Un dijous més comencem al Babilònia, en aquest cas amb la companyia de la Rosa, Alcalá.
Hola, bona tarda. De moment nosaltres, però ja anirem arribant, ja.
Bueno, mica en mica, segur que ja anirem fent fila.
Un dia una mica creuat, però bueno, són aquestes coses que passen.
Sí, que passen a vegades aquestes conjuncions.
Tenim una vida molt complicada.
Realment sí, realment sí.
Fem massa coses a la vegada.
Però bueno, com que venir a la ràdio és una vocació,
doncs això sí que no costa.
Evidentment que sí.
Què tal, Xesco Ramos?
Perfecte, molt bé.
Vinga, a la peixera, al control.
A la peixera, exacte, aquí dins.
Jo agafaré un complex un dia d'aquests,
de ser sempre dins de l'aigua, exacte.
El problema és que no me'n recordo de les coses.
Tipo Dori, no?
Que digui, ai, Nadar, Nadar, no?
Com dient, ai, això...
Quin puto vaig de fremar ara.
Quin tiqui que toca ara, no?
I llavors poses aquí una...
Clar, recordem que els peixos tenen una memòria de dos segons.
Per tant, diuen...
Sí, efímera, efímera tot.
Bueno, la teva vull pensar que dura una mica més.
Almenys l'hora que dura el programa, eh?
No, com a mínim, no?
Almenys una hora.
I les classes, no?
Quin problema seria, no?
Que cada dos segons va l'olivés, no?
Que tens una memòria d'elefant.
La teva és l'elefant, que és molt duradora.
Mare meva.
Com el Duracell.
Sí, exacte, no?
Vinga.
Que duri, que duri molt, no?
Home, sí, tens molt bona memòria d'on ho fem, eh?
Molt bé.
Molt bona memòria.
Abans que me n'oblidi...
Tens un disc dur...
Bé, bé, està por ahí.
Ui, això pot ser una mica raro.
El disc, com, eh?
El disc.
Hem de parlar una mica raro, això.
José, hem de parlar...
Cariño, no és lo que parece.
No és lo que parece, no?
Molt bé.
Doncs, abans de començar, us vull comentar una coseta així molt ràpida, que m'ha vingut així,
perquè quan sortia, doncs, ja sabeu que aquí al celler de Can Ginestà, de Sant Just d'Esvern,
hi ha la Mari Ángeles Sabat, que està fent aquesta exposició de pintura,
i m'ha dit, sisplau, doncs, fes-me el favor de recordar que està tenint molt d'èxit, per cert,
perquè les seves obres són molt interessants, molt realistes,
algunes d'elles, altres una miqueta més impressionistes,
però sobretot molt vinculades amb l'àmbit d'això dels bodegons, no?,
d'aquestes imatges, que a vegades pot semblar que estigui molt trillat,
però ell el que fa és uns bodegons molt concrets i molt determinats,
és a dir, agafa una llimona, agafa dos pebrots, no?
Vull dir, no és allò que diguis una natura morta complexa,
amb quatre cebes, amb tres flors, amb quatre, m'entens?
Vull dir, no, no, són coses molt senzilles.
Però amb les perdius que feien abans, no?
Exacte, sí, sí, tan magnífiques.
La casa, les escenes de casa.
Això mateix.
I llavors ella ho fa d'una manera molt puntual, molt, molt, molt, molt petit a vegades,
i a vegades amb una gran potència de llum, no?,
a vegades molt més clàssica i a vegades, doncs, molt més impressionista.
Fins i tot simbolista.
I té unes peces també molt curioses, que jo recomano que les veieu,
que ella utilitza retalls dels diaris
i a partir d'aquí, sobre una publicitat determinada,
doncs, genera una imatge que li comporta, no?,
aquesta revisió treballada, doncs, amb tècniques diverses,
com pot ser el pastel, no?, i altres tipologies, doncs, pictòriques.
Picasso feia també una mica això, eh?
Un tipus col·laix.
I algun més, algun impressionista, no, abans.
Algun cubista.
Algun cubista, sí, també Juan Gris, tota aquesta gent, no?,
vull dir que es movia amb aquesta,
i llavors els dadaïsses també van fer molta història.
A mi m'agrada molt, eh, aquesta tècnica.
Sí, sí, sí, sí.
Crec que queda molt...
Molt curiosa.
Molt creativa, molt curiosa, molt elegant, també, no?,
el tema del diari.
Diferent.
Aquí en blanquinera, o a vegades en color sèpia també,
també mantenien el color del diari.
Sí, sí, sí.
Doncs això una miqueta era perquè m'ha dit, escolta,
em recorda, sisplau, que estic fins al 20 de febrer,
aquí al celler de Can Genestà.
Sí, jo ja venia a veure-la, eh, també.
Sí, sí, sí, i val la pena, perquè ella és una persona que, a més,
el bo és que aquesta exposició,
és una exposició que vagis a donar la volta,
sinó que ella t'explicarà les seves experiències,
les seves vivències,
quan veus aquestes peces, no?
I això també és una forma que l'artista,
que ella, realment, és de les poques exposicions
que s'han fet a Sant Just,
que l'artista està, diríem, 24 hores al dia,
és a dir, que ella està...
Això té molt d'amèrica, eh?
Clar, perquè davant del dubte,
doncs, ella t'ho pot explicar,
et pot dir, doncs, això va ser en aquest moment determinat, no?
I és una persona molt afable, molt maca, no?
I, per tant, us ho recomano des d'aquí.
Home, sempre és interessantíssim poder parlar amb l'autor, no?
A l'autora de l'obra.
Exacte, i tant que sí.
Sí, sí, s'ha de veure, eh?
Doncs ja ho tenim, això.
El que farem serà parlar una miqueta de música,
que ens agrada moltíssim, eh?
De literatura i de cinema.
Per tant, estem a l'espera del Jaume,
clar, clar, que vindrà d'aquí una estoneta.
Però nosaltres el que farem serà,
perdoneu, mare meva,
parlar en un principi de música.
La Rosa es parlarà del tercer,
el tercer concert, que quedi clar,
que no la tercera sinfonia, que hem dit ui.
Sí, perquè hem començat dient la tercera,
però no és el tercer, sí, pel concert.
Molt bé, de Raj Maninov,
amb un pianista que es diu Barri Douglas,
s'ho dic bé, Rosa?
Sí, molt bé, molt bé, molt ben dit.
I, perfecte, ara ens comentarà
que es veu que va ser un èxit
i va ser molt, molt interessant.
Sí, molt aclamat.
També ens parlarà la Rosa
d'un llibre de Maruja Torres,
que jo recordo que ho he llegit fa molts anys,
que es deia Mientras vivimos,
que també, doncs, la Rosa ens dirà
que per un costat sí,
per l'altre no tant,
però, bueno, és el que passa.
Bueno, s'ha de veure,
clar, són opinions, no?
Clar, estem jugant...
I són moments diferents també de la vida,
quan li deixes aquestes coses, no?
Exacte, exacte.
i que estem jugant nosaltres
el que juguem des de les nostres modesties
a ser crítics, no?
Des de la nostra experiència personal, no?
Exacte, és una opinió personal, no?
Exacte, no?
Sempre diem...
Però, bueno, en el fons és això.
Vas a veure més o menys coneixements
i que l'ha dit o no,
però, bueno, sobretot és la impressió personal.
Bueno, però crec que, com sempre diem,
el tenir un bagatge,
ens podem permetre el luxe a vegades
de tenir...
I, escolta'm, per aquí...
No ser destructius,
ni tampoc ser per tirar coets les coses,
però saber exactament, no?
I som persones...
Sí, saber situar-les,
i saber donar-li un valor, no?
Que tenim una cultura,
que tenim una base
i que podem opinar, no?
Sí, exacte.
Això és important, no?
Analitzar-la d'alguna més
de punt de vista una mica més.
Molt bé.
I després, cinema.
Parlarem de dues pel·lícules
que han estat
en aquest últim festival de cants,
que han tingut diversos premis.
No són les més conegudes,
una és Gael,
que és xica, noia,
la traducció en castellà,
lògicament, o català,
i una altra,
que és un títol molt curiós,
és una pel·lícula
que ha passat sense gaire rebombori,
però, bueno,
sempre és referència, no?,
al senyor Spike Lee,
que és un dels primers directors
de color dels anys 80
que van fer cinema crític, no?,
amb el que seria, doncs,
això, doncs,
tot l'element vinculat amb el racisme,
sobretot dels afroamericans,
doncs, crea una pel·lícula
que és una paròdia,
és absolutament brutal,
que es diu Infiltrados,
en el Cacaclan.
És boníssim, això,
de Cacaclan, noia?
Cacacà,
Cacacacacial.
Lògicament,
seria Cucuclan,
però aquí,
si ho traduïm amb Cacacà,
que ho separa,
doncs, per tant,
podem parlar d'aquest joc de paraules,
no?
Sí.
I també,
Cint Rodeus,
l'última,
de fa un anyet,
em sembla,
sí.
de Santiago Segura
menys mal que ja va deixar el Mundo Torrente
i ha tirat cap aquí que la Rosa també ens parlarà
jo també la vaig veure i parlarem
d'aquesta situació
i el Jaumea quan vingui ja ens dirà que ha vist
perquè com veu tantes coses a la vegada
i tal, doncs ens comentarà que és el que parlarem
per tant, sorpresa
comencem per el tercer
de Raj Maninov
i a veure què tal
el tercer concert
el concert el van dir així
el que passa que hi havia
és a l'auditori, són aquests concerts
que tenim l'abonament
i que està molt bé de preu, ho recomano moltíssim
perquè surt molt bé de preu el concert cada entrada
i val la pena perquè tens
nosaltres tenim l'abonament
espectacular
i són sempre concerts
perquè són concerts molt macos
són concerts molt amenos
i ve molta gent
de fet ahir
vull dir el dissabte
és que es veuen els tres dies
el divendres, dissabte i diumenge
nosaltres vam anar a la sessió de dissabte
hi havia moltíssima gent
mira que sempre l'auditori està ple
però aquell dia molt bé
molt molt ple
i a sobre
gent molt molt bolcada
i molt entusiasmada
amb les dues obres
no?
i jo em fa l'efecte
que potser hi havia gent
que venia no sé
o d'escoles de piano
no?
o d'escoles de música
de tot Catalunya
això és molt
és un bon símptoma
no?
veure com la gent
s'entusiasma
hi va gent de totes les edats
i gent jove també
que és molt maco
no?
això el que fa veure
que la cultura
s'està revifant
i s'està realment
està molt consolidada
no?
doncs les dues obres
que es feien a l'auditori
aquest el cap de setmana passat
eren de Robert Gerard
a veure aquest és un compositor
que va néixer a Valls
el 1896
o sigui res al final del segle XIX
i va morir a Cambridge
el 1970
és l'obra que es titula
Don Quixote
així amics
i bueno
és la primera audició
que es feia d'aquest concert
Gerard
a veure Robert Gerard
és un dels compositors catalans
i espanyols
diu a la pròpia ressenya
que fa a l'auditori
diu més importants
del segle XX
és veritat
ell es va exiliar en Graterra
durant la guerra civil
espanyola
però no ha estat
fins al segle XXI
que la seva música
s'ha començat a recuperar
i es situa en el lloc
que realment li pertoca
a l'altura de noms
indiscutibles
com els del Manuel de Falla
o Frederic Montpou
a nivell de músics catalans
sí, sí
de fet
ell es va formar
com a pianista
amb Enric Granados
i Frank Marshall
també
i com a compositor
amb el Felip Pedrell
i l'Arnold Schoenberg
oh
ell tenia molta fascinació
per la figura
del Quixot
i va fer diverses obres
diferents obres
basades
en la novel·la de Cervantes
des d'un ballet
que mai no es va arribar
a estrenar
també té una suite
per a orquestra
de cambra
aquesta la va fer
el 1941
també té música incidental
però una dramatització
radiofònica
que es lleu
des del 1944
una suite sinfònica
tres anys després
i la música
pel ballet
que per fi sí
que s'estrenaria
l'any 1950
al Covent Garden
de Londres
i això
del tema
de Don Quixot
sí, exacte
tot això
és com una mena
de...
és com una fixació
com una
leifmotiv
que també li agradava molt
estava entusiasmat
pel tema
del Quixot
i és la primera vegada
la primera audició
que es fa a Barcelona
d'aquesta obra
per això
val la pena
una mica
amb la intenció
que té l'auditori
de recuperar
i de reivindicar
els compositors
les compositores
catalanes
espanyoles
a part de totes
que tenen
un bagatge internacional
que sempre porten
aquí figures
internacionals
i superpreparades
també reivindica
aquestes
llavors
en aquesta versió
és que
és curiós
perquè la primera
és l'habitació
és que tu imagines
a la primera escena
que és l'habitació
d'on Quixot
sí que t'imagines
quan ell està a la seva habitació
i comença ja
una mica a delirar
i a preparar
tot el que farà
com a cavallero andante
que s'ha de buscar
primer un cavall
i després s'ha de buscar
un escuder
i tot això
i llavors
comença
amb allò
com és allò
de fer pipí
amb el orinal
que s'ha de col·loca al cap
tant de coses
perquè jo ja tinc aquí
doncs sí que t'imagines
una miqueta
tot aquest rebombori
que ell té allà
i com comença a bullir
la seva
la seva
el seu cap
d'aquesta història
que ell vol emprendre
que vol començar
del Quixot
després hi ha
l'escena de la plana
de la manxa
l'hostal
un altre cop
la plana de la manxa
però ara hi ha
a l'aventura
dels molins de vent
el barbé del poble
i el seu vací
l'edat d'or
els gallots
no perdó
els galliots
el pas doble
dels galliots
i després
la cova de Montesinos
també
i la presó
o sigui
són escenes concretes
clar és que el Quixot
dóna molt d'estí
sí i tant
dóna moltíssim d'estí
d'acord
clar i aquí
diu que
de fet
aquesta musiqueta
és com més paradeta
potser més tranquileta
no té aquella marxa
que després trobem
amb el Ramaninov
però val la pena
també
jo trobo que sí
hi havia tres
hola Jaume
ja tenim aquí el Jaume
què tal
hola
què tal
bona nit ja
seu seu
ja tens el micròfon obert
sí
ja ho tens tot preparat
tot a punt
tot preparat
veus com d'on
que això t'arriba
justament
exacte
en el moment
que ja estem aquí
amb els morins de vent
clar que sí
clar que sí
que has vist
has vist això
estem comentant
el concert a l'auditori
sí
amb un compositor
català
que es diu Gerard
perdó Robert Gerard
amb la
amb una
amb un concert
amb unes peces
de
sobre el tema
de Don Quixot
una de les coses
que ell va fer
perquè li agradava molt
la figura del Quixot
havia fet un balet
i havia fet
vales coses
i en aquest cas
era això
per a piano
ja ho vas veure
aquesta setmana
sí
aquesta era la primera part
i la segona part
llavors ja era
el concert
que dèiem
el tercer concert
de Sergei
Rachmaninov
sí
que és el concert
per a piano
i orquestra
el número 3
això és complicat
en re menor
no però és
canyero
canyero
molt maco
molt marxós
ja ho he comentat abans
que hi havia
moltíssima gent
al públic
que estava tot
a l'auditori
pleníssim
d'espectadors
i d'espectadores
i gent entusiasta
bueno
volcada
amb el concert
aplaudint
aixecant-se
després
com a reverència
no pràcticament
com a reconeixement
a l'obra
ben feta
doncs
el pianista
el solista
és el
Barri d'Aglas
Barri d'Aglas
és irlandès
i és
una figura
super internacional
i super important
ell té
una important
i una
considerada carrera
hi ha hagut
la medalla d'or
al concurs internacional
de piano
Tchaikovsky
a Moscú
que es va fer
l'any 86
també
l'han nomenat
com a oficial
de l'ordre
de l'imperi britànic
l'any 2002
això
ja sabeu que tot això
vol dir que és
de veure una persona
amb molta qualitat
música
amb moltíssima qualitat
a més
l'any 1999
va fundar
l'orquestra de cambra
que es diu
Camarata
a Irland
per promoure
els joves músics
d'Irlanda del Nord
i la República d'Irlanda
i per donar
continuïtat
al procés
de pau
mitjançant
el diàleg
i la col·laboració
amb els seus programes
d'educació musical
és una persona
molt involucrada
també
per treballar
pel tema
de la música
el concert
és preciós
és molt maco
és molt
a veure
molt dinàmic
sí
molt dinàmic
però
bé vull dir
sense passar-se
hi ha
sobretot
hi ha tres temps
l'Alegro Manón Tanto
el segon
és l'Intermezzo
d'Agio
i el tercer
al final
és la Breve
bueno
maquíssims
tots tres
a les tres parts
sobretot
hi ha molt
el piano
amb la corda
hi ha tota l'orquestra
però poquet
vull dir
el vent
per exemple
toca molt poquet
toca una miqueta
el clarinet
la flauta travessera
la trompa
una miqueta
però sobretot
és el piano
i la corda
després hi ha un moment
bueno
hi ha una estona
que està el piano
amb el celo
que és una passada
també
amb el celos
una passada
i una cosa
que és molt important
a destacar
és que el pianista
aquest senyor
al barri d'Agles
toca sense partitura
hola
què dius ara
s'ho sap de memòria
s'ho sap de memòria
a més
toca impecable
una passada
xulíssim
no només que dius
això en plan
tecnicista
o classicista
que coneix molt bé
la tècnica
no és tu
viu realment
perquè es veus allà
amb una soltura
davant el piano
superbé
et quedes allà
amb la boca oberta
per arribar a aquesta excel·lència
això són
anys i anys
diguem
parlant 24 hores al dia
dedicant-te a tocar el piano
perquè això és impossible
si no arribes
amb aquesta
clar
és que això és una porrada
és dedicació
jo recomano molt
la programació
que fan
el director
en aquesta ocasió
bueno aquí
és el director
de Sarkasuizu Ono
aquest director
japonès
torna a estar
director de l'ABC
de l'OBC
però
sempre hi ha
intercanvis
i llavors
aquest dia
bueno
amb aquests concerts
del cap de setmana
era
el director
és el Josep Cavallé Domènech
que és
ell és director
de la
titular de la
Colorado Spring
Filharmonic Orquestra
des de fa
ja vuit temporades
que també ha estat
director
general
de l'òpera
i la
com es diu
Estats
Capelle
de Hall
també ha estat
director artístic
de l'Orquestra
Filharmonica
de Bogotà
i principal
director
convidat
de la
North Coping
Symphony
gent d'una talla
hi ha uns quants genis
d'una talla
mare meva
i amb aquest nivell
que és tan complicat
el món de la música
que és tan gran
no mare meva
com que aquí som així
és que gaudeixes
amb tots els sentits
clar
ja sé que no
el té
massa a veure
però jo el que us recomano
em sembla que l'altre dia
ja us ho deia
a les vuit del matí
a la segona cadena
de la televisió
tornen uns concerts
cada dia
ah sí
dissabte i dimitja
molt bé
una cosa a tu
us asseguro
i també on és
hi ha un lloc també
que per nit fan música
també allò a la matinada
i no sé si és a la sexta
un lloc d'aquest
que també foten uns concerts
allò que dius
que és això
que està molt ben parit
també
tal com parles tu
llavors jo
ostres
n'hi ha que no
n'hi ha que de dir
que és això
però la major part
de vegades
és molt bo
i a més a més
allà veus
categoria
d'aquesta
que tu dius
i a mi m'agrada molt
que també
això em va ajudar
també molt
a aficionar-me
a la música clàssica
un programa
que feien
en Radio Nacional
que eren
Clàssicos Populares
sí
ostres
que aquest
ja no el fan
jo diria que no el fan
o almenys
jo li poden la pista
no
perquè un dels presentadors
ja va morir
sí va morir
em sembla que ja no
van seguir
i després ja jo diria
que no van continuar
però era impressionant
era super didàctic
super divertit
que enganxava
que van fer una versió
també televisiva
d'això
un temps
que feia uns concerts
també
que explicaven
no sé quantos
en la dos
i tal
ho feien això
val la pena
és que la música
és la música
es revifa
es recomposa
es fa estar en pau
amb moltes coses
amb el món
amb el món
perquè d'on i d'on
ja ens fa falta
resmiure una miqueta
de pau
perquè és aquella abstracció
que et surt a l'ins
que no té res a veure
amb el que vivim
no
en absolut
oblida't
la veritat
escolta'm
tu en parlaràs de cinema
Jaume
però espera't
un segon
digues-me
Green Book avui
ah Green Book
mira
estàvem comentant-te abans
una miqueta
i no l'he vist
no l'he vist
espera't un segon
perquè ara parlem de cinema
la Rosa que ens parli d'un llibre
i ara parlem de cinema
i ens tirem a sac
jo he vist una tarda de pel·lícules
Rosa, parla'ns de Mientras Vivimos
que no sé si
bueno
és una novel·la
tu carregaràs una mica
ara veurem
no, és que és com tot
vull dir que
a veure
si una novel·la
un llibre m'agrada molt
ho dic
i si hi veig alguna coseta
doncs també ho dic
evidentment
a veure en general
o si tot
mira
si tot li podíem posar una nota
doncs mira
quina nota li posaria
doncs igual un 7
bueno
és un notable baix
però està bé
bueno
està bé
a veure
us explico
és una novel·la
de la Maruja Torres
ah
no
sí
hi ha un llibre
a casa
sobre la tauleta
la meva dona
sí
com es diu
aquest es diu Mientras Vivimos
doncs podria ser aquest
sí
sí
mira
te'l llegeixes tu també
i després el comentem
ho miro
ho miro
vinga
vale
doncs ara t'explico una miqueta
quina és la impressió
que a mi m'ha fet
a veure
és la història
de tres dones
de fet són dues dones
el que passa que hi ha una tercera
que intervé
però que no està
és la que ve del passat
per entendre's
que ajuda
d'alguna manera
a connectar-les
a aquestes dues dones
que bueno
són de mons
totalment diferents
totalment oposats
però que es troben
amb la mateixa
amb la mateixa
aspiració
vale
volen fer el mateix
sí
volen fer el mateix
el que passa
que bueno
amb arts
i amb
tècniques
diferents
no
vale
la noia
la Judit
és la noia
que comença
està explicada
juga una mica
amb la tercera persona
amb la tercera persona
és el narrador
omnipresent
vale
perquè no
no és la noia
que està parlant
és la narradora
qui ho està explicant
és una mica psicoanalítica
ho està explicant
psicoanalítica
sí
una miqueta sí
una miqueta sí
sí
perquè t'explica
com és aquesta noia
però també com pensa
aquesta noia
llavors quina és
la seva aspiració
o quina és
d'entrada
el que vol fer a la vida
almenys
si no situar-se
socialment
al principi
sembla que és més
una qüestió social
perquè ella ve d'un barri
de Barcelona
de Barcelona
però de les
rodalies
ha de baixar
d'agafar un autobús
t'explica l'autobús
que ha d'agafar
per baixar
a la part de Sarrià
i tot això
que és on ella
li agradaria viure
però ella viu
en una zona obrera
i els seus pares
eren obrers
el pare ja va morir
no se sap
si és obredós
o alguna cosa així
rara
però que bueno
que no apareix
ja es veu
la carència del pare
la figura del pare
ella viu amb la seva mare
la seva mare està super
super implicada
en el tema
de l'Ateneu
a nivell social
de totes les reivindicacions
veïnals
comunitats de veïns
associacions de veïns
per reivindicats
en temps que li posin
un ambulatori
que els hi posin
un centre cultural
la mare sempre està
reivindicant
aquestes coses
està molt
conscienciada
llavors això vol dir
que també està
para menys per casa
o para poc
para para
però para poc
ho conec una mica
jo això
però és que també
hi ha dones que ho fan
les coses
s'estan igualant molt
també té un germà
el germà
ja ha estudiat
és infermer
treballa
en un hospital
d'infermer
vull dir
d'oxida de clínica
alguna cosa així
i ella és la que no
té 16-17 anys
i ella és la que no
no acaba de quadrar
no acaba de trobar una feina
no acaba d'estudiar
no s'ha fet un projecte
o això sembla
a la seva família
li sembla que ella
no té un projecte de vida
en canvi ja sí que el té
ella aspira
a viure a la part alta
de Barcelona
i segurament
pot ser una escritora
al principi no ho diu
després ja es va veient
a ser una escritora
però ella vol emular
vol ser
com la Regina del Mou
que és l'única protagonista
l'única personatge
que sí que té nom
i cognom
l'altre no
l'altre només és Judit
i quan parla de qualsevol persona
diuen el nom de Pila
i punto
en canvi ella sí que
la Regina del Mou
és la senyora Regina del Mou
que és una escriptora
de renom
quan parlen de la criada
també és només el nom
i si parlen de la Teresa
que és aquesta persona
aquesta altra dona
que les acaba unit
també és només el nom de Pila
i la del Mou
aquesta no és l'altre ego
de la Maruja Torres
jo diria que sí
que sí
a tu també t'ho vas semblar
sí
que és una escriptora
que està ja
a prop de la cinquantena
que s'ha quedat
sense inspiració
pràcticament
ha escrit moltíssim
moltíssim
moltíssim
molt d'èxit
ha venut
el que no està escrit
super mimada
i super valorada
per les editorials
que se la rifen
i estan contínuament
ella pot fer el que vulgui
perquè és que
ella posa les normes
no us consulta
a més viu
en una zona
molt cuidada
de Barcelona
de molt de pedigri
amb molt de nivell econòmic
un pis impressionant
i llavors aquesta noia
contacta amb ella
de fet ella tenia
un àlbum
un book
amb tots els retalls
de notícies
d'aquesta escriptora
havia seguit molt
la trajectòria
d'aquesta escriptora
la coneixia molt
i en un principi
sembla que és
admiració pura
i sincera
i altruista
i després
que no
que realment
ella el que vol
és
una miqueta
escriure sobre
la decadència
d'aquesta escriptora
però tu perdis
o no us ho perdeu
perquè ella
en un principi
l'escriptora
li fa venir
i la contracta
com a secretària
la forma que es coneixen
també és curiosa
no ho estic explicant
tampoc
molta cosa
perquè el comacú
és com està escrit
i com està explicat
l'història en si
és molt previsible
de debò
és molt previsible
es veu a venir
fins i tot
sí
però és molt xulo
com està escrit
jo per això dir
l'història potser
és molt previsible
no et dona
tampoc grans sorpreses
fins i tot
hi ha moments
que et decepcionen
una mica
perquè ho posa
com un
et fa
crear una expectativa
una mica més
elevada
i després resulta
que la cosa
és com més trivial
i més
més terrenal
sí
però bueno
però que està escrita
jo reconec
que escriu molt bé
la Maruja Torres
escriu molt bé
molt bé
mira bé
és molt
a veure que t'enganxa
a veure que t'enganxa
i no la deixes fins al final
o sigui
te la deixes tota seguida
llavors és ella
jo sí que l'hauré de deixar
perquè
ja
no
també una mica
el que diem
la pràctica
com entres
amb el joc
és que això
és una miqueta
el joc
d'utilització
jo t'utilitzo
tu m'utilitzes
sense que l'altre
s'ho imagini
ella també vol
utilitzar aquesta noia
per escriure sobre
la gent jove
jo som aquí
millor que tenir-la aquí
a l'abast
a la mat
i observar-la
i a veure com
i a més
amb un altre noi
que també arriba
que és el fill
d'un ex
bueno
està a veure
la interacció aquesta
clar
jo també penso
de totes maneres
que no és que siguin
potser novel·les
encarregades
però sí que potser
tenen un format
més o menys
plestrat
plet
és a dir
que igual
l'editorial
els hi posen
un número de pàgines
fins i tot
doncs mira
no pots passar
jo què sé
de 300 pàgines
o de 350
treu això
posa allò
i llavors
has de retallar molt
i has de fer
un encaix allà
amb les peces
del puzle
perquè et quedi
una cosa
una mica
clar
i per això
veus a vegades
que sembla
com que
posen la velocitat
una mica més ràpida
després sembla que no
després tornen enrere
la ves com una mica
despistadeta
però bueno
la història està bé
i com acaba
doncs bueno
també està bé
una mica així
molt bé
està bé
però molt molt ben
està ben escrit
reconec que
domina molt bé
la paraula
els adjectius
el llenguatge
la gramàtica
bé bé
està ben escrit
ja dic que després
acaba
també s'interessant
com acaba
i la figura
d'aquesta Teresa
que tampoc explico
bueno
doncs també està
interessant
molt bé
molt bé Jaume
doncs parla'ns de
Green Book
que tenim ganes de saber
què vols
el llibre verd
llibre verd
el llibre verd
els llocs
on sí que es pot anar
aquest personatge
el protagonista
molt bé
sí sí
ara que ho dius
sí sí
està molt interessant
el que passa
és que
jo m'he fixat
en un munt de coses
avui
és una pel·lícula
que la trobo rica
de registres
a base de bé
és un pianista
molt bo
de raça negra
exacte
pujat de
és de la realitat
a més a més
és un cas real
aquest cas és un cas real
que per anar
a tocar
sí
doncs
veu que si va sol
si per anar per allà
en aquesta Amèrica
profunda
i no tan profunda
i racista
i llavors
el contracte
com el xofer
no?
el Vigo Mortensen
que és blanc
el Vigo Mortensen
que és blanc
és d'origen italià
evidentment
aquí fa d'origen italià
exacte
bueno
explica-la tu
no, no, no
és que com que abans de Batxesco
l'hem estat comentant
que la volíem veure
però a mi m'ho han comentat
la Lourdes
la podia estar comentant aquí
que ella la va veure
que li havia agradat molt
i jo he llegit
la ressenya
que fan en el Time Out
que també ho explica
i diu
ostres, s'ha de veure
s'ha de veure
és que agradarà molt
perquè
la vas seguint
i és
perdoneu
és que això és molt fort
no, no
és que m'estic quedant
una mica de pedra
perquè aquest director
és el que va fer
dos tontos muy tontos
sí
sí
és el Farrelli
és el Farrelli
clar
una cosa banal i absoluta
el Peter Farrelli
és que a mi em sona
em sona d'algú
no és algo que passa
com Mari
és
mi
myself i Irene
que també deixarà anar
la pel·lícula
que és bastant cutre
i les dos versions
d'un tonto
de dos tontos muy tontos
la primera i la segona
aquí algú l'ha ajudat
a fer-ho més bé
arreglar això
perquè
sí
clar, clar
que a vegades vol dir
que no vol dir
que siguin directors dolents
sinó que a més
tenir un bon guió
de la violència
una que va fer
sobre la violència
una història de violència
no, però això
això és del Cronenberg
ah, vols dir
el Vigo Mortensen
parles d'ell
sí, clar
i llavors
vull dir
té un semblant
al paper que fa ella
el que passa
és que llavors
allà és més moral
i aquí no
aquí és
en tot moment
t'estava apretant
sobre
això és la realitat
i llavors
com ens desenvolupem
esclar, ell
tocant
no hi ha dubte
però després
tot l'altre
tot el que l'envolta
i això és
un recorregut
d'un parell de mesos
representa
és com una torner
una gira
això que deies tu
com toca el piano
tu
jo no
jo no soc un entès
evidentment
no, però
això no
això qualsevol persona
és sentir-la
disfrutar-la
i ja
t'agrada
ja està
ja ha arribat
et provoca alguna cosa
i a partir d'aquí
això és el que t'ha de generar
si saps una mica
què toca
i què és
i d'on ve
bueno, però
és un estil
que és un blues
que toca blues
o que toca
alguna cosa així
com
al cinema
jo més o menys
sé d'on ve
perquè
esclar
amb la música
em sento
desprestada
allà al mig
però el que m'ha agradat
és això
de la manera que
va marcant
tot un seguit
de situacions
que segur
que les hem vist
altres vegades
però
d'una manera
molt moderna
molt respectuosa
vull dir
amb una
participació
extraordinària
d'un seguit
de gent
que senzillament
són manats
que allò s'ha imposat
i ja està
no?
i d'allò
hi ha una seqüència
aquesta no us l'explico
perquè és
vital
jo crec que és la millor
la millor seqüència
que he vist
amb temps
eh
tot esforo
i és perquè
és aquella delicadesa
de tractar
dues persones
eh
i llavors
el que és
extraordinari
és això
ell ve d'una família
italiana
com dieu
molt bé
representa
oi?
i llavors
l'italiana
mafiosa
digue-li el que vulguis
no?
perquè ell
tampoc és
no és racista
al 100%
no és racista
segur que no
perquè el defensa
va
va
va
va
va
va
va
va
va
va
va
va
va
va
va
va
va
és una pel·lícula
molt agradable
el que passa
és que com
és
és excessivament
rodona
o sigui
que matitza
masses coses
i acabes
que ells va
al matiu
sobretot
al final
és que ells va
a sobre
jo què sé
no?
vull dir
és que aquestes pel·lícules
americanes
a vegades són massa
explicatives
això mateix
perquè el públic
no es perdi
perquè el públic americà
no té la bestiesa
però no
és més lent
exacte
sí senyora
vull dir
falta aquest element
no vull que tothom sigui així
però hi ha un percentatge
que dius
clar
llavors has d'explicar-li
tot bé
no has de deixar-li
coses obertes
ni finals oberts
perquè si no
la gent es posa nerviós
clar clar
i això que expliques
és molt correcte
per exemple
hi ha un punt
que ell
arriba de la viatge
aquest
que han fet
que l'última
no la van tocar
perquè
es van trobar
amb una situació
molt curiosa
llavors
doncs
està allà
tot sol
i tal
hòstia
aquesta
jo hi dic
de seguida
entre mi
aquest és el final
perfecte
sense cap
lluïment
exacte
no senyor
ah t'aclar
que heu-hi
5 minuts més
allà
per fer un happy end
d'aquests
i plorar
això m'agrada molt
plorar
està molt bé
el Vigo Mortensen
la veritat
és que ho fa molt bé
i l'altre
també
el Vigo Mortensen
falla poc
és d'aquests que
poquetes vegades
diuen
hola quin bodrio
sempre
aquest tio
és que ho remora
el personatge
exacte
és camaleònic
a més és un tio
que menja
com un
ja ho veureu
és el que s'ha
hagut de créixer
no?
sí és el que veia
també
no
jo penso que porta
ah o potser un rellet
el veus a vegades
amb samarreta
i calçotets
però
però va
a vegades
l'estampa
el cos
és un extra
un extra
un que doble
un que doble
un doble
sí sí
exacte
és això
un especialista
el que seria
el seu doble
m'ha agradat
una cosa
molt interessant
no hi ha
l'avorriment
pel camí
o sigui
un viatge llarg
com aquest
és una road movie
però
té suposa
pim pam pum
et presenta el cotxe
que va rodolant
i després
no allò
de
no hi treballa
en aquest sentit
allò de
veure'l
anar a l'hotel
per exemple
que està descansant allà
sense saber fer res
o allò
doncs no
amb això
no s'hi entretem
és molt àgil
és curiós
m'agrada
això que sigui
uns germans
ferrèl·li
sí sí
bueno és un d'ells
però clar
perquè en teoria
clar
jo quan he vist
dic no pot ser
que siguin els ferrèl·li
i tal
quan vaig llegir ferrèl·li
quan et trobes
aquell ros
i l'Owen
que és l'Owen
i el
com es diu aquell
el collal de la màscara
com es diu ara
no surt la paraula
i tal
que estan allà fent mocs
clar
perquè és que
jo tinc una imatge
de veure el cotxe
i estan a fer
no sé
traient una borilla
no sé què estava fent allà
i li posa l'altre
i li enganxa el cap
i riu
i dius
què és això tan elemental
és que és una pel·lícula terrorífica
a mi se m'acuti una cosa
així com al final del comentari
que
jo penso que és una pel·lícula
que la podries posar al costat de Nebraska
i s'aguanta
no ni molt menys
és allò
allò és ro duríssim
allò està ben parit
però amb ganes
que no me'n recordo jo
de quin realitzador és
jo no m'ho recordo tampoc ara
però era una pel·lícula meravellosa
no és
però si vol acostar
i aquest voler
doncs queda registrat bé
en una pel·lícula
clar, clar, clar
està bé
molt bé
molt bé
bé
doncs mira
ara et faré un contrapunt
Jaume
perquè
encara que pugui semblar simpàtic
el que diré ara
jo he vist dues pel·lícules
de Cants
de Cants 2018
i com hem parlat
d'aquesta vinculació
del Green Book
que deies tu ara
dels espais momentes dels negres
jo he vist una pel·lícula
d'Spike Lee
tothom coneixem Spike Lee
el director negre
que acostuma a fer sempre
unes crítiques ferotxes
al voltant
bueno
a vegades
crítiques
del seu propi col·lectiu
del col·lectiu aframaricà
en teoria
i també del que seria
externament
i aquí he fet una pel·lícula
que va guanyar
dos premis
no gaire importants
de Cants 2018
que és
Infiltrados en el
Cacaclan
o el Cucuclan
digueu-li com vulgueu
però la gràcia
és això
i jo m'he passat en gran
és a dir
és una pel·lícula
que també està ambientada
als anys 60 i pico
i que té a veure
amb un policia de color
però el típic policia de color
que porta el cabell tipus
anys 60
tipus Michael Jackson
amb aquell cabell així
que sembla que porti a sobre
afro total
sí sí sí
arrissalíssim i tal
que jo no sé com
aquest cabell si és real
és una perruca
perquè és exacte
que és al·lucinant
bueno
qüestió
que és el que passa
bueno
aquest home
entra a la policia
una policia
de Colorado
sé que és de Colorado
Springs també
clar
imagina't
allò és com
dius
mare de Déu Senyor
estamos
al mig oest americà
clar
la pròpia policia
ja és racista
en aquell moment
no
parla dels micos
los monos
com els hi diuen
monos
ui a tot
diuen
no sé si no me'n recordo
ara
una bestiesa
i a partir d'aquí
entre
clar
els pocs que comencen a entrar
a la policia
doncs també hi ha aquest rotllo
però què és el que passa
clar, el ser negre
el destinen al magatzem
o a la zona
diguem
d'arxiu
i a partir d'ell
ella es vol introduir
dins el que seria
el tema de la investigació
i acaba infiltrant-se
en el Ku Klux Klan
dius
ostres, com ho fa
si és negre
però més negre
no pot ser
aquest senyor
clar
no
juguen a un doble paper
és a dir
ell contacta
amb dos de lloncis
per telèfon
parla amb els encarregats
que els presenten
com si fossin
com si fossin tontos
tontos
i burros
i clar
lògicament
però és brutal
el llenguatge
que utilitza
perquè clar
ell mateix
està insultant
a les de la seva raça
clar
els blancs
utilitzen
tota una caterva
d'insults
negrata
no sé què
i tal
amb una potència
bestial d'aquella època
i per tant
ho està fent
lògicament a l'inversa
està jugant
aquest element
llavors
s'infiltrarà
amb l'ajut
d'una altra persona
d'una altra
que és blanc
llavors
el blanc
és el que
va físicament
que a més és jueu
toca dels nassos
clar
que a sobre
és això
i l'altre
és el que contacta
per telèfon
i llavors
hi ha una duplicitat
per la veu
que tenen semblants
o sé què
intenta i no posar l'accent
perquè clar
diuen que els negres
tenen un to de veu
que recorda
el de
i és tot
un joc
d'arquetips
d'arquetipus
de negres
clar
que el propi director
que és negre
doncs se n'en fot
i ja se'n refot
i llavors
aquests del Ku Klux Klan
tenim
el típic
que és
tonto
perquè és tonto
la criatura
no hi ha més opció
el típic
que és el xulito
l'altre
clar
que tota aquesta gent
i com parla
en aquest tema
i tot és una pàtina
de pel·lícula
ja diré una cosa
no sé si la coneixereu
que és el concepte
del Black Explotation
aquestes pel·lícules
l'any 70
fetes negres
diguem
per directors negres
i per actors negres
Shaft
per exemple
o aquella
mira
només semblant
que podem recordar
l'estil Black Explotation
és el que va fer
Tarantino
amb Jackie Brown
això és una pel·lícula
que imita
el Black Explotation
d'aquella època
pel·lícules
de pressupost
bastant baix
bàsicament de negres
que eren
o bé
policies
de segona filera
o camells
o coses d'aquest tipus
vull dir
amb una estètica
amb elements eròtics
és una cosa
molt destinada
a un públic
de color
i llavors
era una cosa
molt concreta
i molt serentera
amb música funky
amb música dels
era aquesta estètica
i això es veu
està molt ben parit
això
ara que dius això
a mi també em cria
una sensació
de desconcert
el fet que
quan aquest home
actua
normalment
per gent de raça blanca
evidentment
com el divinitzen
vull dir
això també
plan oculto
és un pel·lículum
com una casa
i és la mateixa gent que després no el deixarà sopar allà
amb ells
per dir-ho d'una manera
això és
Spike Lee té una capacitat tremenda
va començar a fer un cinema
molt molt molt concret
des de
com es deia jo
el Moveder Blues
i el
Haz lo que debes
que era com molt de barri
molt allò
i tal
però que era molt curiós
era molt modern allò
en aquella època
els 80s i tal
llavors es va començar
una mica
a moure
en un sector
i va fer pel·lícules
profundíssimes
com 24 Hores
una que es deia
Plano Culto
que no sortia
el tema dels negres
per cap lloc
llavors això
està molt bé
ha fet pel·lícules
amb què tot han sigut
per exemple
una pel·lícula
recordo que sonen actrius de color
i era una pel·lícula
meravellosa
no me'n recordo ara
com es deia
però bueno
ha sabut jugar
amb diversos elements
i ara ha tornat una mica
aquesta cosa crítica
d'aquella època
i crec que ho fa molt bé
i ho ha fet amb molta gràcia
no estem parlant
d'un gran treball
d'actors
sinó que hi ha aquesta conya
has d'entendre
aquesta retranca
que es diu
pel darrere
perquè
és una pel·lícula simpàtica
que entra dins de la línia
que no cau excessivament
amb el drama
no estem veient allò
vinga aquest
el cremarem
i tal
bueno
s'intenta buscar això
però no
es busca tota la mala llet
i a més o més bo
és que es planta el tio
allà al mig
clar
amb la reunió
que dius
ostres
què has fet
aquí
ostres un mono
clar
com entra
i llavors diu
no vengo
soy el que tengo que vigilar
el presidente del Ku Klux Klan
m'ha enviat la policia
i l'altre es queda
com dient
clar
vull dir
hi ha aquests jocs
tan propers
al perill
diguem
que li puguin fotre 4 tiros
a aquests zumbats
vull dir lògicament
i està molt bé
perquè hi ha un joc
però tot és divertit
amb aquesta intenció
per tant
desenfadat
desenfadat
desenfadat
ja que estem
i ja em deixeu que ja acabo
i així ja parlo vosaltres
parlo de cop
i ja
ens parlem d'una altra pel·lícula de Rosa
una pel·lícula que sí que m'ha agradat moltíssim
una pel·lícula que es diu
Gael
xica
noia
aquesta pel·lícula
m'ha guanyat 4 premis al Cannes
jo
mira
mirant allò
vaig veure pel·lícules allò de festivals
no?
és una noia
perdó
és un noi
que es diu
Víctor Polster
que té 17 anys
a la vida real
és un ballerí belga
i està dirigida per un senyor
que es diu
Lucas Dond
amb una quinta calada
que també és belga
ja sabem com és el cinema belga
no va amb miraments
Verhoeven no va per miraments
per conèixer alguna cosa molt conegut
del cinema belga
i aquí no
no hi ha concessions
en absolut
estem parlant
d'un noi
que és la primera pel·lícula que fa
li van donar el premi
a ell
ell barra ella
ho dic perquè aquí estem parlant
d'un tema de transgènere
molt ben tocat
amb una potència absoluta
que et quedes
a vegades
garrativat
de pel·lícula
cinema belga
ja sabem com funciona això
no són
no donen voltes
són directes
i aquest ho és
i ell també ha guanyat
la millor direcció novel
i és que aquest tio dirigeix
com l'irrota
i la criatura aquesta
aquest noi
que en aquest cas
és noi
i se'l presenta
com a noi
i tal
i això
a la vida normal
és ballarí
és un ballarí belga
de 17 anys
el paper que fa
és el d'un noi
que està passant
per un procés
de canvi de sexe
és a dir
per arribar a aquest canvi
de sexe
però comença molt jove
són aquests adolescents
que de seguida
se n'adonen
de la necessitat
perquè són dones
reals
l'única diferència
que tu veus físicament
d'aquesta persona
sí, sí, sí
no, no
és que
és el d'un número un
no hi ha cap dubte
vull dir
ni amb la seva interpretació
ni amb el pare
que en aquest cas
no hi ha la figura maternal
és la figura del pare
que ell ho fa
meravellosament bé
amb una paciència absoluta
davant de la situació
i amb una
sencer
i davant de la família
no hi ha cap
ella
vull dir
ella
perquè és ella
lògicament
vull dir
Lara
que és com es fa dir
ella
no sé com es diu
oficialment
no, es fa dir Víctor
com es diu la vida real
però li diuen Lara
a la pel·lícula
doncs
Lara
és en cap moment
ningú
li planteja
a nivell familiar
sobre la seva sexualitat
sempre és considerada
com una dona
i vesteix com una dona
i sent com una dona
però clar
a partir d'aquí
hi ha una sèrie
d'elements externs
les propis metges
que generen
uns elements determinats
i també
sobretot
les companyes
més que els companys
les companyes
de ballet
perquè ell és un ballerí real
i ella
el que vol ser
és ballarina
i va a una de les millors acadèmies
diguem
de Brussel·les
a ballar
i ostres
quina potència
les escenes
en què ella balla
que ve aquella càmera
que no és subjectiva
de persecució
sinó que és frontal
llavors
ella va ballant
a més
hi ha una música
de piano constant
que va sortint
que una mica recorda
Michael Nyman
que el tenim sempre de fons nosaltres
i va donant
aquelles voltes
aquells giros
i vinga
i vinga
i la càmera segueix
i la persegueix
i té una
ho fa tan bé
és tan creïble
al 100%
és a dir
és que no t'ho pots arribar
a dir
no em crec aquest paper
és que
sembla que realment
estigui
a la recerca
d'això
d'un canvi de sexe total
i una entesa total
ja es veu la cruesa
de les amigues
teòriques amigues
davant d'això
també estem parlant
de noies adolescents
la pròpia
el pròpia maltractament
d'ella
amb el seu cos
amb allò que no estima
del seu cos
ens ho podem imaginar
una mica
i fins on arribarà
i tota una sèrie
de la necessitat
imperiosa
de ser dona
vull dir
aquest procés
no
li falta
d'esperar uns anys
perquè les hormones
han de fer el seu procés
i bueno
hi ha una combinació
en el que veus també
el món del balet
la duresa del món del balet
per un costat
i el món
d'això
del món del transgènere
vull dir
que és d'una qualitat
i el món que tenim
exacte
de veritat
i a més
això
imagina't-ho
a Brussel·les
és a dir
en un espai
de certa fredor
cosa que el pare no
el pare
és allò que
tira
arronsa
tira
arronsa
s'apropa
s'allunya
intenta
ella és complicada
molt complicada
hi ha molts elements
i tot això
no sé
és que no m'estranya
que l'hagin donat els premis
avui
sembla fina
fina la pel·lícula
ben parida
realista
vull dir
clara
va tenir dos més
va ser
millor director novel
millor actiu
millor actor
però no sé si el van considerar actor
bueno
si ho era
actor o actiu
no sé ara
o em sembla que era actor novel
no sé
això és el que hauria de mirar exactament
però el cas és el mateix
però meravellós
val la pena
podeu recuperar-la
si podeu
i tal
ara no és una pel·lícula còmoda
tampoc
no
no
ja
el que expliques
el que expliques m'ha suggerit
avui m'ho trobat una mica
m'ha parlat
de dificultats a casa seva
i llavors
doncs
una de les coses
que li he dit
perquè ho veig d'aquesta manera
dic
el problema és que
un pot ser
molt
positiu
però
quan arriba
l'esgotament
sí
o sigui
quan dius
no puc més
és que no abanço
és que no d'allò
llavors això
aquest és el problema
més greu
perquè
bueno
que és el que hem de resoldre
a nivell d'això
de persones
que volen canviar
el seu
clar
hi ha un component psicològic
brutal
sí
el darrere d'ella
és increïble
que bé
que bé
planteja
les seves pors
les seves
els seus silenci
són brutals
sí
que per dir
digue'm
què vols
i no dius res
guerra
i calla
i se'l mira
i llavors
quan ella vol
li diu coses
i quan està amb el psicòleg
llavors
i el psicòleg
li pregunta
llavors
ella
somriu a vegades
perquè hi ha coses
que li faria gràcia
però que no acaba d'entendre
t'ho juro
una meravella
jo crec que molt bé
molt d'interiors
res de gran preciocisme
és una cosa també
molts primers plans
a vegades
és una pel·lícula
que dius
flueix
que dius
ostres
que ben parit
i el tema
a tu personalment
t'agrada
vull dir
jo també
quan es tracta
de psicologia
sí
i és un tema delicat
a vegades
que depèn
com els planteja
pot ser
o molt xabacà
i mira què et dic
perquè a vegades
el tractament d'aquests temes
és molt arquetípic
però és que aquí
la part arquetípica
queda
molt apartada
vull dir
és una cosa portada
amb molta classe
amb molt de moviment
que això és el que cal
que això és el que fa
posar
a les persones
amb una atenció
interessant
ens queden 12 minuts
hem de parlar
de 5 rodeos
i d'una pel·li
del Jaume
la que vulgueu
digue'm una pel·li
la que tu vulguis
i la Rosa
ens parla
de 5 rodeos
sí
5 minutets
exacte
jo directa
el Santiago Segura
aquí no hi ha dreceres
el Santiago Segura
jo vaig repassar
aquest dia
el Robocop
i Notting Hill
hola
i quina diferència
oi
que maco
Notting Hill
eh
home sí
que maco
Notting Hill
sí sí
és molt maco
la realitat
a l'espai
a l'anglès
a Londres
a Londres
a mi totes aquestes pel·lícules
jo quan era molt petit
molt petit
vaig veure una pel·lícula
que es deia Mandy
que estava interpretada
per l'Ernest Burnein
i la
i la que va fer
aquí Calle Mayor
la
la Betsy Kler
sí senyor
sí senyor
a mi sempre m'han agradat molt
aquestes pel·lícules
que
aquelles persones
que poden haver-se
desencantat
i de cop i volta
es troben
en un festival
que no hi ha
aquí el paeixi
eh
la veritat és que
és molt interessant
i Notting Hill
és això
sí
és
aquell noi allà
que s'ha estat tota la vida
allà
és efectiva
amb aquell xaval
i amb el seu amic a casa seva
que té allà també
el
quan s'ha allà
amb que els utens
fan així
és boníssim
a mi és una escena
que de la història
més
més
més rabiós
i llavors
bueno
jo crec que és un dels papers
de la Julia Roberts
que llueix
és molt durosa
està molt bé
està molt bé
i en quant a Robocop
tot el contrari
aquesta és una pel·lícula
que el Verhoeven
que l'has esmentat
no fa gaire
doncs
Delicias Turcas
allò era
allò era
allò era els principis
no?
en l'època
el quarto hombre
sí
escolta
diu
però això
com ho haig d'agafar jo
perquè això és
estaven
Delicias Turcas
i Delicias Holandeses
estaven les dues
a veure quina més salvatge
més burra
podia ser
és que de debò
aquest tio
era molt fosc
aquest tio
amb un món homosexual
d'aquells més
també que es remou
bastant
sempre movia
però després va desaparèixer
aquest món
una cosa que dius
ueps
va jugar
perquè ell no ho és
o no sé si ho és
o no és
no vol dir res
però vull dir que sempre
el quarto hombre
també hi havia aquest joc
també per allà
donant voltes
tens raó
no
sobretot
Delicias Turcas
està molt clar
sí
vala llavors el Robocop
és la pel·lícula
que li dona
prestigi
diem-ne comercial
vull dir
no perquè sigui
una gran cosa
i vaig veure
que la feia
vaig dir
vaig a veure
encara a vegades
només veient un tros
i la veritat
és que
li han passat els anys
està molt caducat
tot plegat
vull dir
sí
és que això és el que passa
m'expliques les 80's
sí
tenen un perill
no les 70's també
però les 80's
tenen encara més perill
i allò d'anar al futur
allò aquell
pregreso al futuro
el meu nebot
les té mitificades
les tres
és una cosa
és increïble
però jo
és que a mi
és una pel·lícula
que mai m'ha dit res
ni quan es va estrenar
en el seu moment
és una pel·lícula espectacle
d'acord
quan apropa el seu papa
hi ha allà una qüestió
és una cosa així
com molt
molt d'aquella manera
molt bé
però després
des de què desafia
des de què desafia
la pel·lícula
és com per passar-la
així
amb nois
que tenen problemes
amb altres
el moving
per dir-ho d'una manera
perquè clar
a veure si d'aquesta manera
fot un ventallot
i t'enteres
i s'acaba
que després
saps el que ve
però
molt bé
bueno
és el que hi ha
jo faig molt en falta
un cinema
determinat
d'aquests primers directors
que ara són grans directors
i que feien un cinema
dels vuitantes
i tal
i bueno
per això ja ho parlarem
algun dia
perquè realment
s'ha perdut molta
d'aquella frescor
també
vull dir
aquell espai
dels principis
aquell estí fent fris
dels principis
aquell Almodóvar
dels principis
aquesta cosa
aquesta frescor
dels vuitantes
que hi havia
n'ha fet una altra
sí, sí, sí
ara fa una altra
amb l'Antonio Banderas
i em sembla que la Rosalia
és la que fa la banda sonora
i també actua
i tot això
vull dir que ja ho veurem
per cert
ara que has parlat
d'això
dels anys vuitantes
ja
no l'he vista
però m'han comentat
que està força bé
que ara han fet amor
a la teatre
jo de mi fui a l'EGB
han fet amor
a la teatre això?
sí, sí
bueno, un musical
és un musical
el cap de setmana
dissabte van estar
al Palau Sant Jordi
anda, no sabia això
sí, perquè jo vaig llegir
la ressenya
el dia següent
de la d'això
i també tinc una persona
que va estar
i bueno
surten cançons
de jo què sé
d'hombre
és que Anna Torroja
també actua
i està bé
tot això
conduït per Carlos Latre
banda
perquè si no hi hagi silencis
i tal
sí, sí, sí
i bueno
és veu que és molt entranyable
clar, i el públic
tot gent de 40-50 anys
que bé que estem tots vius
i estem aquí tots
sí, sí, sí
i tothom ha entregat
a l'espectacle
jo tinc el llibre
el llibre aquest
que hi ha dos
n'hi ha dos llibres
és un boom
que han fet
des que m'entrevui
això n'hi ha dos o tres
ja de llibres
doncs no ho sé
dos a un
tercer no tinc ni idea
al comentari post concert
parlàvem de tres llibres
ja
i jocs
o videojocs
o no sé què
diverses coses n'hi ha
i ara hi ha també el musical
ho han fet un cop
aquí al Palau Sant Jordi
no sé si s'ha de repetir
és bo que sí que està bé
han sentit
quatre minutets, cinc
sí, sí, no, no
tenim cinc minutets
ràpidet, ràpidet
no, és una comèdia
és una comèdia entretenida
com diu la cançó de l'Alaska
que ja surt també
hi ha molts famosos
que fan cameos
en aquesta pel·lícula
i Alaska és una d'elles
perquè a més a més
la banda sonora
de la pel·lícula
és de la seva cançó
no me'n recordo què diu
és la del...
Nomás Dramas
sí, comèdies i drames
sí, comèdies entretenides
doncs és això
és una comèdia entretenida
la mare Maria de Perdú
que ella fa una...
pobre, ja és tu
noia que treballa
en una agència de publicitat
ella ha fet 39 anys
té un jefe
que és el David Guapo
que dius
el mar del Valtí
és un impresentable
com a jefe
ha heredat el negoci
dels seus pares
els pares
durant 10 anys
l'han portat superbé l'agència
i aquest nano
a la que l'agafa
doncs vinga
contacta noies explosives
clar
solament miren les noies
i no miren la capacitat
i no miren la capacitat
i no miren
i Maribel Verdú
està en un moment ja
molt farteta
de moltes coses
molt farta
molt farta
des de la parella
que té
que és un argentí
que el tio ronca a les nits
que no la deixa dormir
a més el pintor
oi que també es toca
que tampoc no va
ni domicili
al rebut del gas
llavors surt a l'aigua freda
a la dutxa
després el tio
tampoc ha anat a fer la compra
perquè clar
així li agafa la inspiració
ha d'estar davant del quadre
amb el pinze
que dius
jope
després tampoc no pot dormir
se'n va al sofà
i resulta que són els veïns
que estan fent la festa
contínuament
totes les nits de festa
tot cada nit de festa
i anar-hi que és a Sant Francisco
ai sí
por favor
por favor
fins que ja veu aquest gurú
aquest vident
que és el Santiago Segura mateix
que és el copi director
de la perlícula
és divertit aquest personatge
aquest bo reclarat
que ella no vol
perquè ella nega
aquestes coses
però al final
sí que arriba a anar-hi
i bueno
jo era com una pòcima màgica
i bueno veis
està molt farta de tot
el trànsit de Madrid
de la feina
de la noia
que li posen
per fer de supervisora
la followers aquella
la followers
amb el palo
amb el palo selfie
que va a filmar en directa
ay calla
que és la Cristina Pedroche
exacta
sí sí sí
que dijes
la deixa pasar
yo pasa pasa
que antes la edad
que la belleza
que la belleza
es para darle deos
un zasca
exacto
dale un zasca
la nena aquesta
sí sí
bueno pues està
més entretenida
després ella
com reacciona
quan veu aquesta pòcima
com a tothom
li diu la veritat
a la cara
i es treu tothom
de sobre
i al final
una miqueta
home i tant
ella es queda descansada
totalment
i el que també
és divertida
la germana
que té un gato
el Tommy
això és molt bo
la tònia costa
la tònia costa
això és molt bo
molt bo
com està
amb el gat
i que forma part
de la liga
no sé què
de gatos
que està en Estrasburgo
una cosa
mira
que li feia festes al gat
però festes reals
d'aniversari
amb el gat
allà una cosa
i que bo
que bo
hosti
jo que
ui caio
tu tremoles
amb els gats
no no
jo no sóc massa man
dels gats
però vull dir
el món animal
que em sembla molt bé
que s'ha de cuidar els animals
sobretot moltíssim
i no s'ha de fer res
ara
no passem de la línia
fa molta companyia
s'estimes molts
però no ens passem
perquè hi ha gent
que realment
ja dius
bueno
ja és un no parar
és que
vull dir
menges
cabell de gos
pertot arreu
és a dir
quan vas a certs espais
no vull dir noms
ni ningú
però dius
home ja està bé
una miqueta
que el gos es quedi al terra
que no estigui enmig de la taula
que no
una sèrie de coses
una sèrie d'espais vitals
home sí
també és educació
sí
potser massa
però igualment
no és gaire amable
trobar-te un cabell de gos
mentre es menges
això m'ha passat
que notes
perquè són més gruixuts
i més llargs
i són rectes
no es torça
no per això dic
que no tenim
que no tenim una línia
i això ho dic
perquè ho dic per experiència
però això m'ha passat
o arribar
i jo hi ha cases
que ja no vaig de negre
perquè quan arribo a casa
sóc tot un cabell blanc
a dalt a baix
de tots els cabells
que no netegen els espais
que passa a dir
que
cadascú és al seu lloc
ens queda un minut
encara un minut
encara un minut
mira
encara ens podem fer alguna cosa
podem cantar alguna cosa
no ho sé
ja ho sé
aquí directament
bueno escolta'm
podria
això reivindicar una mica
les comèdies
entretenirà
clar que sí
hi ha cameos
hi ha personatges
surt el propi Santiago Segura
surt el gran Wyoming
també
també
el psiquiatre
és el personatge
el psiquiatre
oh por favor
quin psiquiatre
només la volen pastillar
i vinga pastilles
al tranqui ma cinc
i si és que esto
no tindrà algun arreglo
i diu
bueno sí
más tranqui pa cinc
o más no sé què
té dos o tres pastilles
la pobre
és que
la tira de pastilles
després també
el Mota
el José Mota
també fa
un petit camió
que també està
allà a la sala d'espera
vull dir
ja surtan molts
sí sí
són molts personatges
molts personatges
així coneguts
que clar
resulta divertir
el Santiago Segura
tothom vol sortir
amb ell
el Florentino
un actor
que és el Florentino
Fernández
també fa de tècnic
d'internet
perquè a més
l'internet
tampoc no funciona
el que arriba a la casa
mira ja me voy
no sé què
no te arreglo
no sé cuántos
amb una passivitat
pot ser aquí
llamar otra vez
atención al cliente
otra vez llamar
llámalo
no sé què
també
ay com és aquesta
que le fa
aquella que esto
va anar amb el cotxe
para no sortirà el nom
ay no sé
si no me'n recordo
el cotxe també
deixa o anar
que també té la
està bé
perquè surtan molt
però és un emprenyament
amb el món
però està bé
és aquella emprenyament
tan necessària
com explota
com es clara
i com mire
de reconduir-lo després
clar que amb aquesta línia
no podràs aguantar
a vegades s'ha de fer
sempre s'ha de fer
les coses
que s'han de dir clares
i ara
exacte
bé
doncs res
ens queden 20 segundets
o junts per dir
adéu-siau
vinga fins al prossim dia
ens veiem
i ens escoltem
adéu
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
Fins demà!