This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Doncs, com passa el temps?
No, no, ho havies de dir, això.
I per què et sap greu? Per què et fas gran?
És bo que el temps passi,
senyal que tot està viu, tot evoluciona.
Aquest és l'únic programa que la persona que coordina
no li deixen parlar.
Xescu, hola!
Hola, què tal?
I si hagués el David aquí...
Home, mare meva, va quedar pitjor.
Però us deia que, clar, com passa el temps,
perquè ja és l'últim programa.
No, falta la setmana que ve l'últim programa de la temporada.
Vull dir que ja hem fet la temporada 2016-17,
a l'espera que a l'octubre...
Farem com anant les sardanes.
Em tocarem una de lluïment.
També, exacte, pel final.
Això és una cosa molt moderna.
Molt d'ara, no?
La riquis...
No, no, no, no.
Al setembre tornarem,
si ens fan un contracte milionari,
com el que teníem l'any passat, no?
I llavors, a partir d'aquí...
Com el cop milionari, que allà...
El queixer va pujant, eh?
El Messi, que ha vingut d'avió...
Escolta'm, que els col·laboradors no cobrin,
no vol dir que...
Dimàxo de veu.
Clar, que els col·laboradors no cobrin,
no vol dir que la persona que porta el programa en general
i que sempre fa les presentacions
tingui un sou digne amb aquest espai.
Nosaltres som espringaus, espringaus.
Ai, Déu meu, senyor.
Si aquestes parrets parlessin.
Rosa, com estàs?
Hola, molt bé.
Molt estiuenca, molta ratlla.
Encantada de veure't, clar que sí.
Molt marinera.
Marinera de terra.
Clar que sí.
De la sorra.
Clar que sí.
L'arena.
El Jaume ve de blau, amb ratlletes també.
També, molt marinera.
Ah, sí, veig amb ratlletes.
Sí, unes ratlles així i tal.
I el Nacho ve com de militar, allò.
Allò, l'agenda arencivia.
Ens para quadrar, ja ho veuràs.
És una barreja entre l'agenda arencivia
i l'estalona, no?
Això saps per què ho fa?
Perquè li diem com ve ells.
Com ve ells, com ve ells.
Com ve ells, com ve ells.
Vinga, jo, el Xesco.
Ei, que la gent connecti la webcam, sisplau.
que connecti la càmera.
Jo vinc de tenista, que vinc amb pantaló blanc.
Blanc, curtet, bermudes, amb el doblegatet així.
Tu no sé si t'ho dir, però ho dic,
uita, uita quines càmeres.
Uita, uita, uita quines càmeres.
Uita, uita, uita quines càmeres.
Uita, uita, uita quines càmeres.
Uita, uita, uita, uita quines càmeres.
Uita, uita, uita, uita, uita quines càmeres.
Bueno, vale, ja.
Que això sembla una jaula de loques.
Home, això no pot ser.
Això, la jaula de les loques, aquesta pel·lícula tan bona.
La caja full.
La caja full.
A més, la francesa.
A mi em fa gràcia la francesa.
Sí, clar.
Perquè és més canyera.
Perquè l'acabem fer el...
Ai, Dios mio, què malament el cap.
El Robin Williams era?
El Robin Williams, sí.
I l'altre.
Estava molt bé, però feia gràcia la caja full.
Bueno, anem a fer la presentació del sumari,
si ens deixen.
Sí.
Comencem per art.
La Rosa ens parlarà d'una fira...
Perdó, una exposició...
Sí, bueno, una fira romana.
Això, Ludi Rubrikati.
Vull dir, això ja veieu que no és suec,
sinó que és lletí.
Llibres.
Com si estéssim allò, a aquella època.
Ah, exacte.
Molt bé.
Llibres.
No soy un monstruo.
No, aquesta també.
Això ho diré jo.
Música, és una pel·lícula.
És un llibre.
I el Jaume, a les de paper,
ens parlarà d'un llibre vinculat
amb el tema de la salut mental.
Això estem parlant en sèrio,
abans hem fet broma,
però aquí ens hem de posar més serios.
I també farem una unió amb nit i dia,
que el Jaume ens vol comentar aquest element.
Un afegit.
Un afegit, exacte.
Cinema.
El Nacho, amb la línia perillosa sempre...
No, no, no, és problema.
No.
Avui menjarà, eh?
És un provocador.
No sé on tu ho ha fet.
Personal Shopper, La Bruixa,
la primera no la coneixo,
però la segona l'he vist.
És una magnífica pel·lícula
que el Nacho ens aportarà.
La primera no opinaré el mateix.
O sigui, no opinaràs el mateix.
Exacte, doncs fantàstica.
Aquesta que n'ha estrenat ara,
ja l'has vist i és bona.
La de Persona Shopper?
No.
Molt bé, molt bé.
A mi no m'ha agradat gaire.
Però La Bruixa, sí.
La Bruixa, sí.
Ui, moltíssim.
És genial.
Seguirem parlant de pel·lícules
una mica rara, rara, rara.
És que és crudo, eh?
Mira, aquesta la tinc apuntada jo,
però no l'he vista.
Aquesta també té la seva coseta
per comentar-la.
M'interessa la teva...
Sí, sí, sí.
Farem un comentari.
Jo començo a recordar una cosa d'això.
Que quan era petit
em fotia dins el llit
i m'amagava
perquè tenia por dels fantasmes.
I aquests ens sembla avui
que ens muntaran un xoc.
Ui, ui, ui, ui.
Sí, aquests no tenen por, res.
No.
No.
Aquí s'atreveixen amb el que sigui.
És una pel·lícula amena.
Dins de l'àmbit del gor és amena.
No, no és res de particular.
El que m'has parlat d'un clàssic,
de dos clàssics, no?
Testimoni de càrrec
i El tren de les 3 i 10,
La rosa de correspondències
i probablement també...
Si ens dona temps
de La tortuga vermella.
I bueno, si ens dona temps
parlarem també d'altres pel·lícules
una mica peculiars,
La mort del Lluís XIV,
Moonlight, no ho sé.
Si tenim marge per parlar.
Sí, una miqueta.
Si tenim temps...
Ja hem de parlar d'aquesta aquí, no?
Sí, sí, però més que res
allò...
Apuntar-la.
Mai millor d'hi tres coses.
Rosa, l'Udi Rubricati.
És això.
Au, vinga.
Aviando aquí todos.
La festa aquí,
la festa romana
a Sant Boi de Llobregat.
Molt bé.
Vinga, sabeu que a Sant Boi
hi ha unes termes romanes?
Sí.
Que es conserven molt bé.
De fet, són les que millor
es conserven de tot Catalunya.
I passo tres vegades...
Sí, des dels ferrocarris de la Generalitat,
des del tren sí que es veu l'exterior,
la façana.
Estan molt bé, estan molt bé museitzades,
les van saber, trobo,
conservar molt bé i...
D'acord.
Bé, doncs, és una activitat
que es fa un cop a l'any,
aquest és el 12 anys que es fa,
per, bueno, una mica per apropar
el públic, a tothom, no?,
a la ciutadania,
al món romà.
Cada any fan un tema.
Un any van fer, me'n recordo,
van fer sobre la infantesa,
l'any passat era sobre la vida dels exèrcits
en temps de pau,
i aquest any era, el títol és
Funus, la mort en el món romà,
o sigui, com tractaven la mort els humans.
Llavors, s'aprofiten els tres espais
que tenen els tres espais museístics a Sant Boi,
que són les Termes,
Can Torrents i Can Barraquer,
els tres espais.
A les Termes hi havia
la recreació de quatre escenes,
seria, o de quatre llocs,
el primer era una oficina funerària.
Sí, no, no, en sèrio, eh?
A veure, que segurament era així,
era una oficina funerària,
amb els productes que tenien,
allà amb les tablilles,
però s'havien fet una miqueta
els dibuixos de les làpides,
de la decoració interior de la tomba,
de quin tipus de sarcòfag volies,
o quin tipus de fèretres i de fustes
i no sé què,
o allò de teules,
us recordeu que ells també feien
molt el costum de fer aquest interrament
com amb unes teules.
Els esclaus també?
Clar, tothom, el que passa
que la diferència podia ser
com ara els diners que et gastaves
o que et podies gastar,
senzillament.
No ho sé, que és important.
És curiós perquè, mira,
sobretot ja ho, mira,
clar, intenten situar-lo tot
en el moment històric de les termes,
en el moment cronològic.
Les termes són del segle segon,
finals del segon, principis del tercer,
després de Crist,
després de Crist,
que això vol dir que ja hi havia
el cristianisme.
I llavors amb l'emperador Constantí
es va introduir la idea de que,
perquè abans els romans pensaven,
com altres pobles,
que la mort era impura,
que en una casa on hi havia un difunt
era, ostres,
horribilis, no?
fonestos, no?
Però aquest emperador no.
Aquest emperador el que fa és,
clar, perquè el sentit de la mort
és un altre, no?
La mort en el món cristià és
trobar-te allà amb Déu
o fins i tot, bueno,
no la resurrecció, no?
Però vull dir, com una segona vida,
la vida en el paradís i tot això, no?
Excepte el cristianisme, eh?
No n'abraça al 100%,
segueix havent i...
Clar, hi ha tota una part,
a veure, com sempre,
tota la part pagana
o tota la part anterior, no?
I estan convivint durant un temps,
conviven les dues cultures
o dues maneres d'entendre la mort, clar.
Llavors, Constantia el que fa
és donar-li...
No ho estima gaire,
vaja, pel que dius.
Bueno, no, no, no,
és un procés,
com explica la Freny de la Rosa.
Clar, mai és al 100% tot,
és pur.
Sempre hi ha una...
Un punt.
Una convivència, no?
Fins que ja s'imposa una o no,
o continuen convivint
de forma més o menys clara
o expressa, no?
Per això es diu
període paleocristia, no?
Perquè és el moment previ
al cristianisme,
és aquesta cosa
que no és ni cristianisme pur
ni paganisme pur.
Hi ha aquesta combinació.
Clar, i abans, per exemple,
a l'època si romana més pura,
la gent que se n'encarregava
de fer-ne d'enterrar morts
era la gent més,
doncs això,
els ses claus,
eren com els pàries, no?
Gent que era un ofici
que ningú no volia
perquè tu estaves en contacte
amb la mort
i això no es volia,
és una cosa impura, no?
Clar, no es volar, aquest...
En canvi,
amb el Constantí
el que va fer
va crear el cos
d'enterradors, no?
Seria d'enterradors
i li va donar
una categoria d'ofici
i fins i tot formaven part
del clergat.
A veure,
com si fos un monjo així
més senzillet,
però, bueno,
formaven part
i tenien un sou
i tenien un estatus, no?
I els va donar
una certa...
un prestigi.
Després ja va començar
la corrupció,
perquè, clar,
si comença així
tu pots vendre
i...
Com ara, no?
Clar.
És que això no canvia mai,
és que és la història
de l'ésser humà.
És la nostra història, no?
I fins i tot hi havia la...
Es va parlar dels monjos,
dels monjos parabolants,
que això a la pel·lícula àgora
sí que surten,
són aquells que surten així
de negres,
vestits de negre,
amb aquelles...
unes cartutxeres així,
com unes bales,
que això era
cronològic totalment, eh?
Perquè la pel·lícula àgora
també té cada pífia
que no és exactament...
no és estrictament cron...
Sí, sí,
no me'n recordo ara,
però...
Exacte, no?
Amb l'època que descriu, no?
Doncs això,
era...
Bé, era això, no?
Per exemple,
aquest tema,
després en un altre
hi havia com una botiga,
una mica una explicació
de la moda
o del tipus de roba
que existia, no?
Des de la llana,
el llit, no?
Una miqueta amb les fibres naturals
que hi havia llavors.
Després, una altra parada
que explicava,
doncs, tema d'eines,
sobretot eines militars i tal,
o eines una mica així
més relacionades.
I una altra,
que era com podia ser
una vetlla, no?
Un velatori,
una vetlla d'un...
En aquest cas era un nen petit
que figurava que era
un fill de la Calaplacídia.
Calaplacídia va ser una...
Bueno, va ser
filla,
germana,
esposa,
mare d'emperadors.
Ahà.
Que va estar vivint aquí a Barcelona.
Clar, nosaltres ens sonava
la plaça en Calaplacídia.
És un gran, és veritat.
I clar, va molt més enllà, no?
Ella va ser...
I el que passa és que va estar aquí
presonera,
els gots,
els gots,
els gots els van tenir
prisionera a Barcelona,
i una de les...
Teòriques, no?
No, una de les...
No, càstig.
Una degradació que li van fer
va ser fer-li anar a peu
des de Barcelona,
on l'havien agafat,
fins on tenia ells el campament
que estava a l'alçada
de Sant Joan d'Espí,
que és on hi havia
el campament
visigot,
o got,
millor dit,
goto,
més gran,
un dels més importants
que va haver-hi a la península ibèrica.
la van portar a peu
com una mena de degradació,
com una...
Mira,
doncs ara tu,
ets molta emperadiu aquí,
però...
Perquè allà va arribar a ser
emperadiu regent,
mentre que el seu fill
era menor d'edat.
Perquè clar,
el típic,
que si mataven el marit,
que si no sé què,
que si després
ella es casava
amb el germà del no sé qui,
i al final sempre era...
I va ser el regne de gent.
I és un dels períodes
de l'època
de l'imperi romà
que no s'ha estudiat molt
i que estaria molt bé
també estudiar-lo.
I sobretot,
ens van destacar també
pel paper important
que va tenir la dona
en aquell moment,
a l'hora de governar
i a l'hora d'estar
als càrrecs.
Això és interessant.
I per exemple,
de quin color
anaven vestides?
Jo ho dic perquè Gala,
Gala Plasí,
anava de color blanc.
Anava amb la túnica blanca,
amb el vel blanc
i estava de dol
per la mort del seu fill.
un nadó de no sé si
de quatre anys o no.
Bueno, nadó no.
Quatre anys no.
De quatre anys no.
Crec que sí,
és que no me'n recordarà.
Bueno, van ser tantes dades
que...
I en canvi,
hi havia molta gent...
Bueno, clar,
el color blanc
estava destinat a la gent,
bueno,
però a les altes,
altes, altes esferes.
O sigui,
emperadors i patricis
i poc més.
La resta anaven de color negre
quan era una mort,
era un enterrament.
Clar,
anaven convivint encara
les dues coses,
no?
Això a l'espai de les termes.
Després,
a Camp Torrents,
allà en el pati,
van fer...
Bueno,
hi havia molts tallers
també per nens
o per persones
que ho volguessin fer,
no?
Que si de ceràmica,
que si de...
Bueno, ceràmica
perquè algun objecte
així relacionat,
no?
Que si de paper,
també un retallable,
jo què sé,
la perruquera,
fer un pentinat
de com anaven les patrícies,
no?
Aquell recollit i tal.
Doncs,
es feia una recreació
i una interpretació
una mica,
una dramatització
del que seria
un enterrament.
O bueno,
des que estan a punt
que el senyor
estava molt malalt
i estava a punt
de morir-se,
fins que ja,
com seria una miqueta,
recreaven com seria
una miqueta el fet
després de netejar-lo,
de posar una mica
d'aquelles cremes,
aquells ungüents,
no?
i com per exemple
el cridaven,
no?
Es deia Lucius,
doncs clar,
per assegurar-se
que estava mort,
a part de mirar-li
la respiració
i tot això,
l'havien de cridar
tres cops,
no?
Doncs Lucius,
Lucius,
Lucius,
tres cops.
I així volia dir
que ja sí que era mort
i no.
I a més,
llavors un dels fills
o de la família propera
havia de recollir
l'última l'er
i guardar-lo allà
amb una capseta,
no?
Clar,
tot això ho veus
amb molt sentit de l'humor
perquè era molt divertit
però sí que estàs veient
exactament.
I a més,
l'han vestit tal qual
de l'època,
en plan una família bé,
no?
Clar,
Lucius havia estat
un borrachín
i que era divertit,
no?
No era un emperador,
era un borrachín,
que era divertit,
no?
I li posaven la moneda
i després...
Un inflamable,
no?
Exacte,
i a més ho deia,
oi,
quina pudor,
quina pudor,
David?
Doncs i li posen
una moneda a la boca
perquè clar,
ha de fer el viatge
cap a la Bern
i per arribar a la Bern
ha de passar
per a la Laguna Estigia
i ha de pagar el caront,
el barquer,
li ha de pagar.
Clar,
llavors ha de portar la moneda,
és que si no,
llavors no pot passar
i es pot quedar aquí
en el món dels vius
i tampoc és plan,
no?
Llavors,
doncs tu,
ha de pagar la moneda.
Bueno,
està molt bé,
no?
Veus la idea
de llavors
què passava
llavors amb la vídua,
no?
Si heredaven
els deutes o no,
els amics,
la gent que venia,
com es feien
les pompes fúnebres,
o sigui,
el desfile aquell,
la desfilada,
com es feia,
amb l'ordre que es feia,
les planyideres
també surten,
que està molt bé,
i les persones
que els hi paguen,
a més veus
com negocien el preu
perquè vinguin a plorar,
que sembli
que ho senten molt
i que coneixien molt
el tifunt,
bueno,
doncs així
estava molt bé també.
Què més,
què més?
Bueno,
ja està,
i després ja
el Camp Barraquer,
que és el museu
de Sant Boi,
que a més
ja també hi ha
més restes
també romanes,
hi ha les restes
del Clavegaram
i,
bé,
després també
d'una masia,
clar,
perquè això amb els segles
a sobre han construït
altres coses,
està molt bé també
de veure,
i ara l'hi ha també
la moció de Rafael Casanova,
sabeu que està enterrat
i va morir,
va viure a l'última,
al final i va morir
a Sant Boi,
i allà també feien,
ai,
ah sí,
també una petita
representació,
també,
però això era més
pels nens,
no?,
d'un nen que
volgués fer també allà
una mica de representació
amb elles
i, bueno,
també sobre la mort,
no?,
i així tallers
i tal,
molt bé,
bueno,
molt distret,
molt agradable,
a més tots els plafons
explicatius,
per suposat,
a més en jocs,
també jocs de taula
sobre aquest tema,
bueno,
està bé,
està bé,
molt interessant,
molt complet,
és tot un cap de setmana,
és tot un cap de setmana,
és impossible morir-se avui,
no,
no,
clar,
clar,
avui dia és una pestada,
és que hi ha molts,
molts,
molts,
molts,
molts,
si voleu un apunt
molt ràpid,
quan has dit això
de les claus
o la gent que abans,
abans del cristianisme,
la gent que enterrava els morts
eren la gent de classe més baixa,
m'ha fet recordar una història
que vaig veure l'altre dia,
es veu que al Japó,
al Japó feudal,
hi havia una casta
que era la casta més baixa
i es dedicaven a això,
a enterrar els morts
i, bueno,
estaven els samurais,
els senyors i tal,
el curiós d'aquest cas
és que al Japó,
que és un país una mica especial,
això,
diguem-ne,
ja no,
aquesta casta no s'encarrega
d'aquestes tasques tan baixes,
però diguem-ne
que la seva sang
té una herència
del que ha passat
i hi ha hagut una mica
de polèmica
perquè es veu
que hi ha llistes
que maneguen
les empreses
tipus la Toyota,
la Mitsubishi
i totes aquestes i tal,
maneguen llistes
de Burakumin
perquè diu que
segons quines posicions
no els interessa
que estiguin
perquè són com
tenen una herència impura,
no?,
perquè la seva família
durant molt de temps
havien tocat els morts
i això, clar,
això està passant ara,
ara ho neguen,
les empreses ho neguen
i diuen que no i tal
però es veuen per la història
que hi ha llistes aquestes,
no?,
negres,
llistes negres,
tu ets un descendent
de Burakumin
i llavors és plaça baixa
i ja estàs contaminat
per tu
i per la teva descendència,
no?,
curiós,
sí,
sí,
és molt curiós,
per això del tema de la mort.
Són molt tradicionalistes
aquests senyors allà
i segueixen molt
amb uns ideals
una mica
crarcaics,
però vols dir
que no són una mica
soques
que creure això?
és que clar,
és el que hi ha,
un poc és això,
Japó.
Molt bé,
després d'aquesta informació
tan xuli
que l'ha explicat la Rosa
i tal,
hi ha el Nacho
que també ens ha ampliat,
és que no sabem
i que anem aprenent molt
parlem de llibres,
jo parlem molt ràpid
d'un llibre,
més que res
una recomanació
molt interessant
i el Jaume
ens aprofundirà més
en un altre.
Jo parlo d'un llibre
que és un thriller
que es diu
No soy un monstruo,
és un llibre
de la Carme Chaparro,
és una noia catalana
però que fa els informatius
de 4,
ara al migdia,
és una noia molt simpàtica,
molt eixerida
i tal,
i que potser va marxar
de Telecinco
sembla ser perquè
ella era com molt encarcarat
i 4 són com molt més esquerres,
més escarrans
i més oberts
i ella tenia més ganes
potser d'obrir-se
dins del mateix grup
però ja sabeu
que això de vegades
els grups televisius
tenen un canal més,
la sexta,
és molt més escarrà
i l'entena 3
és molt més de la dreta,
per tant això
ha sigut capta
sota els públics,
que això també va bé,
és una captació més genèrica.
Bé, dit això,
a mi m'ha sorprès
perquè és el primer llibre
que fa aquesta noia,
és un thriller,
tornem a tenir
la moda
que està dels últims anys,
que no és cap crítica,
al contrari,
és molt interessant
perquè fins ara sempre
la major part
dels inspectors
són senyors,
últimament són dones
i clar,
insisteixo,
sempre és una percepció,
crec jo,
que de la manera
en què es planteja
que entren en joc
moltes més coses,
sobretot una visió
molt més clara,
molt més directa
i molt més real,
sincerament,
i això ho dic per llibres
que he llegit
de Dolores Redondo i tal,
que sempre m'agrada
molt més el paper
de les inspectores
que dels inspectors,
vull dir,
amb aquesta línia
hi ha molt més respecte
per representar
la dona inspectora
que no per inspector
que acostuma a ser
un burro i un tonto
o més despistat
o passen coses,
en canvi,
elles tenen molta presència
i molta força
i aquí és un altre cas
d'una,
no me'n recordo
com es diu ara,
Inés,
no me'n recordo ara,
però és un prodigi
aquesta noia,
és una noia
que no dorm,
que treballa,
que viu,
que està present,
davant,
no per demostrar res,
sinó perquè realment
sent tot el que està fent.
què ve a explicar
aquesta pel·lícula,
ai,
aquest llibre,
perdó,
doncs bàsicament
estem entrant
en un joc,
que és el joc
de les desaparicions infantils,
no?,
vull dir,
un tema molt delicat,
no?,
amb el qual,
doncs,
clar,
tothom es planteja
automàticament
que, evidentment,
al darrere
hi ha sempre
un rerefons,
no?,
de pederàstia,
d'elements que,
evidentment,
no?,
vull dir,
són nens de 4-5 anys
que desapareixen,
no?,
amb unes constants semblants
a nivell facial,
no?,
i que dius,
ah,
doncs mira,
tots som morenus,
amb no sé què,
amb aquesta alçada,
apareix la imatge
d'aquesta inspectora
amb el seu grup de treball,
evidentment,
no?,
i apareix la imatge
d'una periodista,
que és una periodista
una mica
rotllo,
sàlva-me,
per entendre'ns,
no?,
que van a buscar allò,
eh?,
allò punyent,
aquella cosa que sempre
m'escarnaza i tal,
no?,
i tot això et va portant,
doncs cap a una sèrie
de desaparicions,
no?,
és molt llesta,
vull dir,
perquè per ser un primer llibre
no és un llibre
que sigui,
evidentment,
amb una lectura profunda
ni molt menys
ni amb un llenguatge
excessivament complicat,
és un thriller,
per tant,
és una lectura
més planera,
vull dir,
no busquem grans paraules
ni grans significats,
però sí que per un parell
de vegades
et dona la volta
i això és molt intel·ligent
per part d'una primera,
per un primer llibre,
eh?,
que això crec que,
vull dir,
que costa,
vull dir,
has de tenir una bona base
de literatura creativa
per poder engegar
d'aquesta manera.
Que no la veus a partir d'aquí,
vaja.
No, sí, exacte,
vull dir que,
dius,
ai, que va cap aquí,
pum,
ai, ara no,
però va cap aquí,
cap aquí,
i llavors,
a l'últim capítol,
que evidentment,
no faltaria,
no romperé el misterio,
clar,
dius,
ostres,
què ha passat aquí?
i llavors dius,
i et deixa descol·locat,
absolutament,
i jo crec que és un bon exercici
de lectura,
senzill,
molt d'estiu,
molt fresc,
no fresc,
a veure,
ens entenem,
vull dir que no és una cosa agradable,
però la gent creia els thrillers,
ostres,
aquí té un thriller molt correcte
i molt acceptable,
vull dir que,
que bé,
tampoc se't s'ha de demanar grans coses,
vull dir,
però molt bé,
molt interessant,
jo m'ho va sorprendre,
el d'aquesta noia,
dius,
bueno,
és periodista,
a més,
ella és molt fineta,
vull dir,
així està,
veus que va d'aquella manera
i de tant en quant dius,
zasca,
vull dir,
deixa'n un llenguatge que dius,
toma,
vull dir,
vull dir,
que no,
no,
no t'esperes,
no t'esperes,
amb aquesta contundència,
exacte,
que tampoc t'esperaries
de la millor de certes persones
que dius,
o un tio que diguis,
doncs aquest tio és...
no, vull dir,
no t'ho imagines,
no,
i no,
no,
i té una,
bueno,
deixa anar cada taco i cada cosa
que dius,
ostres,
vull dir,
aquí,
però està bé,
perquè està presentant el personatge,
a personatges que són d'aquesta línia,
no,
i que són molt clars,
la construcció del personatge
és correcta,
però com coneixes l'imatge,
és com si coneixes un escriptor,
qualsevol que saps més o menys com és,
i a més,
una persona que és presentador de televisió,
presentadora en aquest cas,
clar,
que ja te la fas una mica teva,
i a més una mica,
a mi no em desagrada com ho presenta,
ja tant en quant,
doncs poso quatre,
i la veig i tal,
bé,
doncs és això el que passa.
Bé,
recomanat.
Jaume.
Ales de paper.
Ales de paper.
Sí.
Sí.
Li preguntàvem amb la noia,
és la d'això,
ui,
com se diu,
la Paes.
Apareixerà el nom,
no preocupis,
comenta, comenta,
i després ja.
La amiga Paes,
sí.
Doncs li preguntàvem,
diu,
per què Ales de paper?
Diu,
perquè en definitiva,
les Ales de paper
estan molt d'acord
amb el que representa,
doncs,
algun tipus de disminució,
no?
O sigui,
de vulnerabilitat,
en definitiva,
no?
O sigui,
amb això ja hi estem d'acord tots,
crec jo,
vull dir,
se n'ha parlat molt
de les persones vulnerables,
perquè ho són,
perquè hi ha problemes mentals,
perquè hi ha disminucions
d'altra mena i tal,
no?
Llavors,
del que es tracta
és de passar
d'una etapa
com la que
es va produir
fins fa 30 o 40 anys,
no més,
que aquestes persones
s'aïllaven,
es tancaven
amb manicomis i tal,
s'ha passat,
doncs,
a una dinàmica
que,
bueno,
jo no puc més que
potser presumir,
per què no?
El meu fill
porta una vida
totalment normal
i això
és una cosa
que
es pot produir,
doncs,
d'una manera
no fàcil,
però sí que es pot produir
i això
serveix
com a exemple,
no?
Llavors,
el que ha fet
la Cristina Paet,
ara sí que m'ha sortit
el nom,
és escriure,
o sigui,
si fins ara
hem estat fins aquí,
doncs,
ara anem un pas
més enllà.
Ara tenim
com bastant
situat
el tema
de la problemàtica
mental
a nivell
d'atenció
hospitalària,
a nivell
d'atenció
social
i ens mancava
doncs,
allò que
des del punt
de vista social
no arribava,
que en definitiva
és anar
a les cases
precisament
amb persones
preparades
professional
i emotivament,
professionalment,
jo sempre dic
que no n'hi ha prou,
jo crec que hi ha
d'haver un afegitó
que és precisament
aquesta sensibilitat,
no?,
que cal
per tractar
persones
que d'entrada
et costarà
entrar dins elles
i proporcionar-los
i des de l'acompanyament,
i aquesta és
la paraula clau,
des de l'acompanyament
proporcionar-los
allò que necessiten
precisament
perquè puguin
arribar a tenir
doncs una vida
normalitzada.
D'això es tracta,
aquest és un llibre
que parla
precisament d'això,
parla de històries,
de petites històries,
de persones
que d'entrada
no volien
cap tipus d'ajut,
però que des
de la insistència,
professionalitat
i sensibilitat,
doncs,
ja hi ha
un bon bagatge
de famílies
que tenen
el benefici
d'aquesta
professionalitat
que diem.
O sigui,
que jo penso
que tothom
que vulgui
interpretar
i paral·lelament
a partir
de la interpretació,
ella mateixa
ser una mica
més bona
perquè jo crec
que precisament
el que parlàvem
abans,
doncs,
que s'ha produït
amb això
de nit i dia,
han fet dos episodis,
s'ha protestat
en la pròpia
cadena
de TV3
del tractament
que es fa
de la problemàtica
mental
i TV3
a dir que
això
quan és una ficció
no hi tenen res a dir
ni res a fer.
Què és el que han fet
o què han plantejat?
Tu diràs,
la pitjor manera
que puguis
imaginar-te
que no cal
d'incontrolitzar
és que a més a més
no els he vist
encara
aquests dos episodis.
No sé si tu
us veu
o t'enfon
jo no sé
el David
sí que ho segueix
jo és que no
tinc temps
crec que aquest dia
aquest dia
que va estar aquí
l'hi vaig esmentar
i aprofitant
que el llibre aquest
està en aquest punt
d'avançada
d'evolució
realment
bonica
bonica
doncs llavors
esclar
aquests inconvenients
existeixen
les persones vulnerables
no tenen
la capacitat
moltes d'elles
de diferenciar
el bé i el mal
i la ficció
de la realitat
llavors esclar
si tu fas una ficció
lògicament
poden esdevenir
víctimes
d'aquella
d'aquella ficció
i el que s'està
demanant
ja
i ara farem
una creuada
una campanya
precisament
és que
a veure
tu
i que sigui
la TV3
per molta gent
encara és
molt pitjor
això
no?
que no pas
que no sigui
una pel·lícula
que vaig veure
l'altre dia
recomento
3 segons
perquè vaig veure
una pel·lícula
molt nova
no recordo
qui és el nano
es diu
Reset
et dura
una hora
i 15 minuts
és una pel·lícula
d'un nano
també jove
i tracta
posa d'actualitat
mira que et dic
evidentment
no t'has de veure
però
posa
en tela de judici
que jo em vaig tirar
dels pèls
l'atrapanació
què vols dir?
que tu creus
que existia
i que ara no es fa
no, no
és que juguen
a la pel·lícula
és una ficció
evidentment
però juguen
a un hospital
això sinó a l'Egypt
sí també
exacte
però juguen
en un espai
determinat
d'una opció
que al segle XXI
hi ha un senyor
que fa aquesta tècnica
evidentment
demostrada
que això és
una autèntica
sortida de lloc
amb el que
la pel·lícula
en si mateixa
demostra que
per un costat
pot funcionar
per un altre
no pot funcionar
però al final
genera
una necessitat
un dubte
i a la vegada
una dependència
per a aquesta persona
i jo em vaig quedar
com dient
mare meva
per la pel·lícula
és molt dolenta
però ho dic
perquè
tant en quant
surten uns temes
que dius
no cal
és escabrós
absolutament
i fora de lloc
i no estem parlant
de rigor
ni res particular
és una pel·lícula
insisteixo
que no sé
què intenta fer
molt fluixa
però que tampoc
quan acaba
no sé què
m'has pogut explicar
és que no s'ha agafat
per enlloc
jo aprofitaria
per matitzar
encara una mica més
o sigui
anar una mica més
enllà
tota aquesta manifestació
que hi ha hagut
amb la mort
d'un personatge
de la història
d'Espanya
i evidentment
dels triomfadors
de la guerra civil
i tot això
amb cants
a la cara al sol
i tal
també hi va haver
una moguda
molt gran
precisament
reivindicant
que a Europa
no hi ha res
de tot això
bé
jo tampoc sé
si no n'hi ha
exacte
si no n'hi ha
però
és un bon argument
moltes vegades
per dir
i això no té per què
existir
perquè
aquesta
diem-ne ideologia
com tantes vegades
es diu
doncs
és com qualsevol altre
i perdoneu
però per mi no
eh
vull dir
també és una cosa
que em sembla
que ha de quedar
no sé
i que hem de treballar
de manera
que quedi
clar que això
no és el mateix
que una altra cosa
socialisme
comunisme
i tal
potser sí
que el comunisme
hi ha qui també
té els seus dubtes
perquè lògicament
en el moment
que va existir
en el món
es va transformar
en dictadura
i llavors
però això
es pot discutir
però és discutible
exacte
però que no
no té una loc
dies dies
no
entenc que
que hi ha coses
com tu apuntes
també
i jo m'hi refermo
que hi ha coses
que potser
a nivell de ficció
no cal
això no cal
no perquè podem fer víctimes
això és com el que dèiem
també fa una estona
d'això
d'internet
o youtube
o tal
que et diuen
tot un seguit
de persones
et diuen
què pots fer
en 8 dies
per perdre 5 quilos
no
i penso que això
és una
és un atemptat
a la integració
de moltes persones
que estan
o aquest diumenge
sí
és un risc molt gran
aquest diumenge
a Quarto Milenio
per la banda
la captació
de sectes
mitjançant Facebook
i internet
i jo em xinava
també dels cabells
i pensava
però com pot caure
algú
clar també s'ha depèn
de veure
com està
a casa seva
quin grau té
hi ha moltes coses
sempre vam buscant
persones més dèvies
o més vulnerables
en aquell moment
però fa una miqueta
de no ser
és més fàcil
del que sembla
jo he llegit llibres
llibres amb qualitat
d'aquest tema
i bueno
hi ha persones
predisposades
però no han de ser
precisament
un tipus de caràcter
sinó persones
que arriben a una situació
a més a més
les sectes diuen
que busquen gent intel·ligent
que tinguin calés
i que siguin intel·ligents
perquè
per donar-se'ls calés
i perquè
una persona intel·ligent
és difícil de conversar
però un cop l'has convençuda
és més difícil
de desprogramar-la
exacte
llavors és més fanàtica
encara
posaven uns casos
que jo
no sé on deu estar
la intel·ligència
de tota manera
amb tot això
eh
a mi permeteu
no no
perquè són tècniques
de control mental
i encara que la persona
sigui intel·ligent
o medianament intel·ligent
diguem
si és un espèrit superior
no però si és una persona
que dius
mira
aquesta és una persona
mira
no és un totxo
una persona intel·ligent
i tal
doncs a vegades
té algun problema
en la seva vida
té una feblesa
té una situació
i
amb aquestes tècniques
de control mental
que fan ells
t'acabes
i a més són gent
que potser són bona gent
i que pensa
que li expliquen
no és que això és per fer
el bé
en el món
i nosaltres
en un projecte
i tal
i al final
jo m'ho crec
que et puguis acabar
enganxant
no és tan complicat
i són gent
que té aquest coneixement
de veure
entrar en informació
encara que sigui via facebook
i tal
i veuen per on està
el punt on poden entrar
i clar
són això
evidentment
són tècniques
una manipulació
ja que estem amb això
també penso
que encara podem anar
una miqueta més enllà
això
per moltíssima gent
és evident
o sigui
ho fem evident
tenim la capacitat
de veure
doncs
la negativitat
de tot això
llavors també
ens haurem d'ocupar
perquè jo penso
que també existeix
doncs aquestes coses
que no són tan evidents
que d'una manera o altra
es van posant
de forma subliminal
i acaben tenint
que les van entomant
i el que acaben anul·lant
és la intel·ligència
trobo jo
fins i tot
perquè
ui que divertit
oh que maco
quina vida més bonica
sí sí sí
vinga ja està
Nacho
comencem parlant de cinema
a les de petit
vamos a cargar-nos
personal shopper
vale
mira ens ho carregarem ràpid
perquè això
tampoc cal
fer sang i tal
vinga i l'altre
és una pel·lícula
que està d'estrena ara mateix
sembla que és el 2016
però l'ha estrenat ara
aquí a Espanya
la protagonista
és la Christian Stewart
que jo
heu parlat bastant bé
d'ella i tal
i tot i això
no ho fa malament ella
el que passa és que
jo crec que la història
és d'aquestes
bueno
és una història
una mica
una barreja
de dues coses
que dius
ella té una professió
que és de
personal shopper
ella treballa
per persones
amb molts calés
i amb molt d'estil
gent a lo millor
artistes
gent actrius
gent així i tal
que no tenen temps
d'anar a compres
però que volen tenir
un millor
llavors ella va
agafar un avió
se'n va a Londres
i se'n va a una botiga
ja increïble
i compra uns vestits
increïbles
ella li dóna
en calés
ella tria
tres o quatre vestits
i al final
una persona
que encerta
bastant i tal
al final
la que li paga
es queda
amb dos vestits
es fa l'arreglo
dels diners
i es queda
amb una comissió
i ella treballa
això
això és una línia
de pel·lícula
que es barreja
en què ella té
un germà
que ha mort
i que ella té
una mica
de poders
d'evidència
i el que està intentant
és contactar
o sigui
ella se n'apareixen
espectres
i el que està intentant
és forçar
a poder contactar
amb el germà mort
aquesta història
que al punt de partida
dius
com es barreja
això i tal
està desenvolupada
d'una manera
que amb una intenció
pot ser massa
ambiciosa
diguem-ne
de jo
intento
dir molt poc
així
evidentment
intento dir molt
per sota
però si no
ets una
un mestre
d'això
doncs al final
el que passa
és que estàs dient
molt poc
de manera evident
i molt poc
per sota
i la pel·lícula
es queda una mica així
és que dius
ostres
això
això no arrenca
vale
sí
m'està intentant
dir alguna cosa
suposo
perquè aquesta tensió
aquestes càmeres
aquests silencis
saps aquestes pel·lícules
molts silencis
molta càmera
i es surt allà al balcó
comença a mirar
i es mouen les flors
de la tardor allà
i es mouen les fulles
i tal
això passa en Moonlight
tira
passa en Moonlight
ai
ja t'he de desexplicar
jo estic posant en web
llavors
jo aquesta
doncs bueno
mira
ha començat
i tot i
tot s'ha de dir
que no vaig poder acabar-la
espero acabar-la
però és que ja va arribar
un moment
que vaig dir
que no podies més
jo
demasiada sugerència
i per què es diu
personal shopper
es pot saber
per l'ofici d'ella
per l'ofici d'ella
ah perdona
vale vale
és que això
he tingut un moment en blanc
estaves pensant
estaves amb la lluna plena
estava a la lluna
amb la lluna de València
estava a punt de les temps
i potser en aquest moment
estava perdó
no perquè ella treballa d'això
ella és
ella és una
personal shopper
per gent que té molts calés
i per gent que té molt d'estil
artistes
altrius i tal
i es dedica a anar
això
va per Europa
o a París
o a Londres
i tal
a les botigues
més in
i allà compra bostits
i compra sabates
i compra bolsos
i tal
i fa una tria
i llavors li porta
a la persona
que està en qüestió
i li li ensenya
i l'altra
li compra
i li dona una comissió
i aquesta és la barreja
ara
per què
aquesta barreja
per què s'ha triat
aquest ofici
i de cop i volta
l'altra història
és una barreja estranya
que potser no queda massa bé
com si fos dues pel·lícules en una
jo volia fer aquesta pel·lícula
però jo volia fer aquesta
doncs junta-les
que això no passa a La Bruixa
això no passa a La Bruixa
La Bruixa és una pel·lícula
que jo ja he vist
d'una vegada
però l'ha tornat a veure
ara per casualitat
és una pel·lícula del 2015
jo no soc un fan
del gènere del terror
s'ha de dir
no com a casa
que m'ho fan veure
bastantes coses
que no parlarem
convidem de tant en quant
que jo soc molt de terror
correcta
ja la dark
aquesta que han posat nova
bueno
la tengo explotada
agrada el gènere
por el gènere
bueno
a mi és així
les pel·lícules
potents de terror
se veia el diablo
tot aquestes
pel·lícules psicològiques
m'agraden
i aquesta La Bruixa
vas quedar
o sigui
et deixa
clavado
al sillón
hi ha moments
que és espeluznante
perquè
no és veritat
és una història
tan psicològica
està molt ben parida
està molt ben parida
o sigui
et fiquen en l'ambient
clar
aquest
a mi és que
ja l'època m'interessa
estem parlant
de l'època
de les Bruxes de Salem
més o menys
diguem-ne
de
bueno
1600
jo diria que
ni tan sol 1700
1600 i pico
o sigui
ha arribat el My Flower
no fa 20 anys
diguem-ne
estan les colones
allà a Nova Inglaterra
en una
posició una mica
complicada
perquè estan allà
dintre d'un fort
i tal
i
bueno
hi ha els indis
i tot això
tot l'ambient
de Nova Inglaterra
llavors hi ha una família
que la desterren
perquè els puritans
feien això
quan alguna persona
aquest tio el desterren
sembla al principi
perquè és massa
puritan
és demasiado
fanàtic
pel que és la comunitat
aquella
és una mica perillós
i desterren
amb tota la família
al bosc
llavors la família
se'n va al bosc
i en aquest ambient
tan feixuc
en aquestes boires
en aquest bosc
ells allà
ells allà
patint
perquè sembla que
en el moment
que ens desterren
és com si tingués una maledicció
perquè diguem-ne
allà
la terra
no dona res
perquè en Anglaterra
el terreny
és molt pobre
llavors tot això
comença a generar
una dinàmica
que no se sap
que això està molt bé
si és com una
al·lucinació col·lectiva
perquè clar
arriba un moment
que els tios
tenen tanta pressió
tenen tanta soledat
tants problemes
i tot això
barrejat
amb un fanatisme religiós
brutal
els tios
són uns fanatis religiosos
que resen cada dia
tota l'estona
estan parlant de Déu
tota l'estona
ells creuen
que Déu
es salvarà
de qualsevol cosa
que si passa
qualsevol cosa
comença a desenvolupar
una història
que sembla
que hi ha una bruixa
al bosc
que al final
sembla que sí
però bueno
ja dic
en tot moment
la part
d'al·lucinació col·lectiva
que està ajudant
diguem-ne
que potser
sé que hi ha
persones allà
al bosc
que tenen
uns poders malèfics
però que
fan servir
tota aquesta
fe
tota aquesta
energia
que pot ser
molt negativa
la transformen
i allò
comença a ser
una al·lucinació col·lectiva
una mica de todos
contra todos
diguem-ne
amb coses com
hi ha coses
una mica
com la mare
que té
gelos
de la filla
hi ha un moment
allà
que
clar
el marit
el marit
ja és
com l'únic
mascle
diguem-ne
i estan allà
en aquesta dinàmica
allà al mig del bosc
i la filla
que té
un nom així
francès
no m'acord
el nom ara
Severin
no me'n recordo
té un nom així
i
llavors comença
i tot
i els nens petits
els nens petits
que al final
acaben
o sigui
tracta
tots els nens petits
tracta tots els temes
diguem-ne
de la manera
més
psicològica
i fent servir
les coses
com
clar
sí sí
això és la cinta blanca
és la cinta blanca
podria ser la cinta blanca
bueno però
és una revisió
és la cinta blanca
però en versió
colono
no no no
i no es veu cap escena
allò
gor i tal
sí que hi ha alguna
que fent servir
només soroll
sí però fa molta angoixa
però fa molta angoixa
a mi hi ha moments
que em recorda una miqueta
el Dreyer
allò
en moments
que sense els crits
i els murmulls
amb un racó
amagats
i escenes que et van posant
això
el que passa amb els nens
perquè com són nens
ostres
l'escena quan està aquell
el nen que està maleït
possejut una mica i tal
i l'escena aquella
no me'n recordava jo
l'escena aquella
quan se n'apareixen a la mare
els dos fills
que no havien d'estar allà
i apareixen
i està el cor ballar
aquella escena
quan acaba
la Rosa la veu de mà
sí
bueno
ja estava pensant
i si puc avançar-lo avui
també
quedes així
i al final
al final
és boníssim
tot
que fort
no
veritablement
fa por
i ja dic
a mi les pel·lícules de por
em fan gràcia
moltes vegades
i aquesta t'ha fet por
i aquesta
perquè és molt psicològica
no sang i fetxa
no sang i fetxa
és molt psicològica
i ho fan molt bé
estan molt ben buscades
totes les figures
són de l'època
perquè aquestes cares
són dels nens
els tios
són de l'època
i tal
són personatges
que no són molt coneguts
no són d'actors
tu creus encara més
aquest efecte d'haver-se humilitud
perquè clar
si fos algú molt conegut
no no
si fos el Tom Cruise
t'ho creus
bona aquesta
això ha estat molt bé
sí senyor
és molt important
una persona
un actor desconegut
dóna credibilitat
i tu en passes
tu en passes
i
ostres
dius vale vale
una meravella
perquè no és tan faci fer això
i que no quedi ridícul
i queda molt bé
molt bé
i de veritat que fa por
molt bé
fantàstic
de conya
molt bé
doncs mira
aprofitant la vinentesa
ara Rosa
tu vull fer un apunt
amb això
perquè jo crec que crudo
podria enganxar
d'una forma o una altra
enganxar
bàsicament
per aquest element
que una mica
parlem d'una pel·lícula
que té una proposta
inicialment
recordem que
al festival de Toronto
en què era
la gent havia d'entrar
i havien de portar
les ambulances medicalitzades
a emportar-se la gent
i tot això
s'ha de veure
així és
com allò que feien
a l'impossible
que ho deien tan bé
que passava
exacte
fins aquí arribem
és una pel·lícula
que té moltes perspectives
és una pel·lícula
a veure
dirigida per una dona
sí
Ducunó
o Ducunau
Ducumau
o alguna cosa
no me'n recordo ara
el nom
però ho diré
un nom així
com de Llonsis
clar
jo quan vaig veure
la pel·lícula
a l'inici
vaig dir
bueno
ja tenia moltes
a veure
me'n prepararé
de casa
exacte
portaré aquí una tònica
per si em marejo
o alguna cosa
i que em pugi
el telèfon al costat
per a...
exacte
digue a veure
no muntarem aquí un cris
bé
qüestió
que la qüestió
de la pel·lícula
comença i tal
bueno
són dues germanes
bueno
inicialment és una germana
la pel·lícula
és molt
molt
molt freda
visualment
és una pel·lícula
amb uns tons
molt inicialment
grisosos
una línia així
com bastant
d'aquesta manera
això està bé
aquesta cosa
sí
aquesta cosa
una miqueta
malaltissa
que ja planteja
és el minut
número 1
i la primera premissa
això s'ho explico
perquè passa el minut
no passa res
si no són
els primers 5 minuts
us adevanto
la pel·lícula es diu
crudo
i la família
és vegetariana
i s'ho mengen cru tot
bueno
llavors a partir d'aquí
dius
bueno
què passa aquí
clar
ostri
clar
llavors dius
a veure
què passa
que serà el gos
no
bueno
hi ha un moment
en què
curiosament
són vegetarians
i també això passa
al minut número 4
ella
la noia
una de les filles
són un matrimoni
i dos filles
tant una filla
com l'altra
la major i la petita
van estudiar
per ser veterinaris
per tant
curiosament
vull dir
treballen amb animals
amb carn
amb tot
vull dir
amb vaques
no vol dir res
els ajuden
clar clar clar
no en aquest cas
no vol dir res
que sigui vegetarià
que no puguis treballar
amb animals
ni estirar amb els animals
això no porta una cosa
amb l'altra
però sí que és veritat
que a l'àmbit
en què es mouen
la carn és evident
és a dir
hi ha elements
s'ha d'obrir animals
vull dir
es mouen amb la sang
es mouen amb moltes coses
clar
tot això genera
exacte
una evolució
de les persones
en aquest cas
d'alguna de les persones
en concret
sorprèn
perquè
la cosa s'amplia
ja veureu com i quan
no vull dir-ho
i a partir d'aquí
ja ens l'has explicat
tota
no home no
no t'he explicat res
no home no fill
no llavors a partir d'aquí
no home no
és dolent eh
i a partir d'aquí
es genera
una mena de situació
entre les persones
i coses que comencen a passar
és un incretxendo
va pujant
pujant pujant pujant
és veritat que hi ha una escena
no negarem
que l'escena entenc
que algú es marejés
ho entenc
però t'has de plantejar
que
això és absolutament fals
per tant
el plantejament
és dir
vale
tampoc és per tant
ara estàs justificant
la pel·lícula
no
la pel·lícula
no és una gran pel·lícula
és una pel·lícula
fruixeta
però aquestes a mi
em recorda com de D'Action
però D'Action
era com evoluciona
la set del vampiro
diguem-ne
i aquí
no sé
va per una altra banda
hi ha moments puntuals
allò que dius
quan hi ha moments
una mica d'escenes
que hi ha moviment de persones
que recorda una miqueta
el Dario Argento
ojo
el rojo
com has de dir
aquella pel·lícula
rojo no sé què
rojo rosso
no sé què
porco rosso
no
n'hi ha una
sí
però porco rosso
és una pel·lícula animada
no
no
ja
però altres
és el Dario Argento
és rojo no sé què
i a partir d'aquí
hi ha moments
que dius
recorda
hi ha petits homenatges
a Dario Argento
no per la part gore
sinó per la part estètica
això està bé
ha dit gore
tu
sí
no
hi ha moments
aquesta és una mica
no havia endevinat
aquesta és una mica gore
en cap moment
la cosa
en cap moment
és partida
i ja està
i evidentment
com el ja m'ho diu
digues al final
explicaré el final
no que és broma
però és veritat que
de nou
que quan arribes cap al final
et dona un altre canvi
i tot
que dius
saps
què ha passat aquí
no
llavors entens moltes coses
a menjar
i ja està
entens altres coses
però la pel·lícula
està bé
no és per tant
ni meravellosa
ni molt gore
ni per res
és suportable
està bé
és acceptable
està correcte
ja està
no tinc que dir res més
correspondències
si vol dir alguna cosa
dic jo no
jo tinc que dir res més
al respecte
deixa'm el crudo
vull veure-la
perquè volia veure-la
hi ha moments
que baixa molt
el llistó
hi ha moments
que recorda això
l'argento
hi ha moments
que recorda una pel·lícula
més francesa
hi ha una mica
de tot plegat
hi ha vegades
que és molt gore
hi ha vegades
és que dius
és com
ja va fent allò
saltos
per tant
no la veig
jo una pel·lícula
molt sincera
hi falta
bueno
correspondències
correspondències
bueno
passem a l'altre
a les antípoles
bueno
una delícia
de pel·lícula
jo l'he trobat
una pel·lícula
mira començo
per l'opinió personal
clar que sí
genial
no m'hi podia estar
a veure
correspondències
és una pel·lícula
portuguesa
la directora
és una dona
és la Rita
Acevedo
Gómez
a més així amb la S
que és que el portugués
és una passada
i m'encanta
la musicalitat
del portugués
clar
en versió original
els fados
no només els fados
la parla
la parla
com parla
és preciós
és molt musical
és molt eròtic
digue-ho Rosa
també
jo de moment
dic que és
sí
bueno
sensual
no eròtic
no tant
és broma
si vol que em despertigui
és que l'eròtica
i sensualitat
no té
per què barrejar-se
a veure
jo crec que és una riquesa
de llenguatge
són paraules
que es poden assumir
vinga va
anem a per la correspondència
que m'esteu liant
m'esteu enredant
vinga
que és una pel·lícula
molt xula
l'única pega
l'única pega
potser que és
una mica llarga
són 140
no
quants minuts
eren?
145 minuts
jo com que ja sabia
la durada
a mi
vaig aguantar molt bé
a veure
és la
és que és molt visual
és molt visual
és la correspondència
que van mantenir
dos escriptors
poetes
i escriptors
portuguesos
perquè un d'ells
es va haver d'axiliar
al Brasil
va haver de marxar
durant la dictadura
del Salazar
i llavors
ell
el senyor
va marxar
ell es diu
bueno
sí perquè al final
ja va morir
Jorge de Sena
i ella
la que va
l'escriptora
que es va quedar
a més era més jove
aquell
es va quedar
al país
a Portugal
és la Sofí
de Melo
Breiner
Anderen
no es coneix
cap a les dues
no
clar
perquè vivim molt d'esquenes
a la cultura lusa
és veritat
això és cert
jo sempre ho he dit
jo fa anys
que ja vaig descobrir
Portugal
és una passada
jo crec que
a més
sempre han viscut ells
molt oberts
cap a l'oceà
són els primers
que van emigrar
i que van marxar
cap a Amèrica
no?
i tenen una amplitud
de mires
jo quan vaig estar
a Portugal
una vegada
i no són tan mediterranis
com nosaltres
exacte
em vaig posar allà
de cara al mar
ostres
i això
guita tu
és impressionant
és una cultura
molt rica
és una altra color
però molt diferent
està molt freda
molt freda l'aigua
imagina't la correspondència
tot és la correspondència
de la literatura epistolà
que van tenir
entre ells dos
tot aquest temps
explicant
la vida
que feien
els que estaven escrivint
la situació del país
no tant
això no es parlava
no es parlava
i està fet
en versió original
vull dir
és en portuguès
també l'hem aconsegut
en francès
perquè hi ha actors
que van recitant
els poemes
bàsicament
vingues a recitar
els poemes
o la correspondència
entre ells dos
amb unes imatges
precioses
bellíssimes
bellíssimes
és molt delicada
la pel·lícula
i ja em dedico
hi ha actors
i actrius
que van recitant
alguns poemes
però ho fan tot
no em pleguen així
rapsodes
aquí quiet
i ja està
no
vull dir
amb situacions diferents
i alguns ho fan també
en francès
són les llengües
que després van estar
traduïts
a aquest poema
algun també
en grec
també
hi ha moltes imatges
del mar
és molt xulo
des de diferents angres
i en diferents moments
o aquells patis
aquells patis
que semblen
bueno
patis així
petitets
però frescos
amb aigua
amb vegetació
però és Lisboa allò
o és a l'Algarve
o...
sí bàsicament
no no
bàsicament és Lisboa
sí
ella ja està vivint a Lisboa
ja està vivint a Lisboa
sí
però
sens de font
sens el soroll
i el brugit de la ciutat
però ells estan per exemple
en un pati
que això és un remanso de pau
no de pau
val
o per exemple
si està en una habitació
clar
tots són pisos
a Portugal és que tot és
resuma
seria en castellà
antiguitat
decadència una mica
però amb la riquesa
que això vol dir també
i amb l'encant
que això vol dir
és una decadència
però cuidada
és com una pols
no té res a veure a Cuba
és diferent
és una decadència també
bastant controlada
et fan les imatges de la cuina
o quan comença la cuina
que ella està fent allà
com uns bunyols
aquella imatge d'aquella paella
amb aquell oli bullint
bullint
i com gens allà
la primera massa
que ja es va fent
allò és que ja és poètic
és una passada
les cuines
l'aire que té la cuina
l'ambient
potser unes flors
o un gerro
al costat de la finestra
que això és com un bodegó
és preciós
de debò que és preciós
no te desperdici
és una pel·lícula
jo tornaré a veure
però és una pel·lícula
que porta el seu ritme
és un ritme
és un ritme
de poesia
com poses la poesia
amb imatges
com ho fas
com li poses cara
com fas
aquesta poesia
després de crudo
veure correspondències
potser jo
home per compensar
avorreixes crudo
per tothom
aquesta directora
aquesta directora
bueno no sé si era molt coneguda
però és que ja havia fet
una altra obra
que va tenir també molt d'èxit
vull dir
està catalogada
com a de qualitat
el cinema de qualitat
no?
de qualitat
una pel·lícula
que es diu
La vengança d'una mujer
això també s'hauria de veure
perquè a tot arreu que he vist
la informació que he llegit
també està molt bé
la pel·lícula
la qualitat
sí, molt recomanable
doncs perfecte
perfecte
molt bé
bueno Jaume
parla'ns del
el testigo de cargo
hem de parlar dels clàssics
aquí ara
vull dir que no
a veure
tenim
tenim
tenim
tenim
9 minuts
9 minuts
i deixa'm
dos per parlar
de Moonlight
dos
tinc suficient
només dos
deixa'l
deixa'l
que s'esbrà
el minut final
perquè així no
poden contestar mal
no digues
un rotllo Rajoy
exacte
emoció de censura
no, doncs amb això
estava pensant també
precisament
al veure aquesta pel·lícula
de Testimona de Càrrec
la meva
allà on em vaig agafar
d'una manera molt especial
va ser
amb la dignitat
en què
hi ha un senyor
que treballa
d'una manera
tan eficaç
i tan
i tan entregat
no?
tot i la seva
feblesa de salut
no?
que és el Charles
Laughton
això
no sé
vull dir
ho vaig destacar
precisament
al començar
ja una mica
de comentaris
que vam fer
i tal
crec que
sí
que és la gran qualitat
i llavors
jo penso que hi ha
aquesta barreja
entre l'advocat
defensor
que fa una feina
molt ben feta
amb unes
amb unes situacions
que en aquella època
eren un
bueno
un primor
ara no
ara ho veus
com una mica tou
no?
i després
la capacitat
d'actuació
al cap i a la fi
o sigui
la ficció
dins de la ficció
de la Merlec Dietrich
oh va
el Tyron Power
no eh
no?
jo trobo que no
que no llueixo res
és que jo no li he vist mai res
al Tyron Power
no
jo tampoc
i aquest dia el vaig veure
hòstia tu
i és que a més a més
li allarga
sembla mentida
però li allarga massa
el pla
a vegades
eh
vull dir
aquella expressió
i la talla
ja l'he vist
i no
no convenç
jo el trobo a tou
saps allò
el trobo a tou
aquest home
sí
llavors el que digui
la capacitat
o sigui
l'actuació
que fa Merlec Dietrich
en un moment
que dona la volta
a tot el que és
el judici aquell
no?
sí
està molt bé
llor
molt bé
peliculon
com una casa
això
ara ha vingut al cap
sí
veus
un blanc i negre
tu perfecte
un realitzador
que a part dels plans
del senyor Tyron Power
insisteixo
això no
però
és un peliculon
d'aquells
que
ara m'ha vingut al cap
l'escena
de dins
del jutge
de la sala
quan apareix ella
i com
ui
sí
tira
sí
bueno
però quan ella
també el porta
fins al camp
d'aviació
que ell
o el tren
és igual
molt bé
i l'altre
és el tren
de les 3 i 10
sí perdó
o és el de Gun Hill
ara no ho sé
és que hi ha dos
és que hi ha dues pel·lícules
són molt semblants
sí
bueno
aquest és el del
Kirk Douglas
que és xerif
i l'Anthony Queen
és un gran
però això és el últim
de Gun Hill
de Gun Hill
és que ja l'he trobat
com en sedeta
i a la tele
i tal
no sí
aquesta també
trobo que és una pel·lícula
d'aquelles
que moltes vegades
ho hem dit
que els westerns
és com si fos
la història sagrada
m'entens?
aquesta és el pare
que no vol sacrificar el fill
cosa que per exemple
amb horitzons de grandesa
allà sí que el pare
va
un fill
així no anem enlloc
m'entens el que vull dir?
sí
molt interessant
jo crec que molt interessant
en parla
en definitiva
com qui va martir
a l'arribada
de la justícia
en aquells
termitòries
que la llei
del més fort
i encara hi havia
zones
que representen
que encara hi viuen
i llavors
el pare
no se n'adona
del que està fent
no?
però que veritablement
està educant
els seus fills
sense que carai
nosaltres som
els reis
del mambo
el mambo
i
toques més
sexperianes
aquesta
és més canyera
per al moment
hi ha una violació
per a mi
una mica
una vuelta de tuerca
perquè en aquell
és una pericola
de 50 o així
era més tard
és una violació
el pare que vol
defensar el fill
a tota costa
l'altre que vol
justícia
a tota costa
però no matar-li
sinó justícia
bueno
la dona violada
i morta
i assassinada
és índia
hi ha una conversa
entre el xèrif
i el pare
de la noia
dius
és que és la meva filla
li dius
aquest paio
ha de morir
el que ha fet
això
ha de morir
el nostre estil
i no no
jo sóc el marit
i aquí
qui domina
sóc nosaltres
i jo sí
vull dir
ha estat molt bé
aquella seqüència
perquè és clar
vull dir
el conflicte
pot aparèixer
ja fins i tot
d'arrencada
i llavors
com aquí
va allà
vull dir
de la manera
que parla
amb l'altre
l'altre
descobreix
que és el seu fill
el que
veritablement
ha fet aquell
descosit
i bé
vull dir
el pare
totalment
desbordat
davant
d'una mancança
per part del fill
que
bueno
que no podrà
fer res
molt bé
molt bé
m'ha agradat
tornar-la a veure
ai ai ai
mira els gossos
com estan
el Nacho i la Rosa
estan tirant-se el coll
no digues
no no
molt ràpidament
és aquesta
pel·lícula Moonlight
la guanyadora
de la millor pel·lícula
millor director
millor pel·lícula
millor pel·lícula
els Oscars
sí
és que
millor pel·lícula
exacte
vull dir
pretensiosament massa
premi per una pel·lícula
com aquesta
escoltes tot sigui dit
però
jo els companys
evidentment aquí estem
perquè juguem a ser crítics
lògicament
i va ser una visió
com molt més
intermitja
una visió
més com una pel·lícula
correcta
acceptable
i jo
potser
l'he vist
a lo millor
amb uns ulls
no sé
no dic diferents
o iguals
no importa
jo crec que
jo vaig començar
amb una visió
com molt
diem
a veure
que em vaig
empassar jo aquí
i jo
la pel·lícula
per mi
va agafant
un ritme
poc n'hi ha
perquè el ritme
no és ràpid
ni molt menys
però realment
hi ha en tres parts
és quan ell és petit
onet
el nano
que és el nano
de color
que pateix bullying
i que també
és homosexual
i a partir d'aquí
planteja
aquest espai
d'amagar
dins d'un àmbit
que és una mica
poc habitual
vull dir
aquests suburbis
una miqueta
bàsicament viuen
que altra feina hi ha
que pensar en això
per dir-ho d'una manera
si ho tracta bé
això és interessant
exacte
és aquesta la idea
llavors
és a dir
quan és petit
o quan és adolescent
i quan és gran
jo
el ritme de la pel·lícula
em va xocar
perquè
clar
estem acostumats
a veure pel·lícules
és a dir
ojo
el que faré
és un comentari racista
si us plau
les pel·lícules de negres
tenim a Spike Lee
tenim a John Singleton
tenim una sèrie d'elements
que són molt més canyeres
Spike Lee jugava molt
a les pel·lícules
el Movedere Blues
i aquelles pel·lícules inicials
a ser molt canyero
i molt clar
i molt evident
aquí jo veig certa poesia
a vegades
amb la càmera
amb els moviments
allò que deia abans
que feia la broma
i tal
i això és el que
trastoca una miqueta
que una pel·lícula
que 100% són persones de color
a partir d'aquí
hi hagi com una certa poesia
innata
quan s'ha acostumat
a veure un cinema
potser molt més agressiu
o molt més reivindicatiu
és aquesta la idea
llavors clar
a mi és el que em va provocar
que he vist una sensibilitat
en la pel·lícula
en si mateixa
que m'ha sorprès
i això és el que m'ha sorprès més
i que els personatges
que fan tots tres
potser el més
poc creïble
és l'últim
vull dir
quan ja ell
es converteix
en una persona més segura
que és molt insegura
a la vegada
i aquella part
és cert
aquesta part
aquella fragilitat
l'arrossega tota la vida
i a mi això
és el que m'acaba de convèncer
és a dir
com veus l'evolució
d'aquesta persona
com hi ha aquesta visió
és veritat
que potser
esperes
potser una preclaritat
més dels elements
no ho trobes tan clarament
i això és potser
el que realment
potser
crec que l'espectador
pot molestar
el fet de dir
és que no estem veient
exactament
què és el que arriben a sentir
quan ho diuen tot
amb els silencis
les mirades
i tal
i jo crec que aquesta part
que a mi em va cridar l'atenció
ostres
està passant
t'has menjat tot el temps
15 segons
la setmana
sento
la setmana que ve
la setmana que ve
sobre el programa
no ho superdeu
programa final
no ho superdeu
la setmana que ve
vinga
ens veiem
que vagi bé
que vagi bé
adeu adeu
Bona nit
primer van ser les zones
98.1 FM
després internet
radiodesvern.com
li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim un nou canal
comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Radio d'Asa