recorda una miqueta
una mica la Belle Époque
el romanticisme
molt bé
està bé
m'ha agradat molt tornar-la a veure
jo em queda el Dreyer
tot el que estem explicant
encara no ho sabem
doncs mira
havia Sira
amb aquell enterrament
aquella cosa
que es veu jo
que té una cosa
té una encana
jo
bueno
igual
basta
jaume
1917
i Richard Giewell
balla dos cosetes
dels Oscars
perquè això és
carta d'Oscar
no però el Giewell
Giewell
Richard Giewell
el Giewell
no vols dir que va per l'Òscar
sí
no
està nominada
no ho sé
nominada pot estar
pot estar
aquest any estic perdudíssim
o a lo millor
som en la millor pel·lícula
i alguna cosa més
però jo diria que sí
alguna cosa tècnica potser
però
ja ho veurem
de quina ens parles primer
d'aquesta
de Richard Giewell
sí
vinga
Clint Eastwood
jo
m'enamora
a mi
vull dir
ja
ja veus
més de quatre vegades
és que
sí
vull dir
em sap greu potser
perquè jo no vull ser clàssic
no
no vull gaudir
com un clàssic
ja tens edat per ser
tu i en si
ja ets clàssic
ja home
anava a dir-ho
eh gràcies
però
és veritat
bé
aquesta és una pel·lícula
que agafa un personatge
també
com moltes vegades
molt
anòmim
sí
com ell mateix
però
un heroi anònim
sí
i bueno
però
l'heroïsme
o sigui
la part heroica d'ell
és molt
un heroi involuntari
no
d'alguna manera
va ser a Atlanta
els Jocs Olímpics d'Atlanta
els Jocs Olímpics d'Atlanta
allà en un pati
que van posar una bomba
i ell va descobrir
que allà hi havia la bomba
però
hi ha un detall
això sí que us ho vaig dir
que m'ha vingut així
hi ha un detall
que sembla
que l'obliden
i és que
ell ja
ja l'havia vist
aquell home
i aquella motxilla
al mateix temps
i a canvi
ell no
i és com si oblidessin allò
i em sembla
que és un detall
molt interessant
a més
el que m'ha agradat molt
és que
després té un somni
i d'una manera o altra
la vida
li està dient
llavors sí que haguessis estat
un heroi
però així no
o sigui
molt bé
o sigui
molt bé
aquell somni
trobo que està
perfectament
encaixat
amb la dinàmica
perquè bueno
ja us podeu imaginar
com deixa
la publicitat
és que
jo darrerament
he sentit comentaris
dels pel·lícules
del Clint Eastwood
i ja diu
bueno
aquest home va
seguint fent cinema
però
bueno
perquè
porto una carrera
i li deixem fer cinema
però és que el que fa
ja no val massa la pena
jo crec que no
és veritat
jo crec que no
jo sentit comentaris
és veritat d'això
mira jo vaig renegar
del Gran Torino
i l'altre dia vaig veure un tros
clar
per la televisió
perquè mira
en aquell moment
o jo no tenia el dia
el que sigui
i no em va fer el pes
hòstia
però li vaig anar donant la volta
dic hòstia
està això
perquè el paio es troba
al final
perdó eh
l'incís
però el paio es troba
amb una família
d'una altra raça
que evidentment
ell és blanc
nord-americà
i mig racista
hòstia
però aquella família
té els mateixos valors
que ell
conservadorots
i de la família
i del que implica
una família
això sempre ho toca
sí, sí, sí
això
o el valor
de la gent gran
per fer coses
sí, sí, sí
això sempre ho toca
això ja ho feia
des de
después cowboys
també
també
també
és que sempre
el que fa
l'intèrpret
que és
el d'això
el Sam Rockwell
ho fa de conya
aquest xaval
és molt bo
aquest és el que va fer
la milla verda
sí, sí, sí
aquest tio
a mi no em donarà
aquest tio
també és el que va fer
aquella
que guanya els llocs
que es fan paret d'anys
com es deia
aquella que és un poblet
nebrasca
no
les tres anuncis
a la carrera
sí, sí
sí
és molt bo aquest home
escoltes
hi ha una cosa
precisament
el protagonista
de la pel·lícula
és com una miqueta
curtet
diguem-ne que
li falten 5 minuts
en micro
això mateix
la seva mare
viu amb ella
la que t'hi veig
està molt bé
la que t'hi veig
sempre és molt bona
i llavors
el que li dona
categoria
a la pel·lícula
volem dir
jo sí que toco
a terra
per molt que t'expliqui
històries
d'aquestes
així
jo toco de terra
i qui fa el paper
és aquest Rockwell
i ho fa
quan hi ha
perquè esclar
és la societat
en què vivim
al final
clar
clar
clar
sí, sí
tracta de trobar
el que ha posat la bomba
hòstia
però si el tenim a mà
clar
sí, sí
a veure si trobem
alguna cosa
que ho pugui
que el pugui culpar
juga
algunes vegades
juga a fer coses fàcils
vull dir
hi posa elements
però
mira
a mi m'encanta
m'agrada molt
m'entra
sí, sí
m'entra molt bé
molt bé
agafo l'altra
sí, sí, sí
ja que estem
i l'altra
és una pel·lícula
que em va decepcionar
una mica
però
cal reconèixer
una cosa
que és molt important
que està fet
amb un
amb un
d'això
com es diu això
pla seqüència
tota la pel·lícula
i em va decepcionar
perquè és que
gairebé
no hi ha res
i sobretot
per una part
al final
que d'una manera
o altra
em va fer pensar
el soldat Ryan
que no ho vaig entendre mai
allò
que hi hagués
tota aquella recerca
d'aquell soldat
perquè
és l'únic fill
que quedava
d'una família
de quatre
no sé
us en recordeu
sí, sí
molt clar
aquí més o menys
doncs
també juga
amb això
i a mi
què vols que et digui
no?
si la pura és aquí
és per ser mal
de molts més
no?
ja
la missió
és per salvar-ne
mil i pico
i allà era per salvar-ne
en un
no, això està
això està molt bé
això està
i a més a més
ho fan amb puteria
diuen
no, no, mira
enviem el germà
que aquest sí que és qui esforçarà
no hi ha dubte
té molt mal a llet
això, eh?
no hi ha dubte
aquest segur que si és
això és trepitjar
de teus de terra
el general aquell diu
com ho podem parar això?
hòstia, envia un germà
que aquest segur que si és
si esforçant
no hi ha dubte
bé
vull dir
està molt ben fet
la seqüència
és pràcticament
aconseguit
totalment
una tècnica cinematogràfica
brutal
una tècnica impressionant
però clar
no pots quedar amb això
jo crec que no
ara
vull dir
es pot parar una càmera avui
i després continuar demà
amb una seqüència
ja feta
és la pregunta
que em faig
sí, jo crec que sí
en nivell digital
jo crec que sí, no?
en nivell digital
abans em saliu la idea
de tenir més mèrit
ara no tant
ja no tant
val
però
molt bé
tindrà premi aquesta tu
i no t'ho vas empipar
el 1917
ah no, no
sí, sí, sí
no, no
és que la pel·lícula
estava a les vames
no, no
és que estava buscant
unes músiques
i ja està
no, no
si encara tenim temps
ens queden encara sis minuts
bueno, sis minuts
ens queden
bueno, si tens
parles
quatre minuts
de Mientras Dura la Guerra
sí, jo vaig ràpid
llavors us poso dos minuts
de cançó aquesta
per què he dit
que no estava d'acord amb tu?
per què?
digues, digues
segurament tècnicament
i és millor pel·lícula
Dolor i Glòria
no t'ho negaré pas
sí, sí, sí
però crec que tal com
estan els temps d'avui dia
tocava que guanyés
Mientras Dura la Guerra
val
més que res
fa l'auge del feixisme
sí, sí, sí
personalitzat en Vox
i tècnicament serà molt millor
que Dolor i Glòria segur
no, aviam
l'Almodóvar últimament
fluixeja bastant
tècnicament
i a més a més
et diré una cosa
no, no, que dic que
Menàvar és millor tècnicament
que el Modóvar
però aquí
és possible
però el que li posa
o sigui
l'essència que li posa
l'Almodóvar
a les seves pel·lícules
no li posa
a Menàvar
ja t'ho dic jo
però
és una altra història
és una altra història
és un altre concepte
i a més a més
què em va doldre
sobretot
o sigui
tota la pel·lícula
gira al voltant
del famós discurs
que va fer l'UNAMUNO
al Paranims
de l'Universitat de Salamanca
enfront de
centenars de feixistes
i a darrere
també tenia xefesistes
o sigui
i allò que és
si no arriba a ser
i cal donar-li el mèrit
a la dona de Franco
a la doña Collares
doncs que se'l va endur
de la maneta
perquè si no l'haguessin
pelat allà mateix
però què fa
l'Almodóvar
a la Menàvar
doncs
capa al discurs
el capa
o sigui
va ser un discurs
que després l'he llegit
per internet
aviam com era
aquest discurs
i ostres tio
cony dona el sencer
t'has menjat trossos
no entenc
què costava
fer-lo sencer
és com el discurs
de Chaplin
al final del Gran Dictador
hòstia
allò és un discurs
no tio
hòstia
tenim un autor
d'aquest estat espanyol
que
que era molt valeta
i ara s'interessava
per una cosa
però al final va dir
hòstia
aviam què passa
jo he donat recolzament
a aquests individus
però és que aquests individus
estan fent salvaxisme
no pot ser això
no pot ser
jo ara ho denuncio
i tinc els sants collons
a denunciar-ho
davant d'ells
allò va ser un suïcidi
evidentment
no van pelar
per l'escàndol
que implicaria
però bueno
li van anar d'un pèl
però dius hòstia
no va viure gaire més
no va morir d'una cat de cor
al cap de dos o tres mesos
ensurt que va tenir
ja
sí sí
va fer un baixón
va veure que mataven
els seus amics
els van matar tots
els seus amics
que anava a prendre café
cada dia
que per allò
va ser un daltabaix
i l'ada que tenia
no ho va poder assumir
assumir i va quedar
i va morir
el carrer
l'hejal de bé
molt bé
i el que fa de
Millán Estrà
també
perquè és un paper
més
més així
més
aquest tio era
més histriònic
i doncs
això
això
ben molt
ben molt
és que jo
quan la vaig veure
ja us ho vaig comentar
jo crec que és una pel·lícula
feta amb massa impacte
sí
vull dir que realment
se't queda
vull dir
t'agafa
sí
t'agafa
i llavors
però no és
no està molt ben fatota
no
crec que no
es basa molt
en tòpics
en tòpics
i a mi m'ha dit de tot
que està bé
hi ha gent que no agrada
gent un mica
altra que és molt tòpica
altra que jo
un francocalculador
la dona la Franco
una Bea Torra
sí
un exaltat
el Mianestrai
dius
jo s'ha dit
de pitjors
que de millors
jo s'ha dit de pitjors
que de millors
vull dir
a nivell
diguem
de comitè
jo ho deia
pel tema
perquè
el tema
el feixisme aquest
que és el que estem veient
ara en Vox
simplement que Vox
és descafeïnat
però és el mateix
sí
molt bé
fantàstic
bé
doncs simplement
es queda el moment
d'acomiadar-nos
encara no
ens falta un minutet i pico
però clar
farem un homenatge
a Terry Jones
hem rigut tots
amb la vida d'Ebra
ja n'hem rigut
amb moltes coses
aquest senyor
sentit de la vida
sí
exacte
un dels caps
d'aquests
embugits
exacte
Brasil
val la pena
acabem amb aquesta cançó
que és algo així com
a l'altre costat
de la vida
i els cavallers
de la taula quadrada
exacte
una altra mirada
sempre hi ha una mirada
a l'altre costat
de la vida
seria aquesta la cosa
i la bèstia del rei
no també
aquesta no la controles
doncs res
ens queda un minutet
i ens veiem
aquesta cançó
tan xula
i tan divertida
gràcies
i la setmana que ve
adeu


a l'altre costat
sintonitza
a l'altre costat
a l'altre costat