This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
també parlarem d'un llibre que és Tres dies
i una vida de Pierre Lametre
que ja veurem com va la cosa
i cinema, on farem un gran
recorregut per la llegada
aquesta obra
amb aquesta pel·lícula
casualitat l'han vist els tres
i tothom teniu alguna cosa aquí
sense fer espoyler
per això no es pot explicar
si és pecat
El llibre negre de Paul Verhoeven
recuperarem aquesta pel·lícula que té uns anyets
no gaires però que val la pena
parlem de Demolition i de Snowpiercer
que també hem de fer-ho en moderació
perquè aquí hi ha gent que l'ha vist
no l'ha vist
jo l'he vist gairebé tota, faltaven 10 minuts
i l'altre que vam fer TV3 me la vaig gravar
i em falta acabar-la
molt bé, doncs comencem parlant d'art
i comencem parlant d'aquesta exposició
del celler de Can Ginestà
que tenim
Carmelo Svord Roig
és curiós perquè el que dius tu
el primer que un nom
és estranger
hi ha alguna explicació
per dir-ho
d'algun quadre
que està
doncs
en una llengua
jo la veritat
no l'he sabut
de
descifrar
però
no sé
vull dir
podria ser alemany perfectament
no?
sí, sí
podria ser
podria ser
molt bé
doncs
ha dit això
que tampoc
cap garantia de res
jo la veritat
és que m'ha sobtat molt
aquesta col·lecció
no?
és que necessitis
massa estona
per veure-la
però d'una manera
prou clara
el que representa
és precisament
aquest desordre mental
que
en definitiva
genera
el fet
de tenir
doncs
totes
aquestes guerres
que hi ha
amb la gent
que s'escapa
dels seus països
de la manera
que arriba
en els nostres
val a dir-ho
no?
i automàticament
et poden passar
moltes idees
per expressar
aquesta realitat
i l'he trobat
molt interessant
de la manera
que en pintura
aquest senyor
Carmelo
doncs
ha pintat
aquest desastre
fins i tot ja
aquest desastre
que tenim
vaja
fins i tot ja
en el requartet
del fons
d'aquesta
sala d'exposició
d'aquí
a Can Gint
està
del celler
sí
del celler
exacte
per ubicar-ho
doncs
hi ha fins i tot
unes tiretes
molt primetes
i
d'una manera
molt impactant
parla del suïcidi
no?
i
més que parlar
vull dir
és una representació
en aquest cas
no pictòrica
o no ben bé pictòrica
perquè utilitza
també
com un celofà
o sigui
com una mena
d'això
que si fos
una placa
d'aquestes
que et fan
quan fas radiografies
no?
com si fos això
però més prim
encara
i llavors allà
també
hi sap dibuixar
i llavors
hi ha el títol
genèric
de trossos
que han quedat
de la divina comèdia
per dir-ho d'una manera
esclar
connecta
amb tot el que és
manifestació artística
la realitat
que vivim
i en definitiva
molta modernitat
i a mi m'ha semblat
molt interessant
us convido
que l'anau a veure
perquè
sense abastar-ho tot
jo crec que és
o sigui
bona
és una molt bona exposició
molt bé
fantàstic
bueno doncs
no deixem el món
de l'art
i anem a recordar
aquesta exposició
que són poesies
en torn
al rostre
Joan Vidal
Llargués
no?
Llargués
Llargués
perdó
ell s'hi posa així
és Llargués
perquè jo sabia
que el David
anava per aquí
al seu cognom
però
aquesta és l'obra
d'un diàleg
de frustracions
entre l'artista
i el món exterior
d'un desig
deforgant
les profunditats
de l'absurditat
humana
per enditzar-nos
en melodies
de recolliment
sofriment
meditació
etcètera
cercant rostres
amb realitats
conscients
diverses
aquesta és la frase
penso
molt
molt
definitòria
jo no sé
no sé per què
però quan la vaig llegir
no l'he feta jo
evidentment que l'ha fet ell mateix
vaig dir
caram
tu que feia temps
que pensava jo
en això
és curiós
no?
perquè
esclar
vas seguint
és el teu propi fill
i vas seguint
la seva
el seu caminar
no?
i llavors dius
evidentment
estàs reflectint
tot un món interior
el patiment
que et proporciona
i a més a més
doncs
jo penso
que el que
el que reflecteix
d'una manera
molt clara
aquesta frase
precisament
és això
gratar sobre
les profunditats
de la
de l'absurditat
que
que
si parlem
de l'exposició
que he esmentat abans
doncs
està molt clar
que és així
ell bàsicament
dibuixa rostres
tot això
no vol dir
que sigui
tot rostres
hi ha altres
pintures
que segons el meu criteri
estan molt bé
jo estic enamorat
de quatre
dels paisatges
que ha fet
impressionant
llavors va recordar
una mica
doncs
l'etapa
de pagesia
que va tenir
durant dos anys
eh
i que això també
ho ha reflectit
en quadres
que estan molt bé
que aquests
no els han mogut
de casa
eh
val a dir
però
algun dia
no es poquen
no?
algun dia
no
no crec
jo almenys
per mi
no és això
però no s'han mogut
perquè a ell el que li interessa
és aquesta frase
i en definitiva
les exposicions
que va la tercera
en aquest cas
serà concretament
aquí a la Biblioteca Central
al carrer García Nieto
ahir
ahir la Biblioteca Central
mossèn Andreu
mossèn Andreu
exacte
al carrer mossèn Andreu
número 15
de Cornellà de Llobregat
molt proper
a la plaça de Catalunya
i allà
ens trobarem
aquest dia nou
però tenim previst
que el dia 17
que és dissabte
faríem com una segona
reflexió
sobre l'exposició
la qual
doncs
tota persona
que durant aquesta setmana
ja que és com és la setmana
i que n'hi ha molts que marxaran
aquell dia
doncs
una mica
una segona inauguració
repressar
exactament
repressaríem
curiós
la foto
la foto del cartonet
aquest
d'alimentació
està
emmarcada
dintre d'una indústria
una fàbrica
on jo treballava
és curiós
això són les aigues?
no ho sabia
ho intuït
però no estava segur
això fa
dues setmanes
que es va fer
aquestes fotos
i ell ho va situar
i ell va anar
escampant
i buscant espais
per allà
això és on
estan penjats
ara actualment
abans
estaven en un altre lloc
els tadanals
per aixecar
i baixar pesos
i està molt clar
jo crec que això
aquesta és una evolució
que en aquests moments
planteja ell
no vol dir
que l'exposició
serà això
però sí que serà això
quan hi hagi
una exposició
compartida
entre ell
i el fotògraf
que ha fet
aquesta fotografia
això està molt bé
i això pot ser
molt interessant
molt interessant
també una cosa
recordem
bàsicament horaris
i espais
i l'oteca central
carrer mossèn Andreu XV
d'aquí de Cornellà de Llobregat
el dia de la inauguració
és el divendres 9 de desembre
de 18.30 a 20.30
i després si es vol visitar
de dilluns a divendres
de 15.30 a 20.30
i dimarts i dissabte
de 10.30 a 13.30
per tant
ens refereixo
que
totes les tardes
gairebé es pot visitar
quan entreu a la sala
o sigui
a la porta
de la biblioteca
és la sala
que hi ha a l'esquerra
entrant
i allà
doncs
molta llum
molta claror
es veu des de fora
fins i tot
bueno
estem molt contents
d'haver-ho aconseguit
i tant que sí
i és entorn al rostre
Joan Vidal
bé doncs
és una exposició
insisteixo
aquí nosaltres
hem pogut veure
alguna cosa
que es va fer
alguna exposició
que es va fer
com es diu
allà a Cornellà també
el Cinema Titan
i el Club Espai 3
el Club Espai 3
exacte
i realment va ser
sorprenent
absolutament sorprenent
són unes cares
que t'arriben fins l'ànima
i això és
això és magnífic
fins a l'últim plec
de la teva
sincerament
sincerament
i si haguessin de fer
algunes
algunes
algun silogisme
amb algun moviment artístic
jo crec que és
l'expressionisme
alemany
més
més potent
no
amb una gran claretat
i amb una gran potència
t'estàs atrevint
molt
sí
sí
és que a més
ara que ho estic
preparant
i ho estic fent
això és
t'entendeix
que Paco Coix
que aquests
potentíssims pintors
d'aquella època
que per X motius
van tenir
certs elements
als seus voltants
que li van provocar
una sèrie de reaccions
pictòriques
i van treure
van treure
tota la informació
que tenien
i la van
vomitar
m'he millor dit
sobre un gens
i l'altre dia
estava veient coses
i ara el veure
m'ha tornat a recordar
que això ja ho hem comentat
alguna vegada
però bueno
per tant
molt recomanable
sincerament molt recomanable
bé
canviem
anem a llibres
una setmana
que hem viscut
unes setmanes
de moltes pèrdues
la Rita Barberà
no fem comentaris
el Fidel Castro
podem parlar-ne
i també
el Marcos Anna
aquest poeta
que el Nacho
ens farà ara
una petita lectura
i una mica
ens explicarà
perquè hi ha gent
que no el coneixi
sí exacte
podria ser
dels que has dit
el menys conegut
però
sí que era conegut
perquè fins i tot
en els mitjans
últimament i tal
bueno
aquesta persona
era un antic
dirigent comunista
que va lluitar
ara va morir
amb 96 anys
sembla que mor
bona edat
bona edat
per morir
llavors
era una persona
que molt jove
allà
es va
es va llistar
a l'exèrcit
de la república
llavors
després de la guerra
la van fer empresoner
i
el van condemnar a mort
el van
bueno
ficar allà a una presó
la van tenir 3 anys
allà
pendent
de la condemna de mort
llavors
li van
convutar la pena
per cadena perpetua
i té el rècord
que és el pres
que més estona
ha estat
en una càrcel franquista
va estar 23 anys
ostres
cap pres
va estar tant de temps
diguem-ne
o malauradament
alguns van morir
molt ràpid
o els altres van sortir
no
amb tant de temps
i pel que sigui
aquesta persona
perquè tampoc és que fos
ni un destacant dirigent
ni una persona significativa
però bueno
pel que sigui
era molt jove
a més a més
doncs va estar 23 anys allà
del fet d'estar 23 anys allà
aquesta persona
bueno
aquesta experiència
de la presó tan dura
una presó franquista
parlem
o sigui
del 39
en endavant
en condicions duríssimes
doncs bueno
li va sortir la vena poètica
una vena poètica
molt relacionada
amb aquesta experiència
tot està molt vehiculat
és una poesia
de càrcel
de presons
diguem-ne
i bueno
però era un poeta
que tenia
una realitat
un poeta que va conèixer
Rafael Alberti
que va conèixer
Miguel Hernández
després a Pablo Neruda
vull dir
quan va sortir
i tot
i les seves poesies
tenen una certa rellevància
després
aquesta persona
en els últims anys
va aparèixer a Tertúlies
moltes Tertúlies
a la ràdio
a la cadena C
sortíem a Santiago Carrillo
jo l'escoltava
i a mi
em sobtava
que una persona
que tenia ja
molts anys
molts anys
tenia una lucidesa mental
i una
o sigui
parlava
amb una potència
com si tingués
40 o 50 anys
i tenia ja
prop de 90
i allà nació
també
com el Carrillo
estaven estupendus
i vosaltres
com haveis podido
llegar aquí
en tan buenas condiciones
i dic
bueno
perquè somes comunistes
i els comunistes
si salen vivos
són molt duros
i bueno
per això
somes comunistes
aguanta
eren uns personatges
a més a més
tu tibes la foto d'ell
i era un toro
un home
amb una determinació
a la cara
molt fort
i una expressió
de salut
però brutal
i amb 90 anys
com parlava
era increïble
o sigui
aquesta lucidesa
una intel·lectual
i bueno
de totes les persones
que han mort
aquesta setmana
que ja dic
moltes són molt conegudes
de manera poca afortunada
la primera que hem dit
el comandante
sí que és tot un personatge
sotani històric
però aquesta persona
també és una persona rellevant
i bueno
jo volia fer un homenatge
perquè
sempre m'ha agradat
com a persona
i les poesies
tot i que estan molt
inconscrites
al tema carcelari
bueno
un monotema
però
se l'ha de perdonar
perquè aquest home
ha gastat tant de temps
a la presó
tot ha d'estar
molt imprenat
amb això
llavors diré
una molt curta
molt curta
molt curta
que no és
el que
quan ell estava a la presó
clar
el presó
que pensa
en sortir
el que faria fora
i ell diu
com serà mi vida
després
i ell explicava
diu
si salgo un dia
a la vida
mi casa no tendrà llaves
abierta sempre
a los hombres
al sol
i a l'aire
que la amistad
no detenga
sus pasos
en mis umbrales
ni la golondrina
al vuelo
ni el amor
sus labios
nadie
són totes poesies
d'aquestes
algunes són més
reivindicatives
perquè ell era comunista
ell estava en contact
amb el Partit Comunista
era republicà
parlava molt de la república
bueno
aquestes són
que són una mica
més panfletàries
pues bueno
però les que parlen
estrictament
del tema
de que
què és el mundo
el mundo
és un patio cuadrado
donde els homes
giran
bajo un cielo
d'estaño
a més a més
que si feien
era un patio
molt petit
i si feien
d'unas voltes
perquè fessin exercicis
estrenien allà
i ara donen voltes al pati
donen voltes al pati
i cap a dintre
parlem d'unes pressions
no com les d'ara
diguem-ne
sí sí sí
que eren més precàries
on estaven allà
on feien les saques
aquestes famoses
que de quan en quan
arribava allà per la nit
agafaven tu
tu
estrenien a fora
i ja s'ho fosiaven
i això clar
cada nit
cada nit
i seré jo el següent
seré jo el següent
perquè els primers anys
ell estava condenat a mort
és una angoixa
i pensava que el matarien
després el van dir
no
ara et condeneu
m'ha acabat per pètua
igual ja havia pensat
jo volia morir ja
però bueno
al final va sortir
va sortir en el 61
no sé la història
per què va sortir
suposo que
jo diria que
perquè en aquella època
venia el congrés eucarístic
o alguna cosa així
potser fan haver una amnistia
van veure que
ja pot ser
la persona ja
li van treure
a quina edat dius
que va sortir?
no a l'edat
vull dir l'any
l'any 61
dos al 39
seria que hi ha
que hi ha
no papa
llavors va venir
els 50 i tant
em sembla
però no a congrés eucarístic
però potser això m'ho invento
no estic segur
no ho sé
no ho sé
algú motiu
però no
a mi has dit una cosa
que m'ha cridat molt l'atenció
dius
quan anem per cadena
per pètua
d'una manera o altra
ja et pots morir
bueno
això no és una
bueno
s'ha d'estar dintre
clar
nosaltres parlem
d'una cosa que no coneixem
ni podem conèixer
és molt difícil
de veure
el que pensa
no
ell mai et va dir
que volia que s'acabés
sinó que ell volia ser lliure
i sempre va tenir aquesta
aquesta
moral forta
reivindicativa
que diuen que ajuda molt
vull dir que sí
que estàs en un camp de concentració
o una presó
si tu tens idees forts
siguis
perquè és
un
cristià
o sigui
perquè és un comunista
aguantes millor
que no si no tens res
aquí sí que a mi apunto
sí senyor
molt bé
sí
i ets jove
i ets jove
i ets jove
no sé
vaig llegir
que no sé
quin camp de concentració nazi
no sé
quin dels tants
que hi va haver
no va sobreviure
ningú més gran
de 40 anys
bueno
clar
perquè jo
cosa una mica
aguanta
ningú més gran
de 40 anys
va sobreviure
si veieu
l'Hijo de Saúl
potser
entendreu el per què
segur que l'ambient
era aquell
aquesta pel·lícula
s'ha de veure
s'ha de veure
perquè s'ha de veure
és aquelles pel·lícules
que et quedaran
a la retina
per tota la vida més
jo és que potser
és la millor pel·lícula
d'aquest any
sense cap mena de dubte
jo crec que sí
va estar premiada
sí sí sí
a Hollywood
l'únic que no va
va guanyar
o callar
no ho sé
va emportar
és igual
però que em refereixo
que va ser una pel·lícula
que curiosament
que estigués anomenada
vull dir
que
quina hora i mitja
de potència
cinematogràfica
en totes les paraules
gramaticals
tot
jo aquella càmera subjectiva
constantment
que el persegueix
i vinga
i vinga
i vinga
i vinga
s'angoixant
i vinga
i tira
i tira
i al final
qualsevol moment
no saps
és que sens sorolls
sens crits
i aquesta càmera
que es gira
dius
és que li tocarà
i li tocarà
a una altra
és absolutament
terrible
és com si tinguessis
perquè jo penso
que et projectes
en el personatge
és com si tinguessis
l'alè
de la vida
fins i tot
en el clatell
o de la mort
és que si et tanques
lògicament
amb aquesta imatge
clar
el millor és el cinema
en aquest cas
però si pel que sigui
ho agafes amb DVD
o amb el que sigui
doncs et trobes
és que tu gairebé
és el que diu el Jaume
li pots
donar-li un cop d'aire
vull dir
com
estic darrere d'ell
com si estiguessis
perseguint-lo constantment
no?
és que et genera aquesta idea
jo quan vaig sentir
de format aquest
dic que això és molt interessant
molt
i si estàvem fet
jo vaig a veure això
perquè encara no
queda recomanada
molt recomanada
molt bé
doncs seguim parlant
en aquest cas
de llibres
i parlem del Pierre Lametre
que aquí som una miqueta
seguidors
aquí uns quants
hem llegit
la tetralogia
Verhoeven
famosa
del Camille Verhoeven
sí va guanyar
sí va guanyar
oi que sí
és que em sonava
que va guanyar
i és que s'ho mereix
és que no sé
tot l'altre que hi havia
em sembla que estava també aquella
hi havia diverses
El abrazo de la serpiente
de Colòmbia
la guerra
de Neymarca
Mustang
de França
aquesta la vaig veure jo també
i Zip
de Jordània
però Mustang sí que l'he vist
Mustang està molt bé
però si compares
amb l'Hijo de Saúl
no t'has a veure
no t'has a veure
vull dir que no té la potència
que té l'altre
està bé
també és un tema delicat
vinculat amb la dona
Turquia
i recordes
aquesta pel·lícula
farà una mica
de fer una coseta
i a partir d'aquí
gairebé
les tanquen
com el que diu la cosa
i a partir d'aquí
el que genera això
però bueno
que és una altra història
bé
doncs el que dèiem
anem a aquest senyor
el Pirlametre
que estem acostumats
amb aquesta tetralogia
magnífica
d'Àlex Irene
Johnny Ann Rose
és d'ella
Rossi John
Rossi John
exacte
i Camil
i després hi havia un altre
també que estava
ambientat a la Primera Guerra Mundial
exacte
que no me'n recordo
com es diu ara
però aquest llibre
Esperame el cielo
sí
algo del cielo
hi ha una altra
que és Vestidor de Nòvia
que és una altra
que és una altra novel·la
a part
jo he llegit
aquesta
i l'última
l'última no
que és anterior
a la tetralogia
només si em permeteu
un comentari
aquesta última
no és anterior
no
sí
és anterior
no és després
la tetralogia
quan s'ha dit
quan s'ha dit
trec Camil
i en segueix
entra una altra
no
és que van traient aquí
digues
només el comentari
que una amiga meva
ha agafat Àlex
i no l'ha pogut
acabar
és que
clar
quan explica
que li estan fent
a la noia
i ho explica
d'una manera
jo no he podido
acabar-la
jo l'ho he dejado
això per introduir
no?
ja
és que
és que
encara és pitjor
el primer
és Irene
és que aquests llibres
és una línia
que va més enllà
per tant és això
però en aquest cas
és el que dius
oh
busques
estàs buscant
aquest nivell
aquesta història
Vestidor de Nòvia
també va per aquesta línia
de tetralogia
aquest que dius
del cel
de la guerra
és una obra
molt ben escrita
però no passa res
de particular
passa moltes coses
però em refereixo
que no és cap thriller
està bastant
entratant amb la guerra
hi ha
unes relacions
entre uns personatges
bastant desagradables
no?
i tal
però bueno
això tampoc entrarem
però aquesta
de tres dies
tres dies
o sigui
tres dies
i una vida
clar
tomenen com un thriller
i a partir d'aquí
un thriller
que té a veure
amb un nen
no tampoc
farem molta història
ni molt menys
explicarem la novel·la
de què va
no?
bueno
és un poble de França
perdut
por ahí
no?
és un nen
normal
de deu anys
vull dir que
li passa
una cosa
bueno
li passa
ell fa una cosa
millor dit
i a partir d'aquí
doncs
això genera
unes angoixes
una mena de
bueno
de percepcions
que té el nen
més que la realitat
en si mateixa
que d'això es nodreix
és a dir
en comptes de
com et diria
és una mica
bueno
és una pel·lícula
és un llibre
que et parla
de l'angoixa d'un nen
davant d'un fet
i a partir d'aquí
clar
ni barrabassades
tipus Àlex o Irene
a nivell
diguem
en aquest aspecte
no hi ha cap investigació
diguem
de cap policia
ni cap història
sí que hi ha
unes entrevistes
i tal
però
llavors
arriba un moment
que bueno
hi ha un canvi
amb l'edat
d'aquesta persona
tornen a aparèixer
aquests fantasmes
però hi donen voltes
però bueno
sí
no
que no sé què
que no sé quantos
qüestió
que el llibre en si mateix
per mi és fluix
tenint en compte
el que és aquest home
està ben escrit
és un home que escriu molt bé
però clar
tenint en compte
per mi és el més fluix
de tots
dins d'aquesta línia
de thriller
dins de thriller
com a tal
vull dir
insisteixo
que entra bé
però
jo gent també
un altre company
que l'he llegit
que també som seguidors
el Pierre Lametre
clar
a tu què t'ha semblat
jo home
doncs
m'ha semblat
fluix
no és mal llibre
però acostumat
amb el que està acostumat
el Pierre Lametre
que em sembla
es posa a aquest nivell
doncs
això queda
una mica
per sota
és un bon thriller
bueno
suau
és a dir
per a aquella gent
que es vol iniciar
amb aquests temes
no?
vull dir
ja està
no puc dir
molta més cosa
ja està
no diré res més
tampoc
mira
doncs ja que estem
i parlant
en aquest cas
no de pèrdues
si em dóna temps
sinó
en aquest cas
d'un
un aniversari
25 anys
de la mort
de Freddie Mercury
ostras
això em sembla
que el dijous passat
no em vaig equivocar
doncs
el que farem
si em deixa
aquest magnífic
CD
sí
jo crec que m'ho deixarà fer
doncs
escoltar una cançó
posarem la
I want to break free
vull dir que és aquests temes
de tota la vida
d'un senyor
ho alliberar
exacte
m'ho alliberar
magnífic el vídeo
tota la vida
recordarem a Freddie Mercury
exacte
de xatxa
amb aquell bigotarro
i movent allò
l'aspiradora
vull dir que allò
és divertidíssim
aquesta espero que no hi hagi
constància gràfica
però jo en una festa
de Sant Joan
sí
ho vas fer
vaig ballar això
i espero que no
que s'hagi destruït
tot
i vestit
com a Freddie Mercury
no
ah
vale
una mica
es va alliberar
es va alliberar
es va alliberar
anàvem una mica
finets
perfecte
potser millor no vinguis
a l'excursió
i els hermanis
s'han quedat sense portes
per si de casa
molt bé
doncs escoltem aquest tema
i després començarem
a parlar de cinema
i parleu vosaltres
d'això de la llegada
molt bé
vale
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins domàtica!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Parlem de cinema i aquí em sembla que tenim
un triomvirat que ens parlarà
de l'arribada, aquesta pel·lícula
que ja fa dies que sento per aquí
que tothom, hola, hola, hola, quina passada, quina passada
i jo no l'he vist, no sé
Expliqueu-me, expliqueu-me, home, clar
Jaume, Jaume, començarà
No em convido al cinema
La veritat és que a mi una de les coses
que m'ha sobtat més des de
que tinc una mica de raonament
és precisament com ens comuniquem
i llavors quan vaig ser
una miqueta més gran va dir, sí, diu
l'home pretenia arribar a Déu
i va començar a fer la torre aquella
a Babel
i allà ens hi vam perdre
allà ens vam voler confondre
i vam començar a parlar cadascú
d'una manera diferent, però bé, això ens serveix
per començar a parlar
d'aquesta pel·lícula
i el perquè és molt elemental
evidentment una de les coses bàsiques
que tenim en el món és que
utilitzem mots
i formes de comunicar-nos
que es diferencien molt uns dels altres
i llavors això ha generat
doncs bé, que hi hagi moltíssima gent
que el que fa és
doncs això
vull dir, aprendre moltes llengües
i lògicament el que fa és traduir
el que diu cadascú amb la seva llengua
amb aquella que coneix gairebé tothom
d'això va la pel·lícula, crec jo
ara bé
sí
a més a més
jo no m'he entrat gaire
fer-me un resum una miqueta més així
més per tontos
no, no, és que
no, és que si on te l'aixafem, home
ah, vale
ostres
no, no, però la part inicial es pot explicar
encara que sigui
home, és que
és que de cop i voltes
això està molt bé
però és molt genèric
es troben unes naus
apareixen unes naus
gairebé a tocar
que no toca
de la superfície de la Terra
però a diferents punts
sense un
un parquet concret
ovnis?
sí, sí
ah, vale
però unes naus
com
no són
no, no, no
són grans
com uns cons
unes conos
com unes coses així
no, és una figura ovoidal
ovoidal
bastant gran
semicercle
com si fos un semicercle
200-300 metres d'alçada
sí, 4 metres
i estan allà
suspesos
a poca distància
dalt de la Terra
sí, uns 20 metres
i estan allà
o 20 metres
a l'aigua
sí, sí
és com una imatge
una mica com
els quadros de Magritte
una mica surrealista
perfecte
una cosa així
en tots els llocs
diferents
del planeta
sí
i jo que deia
continua, continua
ah
i sí
no, i a partir d'aquí
clar
doncs
el normal
qui són aquests
no
anem a comunicar
anem a averiguar què
a veure què hi ha
i clar
qui millor per averiguar
doncs
que una lingüista
vale
una lingüista
que vagi cap allà
i a veure
que
que intenti
primer
veure qui són
qui deixen de ser
clar
clar
quan ella entra allà
ja
ja els hem vist
o sigui
hi ha qui ja ha entrat abans
per mirar
no
vale
vale
vale
vale
més o menys
més o menys
més o menys
s'entenem
però la pel·lícula
sí que sí que es pot explicar
alguna cosa més
sí
i tant
la pel·lícula
tampoc
no
aquí difícilment
és per l'espoiler
aquesta pel·lícula
perquè al final
al final
no té un argument
que tu puguis espaiar
perquè
vull dir
l'argument principal
es coneix ràpid
perquè a més
s'ha parlat molt del tema
els dos minuts ja ja l'estàs veient
i ja és el desenvolupament
com desenvolupa aquest tema
l'interessant
perquè al cap i a la fi
en certs de la pel·lícula
la posada en escena primera mitja hora
tres quarts d'hora
que és
les imatges
d'aquestes naus
allà
enmig de camps verds
i tot en el cinema
guanya molt
i bueno
l'aproximació
una aproximació
molt
molt en comptes
a la tercera fase
vull dir
no una cosa jo
molt yanqui
sinó que una cosa
molt científic
que es van aproximant
allà
a l'objecte
que fan
llavors
la interacció
una interacció
amb uns alienígenes
que
de moment
es deixen
com a mínim
es deixen
interactuar
i el treball
d'aquesta persona
que és
a part d'una llingüista
és una
una experta en teoria
al llenguatge
diguem-ne
no és una persona
que coneix només llengües
sinó en teoria
al llenguatge
perquè
el punt fort
la criden allà
perquè volen
desxifrar
l'idioma
dels alienígenes
que estan intentant
complicar-se
en un idioma
diferent
verbal
verbal
al principi verbal
al principi sí
i després gestual
no
després
és el
telepàtic
no
no telepàtic
però que no són
és un llenguatge
de símbols
ideogrames
tipus erounífic
tipus una cosa així
d'aquest estil
llavors bueno
també
es veu ja
una miqueta
de com
ella
pensa que és més fàcil
que ells aprenguin
l'idioma
nostre
que nosaltres
el d'ell
llavors fa una
com un matxembrat
sí
a partir d'aquí
tot el desenvolupament
de la pel·lícula
gira un tort
això
al final
s'espatlla
una miqueta
perquè
no sé
sí que s'ha comentat
que potser el productor
va dir que això
era massa feixuc
i s'intenta al final
donar-li un altre caire
més
al que estem acostumats
aquest tipus de pel·lícula
el que demanaves tu
i es queda una cosa
es queda una cosa
una miqueta
a mitjans
més de la mental
però tampoc
però tampoc
perquè
si hagués estat una cosa
dic mira
això ara
bueno
es desenvolupa aquí
una sèrie de efectes especiales
i una passada
no
però tampoc
i per tant
et quedes una mica
i per què no has continuat
no
bàsicament
jo crec que el tema central
és
a mi hi ha un moment
que ho diuen
que els pobles
normalment
estan fets
a partir
del llenguatge
que utilitzen
aquesta és la teoria
i llavors
a partir d'aquí
el film va
més enllà
més enllà
i diguem-ho així
que d'alguna forma
tu perceps la realitat
en funció del llenguatge
que parlis
correcte
aquesta és la teoria forta
de la pel·lícula
llavors
tu perceberàs la realitat
d'una forma
que no direm com
si tu aprens
el llenguatge
d'aquests éssers alienígenes
vale
comença amb una aproximació
diguem-ne
que també serviria
per qualsevol llengua
de fet això és una teoria
científica
que és una hipòtesi
de Sapir Ward
és una teoria
dels anys 20
que diu això
el llenguatge
que tenim
sigui català
castellà
anglès
xinès
el que sigui
és d'una manera determinada
i això acaba modificant
la teva manera de pensar
però fins i tot
acaba fent-te
noves
connexions neuronals
és un tema més
pot anar més
sí, sí, sí
això sí
aquí ho trejada més
bèstia
llavors clar
el llenguatge
pot ser un llenguatge
com el nostre
aquesta hipòtesi
a mi va semblant
fascinant
superinteressant
pot ser un llenguatge
com el nostre
basat en símbols
que vas posant
lletres
diguem-ne
una darrere d'una altra
o
podria ser un llenguatge
completament diferent
basat en ideogrames
i tal
que és el llenguatge
aquest que tenen
les alienígenes
va
digues
Jaume
però
arribant cap al final
tot això
tot això té un
si posa una salsa
al mig
aquí ja no arribem
jo no estic parlant
de les sals
arribem al final
no, no, no
tranquil
que serem capaços
de no
que jo diria
que això és
a mi
em va sobrar
perquè tu veus al principi
una sèrie de coses
que dius
i això perquè ho posa
a la pel·lícula
al final després
t'ho explica
però la sensació
que em va donar a mi
diu
mira, m'estan donant
respostes
a preguntes
que o no m'interessaven
o
ni me les havia
plantejat
i les respostes
que jo volia
han deixat
de donar-me respostes
i em vaig quedar
com
tot aquest final
i així
que justifica
que arrodonés
l'anterior
però
per què
no calia
és com si haguessin
arribat al final
ara veig enrere
i posa això
perquè quadri el final
si ja era prou forta
la pel·lícula
hi ha un moment
que està molt bé
perquè diguem-ho així
gràcies a una situació
de la trama principal
del film
d'una resposta
una resposta
absurda
d'una pregunta
quotidiana
del dia a dia
d'una resposta
a una situació
en temps pretèrit
sí
però a mi també
em va sobrar això
no ho vaig veure
a dir
ostres
sí
però aquí
és el kit
aquest és el kit
crec
que dius
ostres
tot i que tu
potser et s'obri
si et quedes més
en la teoria del llenguatge
et s'obre
si realment penses
ostres
aquí hi ha
clar
aquí és l'element
aquest
diguem-ho així
més de ciència-ficció
i més de cara
a l'espectador
sí
hi ha qui
l'ha comparat
amb la del Christopher
Nova
ah
Interestelar
Interestelar
amb algun aspecte
aquella era més mística
sí
aquella era més mística
allà sí que barreja dues coses
la mística i la física
que diria jo
no?
vull dir
hi ha com una combinació
hi ha una teoria
de les dimensions
aquí jo la física
crec que acaba desapareixent
no
aquí no
aquí no
aquí no
aquí no
entran
amb
amb situacions
diguem-ho així
com tu diria
més de supervivència
directa
no
no
aquella era una pel·lícula
més existencial
aquí no tant
aquí és més
és una pel·lícula
comunicativa
de
de
de relació
social
sigui amb humans
o sigui amb alienígenes
pacífica
o sigui
pacificadora
és la pel·lícula
al cap i a la fi
el desenvolupament
del nus
va parar
amb el que cal
tenir molt present
hi ha una trampota al final
hi ha una trampota
grossa
que dius
aviam
com
el número d'aquell de telèfon
és el que no quadra massa
per això dic jo
que
hi ha
hi ha algunes coses
que patinen
és l'únic
però ja suposes
que allà
es van trobar
amb un etzucat
com es diu
i van dir
ara com ho arreglem això
no calia que ho arreglessin
això em sobrava
completament
és igual
de tota manera
hi ha una cosa
que està molt clara
que totes les persones
fins i tot
els mateixos militars
doncs
en un moment
determinat
poden
recapacitar
sobre la seva vida
si ho mires
d'aquest punt de vista
també
si no mira
el Fidel Castro
optimisme
ah sí
també l'he dit
que passi
però
bueno
això no
que la teoria
a mi
que em va
semblar fascinant
és la teoria
aquesta del llenguatge
en si mateix
que a més
fins i tot
es van fer estudis
als anys
30 o 40
i jo crec que
basant en aquesta teoria
han fet la idea
del guió
perquè
el llenguatge simbòlic
que estan parlant
que parlen les alienígenes
és molt semblant
a un llenguatge
que va estudiar
un d'aquests estudiosos
que és el de Cines Hopi
que també
tenien
símbols
i també
a la percepció
d'una cosa
que es parla
a la pel·lícula
la percebien igual
sense ser alienígenes
però algú
s'ha inspirat en això
directament
no en aquest celebari
però el que semblava
en un principi
llenguatges així
com una mica
borrosos
en realitat
no eren borrosos
eren complexíssims
sí
sí
sí
el que voldria
també
accentuar
que no ho hem esmentat
és en Villanueu
que és el
Denis Villanueu
és un director
clar
és un realitzador
potent
tot el que he fet
té
les imatges
del principi
són
prou oníriques
prou interessants
prou dures
sí
jo gairebé
fins alhora
molt bé
sí
tres quarts d'hora
una hora després
el tema
hi ha alguns elements
més de cara a la galeria
sí
dels soldats
sí
sí
allò ja
dius
sobrava
no calia
no calia
molt bé
molt bé
no l'expliquem
no l'hem explicat
jo només voldria
no l'hem explicat
això em va recordar un llibre
que tothom que pugui aconseguir
que el
no sé si el trobaran
perquè ja no sé si està
que es diu
l'extrany animal del norte
que és un escriptor
que es diu
Lars Gustafson
que és suec
però que no s'ha dedicat mai
a la ciència ficció
i va fer un llibre de ciència ficció
genial
perquè així
fullejant-lo
ara fa una estona
he vist la trama de Matrix
per exemple
de film Matrix
aquí reflexada en aquest llibre
i hi ha algun punt
que també
que és anterior a la pel·lícula
que havíem comentat
sí
i hi ha algun punt
que també fa esmena
també
una mica
és allò de dir
no amb el llenguatge
sinó amb la visió
és allò de dir
si jo miro alguna cosa
més pel fet de mirar-lo
ho modifico
canvio substancialment
la seva estructura
doncs aquí hi ha
una història
que ens parla d'això
la Mercànica Quàntica
diu que sí
però bueno
aquí hi ha
una gent
que es troba
amb una nau
interestel·lar
molt grossa
i enviant una sonda
amb sis homes a dintre
només que
pel fet de passar
per davant
i que
aquella nau
tan bèstia
els observi una mica
simplement
per adaptar-los
a la seva manera
d'entendre les coses
els modifica
i els converteix
en unes columnes
de pedra
i ja està
ah
també va d'això
sí
ui
es troba la pel·lícula
perquè ara ja m'heu
confós absolutament
ara ja sí
hem tornat tonto
ara ja sí
que bueno
més explicacions
ho veurem
d'aquesta manera
no m'ha arreglat gaire
no
fantàstic
molt bé
doncs
seguim amb directors potents
el Paul Verhoeven
també tela
aquest
vull dir
amb el llibre negre
més d'aquí
sí
jo és d'aquelles pel·lícules
que he vist
sobre el tema
dels nazis
i la seva ocupació
més rodonota
vull dir
i més
entenedor
o sigui
més fàcil d'entendre
i paral·lelament
tenir una versió
del que va ser això
molt interessant
no menys
a mi em va semblar
extraordinari
ja l'havia vist
evidentment
però ostres tu
vaig cada altra part allà
però no me'n recordava
d'això
saps
perquè hi havia
alguna coseta
que sí
i sobretot
el llibre negre
molt fantàstic
al final
crec jo
vull dir
excessivament
preocupat
per lligar-ho
i tancar-ho
absolutament
si vols tu
però
penso que
se diu perfectament
amb el senyor Verhoeven
i aquesta voluntat
que va tenir
d'anar a Nord-Amèrica
a filmar
al cap i a la fi
no?
perquè ell es va entregar
amb Soul Girl
i jo què sé
el que va arribar a fer
i jo crec que és molt potent
la pel·lícula
molt
és molt creïble
tot
vull dir
cada personatge
té un
un empaque
que es diu
que dius
carai
t'arriba
però fins al moll de l'os
i molt bé
molt bé
aprenc
vull dir
els resistents
això
també és aquesta mesura
que precisament
pel Fidel
ara
amb la seva mort
doncs també
doncs
ha surat
per la informació
i tal
no per ser així
doncs
ets bona persona
vull dir
cal altres elements
també
vull dir
la pel·lícula
també en parla
d'això
i trobo que
que bé
que relativitza
la bondat humana
d'una manera
molt potent
i qui
aparentment
és el millor
doncs a vegades
pot ser
el pitjor
i tot això
no?
Això és més real
clar
jo ho vaig trobar
sí
encara que hi hagi
un component fantàstic
fins i tot
no?
però
a mi m'agrada molt
un component fantàstic
o el llibre negre?
fantàstic
en el sentit
de posar
argumentalment
unes
resolucions
en el tema
perdona
no he utilitzat
la paraula correcta
per posar
en el tema
solucions
a tot el que
es desenvolupa
imaginatiu
cinematogràfica
doncs digue-li
vull dir
de ficció
de ficció
és per mi
excessivament
peliculera
perdona
no havia
no era la paraula
fantàstica
si ho lligava
dic no ho sé
com
a l'estil Indiana Jones
però
directament
ja està
ah vale
perfecte
no jo crec
que es fa dir tot
no no
que sí que sí
no no
és una pel·lícula
quan la repeteixin
per la paramunt
la tingueu present
si no l'heu vist
jo és que la tinc una miqueta
desperdigonada
aquesta pel·lícula
jo l'he vist a trossos
sí sí
potser és això
que jo no l'he vist
tampoc se n'ha de ser mai
o alguna cosa
sí
la repeteixen
per la paramunt
una barbaritat
molt bé
doncs parlem d'una
d'una estrena
d'una pel·lícula
que es diu Demolition
que és una pel·lícula
també estem parlant
de pel·lícules potentes
avui em sembla
que no
les quatre que parlarem
no quedarem tranquils
vull dir que
és d'aquestes coses
que passen
aquest senyor
el director d'aquesta pel·lícula
és el Jean-Marc Vallée
que és aquest
director canadenc
que es va donar a conèixer
amb aquella pel·lícula
que es deia Crazy
no sé si recordeu
Crazy C.R.ZI.
que era una pel·lícula
que anava
una mica sobre el món
també
gay
d'aquella zona
era una cosa així
com no recordo molt bé
d'un jove i tal
però era una pel·lícula
amb una canya
i amb una capacitat
de fer-te reaccionar
vull dir que
que deies
mare meva
què és això
vull dir
quina cosa més
original
més potenta
vull dir
no estem parlant
d'una altra pel·lícula més
que tracti el tema
de l'homosexualitat
sinó molt més enllà
perquè hi havia una sèrie
de problemàtiques
una sèrie d'identitats
i recordo que una pel·lícula
que jo
n'hi tinc molt de
bon record
com el Fassbinder
sí, exacte
sí, doncs no creguis
vull dir
és una dissecció
molt Fassbinder
però amb una altra línia
amb una altra línia
potser una mica més comercial
i més del segle XXI
però la gran pel·lícula
que el va fer famós
i que el va coronar
va ser
de les Bayers Club
de les Bayers Club
amb el Matthew McConaughey
que era una pel·lícula
que parlava
era un bon tros
que l'han fet per la tele
sí, tu no l'has vist
la pel·lícula?
he vist un bon tros
per la tele
ah, per la tele
doncs la pel·lícula
vull dir
en aquest cas
que és l'anterior
aquesta
és que és d'una
jo pensava
dic, mare meva
a veure el plantejament
tornem a la teva
el tema
sobretot de la sida
als anys 80
amb els vincles
que hi havia
el fet que tenies
una identitat
i torna amb aquest film
sí, sí, sí
em parla d'aquest tema
una altra vegada
i ho planteja
des d'un punt de vista
gairebé
bueno
de plantejar un espai
on hi hagi
em refereixo
una mena de
ho diré ara
de medicació experimental
és a dir
que realment funciona
i no aquella medicació experimental
que està imposant
el govern
per una sèrie de motius farmacèutics
hi ha un joc aquí
molt potent
amb el que és
l'indústria farmacèutica
és el que seria
la medicació adient
els poders
també
aquest submón
realment
on es mou
la medicació
dins un àmbit
una miqueta de camells
etcètera
i on apareix
la persona del Matthew McConaughey
que fa un canvi espectacular
de la seva fesomia
va haver d'aprimar-se
no sé quants quilos
i realment estava
però xupat
cadavèric
que dius
no, no, no
és que no el veus
i també
que no me recordo
com es diurà
aquest noi
que és un magnífic
bé, d'igual que també
que fa de transsexual
no, que fa
més que transsexual
de transvestit
no
i em refereixo
també fa un paper
al Jared Leto
ah, al Jared Leto
exacte
que realment
és que és
magnífic
com ho treballa
no, amb una problemàtica
vinculada amb la
d'edicció
vull dir
són personatges
una mica portats
sempre al límit
no
i això és el que a mi
m'agrada
d'aquests directors
no, que et diuen
ostres, què és això
i ara
amb Demolition
ha fet una mena de
cosa
curiosíssima
que jo
bé, que et perds
no que et perds
vull dir
que et obre
moltes opcions
a veure
el que seria
explico el primer minut
perquè
encara que és el primer minut
simplement
és una cosa
vull dir
que no us destrosso res
perquè
haig d'explicar
aquest primer minut
perquè entenguem
el que hem de parlar
és a dir
el Jake Gyllenhaal
el de Brockwood Mountain
a Coreno
per entendre'ns
per si algú no
no es situa
doncs
resulta que va amb el cotxe
amb la seva dona
ell és un executiu
d'altíssim nivell
i tal
i doncs
van tots dos
van explicant-se
el que faria
qualsevol parella
d'avui en dia
parlant
portant el cotxe
dius
que no em fas cas
que no sé què
que no sé quant
per de temps
per de tant
per de pum
accident de cotxe
ja està
primer minut
i a partir d'aquí
doncs passa
el que poder imaginar
que pot passar
i després
el que ve després
és ell
i el títol
Demolition
és a dir
què és el que fa aquest home
per intentar
organitzar de nou
la seva vida
el per què
el com
realment estima
la seva dona
realment no l'estima
hi ha uns vincles
exteriors
per què
es mou d'aquesta manera
estem parlant
d'una profunda depressió
estem parlant
un intent
d'autodestruir
al seu voltant
física
i mentalment
amb el risc de destruir-se ell
exacte
però també és una qüestió física
destrossar
el gust
per destrossar coses
clar
hi ha tota una línia
això ens porta
amb el tio aquell
també
com se deia
aquell
sí sí
és tota aquesta línia
i dins de tota aquesta mena
de caos
que no saps ben bé
per on aniràs a tirar
si va per aquí
si va per allà
no saps ben bé
és a dir
et deixa
en punts a vegades
oberts
de cop i volta
apareix una persona
que és Naomi Watts
apareix una persona
que atempera
aquestes qüestions
hi ha una escena
que m'encanta
que sona la bohem
de Charles Aznavour
de fons
és una escena preciosa
té un muntatge
a la pel·lícula
espectacular
jo crec que és
dels millors muntatges
també ja ho tenia
a Dallas Buyers Club
el mateix concepte
un muntatge
amb una rapidesa
amb una capacitat
amb un bon fer
com fer aquests flashbacks
amb una categoria
uns moments de càmera
a vegades ralentitzats
és d'una elegància absoluta
aquest home
vull dir
sap un pebrot
no puc dir una altra cosa
i realment tot això
clar
jo no vull anar més enllà
però és aquesta sensació
que notes
com una mena
de caos
dins d'un ordre
que cada vegada
sembla que la pel·lícula
va adquirint
i bueno
i tot això
amb l'aparició
de la Naomi Watts
bueno
aquí hi ha
és una aparició
molt peculiar
de com apareix
és a dir
ell l'aprèn
amb una cosa
molt banal
i arran
de prendre-la
amb aquesta
primera petita
demolició
de les seves reaccions
coneix
aquesta persona
i arran d'això
s'inicia la relació
que tampoc saps
si la cosa es mantindrà
o la demolirà
és que és molt potent
perquè vas dient
a veure què passa
a veure què passa
l'aparició de demolir
les teves
exacte
és magnífic
el plantejament
i és que una altra vegada més
el senyor Valé
t'ha portat
a un àmbit
que dius
ostres
és que
coi
sempre són uns àmbits
molt
profuns
i amb la línia
sempre
que és mental
i en aquest cas
també físic
està molt bé
la pel·lícula
potser
el que diem
i no direm res
però a mesura
que vas cap al final
dius
ja t'imagines
a veure
que això com acabarà
i dius
bueno
ja està
acabaré així
i ja callo
i no dic res més
però
ja està callo
suficient
a mi ja m'has
ja t'he captivat
jo crec que sí
ojo que
jo una altra persona
la va veure
i no li va enganxar tant
la idea
la va considerar
molt més
freda
molt més distant
és que a vegades
hi ha moments
aquest director
no és que sigui un director
que t'escalfi
vull dir que
al contrari
et va fotent uns cops
i dius
bueno vinga va
ves cap allà
tira tira
tira
llavors la torna a enganxar
és camaleónica
és camaleónica
l'actor
molt
l'actor
el director és magnífic
el que fa ell és
bastial
ho vols estar molt bé
com sempre
aquesta dona
molt bona actriu
molt guapa
i el Chris Cooper
també que fa de
que fa de sogra
qui no l'hagi vist
que m'hi ha dit
l'Hone Star
ah
doncs aquesta
l'he vist
oh
és deliciosa
aquesta pel·li
jo l'he vist
aquesta pel·lícula
m'agrada
del John Sayles
no l'has vist mai
de qui és
perdona
el John Sayles
ostras
el John Sayles
que ha desaparegut
aquest païsor
té presència també
aquest director
és espectacular
aquest film
molt molt
ja ho recuperà
aquest cinema
que ens arriba
d'això
d'Orient
això
de Hong Kong
i de tot això
el John Sayles
li dona aquest tòner
nord-americà
i és tan interessant
com això
sí
és veritat
la potència
que aconsegueix
em sona
però no la tinc controlada
és boníssim
és boníssim
molt
per tenir-ho en compte
i bé
ens queden
es queden set minutets
Nacho
parlem del Snowpiercer
bueno
tant no sé si es tornarà
però bueno
però hem de parlar
una estona
una distopia
si voleu teniu
tres minuts
per parlar de Fidel Castro
és molt curiós
aquesta bòlícula
podem parlar de Fidel Castro
al final
és una d'aquestes distopies
que a mi m'agraden molt
i com hem començat avui
amb la Sci-Fi
amb la ciència-ficció
doncs ara acabem
doncs vinc endavant
clar que sí
bueno
idea molt potent
això està basat
en un còmic francès
és una pel·lícula
dirigida
de 2013
dirigida
per un coreà
que es diu
Boo Won
ara et ho diré
és pa prèmio
i si ho memoritzem
encara més
això és el més complicat
un momentet
Bong Joong-ho
bueno
però sí
encara
actors
actors una mica
coneguts
surt Tilda Swinton
surt John Hart
surt Ed Harris
diguem-ne
que no fent allò
uns papels principals
i el principal
que és el Capitán Amèrica
i el principal
que és el Capitán Amèrica
el que fa
de Capitán Amèrica
llavors
idea distòpica
que es pot dir
perquè està molt comentada
ah i també
el que feia
aquell
el nen que ballava
com es diu
sí exacte
el Billy Elliot
el Billy Elliot
té un paper ja més adult
i tal
bueno
idea distòpica
que s'ha explicat molt
i fonamental
doncs bueno
experiment climàtic
que algun il·luminat fa
per controlar el clima
la cosa s'espàtia
per passar la temperatura
diguem-ne
i es passen
de fregada
la cosa s'espàtia
i arriba
una glaciació brutal
en el planeta
bueno
els mateixos
que havien
estat en el tema
de l'experiment
que no se sap
si això
no ho deixa massa clar
tampoc
si venia tot
si buscaven això
doncs vés a saber
bueno
han muntat
és un d'aquests
milionaris excèntrics
que té molts calés
i tal
bueno
ell ha muntat
un tren
diguem-ne
que és de moviment continu
que diu ell
o sigui
ha anat més enllà
de les lleis
de la termodinàmica
i amb una herejia
ha descobert
el moviment continu
i llavors
ha muntat
un tren
amb una màquina de tren
de no sé quants vagons
de quilòmetres
de quilòmetres
tira unes vies
per tot el planeta
de tal manera
que es faci
un moviment circular
i comença
allà el tren
el posa en marxa
una mica
per fer l'experiment
però què passa
que quan arriba
aquesta glaciació
doncs
tot el món
està absolutament
inevitable
excepte el tren aquest
que sempre està corrent
sempre està durant voltes
en aquestes vies
i aquest tren
com és autoalimentat
vull dir
sempre és un moviment
perpetuo
bueno
també pot generar energia
i allà
es desenvolupa
la nova humanitat
dintre d'aquest tren
un microcosmos
la resta
la resta
la idea és molt potenta
evidentment
com a tota nova societat
acaben d'estar
els que manen
i els que
obeixen
els rics
els pobres
els vagons de darrere
estan la gent
els pobres
i la gent de davant
em sembla que ho conec
i esclata la revolució
com a
arriba
a la que ha mort
el comandante
doncs el comandante
l'equivalent del comandante
busca la revolució
perquè estan molt oprimits
els de
però molt
i bueno
la manera de
és curiós
perquè un mètode de càstig
sí, sí, això no es pot explicar
però
tu creus que no es pot explicar?
jo no l'explicaria
jo diria que hi ha
no
no, perquè és que
hòstia
sí, sí, es sobte
et sobte
i si ho expliques
hòstia, que has rebuscat
però no, no
és lògic
té la seva lògica
perdona, és pel·lícula d'estrena?
no
no, de 2013
2013
ah, vale, vaig ser l'única perduta
no, no, no
no t'ho volem a xafar tu
no l'obico
però no, que la buscaré
la buscaré, és clar
aquesta la vam presentar
al Festival de Sitges
va tenir una bona acollida
està molt bé
és molt bé
l'únic que jo
no sé com acaba
em vaig quedar
a 10 minuts al fil
jo no t'ho explicaré
però sí que és veritat
que és molt
molt imaginativa
en moltes coses
en la posada
en l'escena
una estètica
molt còmic
molt treballada
amb molta, molta imaginació
clar, pensa
que amb aquesta longitud de tren
allà
ha de sobreviure
tota una societat
allà hi ha de tot
allà van passant vagons
i també la sorpresa
d'aquests pels que van
perquè hi arriba un moment
en aquesta evolució
van descobrint
ells van cap amunt
i en aquesta evolució
van descobrint coses allà
i també hi ha
això que ha comentat el David
això torna a lligar
amb l'arcadona
bé, no?
bé, té moltes
té moltes
altres
al final
al final
aquesta posta en l'escena
s'aguanta bastant bé
tota la història
s'aguanta bastant bé
al final
com tot
com tots els finals aquests
doncs, bueno
pecan una mica
que se fica Hollywood
pel mig
i les coses són
bueno, com són
però sí que és veritat
que s'aguanta molt
i que la distopia
està molt ben plantejada
i els personatges
aquests personatges
secundaris
però amb molta qualitat
com John Hart
com el Harris
com la Tilda Swinton
que fa
una mica
així raro
histriònic
histriònic
però molt, molt, molt currat
i, bueno
és molt interessant
per tot el plantejament
s'aguanta molt bé
la pel·lícula
i traient alguna cosa
que, bueno
que
la vida més Hollywood
pues s'aguanta molt bé
i val la pena
i basada en un còmic
molt estètic
molt interessant
molt interessant
com a distopia
m'ho apuntaré
perquè expliqueu
que els dius
mira, que van passant
i no te n'adones
sobretot quan descobreixen
què és el que mengen ells
correcte
ai ai ai
no ho saben
ara m'estiu deixant aquí
intrigat
si estiu
Snowpiercer
o Rompenieves
l'han traduït
o l'expresso del Miedo
no sé com l'han dit
a l'Amèrica
però Snowpiercer
si la veieu en l'original
els mirarem i tal
fantàstic
tenim un minut
tenim un minut
però un minut literal
és que ni minut
hasta la victòria siempre
hasta la victòria siempre
que vagi molt bé
que ara no marxem
seguiu un minut
i dium un minut
vull dir que és el que tenim
bueno, s'ha mort un ídol del Jaume
a banda de la
i fins i tot
jo tinc una mica escobar
ja treballant
i fins i tot
ell que ha sortit d'allà
i tal
diu que
li sap greu
que hagi mort el comandant
o sigui fins i tot
això ja de tot
hi ha gust per tot
vull dir
a part de l'Àngela Molina
l'altre ídol del Jaume
era
allà en Miami
a l'Àngela Habana
s'estan
bueno, unes festes
allà
unes borratxeres
que estan
normal
normal
que això és lògic
no que una mica
doncs hi hagi aquesta
aquesta alegria
del Che
i del Che Guerrilla
mira, jo l'altre dia
vaig veure Viva
Oliver Stone
jo vaig veure Viva
que va cuantar la rosa
i també es veu
com viuen també
a aquella Habana
vull dir que
és una pel·lícula
potentíssima
Viva
molt potenta
aquesta pel·lícula
i també un altre
que he vist
que ja la comencem
que es diu
Terraformers
d'Atakashimike
ostres
amenasso
amenasso
home
i és que jo sóc forofo
d'Atakashimike
jo atacaré també
vale, vale
però és una cosa
super friqui
home
ja
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
Fins demà!