Terminamos con Al Pacino, por Phil Spector, y Chigüetel Ejifor, por Dancing on the Edge. Chigüetel Ejifor, que podría ser... Ahora este sí que no me acuerdo, pero podría ser que estuviera nominado como mejor actor por 12 años de esclavitud. 12 años de esclavitud. Es que no sé si es el mismo, pero el nombre me suena. Sí, sí, sí, es el prota. Chigüetel Ejifor es el protagonista de 12 años de esclavitud. Pues también estarían Dancing on the Edge.
Exactamente. Pues, bueno, oye, la gente está de doblete este año y mira, igual alguno se lleva dos premios. Repasada la lista de las nominaciones principales, si te parece lo dejamos aquí. ¿Qué día es? 12 de enero, ¿no? La gala. 12 de enero tenemos la gala. Vale, pues todos atentos porque no lo vamos a decir otra vez, pero bueno, ya se sabe que un poco los globos de oro dan algunas pistas para cómo irán luego los Oscars.
En las categorías de cine. Sin embargo, bueno, pues las categorías de televisión así están. No me parece del todo mal. Y ya está. Y la semana que viene pues trae material fresco que ya vendrán las vacaciones y necesitaremos alguna serie, ¿no? Ya tocará empezar a hacer listas porque series en emisión ya te digo que pocas. Ah, bueno, vale, vale. Pues venga, va. Podremos hacer listas. ¿Te quieres preparar una lista de series, de comedias, de dramas, todo esto o qué?
Voy a ver qué me preparo para la semana que viene. Bueno, tú mismo. Inspírate. Sabes que el micro es tuyo durante todo este ratito y ya está. Nos explicas lo que te apetezca, que siempre es interesante. Jendal Barry con el amigo Seismi Barry. Muchísimas gracias por estar ahí. Nos vemos la semana que viene. Cuídate. Y esta vez sí que tápate, por favor. Que ahora sí que viene el frío, pero polar, ¿eh? Lo intentaré, lo intentaré. Vale. Venga, un abrazo. Bueno, adiós. Hasta luego.
Brajas, tanga y un sostén. Un pijama, sí, también. Calfetines tuyos de color de pinzas de tender. Y un cielo de negros y grises que plano secuencia.
Fins demà!
Bueno, anem tancant ja la paradeta, però us fem una darrera recomanació, perquè penso que és bastant interessant això que s'organitza aquest mateix dissabte, dia 14, el Cinema Arribau Club, que és una mena de descarte de l'inèdit, el festival que es va celebrar fa ara unes setmanes, que és un festival de documental musical, de cinema i música.
Ara han decidit que van haver tres pel·lícules que van quedar fora de la programació per una qüestió, suposo que de calendari més que res, i han decidit que les posen juntes. Han organitzat una cosa que es diu Be Feater Inédit, One Hit Wonders, que recopila aquestes tres pel·lícules i les posen seguides a l'Aribau Club, com us dic, el dissabte dia 14. No cal que les aneu a veure totes tres, les podeu anar a veure per separat, i per separat us costaran 5 euros cadascuna d'elles.
Però si les aneu a veure totes tres seguides, per 12 euros teniu un abonament. Són tres pel·lícules que penso que són bastant interessants. Una que es diu Good Old Freda, que parla de la secretària dels Beatles, nada menys. Una que es diu Jimi Hendrix's Here My Train I Coming, de Bob Smiton, doncs això sobre el Jimi Hendrix. I un quart d'onze a les deu i quart de la nit, una que es diu The Stone Roses Made of Stone, dirigida per Shane Meadows, el director de This Is England. Tres documentals musicals
de tres figures claus de la música rock i pop dels darrers 40 anys, que les teniu seguidets a l'Aribau Club el dia 14. I amb això ens acomiadem amb aquesta recomanació de l'Inèdit fins la setmana que ve, que serà el darrer programa de l'any. Dijous no sé què cau, dijous 19 em sembla que és, però ja farem una miqueta de repàs del que ens esperarà. Fins llavors, molt bona setmana i gràcies a tots per ser a l'altra banda. Adeu!
Fins demà!
Bona nit, benvinguts un dia més a Babilònia, a un programa, com ja sabeu, dedicat al món de la cultura. I avui, com la setmana passada, tenim la Rosa. Què tal? Hola, bona tarda. Com estem? I el Jaume? Això ja comença a ser un tòpic, eh? De trobar-nos a nosaltres tres, eh? Haurem de començar a cobrar més que els altres, eh? Home, per assistència. Haurem de fer un conveni especial aquí.
Exacte. El problema serà realment que si cobréssim, que és un altre plantejament aquest, no? Nosaltres fem aquí castells de... Sí, sí, exacte. Bé, ens fem il·lusions, eh? Sí, sí. Molt bé. Doncs avui tenim un programa bastant allò complet, que es diu, bastant farcidet, eh? I realment el que farem serà parlar... Avui parlarem gairebé de tot, menys de música...
De música no, avui, no. De música no, la veritat és que no parlarem gaire, per no dir, bueno, si posarem música, això sí, faltaria, com sempre, que no falti aquest programa tant de fons com una cançó especial, que en aquest cas està dedicada, doncs, justament a Nelson Mandela, no?
I una d'aquelles cançons que van fer un grup sud-àfricà, que es deia Johnny Clecancebuca, i aquella Simbo Nanga, en honor del Mandela, quan encara era viu després de 95 anys de repartir pau i una sèrie de valors que, lògicament, cap líder polític, crec jo, dels últims 30 o 40 anys l'ha tingut.
Començarem parlant d'art. La Rosa es parlarà de l'exposició de Pissarro, que hi ha al Caixa Fòrum, que a més va poder fer guiada, que sempre és un plaer, que una mica et vagin explicant, encara que és un artista que realment, visualment, ja diu moltes coses, però que bé que ens informin, que ens donin...
Després, a la part de literatura, començarem per un llibre il·lustrat que es diu Jo fui EGB, del Javier Icaz i el Jorge Díaz. El Jaume em deia que era un llibre vintage per aquella gent que tenim entre els 40 i els 50 anys. De la manera que estàveu entusiast.
Va, goita, te'n recordes que jo tenia? Sí, sí, sí. És un llibre molt determinat per un període, per una època molt determinada, no? Vull dir, la gent que té 30, la gent que té 60, potser ja queda una miqueta, bueno, una miqueta potser cap amunt no tal, no? Però ja quedaria... Quedes fora de joc, totalment. Bueno, però també s'acabaria... Els nostres fills, clar. Sí, sí, sí. Els pares veien també el que els fills veien a la televisió i, per tant, també és recordatori.
El james parlarà d'aquestes paraules del Salvador Espriu, no? Màgiques. Màgiques, el que dèiem. Parlem d'igualtat, parlem de balot i parlem del macho. El macho soc jo, eh? Vull dir, aquí, que quedi ben clar. Apa, aquí. Com a mínim és el més. Home, com es diu, l'alfa, no?
El macho alfa. D'això parlem avui? No, el Jaume també. És un bon mascle. Avui us deixaré parlar a vosaltres. De tota manera ja veureu com té connotacions. Diferentes. Molt bé. La sensibilitat i la duresa de memòria d'uns ulls pintats del Lluís Llach, una obra que jo he pogut també llegir, la Rosa, que ens ho comentarà i és un llibre magnífic, ambientat a la Guerra Civil espanyola a la Barceloneta, bàsicament d'aquí de la ciutat i molt tendre.
I al cinema farem realment una mena de llistat de pel·lícules importantíssimes. Dos novetats, parlarem de Presoners, de Denis Villeneuve, i de Tres boles más, del Javier Ruiz Caldera.
I llavors també farem pel·lícules una mica més vinculades als anys 90, 80, com és El fugitiu, La llista negra, Invictus, Desapareguda i Ariel, que ja veurem les seves diferències. I el tema també es farà un comentari sobre un curt sobre salut mental que es diu Quàntica emoció. Doncs bé, Rosa, tot teu al pissarro. Perdó, una cosa sí que em falta dir és que de fons tindrem avui la Dina Washington, que és una cantant de jazz molt coneguda,
i una cantant que va morir fa avui 50 anys justament per una sobradora de barbitúrics. Per tant, va ser una mort, un suïcidi. En tota la regla, dinar-ho a gent d'una dona magnífica, d'una veu espectacular, però que bé, la seva vida va anar cap a aquesta línia.
En canvi, ahir va fer anys el cineasta Manuel de Oliveira. Va fer 105 anys. Déu-n'hi-do, eh? I és el que la seva filla explicava a la premsa i així que ja té preparada un projecte, una pel·lícula, pel 2014. O sigui, au, vinga.
Aquest senyor morirà amb les botes posades. Brorífic totalment, eh? 100-5 anys. I encara duren pel·lícules, de Manuel de Oliveira. Per molts anys. Hauria de ser possible viure tants anys amb una capacitat com la d'ell i tal. Sí, sí, amb una creativitat. Com a mínim amb aquesta ment clara, aquesta lucidesa. No és que en contrast el que acabes de dir de la cantant amb la vida d'aquest senyor.
És absolutament contrària. Una persona que té una veu, que sap, que crea, que ha provocat fins i tot segur el deliri a més de quatre persones i a canvi ens diu prou, s'ha acabat, jo no puc aguantar-ho. I en canvi el senyor Viveira, a una edat que ja pertoca...
Jo me'n recordo, quan era jovenot, que dèiem... A quina edat ens retirarem? Sí, però saps què passa? Que a l'edat que ens retirem ja no servim per res. Home, però ho havien de... No, però el convenciment era aquest, eh? A partir de 60 ja ser-ho, eh? Jo crec que la Dina Washington era una de les millors veus del jazz...
és que és una veu comparable a Mami Winehouse a l'actualitat aquesta veu trencada igual que Billy Holiday que va ser una altra persona que va morir buscant ella mateixa l'amor en aquest cas per un excés a addicció a drogues tenen vides tormentades aquest sentiment del jazz és una miqueta com jo comparo a vegades amb el quejio del flamenc s'ha de tenir
Calcom interior com per llançar aquesta forma de cantar, no? El cantejondo. El cantejondo. En canvi l'alto és més tràgic, és una altra cosa, jo crec. Però per tot aquesta tragèdia vocal que dic jo, l'Amigo Einhaus té una veu prodigiosa, però és que era una persona atormentada, no? I lògicament va acabar també...
suïcidant-se per un excés de drogues, no? Vull dir, no perquè jo busqués, sinó que va sonar sobredosi en tota la regla, per l'obís, no? Bé, llàstima que els genis desapareguin d'aquesta manera, i si comptéssim faríem un grapat massa, eh? Alguns, alguns genis, no? No tots, no? Que potser perquè, clar, ha aparellat una serena problemàtica o una història personal. Imagino, imagino. Antonio Flores, un dels millors compositors espanyols, per exemple, no? Clar, clar.
Vull dir, si féssim un tot un estudi, mare meva, és que... Sí, aquí jo crec que tindríem un tema per parlar molta estona. I tant, i tant. I sobretot si mirem també estudis que s'hagin fet i tot. Sí, sí, són uns quadres realment... Podríem establir una sèrie de... Complexos, eh? A lo millor. Contrastant amb el senyor Oliveira, com deia. Exacte. Oliveira, perdó. Oliveira, sí.
Bueno, que tenim molta teca, eh? Aquí comencem a parlar. Comencem a Caixa Fórum. Pissarro. Ah, Pissarro. Pissarro, és Camille Pissarro. Camille Pissarro. És un pintor francès, és un pintor que va néixer el 1830 i va morir a París en 1903. Bueno, va néixer a Sant Tomàs, una altra ciutat, un altre poble.
Per tant, és un pintor molt contemporani, pràcticament. És un dels precursors, és dels més desconeguts, però és un dels precursors de l'impressionisme, aquest moviment pictòric, que després va tenir tant d'èxit i que és el que deies tu, Xesco, abans quan feies la presentació o la introducció dels temes avui del programa. És un pintor que està molt bé anar amb una visita guiada, perquè sempre t'expliquen més coses i et fan per atenció, amb detalls, que clar, és que veus...
tantíssima riquesa de matisos, de colors, de sensibilitat amb aquests quadres que, però bé, que si vas pel teu compte, arriba molt bé al públic. L'impressionisme té això.
Tinc una escena, una imatge, un paisatge puntual que sap expressar la totalitat dels colors, dels gestos, la impressió d'aquell moment, la vida, i sobretot molta vida. Camil Pizarro...
Té molta vida amb els seus quadres, molta vida. No només pinta un paisatge o pinta una escena, sempre hi ha alguna persona o sempre hi ha alguna cosa que li dóna vida. Per exemple, el programa, el que et dona el programa de mà, que et donen al catàleg, veus el bosc aquell, amb aquells arbres, aquests faig, no sé, tot de fulles al terra, fulla allà de tardor...
Això podia quedar molt maco de colors i molt ben pintat, però, clar, podia quedar molt fred i molt sense vida. I, en canvi, ja pinta un senyor que està per aquí, que està agafant alguns bolets o alguna cosa, i després dues senyores que van caminant, una d'elles ja porta un fetge de llenya... Clar, li dóna una vida impressionant. Està civilitzat, ja. Sí. Té vida.
Està civilitzat. Sí, des del punt de vista vols dir que hi ha persones que no n'hi ha salvatges. O no salvatges, perdó. Animals només... No sé si t'interpreto, Jaume, a veure què vols dir que està civilitzat.
No, que si hi ha persones vol dir que ha arribat la civilització i que en definitiva el bosc no és ja verge. Ah, clar, però és que, a veure, els impressionistes, a veure, aquí el que sí que, i ja parlem del tema de la natura, ja ens anem introduint una miqueta amb la pintura, amb els temes que pintava Pissarro,
ell comença pintant motius de natura. Ell sempre abogava moltíssim per sortir a fora, a l'exterior, i pintar a l'exterior. I que no importava el temps que feia, si estava plovent, si nevava, si feia fred, si feia vent...
Aquell bull que havia agafat ell. Ell animava a tota la gent que estava pintant com ell en aquell moment a pintar els exteriors, sortir amb els cavallets, amb tots els estris. Això es diu la tècnica del plen air. El plen air, sí senyor. Ja està, ja està, no, no. Sí, sí, trivian. Molt bé. És això, el plen air, eh? O sigui, sortir, doncs això, plena natura, plena aire.
Llavors, el que sí que feia era, per exemple, dibuixar la mateixa, o pintar millor dit, pintar la mateixa escena, el mateix paisatge, en diferents moments, per exemple, de l'any, en diferents estacions. I és preciosa la sèrie de quadres que té quan està pintat el mateix paisatge a la primavera que a la tardor. O un dia de pluja, o un dia de neu, o un dia que fa sol.
o al matí o a la tarda. Li agradava molt fer aquestes comparacions. I, de fet, és preciós, és maquíssim, la tècnica. Ells, ja et dic, això... A veure, la vida té una naturalesa forta, no? El que passa que després... Vull dir, l'evolució una miqueta seria aquesta, de pintar la natura, d'estar pintant els exteriors, amb tota la riquesa de matisos, de cromàtica que pot tenir...
I, en canvi, després una miqueta passa el temps, també perquè, a veure, la guia ens ho posava una miqueta en relació també a que també ja entra la industrialització, ja comencen els anys que ja les ciutats... Ell ja comença també llavors a pintar en els seus quadres, ja comença a pintar més ciutats, més escenes, per exemple, al port de Javre, per exemple.
o de les ciutats que ells va estar vivint, doncs, els vaixells, les xemeneies, els fums, les fàbriques, els trens, d'acord? Clar, aquí ja veus una miqueta l'evolució, també. Ell, de fet, també, ideològicament, era pertanyer a una família burgesa. El que passa és que ja va ser molt trencador amb tot. Ell ja es va enamorar de la minyona...
Imagina't quin xou en aquell moment. El pare, bueno, imagina't què li diria el pare, no? No volien. Aquí tenim obres que ens ho replantegen molt bé. Van tenir dos fills fins i tot abans de casar-los i després ja es van casar. A veure, en aquell moment viure de la pintura no era viure, perquè la pintura no donava de si, no? Després ja va ser molt cotitzat i és un dels pintors a França millor valorats, no?
Doncs bé, vull dir que ell procedia com procedia d'una família burgesa, ell, en canvi, no tenia idees burgeses. Ell tenia més idees de tipus anarquistes, sobretot. De tipus dels drets de sobres... No és des del punt de vista d'anarquisme, com a vegades pensem, no sé, de terrorisme extremista, no, ni molt menys. Era al principi les idees de l'anarquisme. O sigui, era molt trencador en tot.
i llavors per això dic una miqueta que es veu aquesta evolució a mesura que la societat va industrialitzant i també a més a més perquè també li va passar una cosa a nivell físic ell va patir una malaltia ocular i llavors ja el metge li va dir que millor que no que a l'exterior res de res i va ser quan va començar a pintar des de l'interior de l'habitació des de l'estudi llavors mirant la finestra no apareix en els quadres no es veu el marc de la finestra seva però sí que veus que són unes vistes de París impressionants que això és maquíssim aquelles vistes
aquell picat, no?, des de dalt, mirant els carrers amb la gent com passa, els carruatges en dues direccions, no?, els que se'n van capellats, que vénen cap aquí. És preciós, això. Aquesta etapa és molt peculiar. Aquestes impressions són maquíssimes, maquíssimes, eh? A més, és la tècnica aquella, que això sí que l'ha utilitzat durant tota la seva obra, que és la de construcció. És a dir, ell quan està pintant, pinta com taquetes. Si tu t'apropes al quadre, veus taquetes, veus
Pim, pim, pincelladetes, pincelladetes, pincelladetes. No és ben bé un puntillisme. Això també treballa molt el tema del puntillisme. Però veus aquelles pincelladetes, pim, pim, pim? Dius, ostres, això, clar, de prop? O sigui, res, a 10 centímetres del quadre? Dius, és que això són 10, 20 centímetres...
Ara que tallat distancies, llavors sí que veus com aquelles taques de colors formen formes, mai millor dir. Això es parla de pinzellada desfeta. Pinzellada desfeta. De construcció. De construcció, exacte, que és correcte el concepte, però aquesta manera que es planteja és com desfer la línia, no? No és el puntiisme, com molt bé diies tu, i és aquesta de construcció, però perquè la gent ho... És un terme més habitual, no? La pinzellada desfeta també és un terme que es pot aplicar. Pinzellada desfeta, molt, eh? Una apreciació, al contrari, que és molt correcte.
Sí, sí. Veus preciós, no? És quan t'allunyes, quan veus la sensació de forma, llavors. És magnífic, quan tens pas aquest estudi visual. No les persones del carrer, per exemple, o que veus tu una pincelladeta o dos, i després quan t'allunyes veus que és una persona amb un paraigües, no? És una xulada, és una preciosa idea. Una feinada. Jo em vaig a recordar tota l'estona.
del Museu d'Orsay a París també, que hi ha totes impressionistes. Ja vaig patir un mal d'estenda, el vaig arribar allà i em vas tornar boig. Això és la felicitat, estar aquí mirant aquests quadres. El que hi ha al Museu d'Orsay no hi ha cap lloc del món. Això és una joia, és impressionant. És magnífic.
Doncs això, que més, aquesta evolució que ha fet ell, i ell també, per exemple, no és tant... Vull dir per aquesta ideologia amb consonància amb els temps que ell està vivint i que la societat està vivint, no? Ell és més de pintar col·lectivitats, que no pas individus. És una miqueta, no la reivindicació, sinó el que s'està vivint en aquell moment.
Sí que és veritat que té algun retrat, algun autorretrat, fins i tot té un que ja és grandet. Però els impressionistes no fan gaire retrats, eh? Però molt poqueta cosa. Té un també de la seva dona, un d'una filla seva, una nena que estava malatoneta, res, però molt poqueta cosa, eh?
Retràs de família i d'amics molt propers o de col·legues. La gent que passeja pel port o que estan treballant, carreguen coses o que estan a la ciutat. Sí, sí, no hi ha més, no? Sí, sí, sí. És un quadre que val molt, molt la pena. Ai, un quadre, perdó, una exposició val molt la pena. Tots procedeixen de museus i també de col·leccions privades.
La fan aquesta exposició al Caixa Fòrum, fins al 26 de gener encara hi ha temps per veure-la o per tornar a veure-la perquè és una presó. Farem una segona part, Rosa, perquè jo la vull anar a veure també, llavors li darem una altra volta i llavors comentarem un altre tema. Però des d'aquí, i a més especialment tu a Rosa, que t'agrada aquest tema de l'impressionisme, s'ha de dedicar justament a aquella època a les primeres dones pintores, no?
I entre elles hi ha una que es diu Berta Morisot, que és un encant, és una autèntica joia de l'impresonisme. El que deien, que també una mica buscar sempre que els mateixos, per certs moviments, és a dir, aquí tothom diria, dega, monet, manet, no.
i serró, exacte, serien... Aquest any ja sí que és cert, però trenca ja se'n va una miqueta més cap a una línia, més cap al segle XX, més cap a un cubisme final, hi ha un altre concepte, no? Però què és l'impressionisme, aquest focus tan marcat de la pinzellada desfeta, d'aquests interiors i exteriors segons el format, tenim aquests tres, o com a referents, no?
En Pissarro és un dels últims que s'ha tingut en compte, però hi ha molt més. Hi ha un tal Gustave Calebot, que és per tornar-se tonto, i en canvi sempre queda en un segon pla. I la Berta Morissot és una altra meravella. Com a Catalunya tenim la Lluïsa Vidal, que s'ha de tenir en compte, com una de les millors pintores impressionistes catalanes. Vull dir que aquestes coses, vull dir que una mica també...
Sí, sobretot el paper de l'art amb la dona que fins al segle XIX no apareixen les dones, que és complicat. La Camille Clodel comença amb pseudònims. Exacte. M'ha semblat que hi ha algun referent a França al segle XVII o XVIII, però és que jo ara mateix que recordi la primera és la Berta Morisot i la Lluïsa Vidal aquí a Catalunya. Per tant, i això estem parlant del 1850.
Jaume, igualtat, avalot, macho, tres paraules. Començarem per un discurs molt agradable, que és una d'aquelles paraules que el senyor Joan Carles Gallego, que és el secretari actualment de Comissions Obreres,
secretari general, evidentment, doncs diu que és la que es quedaria. Esclar, vull dir, la utilitza molt el senyor Salvador Espriu, no? I llavors, doncs, la veritat és que m'ha fet gràcia perquè després la posarem al costat del Josep Maria Álvarez, que és el de l'UGT, i després acabarem amb aquesta paraula.
Diu el senyor Gallego, diu que igualtat és la riquesa de la diferència i la diversitat. Comença bé, penso que això argumenta perfectament el fet que vol conservar aquest món, no? Sense igualtat no hi ha llibertat.
Les persones naixem i som diferents i no renunciem a ser diversos, o sigui que en definitiva fins i tot ens agrada. Volem ser tractats igual i gaudir de les mateixes possibilitats en l'accés a la riquesa social.
Aquí ve també el punt interessant, riquesa social. Igualtat és redistribuir d'una manera justa la riquesa que el treball, que el treballador crea, en definitiva, no? O que el treball, que ben clarament és la transformació de la matèria, esclar, que és el que li dona tota aquesta riquesa. Bé, jo penso que molt bé, tot i que aquesta és una paraula que l'utilitzem de tota manera. A balot ja és una altra cosa, no?
M'agrada a mi aquesta paraula. T'agrada també, que sí. Ha estat determinant per la història dels moviments obrers i les lluites socials, aquí a Catalunya també, esclar. Es tracta d'una paraula forta
amb ressonància, que suggereix la idea d'acció i combat popular, que ens trasllada als carrers a les demostracions de rebeldia contra un poder represor i que ho fa com a acció col·lectiva i conjunta, esclar. Que ara estaria prohibit, això. I multable fins a 6.000 euros. 6.000 euros o 300.000 euros, me'n recordo. Això no ho aprovarà, home.
Ai, del meu senyor. Això seria com tornar a la inquisició. I per acabar, el matxo. El matxo, el matxo. Diu, quan era petit, diu el senyor Joan Margarit, que com sabeu molt bé és poeta. De Sant Jús. I de Sant Jús fes? Clar, la biblioteca porta el seu nom. Clar, sí, sí.
Quan era petit, al meu poble natal, Saneuja, que no era d'aquí, deien, deixa pixar el macho, que mentre pixa, reposa. Això jo me'n recordo. Hola. Sabeu què vol dir això? No, digues això. Va, explica't, explica que estem aquí en Asquas. Deixeu pixar el macho. Explica't, explica't. El macho era un cavallot. Ah, val. El macho no és l'home. L'home. L'home.
El matxo és un animal de granja. No, no, és un... Això com si fos un cavall. És un element. A casa en vam tenir un de matxo. Però era una granja o una casa de pagès, no? Una casa de pagès, exacte. I quan el deixaven pixar, vull dir que això s'entén bé, oi? Llavors descansava el matxo.
Bueno, jo aquí... Perdoneu-me, tothom quan pixa descansa, a mi que em perdonareu, però jo quan allò que dius... Ai, que no puc més, no? Oh, queda... No? Bé, però ara que diguis, ell ho diu... Però matxo o matxa, eh? Vull dir que sigui mascle o femell, aquí, eh? Això... I llavors ell, com que és molt eixerit, aquest home, diu... És el que hauríem d'exigir dels nostres polítics? Mhm.
A veure, que vagin a fer... Això és molt bo. Em sembla que haurien de fer uns quants que haguessin tot el dia al lavabo. Que se'n vagin al lavabo, això. El Diez, el Montoro, tota aquesta gent, el Gavallardón... Vinga, va tot el dia pixant, tu, a veure si es relaxen, eh?
O pitxana o fent popó. A la Fira de Santa Llucia estava pleníssima de caganers, que era divertidíssim. Tots els polítics, pràcticament, els caps de partits... Tenen la seva figureta, eh? Sí que n'hi ha també, home, hi ha la Muraneta. I les dones també, les dones polítiques. Ui, la Muraneta. Alicia Sánchez, que m'ha ajudat a meter al seu...
La musaratura... Bueno, hi ha quantitat que tenen moltes dones, també, que estan allà caganeres. Ai, bé. Oi, perdó, avui ens estem ja... Bueno... Si no, clar, Nadal i estem relaxats. Acabem amb el macho, que recorda aquest senyor Joan Margarit. Diu... Els que hauríem... Vull dir tal, el pagès tonto.
quan el macho s'aturava, li fotia un jack de garrotades perquè no deixés de treballar. Diu, l'intel·ligent seguia el consell que us acabo d'explicar. El deixava pixar i llavors seguia treballant.
i després treballava més descansada i harmoniosament amb el seu amb el seu arboll a més d'algun matxo i perquè tenim la fama de ser més dropos que les dones sempre potser unes quantes derrotades aniria bé a més d'un i mira que ho dic jo que soc home i tant que sí i això que va per edats durant molts anys l'home ha fet molt poca cosa i a la casa això va per edats com més grans menys garrotades o menys és que això voldries haver-ho
Depèn de la persona, hi ha gent molt gran que és molt eixerida. Jo ja us he deixat parlar del tema. Ara entrem en un tema més amable, ha estat molt divertit, Jaume, però més amable quan el que és el tema, justament en aquest cas, la Rosa i jo tenim més sinergia amb aquest tema, perquè hi ha un llibre d'un tal Javier Icaz i Jorge Díaz, que és Jo fui a Jeve.
És un llibre meravellós. És que abans era l'EGB, ara ja és la primària. És un llibre il·lustrat que té el següent subtítol. No somos nostálgicos, más que nada porque no hay nostálgias como las de antes. I una mica és cert. La joventut d'ara recordaran allò, però a nivell musical no recordaran gaire cosa, tot sigui dit perquè la música és molt repetitiva. Permet, amb el Florido Pencil l'has llegit? No, no. Doncs jo el tinc.
Ostres, jo el vaig llegir i crec que es va fer una obra de teatre, i que sí, també, basada amb el Freud. Però aquesta línia potser ja és més d'una altra generació. Anava a dir encara més antiga, són uns anys abans. De la generació del Jaume, no? Sí, sí, són uns anys abans, sí, sí. Però escolta, te'l llegeixes i ens fas un comentari, clar, vull dir que és com tot. Sí, sí, per això simpàtica. Es va fer un llibre, també, això.
Bé, realment és molt complicat comentar aquest llibre, complicat, perquè clar, haurem de parlar de tantes coses que no acabaríem mai, no? Des del rellotge, Cassio, amb calculadora, passant pel Sandocan, que Rosa deia, el Sandocan, m'encantava mi Sandocan, no? I a més a més era pirata. Era un pirata, home, eh? Però és que era Sandocan, Ortho Way, Mazinger Z, Heidi, Marco, la Casa de la Prevera, tot. Vull dir, és que anaves tirant i és que seria un no parar, no? Sí.
el Cub Rubik, bé, el Rotring, que abans comentàvem que havíem dit el Rotring, que és una cosa que ja estaria, els cromos. I els cromos aquests, que estaven aquí, el que és de l'àlbum de vida i color. Clar, el clic de fa mòbil, el Finexin, és que seria, no pararíem mai. Els polos aquests, els Dràcula, les gominoles aquelles de no sé què. Exacte, la regalèsia que es mossegava, que això és una mica més de la... Però s'ha posat molt de moda, també, en la nostra època, també, allò...
Sí, la regalésia aquella. Exacte. I a mi m'agradaven unes, però no era el palo dur. Nosaltres dèiem palo dur. Palo dur, sí, palo dur, sí. Sí, sí, això és el que s'hi deia. Unes altres que eren unes rodetes. Ah, sí. És una regalésia de color vermell i de color negre. Llavors, és aquella espiral. Exacte. A mi això m'encantava. Això era boníssim. Aquelles que eren com unes capsuletes que a dintre també tenien regalésia negra, però per foreran de sabors. Exacte.
No, realment... Et donaven un duro i podies anar al quiocs. Al quiocs de l'Avella, li dèiem aquí a Sant Jus. Era el quiocs de l'Avella, aquí al Parador, i era on anàvem a comprar allà. Que li robaven coses. Que el macho... Perdona, però és que ara m'ha vingut a la memòria. El macho ho hem relacionat, no ho hem acabat de relacionar. El macho és com si fos una mula, però mascle, no?
volia la mula però hi havia el mascle també lògicament llavors això es creuava el cavall amb el burro i sortia una mula o també sortia el macho que quedi clar que no estava per aquí al mig és el que seria un mulo que és la traducció i tal
Bé, com no es pot explicar, deixo-me calles-hi-re. Déu líneas i ja veureu que fàcil ho entendre. És en castellà, eh? Si te aprendiste los ríos i les cordilleras mentre mordisqueabas una goma Milán, si comiste empanadillas de Móstoles, si estabas entre dos tierras i no encontrabas el sito de tu recreo, si para ti el tiempo era oro i jugabas al precio justo, seguro que fuiste a EGB.
Si llevabas sombreras o te echabas la canelli, si lo primero que leíste fue el libro gordo de Petete, si tu primera lágrima fue porque Marcos no encontraba a su madre, si el primer polo que te comiste fue un frigodedo, no hay duda de que tú fuiste también a EGB. Los pitufos, Naranjito, Parchís, ET, Las Chapas, el 600, Orzo Güey, Los Minerales, Los Gusanos de Seda, Los Rotring, La Teleindiscreta, La Abeja Maya, Los Lagartos de V, La Botilde, The Final Condom, La Canción de Europe...
Todos los que fuimos a EGB sabemos que hay mil historias que contar y estamos deseando retroceder en el tiempo para recordarlas todas en un libro totalmente ilustrado y escrito, que es este caso Yo fui a EGB. Per tant, creo que la millor explicació la Tania Maldarrera del llibre. Y la abeja maya. Están molt bé las ilustracions que te estan molt bé. Y es lo que dient, ¿no? Els payasos de la tele. Es que no acabaríem, estaríem tot el programa i no acabaríem, perquè són tants records. Jo crec que va ser una època tan plena
I aniríem a parar el macho una altra vegada. Seguríssim, seguríssim. El trobaríem per ell durant voltes, no? Perquè llavors hi havia molts, eh? Perquè en aquella època, aquí a Sant Jus, jo recordo que estava aquí a la plaça Campreixos i passaven molts cavalls que venien de Can Cardona, de les diferents masies d'aquí. I segur que vaig veure de machos jo un munt per aquí. Rosa, memòria d'uns ulls pintats del Lluís Llach?
Sí, bueno, tu ja l'havies llegit també i l'havies comentat que estava molt bé i dic, bueno, doncs mira, per curiositat, jo, si us soc sincera, no sé, no pensava que el Lluís Llach tingués aquesta capacitat per escriure una novel·la Déu-n'hi-do, a veure, està força bé, està força bé, té un nivell literari que, bueno, no és per tirar coets tampoc, però bueno, Déu-n'hi-do. Però no és baixet, eh? No, no, no, és molt correcte, és molt correcte, a més lligar molt bé tota la història
Està vedida en gravacions, comença primera gravació, segona gravació, que dius, ostres, això que és una gravació, no? I veus que és un senyor que està parlant amb un altre, un tal director, que ja fins que no va avançant la novel·la no veus realment aquest director que és. No saps què passa, no? Exacte, no? I veus una història molt... Sí que és molt tendra també, però a la vegada molt dura, molt dura. Jo de bo he passat estona que vaig patir molt, perquè, ostres...
Mare meva, mare meva, mare meva. A més, també penses, de la Guerra Civil Espanyola, ostres, s'ha escrit molt ja. És necessari tornar a escriure més. Hi ha coses, encara, que no s'hagin explicat, però és bo que sí. És bo que sí. És bo que sí, clar, cadascú té la seva petita història, o pot novel·lar una història que l'hagin explicat, o no sé, no? I la història d'aquests nanos que van néixer i viure a la Barceloneta, doncs trobo que és molt rica, també, en quant a...
A veure, en quant a originalitat, sobretot, la relació d'aquests quatre són dos nois i dues noies, que, bueno, és això que neixen i és que pugen junts, no? A mi em va agradar moltíssim els capítols que ells anaven a escola, que era l'escola dos de la República, en aquell moment, no? L'escola lliure, de l'ensenyament lliure, i era, doncs, com sortien els nanos de les aules i sortien, anaven al port i feien la classe, doncs,
A sobre d'una barca. I la modernitat d'aquella època, la modernitat en general, que es plantejava, que era molt fort, els pares, la relació que hi havia pares-fills... Clar, i per això després, quan arriba la guerra, que a ells els hi va agafar, que eren molt petitets, eren els nanos de la Quinta del Viveró, que després se'ls van portar, clar, la Generalitat, que era el govern que hi havia...
els van reclutar per anar a la batalla de l'Ebre directament. Llavors veus aquell nano allà a la batalla de l'Ebre i dius, mare meva, de l'amor hermosso. Quina manera, quina bestialitat, quan sembla que ja vas oblidant, que això va quedant una miqueta allà com més paït, tot el tema de la Guerra Espanyola, de la Guerra Civil. Ostres, i encara quan recordes coses, quin mal que pot arribar a fer. O l'altre nano que després ha d'anar, clar, com que el fan...
arriben els guanyadors, els vencedors... Una de les coses... I el porten allà al castell de Montjuïc. Allò és terrorífic. La fusera allaran a ell, el tindran allà a presoner, o quina... Se m'acudeix una paraulota... Dile, digue-la. Perdó, quina cabronada li faran, li tiran preparada. I això és que és... Aquells capítols que són tan bèsties... Però el moment Montjuïc és cert, eh? Estic convençut que hi ha molt de cert perquè l'altre dia amb aquest especial de Montjuïc... Amb l'especial de Montjuïc que dius que molta gent...
Quan li parles de gent, sobretot de certa edat, se'ls canvia la cara, eh? Sí, diòstri, Montjuïc era com un monstre. Era un monstre en aquell moment, eh? Per les coses que es van arribar a passar. Per tant, jo m'ho crec, eh? Hi ha molts historiadors en aquest moment el tracten molt seriosament i no és cap desvirtuació d'un historiador que sigui més o menys republicà o més o menys catalanista o més o menys espanyolista. No, no, aquí no hi ha cap línia. Tothom concedeix bastant amb aquella situació. Sí, sí, sí, sí.
Bueno, doncs penso que val la pena. Segur que té gana encara de viure una miqueta o mirar aquesta vessant, aquest punt de vista que explica en Lluís Llach, doncs val la pena. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs ara el que farem serà escoltar un minutet perquè anem, com sempre, de temps una mica justet, aquesta cançó que dèiem dedicada a Nelson Mandela, que clar, hem de fer menció d'aquesta persona que lògicament va compliria, bueno, va complir 95 anys també, una persona molt... Que veu també la longevitat.
Molt longeu, eh? Vull dir que realment és una persona que va durar molts anys, no? I que és una llàstima que ens ha deixat. Un minutet i escoltem aquest de Simbonanga de Johnny Clec en sa boca. Simbonanga, simbonango manguera china, la percona, la percelicona.
Oh, the sea is cold and the sky is grey.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs una cançó homenatge al senyor Mandela. Van haver moltes, eh? Van fer Mandela Day, el Simple Minds i YouTube va fer una altra cançó també dedicada a aquest home. I és que justament, no solament després de la seva mort, sinó durant la vida, que la gent que se li faci cançons vol dir que la seva tasca ha estat molt important, no? I aquesta va sortir justament quan va sortir de la presó i llavors li van fer un homenatge, doncs, a la seva tasca.
I des d'aquí, doncs, el nostre petit homenatge, que han estat tota la setmana homenatjat, no?, i encara em sembla que d'aquí uns pares de dies serà enterrat a la seva aldea, com ell volia, i, bueno, doncs, sempre és un món recordatori. I haurà viscut amb potència. Sí, sí, sí, realment... I tant. Sí, això és important, com a mínim, ja que va estar tants anys tancat a la garjola, almenys va tenir...
potser 30 anys, gairebé, o 20 i escaig d'anys per viure lliure i poder gaudir d'aquella injustícia. I això, doncs, sempre... Quina frutalesa. I tant, molta, molta. Ganes de viure. Ganes de viure. Això és ganes de viure al 100%. Molt bé, doncs, ara tenim una estoneta pel cinema...
En parlarem tot seguit amb Invictus. Ah, també, cert, és veritat? Sí, cert, cert, tens raó. I bé, comencem parlant d'estrenes. Jo vull comentar ràpidament una pel·lícula que es diu Presoners, del Denis Villeneuve. Jo aquest senyor no el coneixia, ha fet moltes pel·lícules, és un senyor que és canadenc.
I es nota, el que dèiem, el cinema que dius, sí, fa com vol. Jo crec que... Una facilitat, eh? Exacte, és que hi ha llocs com Canadà, Holanda i tal, que és un cinema que és, lògicament, unes peculiaritats o unes característiques, que vol dir que tothom sigui bo, els directors d'aquella zona, però sempre et criden l'atenció.
I en aquest cas, una pel·lícula que surt Hugh Jackman, el Jake Gyllenhaal, la gent que no el cito és el moranet de Brockback Mountain, ho dic per una mica situar, i la Melissa Leo, que no és ella, vull dir que no sembla ella, vaja. L'altre va morir. L'altre va morir, sí, com vas dir, ja ens recordarem.
Bé, és una pel·lícula que en un principi planteja com un precepte bàsicament molt anudit. Em refereixo a que és una parella de parelles, que se salven a Acció de Gràcies, una parella de color i una parella de blancs, per entendre'ns, que tenen dues filles petites i dos fills més grans, i com a tal estan passant el dia dels amics junts al dia d'Acció de Gràcies. Què passa? Surten les nenes a jugar a fora, a buscar unes coses i desapareixen.
I a partir d'aquí dius, vinga, una altra pel·lícula de personatges desapareguts, doni igual que siguin nens, que siguin grans, que siguin petits, vinga, va, tornem a agafar el policia, la recerca, el pare desesperat i tot això, la mare desesperada, que és lògic, no? Però tornem-hi, mare de Déu, senyor, no. És a dir, sí, però no. No hi ha cap que es salvi. No hi ha cap.
Vull dir, de bo, vull dir, ni el pare, ni la mare, ni la... Tots són humans. Són humans i tenen reaccions humanes i a vegades reaccionen d'una manera en positiu i altres en negatiu. Llavors, és molt curiós perquè de seguida saben qui és el possible assassí, que és un nano que té una edat de vint i pico d'anys però té una problemàtica en l'aspecte... Ja l'he vist. L'has vist aquesta pel·lícula? Que té com una mena d'infantilitat, no? És com un nen, no?
I llavors és quan el Hugh Jackman treu tota la fugositat, tota la força, no?, del que és el pare desesperat, no?, i el tanca... I al final sabem què va fer. Exacte. I aquí hi ha tot un joc, absolutament, de veure qui, a veure, què estan fent, si ho estan fent bé, si ho estan fent malament, si el policia ho està buscant com de humana, que el policia sí que ho fa d'una manera, però no és del tot correcte. I aquell final obert, que és terrorífic,
que no el direm, no? Que et deixa com dient, ara què? Què passa? Una pel·lícula íntegra, dues hores i mitja, però una pel·lícula que dius, com passa? Com es fa una pel·lícula sobre aquest tema? Que ella és una mica trilladet, i que dius, morda de Déu, senyor.
Molt ben fet, això, eh? Sí, sí. Oi que sí, Jaume? Te'n recordes ara, no? Ha vist la pel·lícula? No, ben bé, perquè no la tinc així molt present. Deu tenir fa 4 o 5 mesos, vull dir, és una pel·lícula. Aquest xicot i tal, sí que m'han recordat. I a més, ho fan tots de bé, el Hugh Jackman ho fa de bé, la Melissa Leo fa molt bé.
és que tots, és que estan ben portats, és creïble la pel·lícula del 100%, és un espai indeterminat, jo crec que en aquesta zona de l'Amèrica del Nord, tocant a Canadà, sempre plou, sempre neva, sempre, saps? I, escolta'm, perfecte, al final troben les noies, això sí, això ho podem dir, que es troben, no?, més o menys, no?
Però hi ha tot un joc que, encara que s'explica l'argument, s'ha de veure com reaccionen cadascú i quines posicions tenen. A vegades podem tenir la sensació que una persona que ha estat segrestada ha deixat de viure. I, a canvi, aquesta pel·lícula ens planteja que això no és ben bé cert. I això és el que està més ben ella. Molt bé, la pel·lícula. Recomanable al 100%. I Roda del Canadà, oi? Roda del Canadà, sí. Prisioneros, eh? Molt bé.
Tres bodes mas, que això és una altra història. Això és una comèdia. Sí, home, són les antípodes. Tres bodes de mas. No, no, és que és important la... La apreciació. La apreciació de la diferència de mas. O sigui, estan de mas. Estan de mas.
Clar, són les tres bodes, els tres casaments, dels tres ex d'aquesta noia de la protagonista, que és la Imma Cuesta. És una que un cotxe es trompici amb una nuvia? Pot ser? És un cotxe que s'ha disparat i es carrega una nuvia?
Sí, és aquesta? Que Alberto diu, on vas? Perdona, és que ha vingut, és que no l'ha tenia situada. És que és aquesta, sí senyor, és que té un plantell d'actors i d'actrius impressionant. La protagonista és Imma Cuesta. Magnífica. El partener, bueno, un dels parteners és el Quim Gutiérrez, que també està genial com sempre, superdivertit amb aquella pose que sembla que no ha fet res, però així cobra la boca i diu, mare meva...
Molt bé. Estava dient una miqueta al plantejador... Al Paco León, no? Al Paco León, que també fa...
D'un surfista, d'un surfista amb rastes. Impressionant amb una boda que fan allà a la platja. Impressionant, divertidíssim. Amb rastes, el Paco León. Amb rastes, amb rastes. No, no, sí, sí, però que no. El personatge de la mare d'ella, que és la Rosi de Palma, també és genial. És boníssima, aquesta noia. És boníssima, boníssima. No sé com la recuperen tant. No sé com la recuperen tant. Ni de les paraules que diu ella. És impressionant i de com va vestida, de tot, de tot. L'actitud que...
que ella ha presentat abans la vida, el paper de dona que li ha tocat, però que ella es revela contra això i diu, doncs no me voy a amargar. Voy a vivir aquí intensamente, no? Sí, però com és ella, com és la Rosy de Palma. Què més per jo... Jo què sé, és que surten quantitat de gent superconeguda, no? Maria Boto, Laura Sánchez... Bueno, aquestes joves no són tant, però bueno...
amb ella la conviden a aquestes bodes de tres ex de tres exparelles gent que ha conviscut és tan bona persona que no sap dir-lis que no i clar, la pobra ha d'anar a les bodes i ara ja en aquest moment no té parella però professionalment les coses li van una miqueta tampoc li van del tot bé però li han posat allà un becari i aquest nano, pobra, li acompanya a les bodes
I ja són totes les situacions, imagineu-vos divertides que poden passar amb aquestes bodes. Molt divertida, divertidíssima, a més un humor molt fresc, molt viu, molt creatiu, amb molta vivesa. El director és molt important que ho diguem, que és el Javier Ruiz Caldera.
Qui és aquest home? És la tercera pel·lícula, us en recordeu, d'Hspanish Movie? Ah, sí? O de promoció en fantasma. Ah, vale. Doncs és el mateix director. Bueno, és un titol de comèdies, no? O per aquesta línia. És un titol de comèdies, però molt ben fetes, eh? Que no són comèdies americanes ni... Molt bé, molt bé. I a més estan fent molt bona promoció també a nivell internacional.
Perquè ja a Venècia, per exemple, està fora de concurs, està fora de la sessió oficial, però en canvi s'han muntat bé per fer la sessió de tancament. O sigui que ja ho veurà tothom. Fantàstic. No sé què puc dir. Ah, una cosa més també, no? Que està rodada a Castelldefells. Ah, ah.
Home, això és un plus. I tant, i tant. És molt divertit. Home, tota la gent que passegem així sovint per Castelldefells, doncs veure el passeig marítim, veure la plaça de les Palmeres, veure aquelles urbanitzacions, aquelles cases, aquelles torres... Home, doncs està molt bé. Té el seu punt també, clar. De debò que sí, molt divertida, molt divertida. Val molt la pena. Comenta'ns amb mig minutet una cosa que m'has de dir. Sí, i això també, sí. Al cine baix. Correcte. Perquè és una pel·lícula també que es estrena, que és La vida d'Adèle...
d'aquest director que és... Quechiche. Sí, quechiche. Abdelatif Quechiche. Quechiche. Que, a més a més, el cine baix s'aprofita en aquest cap de setmana, des de demà divendres al dilluns,
per fer una retrospectiva de les seves pel·lícules. A més a més de la vida d'Adèle, projectaran també Cuscús i un anterior, que és l'Escurridiza o Com esquivar l'amor. Ah, molt bé. Jo crec que guardo molt Cuscús, que és preciosa. Jo no l'he vist, però comentaves que estava molt correcte. Cuscús és una passada. Penseu que totes les pel·lícules d'aquest senyor han tingut premis. Cuscús i l'Escurridiza han tingut quatre premis César, que són els màxims galardons que dona l'Acadèmia de Cinema Francès,
I a més a més Cus Cus també va tenir premi al Festival de Venècia, premi al Festival Europeu de Cinema... Molt bé. A veure, són... Perfecte, perfecte. De molt bon nivell, eh? Molt bé. Doncs Jaume, Quàntica Emoción... Sí. I a partir d'aquí comentem les tres pel·lícules, no diguem clàssics, però bueno, de fa poc, eh? En tot cas comencem per la Quàntica Emoción. Perfecte. Bé, aquest és un curtmetratge, el Festival de Cinema de Cornellà, com sabeu que n'hem parlat en aquest programa...
doncs es va produir ara aquest mes de setembre i després de l'estiu, i bé, va donar com a resultat, doncs, algunes pel·lícules prou interessants. I una d'elles és aquesta, tot i que no va tenir premi, però aquesta és interessant, la veritat. A mi em va sobtar molt agradablement.
Quina és la qualitat que té aquesta pel·lícula? Perquè, doncs, que retrata perfectament amb la disbauge que representa, doncs, unes formes de viure la vida que corresponen, doncs, a les avantatges que tenen determinades persones sobre d'altres, no? I llavors això genera, doncs, com una connexió bohèmia que, en definitiva, doncs, qualsevol cosa pot ser en raó...
Una mica com la pel·lícula de les dues noies, no? Sí, de Tres Bodes de Mas. Com s'hi diu? Tres Bodes de Mas? La Imma Cuesta. No, quina? Ah, a veure. La que acabes d'esmentar d'aquest realitjador. Ah, la vida d'Adel. La vida d'Adel. En definitiva, el conflicte que hi ha entre les dues és precisament perquè pertanyen a dos contextos socials diferents. El context és el mateix, per això...
Llavors, aquí, en aquesta pel·lícula, el que tenim és això. I això ho vam passar en el Centre de Rehabilitació Comunitària de Cornellà, en aquest cas, però que això serà, segur, una experiència que portarem a diferents punts i es passa a diferents persones amb problemàtiques mentals que fan els seus deures, per dir-ho d'una manera. En definitiva, és rehabilitar-se per ser útils en el teixit social.
I llavors, doncs, va ser molt interessant, que de la manera, és molt interessant de la manera que reaccionen, porto tres pel·lícules, tres curs d'aquests passats, una de llarga, a vegades es fa massa llarga, i més si és com la vida d'Edre, no? Que són dues hores i mitja, no? Sí, la vida d'Edre també eren dues hores també llargas.
Llavors està molt bé, vull dir que tot és una qüestió d'utilitzar les mecàniques de comunicació, quan heu arribat per l'Abo, que si ho ha estat, que si... Home, seria... Aplicacions pel mòbil... O estaria bé que aquest tipus de cures pengessin al YouTube, una sèrie de tecnologies que avui en dia perquè tothom, des d'una forma...
privada poguessin veure. Ah, magnífic. Ja ho miraré. Ja, si us interessa un dia... Perquè els curtmetratges, per desgràcia, no tenen sortida comercial gairebé, no? Ojalà, com fèiem abans, que posaven el curtmetratge i la pel·lícula després, no? Però cada vegada més. Però són vàlids com a... Vaja, vull dir, per distreure-hi i al mateix temps per entendre. Per entendre i per donar a conèixer. I tant que sí, això és molt important. Molt interessant, molt. Molt bé.
Bé, i llavors jo el que també he presentat, o sigui, va ser divendres a la tarda vaig veure tres pel·lícules, una era El fugitivo. Sessió de tarda. Sessió de tarda, exacte, La llista negra i aquesta que... Invictus. Invictus a la part del vespre.
Llavors, quina és la relació que vaig veure entre tres, són tres pel·lícules americanes, no n'hi ha cap mena de dubte amb això, ho sabem tots molt bé. Llavors, la primera d'elles és estar interpretada pel Harrison Ford, jo crec que un dels millors papers dels que ha fet a nivell interpretatiu.
Penso que llueix d'una manera especial, precisament perquè és el bo, no? I això també juga un paper bàsic, oi? I llavors el que em va sobtar és precisament aquesta manera que el senyor Hitchcock va deixar una empremta al cinema que han imitat d'altres realitzadors, i en aquest cas és l'André de totes, diu... Ah, no, l'Andrew Davis, que és el realitzador fugitiu...
I penso que el que fa, precisament, és un resum reixit del que va ser aquella sèrie famosa amb els senyors Youngins, no? Correcte. I per què reixit? Doncs perquè penso que es retrata d'una manera molt especial i vàlida el que és el gat i el ratolí, no? O sigui, aquell que s'escapa i el que està preparat perquè no s'escapi, amb una paraula.
I això ho porta molt bé, la pel·lícula. Hi ha un punt en el film que diu... Diu, ara aquest ja va darrere d'ell. Diu, fins aquell moment no el trobava per allò. No hi havia manera d'enganxar-lo. Però hi ha un moment que ell ja li va dient... Ves seguint això que aniràs a parar el fil exacte, no? O sigui, això em va semblar molt interessant...
I sobretot això, i destacar això precisament, que crec que és una pel·lícula que resumeix perfectament el que precisament va fer a la televisió i que no cal que faci. I en canvi sí que es facin pel·lícules. Ho veig així de clàstic.
Llavors, l'altra pel·lícula és aquesta, la Llista Negra, aquí estem amb el senyor Harry, igual, exactament igual. És un home contundent, és un policia compromès... Però és el Harry? És com una secuela de Harry el Sucio? No. Jo crec que sí. Ah, vale, podria ser. Sincerament, és el mateix estil amb aquell pistolet. Vale, vale, vale. Va agafar una mina en aquella època de 3 o 4 pel·lícules que jo crec que... A més, es carrega el tempo del cinema de l'Oest, tio.
és que se'l carrega totalment el tempo aquell d'aquí era més ràpid tu dispara que no em tocaràs i en canvi no fallaré ni mig mil·límetre al mig del front vaja vull dir una cosa
A vegades ens podem preguntar al senyor Clint Eastwood com va acceptar aquest tipus de papers. Jo el que crec és que té aquesta doble vertent moral. Sí, una doble moral.
Si els dolents són tan dolents, com carai... Aquesta és una altra qüestió, no? Com carai has d'entretindre't aquí? Ell actua... Però amb algun paper d'aquests, de Harry el Sucio, hi ha una certa pietat, eh? Amb la gent que és bona hi ha pietat, per part de Harry el Sucio, eh? Sí. Quan són dolents se'ls carrega al vell mig del front. Sí, no tremola, però... No és tan dolent com sembla.
No sé, jo crec que sí, jo he vist Harry el Suzy, la segona part, no me'n recordo com has dit, Harry el no sé què també. És com un defensor del vulnerable. I et poses a favor una miqueta de Harry el Suzy a vegades, eh? Jo crec que sí, que té una mica el mateix aquest d'heroi, no? Per això he matitzat això. Per això està molt ben pensat. O sigui, aquesta diferenciació que hi ha, no? No, partem el temps, aquest és dolent, això no es pot aprofitar de cap manera...
I tot el contrari del que passa amb la pel·lícula El fugitiu, on tenim el gat i el ratolí, aquí no, aquí tenim el segellador, per dir-ho d'una manera, o sigui el que diu s'ha acabat, vull dir que vingui, clar, ell sempre és una mica l'objectiu de l'altre, no?
I llavors el fet de ser una mica com el Gran Torino, jo penso que amb el Gran Torino ho resumeix totalment això, oi? El que passa és que amb el Gran Torino ja és un home arribat al final. Clar. I llavors... Sí, sí, que té el seu caràcter, eh? Però...
Prou interessant. Amb tots els inconvenients que té el Gran Tori, però que paral·lelament serveixen per destacar el que tu acabes d'insinuar, per destacar que, en definitiva, ja ens hem criat, ja ens hem fet així, i rectificar això no és tan fàcil. I no oblidem que és una forma d'educació americana, que aquí seríem diferents. Vull dir, aquest produt tipus demà no podria existir a Catalunya, segur.
I amb el senyor Invictus, probablement també estaríem amb una cosa bastant semblant. És curiós, com al mateix dia veiem l'actor i després ho veiem... Sí, sí, sí, i vas enllaçant una cosa amb l'altra. Vas agafar una cosa amb l'altra. Perquè Invictus, si té alguna virtut, és que destaca un fet que és inqüestionable. L'esport portat en el punt de fer coincidir a les persones...
el desig més primari que en definitiva és guanyar, doncs allò, aquell país funcionarà, anirà més bé i tal. I aquí en tenim una mostra a casa nostra. Probablement, sense aquests cinc anys d'èxit, no hi hauria plantejaments com els criar en aquests moments.
Bueno, Sud-àfrica va generar un campionat mundial de futbol. Qualcosa inaudita a Àfrica, no? De futbol. Sí, de futbol. Sí, però el que va promocionar... Sí, exacte. Allà va ser el rugby, eh? Però que em refereixo que hi ha hagut un procés d'evolució en aquella zona sud-africana, evidentment deixant de banda l'Upperheit, que això és una cosa superada, o, bueno, superada no, segur que no. Però no, però com a mínim bastant arreglada, però com a mínim és una nació...
És curiós perquè moltes vegades aquí presumim que es va fer una transició política amb la democràcia que tindria una certa sintonia amb la virtut que va passar a Sud-àfrica, que és allò de sense bilència. I això va ser gràcies a uns senyors...
que es van posar allà a posar-se d'acord, que en definitiva és el que ara s'està movent perquè això pugui arribar a ser altra vegada. El que passa és que hi ha qui es mou que no sembla que vagi a favor d'això. Però que és curiós tot això. És per aprendre. Jo penso que Invicto té molts inconvenients i és una pel·lícula molt tova. És de les toves, el senyor. Jo crec que no és la més encertada.
és dir, molt menys la més complexa però sí que té algun punt que dius, caram que bé destacar que aquest home va estar 27 anys en un punt com aquell i fa anar allà el director al cap de l'equip perquè vegi que allò és al cap i a la fi també humà perquè sí, sí, sí evidentment hi ha coses
Bé, la pel·lícula jo crec que val la pena analitzar-la, però potser en pari de vegades, Invictus, eh? Perquè el primer cop pot una mica, com diem, va, quina cosa més senzilleta, però... Ara ja l'he vist tres vegades jo i ja puc veure coses d'aquestes. Segur, segur. Molt bé, doncs es queden cinc minutets i amb això el que farem serà acomiadar amb un parell també de pel·lícules de l'any 88, que he pogut veure.
també jo, dues pel·lícules que m'han encantat, les coses com siguin, no? I el que dius, ap, sorpresa, no? És que va, és el cinema europeu, és meravellós. Ja està, deixem-ho així, perquè tant cinema americà, tu has fet una bona relació de pel·lícules que estan prou correctes per ser americanes, no? Però jo crec que el cinema europeu, que no tot és bo, hi ha pel·lícules molt interessants. I, bàsicament, jo vull destacar una de les dues, que és Ariel, de la Kikarius Maki. Tinc que dir que, dins del meu coneixement, no he vist mai cap pel·lícula de la Kikarius Maki,
i sabem que és un senyor finlandès que es dedica, bàsicament, a recercar un tipus de cinema ambientat amb les classes més pobres de la zona nòrdica, que ja és una mica, no diria complicat, perquè hi ha a tot arreu, hi ha pobresa, lògicament, però la part nòrdica acostuma a ser sempre aquesta imatge de ciutats bastant, vull dir, amb un nivell social determinat, i la gent que ha estat a Finlàndia i a Suècia no es veu gaire, però, clar, hi ha aquesta gent que treballa a les mines, que treballa a les... vull dir, que en refereixo que existeix aquest concepte, no?
I aquest és el que es planteja. Amb aquesta pel·lícula, Ariel, que és el nom d'un vaixell, i és una pel·lícula que té molts anys, que és el vaixell que al final marxa aquesta persona a buscar un millor futur, representa un nom, un senyor que treballa en una fàbrica, que tanquen per un X motiu, i s'ha d'anar, és de la zona més de la Lapònia, de la zona del nord, i ha de marxar al sud cap a Helsinki, cap a la zona més industrial que té Finlàndia, a treballar.
Marxa amb un descapotable a Finlàndia, no dic res, perquè és el cotxe del pare, és un doig d'aquells americans, no? I entrem en una mena de voràgine que recorda Wing Wenders, que és que té una pàtina, aquesta pel·lícula...
et diria fins i tot de road movie americana, però a la vegada a l'europea. El personatge és un personatge brut, deixat, vull dir que la vida no té res de particular, sinó que el viure el dia a dia, viu en un espai, en un albergue d'aquests socials, no hi ha res més, conèixer una dona...
Les converses són absolutament brutals, no? Hi ha una que al moment que està parlant, es coneixen fa poc, al moment queden per anar a sopar i aquella mateixa nit ja tenen relacions, però li diu, escolta'm, vols sortir amb mi? Sí, jo tinc un fill, bé, tenim la família muntada, d'acord, podem viure junts? Esclar.
Ja està. Han arreglat de vida. Ah, mira. S'han posat d'acord. Totalment. I ja dius, però què és això, no? Han encaixat els interessos, ja ho... Pel·lícula de 70 minuts. Hora i 10 minuts. I amb això t'explico una història absolutament que arriba fins al límit, ell, d'acabar la presó. És a dir, aquesta decadència...
però amb una parsimònia, una tranquil·litat, una fredor nòrdica, també tot sigui dit, la forma de fer cinema d'allà, que acaba amb bon resultat, no?, perquè aquestes equivocacions que ell li comporten a la presó venen donades per la necessitat, no?, de tenir cap endavant les coses, no?
Per tant, una pel·lícula molt recomanable, curta i encantadora, i una altra, que amb aquesta tampoc farem molta explicació, és una pel·lícula que es diu The Vanishing, ho dic en anglès, perquè la podem confondre, com abans deia amb el Jaume, amb una que es diu Missing, per la traducció, en castellà va ser el mateix, desaparecida. Sí, exactament. Llavors, no és aquella, és una pel·lícula de Georges Closet, que és un senyor holandès, no francès,
i que la pel·lícula tracta molt ràpidament del que seria una parella que se'n manda a vacances, ella baixa a la banzinera i desapareix. Tornem amb una desaparició, no? I a partir d'aquí aquest home, clar, la busca, la busca, no la troba i...
Passa un temps i de cop i volta apareix un personatge amb una família ideal, ell és professor, és un tio supermatemà, és físic, tot ho controla moltíssim i tal. I per una altra banda, tres anys després, aquest marit que busca la seva dona però que inicia la seva vida. Tot això és en paral·lel i de cop i volta...
Hi ha una sèrie de qüestions que fan que es vagin trobant l'assassí, que és aquesta família perfecta, aquest senyor físic, amb el que seria el marit que ha perdut la seva dona. Arriben a trobar-se, fan un viatge junts per descobrir què li va passar a la seva dona i és un final absolutament esgarrifant.
No l'expliques. No l'explico, no l'explico. L'explico vosaltres en privat després, però no ho explico perquè realment val la pena esperar fins l'últim minut per dir Mare de Déu, Senyor, què passa aquí? Però no hi ha cap sang i fetge, eh? Vull dir, és una pel·lícula que t'esgarrifa solament per la mateixa posició. Holanda, el que dèiem Holanda, Paul Verhoeven, ens recordeu aquelles pel·lícules que feia al principi, El quart home i tal...
Anem per aquí per aquesta manera de fer cinema, que això també se va recordar aquella Holanda als anys 80. I tant. Bé, 10 segons. Adéu. Adéu, adéu. Fins després. Adéu.
Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís 98.1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Benvinguts al 42 programa Godiva Bonaparte de Ràdio d'Esvern. Com heu pogut comprovar, la playlist d'avui o la sessió d'avui és molt especial. Eclèctic? No. Lo següent. Dificilíssim traduir la selecció d'avui. No obstant, tot té un fil conductor i un estil i unes referències i més o menys un gènere coherent, no? Si és que té coherència...
Es diu la llista d'avui, el programa d'avui, Exotic Beatmakers, los hacedores de la música exòtica, que té tots un mateix estil, psicodèlia, jazz, soul, afrobeat. I aquesta sessió d'avui va des de Tailàndia fins a Gàmbia. El que acabeu de sentir, doncs, de Tailàndia, de Siam.
I ve dels 80s, 70s, finals dels 70s, principis dels 80s, al·lucinant. Al·lucinant el que es feia a altres continents i com sona, no? No tinc paraules. I a partir d'aquí he començat a treballar per desenvolupar el programa d'avui. Espero haver-ho aconseguit bàsicament per allò atípic i allò especial i estrany que sona tot plegat. Fascinant.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Ah, ah, ah
Doncs Feeling Good, jo també em sento molt bé punxant aquesta música tan especial d'avui que és un dels motius pels quals aquí la servidora fa aquest programa setmanal i s'està hores i hores trobant cançons per a tots vosaltres. Aquests eren els al Bama and the Family amb el tema que us he comentat Feeling Good.
L'anterior tema era Fever, dels Jingo, i els dos primers, que són tan exòtics i tan autèntics, que són els de Tailàndia, em costarà molt, i no rieu, dir els noms correctament, perquè, com podeu comprendre, no és fàcil. A veure, eren els Waipot, Pechupan, amb el tema Ding Dong,
I el primer que heu sentit era The Pec Ping Tong Bang. Soul Lamp Player és el tema. Perdoneu, però no domino tantes coses. En tot cas, continuem amb aquesta sessió d'avui, d'Odiva Bonaparte, el programa 42, amb aquest Exotic Beatmakers, ara amb el gran Dorothy Ashby. Aquest sí que em sona a mi. The moving finger writes and having it.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
The moving finger writes and having writ moves on.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Al·lucinant aquest tema que acabem de sentir dels, i torno a repetir, no sé si ho diré bé o no, perquè és en tailandès, els Chaué Wan Damner, amb el seu tema Sao Lam Plearn. Al·lucinant perquè en aquesta època, m'he equivocat abans, he dit 70s, 80s i no, és una mica més enrere. Són meitats dels 60 principis o meitats dels 70 també, entre els 64 i els 75, quan es feia aquesta música a Àsia, no?,
Doncs, ostres, jo ho veig clar, no? Mentre a Estats Units, a Europa, estaven els dors, Jimi Hendrix, els Animals, Love, etc., doncs la influència d'aquests músics arriba a Sia i fan temes com aquest increïbles, increïbles. Continuem investigant sobre què va passar en aquella època fora dels nostres territoris més comuns, diguem-ho així.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Brutal, brutal. La Celda és una noia. I d'on és aquesta noia? Podríeu pensar que, no sé, una mica d'Àcia i tal, no? Doncs és d'Istanbul, Turquia, també de la mateixa època. Si mireu per curiositat internet, les pintes són com les de la meva mare quan feia la hippie. I continuem amb aquesta sessió tan especial d'avui amb els antibalas. Afrobeat Orchestra, amb el Battle of the Species.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bueno, com us heu quedat amb aquest Dengue Fiber Elèctric de Camboya, al·lucinant, al·lucinant, el que es feia en aquella època, res envejar amb artistes de renom internacionals, al·lucinant amb aquestes trobades tan maques a nivell musical i tan especials.
Aquests que sonaven eren, ja us ho he dit, Dengue Fieber, Electric Camboya, Don't Speak, una versió, i l'anterior grup eren The High Grade and Road Reader, que si mireu la portada són de Nigèria i és una afro-rock i psicodèlia i sembla el Jimi Hendrix d'allà, no?
Continuem perquè ja queda poc per finalitzar el programa d'avui. Lo permitido es deuda. Era una cosa molt especial i espero que estigui a l'alçada de les vostres expectatives.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Com us heu quedat amb aquest tema dels esqueletons de Positiv Force? Aquest grup no és de l'època, és un grup d'ara i són britànics encara que sembli d'Etiopia, no? Un grup de jazz d'Etiopia, no. I fan afrojars i, bueno, val la pena esbirar una mica sobre ells i us agrada aquest estil. I el tema que no té preu anterior del grup Miss Samoun era Do-Dung-Goan-Gay.
que he hagut d'esbrinar, evidentment, quin estil, perquè és una cosa tan especial i tan atípica, que és el dengue fever, la febre del dengue, que és del tròpic, dels peixos tropicals. I, bueno, és música camboiana, pop music camboiana barrejada amb psicodèlia, o sigui, al·lucinant, al·lucinant.
Doncs ja estem acabant el programa d'avui, aquest programa tan especial que prometo, si us ha agradat, continuar amb aquesta línia d'investigació musical, que és el que a mi em motiva, em trempa i em fa ganes de tornar i seguir lluitant. Un petó ben fort, bona nit, i us deixo amb l'últim tema d'aquests camboians que m'agraden tant. El tema és Xaella i us he comentat abans, Elèctric Camboia.
Per a qui li interessi molt tot el que punxem, sisplau, entreu al Facebook i allà trobareu totes les llistes. Un petó, bona nit i adeu-siau.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Música Música
Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. És una xas.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit, són les 11. Amb la solemnitat de les grans ocasions, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat avui pregunta i data per la consulta, flanquejat pels líders d'Esquerra, Iniciativa i la CUP. La pregunta que hem consensuat és una pregunta, una sola pregunta, amb dos apartats, que tots són molt clars. Primer apartat, vol que Catalunya esdevingui un estat, escrit estat, òbviament, amb majúscules,
Sí o no? I segona partat, en cas de resposta afirmativa, aquella gent que diu sí, vull que Catalunya es converteixi en un estat, vol que aquest estat sigui independent? Sí o no? Notícies en xarxa, edició NIT, amb Joan Catà.
La data el 9 de novembre de 2014, la pregunta clara i inclusiva segons Mas perquè qui vulgui votar un canvi d'estatus de Catalunya ho pugui fer, però també aquells que vulguin la independència. Qui morti? Mas lamenta que el PSC no s'hagi sumat a l'acord i reclama en Miranda Madrid un estat que escolta un poble que vol votar en llibertat. Ara ens cal un estat que esperem que sigui d'arrel profundament democràtica, un estat atent en aquest clam de la societat catalana...
un estat espanyol atent en aquesta majoria parlamentària i política tan sòlida, un estat atent a un poble que vol decidir el seu futur, un estat atent a un poble que vol votar i que vol votar amb llibertat i de manera absolutament pacífica i absolutament democràtica. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, apel·la a la responsabilitat d'Artur Mas i tanca la porta a qualsevol negociació garantint que no hi haurà consulta. Quiero decirles
Con toda claridad que esa consulta no se va a celebrar. Es inconstitucional y no se va a celebrar. Lo que han planteado esta mañana algunos partidos políticos de Cataluña es radicalmente contrario a la Constitución y a la ley. Esa iniciativa choca...
frontalmente con el fundamento mismo de la Constitución que es la indisoluble unidad de la nación española.
Els dirigents de les formacions que validen l'acord el valoren molt positivament, però amb petits matisos. El president d'Esquerra en Republicana, Oriol Junqueras, celebra l'acord, tot i que la Boblau a pregunta no era la seva preferència.
Malgrat que no és la pregunta que Esquerra Republicana hauria volgut, sí que és la pregunta que Esquerra Republicana vol en aquests moments i que sobretot, sobretot, que vol conjuntament amb una amplíssima majoria del Parlament de Catalunya i em sembla que això és el que és més important en aquests moments. El coordinador nacional d'Iniciativa per Catalunya, Joan Herrera, subratlla que el referèndum sigui inclusiu.
Nosaltres entenem que aquesta proposta és una proposta que suma independentistes i federalistes. Allò que creien alguns que era impossible és realitat, permetent sumar en definitiva en tots aquells que el que volem és desencallar l'actual situació.
Per contra, socialistes, populars i ciutadans hi carreguen durament. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, assegura que l'acord de la consulta trenca l'estabilitat. Renunciar al diàleg en un tema essencial com és el futur polític de Catalunya posa en risc l'estabilitat política i institucional a Catalunya, a Espanya i, en última instància, a la Unió Europea.
La presidenta del Partit Popular Català, Alicia Sánchez Camacho, garanteix que el govern central impedirà una consulta catillat d'il·legal.
El Partido Popular, el Gobierno de España y Mariano Rajoy van a garantizar la tranquilidad a todos los catalanes y a todos los españoles de que no se va a realizar una consulta que es ilegal, una consulta que rompe las reglas del juego democráticos, una consulta que supone el mayor y más grave desafío a la ruptura de la unidad de España hecha nunca desde la transición.
En declaracions a l'edició Nit de Notícies en xarxa, l'alcalde d'Arenys de Munt, Joan Rabaseda, s'ha mostrat satisfet i ha reclamat suports internacionals al procés. Aquest debat i aquesta feina ara estan a l'àmbit que li correspon, a l'àmbit del Parlament de Catalunya i a l'àmbit de buscar suports internacionals. La legitimitat democràtica d'un Parlament que vol tirar endavant una consulta és importantíssim, que tinguem els suports internacionals a més alt nivell possible.
L'Ajuntament d'Arenys de Munt ha aprovat aquesta nit en ple una declaració de suport al referèndum. També a la xarxa, la presidenta del Pacte Local pel Dret a Decidi de Badalona i exalcaldessa socialista, Maite Arqué, s'ha mostrat decebuda per l'absència del PSC a l'acord. Sí, m'ha sabut greu. Jo crec que al PSC no li tocava estar fora d'aquesta pregunta. Primer perquè jo crec que...
Ara s'ha presentat la data, s'ha presentat el què, i ara era un moment de posar a sobre de la taula tota la legalitat possible que hi ha, que hi ha, i que ens diuen que hi ha, i que ens informen que hi ha. Les 11 i 6 minuts, més notícies del dia.
Un dia de concentracions d'alcaldes, grups municipals, sindicats i treballadors públics contra la reforma local que planeja el govern Rajoy exigeixen que no s'apliqui a Catalunya perquè posa en perill el model de serveis de proximitat actual. L'enorme incentiu a la fusió d'ajuntaments i elimina la majoria dels serveis socials que ofereixen els municipis, especialment els de menys de 20.000 habitants. Miquel Buch i Xavier Mor són els presidents de l'Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya.
A Catalunya i a Espanya canviar radicalment bàsicament la pena que hem fet els ajuntaments al llarg d'aquests 30 anys, que és la proximitat, el prestar serveis als ciutadans, serveis bàsics tan indispensables com per exemple els serveis socials. Tot això que hem fet al llarg d'aquests 30 anys o més de 30 anys de democràcia, ara el govern del Partit Popular ho vol eliminar, ho vol esborrar amb una goma. Nosaltres pensem que primer que no serà el mateix,
Segon, que és mentida que això significarà un estalvi. I tercer, que pensem que és un servei que no es podrà donar amb la mateixa qualitat que es dona des de la proximitat que dona el municipi. Una llei que pot acabar provocant més desigualtat entre els ciutadans. Jordi Girós, el president de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya.
És un enderrocament d'aquest estat democràtic que tenim i d'alguna forma a partir d'aquí donaran de forma discrecional segons entenguin, és el que entenem. És a dir, si ets un ciutadà o ciutadana de primera tindràs uns serveis, si ets de segona tindràs uns altres. I per tant estem creant un greuge comparatiu, un greuge important en la població i per tant això no és de rebut ni és necessari.
Aquesta llei també va veure treure als ajuntaments serveis com, per exemple, el de recollir-ho de residus, allumenat o abastiment d'aigua si al seu cost no s'ajusta al verem que fixarà l'Estat. Més qüestions. Només un dels dos regidors de Convergència a Castelldefels, el Baix Llobregat, abandonarà finalment el govern municipal. Després que Convergència anunciés la seva voluntat de trencar el pacte amb el Partit Popular, els militants ho van aprovar en assemblea, però només el primer tinent d'alcalde abandonarà el govern. ETV, Jordi Còdul.
Un dels dos regidors de Convergència Democràtica de Catalunya, Castelldefels, ha anunciat aquest dijous la seva renúncia al govern de la ciutat. El president del partit a la comarca ja va avançar dimarts que la Déu seria imminent, després que ho aprovessin els militants en assemblea. Finalment, però, només un dels dos regidors, el fins ara primer tinent d'alcalde, Xavier Amate, marxarà de l'executiu. L'altre, Santiago Verona, ha decidit seguir i el president de la Federació de Barcelona Comarques de Convergència Democràtica, Ferran Falcó, ha assegurat que si no marxa durant els propers dies se l'expulsarà del partit.
Nosaltres en aquest regidor li demanem, li hem demanat, que faci el que l'Assemblea Local de Militants de Castelldefels ha decidit que fem. Si no ho fa, òbviament, cal obrir un expedient disciplinari d'expulsió. Falcó ha assegurat que ara Convergència Democràtica comença des de zero i que aposten per Xavier Mate de cara a les properes eleccions municipals.
Sos Racisme recorrerà a l'absolució de l'alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol, dels delictes d'incitació a l'odi i a la discriminació. Lamenten que la sentència legitimi els insults durant les campanyes electorals. José Peñín és la forta veu de Sos Racisme.
El que defensem i el que hem de continuar defensant és que es faci una lectura més extensiva i àmplia d'aquest delicte. Pensem que d'una altra manera no s'estan preservant els drets humans i que molt al contrari, que s'està donant prioritat a la llibertat d'expressió i als discursos de l'odi cap a col·lectius.
L'Ajuntament de Badalona precisament es planteja eliminar el defensor de la ciutadania. El govern de Xavier García el viola dos motius econòmics. Vol aprofitar que s'ha acabat el mandat de l'actual síndic. Ràdio B, Raquel Moreno. El reglament orgànic municipal estableix que la persona que ocupa el càrrec de defensor de la ciutadania només pot fer-ho durant dos períodes de cinc anys.
Precisament és el temps que Armán Soler ha encapçalat aquesta institució que recull les queixes dels badalonins. Quan l'Ajuntament hauria d'anomenar un nou defensor per a Badalona, el govern local ha decidit prescindir del servei que presteix. Ho ha confirmat avui el regidor del Partit Popular, Juan Fernández, de Radio Ciutat de Badalona. La Generalitat ja té un síndic i la necessitat té l'Ajuntament de Badalona a tenir un defensor de la ciutadania. És veritat que la figura del defensor de la ciutadania és molt important i és molt necessària. Es buscaran, suposo que...
alternatives per poder suplir aquest servei que donava el defensor de la ciutadania. Soler assegura que la proximitat és la característica principal del defensor de la ciutadania que cada setmana es trasllada als barris de Badalona per apropar-se als ciutadans i que atén 500 persones a l'any.
Front comú dels alcaldes a banda i banda d'Alcènia per exigir a l'Estat tota la informació sobre la planta Castor. Alcanar Sant Carles de la Ràpita, Ulldecona, Vinerós, Benicarló i Penyiscola sol·liciten informes tècnics independents sobre l'episodi sísmic en cas de seguir sense respostes i estudien a prendre accions judicials. Alfonso Montserrat és l'alcalde d'Alcanar.
Penso que aquest aspecte és bo, que puguem articular conjuntament totes les nostres actuacions i que també que es pugui visualitzar que cada municipi no fem la guerra per al nostre compte, sinó que procurem donar una resposta comuna davant de l'afectació que ens ha produït el projecte que es torna.
Les 11 i 11 minuts, el laboratori de nàiades, o musclos d'aigua dolça de porqueres, el Pla de l'Estany, aconsegueix produir 130.000 cries des de l'any 2011, un fet inèdit a Europa. La cria i l'engreix en captivitat ha permès alliberar a l'Estany de Banyoles més de 500 exemplars d'aquesta espècie en perill d'extinció. Miquel Campos és director tècnic del Consorci de l'Estany. Un dels objectius era aconseguir el cicle complet de producció...
aconseguir al final del procés individus suficients per alliberar-los la natura i per tant fer front als depredadors i l'altra qüestió que ens importava molt era produir suficients individus per alliberar la natura no en teníem prou en tenir 30-50 individus sinó que anàvem a molt més això ho hem aconseguit
L'alta mortalitat de les nallades és un dels aspectes a perfeccionar. Més qüestions. La Generalitat cedeix a Càritas 106 pisos de protecció oficial per allotjar-hi famílies sense allar. Els immobles estan repartits per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i es destinaran a casos d'especial urgència. Santi Vira és el conseller de Territori.
És històrica la bona tradició i la capacitat d'aconseguir una complicitat molt gran entre l'administració, el govern de Catalunya i el món local, i en aquest cas les diverses entitats, càritas, al davant de totes elles, com a actors reconeguts per la ciutadania com a realment importants a l'hora d'aconseguir la implementació d'aquestes polítiques de suport.
Amb aquest jo són ja gairebé 200 els immobles del parc públic del govern que s'han cedit a entitats socials en els darrers dos anys. La creu roja de Cornellà torna a engegar la campanya Cap nen sense joguina. Fins a finals de desembre es recolliran joguines en bon estat per garantir que cap infant de la ciutat es quedi sense regals la nit de reis.
Els ciutadans que vulguin col·laborar amb l'iniciativa poden fer les donacions a la seu de la Creu Roja o al Mercat de Sentit de Fons. Precisament aquest mercat ha habilitat dues parades on es recullen i es canalitzen les joguines fins al gener. Vicenç Tambles, el president de l'Associació de Comerciants del Mercat de Sentit de Fons. Tenim dues parades disponibles perquè la gent que estigui interessada pugui dipositar amb elles les joguines, també siguin noves com de bon ús,
per aprofitar-les de que els peters llars dels nens que no tenen aquesta possibilitat de poder tenir joguines. El requisit principal és que les joguines estiguin en bon estat. Per tant, poden ser noves o antigues que ja no fem servir. I la seguretat de les cavalcades de Reis preocupa. Tordera al Maresme no ha prohibit el llançament de caramels com Vila Nova o l'Escala, però ha decidit en reforçar la seguretat per evitar incidents amb els més petits. Ràdio Tordera, Lluís Sabater.
La regidora de festes de l'Ajuntament de Tordera, Mari Àngels Queiró, considera que la seguretat durant la cavalcada està ben coberta. Cada carrossa porta uns acompanyants al costat, a més de responsables de la comissió de festes. Nosaltres contactem amb les escoles i al costat de cada carrossa
i van tres nois i noies, que són des de tercer, quart de secundària fins a batxillerat, cicle formatiu, o si alguna persona gran ens van ajudar, van al costat de la carrossa, tres a cada costat. Més que tot, el que nosaltres pretenem amb aquesta gent no és que facin maco i que adornar més la cavalcada, sinó que ens serveixen d'una protecció per les rodes. Llavors, la finalitat d'aquests sis nois o noies...
o gent més gran que va al voltant de cada carrossa, és la de fer de protecció. Cairo recorda que en els llocs més conflictius també hi donen suport als agents cívics i per descomptat la policia local que està pendent de tot el recorregut.
La tendència del fill únic s'està consolidant. Un estudi de la Fundació La Caixa detalla que el percentatge de dones nascutes el 1965 amb un sol fill és del 27%, 4 vegades més que el de les nascudes el 1940. 3 de cada 10 ciutadans de l'Estat creixen sense cap germà. L'explosió d'una caldera de 10 tones ha provocat la mort d'un treballador en una fàbrica càrnia del Pla de Begudà, el terme municipal de Sant Joan les Fons, a la comarca de la Garrotxa.
Els anys podrien arribar als 8 o 9 milions d'euros. Olot Televisió, Albert Brossa. Al voltant de la una de la matinada, una explosió en una de les dues calderes de vapor que hi ha a l'interior de la nau de l'empresa Cisfit de Sant Joan les Fons ha explotat de manera molt violenta. La deflagració ha afectat per sorpresa cinc treballadors que en aquell moment es trobaven a prop del lloc dels fets. Un d'ells ha mort a l'acte, un altre ha resultat ferit greu i un tercer ferit lleu. La víctima és Francisco Javier M.M., de 41 anys, de nacionalitat espanyola i veí d'Olot.
Aquest matí l'alcalde del municipi, Joan Espona, s'ha desplaçat a l'empresa per tal de conèixer de primera mà els fets. Un accident pur i dur laboral, no? Estaven fent el manteniment d'una i em va explotar una altra. Vull dir que les causes són per averiguar durant aquestes properes hores, no?
Sí, la lògica normal que s'està fent i amb la mala pata que l'explosió es va produir amb la caldera que no es feia el manteniment. La forta explosió ha causat danys molt importants a l'interior de l'empresa i també a l'estructura. Fons consultades per Olot Televisió han apuntat que els danys podrien arribar als 8 o 9 milions d'euros.
Desarticulada una xarxa de contrabant de tabac en una operació conjunta de la Guàrdia Civil i l'Agència Tributària. Els 31 detinguts han quedat en llibertat amb càrrec. Es calcula que des del 2012 la xarxa hauria entrat a l'estat prop de 800.000 paquets de tabac per valor de més de 3 milions d'euros. Jorge Montero és tinent coronel de la Guàrdia Civil de Lleida.
La investigación se ha dirigido desde Asturias. Ahí detectaron inicialmente una persona que hacía actividad de contrabando y se vinculó más o menos rápidamente con una organización de aquí de Cataluña, que era la que le suministraba el tabaco de contrabando. Esta organización entró en contacto durante el tiempo que duró la investigación con otros dos grupos,
ja afincades en la provincia de Lleida, especialmente en la zona de la Sedugel.
Reus, al Baix Camp, fa un pas endavant per optar a ser la capital de la cultura catalana l'any 2017. La candidatura se sometrà a votació aquest divendres en sessió plenària i confia a obtenir el suport unànime de tots els grups municipals. Reus Digital, Joan Marc Salvat. L'alcalde Carles Pellicer ha comunicat la decisió avui a la Junta de Portaveus, que de manera unívoca ha mostrat el seu suport a la candidatura. La capital cultural s'atorga des del 2004 i té per objectiu ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes.
Pellicer ha destacat el pes cultural de Reus tant en el seu entorn més proper com en el conjunt de Catalunya. Jo crec que el projecte de Reus és molt potent a nivell de capitalitat cultural i, per tant, el que posarem és tota aquesta força que tenim com a ciutat a nivell cultural a l'abast. Tot el que és teatre, la força de la dança, la força del trapeci, la força de la memoria imatge, la força del cos, tot això va convergint en l'àmbit de la cultura catalana i de la capitalitat. Un dels objectius per presentar candidatura el 2017 és que coincideixen el temps amb l'organització dels Jocs Mediterranis de Tarragona.
La periodista de la xarxa de comunicació local Eva Corbatxo ha estat reconeguda amb un dels Premis de Comunicació No Sexista que dona a l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Eva Corbatxo és l'autora d'una sèrie de reportatges sobre dones pioneres emessos al programa Matins en Xarxa. Eva Corbatxo.
De fet, considero que hi ha un deute històric amb les dones, en reconèixer els seus valors, els seus coneixements i els seus mèrits, i vam decidir mirar les primeres, les primeres catalanes, les primeres dones que van entrar en mons d'homes, i d'aquestes lliçons de vida que donen aquests reportatges, encara en podem aprendre. L'acte de lliurament del Premi s'ha fet a l'Auditori del Caixa Fòrum de Barcelona.
La Meteo Servei Meteorològic de Catalunya, Manuel Álvarez, molt bona nit. Hola, molt bona nit. Avui la jornada torna a ser molt similar a aquests darrers dies, amb Boira, Saponent i a la Vall de l'Ebre, i en general l'ambient ha serenat a la resta del territori, amb només algun interval de núvol baix a punts de la meitat nord del litoral, i també alguns núvols alts que s'apropen pel nord del territori, en principi tot plegat.
poqueta cosa. Demà la jornada tornarà a ser molt similar si bé els canvis seran a partir de migdia quan la boira de Ponent es dissiparà i a més arribarà a un petit sistema frontal poc actiu en general que deixarà el cel força ennubolat a partir del vespre sobretot a l'oest del territori. Les temperatures ara mateix són un pel més baixes i demà es mantindran sense grans canvis. De moment això és tot des del Servei Meteorològic de Catalunya.
Passen 5 minuts d'un quart de 12. Cristina Álvarez, bona nit. Bona nit. El Barça de futbol sala s'ha classificat pels quarts de final de la Copa del Rei. Ho ha fet amb un triomf de mèrit per 4-3 sobre el líder de la Lliga, l'Inter Movistar. La victòria Blauran ha arribat a la pròrroga amb un gol de Wilde que ha estat decisiu després que el partit hagi acabat amb empat a 3. També en futbol sala, finalment Lleida no tornarà a acollir la final a 4 de la UEFA Futsal Cup.
El barris nord de Lleida, on ja es va decidir el titular a fa dos anys, era la proposta que havia presentat el Barça per ser l'anfitrió de la final a quatre. La capital lleidatana, però, ha estat descartada. L'escollida ha estat vacú a l'aserbatjant. L'anfitrió serà l'Aràs Naxibant i els altres dos rivals dels Blauranes seran el Caïdat Almati del Kazakhstan i el Dinamo de Moscou. Parlem de bàsquet perquè el Barça ha perdut 79 a 65 a la pista del CSK de Moscou.
I ja no depèn d'ell mateix per tancar la primera fase de l'Eurolliga com a segon de grup. En un partit irregular, els blaugranes han cedit fins i tot el bàsquet a baraj als russos. El tècnic Xavi Pasqual apunta l'aspecte físic com una de les claus de la derrota. Avui físicament ens va passar per sobre el CSKA. És una realitat. El nivell de contacte d'avui ens ha sorprendit i no hem sabut jugar a aquest nivell de contacte.
El Barça tancarà la fase de grups dijous que ve al Palau Laurana contra el Budibèlnic de Kiev amb la necessitat de guanyar i que el CESA que de Moscou perdi a la pista del Partisan per ser segon de grup. A la Lliga Lepor demà s'obre la onzena jornada. El River Andorra buscarà mantenir el liderat a la pista del Corunya mentre que el Força Lleida rebrà un rival directe per la novena plaça, el Clavijo, l'equip que més punts encaixa al campionat. En això, però, el tècnic del Lleida, Joaquim Prado, avisa que no els porten massa avantatge.
Pero ellos dirán lo mismo porque nosotros también. Nosotros también. Hasta ahora, en las diez jornadas que llevamos, nosotros somos uno de los equipos que más ha notado en la competición y uno de los que más ha recibido más o menos en la misma línea que Clavijo. Me imagino que los dos equipos vendremos con la misma idea.
Joaquim Prado podrà comptar amb el base de José Simeón, malgrat que no s'ha recuperat del tot de les molèsties carrosera. Mireia Belmonte ha guanyat la medalla d'or als 200 metres papallona als europeus en piscina curta de Dinamarca. A més, la nedadora badalonina ha establert un nou rècord d'Europa amb una marca de 2'01'52. En canvi, Belmonte s'ha quedat a les portes de la medalla als 200 lliures, on ha estat quarta, una centèsima del bronze. En natació sincronitzada, el president del Calípolis lamenta la marxa d'Ona Carbonell al Sabadell.
César Villegas diu a la xarxa que no entén la decisió de la nedadora i que no poden competir amb clubs professionals per retenir les figures. Ha fallat, perquè nosaltres som amateurs, nosaltres mai, ni la Mengual ni ningú, mai he cobrat res del club, és un club amateurs. Si hi ha clubs que donen diners a la gent, doncs pot ser que se'n vagin per això. Diuen que no, i si no s'ha anat per això, doncs no ho entenc perquè l'excel·lència està al meu club, no un que acaba de començar.
El Calípolis farà la setmana que ve, dissabte 21 de desembre, una gala de celebració del 45è aniversari a la piscina Sant Jordi de Barcelona. I en embol, el Barça s'enfrontarà a l'Oscar i el Granollers a la Rioja a la Copa Sobal. Així ho ha determinat el sorteig d'avui. La Copa Sobal es disputarà al Palau Blaurana de Barcelona el 21 i 22 de desembre. A la divisió de plata d'embol, el Bordils rep aquest dissabte un dels millors equips de la Lliga. Visita el pavelló Blanquivert, el teu cro de Pontevedra en partit de la tretzena jornada.
Tanquem l'edició nit de Notícies en xarxa amb l'entrevista de Vicent Sánchez. Avui parla en Maurici Lucena, portaveu del grup parlamentari del PSC.
I benvinguts també a partir d'aquest moment tots els oients de les notícies en xarxa que, com cada dia, s'incorporen a partir d'aquest moment a la nostra entrevista. Bona nit, senyor Lucena. Bona nit. Què tal? Avui... Jo molt bé. Vostè suposa que també, no? Sí. Molt bé. Avui és un dia, no el definirem d'històric, però sí que podíem dir un dia important, per dir-ho així, no?
Per vostès. Bé, ho veurem. A mi la veritat és que el que em preocupa ara més són els pressupostos de la Generalitat de Catalunya que s'aprovaran la setmana que ve previsiblement al Parlament.
I jo crec que una de les raons per les quals s'ha anunciat avui amb tanta solemnitat aquest acord entre els quatre partits està directament relacionat amb la votació sobre els pressupostos que hi ha la setmana que ve al Parlament. Si això serà històric o no, ho veurem amb el temps, perquè ja sap que la teoria dels socialistes és que aquesta no és la manera de fer les coses i la consulta sense l'acord, per molt que intentem pujar el volum, no es podrà fer.
Deixant a part l'acord que ara en parlarem, la pregunta els agrada a vostès? És a dir, si hi haguera un acord amb el govern espanyol, realment consideren que la pregunta és l'adequada?
Però és que això és al revés. És a dir, la pregunta que ens ha d'agradar a tots és la que es negocia i es pacta amb el govern, no la que tu unilateralment imposes. Però, si vol, per no defugir la pregunta que vostè em planteja, també li responc. A mi la pregunta em sembla sorprenent, perquè en realitat no és una pregunta, són dues preguntes. És veritat que té l'avantatge de no ser binària, i això introdueix més matisos a la resposta que hi pugui haver,
Però la primera pregunta que es fa és una pregunta que ja no compleix el primer requisit que tots volíem, que fos una pregunta clara. Perquè un estat, si tu no li acompanyes d'un adjectiu, un estat en si mateix no vol dir res. Vostès això ho reclamaven fa alguns dies, alguns dels seus dirigents, alguns dels seus dirigents del PSC, que la pregunta fora clara. I que havia d'incloure la paraula independència si es volia ser coherent. Doncs la pregunta ja és clara i inclou la paraula independència en el segon estat.
El primer estadi permet, i això vostè segurament ho sabrà, que Unió o ha permès que Unió i que iniciativa hagin acceptat la pregunta. I el segon satisfà més a Convergència i Esquerra Republicana i a la CUP perquè apareix la paraula independència. D'una manera o d'una altra al final es pot comptar quanta gent està per un estat català independent i quants no. Jo no ho veig així, però a mi la veritat és que...
La comoditat d'unió i d'iniciativa per Catalunya la respecto molt però no és la meva prioritat. A mi el que penso que havíem de fer, haver fet els esforços, és per negociar-ne amb el govern espanyol. Perquè aquí podem estar parlant vostè i jo l'estona que vulgui d'aquesta pregunta, però és un debat que té un component artificial molt elevat, perquè és una consulta
amb una data i una pregunta, o unes preguntes, que tots els protagonistes avui d'aquest pacte saben i admeten en privat que no es podrà fer en la data pactada. Aleshores, jo crec que això els ciutadans de Catalunya hi han de començar a dir clarament que potser és l'hora que tornem a la realitat i que expliquin els partits que en realitat això té un alt component tàctic
per assegurar al president Mas i al seu soci parlamentari un ridícul que hagués sigut espantós, que ells mateixos reconeixien si no haguessin arribat a un acord, i sobretot el que els ha permès és arribar la setmana que ve amb la majoria parlamentària que els permeti provar els pressupostos.
Pot ser, la situació que vivim és una mica real, no li portarà a la contraria en aquest sentit i pot ser que s'està aprovant ara una pregunta que després no culminarà, per dir-ho així, en una consulta que es puga fer com la pretén fer el president de la Generalitat. D'acord, però també és una mica real que si avui mig país està parlant d'això i tots els partits polítics catalans estan parlant d'això i fins i tot el president del govern en una conferència de premsa amb el president de la Comissió Europea, vull dir, que normalment el senyor Rajoy això no ho fa perquè sempre aparca aquestes exquisicions
internes altres i fins i tot de vegades els deixa allargar dos o tres dies, si tot el món està parlant d'això, resultarà una mica estrany. Seria també real, dins de la realitat, que nosaltres no estiguem parlant d'això.
Bé, però perquè hi ha això... I si tot vostès han fet una roda de premsa. Sí, perquè és veritat que el tema ocupa des de fa molts mesos un espai molt important a la política catalana i al seu debat. Però és veritat, i això és un esforç que el PSC tracta de fer tots els dies, d'explicar que hi ha elements d'aquest debat induïts interessadament per determinades parts. És legítim? Sí. Van benefici de l'interès general de Catalunya? En la meva opinió i en la del partit que jo represento, no.
I la prova és que, si vol, ens hi juguem un sopar. D'aquí un any em cita vostè a la mateixa entrevista i veurà que... Però, simplement perquè és lògic que si vostè no pacta aquesta pregunta amb el govern espanyol, aquesta consulta no es farà. I si d'aquí un any vostè em cita en aquesta mateixa entrevista, estarem parlant de la consulta no nata.
No ha anat en les condicions que jo crec que en un país civilitzat i democràtic, respectuós amb l'estat de dret, en el si de la Unió Europea, s'haurien d'adonar si un vol fer una consulta com la que es farà a Escòcia, entre Escòcia i el Regne Unit. Aquestes condicions a Catalunya, per errors de les dues parts, però molt provocada per les presses de Convergència Unió i Esquerra Republicana,
Doncs no es donen. Llavors aquest debat té un elevat, repeteixo, component artificial. I és més, un elevat component d'irresponsabilitat. Perquè està induint un debat i està creant unes expectatives que no seran satisfetes en un sentit o un altre. Però una consulta en un estat democràtic, en el si de la Unió Europea, que no sigui pactada entre el govern català i el govern espanyol, no es pot fer. I miri, la prova és que deixem de banda a mi, deixem de banda el PSC,
Els protagonistes d'avui han privat, i jo en sóc testimoni, ho reconeixen. Llavors, per això li dic. Jo li ho dic perquè, clar, nosaltres estarem parlant durant mitja hora, més o menys, i estem parlant realment avui, mira, coincidit, vostè venia, ja ho teníem previst, avui podríem parlar d'altres coses, em resulta una mica, per dir-ho així, una mica aspre estar tota l'estona burxant en un tema que vostè dirà, escolta, és que això ja ho haurien d'haver... Però vaja, torna a insistir.
Em sembla que d'això se'n parlarà, o n'ha parlat avui tothom, n'ha parlat tothom demà, i per tant donar-li voltes a això, doncs mira, què hi farem? Estem submergits en aquesta artificiositat, però és així. No és més artificial, per exemple, intentar pactar amb el govern actual, o amb el govern del senyor Rubalcaba, que avui he dit clarament, hipotètic govern, que el PSOE no accepta una consulta sobre l'autodeterminació a Catalunya, com l'ha batejat ell,
No és més artificial intentar, i més crear falses expectatives, intentar pensar en un pacte que no es podrà produir mai ni amb el PP ni amb el Suèix guanyant les eleccions?
Miri, el pacte cada dia és més difícil, primer perquè és veritat que la inclinació natural del Partit Popular i del president Rajoy és d'aquest tema no voler-ne sentir parlar. En un primer moment inclús ho pots entendre perquè també el Canadà i també el Regne Unit al principi van reaccionar així. Però és veritat que aquest enrocament del president Rajoy costa una mica d'entendre perquè no està contribuint a solucionar les coses. Ara bé, en sentit contrari, també és veritat que
Jo quan penso en quina estratègia tu pots fer des d'aquí per realment intentar que no es faci la consulta, jo crec que ni entrenant aconsegueixes fer-ho amb menys habilitat del que ho estan fent el president Mas i el senyor Junqueras. I li poso un exemple. Tornem-nos a anar per no parlar del sexe dels àngels. Anem-nos a anar a un cas que jo crec que és l'únic referent vàlid per nosaltres. Proper.
Escòcia i el Regne Unit. Fins on jo sé, Escòcia, el partit independentista, ha estat dues legislatures, dues, no un any, amb un programa electoral inequívocament favorable a la independència i buscant el moment de maduresa oportú per pactar la consulta amb el govern britànic i, evidentment, encabir-la en la legalitat. Aquí, el problema que tenim, entre molts d'altres, li posaré dos problemes. El primer...
El president Mas guanya les eleccions de fa un any, de finals de 2012, amb un programa electoral on la paraula independència no hi apareix. Home, això ja és una mica estrany, deixem-ho dir clarament. És a dir, la pregunta que ell avui ha anunciat no estava al seu programa electoral. És a dir, que hi ha raons per dubtar de la legitimitat d'origen d'aquest procés polític en relació a la transparència o la pulcritud democràtica. En segon lloc, jo crec que Esquerra Republicana i Convergència Unió cometen un error...
que també en privat reconeixen que han comès, que és autoimposar-se la data. Aquest referèndum o consulta s'ha de fer el 2014 sí o sí, com si estigués en possessió d'un exòtic rellotge de la història, secret, que és el que diu quan s'han de fer les coses. I és molt difícil, veient de nou el cas d'Escòcia, que en tan poc temps aquest tema, que és un tema essencial per Catalunya, per Espanya i amb implicacions també per la Unió Europea,
doncs vagi tot el de pressa que Esquerra Republicana i Convergència i Unió estan tractant que vagi. És que els temps i les presses d'ells són les seves, però crec que no estan ara mateix alineades amb l'interès general de Catalunya i amb el que ens convé, que és aquest tema, fer-lo més madur, dialogar-lo, seguint l'exemple d'Escòcia. És que no li dic una altra, li dic el model d'Escòcia.
Hi ha tres diferències, no sé si ho acceptarà vostè respecte a Escòcia. La primera és la solidesa política. Al Parlament de Catalunya, quasi arriba als dos terços, la gent que està per constatar, i si ho sumen a vostès, seria més dels dos terços que estan per exercir el dret a decidir, al suport social, que a Catalunya fins i tot té un reflex parlamentari en les últimes eleccions, i després el govern britànic.
Si algú fora capaç de posar una legislatura o dos com a límit per negociar amb el govern espanyol i amb possibilitats d'èxit, potser el suport social s'acerenaria, potser també la solidesa política es consolidaria més. Però no es veu aquesta voluntat per l'altra part i, mentrestant, el suport social es manté.
Però crec que ho hem provat, el de fer-ho tranquil·lament, seguint els ritmes que a Escoci han seguit. Vostè creu que ho pot provar? L'estic convençut, home, i tant. El que passa és que jo crec que això que vostè em comenta no coincideix amb les presses ni d'Esquerra Republicana ni, sobretot, de l'Assemblea Nacional Catalana. I el president Mas, doncs, com que té un pacte parlamentari sense el qual no pot sobreviure, doncs va una mica arrossegat per les circumstàncies. Però, repeteixo, algun pot explicar quina part del programa de Convergència i Unió hi apareixia la paraula independència
La paraula de consulta, sí. Sí, però no la d'independència. Però la consulta és el que s'està facilitant ara. Tots els passos que s'estan fent fins ara precisament és perquè us puga fer aquesta consulta. Sí, però aviam, en aquesta consulta estem d'acord. Les persones, com entenc que vostè pels articles que escriu i jo,
Jo vull votar, però no soc favorable a la independència. Entenc que vostè sí. Jo, si estigués al seu lloc, seria el primer interessat en que, perquè això sigui legítim i sigui reconegut internacionalment, sigui pactat entre governs i, per tant, en el marc de la legalitat. La consulta que avui es proposa...
És una consulta que no compleix aquestes condicions. On ens du això? Saps on ens du això? Això ens du en un problema polític important i en un anar arrossegant els peus i ara jo crec que avui respiraran tranquils tots ells perquè diuen uf, ens hem tret aquesta pressió de sobre i sobretot podran aprovar els pressupostos però francament el procés que viu el país jo crec que no el beneficia perquè això em barrencarà. És que és tan evident que em barrencarà si no ho pactes que per això crec que dedicar-li molt temps a aquest tema tal com està plantejat
Doncs, en fi, té elements una mica surrealistes. Com que jo estic entrevistant el vostè, em veig obligat, i és necessari, ha de ser així, a no opinar explícitament. I opinir implícitament amb el contingut d'alguna pregunta... Bueno, però vostè escriu als mitjans de comunicació molt sovint. Evidentment, però no...
mire, tenim altres activitats en aquesta vida, però quan uno fa una entrevista està intentant ser màxima del màxim de professional possible. Sí, no, això sense dubte. Però clar, si vostè em digui ara a mi, escolta, opina vostè, jo li dirà, home, si jo precisament vull votar, vull la independència, si vostè em diu que m'he d'esperar que el senyor Rajoy o que el senyor Rubalcaba maduren, o que madura la societat espanyola, o que madure, doncs li diria que no és una qüestió de paciència, és una qüestió que no voldria morir de vell mentre encara s'està esperant un gest, per dir-ho així, de
Però morir de vell, jo veig que a Escòcia no han mort de vells. El govern britànic i la societat britànica no són el govern espanyol ni la societat espanyola. No, clar, ni... De totes maneres, crec que això ha quedat clar. Una altra cosa, evidentment el mateix paquet. No tot el món ha estat el suport i tupen igual, van fer un consell nacional, dient que la minoria havia de respectar les decisions de la majoria, però avui, entre allò que diuen dirigents crítics, tots els tuits ja diuen, moltíssims, que els serradava la pregunta...
que consideraven que pot ser no sé què, però que en el fons estàvem bastant d'acord en com s'havia plantejat la qüestió. Temem que a partir d'aquí hi hagi nous enfrontaments o noves divergències fortes en aquest sector? No ho sé, jo crec que no. Nosaltres avui el que hem intentat fer...
és opinar representant el conjunt del Partit dels Socialistes de Catalunya. Jo no vull entrar en rebatre o opinar sobre pronunciaments que han fet persones individuals, que jo crec que, a més, són molt respectables, però està clar. Però vostès mateixos van dir en aquell Consell que esperaven que a partir d'aquell moment no hi hagués un excess de soroll, d'opinions discordants amb la línia del partit oficial, acceptada, aprovada democràticament, etcètera, etcètera.
Però cadascú suposo que és responsable dels seus actes. Jo l'únic que puc fer avui és opinar en nom de la posició pactada amb la democràcia interna del PSC i aquest és el fet rellevant, perquè una cosa va quedar molt clara en el Consell Nacional que vostè ha esmentat i és que
Aquestes persones, que suposo que en el futur voldran configurar la majoria del partit, la veritat és que ara mateix són una minoria molt minoritària, des del punt de vista percentual, aleshores passa el mateix, el que passa és que no tenen el foc mediàtic a Convergència, Unió i a Iniciativa per Catalunya. Jo crec que avui, per exemple, hi ha molts militants d'Iniciativa per Catalunya que deuen fumar en pipa.
I també alguns d'Unió, n'estic segur. Enferats amb això. Ningú ho ha expressat públicament. Bé, perquè el foco mediàtic ja sap vostè que es mou de manera única. No, però avui en dia a través de Twitter, Facebook, avui en dia ja no cal cap foco. Jo li dic una cosa, si hi hagués una discrepància mínima en Unió o en Iniciativa, Esquerra Unida Alternativa, avui s'hauria sabut. Mínima vol dir un Twitter, un Facebook, sí, sí, perquè no és una qüestió de fotomèdica, és qüestió de curiositat i moralitat.
Però jo no he vist cap tuit dels que a mi m'ha arribat especialment, no ho sé, no el trobo especialment perturbador cap dels tuits que jo he llegit, però tampoc m'he fixat gaire. Però ho dic perquè em consta que les discrepàncies entorn a aquest tema, com no pot ser d'una altra manera, en partits com Convergència, Unió, Iniciativa per Catalunya, doncs són també profundes. Són profundes perquè aquest és un tema...
profundament divisiu. També tots els testimonis dels processos del Quebec i del procés escocès el que diuen és que aquest tema, qualsevol que sigui el resultat final, és un tema profundament divisiu social i políticament. I això, el PSC no és amb això una excepció ni un protagonista únic de la pel·lícula, això passa a molts partits polítics, això li puc assegurar. Dos prevencions, especulacions per ara. No tenen por vostès aquest partit?
territorialment, més enllà de l'àrea metropolitana, on sembla que l'opinió és bastant majoritària a favor del Consell Nacional, pugui continuar esmicolant-se, perquè hi ha bastants llocs on la gent se'n va del partit per tot això el que està passant.
Miri, jo sobre el futur no li puc dir gran cosa, perquè... Si això va a més, que hi hagi encara més, que a Flora més aquí està. No, perquè també nosaltres tenim la sensació que, en la mesura... Nosaltres creiem que en el darrer any, en els darrers dos anys, nosaltres no ens hem mogut un mil·límetre a la nostra posició política. El que és veritat és que, atesa la polarització del debat, doncs nosaltres hem necessitat més temps que altres formacions per fer arribar el nostre missatge...
potser per errors nostres o potser per la pròpia naturalesa del debat, per fer arribar el missatge, deia, a la població amb claredat. Des d'aquest Consell Nacional que vostè esmentava, jo, a l'inrevés, el que he tingut és la sensació que moltes persones que exigien una major claredat en el que podríem denominar l'eix sobiranista, doncs ara això ho aplaudeixen i estan més contents. No sé si això estarà compensat per altres persones que...
tenen posicions sobiranistes i independentistes i que, per tant, estan més còmodes políticament amb altres partits polítics. Jo això no ho sé. Però a vostè, per exemple, li sembla que la gent, que hi ha una militància i bastants votants del PSC, que estan contents per aquesta decisió que han pres vostès? Sí, sí.
Sí, i tant. Em consta totalment, i tant. És que, aviam, senyor Senzís, jo també penso que aquí a Catalunya està passant una cosa que també ha produït sorpreses en el passat, i és que quan tu veus, repasses la premsa, escoltes la ràdio, mires la televisió, tant dels mitjans públics com privats, jo crec que...
La pluralitat de la ciutadania catalana, del poble de Catalunya, no crec ara que estigui perfectament reflexada. Li dic d'una altra manera. Penso que les veus i les opinions més properes al sobiranisme i a la independència, doncs crec que estan tenint uns altaveus. No estic culpant a ningú, crec que simplement és així.
que per això, quan va haver resultats de les últimes eleccions, va haver certes sorpreses, perquè es pronosticava una majoria absoluta, abrumadora del president Mas, i una mica més i es queda sense la possibilitat de formar govern. És a dir, que jo crec que la societat catalana és molt plural i no estic tan segura que tingui tan clar com a vegades sembla que aquest procés és inexorable. Entre altres coses, perquè aquest procés, o el fem bé,
i no s'està fent bé, o no durà enlloc. I de nou, li torno a dir, avui la llàstima és que aquesta anunci el president Mas l'hagi fet al Palau de la Generalitat de Catalunya, perquè on l'havia d'haver fet és al Palau de la Moncloa. Aquesta hauria sigut la gran notícia que tots haguéssim celebrat, que s'hagués arribat a un acord. Jo crec que és el primer d'acord, i jo crec que avui el president Mas, no ho sé, posat a fer futuribles, no futuribles, sinó especulacions,
hauria sigut fantàstica i això ho verrà en l'Assemblea General de les Nacions Unides. Però vostè sap que en la moncla actual no es podria fer una roda de premsa semblant. És que sobretot... És inconcebible... D'acord, no? No sé si amb alguna... Quina tàctica faríem vostès per convèncer, per exemple, el govern actual de Manuel Rajoy o el d'Alfredo Pérez Rubalcaba que Catalunya ha de fer una consulta i pot decidir sobre la seva sobirania? Nosaltres... Mire, el que passarà avui, els propers mesos, és el que els...
periodistes i cronistes del segle XIX, deien que és un tràgala. És a dir, això és un ultimàtum. És a dir, t'agradi o no, aquesta és la data i aquesta és la pregunta. Això és una negociació? Això és un acord entre governs? No. Nosaltres el que passa és que crec que tindríem el gran avantatge, un, que la nostra agenda a la resta d'Espanya és més densa...
que la d'Esquerra Republicana i Convergència i Unió, que són partits molt aïllats a Catalunya, que Catalunya jo sé que és molt important, però Catalunya en el conjunt del món és una part relativament petita, vull dir que convé també estar connectat amb el que passa fora. I nosaltres el que haguéssim fet, per tant, és intentar utilitzar els nostres contactes a Madrid i a la resta d'Espanya per intentar convèncer que aquesta és la millor manera...
de resoldre un problema que pensem que es pot enquistar. Això primer. I en segon lloc, és que nosaltres no haguéssim tingut la pressa del 2014, perquè jo no crec que hi hagi cap senyal taumatúrgic que digui que si aquesta consulta no la fa el 2014, el món s'acaba. És que això no és així, i li dic...
Ni al Quebec ni a Escòcia hi ha hagut aquestes presses. I les presses, em temo, malauradament, que faran embarrancar el procés. És a dir, que el que no val dir és, com que ara el president Rajoy està responent així, és que no la voldrà fer mai. No, no, és que en part està responent així perquè aquí estem sent molt maldestres.
Vostè ho creu? Que no ho fa ni per convicció ni política? Sí, sí, li estem facilitant, ja l'he dit, li estem facilitant la seva inclinació natural. Però li asseguro que la del senyor Cameron i la del president escocès al principi, quan se li plantejava això, no era de dir, ai sí, estic encantat que una part del meu territori, del Canadà o del Regne Unit, lliurement se'n vagi. La primera reacció sempre és una reacció hostil, i per això hi ha el diàleg, hi ha la política...
I hi ha també que el teu programa electoral amb el qual a tu et voten, la legitimitat d'origen a la que jo em referia, doncs sigui clara, inequívoca, i no la que hi ha aquí, que el que aquí hi ha hagut és una ambiguïtat, i ara tenim un president que fa un any no era capaç de promocer la independència i avui ens presenta una pregunta on sí, és que és una mica estrany.
Sincerament, vostès han baixat molt en les enquestes en les últimes onades que s'han fet de sobresondejos d'opinió d'intenció de vot. Sincerament, creu que l'opció que vostès han pres, i ara em dirà, això no és la principal preocupació, d'acord, encara que no sigui la principal preocupació, creu vostès que aquesta opció es poden beneficiar en intenció de vot a partir d'ara? Creu que això aconseguirà...
Miri, jo et diré una cosa que respon a títol personal. Jo, com a mínim, no estic a la vida política per fer el que penso que em donarà l'aplaudiment fàcil. No hi estic per això, perquè em resultaria molt poc interessant. I jo el que intento, i crec que el meu partit amb això està sent molt honest...
és fer propostes que nosaltres pensem que són les que convenen a Catalunya en primer lloc i en segon lloc, perquè és molt important relacionat amb el primer, que és que siguin viables. I llavors nosaltres estem d'acord amb Convergència i Unió, amb Iniciativa, amb Esquerra, amb la CUP, que les coses han de canviar.
la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya ha de canviar. Amb això estem d'acord amb aquests partits, no així amb Ciutadans i el Partit Popular, que sembla ser que no volen moure ni una coma de l'actual acord entre Catalunya i la resta d'Espanya. Ara bé, un cop això està establert, hi ha moltes maneres. Hi ha a les braves, que és com s'està intentant fer, per cert, sense cap referent internacional, perquè això acabarà malament,
I nosaltres tenim una proposta que em sembla que és profundament transformadora, que és la reforma constitucional en sentit federal, que a més té l'avantatge que l'actual segon gran partit espanyol també l'ha fet seva i que pensem que donarà un nivell d'autogovern a Catalunya i també ajudarà a transformar Espanya en la línia que beneficiarà tant a Catalunya com a la resta d'Espanya.
I, per tant, em sembla que aquesta és una proposta honesta, crec que és la millor, i esperem convèncer, a més, els catalans que això ho vegin. Però jo, per descomptat, no estic en política per estar especulant si això... Miri, li posaré un exemple posant en el límit el que vostè em diu. Vostè, en el fons, m'està dient que el que va passar a la Itàlia dels anys 90...
i de principis de la dècada de 2000, que és que quan Berlusconi era el rei del Mambo i era el més votat, doncs els partits polítics, per guanyar els vots i guanyar eleccions, s'haurien d'haver transformat o haurien d'haver fet seves les tesis berlusconianes. Oi que vostè això no m'ho diria? No, però li diré una altra cosa. Hi ha gent, perquè ho han escrit i s'ha llegit, analistes de política més o menys solvents que hi ha hagut de tot, que han dit que precisament vostès estan en pres aquesta decisió per dos motius principals. El primer, per no perdre les eleccions en front del creixement de ciutadans a l'àrea metropolitana,
I per tant estem parlant de vots. I el segon, per no aguantar, per no poder suportar estructurar més tensions amb el PSOE i votar en contra amb ells al Parlament Espanyol. És que jo, clar, contra especulacions que no es poden trobar... No, això no són especulacions, són anàlisis. No, anàlisis no, són especulacions. Perquè jo tinc l'avantatge respecte a vostè, o el que vostè anomina anàlisis, que jo he viscut en primera persona a aquestes decisions.
I en cap moment, ni en les discussions en les que jo he estat i on s'han pres aquestes decisions, o s'han proposat que el partit les prengués, ni en el meu ànim, mai ha estat cap de les dues consideracions que ha fet vostè, ni Ciutadans ni el PSOE. Miri, li diu una persona que ha viscut 15 anys a Madrid...
i va decidir militar al PSC i no al PSOE. Vull dir que, és que, si jo entenc que existeixin aquestes especulacions, ara bé, jo el que li he de dir és la veritat, simplement, i és que en cap cas ha estat així. Ara, és clar, és la meva paraula contra les de les persones que diuen el contrari. Jo tinc l'avantatge, simplement, que ho he viscut en primera persona, i confio en que la gent, doncs, d'una persona que espero ser percebuda com a honesta, doncs em creguin, perquè...
Perquè no hi ha més. És que, no sé, nosaltres, jo com a mínim no prenc les decisions pensant en Ciutadans o en el PSOE. L'autonomia del PSC jo crec que està provada, no sé, sobradament, no? Vostè diu que això podria acabar malament, tal com s'està plantejant aquesta consulta, que podria acabar malament. Si hi hagués un enfrontament seriós amb institucions de l'Estat i, per exemple, s'arribarà a la possibilitat d'inhabilitar el president de la Generalitat, el PSC a qui faria costat? Al Parlament de Catalunya i al president de la Generalitat o a la gent que vulgui en habilitar-lo?
És que jo no soc capaç de col·locar-me psicològicament en aquesta situació, perquè no crec que una persona fins fa poc suposadament moderada i amb seny com era el president Mas, dic fins fa poc, fins al que li coneixem, perquè no sé el que farà l'any que ve. Jo no em puc imaginar, ell de fet ho ha dit públicament, que convoqui un referèndum o una consulta d'aquesta naturalesa, d'aquest calat,
Doncs sense l'acord i sense l'empara legal que requereix, seguint l'exemple d'Escòcia i el Regne Unit. És que no m'ho puc imaginar. Miri, Catalunya...
És a dir, tonteries d'aquestes ja n'han fet unes quantes al llarg de la seva història, i penso que si una cosa té el coneixement de la història és que les lliçons també t'han de servir a futur per fer les coses millor, perquè crec que alguns dels episodis de la Segona República, que crec que tots tenim molt presents, doncs ens haurien d'ensenyar... Parlo del 6 d'octubre. Sí, sí, parlo del 6 d'octubre, sí, sí. Les circumstàncies eren bastant diferents.
Bueno, sí, però parlo del 6 d'octubre i parlo també del 14 d'abril de l'any 31. És a dir, que a Catalunya, que ho expliquen molt bé, inclús membres distingits d'Esquerra Republicana, com a Madeu Hurtado, o Xaves Nogales, que no era membre d'Esquerra Republicana, però sí que era un cronista molt conegut de l'època, doncs expliquen molt clarament, i jo crec que cap historiador seriós, ara mateix, doncs podria dir, per exemple, el 6 d'octubre del 34, que Companys la va encertar.
Ja sé que les circumstàncies són molt diferents, però crec que hem d'aprendre a tots que, sobretot, en un país al segle XXI, en el si de la Unió Europea, les coses s'han de fer escrupulosament respectant la democràcia i l'estat de dret. I això només és pacte... Si només es tracta de pactar, si no li donem més toms, es tracta de pactar. I em temo que ni Rajoy ni Mas ara mateix en tenen massa ganes. Perquè la pregunta que avui els periodistes, o a mi m'agradaria fer-li el president Mas, és, escolti'm, i això que vostè avui anuncia
a Bombo i Platillo, ho ha parlat amb el president Rajoy, perquè vostè té un mandat, ell, té un mandat del Parlament de Catalunya per pactar-ho. És més, a nosaltres ens ha sorprès molt l'anunci de la pregunta avui, perquè també li recordo que hi ha una comissió del dret a decidir creada al Parlament de Catalunya per tots aquests partits que avui unilateralment han fet aquest pronunciament,
que, no sé, a mi em fa una mica de vergonya pensar que vam crear aquesta comissió i que ni tan sols han tingut la decència, la decència política i democràtica de deixar que fes la seva feina i, després de les conclusions, que prenguessin les seves decisions. És que no hem tingut ni el respecte degut al Parlament de Catalunya. És que hi ha una comissió, és que és una mica forta això, una comissió que han deixat aquí, deixada de la mà de Déu, sense que pogués acabar la seva tasca.
Le recordo de tota manera també que el PSC, aquí al Consell Nacional, el que va dir és que si no hi havia prèviament un pacte amb l'Estat, amb el Govern de l'Estat, que votarien que no a qualsevol iniciativa que sortira d'aquí. Per tant, aquesta comissió, des d'aquí moment, en la qual vostès formen part, va quedar inhabilitada. Inhabilitada, no? I ha seguit, també, en compareixences. D'acord, però en el sentit que vostès diuen... Però que la dissolguin, senyor Senzís, que la dissolguin. Segurament seria una bona decisió, en aquest sentit. Ara s'ha de dissoldre, segur, home, després del d'avui, però no em digui que el que hem traït al pacte parlamentar
No, li dic que si un partit diu que qualsevol iniciativa que s'aprova en el Parlament de Catalunya votaran que no sempre que no hagi estat prèviament pactada i negociada amb el Govern de l'Estat, en realitat està tancant totes les portes a tota la iniciativa interna del Parlament mentre no es negocia amb l'Estat.
Però qui li diu a vostè que aquesta comissió sobre el dret a decidir no podia haver simplement analitzat una sèrie de vies i proposant una sèrie de canals per dialogar amb... És que jo li faig la pregunta següent. El senyor Mas avui ha perdut una bona oportunitat d'explicar-nos quantes reunions més ha tingut amb el president Rajoy. Com d'ha pactat? És que jo el problema que li veig a tot això és que, aviam, què farem ara?
Aviam, com seguirà això ara? Que anirem per la via unilateral? Vostè coneix algun país seriós de la Unió Europea? És igual, o fora de la Unió Europea, amb un cert nivell de renda per càpita, que estigui a l'OCDE, algun dels països que nosaltres en els que ens emmirellem. Algú veu que vegi això amb simpatia i pensi que això té sentit, atès a la unilateralitat que es proposa des d'aquí? Això ho mirarem demà a la presa estrangera.
No, no, l'expliqui, home, és que no ho sé, perquè, clar, per ara hi ha una cosa que crec que despertarà simpatia, pot despertar-la, que és un dret, un col·lectiu nacional que s'ha torcat per dir-ho així la consideració de nació en el seu Parlament i que vol votar. Jo crec que això no despertarà moltes antipaties. No, però que vol votar també vol votar el PSC. El que volem és votar bé.
I als referents, li repeteixo, ja sé que no li agrada escoltar-ho... No, no, no, a mi, pobre de mi. No, però em refereixo que no li agrada escoltar-ho perquè jo m'estic repetint. Però és que és molt important. És que el referent el tenim i és escos al Regne Unit i és pactat. I aquí no hi ha pacte, que el pacte no és amb el senyor Herrera ni amb el senyor Durán, que ha de ser amb el president del govern espanyol. Em permet que li faci una pregunta perquè només ens queden tres minuts? I vostè, a més a més, ara té una altra...
Història com aquesta, una mica encara amb més participació. Escolte, si vostès, en definitiva, el que estan fent ara, i ho condiuen contínuament, és a dir, anem als pressupostos i anem a fer allò que... Anem a buscar la ideologia, en definitiva, i la qüestió nacional apartem-la una mica. Vostès creuen que una fotografia amb Mario de los Llanos, los Lavos de la Luna, amb Alicia Sánchez Camacho i amb Albert Rivera, el dia de la Constitució i amb tota aquella companyia, realment els és favorable?
És favorable que a partir d'ara cada vegada que es voten alguna història d'aquestes sistemàticament vostè s'alinien amb dos partits que lògicament estan molt allunyats de vostè? Jo li faria dues reflexions. Primer, em sembla profundament injust des d'un punt de vista estrictament democràtic
la criminalització o demonització, li diguem com vulguem, que s'està fent de determinades formacions polítiques, algunes de les quals vostè ha citat, perquè em sembla que tenen tanta legitimitat democràtica, no ho dic per vostè, dic en general, tenen tanta legitimitat democràtica com la resta de partits polítics. A mi el que em sembla estrany és que un partit com Iniciativa per Catalunya estigui a la foto d'avui. També em va semblar molt estrany que Esquerra Republicana i el Partit Popular votessin que no a l'Estatut. És a dir, si és per... La senyora Real s'interpel·la directament i ha dit que el contrari, que vostès hi haurien de ser.
No, però jo també l'interpel·lo a ell, perquè és que clar, hi haurà un moment, jo tinc amics que voten iniciativa, i és que estan que no entenen res, perquè encara no ens ha dit el senyor Herrera si vol la independència, si no, i té una incomoditat que li agrada més sentir-se acompanyat del PSC per fer-se fotografies al costat del seu adversari polític, no?, antitètic, que és el senyor Mas. Però el tema no és aquest, el tema és que jo crec que a l'estrany, en un moment on es fa un acte molt modest a la delegació del govern a Catalunya...
Un acte molt modest de celebració del dia de la Constitució, que va ser motiu d'alegria l'any 78, per tots nosaltres, jo era molt petit, vostè un mica menys... Sí, sí, però el que vull dir és que aquí el que no pot ser demonitzat és que els partits...
De manera molt tranquil·la i molt discreta, acudim en un acte on es commemora la llei de la que manen els poders polítics de tots els partits i representants al Parlament de Catalunya. I per tant, aquí podem fer... Es pot fer molt soroll, es pot fer molta gesticulació, però això és el normal. El normal és fer-ho normalitat. Nosaltres ja veu que quan pensem que la interpretació política serà capciosa i es fa una manifestació que mai s'havia fet, on hi ha immobilisme...
Partit Popular i Ciutadans, no hi anem. Però nosaltres de la Constitució Espanyola n'estem molt orgullosos i pensem que ens ha fet tan bon servei que ara s'ha de reformar profundament per resoldre precisament el problema que està plantejat avui a Catalunya. Però partint de la base d'aquesta Constitució que vam votar tots. Són Lucena, moltes gràcies. Estarem distrets, podem tornar a parlar d'això. Suposo que també podem parlar d'altres coses. Això espero. Però mire, avui tocava això. És el gran dia. Encantat. Moltes gràcies.
la xarxa de comunicació local. Musicalia, amb Nando Caballero. A Vilanova i la Geltrú trobem el línia Maginot, que practica en un pop força personal. El seu primer llarga durada s'anomena Fibonazzi i s'enceta amb aquesta peça. No és enrara, és diferent. Diuen que les precipitacions augmenten.
Les clarianes van desapareixent. La próxima mala maró ha començat a fer calor. Has tancat de bé mal temps.
Passa hores en just, no és rara, és diferent. Resulta que li agrada, que ella en el fons és així, que clava la mirada a tothom que ve per aquí. Sento totes les bronques i com renyar el marit, discuteix amb les feines, quin soroll que fa el seu feix.
Repassa el santuari amb expressions molt lletges. Repassa les blasfèmies quan es fan l'esnou. Al teu món li queda veu. A poc a poc no se la sent. Reposa per un moment.
el que passa al voltant no és rara, és diferent. Resulta que li agrada que allà en el fons és així, que clava la mirada a tothom que ve per aquí. Sento totes les bronques i com renya el marit, discuteix amb les veïnes, quin soror.
La xarxa de comunicació local.
Són les dotze Notícies en xarxa
Bona nit, us parlem. Quim Hurtí i Joan Catar. Artur Mas anuncia data i pregunta de la consulta amb la Val d'Esquerra, Iniciativa i la CUP. Una consulta que tots els que la convoquen saben que no es podrà fer, segons que va dir a la xarxa, el portador parlamentari del PSC, Maurícia Lucena. La presidenta del pacte local pel dret a decidir de Badalona i exalcaldessa socialista, Maite Arque, s'ha mostrat en declaracions a la xarxa decebuda per l'absència del PSC.
El fabricant gironí de motos, Rieju, vol incrementar un 10% les vendes entrant al nord d'Àfrica i obrint-se més a Àsia. Esports, el Barça de Futbol Sala ha guanyat 4-3 a la pròrroga davant l'Inter Movistari i es classifica pels quarts de final de la Copa del Rei.
Vol que Catalunya esdevingui un estat? I en cas afirmatiu vol que sigui un estat independent? Aquestes dues preguntes formaran part de la consulta que han pactat Convergència i Unió, Esquerra, Iniciativa i la CUP i que es farà el 9 de novembre del 2014. Una consulta que tots els que la convoquen saben que no es podrà fer segons s'acaba de dir a la xarxa el portador parlamentari del PSC, Maurici Lucena. És una consulta
amb una data i una pregunta, o unes preguntes, que tots els protagonistes avui d'aquest pacte saben i admeten en privat que no es podrà fer en la data pactada. Això té un alt component tàctic per assegurar al president Mas i al seu soci parlamentari un ridícul que hagués sigut espantós, que ells mateixos reconeixien si no haguessin arribat a un acord, i sobretot el que els ha permès és arribar la setmana que ve amb la majoria parlamentària que els permeti provar els pressupostos.
També en declaracions a la xarxa, la presidenta del pacte local pel dret a decidir de Badalona i exalcaldessa socialista, Maite Arquer, s'ha mostrat decebuda per l'absència del PSC de l'acord sobre la consulta. Sí, m'ha sabut greu. Jo crec que al PSC no li tocava estar fora d'aquesta pregunta. Primer perquè jo crec que ara s'ha presentat la data, s'ha presentat el què...
I ara era un moment de posar a sobre de la taula tota la legalitat possible que hi ha i que ens diuen que hi ha i que ens informen que hi ha.
Aquesta nit el ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt amb el vot en contra del PP i el vot a favor del PSC ha aprovat una declaració de suport a la consulta. Joan Rabaceta, alcalde en republicà d'Arenys de Munt amb declaracions a la xarxa. Aquest debat i aquesta feina ara estan a l'àmbit que li correspon, a l'àmbit del Parlament de Catalunya i a l'àmbit de buscar suports internacionals. La legitimitat democràtica d'un Parlament que vol tirar endavant una consulta
és importantíssim que tinguem el suport d'internacionals més alt nivell possible. SOS Racisme recorrerà a l'absolució de l'alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol, dels delictes d'incitació a l'odi i a la discriminació. Lamenten que la sentència legitimi els insults durant les campanyes electorals. José Peñín és la portaveu de SOS Racisme.
El que defensem i el que hem de continuar defensant és que es faci una lectura més extensiva i àmplia d'aquest delicte. Pensem que d'una altra manera no s'estan preservant els drets humans i que molt al contrari, que s'està donant prioritat a la llibertat d'expressió i als discursos de l'odi cap a col·lectius.
El fabricant gironí de motos, Rieju, vol incrementar un 10% les vendes entrant al nord d'Àfrica i obrint-se més a l'Àsia. Per aconseguir aquest objectiu, la firma de Figueres, en el Tempordà, llança al mercat del CityLine un nou scooter de Camp Malta pensat per a usos urbans. Jordi Riera és el conseller delegat de Rieju.
Entre aquest model i la resta de la nostra gama, hauríem de ser capaços de vendre un 10% més durant l'any 2014 a la resta dels mercats ja existents, o a altres nous que se'ns obren com a potencials mercats l'any que ve, ja serien al nord d'Àfrica, perquè més legislatius que hi ha, també tenim algunes possibilitats de començar a obrir mercat a la Índia, a la resta de mercats asiàtics, veurem una mica, en funció de com es vagin tancat diferents acords, quines són les nostres reals possibilitats durant el 2014.
La compravenda d'habitatges de l'octubre cau prop d'un 9% a Catalunya, segons l'Institut Nacional d'Estadística. En total van ser 3.115 habitatges, 298 menys que l'octubre de l'any passat. Tot i aquesta davallada, la venda de pisos va créixer a la demarcació de Barcelona un 9%, però es va enfonsar a Lleida i Tarragona un 38%. Notícies en xarxa
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Icat.cat
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
You drive me crazy, boy. I feel like leaving you. I lost count of all the times I said, baby, we're through. But every time, every time I walk outside, you're the one who's in my head whenever I close my eyes. Don't tell me. Your guitar don't answer back.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Goddamn! Yes, it's all about me!
Unchain my heart, baby set me free Unchain my heart, cause you don't care about me You got me sold up like a pillowcase But you let my life go to waste So unchain my heart, baby set me free Unchain my heart, baby let me go
I'm under your spell Like a man in a trail
Unchained my heart So you don't love me no more When I call you on the telephone Some try and tell me that you're not at home So I changed my heart, baby Set me free I'm under your spell Like a man in a tree
Fins demà! Fins demà!
Set me free. Set me
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Icat.cat S'estimaven amb ràbia Es volien amb mort Quan un en tenia ganes L'altre feia el sol Sols veia inseparables
Compartir en l'orella ja de naixement.
l'altre també s'enguia i se'l feia ben cert. De petits de l'escola érem tan admirats,
Con el llanto, el teléfono es relleno.
Compartien horaris i també auriculars. Joves en sou precari, però això era normal. Bastonets per l'orella amb un nom feien prou i amb tot el que estalviaven feien excursions. Uns dies de muntanya, altres dies al mar,
Fondoñista surpresa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hei!
Bona nit
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Icat.cat, autèntica música pop i creativitat.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Deixarem per un instant, sense efecte de mà.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Icat Pungcat Icat Pungcat Icat Pungcat
Bona nit.
No more sad songs.
Fins demà!
Just what we call.
Algú tant té les vergonya si no ho permeteu. I el vespre va escoltar bé, ja te'l coneixes prou bé.
Vas passant els dies entre angoixes i a les dies per ser innocents no pots enxampar. Vas veient un passant vora teu, cotxes fascinals als quals tu mai podres pujar. Però saps que tu ets molt amès.
Fins demà!
Bona nit, us parla Sergi Ribas. Les executives dels diferents partits polítics es reuneixen aquest divendres per analitzar l'acord sobre la bata i la pregunta de la consulta. El portaveu del PSC, Maurici Lucena, diu a la xarxa que té clar que la consulta no es celebrarà.
I el Barça de bàsquet perd per 39 a 65 a la pista del César de Moscou i depèn d'ell mateix per tancar la fase de l'Euroliga. Les executives dels diferents partits polítics catalans es reuneixen aquest divendres per analitzar l'acord sobre la bata i la pregunta de la consulta.
Recordem que la pregunta serà doble. Vol que Catalunya esdevingui un estat i, en cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent. Convergència i Unió, Esquerra, Iniciativa i la CUP també han pactat que la consulta es faci el 9 de novembre del 2014. El PSC, com era previsible, s'ha desmarcat de l'acord. El seu portaveu parlamentari, Maurici Lucena, té clar que no es celebrarà. Són declaracions a la xarxa. És una consulta
amb una data i una pregunta, o unes preguntes, que tots els protagonistes avui d'aquest pacte saben i admeten en privat que no es podrà fer en la data pactada. Això té un alt component tàctic per assegurar al president Mas i al seu soci parlamentari un ridícul que hagués sigut espantós, que ells mateixos reconeixien si no haguessin arribat a un acord, i sobretot el que els ha permès és arribar la setmana que ve amb la majoria parlamentària que els permeti provar els pressupostos.
També en declaracions a la xarxa, la presidenta del Pacte Local pel Dret a Decidir de Badalona i exalcaldessa socialista Maite Arquer s'ha mostrat decebuda per l'absència del PSC de l'acord sobre la consulta. Sí, m'ha sabut greu. Jo crec que al PSC no li tocava estar fora d'aquesta pregunta. Primer perquè jo crec que ara s'ha presentat la data, s'ha presentat el què...
I ara era un moment de posar a sobre de la taula tota la legalitat possible que hi ha i que ens diuen que hi ha i que ens informen que hi ha.
Aquesta nit el ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt amb el vot en contra del PP i el vot a favor del PSC ha aprovat una declaració de suport a la consulta. Joan Rabaseda, alcalde republicà d'Arenys de Munt, en declaracions a la xarxa. Aquest debat i aquesta feina ara estan a l'àmbit que li correspon, a l'àmbit del Parlament de Catalunya i a l'àmbit de buscar suports internacionals. La legitimitat democràtica d'un Parlament que vol tirar endavant una consulta
és importantíssim que tinguem el suport d'internacionals més alt nivell possible. L'Agència Catalana de l'Aigua ha celebrat aquesta Rilla de Tarragona una sessió participativa per revisar el pla de gestió del districte de Conca del Fluvial de Catalunya per valorar com es troben els rius, tal com determina la directiva de la Unió Europea. Reus Digital, Josep Cartanyà, bona nit.
Bona nit. La primera trobada s'ha centrat en les conques dels rius Gaià i Francolí i les rieres de Rui de Canyes, Calafat, Golf de Sant Jordi, Llevaria, Bandellós, Baix Camp, La Punta de la Mora i Calafell, Torre d'Embarra. Durant dos anys, la revisió del pla de la conca fluvial de Catalunya consistirà en fer una diagnosi de l'estat de les conques dels rius i prendre mesures per millorar la qualitat de l'aigua. Montsenisso, cap de participació i cooperació de l'Agència Catalana d'Aigua.
Valorar tant la diagnosi, la radiografia del cicle de l'aigua, com les mesures i per tant la solució, la recepta, de com millorar aquest estat de qualitat ecològica de les aigües. La trobada reuni representants d'ajuntaments, empreses i entitats mediambientalistes.
El fabricant gironi de motos, Rieju, vol incrementar en 10% les vendes entrant al nord d'Àfrica i obrint-se més a l'Àsia. Per aconseguir aquest objectiu, la firma de Figueres, Saral Empordà, llença el mercat al Cityline, un nou scooter de gama alta pensat per a usos urbans. Jordi Riera, conseller delegat de Rieju.
Entre aquest model i la resta de la nostra gama, hauríem de ser capaços de vendre un 10% més durant l'any 2014 a la resta dels mercats ja existents, o a altres nous que se'ns obren com a potencials mercats l'any que ve, ja serien al nord d'Àfrica, perquè més legislatius que hi ha, també tenim algunes possibilitats de començar a obrir mercat a la Índia, el rest de mercats asiàtics, veurem una mica, en funció de com es vagin tancat diferents acords, quines són les nostres reals possibilitats durant el 2014.
I acabarem dient-vos que la compravenda d'habitatges de l'octubre cau prop d'un 9% a Catalunya segons l'Institut Nacional d'Estadística. Notícies en xarxa La xarxa
Música Música Música
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Ika Pungkat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui l'Albert arriba a l'hora, em dona el cava i el poso en fred. I arriben l'Hèctor i la Clara, porten la nena a dormir en el cotxe. I obro la porta a la Judit,
Avui ben sala, m'encanta el teu vestit. I va arribant tota la colla. Quan sona taula, trec el sopar. Un menjar exquisit, vull provar aquest vi. Qui vol cafè, hi ha gintònics també. I juguem el joc d'aquelles nits d'estiu. No parleu tan fort que la nena veu.
He desitjat fer un petó a la Judit i afegeix, jo mai mai he desitjat que deixés el seu marit. Tothom em mira i ningú ve.
I aquell d'art imaginat se m'ha clavat al cor i ho reconec i faig un glò. I veig que tots riuen de cop, però la Judit aixeca el gol.
No he pensat que seria més feliç al teu costat. Jo mai, mai no he pensat que seria més feliç al teu costat. I jo em congelo i ella va...
Bona nit. Bona nit.
on you. Shame on you. Shame.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Your house that sits behind me Is covered in heavy breeze
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Cada cop que estic bé amb tu se'm fa molt més estrany que el temps no s'atura en ser nota.
Tantes nits fent el ple, els llocs on tothom surt. Sempre acabes descuidant-te cedint.
Cada cop que estic bé amb tu se'm fa molt més estrany que el temps no ser fúria, em sé, no.
Fins demà!
que estic bé amb tu, se'm fa molt més normal.
Gràcies.
Cinturones negros del amor. Yo dije, ven, ven, tú contestaste. No, no, no, sabías bien que yo, yo, yo estaba amando de esto. Y si ves aquí, junto a la esquina,
Si quieres ver la noche entera estallar contra las ventanas sígueme qué extraño es, qué extraño es tras tanto tiempo capturar cinturones negros del amor
Y dijiste voy, voy, voy, sufriste ver que yo, yo, yo valía para esto. Y si ella está aquí, junto a la esquina.
Mi sitio está aquí, junto a la espina, y el caso es el tú, has ignorado la señal.
Icat.cat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
L'escena catalana sona a icat.cat.
Digue'm si tu vols venir amb mi. Que m'areixeré tot sol, si és això el que vols. Però digue'm si tu vols venir amb mi.
Aquí haciendo el ser, aquí haciendo el ser de amor con las canciones.
Aquí haciendo las cadenas. Aquí haciendo las cadenas.
Fins demà!
If you're looking for an answer I will tell you just the truth Does it make you feel the pressure If I put an eye on you
Bona nit.
Icat-pungcat.
Un dolç verí, m'ha presa o cos, però em fa d'algú, se'm fot de mi. Un dolç caramí,
Ja tarda desmàia, ja tarda desmàia, jo plarei.
Fins demà!
Gràcies.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Icat.cat
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
I per uns instants ha quedat suspès il·luminat. I és una esfera plena.
Torna transparent letra de fora de la casa i desprefant d'un cop ben fort amb un martell cau el sol
Tota la trist, toda la sien. I clavo els tits a dins la terra...
Com dues urpes de coral, vindria a ser una olivera, que vegi un to, encolvat un gip al vent. Porteu-me al centre de la terra,
Un foc que et cremarà per dintre, i us deixaré la casa plena de tu.
Gràcies a vosaltres.
Són les dues. Notícies en xarxa. Bona nit, us parla Sergi Ribas. Les executives dels diferents partits polítics catalans es reuniran aquest divendres per analitzar l'acord sobre la bata i la pregunta de la consulta. El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, diu a la xarxa que la consulta no es podrà fer.
En esports, Mireia Belmonte guanya l'or als 200 metres, papallona els europeus en piscina curta a Dinamarca. A més, la nadadora badalonina estableix un nou rècord a Europa.
Les executives dels diferents partits polítics catalans es reuneixen aquest divendres per analitzar l'acord sobre la data i la pregunta de la consulta. Recordem que la pregunta serà doble. D'una banda, vol que Catalunya esdevingui un estat i, en cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent.
Convergència i Unió, Esquerra, Iniciativa i la CUP han pactat que la consulta sigui el 9 de novembre del 2014. Malgrat tot, el PSC es desmarca de l'acord com era previsible i el seu portaveu parlamentari, Maurici Lucena, diu des de la xarxa que no es celebrarà.
amb una data i una pregunta, o unes preguntes, que tots els protagonistes avui d'aquest pacte saben i admeten en privat que no es podrà fer en la data pactada. Això té un alt component tàctic per assegurar al president Mas i al seu soci parlamentari un ridícul que hagués sigut espantós, que ells mateixos reconeixien si no haguessin arribat a un acord, i sobretot el que els ha permès és arribar la setmana que ve amb la majoria parlamentària que els permeti aprovar els pressupostos.
Sí, m'ha sabut greu. Jo crec que al PSC no li tocava estar fora d'aquesta pregunta. Primer perquè jo crec que ara s'ha presentat la data, s'ha presentat el què...
I ara era un moment de posar a sobre de la taula tota la legalitat possible que hi ha, i que ens diuen que hi ha, i que ens informen que hi ha.
Aquesta nit també el ple de l'Ajuntament d'Arenys de Munt amb el vot en contra del PP i a favor del PSC aprovava una declaració de suport a la consulta. Joan Rebacet, alcalde republicà d'Arenys de Munt, han declaracions a la xarxa. Aquest debat i aquesta feina ara estan a l'àmbit que li correspon, a l'àmbit del Parlament de Catalunya i a l'àmbit de buscar suports internacionals. La legitimitat democràtica d'un Parlament que vol tirar endavant una consulta és importantíssim, que tinguem els suports internacionals més al nivell possible.
Sos racisme recorrerà a l'absolució de l'alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol, dels delictes d'incitació a l'odi i la discriminació. Lamenten que la sentència legitimi els insults durant les campanyes electorals. José Peñín és la portaveu de l'entitat.
El que defensem i el que hem de continuar defensant és que es faci una lectura més extensiva i àmplia d'aquest delicte. Pensem que d'una altra manera no s'estan preservant els drets humans i que molt al contrari, que s'està donant prioritat a la llibertat d'expressió i als discursos de l'odi cap a col·lectius.
Mentrestant, l'Ajuntament de Badalona es planteja eliminar el defensor de la ciutadania. I el fabricant gironí de motos Rieju vol incrementar un 10% les vendes entrant al nord d'Àfrica i obrint-se més a l'Àsia. Per aconseguir aquest objectiu, la firma de Figueres llença el mercat al Cityline, un nou scooter de gama alta pensat per a usos urbans. Jordi Riera, conseller delegat de l'empresa.
Entre aquest model i la resta de la nostra gama, hauríem de ser capaços de vendre un 10% més durant l'any 2014 a la resta dels mercats ja existents, o a altres nous que se'ns obren com a potencials mercats l'any que ve, ja sigui en el nord d'Àfrica, perquè hem de ser legislatius que hi ha, també tenim algunes possibilitats de començar a obrir mercat a la Índia, el rest de mercats asiàtics, veurem una mica, en funció de com es vagin tancat diferents acords, quines són les nostres reals possibilitats durant el 2014.
D'altra banda, la compra-venda d'habitatges el mes d'octubre cau prop d'un 9% a Catalunya, segons l'Institut Nacional d'Estadística. En total van ser 3.115 habitatges, 298 menys que l'octubre va l'any passat. Tot i la davallada, la venda de pisos va créixer, la demarcació de Barcelona un 9%, però es va enfonsar a Lleida i a Tarragona. Notícies en xarxa
La xarxa de comunicació local. La xarxa de comunicació local
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
This old heart in this old town I listen to them talking About you sometimes
Els gegants perseguien saltant pel carrer Major. Els aflossos se'n van posar davant i jo tot en s'ho apagant. Vaig caure en seu llit de flor.
I movis, poets i trons pel carrer Major. I un gran drac traient fort pels caixals, em van senyals a mullar.
Vaig cantar sobre el dit de flors, tots els tibons no enrere de pla de cos. En una taula llarga, el que acabava posant cada, posia que per taula ja no pot irifrada. El senyor Arcal ensenyar-les d'ells, posar-me els quatre d'ells.
Que durarà tot mai que hi hagi festa per tots i no hi hagi mai més tristeses ni flors. Això és un somni de festa major on és possible tot. Que durarà tot mai que hi hagi festa per tots i no hi hagi mai més tristeses ni flors. Això és un somni de festa major on és
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vaig fer com si no hi hagués demà, però més aviat el demà.
Fins demà!
Cel tan blau Cel tan blau Cel tan blau
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
¿Dónde estarás tú? Suave lluvia de abril que espero junto a mí y siempre estoy a solas tirando tus fotos
Bona nit.
I dreamt of the hell to come If I didn't wake up and run I was swimming in a pool of blood Screaming at the Texas sun They're gonna mess me around, Lord They're gonna mess me around, Lord Come on, mess me around, Lord They're gonna mess me around They're the only strings in control
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
So I know where you stand I will stand stronger than the wind We live in houses of light Our dreams stay with us at night She listens, all things are right All things are just as they should be
Bona nit.
Fins demà!
Icat.cat, autèntica música pop i creativitat. Icat, Icat. Tell me how to plant a seed Tell me how to grow the leaves Comes to you in your need If I were to take the lead
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Agri-dancing paso doble, agri-drinking más del doble, gas de punts xupant benzina.
My name is Drew.
Like the back of my hand
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Icat.cat
Jennifer Cole told me about her latest admirer Someone should make a pamphlet call So you think you're in love with Jennifer They're all guys with steady girlfriends Panicking at where they're at Jenny please Let's never become like that
Like a sinking rock tied to the lake of a person I'd rather be a flagstone skipping across the ocean When the Melbourne summer is endless And the warm wind leaves you helpless Life's too good
To become someone else's Become someone else's Become someone else's Become someone else's Become someone else's Become someone else's Else than this Hopeless young fool When Tracy sang about me
Bona nit.
Bats are sucking on cherries, dangling from the trees Hasn't anyone told you what your fangs are for? Little bodies, that lonesome feeling And what it tells us Sleeping on my arm till it becomes someone else's
Becomes someone else's Become someone else's
Jo robava panderetes quan em falla el vols. Vaig plegar i això em va fer canviar. Obligat a passejar per nous carrers, a saltar un magrener, i vaig trobar tu.
Magranes, magranes, magranes, molt. Preocupar-se és ocupar-se abans d'hora. Em fa ràbia haver perdut tant temps. Però ara entra dintre dels pronòstics que les coses acabin bé.
Gràcies d'Islandia.
obligat a passejar per nous carrers, la solta un magranet, i vaig trobar-t'ho. Oh, diquens d'Islàntia, ja era hora, però el futur em sembla és transitar,
Són les 3 Notícies en xarxa
Bona nit, us parla Sergi Ribas. Les executives dels diferents partits polítics es reuneixen aquest divendres per analitzar l'acord sobre la bata i la pregunta de la consulta. El portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, diu a la xarxa que la consulta és irrealitzable.
En esports, Mireia Belmonte guanya l'or als 200 metres papallona, els europeus amb piscina curta de Dinamarca. A més, la nadadora de Badalona estableix un nou rècord a Europa.
Les executives dels diferents partits polítics catalans es reuneixen aquest divendres per analitzar l'acord sobre la bata i la pregunta de la consulta. Recordem una pregunta doble, vol que Catalunya esdevingui un estat i, en cas afirmatiu, vol que sigui un estat independent, Convergència i Unió, Esquerra, Iniciativa i la CUP...
També han pactat que la consulta sigui el 9 de novembre del 2014. El PSC, com era previsible, es desmarcava l'acord i el seu portaveu parlamentari, Maurici Lucena, té clar que no es podrà celebrar. Ho deia aquesta nit en una entrevista a la xarxa. És una consulta...
amb una data i una pregunta o unes preguntes que tots els protagonistes avui d'aquest pacte saben i admeten en privat que no es podrà fer en la data pactada. Això té un alt component tàctic per assegurar al president Mas i al seu soci parlamentari un ridícul que hagués sigut espantós, que ells mateixos reconeixien si no haguessin arribat a un acord i sobretot el que els ha permès és arribar la setmana que ve amb la majoria parlamentària que els permeti provar els pressupostos.
També en declaracions a la xarxa, la presidenta del pacte local pel dret a decidir de Badalona i exalcaldessa socialista Maiter Que es mostra decebuda per l'absència del PSC en l'acord sobre la consulta. Sí, m'ha sabut greu. Jo crec que al PSC no li tocava estar fora d'aquesta pregunta. Primer perquè jo crec que ara s'ha presentat la data, s'ha presentat el que...
I ara era un moment de posar a sobre de la taula tota la legalitat possible que hi ha i que ens diuen que hi ha i que ens informen que hi ha.
Aquesta nit el ple de l'Ajuntament d'Arenys damunt amb el vot en contra del PP i el vot a favor del PSC aprova una declaració de suport a la consulta. Joan Rabaceda, alcalde republicà d'Arenys, en declaracions a la xarxa. Aquest debat i aquesta feina ara estan a l'àmbit que li correspon, a l'àmbit del Parlament de Catalunya i a l'àmbit de buscar suports internacionals. La legitimitat democràtica d'un Parlament que vol tirar endavant una consulta és importantíssim, que tinguem els suports internacionals més al nivell possible...
Sóc racisme recorrerà a l'absolució de l'alcalde de Badalona, el popular Xavier García Albiol, dels delictes d'incitació a l'odi i a la discriminació. Lamenten que la sentència legitimi els insults durant les campanyes electorals. José Peñín, portaveu de l'entitat.
El que defensem i el que hem de continuar defensant és que es faci una lectura més extensiva i àmplia d'aquest delicte. Pensem que d'una altra manera no s'estan preservant els drets humans i que molt al contrari, que s'estan donant prioritat a la llibertat d'expressió i als discursos de l'odi cap a col·lectius.
L'Ajuntament de Badalona justament es planteja eliminar el defensor de la ciutadania alegant motius econòmics. I el fabricant gironi de motos, Rieju, vol incrementar un 10% les vendes entrant al nord d'Àfrica i obrint-se més a l'Àsia. I per aconseguir l'objectiu, la firma de Figueres llençarà el mercat al Cityline, un nou scooter de gama alta pensat per a usos urbans. Jordi Riera, conseller delegat de la marca.
Entre aquest model i la resta de la nostra gama, hauríem de ser capaços de vendre un 10% més durant l'any 2014 a la resta dels mercats ja existents, o a altres nous que se'ns obren com a potencials mercats l'any que ve, ja sigui en el nord d'Àfrica, perquè hem vist els legislatius que hi ha, tenim algunes possibilitats de començar a obrir mercat a la Índia, el rest de mercats asiàtics, veurem una mica, en funció de com es vagin tancat diferents acords, quines són les nostres reals possibilitats durant el 2014.
I la compra-venda d'habitatges a l'octubre cau prop d'un 9% a Catalunya, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística. En total van ser 3.115 habitatges, gairebé 300 menys que l'octubre de l'any passat. Tot i la davallada, la venda de pisos va créixer a la demarcació de Barcelona un 9%, però es va enfonsar a Lleida i a Tarragona. Notícies en xarxa
La xarxa de comunicació local.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Icat.cat, autèntica música pop i creativitat
Fins demà!
Fins demà!
I know all the locals, traps and thieves And they all know me We pissed our money off the wall Singing we're never going to leave
I'll run to the place where I started from.
So that day comes, my home's right here And I'm never going to leave No, I'm never going to leave So please don't try and make me As long as I live and breathe I'll run And to the place where I started from
Com oblidar els records com espines, imatges fixes d'un temps,
Fins demà! Fins demà!
A l'asfalt queda l'aire. Mai més rendir-se al començar. Mai més feble. Sé com un hit ten un ús ideal. Ningú no la salva mai segure les marees. Fàcils de fer, desfetral fort contra pestes.
Queda l'aia, mai era en dir-se el començat, mai més tebla. Sé com un imbrenant dos idees, i un mur a la samba passa com a l'espai. Fàcil de fer i n'estem trop fort o de tempesta.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Here they are upon the stairs, sexless and unaroused.