logo

Babilònia

Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats. Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.

Transcribed podcasts: 269
Time transcribed: 11d 16h 46m 6s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bona tarda, benvinguts un dia més al Babilònia.
Avui un programa eminentment masculí.
Sí, absolutament.
Absolutament, perquè som tres homes.
Avui tenim la Rosa, pobreta, amb mal de queixal.
Esperem que la setmana que ve la tinguem aquí.
I tant que sí.
Com d'escarpa i s'ha acabat.
Es treu i està...
Prens rollo este americano, no?
Molt bé, estem amb el Jaume, què tal?
Bé, mira, he anat a una exposició aquesta tarda.
Allà a Cornellà mateix, allà al castell, aquest famós castell que tenim.
A vegades allò que vas, no sé per rot, i ho dius,
dius, sí, diu, a Cornellà tenim un castell.
Diu, un castell, a Cornellà.
Dos, perdó, teniu dos.
El de Cap Mercader i el d'allà darrere?
No, per allò, més aviat, és un...
Un palau.
Un palau, allò, no?
Sí.
Un palau de Cap Mercader.
Ah, bé, és que a Sant Boi sí que hi ha un castell.
Castell de Marianao.
Això sí.
Allà sí que hi ha un castellot enorme.
Sí, hi ha castell de Fels.
Castellot que cau a trossos.
Tu, hi ha castell de Fels, que no n'hi ha estat mai allà,
però aquí ja m'ho mirava, eh?
Sí, sí, hi ha un castell també allà dalt.
Sí, molt maco allà dalt, sí, sí, m'agrada.
No sé, em va cridar la Tancelot i un dia que tinc una hora m'hi arribo.
Ah, per aquí no en tenim, eh?
Per Sant Jús i tot això.
Aquí tenim el poblat Íber, que és el que és a la penya del Moro.
Sou més primitius, eh?
Clar, clar, clar.
Però a Sant Feliu tampoc.
No, no, no.
Tu, permeteu-me que us faci una petita explicació històrica.
El castell de Cordellà em deien el castell del Borny.
I per què?
Perquè hi havia un senyor que era Borny i que estava, doncs, a la cura del castell.
I com que estava a la cura del castell, va dir, ui, aquí hi caben molts vents.
Llavors ell hi posava els vents allà dins, no?
Això me'n recordo jo.
I nosaltres pujavem per la timba, perquè, esclar, el castell està en un punt aixecat, oi?
Sí.
Llavors pujavem per la timba.
Davant del patronat, el patronat cultural i recreatiu, que encara no hi havia pisos allà davant.
Tot allò era una brana, eh?
I llavors, doncs, pujàvem allà.
Jo no m'havia atrevit mai a pujar allà, perquè sé que s'enfadava molt aquell senyor, no?
Sí.
Però després, doncs, amb el temps, doncs, aquest senyor va deixar el castell, o li vam fer deixar-lo, el municipi s'ho va quedar, va arretjar-ho, tot allò.
Està ben acondicionat, ara, no?
La veritat és que ha fet una molt bona feina allà, eh?
Municipalment s'ha fet una feina, mà, que avui ha estat, oi? És el que us deia.
I la veritat és que dóna gust.
Jo me'n recordo, allò era una pura runa.
Semblava un castell medieval, que no sé de quan és aquest castell.
Sí, al segle XII, diuen.
Al segle XII.
Estava, però, fet pols.
I servia per avisar, o sigui, servia a prop de mar, perquè tot això...
El mar estava més a prop.
Estava més a prop, i tant que sí.
Llavors, doncs, bueno, el corn era perquè, uuuh, es reta que bé, i tal.
Bé, vull dir una petita anècdota.
Molt bé, no, no, escolta'm.
Home, i tant que sí, tant que sí, molt bé.
Mira, jo no sabia tot això, no sabia cap com funcionava el tema.
Era una cosa. A més, us diré una altra cosa.
Resulta que a la part baixa del castell hi havia una porta
que podies arribar a interpretar que era per entrar al castell.
Doncs no, allò és un...
I encara xisteixen, pel que sembla,
però jo no sé per on es pot entrar ara,
perquè és com un punt que...
Uns caves que hi havia a Cornellà,
caves que llavors es deia vino espumoso,
era el Pujol, no?
Que és al costat d'on jo ho veia.
I era de renom de tota la comarca.
Molta gent anava a comprar cava, ja.
Però és bo per ser vino espumoso, és bo?
Ara no sé si ja fan vino espumoso, no?
O rompujol, també.
Ah, va bé.
Sí que em fa de cava.
Que passa és que ara ha passat...
Però encara està al mateix lloc on estava.
No, ara està a la Rambla.
El mateix carrer.
M'esteu dient que la gent que fa el rompujol fa cava?
No, no, és aquest.
Ah, no és el mateix.
Ah, vale, vale, vale.
Ara he m'ha quedat una mica...
Vaja, n'estic convençut que no...
Una destilleria amb un tema...
No, jo havia relacionat.
Mira, què us explicava?
El que hi havia eren tot un...
Tot un...
No ho sigo, unes conduccions fins a dalt,
l'església es diu.
Sí.
I aquestes conduccions allà s'hi guardava el cava.
Ah.
Onda.
Ah.
I diu que això encara existeix.
Jo un dia ho vaig d'averiguar.
Ja us ho explicaré.
Perquè seria fresquet, no?
A l'època que no hi havia les daveres,
ni el...
Bueno, les daveres, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs el que es feia, doncs, era com les pomes, per exemple, no?
Les pomes no es guardaven, lògicament, perquè no hi havia...
Clar.
Vull dir, aquestes grans naus per guardar tot això es guardaven a sota terra o amb espais
que no estaven, sí, airejats, però no massa avantats, diríem, no?
Com, per exemple, a casa meva, que tu coneixes molt bé, a on vaig néixer jo, eh?
O a casa la meva àvia.
I a casa la teva àvia també, a la part de dalt, allà, es pujaven les pomes i es guardaven
fins que maduraven.
Llavors, tot això era un procés.
Sí, es collien verdes, suposo.
Es collien verdes, evidentment.
Clar, clar.
Sí, sí, sí.
O sigui, això que diuen ara...
Però és que això ho han collit verdes.
És que ja es collia abans.
Llavors es madurava.
I era molt bona la fruita, eh?
Sí, sí.
Fins que va arribar allò que se'n diu el deteriorament producte del desglaç consumista
que va començar als anys 60, 70...
Amb els hivernacles aquests que vinc allà a l'abast.
I llavors això ja va ser la catalana.
També es va evolucionar amb altres camps, com per exemple, doncs, això de posar tot el
que són pomes i peres, oi?, actualment i que són totes noves, que no tenen res a veure
amb les que hi havia i tal. Vull dir que es posen d'una manera que les assegueixes
per ruixar, per collir, per tot.
Però la fruita d'avui en dia no té el gust que tenia abans, eh?
Jo me'n recordo de petit el gust que tenia...
Home, clar que sí que pots trobar alguna, però no hi ha manera, eh?, de trobar-ne.
No?
Això t'ho pot dir ell.
És més complicat, eh?
Home, clar, imagino que encara millor a la...
Més enrere, no?
Jo aquest dia explicava, també, en un programa de ràdio, no sé per què ho explicava,
però avui us ho explico.
Jo els puc dir una cosa que és molt elemental.
Vull dir, en aquella...
En l'època aquella hi havia fruites que només tenien un 24 hores de durada,
o sigui, de collir-les i les vies de collir...
En un moment determinat, perquè si no es feia malbé, clar.
El dia aquell, eh?
Sí, sí, sí.
Si era l'endavà, allò, ja estava presidit.
Doncs un cop collides, encara anava més ràpid, això, allò.
Ah.
I llavors, doncs, el que hi havia, doncs, era això que deia jo.
De collir les pomes, guardar-les, anar-les triant i tal com maduraven, portar-les...
Era tota una vida que t'hi passaves amb això, no?
Sí, sí.
Evidentment, les meves cosines, bàsicament, eren les que ho feien, no?
I ho portaven al mercat i es venia a la menuda i totes aquestes coses.
Ara això ha canviat moltíssim.
Jo crec que això del gust de la fruita d'abans i d'ara...
Jo crec que...
És més la traça del pagès i les ganes de voler donar-li...
Jo crec que tot això avui es té per la mà.
Saber si una fruita serà gustosa o no ho serà, és que ho té per la mà.
Tot depèn de la intenció del pagès de treure un volum excessiu de fruita...
Però, esclar...
O treure un producte més reduït i de més qualitat.
Però sempre que sigui un, diguem-ho, el que és una collita de pagès local.
Però quan estem parlant d'aquestes grans cadenes que vas a Mercabarna,
que allò són hivernacles, que no sé què...
Que allò engreixen com fan amb els porcs, parlant clar.
Però no és el mateix un pollastre de granja que un pollastre de factory d'aquests.
M'enténs el que vull dir, que això és la diferència.
Tu abans anaves a comprar qualsevol friteria, quan eres petit,
anaves aquí a Alemanya, a Sant Jús i tal, que és on anava a comprar a ma mare,
i la fruita era per sistema bona.
I ara no.
Ara és a buscar coses a un preu exorbitat,
perquè tinguin un gust que diguis,
home, alguna cosa pot estar bé, però d'un i do.
Ara que vens per Sant Feliu, ja et diré on anar a comprar fruita bo.
Està a prop de casa meva?
Sí.
Sant Feliu tot està a prop.
Vale, vale.
És que tinc tres fruiteries al meu carrer.
Tinc tres fruiteries.
És petit, allò.
Bueno, depèn.
Sí, no, no, no, no és molt gran, eh?
Jo vaig a les del barri.
Hi ha una que està a prop, que també és de pagès.
Vale.
On vinc jo.
Ja t'explicaré.
Sí, sí, sí, sí.
De tota manera, culturalment, crec que,
com que abans era tot com era,
no hi havia la pregunta o l'alternativa del que esteu dient ara.
Clar, era directament això.
Exacte, era el que hi havia i no hi havia...
Tot era de pagès.
Sí, tot era de pagès.
No hi havia un plantejament.
El que passa és que hi havia pagès.
Com deia ell, que el que treia era una fruita més bona,
perquè tenia més bona, més bon treball, que no pas d'altres.
Però aquell altre ja era conscient
que la seva fruita no era la més bona.
I ho venia, doncs, amb un preu més econòmic.
Amb un preu més econòmic.
I també era bona.
Mira, a l'altre dia,
a la fruiteria que em vaig comprar jo sempre,
i tal, hi havia el tomàquet normal,
vermell de tota la vida, Déu Senyor,
i al costat posava tomàquet de Viladecans.
Que és bo, que té fama, és d'agua.
I vaig dir, bueno, doncs mira, vaig a fer una cosa.
La diferència era poc, vaig a comprar
un parell o tres dels normals
i dos o tres dels de Viladecans.
I vaig a veure la diferència dels tomàquets.
Hosti, no, res a veure.
Ni color, eh?
Ni color.
Home, el de Viladecans, però 20 vegades més saborós
i encara no són dels que està estat
autènticament d'hort,
que, bueno, que han fet tots, no?
Que els treus, que bons, no?
Va bé, però ara...
És això, diferències.
És una cosa tonta, però...
Aquí és com un problema.
Jo me'n recordo, quan eres jovenet,
que estàvem en una festa
i et posaven el soberano,
i bevies el soberano.
Clar, clar, clar.
T'emborrachaves o no, això ja depèn de cadascú.
Però tu veies el soberano.
Ah, carai, la cosa es va complicar
quan vam començar a posar no sé quina...
Els torres.
Clar, clar, clar.
És veritat.
Torres 5, torres 10, torres 10...
Oh, goita, això sí que és bo, saps?
I llavors tu...
I ara el soberano, què fotem?
Queden-s'ho d'ignorat.
Queden-s'ho d'ignorat.
O el cava, amb el cava, no?
Clar, però això també.
Qui havia provat un cú d'urniu aquella època?
Avui, igual, la primera vegada
que vaig provar un cú d'urniu,
vaig dir, s'ha acabat,
ja ho he experimentat tot.
I ara resulta com morir.
Però és que en aquella època que tenies,
tenies el de la Pierre,
el vino espumoso per helada,
unes coses horribles,
que deies...
El Dubois, el Dubois...
És que tiraves el cava
i sortia sempre,
perquè hi ha tanta escuma,
tant de gas,
que dius, però què és això,
que m'estic fotent, no?
I ara, com que tu et convidin
a alguna casa
i treguis una ampolla de cebisèc.
Bé, bé, bé, bé.
Què passa aquí?
Exacte.
O el rondel, dius,
però on te vas, no?
I fot una...
No, però, aviam,
és que avui, aviam, sincerament,
per el que et costava abans
una ampolla de la Pierre
per posar alguna cosa,
avui ja tens un cava
que li dona 10.000 voltes
i a mi, comparativament,
et costa el mateix,
però que aquella època.
Però és que en refereixo,
a més, però ja que són
molt més dignes que el de la Pierre,
que val 3 euros, per entendre's-ho.
Sí, sí, i tant, i tant.
Dins del que és a línia de 3 euros,
vull dir, ja et caves
acceptables, irraonables.
Que jo no sé com la gent
tenia els honors de beures allò,
perquè...
I semisec, i dolç.
Sí.
Escolta, jo la fas unes truques.
Una vegada a mi em van proposar
a veure si volia entrar
en una mena de club
per acostumar-te a tastar vins, no?
I van dir, no,
que pertinia a la meva llibertat.
Per això que també...
Bé, a veure,
és un programa de cultura
i de gastronomia.
És que això és cultura gastronòmica.
Vinga, ho estic amb...
Això és cultura.
Que faig broma, no?
Està molt bé,
és la cosa que és que m'havien parlat.
Mira, hem parlat avui de gastronomia,
no?
Vull dir que no.
Bé, a veure,
anem a organitzar això perquè...
No.
Què t'anava a dir?
Heu vist cinema?
Has vist?
Sí, sí, sí.
Tothom he vist cosetes i tal?
Has vist?
Com que avui no s'apuntarà.
He vist el...
Clar, ara jo sé que faig el meu sumari,
o el renascut.
No, no, que és broma.
He vist el renascut.
El renascut l'has vist?
Sí.
Doncs comencem per aquí.
Jo també he vist un parell dels Oscars.
Star Wars.
Home, aquesta ja vaig comentar.
Everest.
Star Wars, has dit.
No, Star Wars.
I Black Mass.
També vaig dir.
Ah, Black Mass, d'acord.
Doncs comença per això del Revenen
i parlem una miqueta de los Oscars
i llavors anem a buscar altres coses.
El Linyarri, tu.
Linyarri.
Bueno, s'ho han portat tot,
els Lobos d'or.
A mi això m'és igual.
Bueno, és a dir, ja ho sé.
Però jo sóc forofo de los festivales.
No em feu cas.
No, no, cal.
Sí que ho és.
Jo els veig.
Vaig veure els Gaudí,
vaig veure els Goya.
I perquè no em puc aprendre els Oscars...
Jo vaig veure els Goya.
Els Gaudí vaig tallar
perquè és que no podia més.
No, jo era horrible.
No podia més.
Però bueno, jo passava bé...
I els Goya anava a ratos.
Ratos, també, ja, dir.
Que no esclava a mena, això d'ahir.
Jo sabia veure que són els Oscars,
per l'espectacle que hi ha allà,
doncs aquests fa anys que no els puc veure.
Clar, clar.
Però i això està bé
perquè al Jamo li fa molta mandra
a les pel·lícules de gel.
Que surt gel i que surt això.
Home, passes un fred a aquesta pel·lícula,
has de veure-la,
t'has d'endul·lar manta al cinc.
Tres hores?
Sí, sí.
T'arriba el fred.
Però dius, pobre desgraciat.
És que jo només pel patiment...
És que allò, no sé dir...
No, no, allò ho ha patit
perquè està tot nevat,
se li veu el baf que li surt de la boca
i el pallo surt de l'aigua.
O sigui, que passa una geló...
Es veu que van protestar
contra el mateix realitzador.
Home, no ho podien firmar
en un lloc que no el fes tant per fet.
I va dir, no, no, ha de ser així
que sortirà bé així.
Sí, home, sortia de conya.
Hòstia, però pobret.
Ara bé, pobret.
No se la trobaria en quatre anys.
No, no, allò va quedar
com un paès sol, tu.
Es va interioritzar.
Clar, clar, perquè ja surt.
Ja està, no surten mesos.
No, bé, bé.
A veure,
és una pel·lícula,
és un...
És un drama.
Un exercici de supervivència, allò.
Ja.
Però bàsicament,
a veure,
però ja no només per el que li passa
a l'individu aquest,
tots els que estan allà
en aquella situació,
perquè la pel·lícula
comença d'una manera brutal,
en què són els primers...
Jo crec que són tremers,
així que, a més a més,
d'alguna manera
també estan
protegits
per l'exèrcit,
perquè d'alguna manera
fan
de vanguarda
de, bé,
de la societat blanca
de l'època, no?
I estan
menjant-li terreny
a tots els natius
d'allà.
I jo crec que això
era també una mica
tot instigat,
o sigui,
està tot pensat.
Paguem bé la gent,
que busquin,
que busquin això,
però de l'hora
també van rascant
terreny
als natius,
perquè així
nosaltres...
Van coloritzar.
Sí.
i per això
la gent allà...
O sigui,
la pel·lícula
és molt realista,
molt.
De les pel·lícules
potser més realistes
en aquest sentit
que jo hagi vist.
Veritablement,
els...
És clar.
Era una vida
molt dura,
i més amb les latituds
que allà es movien,
que no sé exactament
on està ambientat,
però, o sigui,
no la realitat
sinó la ficció,
però té pinta,
allò,
de ser d'algun estat
dels Estats Units,
però per nord.
Sí.
perquè jo era, clar,
era gèlid, no?
Però Alaska,
o una cosa d'aquestes,
por ahí.
Potser no tan amunt,
però por ahí, por ahí.
Però amunt.
Por ahí,
però amunt,
ben amunt.
I clar,
són ells trempers
que busquen pells
per vendre-les després,
però els hi compra l'exerci,
no sé,
això no ho vaig acabar
d'enganxar molt bé.
I ambientat en quina època?
1820.
Ah, vale, vale, vale.
O sigui,
que coincideix
al principi dels exploradors
aquells famosos,
no recordo com es deien ja.
Ah.
Sí,
els que van obrir pas
cap a l'oest americà
i cap a dalt,
també.
És d'aquella època.
I que,
aviam,
tots ells eren supervivents
en un lloc
on la natura
era absurdament hostil.
Però,
el protagonisme,
el protagonista
interpretat
per Leonardo DiCaprio,
diguem-ho,
que d'alguna manera
encara,
encara hi ha més càrrega
de supervivència,
no?
perquè l'ataca un os.
En un moment aquest
que està ell sol,
no se n'adona
i quan,
clar,
són uns fusells llargs
com una espasa
i a la que ja ha girat el fusell
ja el té a sobre.
Clar, clar.
I allò,
està molt ben fet.
Les coses que el diguin,
està allò,
per ser efectes especials,
que,
evidentment,
tan enteres,
perquè és que si no és efectes especials,
és que el palló està mort.
Clar, clar, clar.
L'atacat un os,
la veritat.
Amb aquest bitxo,
no, no, no,
no tens.
I amb això sí que veus,
està molt ben ambientat
i suposo que s'han documentat molt bé
perquè jo tinc una miqués caçador
i sempre m'ho deia ell,
diu,
els porcs senglars i els ossos
són els animals
que tenen més resistència vital.
O sigui,
que tu amb un porc senglar,
per exemple,
si la gent l'està caçant,
li pots fotre un tret
i li voles una pota o així
i el bitxo aquell
ho segueix,
i ho segueix,
fins que no és mort de sengnat,
allò pot tirar i tirar i tirar.
Els ossos igual.
En canvi,
una persona fot un brès a l'aire
i queda bastant de xoc
i cau a terra.
Sí, sí, sí.
Aquests bitxos no.
I més els fusells d'aquella època
que llençaven unes bales,
eren poc precisos, evidentment,
però llençaven unes bales
que jo tenia menys 50 grams de plom.
Que tocava sí o sí.
No,
no és que et toqués,
que si et tocava
és que se t'ho endulla tot per davant,
no?
O sigui que per caçar allò era una arma
molt efectiva
si l'encertaves.
Clar,
si no l'encertaves,
està clar que no.
Ja estaves llest.
Però,
i ell li encerta un tret,
eh?
I triga-lo.
Dius,
collos,
però si li ha fotut un tret aquí
gairebé,
com es diu en castellà,
a boca jarro,
no?
Sí, sí.
Però l'os encara segueix
fins que al moment que ja
allò,
la bèstia aquella
ja succumbeix,
no?
I a partir d'aquí,
a partir d'aquí,
si la natura és malpàlida,
diguem-ho així,
i clar,
perduts al mig de la selva,
allò semblava el Dersusala
d'alguna manera,
no?
Sí,
però amb...
Però no tan maco
ni tan romàntic.
El Dersusala,
en el fons,
era molt bonic,
clar.
Sí, sí,
era molt bucòlic,
però aquí de bucòlic
no té res.
Aquí la natura és molt mal...
És una filla de puta,
per dir alguna cosa.
El Dinyarri,
tu diria...
I la natura humana,
com deia,
encara més,
no?
Perquè...
A l'Inyarri tu
ja sabem de què va.
Sí, sí, sí.
No, no.
És molt salvatge,
és molt directe.
És que és així, no?
I aquí és que no desentona...
Potser en altres films
desentoni més,
però aquí és que no...
El salvatxisme aquest humà
no desentona per res.
Justifica tot el que facin.
Sí, sí, sí,
no,
era un moment que diu,
va,
va,
anà carregant-lo aquí
300 quilòmetres.
El deixem aquí,
el deixem aquí,
però ja està,
i amb tot el que hem complert.
Però clar,
però clar,
hi ha el fill pel mig.
Ell té un fill
que és producte
d'una relació
amb una Índia
i, bueno,
a partir d'aquí...
Una pel·lícula?
Ja està,
ja l'explico més.
S'ha acabat.
I a partir d'aquí ja està,
però...
És molt llarga,
són tres hores de pel·lícula,
no?
Gairebé.
Sí,
és molt...
La pel·lícula és molt llarga.
És llarga i es fa llarga?
No,
no,
a més,
ho consultava amb un company
que l'ha pogut,
un company de fena
que l'ha pogut anar a veure
al cinema,
també,
i no l'havia vist allà encara
i m'ho ha dit,
dius,
ostres,
em va passar volant.
Ja.
Dius,
que clar,
el cinema,
està clar,
ara ja,
que és veritat,
dic,
és una ambientació
molt bèstia.
Potser hi ha algun punt
que la trama
es fa un pèl repetitiva,
no et diré que no,
i arriba un moment
que dius,
pobra decraciat,
ja,
alliberem-lo
de tanta penúria,
no?
Clar,
però...
Resta una mica,
no?
o no tantes...
Però bé,
perquè saps que,
i aquí és el meu pro,
tot acaba esdevenint
una trama
amb un pèl tronada,
ja.
O sigui,
un pèl tronada.
És allò...
Que és en una pel·lícula
de superherois.
I això,
em sembla que ja ho he dit.
Gairebé,
gairebé.
És com aquella...
Ho he dit amb el...
No,
perdona, eh?
Kevin Costner.
Sí,
ho he dit amb el típic...
allò...
Mirando con lobos,
pots dir?
No, no, no.
No, no,
dirà el xama que ja
que vincòs.
Sí, sí,
però és allò el típic de
inici,
desenvolupament i final,
no?
I al final
és el típic final
que dius,
i no calia,
home,
podries haver-ho amuntat
d'una altra manera.
Acaba aquí.
Això mateix.
En aquest cas,
diu,
acaba aquí
i posa que l'espectador
tingui una mica...
És un final tancat
i llavors dius,
no va,
al final no va a to
en tot el plantejament
més aviat,
no espiritual,
perquè tampoc és,
perquè no és espiritual,
la pel·lícula.
Ja.
Però sí,
més així de...
Iñárritu no és espiritual.
No,
és carnal,
no?
Però bé,
però és una...
De la lluita aquesta
no acaba així,
hòstia.
No,
però té un punt de místic,
eh,
l'Iñárritu.
Sí,
tant en quant,
se li en va una mica...
Aquesta va ser
una de les valoracions
que va fer un company nostre.
21 gramos i tal,
hi ha coses una miqueta...
Ah, sí,
és el que va fer.
Va a Babel...
Però això no és pas
la seva gran virtut,
eh?
No,
no,
no,
no,
no,
és molt clar.
És el que dèieu.
És molt realista,
el que diu el David,
és molt punyent.
És un narrador,
és un narrador,
és punyent,
és punyent.
Agafa l'essència de la vida,
de la natura,
de tal.
Sí,
quan està amb això,
ho fa bé,
molt bé ho fa,
que és el que tu destaques.
Però quan se'n va cap a una altra banda...
Sí,
no ho fa molt bé,
l'únic que sí que a vegades
és una mica redemptor,
és una mica com dient...
Per aquí va,
per aquí va el tema.
Salvarem,
buah, nià, nià.
Per aquí va el tema.
És el que a mi em va fer
una mica més de mal.
Jo ho he escrit tot
perquè m'agrada molt aquest home
i, bueno,
és el menys,
te n'adones d'aquesta realitat
però també a tant en quant
i el que dius tu,
no encerta gaire
però, bueno,
i a vegades crec jo
que s'equivoca una mica
però, bueno,
és l'opinió,
no sé.
Bé, aquesta és una...
Jo vaig veure
els teutròpolis aquests,
eh?
Què tal?
Sí.
Mira que bé.
Això d'aquests animalons.
Sí,
aquests animalons
que podrien ser dels anys 40
perquè van vestits
igual que nosaltres
i tot això,
no?
I a més a més
tenen els mateixos objectius,
en definitiva,
viuen en el camp
i volen anar a la ciutat
perquè la ciutat
és allà on tu pots ser
realment el que vols,
no?
Amb aquest plantejament
comença la pel·lícula,
sí.
Què dius?
Total,
que se'n va cap a la ciutat
i tal,
és un conillet,
i un...
Un aguineu.
No, no.
Bé,
l'aguineu és un,
sí.
Ah, sí,
em sona que hi ha un...
La conilleta.
La conilleta
és una noia,
sí.
Ah, vale, vale.
És una conilleta,
sí,
amb un...
Bueno...
És policia o així.
Això mateix.
Llavors,
aquesta pel·lícula
la vas n'haver acompanyat,
oi que sí?
Sí.
Això pot dir
en certes connotacions,
una conilleta policia,
a veure,
a veure com s'entén això,
digues, digues.
Doncs és molt fàcil.
No, no, no.
Senzillament és aquesta...
Sí,
com a...
Te'n recordes
de Cuna d'Héroes?
Brassol d'Héroeix?
No.
Espera quin any és.
Ui,
això és el Tairon Pover
dels anys 60.
No me'n recordo d'això.
Ho sóc ho he vist,
però ara mateix no.
Vosaltres no teniu el bagatge meu,
home.
No, clar,
evidentment.
Aquella pel·lícula...
Tampoc tens tu la nostra jugueta.
Hola!
No, tasca!
Allò, vinga.
Home,
aquella...
Vigui per xulo, jo.
Aquella època,
val,
ja em quedem bé,
ara.
Sí,
no,
cadascú amb la seva.
Seguirem la conilleta policia,
sí.
Sí, no,
però aquí està plantejat
d'aquella manera,
com per exemple
aquella pel·lícula
a nivell militar,
no?
Vull dir,
era una escola
que el que sortia
d'aquella escola
era una meravellona.
Triunfador, no?
Això,
era un triunfador,
anava a la guerra,
estava a la patria i tal.
Torni era l'època.
Ahir vaig veure
oficial i cavallera igual.
Igual.
El que surt d'allà,
ja pots anar
a la primera fàbrica
de Torni
i t'endús
la primera noia
que estigui tan baixada.
I segur que seràs feliç
fins a l'última pregunta.
Val.
Sí.
Llavors,
doncs,
aquesta pel·lícula
exactament,
vull dir,
planteja
una qüestió
molt gràfica
que és,
en definitiva,
com estem vivint
els humans avui.
Doncs estem barrejant-nos
uns amb els altres,
no?
I portem anys
fent-ho això,
no?
Sí.
I fins i tot,
com tu deies,
colonitzant,
fins i tot,
no?
Allò d'anar gratant
i tal.
Doncs aquí representa
que el Sotròpoli
aquest és una gran ciutat
que conviuen
totes les bestioles,
no?
Des de les que
eren més agressives
fins a les que
no eren
pràcticament gens
com els conillets,
no?
I llavors,
doncs,
esclar,
això vol dir que
han aconseguit
doncs el que
aconseguirem els humans
també, oi?
Que no hi haurà
confrontacions i tal.
I llavors aquí
el que apareix
diu,
ostres,
diu,
però això no,
això llavors
representa,
o sigui,
està plantejat de manera
que aquells
que detecten
el poder,
aquells que arriben
a tenir
doncs cert poder
entre dins el,
per exemple,
ser alcalde
o ser tal,
no?
Doncs llavors
aquests hi ha
com una alea
de corrupció.
Caram!
Com els humans.
Curiós, eh?
Sí,
ja veus.
Com a València.
i aquí
i aquí és on
està probablement
la gràcia
d'aquesta pel·lícula,
no?
Que pots connectar-la
tant en aquest sentit
com
en l'ecologista
en general,
no?
Que tot allò
que és bo
i dolent
paral·lelament,
o sigui,
hi pot haver
un paral·lelisme.
I quan un,
investigant
des dels
aspectes policials,
mireu la tele
que hi ha una pila
d'investigadors
que estan allà
a veure com
poden arribar
a saber qui és el criminal.
Doncs diríem
que estem
en aquesta mena
de joc,
no?
I a partir d'aquí
doncs es descobreix
que la pròpia
natura malutilitzada
o utilitzada
amb profit
de
no va bé.
I llavors
el que es pot...
Però per què
ho poden fer això?
I la gran pregunta
és bona, no?
Perquè hi ha un munt
a la pel·lícula
però per què això?
Doncs senzillament
pel poder.
Pel poder.
Sí, sí, sí.
No arriba...
La pel·lícula
no arriba al punt
de...
de metàfora
com la que va ser
Gremlins,
no, per exemple?
No, és allò.
D'una societat humana,
o sigui,
hi era una...
una exageració bestial
de tota la conducta humana.
No, no,
aquí representada
amb uns bitxos...
Els homes no existim aquí.
Ah, val.
No, no, no,
però són...
És com es diu això?
És una vegió
antropomòrfica.
O sigui, són animals
que caminen com els homes
i que es comporten
com els homes.
A la pres, sí, home.
Sí, sí, sí,
clar, clar, clar, clar.
Home, és com si no existit mai, no?
Com els Simis, per exemple.
Sí, sí, sí, sí.
Això.
I els homes els troben
perquè són salvatges o tal.
Ah, els homes estan per allà.
No, no, no, no, no.
Ja et dic que els Simis, home.
Llavors, que per cert,
l'última molt bé,
els Simis.
A mi em va agradar molt
aquella pel·lícula.
Sí.
Bé, molt bé.
La tinc d'allò.
I bé, vull dir,
amb un final massa maco i tal.
També és una pel·lícula d'animació,
no?
La guineu, molt bé,
la transformació que es produeix,
no?
És com si treballés
amb negre primer,
però després ja...
Sí, no?
El descobreixen en tot, oi?
Ja ho n'hi do.
No ho sé, vull dir,
sintonitza amb el...
Jo penso que per Canalla
està molt bé aquesta pel·lícula, eh?
Per grans, doncs, bueno,
explicat per mi com ho he explicat,
també té la seva utilitat.
No, però és que avui en dia
aquest cinema té bastanta sortida
per la gent gran
i per la gent jove,
vull dir que no...
Sí, sí.
Vull dir que no passa res, això.
Hi havia meitat i meitat allà, eh?
Molt bé, molt bé.
Perquè els has d'acompanyar.
Perfecte.
Vale.
Doncs seguim parlant d'això,
bueno, una miqueta,
doncs jo, com estic amb això
del tema de veure pel·lícula dels Òscars,
una pel·li que ha vist el David,
no sé si tu ho has vist,
que és el Marciano,
del rei d'Escot.
Sí, i m'he llegit el llibre.
El llibre, m'he llegit i he vist la pel·lícula.
Bueno, ja la vas comentar amb el seu moment
una miqueta, recordo,
que vam comentar la pel·lícula
i una miqueta faré una mica la meva opinió.
Un rovisó grosor, no?
Sí, a la fi,
ja que penso una mica aquesta idea.
A veure, jo amb Ridley Scott
últimament estic molt barallat
amb Allà de Prometeu,
aquestes coses que ha fet,
bastant terrorífic.
Era per fotolir de bastonades.
Clar, i en canvi ara
m'he trobat amb un Ridley Scott
realment molt més potent,
molt més competent.
Però allà, crec que pobre,
el van enganyar.
Hi ha un guionista que és malèfic,
que es diu Damon Lindelof.
Però això no prometeu-vos?
No, no, en general,
a l'Star System juliwudenc,
que és Damon Lindelof,
que deu-vos amb aquest nom,
és el que va perpetrar
a l'Ost,
aquella sèrie que es deia l'Ost.
Sí.
Jo no la vaig veure,
però pel que he sentit allò,
allò era una enganyifa.
Al final,
era un moment que la gent
que era seguidora
va acabar boja
perquè al final es va emprenyar.
Aquesta Prometeus,
el guionista és aquest.
I allò era
que no s'agafava per enlloc.
Sí.
Doncs suposo que el tio
ha vist la llum
i ha dit, hosti...
Que en teoria
era una precoela d'alien.
Per això que no s'agafava per enlloc.
No s'agafava per...
És el que dius tu.
Allò és que ho van fer fumat.
Ja a segona part, eh?
Espero que sigui una altra.
Per això dic que és aquesta la qüestió.
Però és que allò dius
com sigui el mateix.
És que és per a Prata córrer, eh?
Doncs en el cas del Marciano,
jo tinc que dir,
clar, anava amb molta por
i vaig dir a veure què fa aquest home.
El llibre està molt bé.
I és un bon dia.
Jo quan m'estava llegint el llibre,
que ho vaig llegir abans
d'haver el film,
vaig dir...
I no sabia ni què
estàvem fent la pel·lícula.
Vaig dir...
Ostres,
quina pel·lícula
poden treure d'aquí?
Quina pel·lícula.
I res,
va ser que el llibre
acabi un mes d'haver-me'l llegit
que s'estrenarà en tal màrtir.
Ostres.
Clar.
Sí, sí, sí, no, no.
A veure, no,
és que en teoria
la premissa del llibre,
com a tal,
no sé com acaba,
em sembla que acaba...
És igual, no?,
que la pel·lícula.
Sí, sí, sí,
la trama és la mateixa.
Doncs jo pensava que acabava
d'una altra manera.
No, no, no.
No sé per quin motiu,
però al final em va sorprendre.
No diré què era
perquè vas dir,
bé, doncs mira, perfecte.
Només el llibre
inclou més
més desventures
i aventures
que la pel·lícula
no recull,
però clar,
és obvi,
no pot ser,
és impossible.
A veure,
jo realment
el que a mi em va sorprendre
és sobretot l'ambientació,
em sembla que l'ambientació
perfecta,
vull dir que el treball
de direcció artística
és brutal,
vull dir que
no saps ben bé
com,
evidentment estem parlant
d'infografies,
estem parlant
d'efectes especials,
lògic,
però és que,
a veure,
ell ha estat
bastant creïble,
vull dir,
l'ambientació
i està molt bé.
Bé,
hi ha uns moments
com, per exemple,
quan hi ha mesura
que es va estallar,
ha de racionar el menjar,
que es va primant,
veus que és un doble,
no és ell,
vull dir que una mica
es nota això
que el cos
quan es veu així,
que es veu d'esquenes,
prim,
no és ell,
vull dir,
perquè després se'l veu
més un flabet,
vull dir,
no s'ha primat
per fer la pel·lícula,
per entendre'ns,
i això una miqueta grinyola,
però bé,
això és una qüestió
purament de fixar-te,
però en general,
el que seria el concepte,
el muntatge,
que podria ser,
hauria pogut ser
una cosa lineal,
que durant una hora i pico
doncs hagués estat
el que fa ell,
vull dir,
el que li passa,
però en canvi,
fa un muntatge en paral·lel
amb el que passa
amb la NASA,
amb el que passa...
Això està molt bé,
perquè el llibre
em sembla que és bastant
més lineal
en aquest aspecte,
que estigui molta estona
amb ell mateix
i amb la solitud
d'aquell espai.
i això és l'únic
que el pro
que vaig trobar
a la pel·lícula,
és que
ell es passa allà
tres anys,
es pot dir,
i el film
no recull
amb prou exactitud
la solitud
i la llargada
del temps,
o sigui,
són tres anys,
la pel·lícula
sembla que hagi passat
tres mesos,
i en canvi
són tres anys,
el llibre sí que
t'ho marca molt bé,
perquè passen més coses
i t'ho detalla més,
però a la pel·lícula
li queda,
potser li falta
recursos cinematogràfics
per donar a l'espectador
la imatge
que hi passa tres anys.
Però és que imagino
que hem fet al revés,
el plantejament ha estat
que si agafes el llibre,
vull dir,
el llibre com a tal,
insisteixo,
jo no hi he dit,
però tu ho has dit,
hi ha gent que m'ho ha dit,
clar,
és un recurs
de seguiment,
és a dir,
el que seria...
Sí,
és com un diari de bord.
Exacte,
és un diari de bord.
És una mitàcora.
A partir d'aquí,
clar,
el llenguatge cinematogràfic,
si tu fas això
i poses durant dues hores
sense que hi hagi
un muntatge en paral·lel,
coses,
la gent es mor.
No, no, no,
jo trobo molt bé,
però hi ha una manera,
hi ha tècniques
per fer veure
que allò passa més temps.
Clar,
però la percepció
que dius tu
del llibre
que sembla
que passi molt de temps
amb la pel·lícula
no passa per aquest dinamisme.
Veus?
Si no hagués sigut dinàmic,
la percepció hauria sigut
de tres anys,
com tu dius.
Sí,
però per exemple,
la pel·lícula que això
resold per mi
de collons
és Interestel·lar.
I això que hi ha
el tema temps
encara és més complicat.
Clar,
de veritat.
Molt més complexa.
Però en canvi,
en tota la sensació
t'estàs creient
com a espectador
que ell està
en una paradoxa temporal
i que en canvi
el temps
que està passant a la Terra
doncs
és molt més lent.
És molt més ràpid
comparatiu
amb el que li passa amb ell,
no?
I passen molt més anys
a la Terra
que amb ell
passen uns mesos.
Això està,
per mi,
aquell film està
absolutament ben fet
en aquest sentit.
I en canvi aquí a Mart
és el que li vaig trobar.
Per la resta,
no és una gran pel·lícula,
no?
No,
no,
però està bé,
és un film,
coi dius,
quan ja podrien ser
tots els films de sense ficció
així,
no?
Ja firmo.
Exacte,
no,
és una molt bona pel·lícula
de sense ficció.
Però és l'únic,
és l'únic,
no?
Clar,
clar,
per la més,
ostres,
aneu a veure-la perquè...
No,
no,
val la pena,
és el que diem,
jo crec que això és una pel·lícula
evidentment enviada cap a tema
d'Òscars,
guanyarà efectes visuals,
coses d'aquestes rares,
però no s'emportarà res.
És un nàufrago,
en definitiva,
o sigui,
està cantat que com et demàt
Damon en comparació
amb el que pugui fer un dicapri
o amb altra gent,
això no...
No, home,
no,
jo crec que no hi ha
altra,
però pel que van dir
no té res a veure,
no?
Per tant,
la pel·lícula quedarà
amb els efectes espacials.
Ho passa malament,
però no a l'extrem del dicapri.
Jo l'altre dia
que estava aquí al Jaume
també,
em semblava que estava
amb el Jaume
o amb la Rosa,
no recordo,
clar,
mirant això dels Òscars,
em vaig adonar
que la segona pel·lícula
més nominada
és Mad Max 4
o Fúria en la carretera.
És que és un pel·lículot.
Hòstia.
Perdona,
tu l'has vist?
Jo l'he vist,
per això la vaig veure.
Mad Max
és un pel·lículot.
T'està dient
que no està d'acord.
A veure,
no,
a veure,
no,
no,
a veure,
que sí,
no,
a veure,
que jo l'he vist les tres.
Tu què saps?
És la cara que fa,
eh?
Sí.
Aquest estiu
vaig veure les tres
la primera,
la segona i la tercera
i a veure,
i el quarta està molt bé,
no,
et dic que no,
els efectes són bestials,
però és que és el que diem,
no,
però és que
no t'explica res de nou,
solament que està remossat,
està tot arregladet,
està tot com unes efectes brutals,
però tot això que li comporti
tot aquella,
no sé,
és que em sembla
que el Top Hardy
està fatal.
és que no et creus,
vull dir,
per res del món
i de Charlize Theron
que...
Jo ja la vaig comentar aquí
i en el seu moment vaig dir,
veieu-la,
i jo els comentaris,
o sigui,
no he vist cap comentari
indiferent.
O que t'ha agradat molt
o que realment
dius,
hòstia,
és que ja està vist
amb millors efectes.
No.
Això és Mad Max 1,
però amb efectes macos.
Sí,
però jo la vaig trobar
molt millor feta
que el realitzador
en aquests anys,
no sé si ha estat inactiu,
no ho sé,
ha pres un colló
de fer,
de filmar
i de...
Això sí,
això no t'ho nego.
Trobo una pel·lícula.
Però és que la pel·lícula
té més que això.
No té un...
A veure,
té un guió d'un full,
no hi ha un treball d'actors,
és la part...
Clar,
no?
És que...
Jo no l'he vist.
és que depèn
des del punt
que partim.
Ja.
Jo anava...
Jo quan la vaig veure,
vaig anar a veure,
la vaig dir...
Sí.
A veure.
Vaig anar...
No, sí que no.
Vaig anar engatusat
i vaig dir...
Clar,
clar,
clar.
A veure,
a veure què veig jo aquí.
Perquè,
aviam,
les últimes del Mad Max
més aviat feien llàstima,
no?
Clar.
i de mica en mica vaig dir...
Ostres,
que ben fotot està.
És que,
perdona que t'ho digui...
Està ben fet.
En poca estona,
t'ha ficat el paio,
com es diu el...
El Tom Hardy.
No, el realitzador.
El George Miller.
El George Miller.
T'ha ficat el paio amb...
Sí.
Perdona,
espera,
t'ha ambientat
i t'ha donat tanta informació
indirecta,
indirecta,
no directament,
no t'explica res,
ni a ningú narrant,
no,
sempre t'ha donat
una pila d'informació
que tu ja,
ha sigut capaç
de recrear-te
tot l'univers
i tot el que ha passat allà
des del possible apocalipsi
que en el seu moment
va succeir
i que ningú
en cap moment
se'ns mostra,
directament ni se'ns explica,
no?
I tot això ja
et ve donat.
Es fa parlar d'un paio
que ha muntat una societat
en què, a més a més,
s'han inventat uns rituals,
uns rituals de sacrifici,
bestials,
d'uns pallos
que estan modificats genèticament
per poder sobreviure
a les mutacions
per culpa d'aquesta radioactivitat
de tot.
En un moment,
tot aquest muntatge bestial
i a més a més
d'una individua
que en principi
aparentment té la confiança
d'aquest líder
i que en realitat
ell el que vol fer
és alliberar
alliberar
a un grup
del seu,
com es diu en català,
aren,
bueno,
d'aquest patriarcat bestial
i dictatorial
que està sotmetent
a tothom d'allà,
no?
Hosti,
vaig quedar...
No, no, no,
però això no t'ho nego,
però és que per mi
el que em va provocar
és que és una...
És a dir,
la temàtica la pots considerar,
però és una magnífica
la pel·lícula d'acció,
és una pel·lícula
de persecucions
molt ben muntada,
molt ben feta,
amb un rarafons
que considero
que pot estar millor o pitjor,
però que jo torno a insistir
a la cúpula del torno,
això ja més o menys
ja es crea també una societat
al voltant d'això,
és diferent el concepte,
però és que
està repetint clichés,
ha fet un batibull
i llavors a partir d'aquí
ha posat,
crec jo,
vull dir,
una gran acció,
es veu molt
a les tres dimensions,
busca molt aquest element,
perquè és una pel·lícula
que pot ser tridimensional.
Algún punt,
però per mi no és vital,
jo no la vaig veure en 3D
perquè ja no la veig en 3D,
però...
Però tot això,
ho veus i dius,
hòstia,
vull dir que sí,
però tampoc tan rebombori
la pel·lícula,
és a dir,
jo no li veig tan rebombori,
jo crec que és una pel·lícula
que torna,
no sé,
per mi no,
per mi sí,
per mi és una sorpresa
de l'any.
Sí, sí, sí, sí.
Jo penso que
el que esteu és,
o sigui,
per una part defensant
el que hem parlat abans
de Revenant,
no?
També,
de Revenant,
que en definitiva,
vull dir,
és una pel·lícula
que li mancaria
aquella novetat,
vull dir,
tu també ho deies,
però em vaig quedar paradíssim.
Però va quedar parat
precisament perquè
el cinema espectacle aquest,
així tan ben fet,
elaborat i tal,
és que ho és.
Sí, sí, sí,
ho és brutal.
Potser és pel fet
que jo no esperava res
d'aquest film.
Clar.
Ja veuràs tu,
un pastig.
Però em feia sospitar
que, clar,
que la Charlize Theron
hi hagués participat,
que el Tom Hardy
hi hagués participat.
Per cert,
tu sabies que l'actor
que fa de Immortan Joe,
o sigui,
el dolent,
diguem-ho així,
sí, sí.
És el mateix actor
que va fer de dolent
a la primera de Mad Max?
Ah, no ho sabia,
això, veus?
És el mateix actor,
evidentment amb els anys
que han passat, no?
Clar, clar, clar, clar.
Bueno, molt catrexat
perquè va tot cobert
i no se li veu.
Sí, sí, però amb aquell pelucot
i en canvi la primera
anava tot pelat
amb una màscara i tal.
Ah, sí, sí, és veritat,
no me'n recordo.
Sí, senyor.
Ah, que fort.
Doncs no ho sabia,
veus, això no ho sabia.
Bé, diries.
Jo diria una cosa,
per exemple,
vull dir,
el que tenim
com a dues puntes
realment diferenciades
del que seran els Oscars.
Serà Carol
i aquesta Rivenat, no?
Sí.
I què passa amb Carol?
Carol és una pel·lícula
de temàtica
amb un tractament,
Tom Hines,
tots el coneixem.
L'has vist al final?
L'has vist?
No, encara no.
Ah, no, però la veuré, sí.
Llavors, què vol dir?
Vol dir que, bueno,
que aquesta seria una pel·lícula
que identificaria
un munt d'espectadors
en aquest sentit.
I en canvi,
n'hi ha d'altres
que no identifiquen
i el que tu deies,
ja no només pel fred,
però a mi una pel·lícula
que estigui molt, molt, molt ben feta
i com tu
s'estàs manifestant,
és un goig,
ja no ho nego.
Sí, sí, sí.
Però buscaria una altra cosa
que tingués un aprofundiment.
Jo crec que en apartat tècnic
el Mad Max...
S'ho portarà tot.
S'ho pot endur tot.
Sí.
Però no és un film
per guanyar els Oscars,
ni molt menys.
No, no, no.
No és una mirada
de la millor pel·lícula,
millor director,
millor de tot,
dius, però a veure,
un poc no es passem.
Això ho trobo exagerat.
Clar, és una mica excessiu.
Per mi és un film
que em va sorprendre
i per mi és un film
de sorpreses de l'any.
No, jo no ho crec.
Jo, per exemple,
i aquesta me la carrego
en dos minuts
perquè tampoc vull parlar molt.
Jo vaig veure
La Gran Aposta,
La Gran Apuesta,
que és una d'aquestes pel·lícules
i tal,
que tracta del tema
del boom immobiliari,
diguem,
de la creguda.
Va ser uns pallos
que van intuir
que se n'anava tot el garet.
Sí, sí, se n'anava tot el garet.
Allò de The Man Brothers.
Sí, exacte.
Van apostar
que se n'anava tot el garet.
És a dir,
a comprar bonos basura,
a vendre'ls,
és una història.
Vull dir,
a veure,
la pel·lícula en si mateixa...
En el moment que et perds, no?
Clar, no, et perds.
Et perds, absolutament.
Intenta ser didàctica,
però dius,
a veure,
és un tema
que és tan, tan localitzat.
Però això és una història
que ja coneixes.
És l'inici de la crisi, 2008,
el mercat immobiliari,
les hipoteques de l'escombreria,
tot el de història
que munten allà,
que és una cosa
que ja saps,
però intenten fer-t'una miqueta
com didàctic
i acaba no interessant
de no gaire, en el fons.
El director son tal,
Adam McKay,
també nominat
a la millor pel·lícula,
a la millor director,
que clar, dic,
deixa'm veure aquest pavo qui és, no?
Doncs aquest pavo
és un tio
que ha fet telesèries
i pel·lícules
baixes,
cutres,
amb el Will Ferrell.
Bueno,
però també té merè.
No, no, no,
no dic que sigui tonto,
però que són comedietes
d'aquestes
que no tenen ni volta ni solta
i de cop i volta
fa aquesta pel·lícula
i va i el nominen
al millor director
de la millor pel·lícula
i a mi em sembla
que són excessivament bèsties
i la pel·lícula en si mateixa
te la mires i dius,
home, sí,
però és la típica estètica
que et pots trobar
en pel·lícules,
com et diria,
vull dir,
amb un muntatge
a quatre bandes
d'aquests quatre personatges,
Brad Pitt,
sí,
sí senyor,
és aquest element.
Allò no té color,
allò és la passada.
No, clar,
però és que és Martí de Scorsese,
clar,
és una potència bestial
i amb un handicapri brutal,
però aquí, clar,
aquí tens un Christian Bale
que és superfriki,
un Brad Pitt
que apareix per allà
donant botes
i dius,
vale, perfecte,
tens el Ryan Gosling
que dius,
bueno,
i són tota una mena com de clixés,
no?,
de pel·lícula pensada per l'Òscar,
no?,
amb fosos,
amb no sé què,
amb moments que la càmera queda quieta,
i tal,
amb una percepció d'un tema
que interessa fins a un límit,
no?,
amb el qual es veu,
ui, mira,
aquests que dolents són,
i fixa't aquesta pobra
que es quedarà al carrer,
que sí,
que està molt bé,
perquè estem parlant d'aquest moment,
no?,
de quan peta tota la bombolla allà
i els,
vull dir,
com es maltracten,
no?,
els altres,
i com juguen,
com se n'adonen,
però realment,
quan portes dues hores i vint minuts d'això,
dius,
home,
ja està bé,
vull dir,
pot interessar,
és una pel·lícula,
a veure,
a mi m'ha passat una miqueta,
com us ho diria,
jo sé que a vosaltres us va agradar molt aquesta pel·lícula,
però a mi m'ha passat amb Zodiac,
i em vaig posar molt malalt,
hi hagués moments que es feia lenta,
això,
doncs passa el mateix,
vull dir,
que vinga,
que no l'enganxen,
aquest pallo,
i vinga,
i parlen,
i diuen,
i no sé què,
i tal,
exacte,
és aquesta línia,
o todos los hombres de Presidente,
ja sé que és diferent,
que és la línia de Robert Refford,
però sé que aquestes pel·lícules,
que són,
vull dir,
que vinga,
uf,
i no surten dels despatxos,
i tal,
i a mi em va semblar feixuga,
jo crec que és una pel·lícula
que no se'n portarà res,
o no deuria portar-se res,
perquè no té cap volta ni solta,
ni cap interès,
des del nostre punt de vista,
perquè és un tema que ja coneixes perfectament,
i no cal que t'ho expliques.
No serà el primer cop que prima també un mercat intern americà a l'hora dels Oscars.
Exacte,
però molt americà.
El que et sabia molt de fer aquests temes és el Costa Garaves,
aquest sí que ho feia bé.
Exacte,
però això és una altra història,
clar que sí,
clar que aquest director no té la potència de fer això.
Home,
l'última que va fer no va ser el Capital,
va ser d'ell,
aquesta?
Sí,
no,
sí,
sí,
sí,
és d'ell,
sí.
Què més ho feia bé?
Sí,
jo he vist Black Mass.
Black Mass,
què tal això?
No sé si la vaig comentar aquesta.
No ho sé,
si no me'n recordes,
és la d'aquell,
el Johnny Depp?
Sí.
No em sembla que no.
Sí,
sí,
sí,
sí,
que va ser com Calvo,
no?
Sí,
la caracterització per mi és el que deixa una mica de desitjar,
es nota una mica allò postís,
no?
Però bé,
el film explica l'auge i caiguda del gàngster més poderós que va haver a Chicago,
em sembla,
o a Boston.
Ai,
ara m'has matat.
a Boston,
em sembla.
Sí.
A Boston o a Chicago,
o un d'aquest,
o a Detroit,
ara no et sabria dir,
ara em confonc de ciutat.
Cap problema.
Bé,
una ciutat que,
és que a Chicago diria que no,
potser sí,
bé,
és igual.
Era un pallo,
que era bé,
era un mafiós irlandès,
diguem-ho així,
d'alguna manera,
i que va aprofitar,
va aprofitar una col·laboració per part de l'FBI,
que estava interessat en desmantellar la màfia italiana,
i li van donar,
ell es va oferir,
bueno,
un de l'FBI que havia sigut com pinxa d'ell quan era jovenet,
doncs,
mira,
aquest pallo ens pot ajudar com a deletor i tal,
no?
I vam pensar,
mira,
perfecte,
així podem desmantellar,
és un xicharelo,
així un reliquent de 3 al quart,
i podem desmantellar tota la mà fideliana,
no?
I sí,
sí,
desmantellar la mà fideliana,
però a ell en realitat no els hi va passar cap mena d'informació gaire bé,
no?
I ves el contrari,
no?
Es va aprofitar que la mà fideliana desapareixia,
però per aixecar ell el vol,
i va muntar un tinglau allà de mafiós,
però espectacular.
Què passa amb aquest film?
Ara el realitzador no el recordo,
perquè últimament la meva memòria està fatal,
però un esco...
Penses,
ostres,
què hauria fet a l'escocés amb aquesta pel·laboració?
És que quan compares amb aquests grans...
M'hi cachis la mà.
Està absolutament desaprofitada.
O els Germans Coen,
també hi ha.
Sí, jo crec que, per exemple,
aviam...
A l'ABCS,
també, també, també.
Però dic,
aviam,
el Johnny Depp pot fer molt bé,
tot el que tu vulguis,
però és que físicament no s'assembla en una castanya amb aquest home.
Ja.
Jo crec que han d'haver actors prou solvents...
I tant.
I prou semblants,
de semblança física,
a aquest gàngster,
com per donar-li un paper i que no passa a aquest home.
Perquè, home, no ho fa malament,
però es nota que està massa caracteritzat
i això desvirtua la credibilitat del personatge, sincerament, no?
A part que aquest individu destila una crueltat extrema.
O sigui, era un paio que, curiosament,
contrasta amb la seva bonomia vers el seu germà
i vers els que l'envolten.
Els seus més allegats,
doncs,
tots estan per ell,
fins que, clar,
hi ha un moment que, diguem-ho així,
els deixa tots a l'estacada, no?
Ja.
I llavors diuen,
ostres,
ara, ara...
A mi em fa una mica de mandra,
aquesta pel·lícula.
Sí,
jo la vaig veure,
però,
bé,
una mica...
Però ja està.
Sí,
realment t'explica
tot el merder que hi havia
en torn d'aquest element
de l'FBI,
però que, en realitat,
afavoria bastant
el seu antic amic d'eixut d'infantesa.
D'infantesa.
Bé.
Què més, Jaume, tenim?
Jo vaig veure un western,
aquest dia interpretat pel Glenn Ford,
ja fa que té uns quants anys,
lògicament,
però que està fet a un estil
que podria fins i tot
semblar-se
amb el...
amb el Sant Pec,
i en pa,
Artur Prim,
i tal.
Em va cridar molt l'atenció
perquè és una pel·lícula
que el Glenn Ford
ha tingut una davallada molt forta,
amb un fill seu que s'ha mort,
no?
I llavors el que fa,
des del moment que li va passar això,
doncs,
perseguir, doncs,
a...
Bé, doncs,
els criminals,
no?
En el oest americà.
I llavors,
el que em va sorprendre molt
és que hi ha un xicot jove
per aquí al mig,
no?
Que és el fill
d'un...
d'un dels que ell
ejecuta,
i llavors aquest...
aquest xicot,
doncs,
el que fa és
seguir-lo.
La pel·lícula es diu
Les Tres Fletxes, eh?
I llavors seguir-lo.
I el segueix, doncs,
amb el propòsit
de ser com ell.
Em va sobtar molt,
això,
perquè això difícilment...
Doncs s'ha tocat un tema semblant
amb una pel·lícula,
no sé,
per exemple,
Els germans d'Arden,
amb aquella pel·lícula del Niño,
si us recordeu,
era una pel·lícula
que és un senyor
que té,
que té, doncs,
un taller i tal,
i llavors el seu fill
es veu perjudicat
i mort
i desaparegut
per culpa d'un noi,
i aquest noi,
llavors ell,
el porta en el taller
i el forma
com a mecànic,
no?
Jo,
em va fer pensar
en aquella pel·lícula,
perquè és un tema
que no...
no s'ha tocat
en aquest sentit,
i em va cridar molt l'atenció.
Em sembla que a la Filmoteca
faran durant aquest any
un cicle dels Arden.
Serà molt interessant.
Ho dic perquè l'altre dia
vaig passar per allà
i vaig veure
hermanos d'Arden,
no sé què,
no sé quantos i tal,
i vaig veure com diferents
coses que faran,
etroescola,
no sé què més i tal,
el que va ser
amor etroescola,
em sembla no fa gaire.
Sí, va morir.
Quan fa una setmana,
potser?
Una mica més,
sí, un parell de setmana.
És com una mida
que vaig sentir l'altre dia
alguna cosa...
Jo me'n recordo una
que vaig anar a veure amb el Jaume,
que es deia Txero Aé,
Txero, quina hora és?
Que era del Massimo Troisi
i el Mastroianni.
Això ja està en memòria.
Això era genial.
O sigui,
era de lo millor
que he vist jo en la vida.
Quin fart de riure.
No comè d'italiana,
però esquira
d'un pare
que ells meto mentodos
que es fiquen
en la vida del fill.
I el Massimo Troisi
ho feia molt bé, també.
Jo recordo que es deia
l'Eval,
el ball.
Sí.
que no parlàvem,
que era l'evolució
del període de preguerra
i guerra
a dins d'una sala de ball,
no?
Sí, sí.
Que era bestial.
Vull dir,
com es movien
els personatges,
tot mímica,
tot era magnífica.
És una petita obra
d'orfebreria,
no, allò?
Ara no me'n recordaré
com es deia,
però també
em va morir
un de francès.
No era,
no era director,
però té una sabatxa.
i aquest era
un home
obsessionat
amb portar
al cinema
obres de teatre.
Ai, sí!
I és...
Ai,
és molt...
Sí, home.
Sí, és molt popular,
eh?
Molt bo.
Sí, home,
és d'aquests...
Quan feia una pel·lícula
seva era de culte,
automàticament...
però molt...
I era la floïnata...
Amb un component homosexual
normalment...
Sí, sí, sí, sí,
oi, com es deia?
Bueno, ja ens sortirà,
ja ens sortirà.
Ja aparecerà.
Sí, doncs...
No fa gaire, no?
Tots dos, eh?
Tots dos,
igual que la Muriel.
Alguna novetat més, Jaume,
que has vist aquests dies?
La mort de la Muriel.
La mort de...
La mort de Muriel, has dit?
La boda de Muriel.
No, no és un film.
El què?
És la realitat.
Se'ns ha mort la Muriel.
Ah, perdona!
Ostres, perdona,
havia entès la boda de Muriel.
Perdona, fill, la Muriel...
Sí, clar, la Muriel Casals,
clar que sí.
Ostres,
com estan parlant de cinema,
de quan he fet una assimilació,
vaja, quina coincidència...
Mira, et dic una cosa
i digues,
ah, per aquí.
Farà mitjà any o així,
un programa de RAC1,
aquest que fa a la Tarda del Clapés,
va sortir un piton i això
i va vaticinar
que un element important
del procés independentista
uriria.
Onda!
a pensar...
No, no, clar,
que és molt fàcil,
però que jo vaig recordar
i dic,
hòstia,
ja,
també és casualitat,
no?
Ja,
però vaig pensar...
Però va ser espontàni,
no hi havia...
No, no, no,
hi havia motiu,
sí, sí.
Va atropellar una bicicleta.
Ah,
no, no,
va atropellar una bicicleta.
És que jo pensava
que no he estat molt
al dia del tema,
ho sento,
perquè he estat liat
amb això del pis i tal,
però jo vaig sentir
una hemorragia,
una història,
però jo pensava
que era una cosa...
Sí, sí,
la va atropellar una bicicleta.
Bon dia.
I va anar bastant bé
d'entrada,
però després va...
Ostres!
Bé, vull dir,
ja està,
eh?
No, no,
ja, ja,
no, no,
sí,
val, val, val, val,
val, val, val,
val, val, val,
la meva admiració.
Ah, i també comentaves
que has vist una exposició,
no?
Que abans m'ho has comentat,
però no has acabat
de parlar,
has acabat de parlar
dels tomàquets
i de les peres?
No,
que és normal.
Ens hem posat amb el castell
i la seva forma
i la seva tradició
i no l'exposició
que hi ha allà,
no?
Hola.
Jo, sí,
hi ha un exposició.
Quin catàleg,
no?
Sí, un catàleg impressionant.
És que Cornellà,
Cornellà si posa...
No estan per res,
tu.
No, no, eh?
Ja te'l deixaré,
perquè això...
A Cornellà no es mouca
mitja màniga, eh?
Però no passa a tot arreu,
vull dir,
això es fa bàsicament...
Sí, sí, sí.
Vaja, vaja.
Diu,
moltes vegades
m'han comentat
que
que els meus quadres
tenen molta força,
no?
Ho llegeixo
perquè
és que està carregat
de tòpics,
això, no?
I precisament
jo penso que
com tu ets un entès
amb això,
eh?
Doncs
això neix
de la teva pròpia
força interior,
de la teva emoció.
Jo,
si no em sento
en aquest ànim,
doncs prefereixo
no pintar
i puc
doncs passar-me
una setmana o més
fins i tot
sense fer res.
Però
no m'importa
per això.
fins que un dia
recupero
aquest traç
que pensava
que no tenia sentit
i que descobreixo
que em porta
alguna cosa nova.
Però que
sento
que
m'ha
purificat,
no?
Fins i tot
l'ànima parla.
És com
si fos un part,
oi?
Vull dir,
ho pareix
en aquest sentit.
Aquest senyor
es diu
Molina
de Cubo.
Molina
de Cubo,
separat.
De Cubo.
Sí,
del Cubo,
a més a més.
Ah, del Cubo.
Perdona.
Del Cubo.
I aquest senyor
em refereixo
que és de Cornellà
o és de...
Sí, sí,
és Cornellarenc,
tot i que he vingut
de fora,
però ja...
encara que vagi
a néixer fora
el Curna Llenenc,
vull dir,
tal.
És l'anima
o no fa res més?
Sí,
porta anys,
perquè va néixer
abans que jo i tot
és més gran que jo
pel que he llegit,
vull dir,
va néixer el 35.
Sí,
ha de ser gran.
No,
però això
a vegades
pot ser un orgull,
oi?
I tant.
jo tinc ganes
jo d'arribar...
No,
encara no,
però ja em tocarà,
però bueno,
d'arribar-hi,
sí, sí.
A veure si arribes aquí.
Sort que l'agafo,
de tant en tant.
Me la fot.
A veure si arribem,
tots plegats.
Doncs,
la veritat és que
m'ha sorprès poc
aquesta...
aquesta...
Què vull dir?
Vull dir que
m'ha cridat molt l'atenció
com ha...
com ha...
encuadernat,
o sigui,
com ha fet el...
Vestir-la, no?
Com ha vestit
cada quadre,
no?
Perquè hi ha uns
que són molt antics
i d'altres que no,
que veritablement
es veu que
els tenia per allà a casa.
Són una xeixantena
de quadres.
Però no transmet.
Però quan parles...
No t'arriba, no?
Quan parles de vestia,
del quadre,
què vols dir?
Amarcar-lo?
Sí,
com l'emboliques.
Com l'emboliques.
Ah, vale, vale, vale.
I llavors,
tota la pintura,
aquarela, tal,
hi ha algun
autorretrat d'ell i tal.
Bé, vull dir,
que són molt antics,
que tenen molts anys, no?
Jo penso que això
bé.
Agafar l'obra
d'una persona
que probablement
fa 60 anys
que ha pintat
i fer un escull
dels seus quadres
i llavors, bueno,
ara el que et toca
és a tu opinar sobre el...
És que no he pogut
veure l'obra en si mateixa.
No, no,
jo dic el que he llegit, home.
Ja, bueno,
però és que és una percepció,
la que has comentat,
que és magnífica,
perquè això és l'element,
diguem,
de la pròpia subjectivitat
aplicada a la pintura.
Clar,
ell considera oportun
fer quan ha de fer,
pintar quan ha de pintar,
però clar,
això li pot comportar,
si la subjectivitat ve
una visió real
d'allò que està fent
o una visió interior
o intrínseca
de lo que planteja.
Ojo amb això,
que dependrà una miqueta,
no?
i pel que estic veient allà a sobre,
jo no el veig massa realista,
el veig amb una mena de...
veig amb una pinzellada
bastant així com...
Gruixuda.
Gruixuda,
veig amb uns colors
una miqueta ocres,
no?
Vull dir,
aixeca una miqueta la imatge,
més o menys per això,
si van perquè els tiro.
Són retrats,
el que estic veient,
potser que sigui molt retrat
amb aquesta línia,
d'acord.
Aquí hi ha un component
molt de l'expressionisme,
és una línia,
jo crec que bé,
però m'agrada,
les tonalitats.
Sí, sí, sí.
Té una luminositat
que no té l'expressionisme,
però en canvi,
la forma de barrejar
aquestes cares
amb aquests tons verds
i tal,
aquests colors...
Aquest és ell,
el que veus és l'alcora.
A veure,
tira un altre,
tira un altre més cap endavant.
M'ha cridat l'atenció.
No dic més que res
perquè és el que diem,
no?
Però, a veure...
Ui, això és golla.
Sí.
És un homenatge absolut, eh?
És un homenatge golla, sí.
Clar que sí.
I el diuen...
el mateix d'allò.
Ah, ah, ah.
No, no...
Aquest està molt bé.
Aquest sí que està molt bé.
Ostres,
però això ja tira més...
Uf,
però és que això, clar,
això és una...
Aquesta línia
més d'un realisme,
però a la vegada
amb una combinació
de tonalitats
que no són realistes del tot,
no?
És aquesta combinació de...
Fixa't, fixa't,
que diu Glòria
és la major...
És el millor que m'ha passat a mi.
És el més gran
que m'ha passat.
Diu,
ha estat una companya
excepcional,
des de...
Bé,
que l'ha recolzat,
que ha estat amb mi
durant tot el temps
en definitiva.
Sí, sí, sí.
És una sublimació
de la dona.
Sublimació de la dona
com a tal.
Com a acompanyant.
I tant, i tant que sí.
No, però és molt maca, eh?
és molt ben feta, eh?
Vull dir, en aquest cas.
Ja te'l dono, eh?
Sí, sí.
No, no, no.
A part fer una mica l'ullada
per veure com era exactament, no?
I goit aquí també, veus?
Veus aquí també com treballa.
Molt bé, doncs un idó, eh?
A mi no m'ha sorprès per això.
Escutitza aquest home,
imagino que ve en obra, no?
No ho sé.
Bueno, això és qüestió
de veure com està el mercat de l'art.
Això ja no ho sé.
Molt bé.
Doncs hem començat amb pomes,
hem seguit amb cinema
i hem acabat amb el món de l'art.
Si vols,
ara parlem d'abricolatge,
que estic al dia, eh?
No, no.
D'abricolatge.
Sí, avui he anat a comprar
uns cargols del 4 en 60 mil·límetres mètrics,
vull dir que m'he tornat boig.
4 per 60?
Sí, mètrics.
Déu-n'hi-do,
has d'agafar una peça
com a mínim de 50, esclar.
Sí, exacte.
Veus?
Jo proper...
Es ricomania.
Jo proper,
jo us parlaré de Berest.
Ah, d'acord.
I a veure si en veig alguna.
Molt bé, molt bé.
Jo veuré més tema Òscar.
Vull veure les Steve Jobs,
que també la Wislet s'ha de llevar a tot.
Una mandrota, aquesta.
No, però l'ha vist un col·lega meu
i diu que està molt bé la pel·lícula, eh?
Que veus tota la mala bava que té el Steve Jobs.
Carrega molt aquest paio, no puc.
Intentarem veure un parell així també d'aquestes.
Molt bé.
Intentarem veure Spotlight,
que diuen que és boníssima.
No ho sé.
A veure què tal.
Tot això del pederàstia.
Exacte.
Però això que és un pel·licularro
que es queda...
Ara, és el que diu.
Segur que el club és millor, eh?
Segur, segur.
Seguríssim.
Començut, eh?
El club és el mateix tema, sí.
Família, ens queden 30 segons.
La foscor derrotada
i fragments de l'oblit
serien dos temes
recurrent a l'exposició aquesta.
Fantàstic.
No, no, pinta bé, pinta bé.
Per tant, a Cornellà, no?
On?
Sí, al Castell.
Al Castell.
Ah, fantàstic.
Ah, per això ha vingut el tema.
Tot és elíptic, tot és cíclic.
Vinga, ens veiem dijous que ve.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
El Just a la Fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just
Sóc una urbanita, ho reconec
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita
Acompanyat d'una bona amanida
I tens un plat baratíssim i facilíssim de fer
També és un dels llibres més robats
De les biblioteques públiques dels Estats