Música
Benvinguts un dia més a Babilònia, que avui tenim la companyia masculina, mai millor dit.
Sí, avui és. Avui...
Avui ocupem els homes, això, tots homes.
Exacte. El Jaume Vidal, què tal, com estem?
Bé, bé, bé.
I el David Montaner.
Bé.
I el Xesco Ramos, que està aquí, com sempre.
Jo, que ningú l'estima, no?, aquí amb aquest raconet.
Ja podem plegar, no?
Jo el proper dia portaria un ou en plan de Calimero.
Calimero, sempre fent pena, no?
Sí, que nadie me quiere y tal amb aquest raconet.
Que desgraciaditos soy.
Sí, sí, sí.
Però bueno, no, no, estem tots aquí...
No et vol gaire gent, a tu, no?
Com?
Que si no et vol gaire gent.
No, no gaire, no gaire.
No, no, és que no.
Home, jo per aquí dalt sé que tens un club de fans.
Sí, és a dir.
Bueno, deixem aquests temes, perquè no ho ha de saber tot,
que estem en un poble, que abans comentàvem aquestes coses,
els pobles petits, eh?
Sí, farderies, sí, farderies.
I és el que tenim, però bueno, és el que hi ha.
Molt bé, xatos.
Doncs comencem a parlar, avui parlem de literatura,
parlem de les primeres exposicions,
a més exposicions?
Sí.
Del Baix Obregat, eh?
Sí.
Perquè ja que estem en una ràdio...
Autòctones, locals.
Exacte, locals, eh?
Res de coses de Barcelona i tal,
on no arriben les zones de ràdio d'esvern?
No, no.
Que, bueno, per ser de motius, eh?
No és que no hi hagi potència ni capacitats,
sinó perquè hi ha unes prohibicions, no?
I no pots...
No pots rebre.
No pots produir-te en certes zones.
Parlem d'una exposició que hi ha a Sant Feliu,
al poble del David i meu,
i els hem anat a veure al Centre Cívic Maslluí
una exposició sobre muralles,
fotografies de muralles, que ara en parlarem, eh?
I després...
Muralles, pràcticament en forma d'això,
de quadres, vull dir...
De quadres, de tot el món?
Sí, sí, sí.
El que he vist, que tampoc...
És que estaven muntant-la, eh?
Aquest matí, no?
El que he vist és de tot arreu.
He mirat així, 15 o 20 o així,
i sí, sí, muralles...
O sigui, fotografies de persones
que estan mirant a veure el com,
com saltaran tot allò...
Ara ens ho explica Jaume,
perquè fem una mica la introducció
i en parlem de tot això.
També ens parlarà el Jaume
d'una exposició que es diu
Visions de la Guerra Civil en còmic,
al Parc Mercader, allà a Cornellà.
Ens ho comentarà ara mateix.
Llavors parlem de literatura.
Jo us parlaré d'un llibre
que es diu Guia Literària de Roma,
una cosa curiosa que he agafat a les meves mans
després de fer un viatge a Roma
d'aquells de no respirar,
però bueno...
Encara tu, eh, llavors, sí?
Eh?
Encara està cansat.
Jo encara estic cansat.
Encara rosego els 270 quilòmetres
que vaig fer en 7 dies, però bueno...
Com va fer una versolaritat.
Sí, sí, sí, jo com sempre.
Jo vaig...
Jo tot, jo lo doy tot.
Més art.
Sí, vinga, més.
Més, no?
I el David ens parlarà
de La cara norte del corazón,
és la prequela
d'aquella...
De la trilogia de Baztan.
De la trilogia de Baztan, exacte.
De la Dolores Redondo.
I després ens parlarà d'un altre llibre
que també és molt curiós,
que es diu Solo tu me tendràs,
que ara ens comentarà.
D'Antoni Muñoz.
Sant Feliuen, per cert.
Sant Feliuen, sí?
Doncs mira, avui estem allò molt patris.
Serà influència de Vox?
No, que és broma.
No.
Bueno, és broma perquè...
Què passa?
Què és això?
No, no, res, res.
No, no, no.
Que tenim la desgràcia
del que ha passat amb això de Vox,
no?
Que han pujat molt.
Bueno, d'una igual.
Cinema.
És veritat,
les coses com siguin.
A veure,
no,
que ningú s'ha d'enganyar.
Vull dir,
no.
Esquandalitzar.
Tot el que sigui
l'extrema dreta
mai és bona.
Enlloc.
Cinema.
El jove es parlarà
de la pel·lícula guanyadora
de cants d'aquest any,
Paràsit.
Jo es parlaré
d'un llibre de...
D'un llibre, no,
d'una pel·lícula de terror,
que no sé encara com...
Bueno, sí,
ara us ho diré el nom,
però no me'n recordo.
Cuentos para ver en l'oscuridad,
no me'n recordo.
És un títol molt llarg,
però no s'ho farà.
El tens apuntat,
vaig,
a sobre la mànica.
Exacte,
ja us ho diré.
I després,
parla de Midsommar,
també,
una pel·lícula molt peculiar,
que ja vam comentar,
però el David ens donarà
la seva visió.
I si ens dona temps,
parlarem de Dogman
o d'altres coses,
com anem sempre.
Doncs ja en parlarem
d'aquestes pel·lícules
també que són recents,
però que han estat
sobretot pel·lícules
que marquen molt,
vull dir,
que et deixen
com una miqueta
doncs d'aquella manera.
Doncs Jaume,
parla'ns de les muralles
i de les visions
de la Guerra Civil.
Tot per tu.
Les muralles,
com deies,
a Sant Feliu,
allà a Mas Lluïc.
Sí.
Llavors allà,
doncs,
estaven muntant-ho
avui aquest matí,
que he estat allà,
i, bueno,
n'he vist unes quantes,
no les he vist tot,
però sí que he mirat
com per fer-me una idea
de tot plegat.
Llavors,
si nosaltres fem,
vull dir,
per exemple,
a Cornellà hi havia,
hi ha una muralla,
que és el riu,
eh?
Vull dir,
que...
I a Sant Boi també,
llavors.
Exacte,
i a Sant Boi també,
que és el riu.
I això són muralles naturals,
pel que he interpretat allà,
són,
vull dir,
marca la distància
entre un espai i un altre,
entre una riba i l'altra,
no?
Llavors,
doncs,
he vist així
unes quantes fotografies
de persones
intentant saltar
la del Marroc,
per exemple,
no?
Aquesta seu tema,
l'Iban.
Això mateix,
i llavors també,
també he vist alguna cosa,
la muralla que van fer,
doncs,
a l'Alemanya,
eh?
El mur.
El mur de Berlín,
i llavors,
el bo de la cosa
no és que sigui una pintura,
això,
o sigui,
que no és pintor,
que han fet,
són retratistes,
que van amb la càmera,
fan la fotografia i tal,
i he vist molt de color,
vull dir,
molt ben trenat,
vull dir,
segur que les màquines
no eren,
les del mòbil,
no,
no,
no pensis,
ja,
poden fer fotografies espectaculars,
aquest mòbil,
aquest mòbil,
aquest fa unes fotos bestials,
eh?
És més la traça del fotògraf
que l'objecte que té,
que la màquina.
Això és el que volia dir
que em semblava
que en el mòbil
això no era tan fàcil.
No, no,
si és tressut.
I llavors,
doncs,
bé,
la sensació que tens
davant d'una exposició
com aquesta
és que veritablement
ens hem d'anar creant
o es creen
unes barreres naturals
que veritablement
ens separen,
no?
Vull dir,
ens fan sentir
fins i tot
d'una altra manera.
Jo me'n recordo,
per exemple,
i per això he anomenat
el riu Llobregat,
que deien allà
a l'altra banda del riu
i els de Sant Boi
sempre,
em coneixia diferents
que treballàvem junts
i em deia
és que aquesta barrera
del riu
evidentment fa mal.
Marca.
Marca.
Marca una pauta.
Sí, els d'allà
i els d'aquí.
Una diferència,
sí, exacte.
El sentit de pertinença
també i tal.
I llavors
hi ha hagut fotografies
que realment...
Veus,
jo puc dir
que jo he viscut
a les dues bandes del riu.
A les dues bandes.
Sí,
a Sant Boi
i ara a Sant Feliu.
I és igual,
no?
Jo sempre vaig dir
que vaig creuar
el lloc de l'Empatera.
Sí,
Sí, sí, Empatera.
Bueno,
ara hi ha passos naturals.
Sí,
no,
no,
ja,
sí,
sí.
I amb l'aigua...
No,
per què ho dic això,
la broma aquesta?
Perquè quan vaig anar
a empadronar-me a Sant Feliu,
el full que em van donar
posava immigrant.
Dic,
ostres,
vaig quedar així tot parat.
Ah,
mira que bé.
Dic,
ostres,
per això dic,
deu ser això.
Ara ja es deu haver superat,
això és clar.
Home,
ja fa anys,
però tampoc tants.
Va ser el 99,
o sigui,
que imagina't.
Déu-n'hi-do.
Sí,
ja fa 20 anys,
però dius,
hòstia,
que posi immigrant.
20 anys.
Escolti,
que vinc del poble al costat,
eh?
Que no he hagut de córrer gaire.
No,
no,
clar.
Ni he travessat pel riu.
Per això he dit,
hòstia,
doncs deu ser que he creuat
el Llebregat en pedera.
Pel pont del riu,
sí.
Ai,
que bo.
Home,
en l'època que vas venir,
sí,
ja era,
estava fet així bé.
Home,
els ponts ja estaven fets,
sí,
sí.
els ponts,
vull dir,
tal com està ara i tal,
perquè abans,
sí que no estava així jo,
vull dir,
el riu era un risc molt gran,
vull dir,
que es menjava,
els camps es menjava,
vull dir,
que això no estava.
Jo recordo,
Sant Boi,
el riu,
i ara parlem de barreres,
però que es desborden,
va arribar a prop d'on vivia jo,
i jo vivia a prop dels Selecians,
de Sant Boi,
qui coneix,
i sabrà més o menys l'abast,
no?,
de la inundació,
va arribar a prop,
a prop,
a prop,
eh?
Sí,
l'aigua per allà,
oi?
Bé,
igual com jo,
allà on vivia abans,
allà on viu la meva filla actualment,
a Cordellà,
també,
l'aigua va estar a punt.
Sí,
jo li vaig dir a la meva dona,
et dic,
escolta,
que si gira,
marxem d'aquí,
que això no,
tenim garantia que aquest sigui el màxim.
Sí,
sí.
Molt bé.
Bé,
doncs coneixem també aquestes barreres,
eh?
Però són simbòliques?
Moltes vegades?
No,
això no és simbòli.
No és una barrera tipus,
l'Àngel Exterminador,
aquells que no poden sortir.
No,
no es tracta...
És més gràfic,
no?
Es tracta de la manca de sentit comú,
potser,
oi?
Seria la paraula.
Sí,
clar.
I que dius,
bueno,
tio,
perquè aquests dones vinguin allà a casa nostra,
tots...
És que ara,
m'ha vingut al cap,
vàries,
per exemple,
hi ha països del sud-est asiàtic,
que es veu,
per exemple,
un barri de barraques,
però,
però què dius,
ostres,
si ho pot viure algú aquí,
i just un petit mur,
un mur,
i al costat uns gratacels de luxe,
a més no poder...
Això és una mica...
Rio de Janeiro,
passa això amb els barris...
Això és el que després parlarem de paràssites,
eh?
Perquè és això, eh?
Sí,
és amiga aquesta idea,
no?
Eh?
És amiga aquesta idea,
no?
Sí,
i tant,
ostres,
no,
però aquí és més...
és més intel·lectual,
per dir-ho d'una manera,
o sigui,
més emocional tot,
eh?
i el que genera i tal,
està molt bé.
Bé,
ja parlem després...
Però el Mediterrani també és una barrera,
és un mur,
una muralla.
Ah,
el Mediterrani,
el mar.
Sí,
parlem del riu,
però el mar també és una muralla
que separa la gent que ve d'Àfrica,
que vol entrar a Europa.
Però aquestes són físiques,
eh?
Sí,
sí,
sí,
o els Pirineus.
Són creades,
són fetes.
És una barrera molt bona.
Els nord-americans i Mèxic,
no?
Vull dir,
que se n'ha parlat moltes vegades.
Sí,
però la nivell se'ls va saltar els Pirineus.
Clar, clar, uns quants, uns quants,
home,
aquests són com els Alps també,
lògicament, no?
Aquests són els grans cracs de...
Però d'aquesta manera,
i encara i així,
bueno,
l'únic que l'atac en aquest cas espanyol
va venir pel sud,
va venir per les terres,
lògicament,
doncs,
somelles i tot això,
no?
Sí.
Però pel nord,
home, sí,
els francs van entrar i tal,
però bueno,
es van quedar amb línies...
Crec que no hi ha hagut mai problema,
eh, per passar.
No, no, no,
no és massa complicat,
però bueno,
encara hi ha així...
Precisament, vull dir,
sí,
aquesta setmana hi ha hagut una barrera allà,
eh?
Sí, sí, sí, exacte.
Vull dir que quedi clar.
Sí, sí,
hi ha encara, encara.
Ah, sí, sí,
si penseu una mica sabreu,
sabreu què volem dir.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs,
m'ha agradat,
o sigui,
allò que dius ahir està molt bé.
I l'altra és la de Cordellà.
Aquesta m'ha agradat més encara,
potser perquè
aquesta sí que parla,
també de fotografia,
perquè són fotografies de la Guerra Civil,
però paral·lelament
s'ha fet el còmic,
això.
O sigui,
diguem-ne que el còmic
entra en el camp
d'expressar la realitat,
al cap i a la fi,
en aquest cas és així,
no?
I la veritat és que
em va sobtar
i vaig estar mirant
durant una molt bona estona,
allà a Camp Mercader,
que fèiem allà a Sardanes i tal,
i llavors,
doncs,
em va quedar aquesta impressió,
que gairebé m'agradava més el còmic
que la mateixa realitat,
no?
perquè la realitat era molt,
com t'ho diré,
això,
no tenia xitxa ni limonà,
que era...
El còmic,
quan ho ressaltava...
Això mateix,
el còmic,
amb totes aquestes línies tan senzilles,
si vols tu,
doncs,
era molt expressiu del moment.
La pel·lícula,
ai,
l'exposició,
la...
Espera,
deixa'm posar-me les ulleses,
perquè així ho veuré més bé,
si no,
no aniríem tan bé.
Visions de la guerra,
com ho ha dit molt bé
el d'allò de...
de la guerra civil,
en còmic.
Els autors de les novel·les gràfiques
Cisco,
una guerra,
un país,
un home,
Josep Salvà,
la brigada Lincoln,
Pablo Durà
i Carlos Esquembre,
aquests són els creadors del còmic,
no?
La pieza,
Fernando Llork
i Rafael Vargas,
ens presenten
la seva visió personal
d'alguns episodis
significatius
i excepcionals
que han inspirat
en alguns casos
la ficció política.
Una manera diferent
de conèixer
alguns dels esdeveniments
de la guerra civil,
espanyola,
en el vuitentè aniversari
del seu final.
Això ha estat organitzat,
bueno,
ja ho sabeu,
l'Ajuntament i tal,
no?
Perquè allò és municipal.
i la veritat
és que
vull destacar
aquest fet
i crec que
qualsevol
que s'hi pugui
acostar
o que hi vagi
expressament
m'agrairà
la nota
de peu,
no?
Vull dir,
allò de dir
m'agrada que m'ho hagis
dit
perquè així
doncs la veritat
he fet aquest pas
i paga la pena.
Digue'm.
Digue'm.
Ja està?
Sí?
Ah, vale, vale,
perdona.
Desconnecta't,
bandarra.
No, no, no,
no,
estava llegint el llibre.
És que m'estava preparant
el que pararé ara,
no, portava el llibre.
No, no, no, no.
Amb el mòbil,
la química.
No, no, no, no.
Al contrari, no?
Estava llegint
el que comentaré ara
que ve tot seguit,
que entraus
en el apartado de literatura
ara queda així com allò
aquesta cosa.
Bé, doncs justament
és això, no?
Vull dir,
parlarem ara
d'aquesta part
i va caure
a les meves mans
un llibre
que una companya
sabia que havia fet
el viatge a Roma
que també el David
va fer aquest any,
aquest agost
i bé...
No, no,
no es pot comparar,
eh?
Bueno,
però...
Un viatge familiar
i el teu
un viatge militar
es pot dir.
Militar.
Militar.
Militar.
No, militar.
Perquè feia unes marxes,
unes marxes,
el tio pim-pam, pim-pam.
30, vinga, va,
pam-pam-pam, allò, no?
Però això està militant
i no de militar.
Militar fa una altra cosa.
Feia esta intendència,
si tot.
No sé què és,
però no he fet de la vida
a l'Emili,
però bueno,
no sé què és això.
Però bueno,
no res,
el que una miqueta
doncs volia comentar
és que una amiga meva
em va dir,
doncs mira,
tinc por ahí,
que és una amiga meva
que és filòloga
i em va dir,
tinc un llibre
que he trobat
al departament
d'on estudiava,
perdó,
d'on donava classes
al seu institut
i diu que et farà
molta il·lusió,
no?
I va caure aquest llibre
que té el seu temps,
eh?,
d'un editorial
que és Âtico de Libros,
que jo mai havia senyora aquesta,
que es diu
Guia Literària de Roma,
eh?,
en el que és una selecció,
a veure,
no és una,
a veure,
escoles com siguin,
no estem parlant
d'una obra d'art,
és a dir,
estem parlant de fragments
de literats
des d'Estrabón
fins a Rilke.
Transformat en una obra d'art,
ja està.
Sí, no, no, no,
fent fragments
dels seus llibres,
de Viaja a Itàlia,
de no sé què,
de coses d'aquests determinades
que ells han fet,
no?
De part de Roma,
exacte,
bàsicament de Roma,
ells han triat la part de Roma,
exacte.
La part positiva,
doncs,
que evidentment fa molta gràcia,
doncs,
com ho fa un escriptor,
doncs,
com a Estrabón
de la Roma,
diguem,
autèntica,
imperial,
com ho fa,
per exemple,
Xatevriant
des del punt de vista romàntic,
no?
Llavors té aquestes variacions,
que té molta gràcia,
no?
Però bé,
també és molt repetitiu,
és el problema que té,
perquè clar,
què és el que comenten sempre?
Doncs Sant Pere del Vaticà,
doncs la Piazza del Popolo,
el Panteó,
el Coliseum,
és a dir,
que no varien gaire,
és a dir...
La Font de Trevi.
Sí,
i no tant,
doncs mira,
no tant li fan casa,
vull dir,
perquè clar,
és una,
més posterior,
però,
és més del segle XVIII,
però que encara hi ha així,
són com sempre una mica,
i clar,
veus diverses opinions,
a vegades és interessant,
a vegades és una mica allò que dius,
d'aquella manera,
no?
És el que es deia en l'antiguitat,
és una paraulota que es diu pariègesi,
una pariègesi són les primeres guies turístiques que existien,
és una descripció geogràfica d'un espai,
i això ja ho feia Pausànies al segle II,
per exemple,
no?
I, per exemple,
Pausànies té una cosa que es diu descripció de Grècia,
que és la primera guia turística oficial del món,
és a dir,
la gent que anava a Grècia,
en aquells moments,
i en anys posteriors,
no en pla de viatge de turisme,
perquè era molt diferent,
però la gent que viatjava allà per X motius
portava aquell manuscrit
per saber on estava el temple de Zeus a Olimpia,
com es va entendre?
Sí, sí, sí.
Aquelles coses que queden molt.
Exacte.
Ja que soc aquí, vaig a fer una cosa.
Doncs això és el mateix,
però, diguem,
de diversos llibres,
no?
Vieres a Roma,
no sé què,
i llavors s'han agafat parts,
no?
Bé,
ja de tot,
ja des de l'Extrabond,
que és més antic,
a Ghet,
a Chatebriand,
Stendhal,
Dickens,
Melville,
Pedro Antonio de l'Arcón,
fins i tot,
imagineu-vos aquests senyors
del període,
doncs,
final del barroc espanyol,
Mark Twain,
Henry James,
o Rainer Maria Rilke.
Si em deixeu un momentet,
res,
és una pagineta,
ja veig que és lletra molt gran,
no?
és Chatebriand,
que és un d'aquests romàntics,
el que va inventar la carn crua,
no?
Bé,
sí,
Chateau-Briand,
és la carn aquella menys peta.
Llavors,
el que farem serà,
ja res,
llegiré una miqueta,
que és Passeo,
fisse-ho amb el nom,
el que és el romanticisme,
que això una mica tots ho entenem,
el romanticisme literari,
o pictòric,
no?
Passeo por Roma
a la luz de la luna,
és clar,
ja la versió és diferent,
no?
Diu,
de lo alto de la Trinidad del Monte,
se't sona,
aquella eslésia que està
a la plaça Espanya,
que hi ha unes cales brutals
que arriben fins a dalt,
sí,
sí,
aparecen los campanarios
y los edificios lejanos
como otros tantos diseños
borrados de un pintor
o semejantes
a las costas desiguales
del mar miradas
a bordo
de un navío anclado.
Sí,
perquè si puges a dalt,
sí,
veus fins al Vaticà,
i depèn de quan toqui el sol
la llum esborrona una mica
les edificis
i els edificis
que hi ha pel mig.
Exacte,
ha dit que era a la nit això.
Sí,
bueno,
però això és la luz de la luna,
clar.
A la vesprada.
A la vesprada,
que és aquesta cosa
que una mica.
Sombra de l'obelisco,
un altre punt.
¿Cuántos sombras
habrán mirado esta sombra
en Egipte o Roma?
Ja estàs,
ha acabat.
Trinidad del Monte desierta,
un perro
reullando en este retiro
de los franceses,
una lucecita
en un aposento elevado
de la Villa Medici.
El Corso,
el carrer aquell
que surt de la platja
del Pópolo,
és un carrer
molt ampli,
el que va de punta a punta
fins al monument
Vittorio Emanuele.
Vull dir que és un carrer
que és el d'on són
les botigues
de moda.
Calma i blancura
de los edificios,
profundidad
de las sombras transversales.
Panteón,
su belleza
con la claridad
de la luna.
Ala,
ja està,
s'ha solucionat el tema.
Coliseo,
su grandeza
y silencio
a esta misma luz.
Silencio,
jo molt de silencio
no va a lleveure.
Més allá de pollón.
Sí, sí.
San Pedro,
efecto de la luna
sobre su cúpula,
sobre el Vaticano,
sobre el obelisco,
las dos fuentes
y la columnata circular.
Una mujer joven
me pide limosna,
lleva cubierta la cabeza
con la enagua levantada.
La poverina
parece una madona
y si yo fuese Rafael
habría hecho un cuadro.
El romano pide
porque muere de hambre,
pero no importuna
si se le niega,
pues así,
como sus ascendientes,
nada hace para vivir.
Es necesario
que su senado
o su príncipe
lo alimente.
Roma dormita
en medio de estas ruinas.
Y acabo, ¿eh?
El astro de la noche,
ese globo que supone
un mundo finito y despoblado,
pasea sus pálidas soledades
sobre las soledades de Roma,
alumbra calles sin habitantes,
cercas,
plazas,
jardines
por donde nadie pasa,
monasterios
en donde ya no se oye
la voz de los cenobitas
y claustros tan desiertos
como los pórticos del Coliseo.
Es muy romántico,
eso.
No has posado
gaire de robot.
No,
si me se me pongo
siempre en plan
alumbra las calles sin habitantes.
Qui hagi llegit
el Compte de Monte Cristo,
hi ha una part
que passa a Roma
i també te la descriu
molt bé.
És que Domás va por ahí,
eh?
És aquesta línia
románticoide
però amb un altre concepte,
però és que
és aquesta manera
d'escriure.
però la Roma aquesta
ja no es va d'avui.
No, no, clar,
va fia,
les calles,
còmor,
donde?
És com el primer
que va a descobrir
l'alumbra
i ara
l'ha d'escriure.
Acabo organitzat.
Però bé,
és una curiositat.
Ara, sobretot,
has de tenir Roma present
o bastant a la vista.
Però bé,
és una cosa simpàtica
que jo recomano
i ja està.
No sé si és un llibre
complicat de trobar
però en algun lloc
segur que el trobaré.
És curios, no?
Perdoneu,
i amb això ja acabo
i ara us deixo
perquè jo no pararé gaire.
També hi ha un re,
hi ha un quatre
cites, no?
Petrarca,
necio és qui admira
altres ciutades
sin haver vist Roma.
Maravillós.
Gett,
fins al individu més vulgar
se conviertes
en algú en Roma
pues com a mínim
adquire una visió
no vulgar de la vida.
Gogol,
uno se enamora
de Roma lentamente,
poco a poco
pero para sempre.
Voy a dir,
així, no?
Voy a dir,
Lord Byron,
imagina Lord Byron,
oh Roma,
mi pàtria,
ciudad de l'alma,
també aquest,
desaforado, no?
Per tant,
tot això són
gent que admira
aquesta ciutat
i que, bueno,
s'ha d'admirar
perquè l'experiència
és única.
Vull dir,
jo crec que
és una ciutat
que a mi...
Primer et sobta, eh?
Sí.
Si no has estat mai
dius collons.
No, no,
jo vaig quedar...
Jo crec que és una
de les ciutats
que a més
m'he quedat
bocabadat, eh?
Vull dir,
ni he viatjat bastant
o gaire tampoc
d'altre món.
En tots els aspectes, eh,
de quedar-me
bocabadat
i estar amb el mal d'estenda
va ser Florència,
que va ser on va sortir
el mal d'estenda.
Jo allà vaig dir
sota molt la Florència.
Era bestial.
Era bestial.
Jo també he deia dir
que com a monumental
vaig trobar més monumental
París que Roma.
No, clar, monumental
és París que Roma.
I no vull dir
a nivell monumental
dels monuments
que pugui arribar a tenir.
No, no, no,
de conjunt,
de la grandesa.
De grandesa,
dius, ostres...
Però no té l'encant
de Roma.
París no t'acull.
És més freda.
No, és freda.
París no t'acull.
I en barris que sí, eh,
te vas al barri latino i tal,
però són aquelles grans
avingudes napoleòniques, clar.
Roma, en canvi,
és més poble.
Sí.
Si vas pel centre, eh,
per l'ú, evidentment,
després ja te'n vas...
A veure, més poble,
vull dir,
no té la grandesa,
com deies tu, no?,
dels edificis.
Te'n vas a qualsevol
plaça cèntrica
i allò és...
Com petits barris.
Sí, sí, sí.
Edificis no gaire alts,
tampoc,
hi ha alguns que sí,
clar, hi ha palaus,
sota això,
però és que realment té...
A mi em va acollir molt bé.
Mira que vaig estar sol,
no?,
vull dir,
que és una ciutat,
vull dir,
doncs no vaig passar por
en cap moment,
vull dir,
vaig estar en una ciutat
que no...
Home,
percorar els carrers,
no?,
el que dèiem sempre,
no?,
que els cotxes van com volen,
però, bueno,
és l'única cosa,
no?,
vull dir...
Però allò d'inseguretat
i tal...
No, no, no,
de Barcelona
tampoc puc dir jo
que hagi patit inseguretat.
No, a mi mai.
Una vegada
vaig tenir un problema
i em sembla que vaig ser allò
que se'm va caure a la cartera,
vull dir,
no me la van robar,
vull dir,
clar,
ja, eh,
ja,
hi ha robatoris,
segur.
Sí,
hi ha robat a més.
Hi ha robat a més.
Allà a la plaça Termini,
allà tenies que anar al tanto,
però no vas veure,
no veies que t'agobies
ni se't tiressin a sobre,
no?
No, no, no, no.
Penses,
bueno,
si et descuides
te la fotaran,
però si ja et veuen a venir,
si veus que ets típic,
que vas mirant així
com el Paco Martínez
s'obri a la ciutadans
per a mi allò
mirant el cel
amb el sisè i de les rellines,
doncs,
doncs,
clar,
ja es va a botoli.
Jo crec que l'important
és portar,
si portàs una bossa
creuada i al davant
i et deixaran en pau,
eh,
ni estic sabant,
com l'hi farem?
Jo sempre la portava al davant
i a la fada.
I em sembla que allà
és més la picaresca
que no pas la violència.
Sí,
jo crec que sí que no m'agrada.
Això és un detall
molt interessant.
Sí,
sí,
però val la pena,
jo crec que Roma
sempre mereix
un i quatre viatges,
però bueno,
escolta'm.
On estem?
Llibres.
Llibres, exacte.
Comença per on vulguis.
Tens un parell per comentar.
L'Ad oscuro del corazón.
Vinga.
Bé,
aquí és la,
com deies,
tu és la prequela
de la trilogia
del Bastant,
que la senyora
Dolore Redondo
tan bé
ens va retratar,
tan bé
va saber
reflexar-nos
en les seves
tres novel·les,
l'ambient,
el clima,
la...
Els mites.
Sí,
els mites.
La comoditat
de les cases
quan a fora fa fred
i dintre la tens
la llar de foc
i un plat
d'escudella calenta
a la taula.
A banda,
la fredor
moltes vegades
dels personatges,
no?
Envers
les relacions familiars.
Es notava
que l'autora
doncs,
bé,
és d'allà,
és d'allà
i per tant
ho tenia això
apamat,
no?
Amb aquesta
precuela
l'autora
es fica més
en un terreny
pantanós
i mai millor dit
perquè
trasllada
a la protagonista
que és
l'inspectora
Amaya Salazar
doncs
a una etapa
de la seva vida
que la va passar
als Estats Units
i en aquest cas
concretament
el llibre
encendinsa
en l'etapa
que va haver
allò
del huracà
Katrina
a Nova Orleans
per què?
Perquè
bé,
ella
diguem-ho així
està com
entre cometes
com Interina
a l'FBI
i aquí
doncs
intueixen
el seu potencial
el seu
el seu saber
és com
com t'ho diria
jo
i això
n'hi ha
el següent llibre
que parlaré
perquè
quan un és policia
moltes vegades
penses
ja soc policia
imagino
però clar
per poder detenir
els dolents
diguem-ho així
entre cometes
per dir-ho fàcil
i de forma bipolar
també has de conèixer
l'altra banda
i llavors
d'alguna forma
has d'haver estat
ja no dic
ni no estic dient
que siguis un delinqüent
però has d'haver patit
una mica
com actua
la delinqüència
per tu
poder ser
potser
un millor policia
o tenir
una millor intuïció
policial
per poder resoldre
els crims
que se presenten
això en tota l'estona
és el que
el que a la protagonista
se li destaca
per part de la majoria
d'altres protagonistes
ostres
aquesta noia
clar
intueixen
que ha patit
un fet luctuós
que l'ha portat
i ara ja no destaparé res
i no s'ha llegit
les tres novel·les
del Baztamp
que es foti
em sap greu dir-ho
doncs
no destaparé
el fet
que ella
en una part
de les tres novel·les
quan era petita
va estar a punt
de morir-se
i a més ja han fet
la pel·lícula
que la vaig dir
fa poc
molt dolenta
molt dolenta
la pel·lícula
però bueno
però fatal
i l'actriu principal
fatal
i mira que m'agrada
l'actriu
però fatal
la Marta Etura
fa fredat
a mi no em va agradar
però és que
t'ho juro
que la vaig oblidar
bastant ràpid
una cosa més dolenta
doncs això
doncs
ens fica
en una trama
també
d'un assassí
en sèrie
dins del
merder
que va haver-hi
a Nova Orleans
quan va aparèixer
l'horaca
Katrina
imagina't
a més
això sí
ho sap
jo crec que
s'ha passat molt de temps
a Nova Orleans
aquesta dona
documentant-se
entrevistant
gent que va patir
allò
perquè
transmet molt bé
aquesta dona
s'ha pas escrit
molt bé
crec que no arriba
al nivell
de les altres
tres novel·les
perquè li falta
aquest aprofundiment
que ja ho has mamat
de petit
de totes formes
ho fa molt bé
tot el
tot el
el caràcter
de la gent
dels policies
que són de Nova Orleans
de quina forma
de quina forma
doncs
tracten a la gent
i no el dic
no estic dient
que les tracti malament
eh
tot el contrari
però
sap tractar molt bé
tot l'entorn màgic
que dius tu
també
allà hi ha molt de
molt de màgia negra
clar
la santeria
de santeria
de vodú
que ve
de tots els emigrants
de tots els negres
haitians
que pujaven cap amunt
doncs
està molt
molt implantat
no?
i això ho sap
bé
ho sap tractar molt bé
no?
aquesta por
aquesta fe màgica
que alhora
alhora ets un ésser racional
però alhora també hi creus
en totes aquestes coses
sí
jo crec que la novel·la
ho plasma
molt bé
però no m'ha acabat
de transmetre
el que
el clima
el clima
que em va saber
ficar-me dintre
en les tres primeres
però ja està
potser també
em va sobtar
no és una mala novel·la
eh
no no no
potser la millor
la pròpia temàtica
d'arrossega
no?
crear una trilogia
no?
vull dir
però en aquest cas
però això és preqüela
i ja està
no hi haurà
tres preqüeles
d'allò
no no em sona
vull dir
que serà això
i llavors em palmaria
amb el primer llibre
acaba acaba
sí sí
no és que quan acabi
aquesta em comenci el llibre
no no no
hi ha coses pel mig
però no
de totes formes
peca amb el llibre
de que
si és
si adivinim el llibre
en tres parts
inici
presentació
trama amb el mig
i final
la trama amb el mig
la llarga massa
i al final
te l'escurça molt ràpidament
per tot el que
desenvolupa el mig
després dius
hòstia
has de ser una mica més proporcionat
més proporcionat
vale
vale vale
perfecte
molt bé
i un altre llibre
tenies per aquí
d'una volta
però aquest llibre
no és ficció
sinó real
anda
venga
no sé si us recordeu
que fa un temps
va sortir la llum
que es va trobar
un cotxe
cremat
a un pantà
d'aquí a prop
de Vilafranca
amb un home
a dintre
de rostit
i que aquest personatge
aquest home
doncs
resulta que era
un guàrdia urbana
de Barcelona
i es van estirant
del fil
del fil
del fil
del fil
del fil
fins que van acabar
detenint
alguna guàrdia urbana
de Barcelona
i el seu amant
també era
un guàrdia urbana
de Barcelona
doncs
el llibre
ens descriu
però d'una manera
ostres
brutal
i d'una manera
ostres
molt
també cal dir-ho
molt amena
molt ben escrit
i si
vas seguint el fil
el llibre
sense saltar-te
ni llegint diagonal
ostres
no perds
el fil
no és un llibre complicat
o sigui
és complex
però no és complicat
no et perds
perquè els noms
són
ostres
tu fa
potser és mèrit
de l'escriptor
evidentment
et quedes amb ell
sí
que et quedes amb ell
saps qui és qui
hi ha molta informació
però saps qui és qui
en tot moment
i
ostres
i
no no no
i et va portant
per on ell vol
l'escriptor es diu
Toni Muñoz
i és
és un
és com es diu això
però és periodista
no?
sí
crec que és periodista
és periodista
d'aquesta investigació
o aquestes coses
sí
ara
el llibre
és que l'he recordat ara
perquè me'l vaig llegir a l'estiu
i ara no recordo exactament
quina professió
sé que és periodista
però em facis dir
a quin mitjà treballa
o tal
sé que és de Sant Feliu
o sigui que és un paisa meu
molt bé
nostre
sí
i per això dic
i ostres
el llibre
entra molt
amb la psicologia
de la
sobretot
de la
de la noia
no?
que suposadament
va ser la
suposadament
dic perquè
encara està pendent
el judici
estan tots
en presó
preventiva
però que sembla que
s'ella era artífac
està de tota la situació
sí
sí
sí
ella pel que es veu
i el llibre
ho plasma
molt clarament
era una noia
molt manipuladora
molt manipuladora
i es va trobar
amb
amb homes
i clar
aquí potser
hi haguem un tòpic
que algú s'emprenyi
però és que el llibre
ho plasma així
a veure
és el que hi ha
sigui home
sigui dona
amb homes
molt
com tu diria
molt febles
però ja no febles
sí
febles
mentalment
sí
mentalment
molt
molt criaturitzats
són policies
uns armaris
de policies
però són molt
dependents
diríem
sentimentalment
amb les seves parelles
és com la sèrie
per exemple
que estic veient ara
que es diu
Ozark
perdó que faig un parèntesi
en què
bé
no he explicat la trama
però hi ha un subgrup
de personatges
sí
que són
tres germans
els germans grans
unes moles
i la noia
és una noia
petita
però és que fa amb ells
el que vol
sense fer servir
ni una gota de violència
no no no
els tanca amb una gàbia
amb una gàbia
perquè hem fet una cagada
grossa
i els tanca allà dintre
els hòstia arrus
i els tios entren
com conillets
a dintre
hòstia
la tia té un domini
de la situació
acollonant
doncs amb aquesta novel·la
això és el mateix
el que passa és que
clar
una cosa és una sèrie
sí
està guionitzada
i les trames
estan ben estudiades
i la vida real
no és així
no
llavors
clar
hi ha un moment
que el cúmul
de circumstàncies
supera a qualsevol persona
inclús una persona
calculadora
i manipuladora
amb aquesta
i clar
hi ha un moment
que és
és com
intentar
contenir l'aigua
dintre d'un
d'un barril
que està foradat
et falten mans
per tapar
i les proves
i les evidències
et surten per tot arreu
i llavors
això és el que li passa
en aquesta novel·la
el crim perfecte
no existeix
no, no
és que aquí
més aviat de perfecte
és tot el contrari
és tot el contrari
és que
és que clar
ara fa un temps
no el tinc massa fresc
sí que el tinc fresc
de l'estiu a ençà
però
però el detall
no
però ostres
és que clar
és que arriba un moment
que dius
hòstia
és que
un accent
de tapadillo tot
de tapadillo tot
de tapadillo tot
que
que s'uscau
s'uscau
diguem-ho així
l'emvestida
per tot arreu
però la fi a cap
és a dir
aquesta noia
no sé
si no en recordes
dona igual
però aquesta noia
el que fa és
matar aquest senyor
però perquè vol tenir
una relació
amb una altra
ella no el mata
directament
o buscar
ella
era una noia
molt inestable
emocionalment
i llavors
va saltant
de relació
en relació
primer
salta
amb un
capitò
seu
de l'urbana
després
pel que sigui
a Merder
ho deixen estar
i es va liant
amb diferents companys
a mesura que ella
la van traslladant
perquè és una persona
conflictiva
i que té
la virtut
diguem-ho així
de fer que
allà el grup
on va parar
tots acabin en amistats
doncs clar
evidentment
a nivell laboral
la van fent saltar
de grup en grup
manipuladora
la van fent saltar
de grup en grup
perquè disigrega la gent
i llavors
allà
del grup
on va saltant
doncs
diguem-ho així
capta
un element
en concret
per emparellar-se
i això ho he vist
una companya meva
d'una feina
que anava saltant
de feina
i a la feina
que saltava
canviava de parella
ostres
sí sí
doncs aquesta dona
igual
llavors
amb el fet
que la situació
se li complica
de manera
que
hi ha un element
diguem-ho així
que costa
desfer-se d'ell
llavors
opten
per la via bèstia
mare meva
opten per la via
el llibre està
molt
però molt ben escrit
jo el recomano molt
solo tu m'hi tendràs
una sorpresa
fantàstic
molt bé
carai
aquí hi ha
queda sense apagar
jo
doncs anem a parlar
de cinema ara ja
Jaume
i comencem per
Paràsit
que l'has vist
aquesta película
he vist un trosset
alguns trossets
però són paràsits
no un sol
sí sí
paràsits
és paràsits o paràsits
paràsits
és una família
bé
però n'hi ha més
d'una família
ja ho veurà
no sí sí
però la inicial
és una família
de paràsits
és que per començar
és que està molt bé
la pel·lícula
saps allò
tan ben harmoniós
i tal
a veure
comencem
per parlar
de classes socials
això és una realitat
que tenim posades
doncs
a qualsevol context social
no
llavors
la pel·lícula
ens mostra
en principi
a una família
que viu
vaja
gairebé
en la més estricta
de la misèria
vull dir
una cosa
molt gran
però tampoc
viuen malament
no
viuen amb uns baixos
sí
ja veus tu
malament no viuen
no
malament no
però
però és que
dóna la sensació
tu no has vist la casa
que van a parar
després
sí i tant
però
sí evidentment
però
no sé
sí sí
ja t'entenc
els veus bé
i que funcionen
sí que funcionen
no els veus desolats
per la misèria
no ni molt menys
bé potser
perquè
aquesta
jo crec
que aquesta
és una de les qüestions
bàsiques
del film
evidentment
tu pots arribar
a estar
en una situació
límit
pensa que
viuen
amb un
bueno
ja ho diu ell
amb una mena
de baixos
que
que
que
que
que
que
tot és
un desastre
allò no
llavors
sí
tenen la gràcia
d'entre tots
doncs
tenen les seves
idees
parlen
i es comuniquen
molt bé
i tal
però
clar
és una
una família
totalment
mísera
no
perquè
perquè
no tenen res
hòstia
és que no
vull dir
no tenen res
només tenen
jo vaig veure el tros
aquest del wifi
una mica més
allò està molt bé
sí
i ens fan unes
clar
s'han quedat sense wifi
i van amb el mòbil
així en l'aire
amb la mà
anar buscant
a veure si troben
cobertura
no
el del veí
de l'al
sí
cobertura
i clar
i quan ho troben
ostres
fan una celebració
sí
una celebració
amb dinars
i cerveses
i tal
i brinden
la mateixa celebració
que fan al final
però que tal
bé
però això
això és el principi
tu dius
carai
on et porta
tot això
no
perquè esclar
ja ho estàs veient
després
vas a parar
doncs
amb una
la contracten
a la filla
la contracten
per fer de
professora
té una habilitat
extraordinària
primer és ell
no
o és ell
primer
l'anglès
és igual
tant un com l'altre
tenen una habilitat
que et quedes
amb la boca oberta
aquell d'Aro
que no hi ha manera
que fins i tot
els pares
treu una
tenda de campanya
allà
i s'està allà
tota la nit
i els pares allà
esperant
que li passin
les ganes
és un altre
dels valors
que crec jo
que és molt important
que està passant
en els contextos
socials
en què vivim
vull dir
les criatures
són
no el traumatitzis
i a més a més
aquest noi
després sabem
com i per què
ha tingut
un trauma
no?
vull dir
se li ha produït
un trauma
producte
d'una acció
molt violenta
que va
va viure
sí sí
la va veure
vull dir
sí sí
llavors
aquí
jo
el que
el que entenc
d'aquesta pel·lícula
és que
al marge
d'això
del poc agradable
que pugui ser
tot plegat
perquè acaba
que ho és
és molt crítica
amb tot
el que planteja
una pel·lícula
sense aquella
té missatges
sí
que tots som
una birria
clar
vull dir
això
està clar
que per què el nom
no?
que per què el nom
en refereix a paràsitos
sí sí
són uns paràsits
totals
perquè
no
anava a dir
una tonteria
però
deixem que
no es plantegen
com aquí a Catalunya
fer un
un procés
vull dir
no xisteix
sí sí
sí sí
una rèmora
que es deia abans
sí sí
ells estan
s'arrapen allà
allà on poden
els hi va bé
i ja està
encara que siguin
uns morts de gana
o que sigui el que sigui
agafen unes pizzas
i les posen totes bé
però n'hi ha un
n'hi ha un
que ho fa malament
es veu
i llavors
diuen
no ho sento
però no ho podem
no ho podem pagar
igual
perquè és clar
alguna de cada quatre
és que és l'únic
ho feia malament
a veure
vull dir
és molt
tot plegat
això
sí sí
sembla
on et portarà
tot això
bé
doncs
la qüestió
és que
et porten
molt bé
a parlar
de les misèries
també
de la gent rica
perquè
és una misèria
molt alta
i molt gran
també
jo probablement
creuré
que el realitzador
que l'ha fet
aquest
ambangonjou
que em sembla
bonjun
hu
aquest va fer
Snowpiercer
sí
sí
el tren aquell
està molt vellot
jo n'hi he vist un altre
sí
aquella també
aquella dels zombis
i del tren
no
aquell tren
que està tot
el món es congela
i només funciona un tren
no l'has vist
aquesta
sí que l'he vist
sí
com es diu
sí sí
sí sí
l'he vist
és que ara estava pensant
en un altre
d'un tren
que ja havien zombis
és aquest coreà
està molt vell
jo eh
llavors
la pel·lícula
és una dissecció
sobre la pròpia societat
i té
aquí la teniu
la serveixo
amb tota la seva cruesa
a més a més
encara que sigui puntual
perquè ho és molt de crua
hi ha una estona
cap a
tres quartes
parts de pel·lícula
que allò és
allò és
és que esclar
ja no
ja no tenen raó
raó
possible
de tinar
a fer
el que un pot
vull dir
se li embalo
allà
a la persona
perquè el que
es troba
és que és horrible
és
és
vejatori
fins a l'última pregunta
no
val
no explico més
no
ai ai ai
estem allò
no
és
però
intenta veure-la
a veure si la puc veure
és que
és bastant llargota
dues hores
tu vaig treure el cap
i vaig mirar
i dir
ostres que xula
ho vas veure
ah val
ah sí
jo hi anava avui
anava anar
allà
molt bona
sincerament
a mi no m'agrada
el tros de violència
i tota aquella
va guanyar l'aparmador
de cants
però algun motiu serà
no
és que és molt bo
jo també em vaig veure
una d'ell
i em va impressionar
a més a més
érem tres dimensions
i em vaig quedar
ostres tu
aquests personatges
sembla que et vinguin
a saludar
hola
què tal
ja estàs al cinema
això
com no
jo no puc veure
les tres dimensions
però entenc
era una característica
i era molt violenta
aquesta
Payo té
la característica
i té punts molt violents
molt
vull dir
no té cap mena
d'aturador
de mirament
si s'escau
molt bé
molt bé
fantàstic
una pel·lícula
molt bona
aquí les crítiques
el típic del film
Affinity
li donen
de 10 punts
un 8,1
són molt exigents
aquests de film
Affinity
són bastant allò
a veure
no exigents
sinó que és un altre
referent
no regalen
com allò
de les 5 estrelles
del fotograma
que era més gratuït
aquí sembla que no
però hi ha
un milers de comentaris
i això crea una mitja
vull dir
que també aquí
hi ha la cosa
cosa que ara mateix
puc dir
en el cas d'Històries de Miedo
per a Contrar en Oscuridad
que és aquesta pel·lícula
que ara es comento
al principi ja li hem posat
un 5,5
la cosa
de 10
per tant
hi ha la cosa
no
i bueno
ja estic bastant d'acord
amb aquesta idea
és una pel·lícula
però
a veure
i és que la vaig veure
perquè
ja li he vist
una pel·lícula
no feia gaire
però no sé si n'ha passat
també a tu David
és un pavo
que es diu
André Obredal
que havia fet una pel·lícula
que no ho vull dir malament
l'estic buscant
perquè
és
l'autòpsia
de
Joe
espera
espera un segon
l'autòpsia de Jane Doe
tu aquesta no la vas arribar a veure?
no no
ja no la recordo
ostras
sí
tu aquesta
la vaig comentar aquí un dia
amb la Rosa i tu
Jaume
que vau dir
però què has vist?
Estàs boig?
És que no sé què t'has tornat boig
no?
és una pel·lícula
que està
parlant de l'anterior
l'autòpsia de Jane Doe
que és una pel·lícula
que passa tot
amb una mena
de morgue
amb un espai
és a dir
arriba una noia
vull dir
que hem de fer una autòpsia
que ha tingut una mort estranya
ja veiem el cos
una mica estrany
i tal i això
i mentre es van produint
el que seria
doncs
aquesta autòpsia
i tal
passen moltes coses
al voltant
però és tan
tan claustrofòbica
és allò de sempre
de les llums
que s'apaguen
aquella cosa
vull dir que genera una sensació
molt angoixosa
clar, però aquest director
és noruec
llavors clar
aquests directors
que ja van amb aquesta línia
una mica més minimalistes
i tal i això
i ella va fer un bon exercici
com fer
és a dir
com moure la càmera
dins d'una habitació
amb uns efectes
molt aconseguits
amb uns vots
que jo donava contra el sostre
que de tan en compte
que ve de tan en compte
una pel·lícula de por
que et faci por
realment
que ho passis malament
i és el que diem sempre
jo no sé
jo no entenc
vull dir com aquests directors
que comencen amb aquestes pel·lícules
tan aixutes
a vegades i tan potents
com de seguida
es converteixen
en pel·lícules Hollywood
vull dir
com de seguida
busquen aquesta comercialitat
d'una manera senzilla
deixa't destacar un detall
evidentment
el cinema
que fa aquest realitzador
és que el poses
en el cinema americà
en general
i no hi ha color
les coses clars
ho percep
però immediatament
ho percep
és que el cinema americà
busca això
perquè jo crec que el públic americà
en general
no vull dir que tots siguin
però és que jo crec que el cinema americà
exceptu en pel·lícules independents
o en una línia
però no són pel·lícules intel·ligentes
perdoneu-me
i no són pel·lícules
al 100%
en general
és una cosa molt genèrica
el que estic dient
que tenen
una atmosfera
tancada
és tot bastant
bé
més obert
vull dir
té una altra percepció
molt reiteratiu
perquè s'entengui bé
i això és una mica
el que passa aquí
perquè és una pel·lícula
que té una base
a més està molt bé
perquè és aquelles pel·lícules
que veus el dia de Halloween
hi ha aquesta imposició també americana
que jo no sóc gaire seguidor
d'això
però bueno mira
la castanyada
sí
la castanyada
la tota la vida
vull dir que
o si amb apures
tot el tema de tots sants
és el dia dels morts
vull dir que en aquest cas
però com una qüestió més aviat
de revisió introspectiva
i cristiana
en aquest cas
que no passa això
però bueno
ho accepto el Halloween
evidentment
i la gent s'ho passa molt bé
i els crius
ara s'ho passen pipa
i es transformen
i es dispersen
i ho acceptes com a tal
sí
com a tal
llavors l'única cosa
que he agafat
del Halloween
és veure una pel·lícula de por
també com fa el Nacho
el contrato
i llavors intento veure
aquell dia o el dia abans
o després
una pel·li de por
i veja això
històries de miado
per a contar en l'obscuritat
tenint en compte
la referència
d'aquesta autòpsia
que a mi em agrada molt
aquella pel·lícula
i aquesta
llavors a veure què passa
clar ja quan veus
la premissa
que ja és un grup d'adolescents
ja anem malament
ja anem bé
ja anem bé
llavors clar
és un grup d'adolescents
que a partir d'aquí
doncs bueno
estan el dia de Halloween
i llavors fan una sortida
i no sé què
llavors passa una cosa
i el típic
que no tens nassos
d'anar en una casa encantada
i aquest rotllo
que passa sempre
llavors el típic d'un poble
d'Estats Units
del Midwest aquest
no
se m'anar en una casa encantada
que està tancada
més que encantada
per dir-ho d'aquesta manera
on sabem
que hi havia una noia
una nena
que es deia Sara
que havia mort
en condicions estranyes
bueno
a partir d'aquí
entren allà
fan la broma
jiji ja
jo jo
i de cop i volta
pum
és que la broma
es torna en sèrie
sí apareix un llibre
un llibre d'aquests grans
manuscrit i tal
apareix així
per arte de magia
o se'l troba
bueno sí
estan buscant
i apareix un llibre
llavors clar
aquest llibre
llavors la noia
és el que dius
ai
si lo saben todo
ja abans de que passi
i aquestes coses
de los niños
ai pues
aquest és el llibre
que parece ser
que Sara
no sé què
escrivió con sangre
i tal
dius
ja anem malament
llavors clar
el llibre d'aquests grans
que s'obren
patapum
i llavors
la idea ja
perd una mica
ja sembla una mica
de l'olla
perquè
el que passa és que
aquesta noia
que havia mort
en unes condicions
no enteses
en una família
d'aquestes victoriana
de finals del segle XIX
aquest rotllo
per entendre'ns
estèticament parlant
no era entesa
perquè
bàsicament
el que patia
era una monaltia mental
el que estava patint
no
els germans
que estaven estudiant
a nivell
doncs
mèdic
li feien
doncs
els primers
els primers
com es deia allò
d'allò que li feien
electroxocs
electroxocs
la paraula
coses d'aquest tipus
i al final
doncs pobra criatura
va acabar
doncs
molt pitjor
pobreta meva
va clar
llavors va acabar
tancada amb un sotarrani
però ella
dins d'aquests moments
de llucidesa
escrivia contes
i llavors
aquests contes
es feien realitat
i llavors
a partir d'aquí
a l'entraís allà
i una mica
pensant
que anaven a buscar-la
per fer-li mal
a l'esperit
s'entén
comença a escriure
contes
per matar-los
per això es diu
històries de miedo
per a contar en l'obscuridad
en aquest cas
per matar
tota aquesta gent
que ha entrat
llavors va matant
un a un
escrivint un conte
llavors
quan
el típic
hi ha la noia
que és la que porta
el paper principal
una de les noies
són noies
més una noia
quan veu que el llibre
s'obre
i comences a escriure
automàticament sol
llavors es genera
una altra història
això està bé
això té una gràcia
una gràcia
t'has a creure
a partir d'aquesta base
i les històries
són bastant truculentes
vull dir
en aquest cas
hi fa bastanta angoixa
bastant tenosa
i això sí que té
un punt més nòrdic
perquè no sé
a una li surten
aranyes de la cara
perquè sempre es mira
que la cara no té gré
surt un gra
i aquest gra va evolucionant
fins que apareixen allà
milers d'aranyes
una cosa
molt de buscar
aquesta cosa
retorçat
molt retorçat
sí, sí, molt allò
t'estàs adonant
que estàs explicant
tota una pel·lícula
sense cap mena de
de problema
no, no, però
a mi em sembla molt bé
però si n'han set o vuit
d'aquestes desgràcies
explica tu una
la de l'aranya
no, sí, home
però dissimular
no, és veritat
n'han set o vuit
n'han set o vuit
aquests que sempre
no volen que els espolis res
bueno, però que igualment
a veure
que tampoc s'acabarà el món
si la pel·lícula
la gent no veu aquesta pel·lícula
no, però igualment
insisteixo
si volen veure diverses desgràcies
a diverses persones
anem a veure això
sí, sí, sí
que s'ho passaran bé
que s'ho passaran bé
que són una bona colla
sí, sí, sí
però bueno
fluixeta i mira
per passar l'estona
mira, per Halloween
sí, sí, sí
entre castanyetes
et fots això
i et foten una castanya
això és una castanya
com una casa
un panellet
David, al Mitzomar
doncs també
es podria veure per Halloween
aquesta
sí
però aquesta
com em sembla
va explicar el Nacho
sí
no és una pel·lícula de terror
és una pel·lícula d'horror
d'horror
d'horror
tampoc he pogut
d'horror és allò
ai, quina por
quina por
sí
i horror és
que no te n'adones
i mica en mica
o sigui
l'ambient
que destila el film
de
va dominant
i arriba un moment
que dius
ostres, què està passant aquí
això no es pot suportar
no
aquí el director
és l'Ari Aster
un director
que va fer l'anterior
que seia
hereditary
que no l'he vist
jo sí que l'he vist
aquesta
que no l'he vist
està bé
està bé
i aquí doncs
ens trasllada
doncs
en ple estiu
en ple
substici d'estiu
una part
no sé si és una part nòrdica
de Suècia
o del mig
no ho sé
aquesta no és la part més
més urbana
sinó la part més rural
de Suècia
una colla d'estudiants
d'Anglaterra
crec que són d'Anglaterra
sí crec
crec que eren d'Anglaterra
Anglaterra o Estats Units
hòstia ara m'has matat
no ho sé
perquè és que al principi
no ha d'haurà massa
Anglaterra crec
d'una noia
doncs
una noia
que
o sigui la parella
de la qual
és el grup d'estudiants
que no sé
estudien
antropologia
o sociologia
o
alguna cosa així
algú derivat
de l'estudi
de la societat humana
i que estan fent
llavors
el treball final de curs
o com es digui
o la tesina
o la tesi
no sé
però la noia
és molt inestable
emocionalment
molt dependent
emocionalment
de la seva parella
i clar
això també és motiu
de conversa
entre els amics
quan vull dir conversa
vull dir conversa
i
i xunga
a la vegada
no?
perquè és una noia
bueno
però molt
molt inestable
molt
a més
amb l'afegit
que té una pèrdua familiar
i que això fa
buah
que allò ja
que veus
que allò
es trenca
amb un fil
l'actriu
és aquesta actriu
nova
que ha sortit ara
amb molta potència
que es diu
Florence Puck
sí
que és bona
que va fer Lady Macbeth
sí
sí
sí
ja és una passada
i que va fer
el rei
com ho sé
que ja la vaig veure
ah sí
el
vale
ja sé què na vols dir
sí
que sobeu vosaltres
Chris Pine
sí
sí
sí
és molt bona
també
el rei proscrit
el rei proscrit
sí
molt bona
aquesta
el rei proscrit
la recomano
i és aquesta actriu
ostres
molt bé
doncs un de la colla
és suec
un de la colla
del noix
és suec
i els convida
al seu país
a que vegin
una festivitat
que es fa
cada 90 anys
imagina't
per celebrar
no sé què
una tradició
d'allà
i que els convida
i que a més a més
els anima
perquè
perquè poden fer
un bon estudi
sociològic
que els pot servir
per fer el treball
de curs
ostres
doncs sí
i fins i tot
s'apunta la noia
la noia s'apunta
tots
desitjant que no ho faci
però mira
ningú té el valor
de dir-li
que sisplau
que no és benvinguda
tot i que
però que
ella al final s'apunta
i tots cap allà
ostres tu
què passa
que diguis
ostres
sembla això
una comuna
ostres
estressada en cotxe
un lloc remot
remot
inclús
estressada en cotxe
i aquesta gent viu
una mena de
com si fos
les 60
una comuna
una comuna
en què
en què
una societat
bueno
una micro
una micro societat
rural
en què
bé
tot es regeix
sota unes
normes
molt
molt curioses
molt
com si fos
ostres
això és europeu
com si diguis
això és que estan
estan ubicats
a la polinèsia
per dir alguna cosa
hi ha una casa
en què aquí
aquí dormen
els nois
i noies
des d'una edat
fins a aquesta edat
no
diu
i els nens petits
no els nens petits
es cuiden
entre tots
es cuidem entre tots
no
i tots fan els àpats
comunitaris
ara que fa bon temps
doncs al mig del
del camp
no
aquí al mig
entre les cases
hi ha com uns prats
a herba
i allà
parlen les taules
però tot
clar
també es barreja
que ja la celebreixi
aquesta del 90 aniversari
que el film aquí
tampoc t'ho deixa
entreveure
si és que
tota la vida
d'aquesta gent
és com el que
presenta la pel·lícula
o el que passa
a la pel·lícula
és perquè és el 90 aniversari
d'aquesta tradició
perquè clar
quan veus
comences a entreveure
aquesta tradició
dius
ostres Pedrín
resulta que dius
i diu
no i aquí és
aquesta casa és
des de tal edat
fins als 72 anys
i penses
i a partir dels 72
què passa
ja s'acaba
a partir dels 72
ja es veurà
què passa
els pelaven
ja es veurà
el què passa
no ho dic
jo perquè estem per aquí
jo ja l'he superat
i tot
diguem-ho així
que a partir d'una edat
a partir d'aquesta edat
no a partir d'aquesta situació
clar
els convidats
entren en xoc
ja
entren en xoc
i els que entren en xoc
i
i diguem-ho així
s'ho agafen
com es diu en castellà
porque
en cajas
destempladas
sí
doncs aquests
se'n van
se'n van
sí
i ja no els tornes a veure més
oi
i ja està
ja no et dic res més
bueno
ja està
ara ens deixa aquí
amb la boca
val
però
els pelen
ho dic jo
tu et dic jo que els pelen
clar
i només explico un detall
el sumo més
que hi ha un que li agafa pixera
això
i agafa pixera
i diu
cuida't
vaig a pixar allà darrere d'aquell tronc
perquè és que no m'aguanto
i surt un
i el que es troben
que és el tronc dels avantpassats
que no sé què
que no sé quant
i el tio
si està pixant allà
és que
i vens aquí
a orinar-te
i pensa
clar
és que la pel·lícula també barreja una mica l'humor
i el tio
clar
pobre noi
allà
aguardant-se-la
i alhora excusant-se
no
i l'altre
el que és el guardià del tronc aquell
bueno
el tio ja
ostres
s'ha acabat
s'ha acabat
que ensorra el món
clar
és que aquest mundo comuna
és com pijar-se des de dalt
l'altar
clar
clar
sí
sí
és que aquestes
però allò no és el mateix
clar
és que això és una miqueta
el film sap transmetre molt bé
o sigui
com mica en mica
com mica en mica
perquè aquí fan servir també
l'ús d'herbes
diguem-ho així
al·lucinògenes
i de begudes al·lucinògenes
la llahuasca
tot
sí sí sí
a més a més
si és que m'ho van dir una vegada
una mica m'ha de prendre llahuasca
una cosa va anar en un lloc d'aquests
i va agafar un col·locon
i jo no
però si a més a més
tot
si haguessin sigut tan bons sociòlegs
no no és conya
perquè
totes les parets de les cases
els interiors i tal
roba que està penjada
et va descrivint
amb dibuixos així
com molt nòrdics
et va descrivint
tot el que passarà a la pel·lícula
oh
dibuixat
passa que tu
com a espectador
no n'ets conscient
clar
fins que a mi
que el director
doncs
t'ho destaca
fixa't
fixa't
això ja està explicat aquí
i tu no te'ns l'ha donat
m'entens?
i jo ja vas fixant
quan apareixen
i a veure què passa després
clar
el pastís amb pèls de cony
i ho dic tal qual
és un
còmor?
ostres
és molt curiós
hi ha qui
si la veiem
això és com una transposició
de la merda
amb tomàquet
això és com una manera
de captar
d'enamorar algú
fer menjar un pastís
amb pèls de cony
de la que està interessada en tu
perquè així tu d'alguna forma
t'omnibulis
i caiguis en la seva xarxa
o que te'n farfaguis
no?
home queda una mica
fastidiu
40 pèls d'aquí
això de trobar-te pèls
amb menjar
imagina't
home
home això
som finets
nosaltres
en general
vull dir
jo crec que un pèl
vull dir
per molt que sigui
clar són 600 d'aquestes
que dius
hòstia
barreja
però clar
ja mengem el pastís amb els pèls
però mica en mica
se'ls van entrepant o què?
mica en mica
si van entrant en aquesta
home entres en aquesta dinàmica
i els personatges
entren en una dinàmica
que clar
allò que acaba
ja us ho podeu imaginar
mare meva
mare de Déu Senyor
molt interessant
a mi la veritat
és que no
a mi
aquestes pel·lícules
molt diferents
del que he vist
aquest terror
em sembla
no no però és molt interessant
el film
quan dic interessant
és perquè és absolutament diferent
del que jo he vist
a cinema de terror fins ara
sí
és que el cinema de terror
clar
hi ha cosetes que no són
el que diem
el que és una cosa més arquetípica
però el que diu el David
és més
perquè cinema de terror
a més a més
a la llum del dia
d'horror t'has dit
d'horror
a la llum del dia
clar com és
és el sol de mitjanit
a Suècia
no es fa de nit mai
sí sí
molt curiós
no no a veure
són pel·lícules
i el que diem
i sobretot quan estem parlant
d'aquest cinema més nòrdic
sempre són coses curioses
jo sempre
recomano molt el cinema nòrdic
perquè sempre ens han donat
sorpreses molt interessants
sí sí
bueno res
ens queden 30 segons
o jo és per dir adeu
i acomiadar-nos
i esperar que tornar
la setmana que ve
esperem que no estem aquí
que tornarem
si tot va bé
clar que sí
adeu-siau
adeu-siau

adeu-siau