BABILÒNIA
Sí, sí, de dilluns
De dijous
Veus com abans de la setmana
Ai, ai, ai
Necessita un cap de setmana ja
Necessita un cap de setmana ja
Imediat, imediat, clar que sí
Però bé, abans de que arribi
al cap de setmana, home, com a mínim
expliquem cosetes que es puguin
veure o no, o com a mínim gaudir
de forma privada i particular
La Rosa es parlarà
de Turandot, de l'Auditori
que aquesta no es pot gaudir perquè ja es va veure
en aquest cas, no es repeteix
Sí, exacte, perquè ho fan al cap de setmana
I us explicarà, Rosa, no és que hagi anat a veure una òpera
sinó que és una visió sinfònica
em sembla, no?, del que seria
Sí, sí, és la manera de fer-ho
Jo us parlaré d'un espai que
hem passat tota la vida per davant
50.000 vegades, que és la llotja
de Barcelona, la llotja de mar, coneguda com a tal
i que, essencialment
doncs, vaig fer una visita
i em van explicar uns espais molt interessants
que comentarem
El David està totalment
l'actor
Fins, total, eh?
Es parlarà del cafè amb gent
interessant
del senyor Basté
Ja ens ho comentarà
I Miedo Trump en la Casa Blanca
Sí, això és potent, eh?
Del God Wood Bar
Sí, sí, sí
Mare meva, mare meva, mare meva
Molt bé
La Rosa, el món del teatre
Todes les noches d'un dia
Ho dic bé?
Sí, perfecte
Sí, perfecte
També ens ho comentarà
I també el Nacho es parlarà de cinema
Dos pel·lícules
Noche de Juegos
Correcte
Borman
Sí, una comèdia negra
i una pel·lícula bizarra d'aquestes
que m'agraden aquí
i m'agraden a mi
i un més aquí
i, bueno, ja ho explicaré ja
I mira, jo faré un doble té també
Parlaré, com és la primera i la segona part
d'una pel·lícula, jo sé que a la Rosa li va agradar moltíssim
L'únic que no ha vist la segona part
que és la Legenda del Tiempo
de l'Iñaki
Isaki
Isaki, perdó
La Cuesta, perdó
i també Entre dos Agües
que va guanyar uns quants Gaudí
uns quants Goya
i llavors farem la comparativa
perquè pot veure les dues
la primera i la segona
i llavors una miqueta
també en podrem parlar
Oh, que guai
i agafem un espai anterior
Bé, doncs la Rosa ens parla
ja directament d'aquest espectacle
auditiu, més que visual en aquest cas
un concert, per dir-ho
d'aquesta manera
de Turandot
a l'auditori
Bé, és un concert a l'auditori
amb l'Orquestra Sinfònica de Barcelona
i Nacional de Catalunya
Clar, llavors
l'espectacle era
l'Opera Turandot de Puccini
però clar, en versió sinfònica
és a dir, en versió
orquestra i concert de sinfònic
però sí que hi havia també
els cantants
i les cantants
sopranos, tenors, barítons
xulíssims
a més, tres corals també
tres cors
que eren
la Polifònica de Puigreig
que aquesta és una passada
cantant molt bé
sempre que venen
el Cor Madrigal
també fantàstic
i el Cor Infantil
Amics de la Unió
tots tres
bueno, espectaculars
molt bé, molt bé
Puccini
us recordo que va fer
òperes
com deia ara
el Nacho
com has dit
Mas Mèdia
Mas Mèdia
exacte
per partir un termalara
una mica fora de temps
dedicada
a desenvolupar el gran públic
però que són
d'una qualitat magnífica
va fer Tosca
La Bohème
Turandot
Madame Butterfly
Manon d'Escó
Edgar
i hem de tenir en compte
que és força contemporani
perquè ell va morir el 1929
no és tampoc dels antics
doncs
l'orquestra
era tota l'orquestra
perquè allà estava tot
estava el vent
la fusta
la corda
estava en tot
la percussió
la percussió és molt important
però no hi havia significació
no
perquè clar
és que ja
l'escenari ja l'omplia
l'orquestra sinfònica
i les corals
que a la part de darrere
eren totes les corals allà
no sé quantes
no els vaig comptar
però podeu comptar
100 i escaig
de cantants
també pràcticament
sí
quasi 100
i tota l'orquestra
a més
amb les dues sarpes
també
vull dir
amb instruments de volum
els contrabaixos
i molta percussió
perquè hi havia el gong
hi havia els bombos
hi havia les timbals
tot ple
llavors els cantants
i les cantants
el que feien era
posar-se al costat del director
i llavors cantaven drets
i com a molt
a on el gàssic podien seure
i quan els tocava cantar
s'aixecaven
a lo millor es movien
una mica com que
s'apropaven a l'altre personatge
però no podien realment
actuar
actuar no podien
o els personatges
que feia d'emperador
i el ministre
i el mandari
que digui
llavors sí que es posaven
entre els músics
allà centrats
com un tron o així
color negre i tal
però sí que estaven allà centadets
però poca cosa més
no es podia fer
però bueno
si vol l'espectacle
igualment
meravellós
la música és preciosa
les cançons també
la lletra també
perquè la podia seguir molt bé
perquè a l'auditòria
a vegades posen la pantalla
i llavors sortien els subtítols
en català i en castellà
llavors era super senzill
de seguir
i a més que
cantaven en italià
que l'italià també
és més fàcil
de seguir
no és l'alemany
jo no entenc ni Déu
sí sí
aquest costa més
vaquíries
o tot això
és tu gent
vale
sí sí
aquest és més senzill
perquè sembla que
això és una llengua romànica
com si fos català
o castellà
era molt senzill
de seguir
a més la història
com que també
ja una miqueta
la repasses
la història també
bueno són tres actes
són llargues
per això
però bueno
passen volant
és la història
Turandot
és una princesa xinesa
era quan estava de moda
la cultura oriental
no és un bon massa xinès
Turandot
Turandot
per això
jo no sabia
reconeixer la meva
la meva desconeixença
la meva desconeixença
jo pensava
Turandot
no sé
pues un senyor
no no
era la princesa xinesa
el que passa
que és una princesa
molt freda
una mica
que ara seria Frozen
la Frozen
sí
però no
ella no volia casar-se
amb ningú
per un motiu X
ella no volia casar-se
amb ningú
però clar
el seu pare
deia
home
que hi haurà
que tocava casar-se
i quan venien
els pretendents
com que no volia
és com una persona
de gel
molt freda
molt freda
i que no volia
i el seu pare
i el seu pare
i el seu pare
diu
bueno
doncs
d'alguna manera
ho hem de fer
llavors
ella diu
bueno
jo posaré
tres
devinalles
tres enigmes
i llavors
si ho encerten
el pretenent que ho encerti
doncs em casaré
però si no ho encerten
el decapitem
i clar
ja portaven
de no sé quants anys
clar
amb l'any del tigre
clar
ho compten amb els xinesos
en l'any del
jo que sé
del mono
doncs ja
s'havia encarregat
a vuit
a l'any del no sé què
s'havia encarregat
ja a set
i aquest any
que s'havia encarregat
a l'any del tigre
ja comptaven
trets
i dius
hosti
clar
els vocals d'animes
eren complicadillos
i no els ensaltaven
clar
i a més d'aquí
la importància del gong
l'instrument del gong
perquè quan sona el gong
vol dir que hi ha un pretenent
que ha acceptat
presentar-se
i intentar superar la prova
i llavors
en el moment
que sona el gong
ja no pot tirar-se enrere
ja comença tot el joc
no ho sabia
estic que xulo
era molt interessant
era molt xulo
res
ella li posa l'ast
i fins que arriba
el príncep
un noi
que és un príncep
de Pèrsia
no sé
que ve amb el seu pare
que està sec
el pare l'acompanya
una serventa
que és la Liu
veus
aquest sí que és un home xinès
Liu
que és la serventa fidel
de tota la vida
però que és molt jove
és una noia molt jove
que està enamorada
del príncep
però que al príncep
no la correspon
ell vol presentar-se
a guanyar la mà
de l'altra princesa
clar
ell vol una persona
del seu nivell
i ell vol l'altra
tothom l'intenta
fer dissuadir
no et presentis
al principi
tot l'emperador
també li diu
ei
no
que la meva filla
és molt difícil
ja dic jo que no
però és igual
ell sí que sí que sí
i llavors sona el gong
i ja comença tota la història
tot això
doncs cantat
amb àries
i bueno
la història una miqueta
és aquesta
llavors ja comença
li posen
les tres enigmes
no ho estic dient
res del conte
perquè tothom ja ho sap
ell les encerta
els tres enigmes
ja no s'espoilera
ja no
ja després de tan segle
no s'espoilera
i llavors
ell ho encerta
tots tres
però que a la princesa
li agafa un atac
de pànic
d'angoixa
que diu
hosti
què faig ara
que jo no vull
que jo no vull
bueno
és que ja havia hagut
una van passada seva
però de feia molts anys
que havia patit
no sé
en un període de guerra
havia patit una violació
se l'havien endut
i no sé què
i al final va morir
i clar
ella com que ara
encara vengaria això
perquè ja no volia casar-se
amb ningú
que diu
bueno tia
en fin no
bueno total
que no vol
home
de tota manera
no són maneres tampoc
que et vingui un pretenent
i ara t'has de casar
exacte
home
una mica de proximitat
primer no
mica en mica
una mica de seducció
total
que llavors
clar
ell veu
el príncep veu
que l'angoixa
que està agafant amb ella
diu
no no
mira tranquil·la
no passa res
fem una cosa
diu
ara sóc jo
que et poso una prova
encara no saps el meu nom
diu
tens tota la nit
per averiguar el meu nom
si quan arriba l'alba
ja has averiguat el meu nom
tranquil·la
que jo marxaré
no marxaré si vols
em pots matar
o marxo
o em mates
el que vulguis
però si no l'endevines
llavors sí que em quedaré aquí
total
doncs ja pates per arriba
a tot el regne
buscant
a veure
que alguna persona
que pugui saber
el nom d'aquest senyor
i llavors va buscar
el senyor aquell sec
que era el pare
diu
home aquests que venien amb ell
segur que ho hem de saber
i clar efectivament
la noia la liu
diu
home jo sí que ho sé
perquè clar
volíem
com es diu
torturar
el senyor gran
diu home no
no el tortureu
diu
jo sí que ho sé
tortureu-me a mi
i si cal
comencen a torturar
i tal
i ella no
diu
però és que jo no ho diré
no
és que jo no ho diré mai
diu
jo sí que moriré
però jo no ho diré mai
perquè ella sí que l'estimava
de debò
al final se suïcida
aquesta noia
i llavors
la
fins que ja al final
arriba l'Alba
i clar
la princesa al final
ja sí que sap el nom d'ell
tot això ja us rebuen
sumeixo molt
diu
ara ja sí que ho sé
perquè clar
ell continua insistint
que ell no vol marxar
que ell la vol
que ell l'estima
i ell vol estar amb ella
i que bueno
que si no endevin el seu nom
llavors ell
ell sí que es quedarà
però que si l'endevinen
i aquí un moment
sobre la famosíssima
Arianès Undorma
aquella nit
aquella nit
perquè ell ja ho avança
a l'Alba Vinxeroi
a l'Alba Vinxeroi
jo no ho he vist
durant tot
aquella nit
és una nit molt intensa
mira
el gener
a l'òpera en Texans
hi ha un dels capítols
que jo m'agradaria
tornar a veure'ls
perquè els he vistat
tant en tant
que parla d'aquesta ària
i ho posa
la nit
d'aconseguir l'amor
de lluitar per l'amor
d'aquesta seguretat
que tu ho aconseguiràs
que tot això
passa durant la nit
ella desesperada
la princesa Turandot
buscant a veure
i a més
amb una fredadat
i amb ganes de matar
i de carregar-se
a qui sigui
perquè ella vol
seguir amb la seva idea
de no casar-se amb ningú
de no estar amb ningú
de seguir guanyant ella
amb la seva fredor
i ell en canvi
la Belén Esteban
de Maume
i ell
pobra
super enamorat
convençut
a més canta
unes cançons
tan maques
i clar
suposo que allà
sí que veies com ets
i intentava apropar
l'escenari de l'Auditori
no li deixava més
perquè a més tenien
el director
a l'ONO
que és japonès
el tenien allà al mig
per cert que aquesta opera
després la vol portar
el director de l'OEC
allà al Japó
i faran una gira
pel Japó
i llavors
perquè no pot
però clar
tu ho estàs sentint
mira quina música
a veure
i a sobre el Pavarotti
és la canna
és la canna
és la canna
és brutal
amb aquesta
l'ha cantat després
perquè això és clar
com és tant
mas mèria cometa
va cantar aquell
que era la presó
un trompo
britànic
que era el
Pol Pot
o el dius
o així
tu et recordes
aquell tio
que va tenir un èxit
no sé què
però però Pavarotti
Pavarotti és bestial
és una veu
ha sigut el gran tenor
del segle XX
és una veu
però si et quedes
brutal
brutal
brutal
si voleu una punt d'agenda
aquesta tardor
al mes d'octubre
la podeu veure
al Liceu
perquè fa 20 anys
que van reinaugurar
el Liceu
després de la
i va ser amb Torandot
de l'àcora
amb Torandot
i llavors ara
com aniversari
diguem-ne
la tornen a fer
al mes d'octubre
i la coreografia
la fa Fran Caleu
que és un col·laborador
de Forats Baus
i donen una versió
al final
alguna cosa han de fer
perquè sempre
la Torandot
de sempre
però bueno
serà la Torandot
de sempre
jo si puc
no hi té
sembla que surten
les entrades
no sé si al 13
o al 19
de juny
perquè això està tancat
per abonats
per no sé què
llavors hi ha un moment
que surten
i és un dia
del mes de juny
no sé si el 13
o el 19
un dia d'aquests
que obren
llavors estan a ràpid
per agafar
alguna localitat
costarà una fortuna
costarà pasta
de 200 cap amunt
maybe
això t'has de
però bueno
perquè jo vaig intentar
veure amb la Traviata
dic
no m'he vist la Traviata
aquestes coses
tan malamentals
a mi no sé qui em va dir
que les sessions
de diumenge al matí
eren molt més econòmiques
aviam
jo que faig un aniversari
aquest any
jo havia anat
jo havia anat
al lliceu
i no hi havia
tu vas dient
hi havia
diguem-ho així
l'equip O.A.
i l'equip O.B.
sí
sí
sempre hi ha l'equip
l'equip titular
de cantants
i l'equip suplent
sí
llavors la
la funció
és més barata
l'equip titular
val una pasta
indecente
i després ja l'equip
B
de suplent
i jo anava sempre
a l'equip suplent
però me'n recordo
vaig anar a veure una
que era
ai com es deia
hòstia no em sortirà el nom
no
no em sortirà el nom
és igual
però va
va triomfar
la suplent
que després
al cap de
seguir-la
la van posar
a l'equip titular
perquè va fer
la gent
tirava flors
jo quan tenia 17 anys
vaig tenir la sort
que justament
a l'institut
hi havia una professora
de música
que tenia una llotja
i llavors
ens aconseguia entrades
i llavors jo vaig anar
una vegada a l'òpera
em vaig enamorar de l'òpera
per sempre més
i a partir d'aquí
vaig empalmar unes quantes
Pretty Woman
i llavors
he tingut el pla de veure
a Place de Domingo
a la Bohème
he tingut el pla de veure
a Montserrat Cavaller
a Tosca
i he tingut el pla de veure
a Josep Carreras
a l'Italian
en Algeri
i tal
vull dir
he vist els tres
i és una borrada
allò
absolutament
jo tinc
l'adiós a la vida
de la Bohème
que va repetir
tres vegades
mitja hora
vull dir
que va durar
l'òpera
quatre hores
en total
perquè ha entregar revisos
i no sé què
i tal
però vull dir
a més en l'època gloriosa
clar
parlo de fa
trenta i pico d'anys
clar
vull dir
quan estaven tots joves
i amb el seu
i era una borrada
el que feia el senyor Domingo
i el senyor Carreras
i la caballer
ui
ja no dic res a caballer
el que era jo
vull dir
això ho tinc
com a mínim pogut
però clar
va ser una època molt concreta
de la meva vida
i llavors
vaig tornar
posteriorment
i vaig veure
les bodes de Figaro
de Mozart
amb una versió moderna
que és quan
la gent va començar
a fotre cops
perquè va ser un desastre
va, va
fotre cops de peu
jo m'he dic una cosa
jo anava
perquè la meva sogra
un peu a descansi
era molt aficionada
i moltes vegades
no podia anar
i ens donava
els carnets
i vam anar una
que hi havia
no em facis dir l'op
un cantant alemany
perquè jo
jo
notés el gall
que va fer
que ets
que ets
i de difícil
imagina't
tipus
com aquell
el de l'any passat
com la
com la
Madonna Eurovision
que saps
que ja en parlarem
ja en parlarem
ja en parlarem
hem parlat d'Eurovision
no hem parlat
i jo també
m'ho vaig
passar
jo estava
jo estava
a tota grana
el què?
Eurovision?
sí
ha passat
que dir l'altre
casa turisme rural
allà
amb un món de penya
tothom mirant-lo
fa 10 anys
que ho fem
llavors clar
ho fem
i és molt hortera
llavors ho passem molt bé
perquè ja de tot
allà
som una fauna
mare meva
tenim estrelles
la Marta Torné
per allà
ja ho explicaré en privat
no però molt bé
vull dir que amb molta gent
i tal
allò
vull dir que va ser molt divertit
tot tipus de gent
van venir
ja us ho explicaré
després en privat
seguim
anem malament
anem fa tant de temps
vinga
doncs ja està
final feliç
horrorós
es queden junts
i ja està
molt bé
es queden junts
a la Turandot
i el tio aquest
home
després d'aquesta àrea
tu què dius
una tia que assassina
però és una psicòpata
jo crec que
i el Massoca és ell
i el Massoca és ell
que ja saben
qui és casa
les obres italianes
algunes acaben bé
no totes
t'has de casar amb una tia
que ha peringat
a 14 fins a tiu
abans que tu
i a la teva
a la que t'estimava
la tortura
fins a la mort
no
a la teva
ser suïcida
d'alguna manera
ser suïcida
però clar
però això què és
una pere de ser ventant
l'adult de neus
bueno
vale
ja
et tornem tot
anem a la casa
de la llotja de mar
a veure
ja sabeu que
a l'alçada
del passeig
Isabel II
número 1
de Barcelona
hi ha un espai
que és la llotja
de Barcelona
que és la casa
bueno
la coneguda sempre
com la
bueno
és la Real Acadèmia
de Belles Arts
a Sant Jordi
en el seu moment
primer ha sigut la llotja
està al davant
dels porços d'en Xifré
a Pla de Palau
allà a la Barceloneta
a la Barceloneta
bueno
abans estava tot el
tot el botigam
de l'electrónica
que ja no queda res
ja ho sabeu
davant dels set portes
sí no queda res
és veritat
davant dels set portes
davant mateix
llavors aquest edifici
que és un edifici
que inicialment
era un edifici gòtic
que una
amb una sala preciosa
que aquí una mica
poteu veure
la sala de contractacions
una mica
conegudíssima
és una de les sales
més espectaculars
que hi ha a Barcelona
per cert
si la voleu
si la voleu contractar
per un dia
20.000 euros
és el més barat
anar al Liceu
sí sí sí
sí sí
bueno
la van contractar
pel consell de ministres
aquell que van fer aquí
no aquí no
va ser un altre lloc
va ser un altre sala
que ens ho van explicar
també i tal
però bueno
aquest espai que tenim aquí
jo sabem que per exemple
no farà gaire temps
47 dies
BMW va posar aquí cotxes
multipliqueu per 20.000 euros al dia
posa-li que li faci un descompte
15.000
una bestiesa
per tant
hi van tenir cotxes aquí
no sé què van fer
van fer una cosa vinculada
és que el pot visitar gratuïtament
no
sí no
és a dir
hi ha un dia al mes
que l'obren
i llavors
i llavors
i llavors
t'ensenyen 4 coses
i llavors aquest noi
era un noi
que es va enterar
una persona
i tal
que m'ho va dir
el dimecres
i el divendres
a la tarda
anàvem
és a dir
és una cosa així
de pim pam pum
i que era un grup
de 70 persones
i ens vam colar
per allà al mig
nosaltres
colar no
vull dir
vam demanar permís
i es va pagar
i tot correctament
però que ens refereixo
que ens van deixar
un espai
perquè era un noi
que ho feia i tal
i això
que ho feia més bé
de forma anecdòtica
més que de forma històrica
les coses com siguin
vull dir
parlar de coses de maçoneria
que està molt bé
vull dir
era una visió una mica diferent
i una mica més anecdota
del que passa dins
el que dèiem
el lloc aquest
que es va fer al Congrés
bueno
això per la posició de ministres
vull dir
una sèrie de coses
que bueno
que com a tal
però bueno
anem a explicar una miqueta
molt per sobre
el que és l'edifici
és un edifici
que tenia
que en èpoques
parlant del segle XV
era doncs l'espai
on es feia
tot el tema de les subhastes
era l'espai
on es movia
la part de la mercaderia
o el que és una llotja
que entenem avui en dia
de peix
o el que sigui
però en aquest cas
de cereals
i altres elements
aquest edifici
on es feien les contractacions
era amb aquesta sala
és a dir
es buscava aquest espai
però aquest edifici
per fora
que ara és un edifici neoclàssic
que no sé si es veu
per aquí alguna cosa
és un edifici tremendament neoclàssic
abans era un edifici
que era gòtic
i llavors
quan es planteja
fer una reestructuració
perquè això s'ho quedarà
la Junta de Comerç
en un principi
després d'una sèrie
de qüestions vinculades
amb el 1714
que ara no entrarem
i tot aquest rotllo
definitivament
ho donen
a aquesta Junta de Comerç
el 1774
i s'encarrega
fer una reestructuració
una pantalla
al voltant
del que seria
la sala de contractacions
era un edifici estil
les d'altres sanes
o així
sí
però més petit onet
a dos pisos
molt senzillet
on estava bàsicament
aquesta sala
al voltant
quatre o cinc despatxos
això es multiplica
per quatre
es fa més alt
i es fa tota aquesta
carcassa preciosa
el edifici neoclàssic
més important de Barcelona
amb aquests frontons
aquelles columnes
tan potents
i es fan noves sales
entre elles
clar que serà
la futura
Real Acadèmia de Belles Arts
que era l'anomenada
en aquell moment
l'any 74
l'escola
gratuïta de disseny
que estava promocionada
per Borgesos
i llavors pagaven
aquella gent
que valia la pena
o acaben
millor dit
perquè dibuixessin
a partir d'aquí
això va començar
a créixer
i es va convertir
en l'espai
definitiu
de Belles Arts
és a dir
totes les ciutats
importants d'Europa
havien de tenir
una escola
de Belles Arts
controlada pel govern
que controlava
la propaganda pictòrica
tal com són aquest concepte
o escultòrica
vigilar que no fessin
saps
una cosa d'aquestes
i a partir d'aquí
doncs es crea el conjunt
què passarà
doncs aquest espai
amb el temps
va tenir les seves funcions
fins que va deixar
de tenir-les
va ser borsa
de Barcelona
temporalment
i fins que
aquesta cambra
de comerç
torna a agafar-la
la va deixar
prontes
a haver una sèrie
de qüestions
i la cambra
en el té
és un espai
que pertany
a aquest lloc
amb iniciatives
privades
de fundacions
que sustenten
el que seria
aquest espai
per un costat
i evidentment
guanyant-se la vida
llogant els espais
corresponents
llavors a dalt
hi ha la zona
dels consolats
que també
és una sala
també gòtica
que és on es fan
molts eventos
i moltes històries
on estava
l'antiga borsa
de Barcelona
on estaven les taules
i on es feia també
una cosa de cereals
però que tampoc
ara explicarem
aquesta zona
que també es fan events
amb aquest preu
i després
hi ha un museu
el famós museu
de Belles Arts
que està
ja sap bé
com són els museus
de Belles Arts
que hi ha
4 o 5 col·locats
en filera
que és insuportable
veure allò
està bastant abandonat
tot sigui dit
ho van explicar
el noi era periodista
no era historiador de l'art
no passa res
per tant
va explicar 4 coses
i a partir d'aquí
les sales
que són sales
que jo no coneixia
que sí que em va sorprendre
el Saló d'Aurat
on es va produir
aquest Consell de Ministres
que va decidir
el senyor Pedro Sánchez
li va agradar
era espectacular
perquè era espectacular
vull dir
un espai
que considerava de poder
i un espai xulo
i per tant
van buscar aquest lloc
Regio
sí Regio
el Saló d'Aurado
la Sala Lucrécia
hi ha una sèrie d'espais allà
que són molt concrets
i també per allà
sobretot
el que ja és molta cosa
de l'escultor
Damià Campèny
que és un gran desconegut
però és el gran escultor
del modernisme
ai del modernisme
del no clasicisme català
amb aquella Lucrécia famosa
que és una figura molt maca
i bueno
és un espai molt xulo
la veritat és que jo
em va sorprendre bastant
el que seria l'espai
i quan entres al final
a la casa de contractacions
a la banda baixa
allò és bestial
això és
se't menja l'espai
és una meravella
és una meravella
també és un lloc
on fan reunions maçòniques
és habitual
la maçoneria
que vagi allà
encara en boia
i constantment estan fent
i aquest nano
que tinc que investigar
també jo
perquè jo és un món
que no coneixo
ni vull entrar
fa coses vinculades
amb la maçoneria
de Sant Andreu
i no sé què més fan
fins i tot pots participar
tu en coses
de la maçoneria blanca
que és unes coses
molt rales
que curioses
que algun dia
a veure si investigo més
i sembla que aquesta part
sí que anava molt sobrat
del món maçoneri
això sí que se li veia
la part artística
és el que hi ha
si no ets historiador de l'art
o has treballat amb el món
i tal
doncs clar
són coses que et queden
una miqueta
escapen
ell va buscar molt la part
que queda molt interessant
insisteixo
però la part anecdòtica
no busqueu
la part artística
de l'edifici
perquè ell va per una altra línia
és molt xulo
vull dir
que no cap queixa
al contrari
una no molt simpàtica
i molt agradable
bé
dit això
David
anem a parlar
ara de
llibres
sí
vinga tu mateix
petit
el primer
és aquest
com era?
perdona
a veure
cafè
cafè
sí
cafè
és amb gent interessant
gent interessant
bé
és un llibre aquest
de Sant Jordi
el típic llibre
de famosetes
i en aquest cas
doncs RAC1
com és la ràdio més escoltada
a Catalunya
doncs
el periodista estrella
que és on Jordi Basté
doncs
també he de dir
que no el suportava
com feia esports
sí
no el suportava
però a canvi és molt bo
però és molt bo
a nivell
de comunicador
per temes
generals
però a nivell esports
jo no podia
sí
és insuflible
perquè la xafradaria pura
no podia
llavors
de tots els entrevistats
que han anat passant
no sé quants anys fa
que ja està aquí
doncs
dotze
tretze
o quinze
no sé
doncs
han fet una selecció
i el llibre
bé
doncs
molt
amb el mateix estil
que ell
que ell
comunica
doncs
jo suposo
que algú li ha ajudat
a escriure
perquè el fet de ser periodista
o sigui
tu pots ser molt bo
narrant
però escrivint
com es diu en castellà
és l'arina d'altre costal
això és molt típic
hi ha negres
allà al darrere
i ell posa el nom
ell posa el nom
perquè evidentment
el contingut és seu
però la forma
és d'algú altre
que també sap escriure molt bé
i doncs
ell va explicant
diferents personatges
que han anat passant pel programa
doncs
anecdotari
anecdotari
fins i tot
s'atreveix ell
amb algun
concretament
doncs
a dir si
li cau més bé
li cau més malament
com l'entomat
si s'ha deixat
molt entrevistar
molt bé
o si ha sigut
molt esquerp
no?
també
destaca molt
el fet de
per exemple
en polítics
polítics que
que acaben
de sortir
a l'aparador
públic
doncs
que són molt
accessibles
i després
quan
quan ja han agafat
una cota de poder
doncs
es tanquen en banda
i ja no els deixen
entrevistar per ningú
per exemple
sobretot si són
polítics que han aspirat
a cotes de poder
a Madrid
llavors
un cop han aspirat
han arribat
aquestes cotes de poder
doncs ja no els deixen
entrevistar per mitjans
d'aquí
però posen l'exemple
bé
no entraré en detall
perquè no me'n recordo
hi ha una pila
de personatges
alguns
suposo que els que ell
té més afinitat
doncs
s'hi esplalla més
alguns els passa
més ràpidament
potser perquè és que
el personatge potser
tampoc té més
massa
a portar
o sigui que
els personatges
són bastant plans
és que
jo suposo que quan
jo crec que el seu ofici
doncs
dintre del món periodístic
és
és
és una joia
o sigui
en aquest sentit
o sigui
poder tu
estar en contacte
amb tota la crem
de
de tota la gent pública
del país
i gent de fora del país
també
perquè la ràdio
que tu
comandes
doncs
ostres
té un poder
d'atracció brutal
per l'audiència
doncs clar
es pot dir que els convidats
els entrevistats
es conviden sols
d'alguna forma
llavors
és un luxe
és un luxe
aquesta persona
el dia que es mori
dius
ostia
he parat amb aquest
he parat amb l'altre
he conegut aquest
he conegut l'altre
és una experiència vital
clar
és bestial
és bestial
o sigui
jo
pagaria
per tenir
l'agenda telefònica
de quin individu
el Jordi Basté
perquè ha de ser això
més que el Jordi
de Bollé
no
sí
si m'apures
no cal comparar
no
no no no
no comparo
no
perquè segurament
segurament
hi ha una enveja sana
mutua entre tots dos
segurament
perquè
les entrevistes
que fa
la Bollé
potser són més
aprofundidores
de les que
tu puguis arribar a fer
jo què sé
amb mitja hora de ràdio
per dir alguna cosa
però
però clar
la varietat de personatges
que a tu et passen
per la ràdio
un programa com
Salvados
però no ho té
no ho té
perquè segons qui
no es deixarà entrevistar
però clar
el Jordi Bollé
ha entrevistat el Papa
cosa que el Basté
potser ni s'ho planteja
per dir alguna cosa
bueno
sí
era una manera
també
de posar
un agullador
al seu programa
a l'etapa
que presentava
jo em pensava
potser que sortirien
més xafarderies
més
sí
més xafarderies
a nivell
de
de
treure-li la careta
a més
d'algun personatge
però
suposo que
clar
s'ha de vigilar
una miqueta
sí
suposo que això
és com
és secret professional
llavors
s'ha contingut prou
llibre
no
és molt
a part
per aquest estiu
un llibre molt amè
per dir
va
de piscina
i va
llegint
molt bé
cosa que no passa
amb el miedo a Trump
no
o sí
no
també és de piscineta
i de maca
o què
no
no
aquest no
aquest m'ha costat
perquè evidentment
és un dietari
és un dietari
del dia a dia
des que el Trump
va decidir-se
a presentar-se
a les eleccions
i bàsicament
és un
és un dietari
dels col·loquis
que ell tenia
amb els diferents
col·laboradors
que li han anat
passant per
per davant
jo no sé
el
Bob Woodward
com carai
ha aconseguit
o sigui
no és
ficció
o sigui
ell
llavors
jo què sé
Steve Bannon
aquest
aquest
que és
el nou gurú
del neoliberalisme
i de l'ultradreta
nord-americana
i que
ara està
per aquí a Europa
perquè el Trump
com moltes altres
col·laboradors
se'l va
treure de sobre
doncs
aquest
per guanyar-se la vida
ha anat
calant
i ha anat
venent
l'ultraliberalisme
i el feixisme
el feixisme amagat
d'un capitalisme
bestial
doncs
per aquí a Europa
doncs
que si a Hongria
amb l'Urban
que si
a Àustria
amb un d'aquests
Déu-n'hi-do
i en Vox
també hi ha contactes
però
aviam
això és una anècdota
el llibre
doncs
va
va explicant
doncs
o sigui
comença amb una anècdota
molt marcada
molt marcada
que ja
així
ja diu
de què va el llibre
o sigui
al Trump
li han d'amagar
o sigui
li agafen rampells
de dir
doncs
el tractat
que tenim
en Corea del Nord
com perdem diners
fora
i clar
els col·labors
es queden així
tots glaçats
no
tio
tenim tropes allà
que ens serveixen
perquè si
el boig
del Kim Jong-un
llença un míssil
doncs
si tenim tropes allà
i tenim instal·lacions
en 7 segons
podem saber
si ja han llençat un míssil
i on llençar
les contramesures
en canvi
si no ho tinguéssim allà
trigaríem 13 minuts
a detectar-ho
des del territori
nord-americà
tu saps
el que estàs dient
perquè és un home
que se li agafen
així uns rampells
i llavors
ja
clar
té gent
acòlits
que
ja li elaboren
al redactat
per trencar
l'acord aquest
per exemple
i llavors
és una feinada
dels col·laboradors
però una feinada
brutal
de
de
de
ficar pel mig
traves burocràtiques
perquè aquell document
que haguessin anat
en aquell moment
i se'n va
el tractat
en Corea del Sud
en Orris
doncs allò
quedi amagat
amb una pila de papers
i al cap d'un dia
doncs vagi un altre col·laborador
també involucrat
i el faci desaparèixer
perquè ell és
és com calígula
sí, sí, sí
i surten aquestes
neures
igual després triga
jo què sé
dos mesos
a tornar-se'n recordar
però ja tenen
mecanismes
per poder tornar
a intentar dissimular
coses d'aquestes
o que algú vagi
i li mengi una mica
l'olla
no tio
que passa això
però estan perdent diners
ell té la mentalitat
d'un home de negocis
i s'ho mira tot
no des d'una perspectiva
geopolítica
o estratègica
no
no, allà estem perdent quartos
i això no pot ser
què collons foten
jo què sé
13.000 soldats allà
si què surtin guanyant
res, no?
doncs vinga
tot fora
sí, sí, sí
hòstia
o sigui
la Casa Blanca
el poder l'ha agafat
un aficionat
sí
un aficionat
que no té ni idea de política
és que molta gent
tenia la por
en teoria
quan un arriba
amb un president
en un espai
en teoria
el menys
s'ha de ser empresari
és a dir
és una persona
que tingui el menor vincle
o hauria de ser
el més correcte
perquè no hi hagi
aquesta unió
però és que aquest tio és una bomba
una bomba antidiplomàtica
amb botes
la poden utilitzar
per al seu favor
per a un presclar
és gent que té informació privilegiada
vull dir
aquest tio
la borsa cau
ben
ben això
i guanyo
un dia 4.000 milions
però després el tio diu
doncs pujarem els arancels
del ferro
perquè hem de protegir
els productors del ferro
i un altre diu
escolta guapo
és que els fabricants d'automòbils
se't tiraran al coll
exacte
perquè ells compren ferro
a molts llocs
si els hi puges
però del ferro
se'n llencen al coll
però acorplacista
o sigui
és un tio que
això i ja està
i penso
com collons aquest pallo
ha pogut fer l'imperi que ha fet
actuant d'aquesta forma
perquè
a veure
bàsicament
i el llibre acaba així
és un mentider
se n'aprofita de tothom
menteix a tothom
per això
ja has donat la resposta
és un mentider
és un populista
és un mentider
no no
però és que a més a més
és un mentider
sí sí sí
i amb els unes
qui s'hi refia
és amb la seva filla
la Ivanka
sí
i amb el seu gendre
el marit de la Ivanka
el Jared Cacher
sí
i són aquests
que entre aquests tres
van gestionant
tot el muntatge
després en col·laboradors
que bé
que ara m'interesses
i quan has acabat
doncs
fa un estil
una estil
borboneja
mira per dir-ho d'alguna forma
sí
borboneja
això ho feia molt
el Juan Carlos
per exemple
quan va fer fora
a un de la casa reial
el cap de la casa reial
no li va dir directament
li va dir
amb un dinar
que l'havien convidat
amb la reina Sofia
li va dir
oye
que es que se nos va
hombre
este se nos va
l'altre pobre
no es veia res
el Trump fa alguna cosa
molt semblant
o envia un tuit
dient
bueno agraïm els serveis
de fulanito de tal
per agrair-li
i l'altre dius
hòstia
m'està xando
per pedir algo
així
semblant
que fort
això és acollonant
m'he quedat
passa que el llibre
és molt dens
i aporta molta informació
moltes dades
és com si estigués aquí
si estigués situat aquí
potser al nostre país
t'interessaria més
no però encara enganxaries
noms qui és qui
però ja
clar hi ha noms
que no saps qui són
massa d'ells
i l'axes de política
són diferents
i tal
sí sí
és molt dens
per molt que la coneixem
però s'ho posa
però clar
després ratlla
ratlla la innocència pura
perquè
no és que m'he hecho muy amigo
del
com es diu
el primer dirigent xinès
el xin
no
li xinping
sí li xinping
i tots
tots allà suant ja
a veure què collons li he dit
tio
perquè
ja ja ja
a l'altre deu ser
i jo estem en amb els xinesos
tal com està la cosa
a nivell de lògic
i dius
ostres
és una cosa
però
sí sí sí
bueno
pues res
mira
ens quedem aquí
que escolta l'interessi
això
no no
està clar
molt bé
parlem una mica de teatre
després parlem de cinema
Nacho
primer parlem una miqueta
de totes les noies
d'un dia
i després parlem
de dos pel·lícules
diferents imagino
Nacho
ay Nacho
Nacho de Juegos
Nacho de Juegos
y Nacho de Borman
y Nacho de Borman
totes diuen igual
Rosa
teatre
vinga
bueno pues
totes las noches
d'un dia
sí
l'estan fent al teatre
a Goya
encara queden dies
eh
no sé
estaven fins al
fins al 22 de juny
no
espera
espera
no
això és Fedra
no
ells estan
el Carmelo
i l'Anna Torrent
Carmelo Gómez
i Anna Torrent
sí senyor
dos bèsties
de l'escenari
de teatre
jo no sabia ni
de Carabal
però dic
igual
jo vull a veure-los
però desaparegut
de l'escena cinematográfica
aquest home
sí
a part que va fer
el perro de l'Hortelano
ella no s'ha prodigat tant
però ell
va a l'època
que era un
estar-sistem d'espanyol
però puntero
sí
tierra
i tot això
bueno suposo que ha estat
dedicat més al teatre
no sé
suposo que per Madrid
aquella zona
i han vingut a fer aquest espectacle
aquí a Barcelona
ja diuen que estaven
al teatre Goya
és un espectacle
de l'Alberto Conejero
que és un
escriptor
andalús
no sé si és de Jaim
crec que és
i té molta poesia
el text és molt maco
és un dels dos únics protagonistes
la història
la porten ells dos
és passar en una nit
durant una nit
que la policia
l'està buscant a ella
l'està buscant a ella
no dic en quin estat
l'està buscant
i ella llavors
parla amb ell
que és el jardiner
és una casa antiga
i ja només queda
pràcticament
aquest hivernacle
aquest jardí
que és com un hivernacle
llavors
és el jardiner
que està
si continua
ja
cuidant de les flors
cuidant d'aquest jardí
que de fet
està cuidant d'ella
també
llavors
ja ens salzen el temps
no sé si és ja ara
el present
que és quan la policia
ve a buscar-la
ja dic
l'està buscant per tot arreu
per la terra
per tot arreu
o
o si és que
bueno
hi ha moments
que és quan ella
ha vingut a viure
a la casa
o després hi ha moments
quan ella ja
comença a sortir
perquè ja té
la carta d'una mander
bueno
del seu promès
i llavors ja comença
a sortir per les nits
i torna molt tard
i es dona una mica
la vida
ja una mica
la mala vida
que diguem
i una mica
tota la degradació
d'ella
l'autodegradació
d'ella
per tot el que està passant
de forç
hi ha una història personal
de família
que no acabes de saber
ben bé què és
i que parla
una bona vegada
no sé què
d'un germà
però
com que han vingut
va venir a aquesta casa
fugint d'alguna història
d'alguna història
d'algun drama familiar
i després
doncs no
és una persona
és una dona
que no ha aconseguit
emocionalment
ser feliç
no ha aconseguit ser feliç
en canvi
és el personatge
i l'actuació d'ella
és una passada
és preciós
és preciós
molt creïble
molt verídica
i jo crec que val
molt la pena
senzillament
la història
d'aquestes dues persones
és com ell també
intenta apropar-se
amb ella
per recuidar-la
però tampoc
no sap apropar-se
del tot
i clar
no deixa de ser
també de classes
diferents
i ell és
i bé
a part que no
està en la classe
sinó
ja tinc una miqueta
els problemes
a nivell emocional
o a nivell
que pugui tenir ella
no sé
la recomano molt
molt
val la pena
no és una obra divertida
en plan
no no no
però
i el test de tècdic
té una poesia
molt maca
i aquí ha comparat
aquest escriptor
una miqueta també
amb García Lorca
una miqueta
com que continua
una miqueta
aquest estil
la importància
de les paraules
i la importància
de com es diuen
les coses
molt bé
una bona recomanació
que passi a setmana
coses d'aquestes
exacte
i quant dures
encara estaven
mira
a 8 de maig
a veure si trobo
quin dia estan
no ho poso
jo
encara
encara sí que daven dies
sí apareixerà
aquí està
fins al 12
a 12
fins al 12 de juny
molt bé
fantàstic
fins al 12 de juny
encara n'hi ha un dia
molt bé
doncs passem al món del cinema
ens queden 20 minutets
molt bé
a mi em deixes
5 minutets
per acabar
correcte
i o 7
i l'altre per tu
jo faig ràpid
Noche de Juegos
i Borgman
vinga
Noche de Juegos
i Borgman
dos pel·lícules diferents
dos pel·lícules
entretingudes
no són tan feixugues
com el que
ha vist
no
perquè ja hi ha tot
aquestes són més
ligeres
o no
vinga
Noche de Juegos
és una comèdia negra
és una pel·lícules
del 2018
que sempre havia vist jo
a les llistes
de pel·lícules
recomanables
com una petita
bocanada d'aire fresco
i tal
i bueno
doncs ara vinga
i al final l'he vist
no hi ha apartant
veritat
però sí que
funciona bastant bé
amb bastants coses
i en algunes altres
doncs acaba
fallant una miqueta
funciona molt bé
el punt de partida
és
bueno
són unes parelles
que es reuneixen
la típica nit
per jugar
a diferents jocs
però a més a més
hi ha un trasfont
perquè
hi ha una de les parelles
són uns
compulsivos
dels jocs
es coneixen
de fet estan jugant
en un bar
una competició
d'aquestes
una mica així
concurs
o del pub
diguem-ne
als Estats Units
però bueno
una cosa així
es coneixen
es fan parelles
la Rachel McAdams
i el Jason Bateman
i són uns tios
hipercompetitius
que sempre estan dient
hòstia
recordes aquell dia
que vam estar jugant
al Come Cocos
fins a les 6 de la matinada
ah sí sí
i que tu
teníem la estratègia
que tu menjaves
no menjaves les fruites
perquè no sé què
no sé què
els tios recorden això
diguem-ne
però estàs parant
de videojocs
bàsicament
o no
de qualsevol joc
els tios són competitius
juguen a jocs de taula
juguen a videojocs
juguen a qualsevol cosa
que sigui joc
competició
d'això de guanyar
diguem-ne
i han de guanyar
a més a més
fan molta ràbia
quan s'ajunten
ja
juguen a les pel·lícules
i ja
el tio fa
dos coses
faci un quadrat
i diu
el imperio ha sentit dos
i cony
hi ha moments així
perquè estan tan compenetrats
i tenen tant d'estàctiques
tant de coses
total
que
d'aquesta premissa
surt
un punt de partida
sobretot
pels diàlegs
són uns diàlegs
que la primera part
de la pel·lícula
són molt ingeniosos
amb humor negre
una mica caricat
caricatura
perquè les persones
hi ha una persona
al davant
que és un policia
que sempre el convidaven
i que l'està ressentit
però no el conviden
perquè
ell
o sigui
l'amiga
d'ell
s'estava casada amb ell
o noviada
llavors ara s'han separat
llavors no el conviden
però és una mica psicòpata
el tio
i el tio és un tio
està amb un gosset
i diu
no quedareix
per jugar aquesta noix
i els tios ahir
han d'amagar-ho
i han de fer
que la resta
dels convidats
entren per les finestres
perquè no es vegi
l'altre
i llavors aquí
un moment de la situació
rocambolesca
amb diàlegs molt molt àgils
una mica així
negres
amb mala llet
un tio que és tonto
diguem-ne
que sempre porta
rubies tontes
parlant malament
no sé
però perquè
sempre està
guaperes de l'oficina
i un dia
diu
no
oigan
i llavors
porta la jefa de contabilitat
que és un coco
i tal i qual
que al final
que no és la típica
és la tia normal
és un mapa
però no és
perquè les altres
són les típiques
que sempre estan fent
selfies i tal
i aquesta que és modelo Instagram
i coses d'aquestes
i bueno
hi ha diàlegs
com
no és inglesa
dice no
no soy inglesa
soy d'Irlanda
bueno
és la misma isla
no
tots són d'aquestes
i són diàlegs
molt divertits
molt divertits
i ara posen escena
i al final
entra una figura
que és el germà
que és un germà tromfador
que condueix
un carregó
d'aquests Ferraris
i tal i qual
que els hi proposa
un altre tipus de joc
i diu
ara farem una cosa
que organitza
hi ha una empresa
que organitza
tot això
i ens farà aquí
una cosa
i llavors
hem de descobrir
un misteri
i tal i qual
llavors ens ha d'esvellir
a partir d'aquí
la cosa es lía
canvia una miqueta
el que semblava una cosa
doncs ara
es torna a realitat
i la situació
acaba sent una mica
més aviat
una pel·lícula thriller
però tota l'estona paròdica
llavors
aquest punt
de trobar-se
amb el thriller
més de persecucions
i tal
fallo una mica
però com és paròdica
tu acabes creient
acabes posant-te en un pla
de vegades en la pel·lícula
si dius
això és una pel·lícula seriosa
d'una persecució
del que està passant aquí
d'uns tics que són dolents
tal i qual
dius
no cola
però en la paròdia
després al final
hi ha una sorpresa
que resulta que
no sé què
però bueno
al final això
continua aguantant-se
perquè les parelles
tenen bona química
Rachel McAdams
és molt graciosa
jo no l'havia vist
en aquest paper
i així
fa un paper una mica
exagerat
que és la tia aquesta
que és la compulsiva
de jugar
però bueno
fa un paper divertit
amb l'altre
els diàlegs sobretot
que és difícil
que els diàlegs
siguin ingeniosos
en una pel·lícula americana
amb el cap cultural
també
perquè nosaltres
clar
i americana
exacte
i si fa molta gràcia
però passa a l'universal
són diàlegs
de graciosos
i tal
i s'aguanta bé
és fresca
molt fresca
en algun moment de cau
perquè ja dic
això
una mica la paròdia
ja és massa
i no t'acabaves creient
i els dos giros
que fan al final
ja no calia aquest
aquest giro
ja s'obre
però és fresca
durant una bona estona
tu passes bé
amb els diàlegs
tu passes bé
amb els protagonistes
amb la química
i tal
i val la pena
és una pel·lículeta
tampoc és que diguis
un superpel·lícula
el director
és un nano jove
i un altre
que són guionistes
de shows
d'aquests tipus
late shows
aquí
de coses ingenioses
o d'alguna sèrie
d'aquestes
tal o igual
que s'han ficat aquí
direcció
funcionaria al servei
però bueno
però com a pel·lícula
aquesta és que
hòstia
mira
veus diàlegs
ja val la pena
perquè si mira
que la comèdia
últimament
està fruixeta
molt molt molt
2018
està bé
fantàstic
llavors passem a
portman
portman
fricada
pel·lícula d'aquestes
bizarres
que ens agraden tant
vinga vinga
que comentava
jo n'ho he vist
jo n'ho he vist
sí
pel·lícula holandesa
actors holandeses
un poc coneguts
sí
ho fan bé
ho fan bé i tant
punt de partida
així una mica
pum
d'uns tios que viuen
sota terra
i de cop i volta
hi ha uns tios que els persegueixen
perquè aquests tios viuen sota terra
i tenen
unes estratègies pensades
per fugir allà
per sota de túnels
i tal
viuen una mica
rotllo
quan dius túnels netales
no vagabundos
i tal
i aquests tios
quan passa això
es desperdiquen
i acaben entrant
intentant entrar
en cases del vecindari
i al final
el tio aquest
pot ser sí
no és una parella
una dona policia
i un home
no
no és la mateixa pel·lícula
llavors
total
aquest tio
al final acaba
hi ha una casa
que el deixen entrar
perquè el tio ven allà
i diu
no és que
estic aquí en la calle
perdido
no sé què
i el marit no vol
però la dona sí
tal i qual
al final aquest tio
es queda treballant allà
però necessiten un jardiner
i bueno
la presència d'aquest tio
trastoca tota la casa
diguem-ne que és com
una imatge simbòlica
o metafòrica
que aquest tio
és capaç
de
fer realitat
els desitjos foscos
que comencen a tenir la gent
enteniu
que aquí nosaltres
ens portem molt malament
entre nosaltres
i volem matar-nos
entre nosaltres
o perillós
aquest
no sé què
però clar
el nostre
freno social
i una altra cosa
però aquest tio
atia totes aquestes coses
el tio quan detecta
que hi ha una persona
que amb el marit
amb la dona
no sé què
i aquest conflicte
amb la noia jove
o el marit
que té uns problemes
perquè hi ha una empresa
que té una rivalitat
amb ell
tal i qual
doncs comença el tio
d'alguna manera
un filzanyero
però no és
però no és que
el tio
vagi allà
oi
tal i qual
sinó que
fa coses
fa coses
estranyes
i una mica
com fa un poder
de seducció
amb aquesta gent
i es va obligant
una miqueta
els hi va portant
com al mal
diguem-ne
és una figura
una mica així
controvertida
i sobretot la dona
la dona
cau ràpidament
en el influjo
com que s'enamora d'ell
i el tio és un tio
que és allà
i ara
eses escenas extrañas
com va la tia
a veure
i li diu
ja sabes
el que te voy a pedir
i la tia
sí
no sé què
és com si
desencadena
és una fàbula
que la has de agafar
per un puguis
diguem-ne
perquè està molt simbólica
una amiga
com a jo
de la madre
és una cosa
molt simbólica
que tu la vas agafant
per un puguis
jo la vaig agafar
per aquí
diguem-ne
que és un tio
que és una especie
de superconciència
que van allà
i que va ja promovent
o sigui
va traient les personalitats
que tenim tots dintre
que potser no volem treure-les
i de cop de volta
al final
la cosa acaba fatal
evidentment
acaba d'una manera
que no ho podem desvetllar
però que
bueno
i fatal
però amb una continuïtat
perquè els personatges
que diguem-ne
que tenien una intenció
de fer el que han fet
i al final
es veu aquesta intenció
i com ells
diguem-ne
es prevalen
i la resta
doncs bueno
no acaben tan bé
com ells
diguem-ne
i van llavors
surten d'anà
i van
a una altra
com a una altra casa
diguem-ne
amb un botín
que s'emporta
en tal i qual
com a continuar
aquesta difusió
d'una mica
no té sentit
o sigui
a l'argument
tu dius
no té sentit
però és veritat
que et deixa
sensacions per sota
és una picola rara
bastant rara
i que
val la pena
per aquestes sensacions
per sota
suposo que la veureu
i dius
per nosaltres
veureu l'altra cosa
és d'aquestes
que
si està mal feta
o no et diu res
deus un conyaç brutal
però si hi ha
alguna cosa per allà
és una mica
com les del
les del
Georgios Lantimos
aquest tipus
de cinema
un cinema
molt simbòlic
que
suposo que
no a tothom
dirà el mateix
i és lícit
que no digui
perquè és un cinema
vull dir que
no té tampoc
a nivell de càmera
una càmera a l'ombra
una cosa
una mica
indiesperimental
però tampoc
gaire especial
pressupost
baixíssim
o actors per allà
i bueno
pel·lícula estranya
que val la pena
per això
perquè la mireu
si us canseu
la deixeu i tal
però
el que diu per sota
aquesta simbologia
una mica del mal
el tio
que
és com una posició
per inversa
diguem-ne
no posseix a ningú
però sedueix
una mica així
simbòlic
també
com de
mals de capitalisme
o mals de
gent allò
fascisme
coses d'aquesta
una situació d'aquell tipus
doncs ja està
tenen nota també
per nota
Borman
ok
i queden 10 minuts
molt bé
perfecte
sí sí
mira
deixeu 5 minutets
i el David
parlarà després
d'en guerra
i jo parlaré
d'aquestes dues pel·lículetes
del senyor
Isaac i la cuesta
que estem escoltats
de la leyenda del tiempo
de Camarón de la isla
com no
pot ser d'altra manera
és una meravella
aquesta cançó
aquest senyor
és un crac
les coses com siguin
bé
doncs
justament
és una cançó
que apareix
constantment
a la pel·lícula
lògicament
la pregació
de la leyenda del tiempo
és una lletra
de Garcia Lorca
sí
senyora
senyora
a més hi fa una versió
ja me'n recordaré
del nom
bé
doncs
la leyenda del tiempo
l'he tornat a veure
perquè és una pel·lícula
d'any 2006
i fa l'any passat
justament
els Premi Gaudí
i els Premi Goya
entre dos aguas
la segona part
d'aquesta pel·lícula
jo no l'he vist cap
de les dues
sé que la Rosa
on ja va comentar
o no
o algú va comentar
no sé qui va ser
no no no he aconseguit
encara
no sé
el Jaume crec
potser el Jaume
que la va veure
és una pel·lícula
sorprenent
sorprenent
perquè estem parlant
d'aquest cinema
que una miqueta
també
com estic jo avui
el Deranoa
com es diu
Fernando
Deranoa
Deranoa
fa
exacte
Barrio
aquesta història
aquest món i tal
és molt semblant
a aquesta estètica
però encara molt més pura
és a dir
estem parlant
d'un espai
perdut
aquella huelva
doncs
una miqueta marina
marítima
amb aquelles salitres
aquelles zones
que hi ha allà
d'un noi
que es diu
Ismael Gómez Romero
és un nen petit
és un nen que està
a la preadolescència
que té un germà
que bé
també és un nivell
molt baix
tot el que es mou
i que vol ser
camarón de la isla
però clar
hi ha un motiu determinat
que és la mort del pare
que fa que no el deixi cantar
és a dir
que ell no vulgui cantar
és la primera pel·lícula
La llenda del tiempo
amb aquesta estètica
molt senzilla
molt realista
molt clara
molt directa
amb una llum
molt essencial
el nom refereix
a un cinema molt essencial
d'aquesta manera
és la relació
dels dos germans
que es porten malament
allò que es presenta
els germans
i tal
l'aparició
dels primers amors
i per una altra banda
la intenció
que ell vol ser
amb el temps
alguna cosa
però ja veurem
què passarà
amb aquesta cosa
curiosament
és una pel·lícula
que té dues parts
molt clares
i molt marcades
aquesta primera història
que presenta aquest nano
que busca aquesta idea
i que s'acaba
de cop i volta
i de cop i volta
apareix una xinesa
perdó
una japonesa
que sí que ve a aprendre
flamenc
que es diu
Soichi Yukimune
que ve a aprendre flamenc
jo aquesta part
sí que ho he vist
veus
exacte
i és una cosa
curiosíssima
potser és una cosa
més curiós que he vist
jo els últims anys
al cinema espanyol
perquè justament
coincideix
amb el germà
de Camarón de la Isla
allà
i com li ensenya
el ritme
i què és el duende
i tot això
ella no ho entén
absolutament
però ho ha d'entendre
i es produeix aquesta dicotomia
del que seria
la puresa
per un costat
i sobretot
la pèrdua
de l'identitat
i la intenció
que aquest nano
que vol cantar
a veure si pot aconseguir
que això veiem que no
amb aquesta pel·lícula
i aquesta part
curiosíssima
una miqueta més
estranya
d'aquesta xinesa
d'aquesta japonesa
perdó
l'any 2018
justament agafant
una altra cançó
vinculada
amb el món
Camarón
entre dos aguas
també
agafa
i fa una pel·lícula
en la qual
aquest Ismael Gómez
en Romero
ja és un nano
gran
vint i pico d'anys
un nano que és adult
i solament
li dona importància
la història
de la japonesa
desaparegut del mapa
i llavors
solament
el fil conductor
és ell
ell amb la seva vida
amb els seus
retors
amb els seus flashbacks
és molt important
veure la primera part
perquè si no la segona
et perds
i és molt més lineal
i a la vegada
és molt més complexa
veus on ha acabat
aquest nano
quina és la seva evolució
el seu desconeixement
la seva vida
complexa
la presó
el sortir
la família
el que vol ser
és una línia
molt més encara
de barri
molt més encara
d'això
amb unes actuacions
molt fresques
molt poc
molt amateurs
que dona un toc
important
el que seria
la idea
per tant
jo la recomano
moltíssim
com una pel·lícula
no m'extranya
que guanyés
perquè tenia
aquesta sensació
de ser un cinema
complicat
fer-lo fresc
i amb una qualitat
la càmera es mou molt bé
la música
és meravellosa
constantment va sonar
coses de camarón
i versions
i de Kiko Beneno
d'aquesta criatura
no sé com es diu
que és una cantant
catalana
gironina
que fa versions
una mica així
andalusas
dona igual
ja em sortirà el nom
ja ho diré després
doncs això
recomanable
no és una pel·lícula amable
és una pel·lícula
feixuga
però a la vegada
és una pel·lícula
amb sentiment
i molt ben feta
molt ben portada
per tant
jo crec que
val la pena
David
Enguerre
Enguerre
què us passa a la boca?
estem parlant
francès a Segovia
directament
la pel·lícula
del director
francès
Estefan Brisé
no sé
el seu
currículum
l'he quedat molt bé
i bé
protagonitzat
pel Vincent Lindon
ah sí
aquest sí
molt conegut
i altres actors
no tant
hòstia
aquest va fotre un rodent
tira-tira-tira-tira-tira
sí, sí
és veritat
doncs
aquí el film aquest
ens parla
de la típica
indústria
paral·lela
a la gran indústria
automobilística
oh
ara tots sabem
que de la Seat
per exemple
pengen moltes altres
petites fàbriques
que es dediquen
a fabricar
components
per la gran fàbrica
doncs estem
a França
amb un
en quin any seria
això la pel·lícula
actual
ara
actual
no
potser
ostres
uns quants anys enrere
ara et mentiria
això el 2012
o així
està ambientat
poder
sí
en plena duresa
de la crisi
com es diuen
les províncies
a França
departaments
amb un departament
potser una mica
no massa ric
molt depenent
d'aquesta indústria
doncs
i aquesta fàbrica
que protagonitza
la història
doncs
és de capital
és
socis francesos
però de capital
alemany
i d'un dia
per l'altre
diuen
s'acaba
el que se dava
acomiadament
sí
sí
desmuntem
la fàbrica
ens l'enduem
a un altre lloc
ens ha sortit
més a compte
deslocalització
i clar
comença
la film
doncs
amb una discussió
comitè d'empresa
empresa
perquè
el pacte
que havien arribat
de sacrifici
per part dels treballadors
a l'hora
de reduir sous
i tal
per poder mantenir
la producció
i els llocs
de feina
doncs
l'empresa
d'avui per l'altre
doncs
ho ha traït
ho ha traït
i
i d'alguna forma
doncs
els ha deixat
amb alcohol en l'aire
i clar
el film
és
com t'ho diria
un llibre
un llibre
una guia
una guia
d'alguna forma
tot el que
acostuma a passar
en una negociació
col·lectiva
i tot el que
no hauria de passar
en una negociació
col·lectiva
en aquests casos
no?
Per què?
perquè
ens presenta
els diferents elements
els diferents sindicats
dintre del comitè d'empresa
curiosament
per desgràcia
sempre
hi ha diferents
punts de vista
a nivell de sindicats
no van tots a la una
l'empresa
evidentment
és tot un bloc
estan tots
supermentalitzats
són un martillo pilon
a l'hora de
però què passa?
evidentment
la passió
i amb això
els francesos
ens donen mil voltes
la passió
i la combativitat
que tenen
a l'hora de defensar
el que ells
volen defensar
doncs
ho porten
fins a les últimes
conseqüències
el film està
rodat
en forma
com de documental
perquè
comença
moltes vegades
és com si
hi hagués una
és com si
com t'ho diria
com si hi hagués
una periodista
perquè hi ha una periodista
que ho estigués narrant
per la tele
i tu vas veient
les escenes normals
de conflicte
de diàleg
és tot diàleg
evidentment
i de cop i volta
quan hi ha alguna actuació
així
doncs
està narrat
des del punt de vista
televisiu
cosa que li dóna
una frescura
i tal
no us explico
com
com desemboca
això
perquè
és brutal
o sigui
és brutal
o sigui
és
ostres
jo l'he recomanat
el comitè d'empresa
de la meva empresa
perquè se la mirin
dic
menys la part final
el de més
ho heu de seguir
la part final
no
si us plau
sí
sí
sí
que esa part
ja no
jo la poso en marxa
jo la recomano
i això tot en francès
perquè notes més
l'apassionament
sempre
sempre
la bastilla
sempre per s'original
si s'han fet una revolució
i s'ha
sí
sí
molt bé
i la pel·lícula aquella
de la Marion Cotillard
també
que és
dues nits
un dia
una nit
que això també està molt
però aquesta és més a caia individual
la que jo dic és molt més col·lectiu
és fins a les últimes conseqüències
genial
molt bé
ens quedan 30 segons
Nacho
no hem pogut parar d'Eurovisió
no hem pogut fer de petar
i fins a les últimes conseqüències
però totalment
parlarem
hem de dedicar com a mínim
5 minuts o 10
5 minuts
perquè el de la Madonna
home
aquello
em vaig quedar
però bueno
impressionant
sí
sí
molt bé
doncs res
ens quedan 10 segons
i fins la semana que ve
adeu
adeu
adeu
do
on
em
el
Fins demà!