Fins demà!
És que el temps vola, eh?
No vols que passi el temps.
Mare meva, no, no, sí, sí.
És que abans tenia...
És que és una cosa que estava preparant l'altre dia
i ja està, ha vingut per aquí.
26 de gener, sí, senyor.
Correcte.
Molt correcte, perdoneu, eh?
Que aquestes coses passen a vegades.
Jaume, no miris amb aquesta cara.
Jo m'equivoco.
El Jaume que sempre està centrat.
El Jaume sempre està centrat.
És una manera d'arreglar l'edat i l'horror, no?
Molt bé, doncs com sempre,
un programa que ja sabeu,
que tracta de temes vinculats al món de l'art,
de la literatura, de llibres, de tot això, no?
Diguem, de cinema.
I tenim la companyia de la Rosa Alcalá.
Què tal?
Hola, molt bona tarda.
Com estem?
Molt bé.
Bé?
Sí, i tant.
El Jaume Vidal.
Hola.
Molt bona tarda.
I el Nacho Alonso.
Jo també estic al dia 19, eh?
Exacte.
Perquè avui estic una mica...
Però segurament també.
Seguríssim.
Doncs avui tenim un munt de cosetes.
Tenim tres seccions.
A part d'art, parlarem d'un article que el Jaume ha trobat,
que és molt interessant, que ens parlarà d'art en general.
Que ens ho digui ell, millor que ens ho expliqui.
I també parlarem de l'exposició d'abstraccions i figuracions.
A veure què és el que veiem i no veiem.
Llibres, un clàssic del Frank Kafka, el Proceso, de la Rosa, ens parlarà.
I també un altre...
Jo crec que podríem dir d'un clàssic ja del segle XXI, no?
El llibre de la carretera.
Cormac McCarthy, sí.
Jo crec que sí.
Aquest autor el posen com això, sí, sí.
Exacte, no?
Com un clàssic.
Jo crec que com un clàssic i crec que és una forma d'escriure molt punyent
i que també ens comentarà el Nacho.
Cinema.
Doncs una mica riurem amb la Florence Foster Jenkins, encara que no és per riure.
Passarem por amb el tren abussant.
Passarem xungo amb Nightcrawlers, que també parlarem d'aquesta pel·lícula fosca i molt peculiar.
I, bueno, doncs també El monstre vient a ver-me.
I potser parlarem fins i tot d'una olivera.
També.
De la Lucía Arbollaín, no?
Sí.
Que m'ha deixat una miqueta...
Tinc unes sensacions trobades amb aquesta pel·lícula.
Ja l'havies vist o no t'aporta res.
No, no, no.
L'he recuperat amb DVD i tal i a mi sincerament...
S'espera molt aquesta acció, però després...
Sí, senyora.
Jo tots els comentaris que he sentit, no l'he vist encara,
per això mateix.
No sé si m'acabaré d'entrar aquí.
Bueno, vull dir que una mica m'he barallat una mica amb l'Aizia Arbollaín,
que no és que estigui, bueno, doncs massa animat quan veig les seves pel·lícules,
no?, perquè he vist cosetes i no m'ha acabat mai.
Hi ha hagut coses que sí, però no he acabat tampoc d'entrar mai, eh?,
amb l'Aizia Arbollaín.
I mira que jo soc molt amant de les...
Sobretot del cinema de directores, no?,
perquè és una percepció a vegades molt diferent de molts temes,
que a vegades sempre la direcció masculinat té unes línies molt concretes, no?
Però sempre admiro, no?, aquestes...
Per exemple, hi ha una pel·lícula, aquella pel·lícula de la Paula Ortiz,
que parlava d'aquella obra de Bodes de Sangre,
La nòvia.
Ah, La nòvia, home, allò sí que és majúscula, és una joia.
Clar, clar, clar, vull dir que són pel·lícules que en aquest cas,
vull dir, jo crec que hi ha una percepció diferent
amb un altre tipus de cinema més masculí.
Això ja un dia ho podem parlar, eh?, però molt en positiu, eh?,
molt en positiu en aquest aspecte.
Molt bé, Jaume, això, doncs, parlem d'aquestes exposicions.
Sí, bé, de la Galeria d'Art Santa Mònica, eh?,
que és on trobarem fins al dia 29, em sembla que és, sí,
fins al 29 d'aquest mes, o sigui, fins diumenge,
doncs trobarem aquestes dues exposicions, eh?
La primera d'elles rememora un viatge a peu del cineasta Bernard Herzog
i reflexiona sobre el paisatge i l'utilitat en la pràctica artística.
O sigui, recordeu que aquest senyor va fer la...
aquí arriba la còlera de Dios, que és...
Sí, jo me'n recordo, jo sempre que veig...
Impressionant, també.
Jo sempre que veig aquesta pel·lícula,
diu, hi havia...
O sigui, quan es feien els mapes, o sigui,
va arribar un punt que es viatjava,
que s'investigava en definitiva,
i es d'anar fent mapes del que hi havia,
que si un riu, que si una muntanya, que si, eh?,
un d'això, un...
Això com si...
Una cascada.
Sí, el que sigui, no?
Sí, sí, una sola cosa.
I llavors arribava a un punt que en els mapes aquests
hi posava, doncs, com una mena d'això,
o de fantasma, o de bestiola,
que d'això, que el que provocava,
això ho vaig llegir una vegada,
em va fer molta gràcia,
que provocava, diu, molt de perill,
molta por, i no us acosteu per allà.
No, senzillament és que no s'havia investigat
que hi havia, i llavors hi posaven el mitjoguet
o aquest ombra, no?
Precisament perquè ningú, doncs,
ningú que s'estimeix ell mateix,
com que era desconegut,
doncs que sapigués que no anava
per un camí, ja, diríem, ja a regla d'edat, no?
Vull dir, allò que...
I això em va fer molta gràcia,
i parlant amb Bernard Herzog,
que li hem vist moltes coses,
per exemple, al Fins Carrados,
es va encamarrar a portar el vaixell aquell
per la montaña.
Sí, el Klaus Kinski se li va posar allà
i va dir, escolta, amb això ho porto fins aquí a l'altre.
Sí, és per llogar-hi cadires, no?
Doncs aquest senyor,
tal com el que podem anar a veure
en aquesta exposició,
aquest senyor va decidir fer un camí a peu
entre, d'això, Múnich i París
durant l'any 1934
per anar precisament a visitar la seva amiga
i, a més a més, crítica de cinema
que es deia Lotte Esmar
i que estava, doncs, francament malament.
i en aquest trajecte és precisament
quan va experimentar tot un seguit de coses
amb el paisatge, el gel i tal.
I al final de l'article,
perquè ho tinguem clar,
diu, ah, per cert,
diu, aquesta senyora va superar la seva malaltia
i no va morir fins l'any 1983.
En definitiva,
s'atribueix una mica
el goig d'haver fet aquest viatge
i, diríem, recuperar-la a la vida, no?
Vull dir, sí, tot un canvi.
Bé, doncs això és el que veureu.
És una exposició
de traducció directa
del gest d'Ersoc
a través de 12 obres
de nous artistes
que ell va anar coneixent
o, en definitiva,
el fet d'aquest viatge
doncs li va proporcionar, doncs,
aquesta afinitat
amb diferents artistes, no?
Jo crec que és un d'aquells senyors
cineasta, no?
Que no només sap explicar històries
sinó que cada història
és tot una obra, no?
En ella mateixa.
és com una poesia inventada
vull dir que realment
sempre t'aporta alguna cosa, no?
Jo crec que és molt interessant
que anem a veure
que tinguem present això
i després l'altra
bona notícia també
no, el mateix
ah, no, aquí estem parlant
ara, perdó, de la Filmoteca
la Filmoteca
precisament el que està
el que passa aquesta setmana
i fins també
el 29 de gener
doncs
és un cineasta barror
que es diu
Eugen Green
i que en definitiva
és un gran enamorat
i especialista
en el teatre barroc francès
i ell el que proposa
doncs precisament
és un viatge
en aquest sentit, no?
és com una
com una proposta
on totes les pel·lícules
que va fer
doncs té a veure
precisament
amb aquesta constat.
Com es diu?
Perdona, Jaume.
Ell es diu
Eugen Green
Green
Green
Sí
Sí, no?
A mi també m'ha sorprès
Sí, jo la coneixo
potser el millor
i alguna pel·lícula
El documentalista
està treballant
Bé
Parla d'alguna pel·lícula
en concret
a veure si ens sona
alguna campana
Havia descobert
com calia fer-ho
com calia fer
per fer una descoberta
parteix
d'una idea
d'un home
una idea
l'home barroc
sempre expressa
simultàniament
dues idees contradictòries
i considera
que totes dues
són semblants
o sigui
en definitiva
són coincidents
no?
però
aparentment
d'entrada
no ho sembla
no?
i llavors
el que diu
l'article aquest
diu
el resultat
és que
treballa contínuament
per destruir
el que crea
o sigui
estem parlant
d'un art
i llavors
hauríem de dir
la inutilitat
de l'art
perquè
el mateix
petit
primer argument
anul·la
la possibilitat
d'un de segon
o sigui
l'art barroc
és absurd
vull dir
que no té
una base social
una base
reivindicativa
és el que es diu
el teatros mundi
és el concepte que es dona
és una mena de gran espectacle visual
que no aprofundeix mai
amb cap temes
temes mitològics
temes galants
temes
campestres
bueno
és el que hi ha
precisament
en aquesta constant
és on surt
la força
dels seus films
que evidentment
tant per tu
com per mi
pel que veig
pel Nacho i la Rosa
també
doncs
d'entrada
és desconegut
títol
si ho has trobat
això ja
bueno
he trobat
aquest home
ha fet diferents pel·lícules
el que passa
és que a mi no em sona
ja em sona
les sapiens
són totes en francès
en francès
the son of joseph
the portuguese
bueno
està aquí introduïdes
a l'inglès
the bridge of fars
the living world
poison
no ho sé
les signes
no
jo no conec
jo no conec
cap
així d'entrada
per tant
és un senyor
així una mica
veieu la foto
una mica així
sí sí sí sí
especial
ostres sí no
aspecte estrafulari
recorda una mica
allò es mostra aquí
sí sí
que m'escabeixi així
ja no tenen mirat alguna cosa
perquè això imagino
que algunes pel·lícules
que deuen tenir molts anys
i potser amb línies
es poden veure
allò amb el youtube
una cosa d'aquestes
a veure què és
perquè m'ha de ser
una mica intrigat
sí a mi també
a veure
a veure
jo
esclar
jo quan vaig llegir
aquesta informació
vaig dir
ostres tu
encara hi ha coses
que no coneixem
i tant
llavors acaba dient
que
diu
la força dels seus films
que busquen crear
una realitat superior
poètica
i
i fer viure
a l'espectador
allò que la superfície
del món amaga
en definitiva
allò que veiem
d'una manera clara
amaga precisament
una realitat
molt més
poètica
realista
és
bueno
a veure
a veure què tal
ojo amb això
vull dir
perquè és que
hi ha molts
hi ha alguns directors
que recerquen aquest barroquisme
Peter Greenaway
per exemple
el cocinero de la mona
ay
el cocinero de la mona
és un bon exemple
el Derek Jarman
ha fet alguna coseta
vinculada
sobretot
amb altres períodes
però també
amb aquest àmbit
aquella del
no me'n recordo
no em recordaré
com es diu
aquella del
cuiner
barroc
su mujer y la mante
si no no
aquesta no
però és una altra
és una altra
ja em recordaré
i de semana que ve
m'agradaria comentar-ho
perquè és una estètica
molt determinada
molt concreta
i hi ha pel·lícules
que val la pena
recordar
per aquesta estètica barroca
jo penso que
anem a parar
en un punt
que fins i tot
ens pot fer mandra
d'investigar
o de retrobar
o de trobar-nos
amb ells
encara que sigui
puntualment
per enriquir-nos
però pot ser curiós
perquè hi ha unes quantes pel·lícules
que intenten
reformar aquesta estètica
barroca
i ho han aconseguit
però és que no recordo ara
hi ha un parell
que a més
recordo que a la universitat
quan es feia
quan es parlava
de l'assignatura de barroc
d'art barroc
es posava aquesta pel·lícula
ja me'n recordaré
la pel·lícula quina és
però és una pel·lícula
que es ve que l'estètica
és tan perfecta
tan ben parida
que recorda perfectament
el concepte
que és el barroc
a nivell artístic
a nivell també social
com es movia
ja me'n recordaré
vol haver-ho?
Sí, home
té una memòria aquí
una enciclopèdia
una enciclopèdia
molt bé
impresionant
Jaume
ens falta
no, home, no
tampoc és això
ens falta
expressions i figuracions
sí
bueno
jo aquí veig dos pits
sí
tu sí
sóc molt pesat
veig dos pits
sí
em fas pensar
una cosa
ja ho veuràs tu ara
però hi sortirà
em fas pensar
en una cosa
que m'he trobat avui
m'escolta
a mi què és això
saps?
i ja has hagut d'explicar aquí
i has explicat
no veig
no, tu el que estàs fent
és desqualificant
una realitat
que en definitiva
és la pràctica
de la prostitució
i tu no ho has de fer
això d'entrada
tu l'has d'exposar
sí senyor
amb una nena de 10 anys
vull dir
així de fàcil
toma pastanya
aquest migdia
això
la joventut va forta
i nosaltres estem
encara la setmana passada
la joventut baila
allò que es feia
en aquella època
però t'asseguro
que aquesta nena
és la rapera
vi
té allò
i el pederasta
i el no sé què
pregunta en 10 anys
no, no, ja ho saps
però està molt bé
és que ho sap tot
que això ho sàpi
i què et refereixo
davant del parí
i el fil eròtic
saps què és?
un fil eròtic, tu?
fil?
fil eròtic, sí
un fil o un film?
el Nacho diu que sí
no, jo no sé què és
el Nacho et dóna la raó
en castellà
un hilo eròtic
està a l'internet
oi, busques allà
això que truques
i diguem-ne
que per un preu
ah, vale
línies, les línies
jo les conec professionalment
com les línies eròtiques
pel tema de les trucades
el que costa les trucades
i que ens han d'informar
primer del cost de la trucada
i del preu per minut
és el concepte fil
pensava que tenia a veure
amb un fil literal
vull dir
alguna cosa que es feia amb un fil
dic, ai mare de Déu Senyor
on anirem a parar?
digues-li
la pregunta ha estat així
tu saps, a mi, que és un fil eròtic?
doncs sí
home, que l'ha vista en el món
ja fa temps
escolta'm
la meva renavoda
té 6 anys
ja te l'enviaré
no, no
i feu el campament
això està molt bé
això ho havíem dit
però no ho practicàvem
i en canvi ara
tenim oportunitat
que ho hem après bé
doncs de practicar-ho
per internet
s'explica a internet
molt bé
doncs l'exposició
aquesta que dius tu
abstraccions i figuracions
esclar, probablement
i ja que tu has esmentat
em sembla una contradicció això
val, és probable
que l'exposició
com que és de més abast
que no pas
la d'aquest company meu
que el conec molt bé
que es diu
francès de Diego Fuentes
que bé
que segur
que el que ell fa
té
aquestes
atraccions i figuracions
segur
perquè ell aquí
tu què hi veus
aquí em va preguntar
tu m'has dit
i tu m'has dit el que vas dir
clar, no, jo he fet la broma
però
és a dir, la veritat
és que em desconcerto una mica
jo el que entenc
és que això és una abstracció
d'una realitat
que m'agradaria saber
quina és
però que probablement
té més sentits
perquè l'abstracció
al cap i a la fi
també ha de ser això
si no
no té sentit
que sigui abstracte
l'abstracció té un sentit
per l'artista
i un sentit
per la persona
que està veient
i a partir d'aquí
l'ideal seria
la comunió
de les dues coses
per poder entendre la peça
però a vegades
no hi ha aquesta informació
no hi és
i llavors simplement
el cas és relaxar-te
i deixar-te anar
pels colors
per les moviments
per les línies
i clar
és això
és aquesta la percepció
i al mirar aquest quadre
un pot sintonitzar
i l'eròtic
i un altre
amb una altra cosa
i jo veig dos pips
i ja està
l'imaginació lliure
jo penso que és molt interessant
perquè som boi
tenen un patrimoni
cultural interessant
digues on és
hi ha xillida
això està a la saleta
és una sala
que es diu
la saleta
no massa gran
però
és una casa així
recuperada
pel poble
per fer
això val la pena
això sí
cada vegada es fa més
i llavors
doncs
ja he dit
vull dir
des de Tàpies
a xillida
i també
Salvador Dalí
i Miró
i Miró
fantàstic
o sigui
com a mínim
un quadre de cadascú
i d'alguna altra
ara no recordo
si era
sí
del
del
ja li has mentat
home
el que feia el mitjà
home
com el Tàpies
del Tàpies
dos dies
segur
doncs això
mira
vols saber
aquests petits espais
que ja tenen petites obres
i que a vegades sorprenen
i ho tens allà
d'acord
molt bé
doncs anem a parlar
del Kafka
Déu-n'hi-do
mira
a més
ho diguem molt
amb el tema
de com interpretem
cadascú de nosaltres
ja sigui una obra d'art
una pintura
o en aquest cas
una novel·la
i dins d'aquesta mateixa novel·la
on és el procés
el procés
de Frank Kafka
que és tot una
és com un somni
de fet és un somni
és un procés
que se li fa amb ell
un matís desperta
i ja té els guàrdies
allà davant
al seu dormitori
que el venen a
no?
sí, sí
bueno
comença tot
perquè al final
bueno
és que està una mica enrevesat
sembla un somni
en tot moment
i ell mateix ho diu
que té la sensació
que sigui un somni
però
amb escenaris
molt reals
i amb una descripció
de situacions
molt reals
el de fet
el protagonista
també hi ha una identificació
total
el protagonista
que es diu K
casualment
com l'inicia
el seu cognom
el seu cognom
treballa en una oficina
bé
és un subdirector
una cosa així
d'una entitat financera
o sigui
està ben situat
i es guanya bé la vida
però bueno
paral·lelament
li estan fent
aquest procés
i veus com el porten
i com ell s'ha d'adreçar
bueno
davant d'un tribunal
que és com desconegut
existeix
però costa molt
d'arribar fins allà
i és curiós
perquè tot en voltes
per intentar arribar
al tribunal
per saber
coses del seu procés
per intentar defensar-se
perquè no s'acaba de saber
tampoc de què l'acusen
no acaba d'estar clar
de què l'acusen
i el procés
veus que és un procés
molt enreversat
també
que tot és una maranya
d'edificis
qualsevol persona
n'hi ha tres personatges
que són importants
que és un advocat
un pintor
i un sacerdot
que ell té converses
amb aquestes persones
els va veure
cadascú al seu lloc
on treballen
on estan
ja sigui
allà amb una guardia
el que està pintant
o el sacerdot
és una trobada
que té a la catedral
amb aquest sacerdot
que dius
ostres
què pinten aquestes persones
millor dit
què pinten
perquè el pintor
en el procés
clar
i veus que tots
tenen alguna cosa
a veure amb el tribunal
tenen influència
davant del tribunal
el pintor
perquè clar
pinta els jutges
perquè són molt
narcisistes
i els agrada
després figurar
i constar
en els quadres
amb els retrats aquests
el sacerdot
també
perquè també
clar
suposo que és una miqueta
ja
no suposo
la part ja
de la religió
també
a veure
els estudis
que s'han fet
sobre Kafka
i sobre en concret
sobre el procés
coincideixen
amb que és una
reflexa també
la seva situació
personal
perquè
és molt autobiogràfic
també
i
l'atenció
que hi havia
amb el seu pare
ho dic
pel tema
del poder
del tribunal
de l'Església
també
ell
tenia molta inseguretat
de complir
precisament
amb aquesta educació
una miqueta
distant
i autoritària
molt utípic
d'aquells anys
a principis
del segle XX
i per exemple
també
la relació
que ell
va tenir
a la realitat
a l'Àida Real
amb unes noies
amb una senyora
que fins i tot
que va estar a punt
de casar-se
amb diverses vegades
però sempre
acabava trencant
el compromís
noies
perquè ell
sempre
tenia aquesta lluita
entre dedicar-se
a la literatura
que és el que
ell volia
que era la seva vocació
el sentia
que és el que
volia fer
en aquest món
o
sentia
que si
si es casava
ja
es veia obligat
a mantenir
una família
és com ara
abans
les dones
no treballaven
llavors
havies de mantenir
la dona
i les possibles
criatures
que et venien
i llavors
per això
sempre
l'últim moment
s'empenedia
i no
trencava el compromís
i no es quedava
això també es veu
a la novel·la
al procés
perquè també
ell veus
que va darrere
d'una noia
però que tampoc
no acaba
de voler
casar-se amb ella
després veu
una amiga
que fa com
d'intermediària
per intentar
arribar amb ella
i a la vida real
també li va passar
també amb l'amiga
de la seva nòvia
Aquesta seria
una forma abstracta
també
de presentar
la societat
tal com
t'escolto
pots arribar
a una interpretació
de com és la societat
i en definitiva
com és el tribunal
perquè és clar
en l'estat espanyol
últimament
també ho tenim això
el gran tribunal
que és el que decideix
el que sí
i el que no
això no pinta
i llavors
ens estem preguntant
tots
però si aquests
diuen que no
que són
el d'allò
que és el que tu dius
jo penso
a veure
està clar
que el cap
que tenia
una patologia
psicològica
això d'inseguretat
d'una sèrie de coses
però
la novel·la
aprofita
i la descripció
que fa
del sistema judicial
es veu
que és molt
verídica
molt d'acord
amb la realitat
la maranya
la dificultat
d'arribar
als jutges
tots els funcionaris
que hi havia
en aquest sistema
alguns d'ells
corruptibles
subornables
fins i tot
en violència
també
era l'època
clar
una evolució
que s'ha suposat
que ha millorat
aquest sistema
encara que tampoc
ell descriu
el que hi ha
en aquell moment
per exemple
a mi sempre
m'ha cridat
molt l'atenció
el que va fer
Salomón
amb la criatura
que les dues
mares deien
que era seva
el que va fer
Salomón
va dir
un partíbul
per la meitat
llavors
què passa
que és veritable
la mare
d'aquesta lògica
és el que predomina
i és molt elemental
si vols tu
però és la que
caldria
però clar
tot això
remena
o és
escolta'm
aquest llibre
no el va fer
no el va fer
l'Anthony Perkins
és que sí
que hi ha una versió
cinematogràfica
una pel·lícula
en blanc i negre
que és el d'Anthony Perkins
que ho fa
és que em sonava
això moltíssim
i aquesta l'he vist
o em sonen
campanes
i això també ho va tocar
Brasil
els d'això
els germans
aquests
els que van fer
els germans gris
Brasil
es deia
la pel·lícula
és el mateix tema
Brasil
MZ
MZ
sí me'n recordo
aquesta pel·lícula
també la tinc
una mica
allunyada
aquesta no és del Terri Guiliam
Brasil
Terri Guiliam
sí és el Guiliam
és igual
el que acabes de dir tu
et veus dir
és que no sé
ni de què m'acusen
mai no queda clar
però tu
et has de defensar
però de què
si jo no hi fas res
sí sí sí
ell va tranquil
però a la vegada
està nerviós
perquè és que
no tens accés
al tribunal
és que és impossible
i saps que tot això
ho jutjaran
és que n'es teva
a mi saps què és
però què et passa a tu
i què li pot passar
a qualsevol
que tothom està jutjant
i que li van explicant
casos d'altres persones
i tens la sensació
que el procés
pot durar tota la vida
pràcticament
i que està clar
que no tindrà absolució
doncs també
sabeu que és el que em fa pensar
la sensació
és com el càstig
no dels deus
el càstig eter
que diu
que mai acaba
que sempre és la bola
que torna a començar
sí sí sí
el castell
la betamorfosi
va fer diferents coses
i ara s'ha publicat
precisament
una biografia
diu que l'ha fet
el reiner
Stach
diu que publica
una rigorosa i monumental
biografia de l'escritor
més influent
del segle XX
vull dir que
que estigui interessat
doncs
suposo que valdrà la pena
t'hi vas llegir
i no fa gaire
la metamorfosi
i m'ho vaig passar
jo la vaig llegir
a temps
i era
increïble
és increïble
és coses
que comença
com si
comença
a picar-te coses
et s'assossegues
tot aquest home
és així
vull dir
que un escriptor
tingui el mèrit
que una paraula
el definís
i dir
kafkia
això ha relat
va ser estimat
pels surrealistes
vull dir
en un artístic
kafka era
un déu
evidentment
imagina't el temps
que va haver-hi
aquestes desenes
d'Ostoyevsky
també
això és una altra història
això ja és una cosa
és una altra història
però és que
com kafka
és tan especial
ja dic
perquè provoca
provoca això
provoca
aquest malestar
de quan estàs malament
però amb petites cosetes
que comença
comença
a sentir físicament coses
ara em pica aquí
hòstia
ara tinc calor
i al mateix temps
ara no sé què
és un malestar
psicològic
que arriba a ser
somàtic
i ara hi ha un soroll
fort
i tot això
comença a ficar-se dintre
i jo tinc la sensació
d'aquest amplacar
és aquest malestar psicològic
que ell té
que ho reflecteix molt bé
a les seves obres
i aquesta percepció
i aquesta percepció
no l'has tingut
i ja que parlem
amb la carretera
amb el llibre
que comentaràs tu ara
sí
has tingut la sensació
com de soledat absoluta
no sé
algú inabastable
no sé
que la figura del nen
ho salva una mica
al final del nen
ho salva una mica
perquè si no seria
una miqueta d'escalfor
sí
una miqueta
en un món
no em fa molt
és el llumí
però sí que és veritat
digues
comenta-ho
comento ja
bueno pues
com s'ha introduït
l'altre dia vaig parlant
que era
on the road
on the road
i aquesta és una novel·la
més moderna
és del Cornwall McCarthy
del 2006
guanyadora
de Premi Pulitzer
Cornwall McCarthy
és un escriptor
molt bé considerat
una figura
que la hi posen
com Melville
com Follner
li posen aquest nivell
de grans crítics
li posen aquest nivell
un escriptor
que ha anat bastant
al cinema
perquè han adaptat
en els païs
para viejos
han adaptat aquesta
bueno
i aquesta és
una novel·la
petita
de la qual es va fer
una pel·lícula també
amb Viggo Mortensen
amb un nen
que no em recordo ara
sí, tampoc no
que ho feia bé
i bueno
l'argument
diguem-ne
de la pel·lícula
és el mateix que el llibre
que al final
l'argument
és la base
per tota la resta
diguem-ne
perquè és un món
post-apocalíptic
en el que ha hagut
una catàstrofe nuclear
invierno nuclear
està plovent cendra
tot el dia
i el pare i el fill
van caminant
per la carretera
una carretera
és molt perillosa
ells porten
un carrito
supermercado
on tenen
les seves pertinències
són uns homeless
però diguem-ne
que com tothom
que està corrent per allà
per la societat
si s'ha integrat
i la carretera
és un lloc molt perillós
molt perillós
on hi ha caníbals
o hi ha gent
que troba tot el que poden
que et mata
i ell
va amb el seu fill
i
jo crec que ja s'escalfor
o sigui
tot el que salva
aquest món
tan
tan aspera
de tantes imatges
tan
de tot gris
tot
d'immatges
coses com
metàfores
d'ossos
metàfores
de cavernes
metàfores
de pedra
tot allò
molt
el que salva
tot això
una miqueta
és
aquesta
la gent
amb el pare
i el fill
del pare
que vol salvar
el fill
però no només
vol salvar-li
perquè pugui
sobreviure
sinó
vol salvar
una mica
en ell
la civilització
que pugui quedar
la civilització
ell li dona esperança
tota l'estona
al nen
i el nen
amb els seus pocs anys
i amb els seus
uns diàlegs molt curts
perquè el nen
clar
els nens parlen poc
diguem-ne
tampoc es parlen allà
de vegades
en raó molt
però el nen
està una mica
i parla poc
i ell li conforta
tota l'estona
i ell li explica
no, no morirem
no, no es venjaran
coses molt fortes
si està parlant amb un nen
no, tranquil
no es robaran
jo et cuidaré
jo no sé què
bé, tota la història
llavors
l'estil
l'estil del llibre
és
acompanya molt
a generar aquesta atmòsfera
perquè són
ell alterna
molt curtes
molt curtes
fins i tot
d'una paraula
separades per un punt
el que et dona
una imatge
tot de flash
flash
flash
cops
cops
ells no poden perdre temps
ells no poden perdre temps
perquè si d'allà per temps
pot passar alguna cosa
llavors es alterna
en descripcions una mica
més llargues
llavors molt oníriques
explicant comparacions
però
que et contribueixen
no són comparacions amables
són comparacions de
coses més aviat
monstruoses
o textures
això molt aspres
totes molt aspres
colors molt grisos
totes aquestes coses
generen una sensació
veritablement
de
desolació
diguem-ne
tu estàs allà
però bueno
però
el pare
intenta
salvar el fill
i és curiós que diuen
que quan tens una situació d'aquestes
és més faci sobreviure
si estàs lluitant per un altre
que per tu mateix
diguem-ne
que el pare
treu les forces
per sobreviure
pel fill
perquè si no
potser
es deixaria anar
perquè és una
l'instinct de protecció
sí
o anar més enllà
de creació
anar més enllà
de tu mateix
però això està estudiat
diguem-ne
encara que no sigui un fill
dos
muntanyeros
que si passa alguna cosa
potser un està ferit
i l'altre no
i aquest
potser
té més possibilitats
de sobreviure
perquè està cuidant
l'altre
i això
li fa
aquesta creació
que deia
el Jaume
li fa
oblidar-se
de si mateix
li fa sobreviure
amb més possibilitats
que no
si estigués
no millor sol
i bueno
jo recomano
el llibre
recomano la pel·lícula
perquè és bastant fidel
el llibre
tots dos
és que
són boníssims
una cosa o l'altra
el llibre i la pel·lícula
però el llibre
el que fa
aquest estil tant
a més a més
també
aquests diàlegs
hi ha vegades
que sí que es posa
separats per guions
però hi ha vegades
que es posa separat
per punts
també
tot separat per punts
això
genera una sensació
tota d'això
és oníric
de cops
i
et porta
et porta allà dintre
aquesta atmosfera
et porta
però ràpidament
i val la pena
a més a més
jo quan vaig acabar
el llibre
vaig tenir la sensació
de quedar-me sec
per dins i per fora
tu us dic en sèrie
vaig dir
que he llegit
quina cosa més seca
vull dir
no et deixa gairebé
entrar
però fins a un límit
t'està entrant
entre i surts
t'estàs ressecant
estàs sentint
el fred
estàs sentint
el color gris
estàs sentint
que toques coses
que són aspers
i dures
no allò
toves
i tal
no no
tot això
no hi ha coixins
no en absolut
saps
em fa pensar
precisament
escoltant
aquesta valoració
que vaig veure
els Cruts
aquest dia
aquesta pel·lícula
de dibuixos animats
que són
de l'època aquella
i també
és que
jo penso
que sintonitza
perfectament
amb el que tu
i tu
això de treballar
per l'altre
o sigui
el pare
és el que
porta tot el pes
de la responsabilitat
no
la normativa
la moral
què està bé
què no està bé
i tal
fins que apareix
un xitxarel·lo
que enamora la nena
que ja comença
a estar una mica
tipus del pare
que és com ha de ser
també
ja sé que no té punt
de comparació
evidentment
però
és una formació
bueno
permeteu-me
canviar l'objectiu
d'adoració
sí
permeteu-me
res
doncs que ara
farem un petit tall
escoltarem
res
una cançó
encara
hem una mica
volgut recuperar
perquè és una llàstima
des de la Marató
vam llegir a sentir
una cançó
vull recuperar
una cançó
de l'Anna Belén
que es diu
Des de mi Libertat
però en versió catalana
canta l'Anna Belén
en català
des de la Llibertat
per això m'ha semblat
curiós posar-la
és un tema molt maco
i té moltes connotacions
i de banda
d'aquesta manera
també recordar
la mort de l'actor
José Ferrer
que amb 61 anys
ha desaparegut
també
i la Bimba Bossé
que era una persona
era multidisciplinar
la veurem a Julieta
ara que després
parlarem una miqueta
també dels Gaudí
els Goya
bàsicament
era model
i ens ha deixat
en 41 anys
per una malaltia
molt greu
i ja està
és el que hi ha
i sap greu
perquè era una persona
que realment
era molt solidària
es movia molt
a molts àmbits
i era una de les generacions
de la modernitat
que una mica
s'havia quedat perduda
aquesta postmodernitat
que havia quedat marcada
amb uns ideals
molt clars
i molt concrets
i molt modern
i molt
molt defensant
els drets femenins
al 100%
bé
doncs
el que farem
serà escoltar
aquesta cançó
un momentet
i de seguida
entrem al món del cinema
i començarem parlant
de la pitjor cantant
de la història
dels Estats Units
la Florence Foster Jenkins
Sola a l'estació
Tramolo al Santiaque y Sol
Lentament s'apropa
d'un vell tren
al raccord d'un patiment
no sé si tornaré
a ser la dona
que va a ser
que volava llora
i sense fred
que no la curava al vent
no m'enduré
ni un equipatge d'amà
vull estar d'uva
i tornar a començar
he de saber
que sóc capaç
de somiar
volar i ser viure
sense tu al meu costat
no m'enduré
el teu cor
sempre era
una metat
l'altre
sense identitat
no m'enduré
ni un equipatge d'amà
vull estar mua
i tornar a començar
hem de saber
que sóc capaç
de somiar
volar i ser lliura
sense tu al meu costat
des de la llibertat
hauré d'aprendre
a estimar
sóc la dona
doncs fa molta pena tallar la cançó
perquè l'Anna Belén
és molt Anna Belén
tant com a actriu
i com a cantant
quina força que té
sí, sí, sí
és una edat també
que la senyora
i a banda d'això
doncs clar
ja sé
perquè és una de les cantants
que millor
cantona
i que millor
afina
i ara hem de parlar
de la Florence Foster Jenkins
que és la pitjor cantant
de la història dels Estats Units
i és així considerada
com a tal
i és una pel·lícula
de la Stephen Freer
s'imagina't
per on anem ja
per tant ja anem amb tota la mala bava
que té aquest senyor
quan vol
quan no vol
però reparteix estopa
i en aquest cas
crea una pel·lícula
crec jo
de les millors
que he vist mai
d'aquest senyor
evidentment
els dos intèrprets
són de luxe
la Meryl Streep
fent d'aquesta senyora
i el Hugh Grant
que allò està una mica
barallat últimament amb ell
perquè estava una miqueta
tot ron
sí, amb els tics i tal
i massa
massa
massa histriònic
i aquí està
que torna a estar
una altra vegada
en Marabanyos
i hi ha un tercer discòrdia
que és molt poc conegut
que no sé com es diu aquest home
però la gent que segueix
la sèrie de Bing Bang Theory
no sé si algú
potser segueix estonat
ja l'alguna vegada
sí, jo l'he vista
el Wolovich
bueno, hi ha quatre nois
que fa una sèrie
que és superimportant
per aigua
on molta gent la veu
doncs no sé com es diu ara
no es diu ben
no me'n recordo
però és un nanoprim
així
és del grup
d'aquests quatre genis
d'aquests quatre
és el jueu
per tant imagina
tota la història
que comporta al voltant
amb totes les formes
tot el que té a veure
amb una sèrie americana
però en aquest cas
no té res a veure
estem parlant
de l'Audi
perquè la gent ho conegui
és un nano que fa sèries
i és un actor
és com la copa d'un pi
és que vull dir
que li donin ja
el millor Òscar
el millor paper secundari
és que no sé si li donaran
perquè estic esperant
que surtin les nominacions
però jo li desitjo
amb totes les meves ànimes
bé
doncs això
doncs aquesta senyora
ho mireu per internet
i ho trobareu
és una senyora
molt peculiar
que tenia
coll per avall
que ella
cantava de conya
i era una senyora
que tenia
un dels teatres
més importants
estem parlant
del Nova York
no, del Nova York
sí, és Nova York
dels anys 30
40
post
mira que això
ja ve de la meva part
post Art Deco
i ho dic perquè
els interiors
recorden bastant
aquesta estètica
ja com vesteix
amb aquestes formes
amb aquelles plumes
i aquelles coses que porta
i tal
i bàsicament
és una senyora
que es creu
que ho fa molt bé
té uns diners
i llavors
contracta directament
el director
del cor
de no sé
quin més prestigiós
del Metropolitan
de no sé què
i quan comença a cantar
i llavors
aquest nano
és a dir
ella és la
Mary Lestrip
el Hugh Grant
és el seu marit
que té una vida
doble vida
no, una doble vida
que ja veurem
de què va el tema
ella té una malaltia
molt greu
amb la qual
doncs
no, no
greu
em refereixo
que té a veure
amb la transmissió sexual
això t'ho dic tot
té una sífilis
clar, a partir d'aquí
això se sap al primer moment
tampoc és que sigui
molt misteriós
refereixo a una sèrie d'elements
que fa que clar
que hi hagi uns components
que bueno
que hi hagi uns interessos
generats
per part del senyor
però per l'altra vegada
físics no
sinó econòmics
bueno
i apareix pel mig
aquest pianista
ella vol un pianista
per aprendre
llavors apareix aquest personatge
no
un personatge que és
meravellós
el moment en què
ella fa la primera actuació
és a dir
davant del director
de la no sé què
del coro
i aquest nano
clar
que és jovenet
i que l'agafen
perquè és simpàtic
té així una cara
de bona persona
vull dir
aquells tres minuts
has de ser molt bon actor
per fer aquelles cares
igual que tinc una cosa
s'ha de ser molt bon actriu
com és la Ned Strip
per cantar tan malament
és tan difícil
cantar tan malament
i a més líric
que diguis
bueno
tu pots cantar
com vulguis
però és que
a més
el més fort
és que després
aquesta cançó
ella la repeteix
amb altres qüestions
igual de malament
per tant
jo crec que és molt complicat
repetir una cançó
cantada malament
vull dir
no sé com ho va poder memoritzar
tota aquella seqüència
de notes impossibles
i és meravellós
perquè veus com ella
va fent aquests
va fent uns crits
i el pianista
va fent
però gairebé
se li veu a la cara
se li desencaixa
és un purista
és espectacular
el que fan
i a partir d'aquí
una mica l'evolució
com ella vol arribar
les crítiques
tot el que apareix pel mig
com s'intenta amagar
és una pel·lícula
per un costat
és a dir
jo deia que rius
perquè és increïble
vull dir
com realment
algú pot cantar
d'aquesta manera
i creure-s'ho
i a més
ella s'ho va creure en vida
totalment
ella era conscient
és molt complicat
que tu tinguis una oïda
i que no t'escoltis
ella no ens ho tenia
d'aquesta manera
i d'una qüestió
de soberbia
no, no, era qüestió
que ella pensava
que cantava bé
el seu oïda
li donava
una percepció
que la cantava bé
no sé si és un problema
ella que té a veure
amb un element
que ella té a veure
amb un problema mental
no ho sé
bàsicament
però vull dir
que ella
o l'autoestima
o l'autoestima
clar, vull dir
no sé exactament per on
però clar
és que és evident
que canta fatal
vull dir que no
no hi ha
no és que digui
que s'escapinotres
s'escapen totes
no hi ha manera
i clar
fa els espectacles
i tal
i és absolutament meravellós
és una pel·lícula
t'ho dic en sèrio
que val la pena
que la veieu
perquè és clar
s'està fent freer
primer
i segon
perquè la temàtica
és diferent
original
i curiós
i més no
per tant
us recomano
ferventment
que la rescateu
no sé
jo la vaig rescatar
por ahí
em refereixo
a DVD
em sembla
perquè ja no està
però vull dir
que per això
una mica
ho veieu
té pinta una cosa
molt fresca
sí
per un costat
és una pel·lícula
d'època
així dels 40
dels 50
pega bé
perquè ara igual
aquesta distància
suposo que t'ajuda
més encara
això mateix
però bueno
val la pena
després realment
quan una mica
investigues
sobre la vida
personal d'ella
sembla ser aquest pianista
que en un principi
no tenia males intencions
que la pel·lícula
no es veu
sembla ser que sí
que hi havia
males intencions
a la vida real
que es volia quedar
amb l'herència
que una mica
hi investigues
amb aquesta vida
perfecte
doncs per aquí tenim això
vamonos
què fem
ens anem a bussant
o què fem
perquè si anem a bussant
la llegirem part de
todos al tren
todos al tren
que tenia molts diners
aquesta senyora
i que invertia
en la seva
clar, clar, clar
amb els seus espectacles
vinga anem al tren
va
parleu, parleu
no, no
jo ja he parlat
jo Nacho
que tu t'ho vas proposar
jo no sé un dia
ja vaig parlar
d'aquesta pel·lícula
per tant us deixo
m'agrada veure
la vostra visió
de la pel·lícula
jo vaig parlar
el que vaig sentir
i de persones
que sembla que
bueno, que no sou del gènere
llavors
m'interessa
perquè jo
recordo
perdoneu-me
jo faig un minut
digues, digues
només dir
jo em recordo
que vaig dir
mira, el que no li agradi
el gènere de zombies
i tal
que comenci
si vol començar
que comenci per aquesta pel·lícula
perquè és una mica diferent
llavors si he començat
per aquesta pel·lícula
pues ara
doneu-me la raó
o treu-me la
espereu
que jo soc
gos vell
amb això de les pel·lícules
de zombies
i de por
i tal
que a mi això m'agrada
i tal
m'ho vaig passar
de conya
és una pel·lícula
per mi de veu
dins d'aquest sector
és meravellós
com es mouen
aquells elements
aquells éssers
vull dir
té una necessitat
increïble
hi ha un moviment
de càmera
meravellós
i tal
i encara que no
que no sigui creïble
o sigui creïble
fins a un límit
la credibilitat
del cinema
te l'has de creure
tu sigui de por
sigui de riure
sigui el que sigui
si no et creus
si no entres
dins de la pel·lícula
una comèdia musical
jo per mi
si no entres
i t'has de creure
que es pot donar
aquesta opció
perquè deixa de ser
una possibilitat
d'una malaltia X
que generi una epidèmia
o el que sigui
sí, sí
ara superràpida
com s'encomanen
com s'encomanen
una passada
no sé si m'enganxaré
jo en general
no, però
la pel·lícula
sí que està bé
home, fa una mica
de por
al principi
fins que ja li agafes
el truquillo
i ja veus que
no passa res
i diu
si és igual
sempre hi ha una porta
sempre hi ha una porta
d'alguna manera
sí, exacte
sempre es va frenant
tot
no sé
és com una mica
un match mix
hi ha aquella pel·lícula
que us en recordeu
també d'aquell tren
que va viatjant
i va sense frens
sí
ah, runaway train
de la
el padre
del John Boyd
i un altre nom
recordo aquí
sí, sí
també
jo tota la estona
me'n recordava
d'aquella pel·lícula
d'aquell tren
que no podia parar
no podia parar
no podia frenar
perquè no podia
i llavors
per tot arreu
totes les autoritats
la policia
tot arreu
li havia de despejar
el pas
perquè anava ja
tota pastilla
com una bala
doncs això
me'n recordava molt
el tema d'estar
tancats allà
que per una banda
dius
bueno, està clar
que és una cosa
bueno, està allà
però està passant
també a la resta
d'altres ciutats
i dius
ostres, realment
serem els últims
supervivents
el que fas aquí
i
què més em recordava
bueno, clar
les pel·lícules
de zombis
però em va sobta
que es reproduia
molt ràpid
tot, molt ràpid
i sobretot
l'interessant per mi
que és el que
a mi em va salvar
la història
és la relació
entre els personatges
això no té preu
que al final
de la pel·lícula
és una pel·lícula
com Margin Call
per exemple
per això dic
que és un mes mix
de moltes pel·lícules
que al final
el resultat
no està malament
no està malament
el protagonista
el principal
a més tot guapo
són coreans
tots
però és també
la zona
de negocis
que es dedicaven
a posar això
venia
comercialitzava
fons d'inversió
un peix gros d'aquests
un tauró
que es menja
el que calgui
el que calgui
que no es cuida
de la família
que s'ha hagut de separar
segurament
arran d'aquests problemes
dedicar-se massa
a la feina
i a matxacar
els altres
la història
o la relació
amb la nena
com va evolucionant
durant la pel·lícula
que és fantàstica
aquella evolució
clar
també el que esperes
jo saps
qui crec
la nena fantàstica
fantàstica
tu dius
el nen
del video Mortensen
però aquesta nena
també tela
com plora
aquella criatura
o com no plora
saps amb qui
crec que no agrada
aquestes pel·lícules
aquests taurons
que dieu
en els taurons
aquests que han fet
tot el que han fet
perquè
aquesta pel·lícula
per mi
és una metàfora
sobre el que
veritablement
pot arribar a passar
com passarà
això ja és
una altra història
però que en definitiva
l'arrel del que passa
t'ho deixa prou clar
si estem
fa una extracció
de dir
ben
jo et dic
que ho venguis
i s'ha acabat
una mica
com allò
que han fet
els americans
amb els preferents
i totes aquestes coses
no?
han arruïnat
qui sigui
i ala
i aquí
i això es fa
des de la normalitat
no?
el que diem
si a més a més
com diu la Rosa
els vesteixes
que no es preocupen
de la família
que només estan per ells
que no sé què
la família es rebutja
i tal
això potser és un pèl
exagerat
durant la pel·lícula
no?
però paral·lelament
també per acabar
com acaba
llavors té un sentit
vull dir
tenim la possibilitat
de regenerar-nos
llavors hi ha una altra cosa
que penso que també
és molt interessant
hi ha una pel·lícula de vampirs
que van fer
Abre la Puerta
o la...
Deja m'entrar
Deja m'entrar
exacte
aquella és una pel·lícula
molt bona
sí
és molt bona
exacte
per mi
aquesta del tren
no arriba
en aquella categoria
ja
no, no, no
és que clar
tot i que hi vol anar a parar
són pel·lícules diferents
clar
la setmana que per aquí
la temàtica
encara sigui com de por
i que vulgui aportar coses
sí, sí
digues, digues
no, que precisament
com deieu abans
vosaltres que no sou de zombi
sí
i en canvi a mi no em toquis
home no
a mi no em toquis els zombis
que jo ja ho passo bé
i tal
però és que és una cosa divertida
és fer el cofessiu
com la rosa
com jo els zombis
com que no
i llavors
esclar
veus aquesta pel·lícula
i dius
ops
hi ha alguna cosa
és que hi ha unes quantes
l'Amanecer de los Muertos
també
quan te la mires
dius
no
tenen dues pel·lícules
una acaba per soda
i una acaba per dalt
ah, exacte
exacte
l'Alan passa el mateix
bueno, mira
mira
i heu dit això
dic
què, ja l'he vist
qui s'ha atrevit a veure
perquè és que jo
jo tinc una mica
jo encara no l'he vist
no sé
l'ha vist
no me la destroceix
l'ha vist algú
l'ha vist algú
l'ha vist algú
sí, però ho és comèdia musical
jo és que
no sé
no és comèdia musical
és comèdia musical
no, jo no l'he vista
però estava esperant
que algú l'ha vist
jo ja l'he sentit
per la prou
com per saber que és
ah, vale
no, no, l'hem de veure
l'hem de veure
és que diuen que és la repera
la pel·lícula
diuen que és molt bona
llavors, clar
i a partir d'aquí
jo no sé per on tenir els tiros
perquè vaig una mica perdut
per el que deia la Rosa
per una conjunció d'elements
que precisament estan harmonitzats
i en definitiva
és el que fa bo
a una obra
moltes vegades
no, deixa'm entrar
aquesta
jo per mi
la comèdia musical
que dels últims anys
que més espectacularitat
he trobat
és el Molín Roig
ho sento
m'ho passo tan bé
amb aquesta pel·lícula
si la vaig veure aquest Nadal
amb una estètica
molt especial
m'encanta
és brutal
aquesta pel·lícula
com arriba
als límits estètics
musicals
aquesta combinació
vull dir
jo aquell tango
versió Roxenda
de Polís
jo em tornava tonto
com es pot fer un muntatge
amb aquestes característiques
com es pot cantar
no es pot cantar millor
jo que sé
dona igual
és que són pel·libles
era Nicole Kidman
i a Leo en McGregor
i canten com
com dos toros
aquests dos
matxo de debò
eh
jo em quedo amb malta
ja
home no no clar
però és que hi ha coses
jo parlo de diguem
ara de poc
hi ha coses antigues
que estan molt bé
meravelloses
allò em va arribar
fins a la mateixa entranya
aquella pel·lícula
sí sí sí
a més a més
com que és el coro
que falla
hasta jer
em mola a mi
sí
hombre
bueno
nos hemos ido
a los cerros de V
de què?
no no no
si voleu comentar
alguna coseta més
la metàfora
que deia el Jaume
d'aquests voltors
d'aquests taurons
de les finances
no?
sí
hi ha el que treballa per ell
que hi ha un moment
que diu
ei això ho hem provocat
nosaltres
ho he provocat jo
ho he provocat jo
perquè l'altre sí que té
l'altre sí que té
més consciència
o té més remordiments
no?
o té més escrúpols
i diu
no no tu vengues això
que jo t'ho dic que ho facis
no?
però hi ha més coses
mama clar
hi ha moltes més coses
el marit que diu
el fill l'he fet jo
aquell és un tio
bueno però aquest és el brutot
és que és el Quijote
i el Sancho Panza
és l'heroí i l'antiherói
les dues dones
les dues dones
allò també és molt interessant
de la manera que acaba
acaba anant a parar la pel·lícula
amb aquell desenvolupament
és que jo
quan vaig dir
ja veràs ja
ja veràs aquesta mestressa
que sempre caminant
eh?
vull dir
sempre està acostumada
que la serveixin
és que sempre està contemplada
diu
ara vols deixar
si home
ara menjaré jo això
imagina't
això és la reacció
d'un que està
excessivament atès
no?
és una reacció normal
en aquest sentit
i llavors
tots aquests elements
estan posats a la pel·lícula
i trobo que queda
rodoneta
no?
avui que hem parlat
d'abstracció
sí
creix que
ostres tu
sí
per resumir
veiem com quatre persones
hem vist dos pel·lícules diferents
la qual parla
bé de la pel·lícula
això és molt important
però a mi
al final també està molt bé
perquè no és previsible
tampoc
tu pots anar imaginant-te
com pot anar acabant
i mira sembla ser que al final feliç
home no tan feliç
no tan feliç
no tan feliç
això està bé
sí
la fa pensar
dispara
trombols
i l'altre personatge
el contrapunt
aquell senyor
que no es deixa entrar
tela
però allò és un altre concepte
és a dir
és la tirania
i com fa moure els altres
i com intervenen
amb l'opinió dels altres
també
els deixem entrar
salvem o no els salvem
el benefici meu
excessivament
o sigui
protegit per la seva pròpia mare
i ho acaben dient
també
que també és una altra cosa
interessant
sí
això també ho aclareixen
la mama
la mama
sí
i el conductor
i el conductor
molt bé
m'encanta el personatge
del conductor del tren
sí
fa la seva feina
que bon
és el que diem
el maquinista
el maquinista
sí
sí
si home hi penses
de seguida
clar clar
bé
l'actualitat i el temps
ens reclamen
perquè lògicament
aquest dissabte
hem de parlar
de temes Premis Gaudí
a la vista
la setmana que ve
sembla que el dia 8 de febrer
o l'altre
no recordo ara exactament
es farà el tema dels Goya
i a finals de febrer
es faran els Òscars
per tant
i ho tenim tot en capella
aquí a partir d'aquí
a partir d'ara
serà un no parar
de veure pel·lícules
de bona qualitat
bàsicament
perquè acostumen a ser
de bona qualitat
i bueno
i bàsicament
el que comentarem
és que bueno
doncs els Gaudí
de les quatre principals
em sembla que està
Un monstre vint a veure
em sembla que està
les amigues d'Àgata
això comenta
el rei Borny
el rei Lluís XIV
el rei Borny
i això
jo intentarem
veure-ho
per la setmana que ve
parlem d'aquestes pel·lícules menors
100 metres
la primera que has de veure
és la de l'Albert Serra
la propera pell
quina és?
la de l'Albert Serra
la mort del rei aquest
el rei Borny
el rei Borny
no, no, no
la mort del Lluís XIV
el de Lluís XIV
és la de l'Albert Serra
a veure
però aquesta pel·lícula
sembla complicada
perquè aquesta estrenada
això costa
la païdio
sí
això és
però
segueix estrenant
jo em sembla que no
les crítiques la posen molt bé
aquesta pel·lícula
sí, no, no
la posen molt bé
clar, clar
els crítics
no s'emboliquen
a la troca
amb aquesta pel·lícula
intentarem a veure
si la podem trobar
i bueno
a l'Oliva on està
no, no
això són les Goya
vale, vale, vale
tira, tira, tira
llavors tira
que comenta les millors pel·lícules
el monstre
que ve a veure
sí
a veure
és que hi ha diferents categories
està el millor mutatge
millor so
direcció artística
sí, no, no
però parla de les millors pel·lícules
les millors pel·lícules
quines són?
més que res
per tenir una referència
i d'aquesta manera
doncs
ja seríem això
seria aquesta qüestió
carai
quin treball
ara no ho trobarem
a veure
millor direcció
sí
millor direcció
sí que és l'Albert Serra
per l'Amor de Lluís XIV
vale
l'Isaquila Cuesta
Isa Campo
per la propera pell
aquesta no és la que tenim
el Juan Antonio Bayona
per a Monster Call
o sigui
el monstre
bé a veure
i el Marc Creuet
per al rei Borni
vale
bueno
la setmana que ve
podem comentar-les
gairebé totes
perquè les hem vist totes
no?
bueno
les veurem
o les hem vist
no?
i les podem comentar
o si vols comentar una mica
un monstre
ben a veure-me també
i així
aquesta sí que l'he vist allà
a mi sí que m'ha agradat
en un principi pensava
que no seria
però bueno
penso que sí
que Déu-n'hi-do
està força bé
és una pel·lícula fantàstica
sí
però
que crida molt
que crida molt l'atenció
és molt espectacular
els efectes especials són
buai
el monstre aquell
de l'arbre
el teix
que es comparteix
amb aquell monstre
és fantàstic
no?
sí
i bueno
manté tota l'estona
l'atenció
fins que ell li van explicar històries
mentre que al final
li va explicar també la seva
hi ha una càrrega psicològica
i de
sí
com dir-ho
de desfogament
d'intentar vehicular
tot aquell moment vital
que està passant al nen
sí
i com li ajuda aquest arbre
el teix
que dintre té efectes curatius
l'arbre també
com li ajuda mentalment
anímicament
psicològicament
emocionalment
com li ajuda a passar
aquell moment vital
tan greu
tan dur
que li ha tocat passar
sent tan petit
sí
està molt bé
jo penso que això sí que val la pena
el dol
el dol
abans que passi
abans que arribi
sabent el que hi ha
que es vagi preparant
d'alguna manera
davant l'absència del pare
el pare s'adivina
molt lluny
si recordeu aquella pel·lícula
que era
no me'n recordo
com se deia ara
però que la mare escrivia
perquè sap
el seu final
immediat
escrivia
era mi vida 5.000
de la coixeta
ah sí
està bé també
aquí també va la cosa
sent de la coixeta
mira
sí
sí
sí
no no no
només que
sí
no
Xesco
pots girar-te un momentet
sisplau
seguiu
seguiu
nosaltres anem comentant
aquí
doncs sí
vosaltres també l'havíeu vista
no el monstre
sí
tu també
jo no l'he acabat de veure
ah no
quin pendent
no em fareu espolles
tranquils
que ja sé de què va
i sé tot el fons
de la qüestió
i tal
però bueno
suposo que és suficient
que es pot veure
encara que sàpigues això
m'imagino
i tant que sí
no desveiem res
l'important és després
com es va desenvolupant
tot això
totes les històries
que li van explicant
i el nen tot això
com ho viu
i hi ha moltes escenes
que no
jo se trobo un moment
per veure l'obra
aquestes així dures
hi ha vegades que
mira
deixem per un moment més
no ara és un moment més festiu
saps
a les quatre
a la tarda
a vegades
s'ha de buscar
no és que es punteria
s'ha de buscar el moment
un llibre té un moment del dia
i una pel·lícula té un moment del dia
clar que sí
com ahir a les set de la tarda
els ponts de la mà
i són tios
bueno, bueno, espera
Jaume, no me l'alís
no me l'alís
perquè com estem parlant
de l'actualitat
hem de parlar una mica
de l'olivo
encara que sigui un minut
i ara parles
i no pot el Nacho
parlar dels Nightcrawlers
que no es falta tempo
la setmana que ve
ja, Nacho
cap problema
no, bàsicament
és que jo volia comentar
aquesta pel·lícula de l'olivo
perquè a mi em va deixar
la gent
l'heu vist vosaltres
algú de vosaltres?
no
ningú l'ha vist?
no
tothom la deixava pels núvols
i jo m'hi trobem
amb una pel·lícula
que m'ha costat veure
la manera que jo
m'hi han passat coses
la premissa és bona
és a dir
estem parlant
d'això
d'aquest senyor
que ha perdut
aquesta olivera
però per una qüestió
purament econòmica
per una qüestió familiar
i ja està
a la seu
d'unes assegurances
alemanyes
que és el logotipus
d'aquesta olivera
meravellosa
i a partir d'aquí
l'encaparrament
de la seva neta
quan el seu avi
està en una situació
bastant greu
diguem
per l'edat
simplement
és una persona
que pateix
un Alzheimer
i és en un estat
molt avançat
i que a partir d'aquí
vol que amb això
s'hi pot recordar
vull dir
un recordatori
que la idea
és molt bona
però
igual que la idea
és genial
el plantejament
el que seria
aquesta mena
de road movie
però això és una road movie
des de
no són és exactament
no sé si és a Granada
o per allà a baix
fins a Düsseldorf
són 100.000 quilòmetres
o quants quilòmetres són
allà és on queda
descafeïnada
la història
per mi ja falta
aquí
li falta aquesta mena
com resoldre
tot això
exacte
està bé el Jordi Gutiérrez
que és el Jorge Gutiérrez
que és l'actor
que és aquest
que va fer l'Eisla Mínima
aquell que era més
més baixet
que feia de policia franquista
exacte
i que aquest ho fa prou bé
i és que a mi la noia
no em va acabar de captivar
aquest també surta
a los últimos
de Filipinas
que també està nominat
per algun
està nominat
em sembla
als Goya
per els papers
aquest
però
ve que a la pel·lícula
li falta
li falta rodatge
i mira que és un senyor
que porta anys
fent cinema
però no sé
no sé que li noto
que això
és que és posar molta imaginació
perquè el punt de partida
està molt bé
que aquí també està passant
a Tarragona
tots els arbres
les oliveres
que estan venent
per quantitats
milionàries
que és un espoll
natural
perquè això és patrimoni
natural
la premissa està molt bé
jo la trobo molt bona també
encara no he vist la pel·lícula
perquè molta gent
m'ha comentat això
que un cop la vas a veure
et queda
com si ella no acaba
l'exaborsat
o ella no acaba de saber
com resoldre tot això
a veure
què t'imagines
com pots resoldre això
com pot rescatar
descartes aquell arbre
falta credibilitat
que s'intorpori
que s'integri
a la cultura
de l'altre país
llavors no te la creus
i llavors
no acabes d'entrar
en el joc
és una llàstima
si tu tens una olivera
te la paga
no sé quan
ni això resolt
no sé quants problemes
que tens plantejat
ens queden 30 segons
vas plorar bé
no es pot entrar
a Madison Jaume
jo he plorat també
sempre que la veig
quan ella diu que se'n va
i diu
no te'n vagis
queda't amb el Clint Eastwood
jo ploro sempre
amb aquesta pel·lícula
que sou homes sensibles
sí senyor
clar que sí
la satisfacció
no no
perquè fa pena
perquè se'n vagi
queda't amb ell
i disfruta de la vida
que coi
el Clint Eastwood
sota la pluja
ja esperant
aquest és el criteri
que jo no puc estar d'acord
mare meva
anda que jo m'hi va a ir
en el cas que
espera que el Nacho
està a punt de dir alguna cosa
digues Nacho
tens 5 segons
que jo tampoc l'he vista
aquesta
no l'he podut acabar
molt bé
adeu
perquè que sigui
adeu
adeu
que marxem
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
La ràdio de Sant Lluís
98.2