This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
que s'enjuç durant el bit.com.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola.
Ah, sí.
Hola.
Què passa?
Estem aquí nosaltres.
Directament, no?
Hi ha qui, hola, hola, ja saludem a tothom, al món mundial, no?
Sí, sí, ja.
Aquí hi ha l'escalfureta de l'estudi perquè a tu ara no vegis quin fred que fa.
Sí, no i tant, fa molt de fred.
És que, bueno, hem passat la setmana dels barbuts, no?
Em sembla, no?
Estem a la setmana.
Ah, estem a la setmana.
Bueno, no em sonava...
Sí, perquè comença, no sé...
Bueno, hi ha una companya de feina que se sap tot als sants.
Des de Sant Anton, que és el 17, després Sant Vicenç, que és el 22,
i no sé quins dies més n'hi ha, n'hi ha uns quants, 5 o 7 barbuts n'hi ha.
És aquesta, a mi em sonava, crec, aquesta setmana.
Sí, que són tots els sants que tenen barba.
Clar, el 17, no? El 17 era la setmana passada.
Clar, la setmana passada, però una miqueta imagino que va d'una edat a una altra,
entre un sant barbú i un sant barbú.
Sí, coincideix, i coincideix que és una setmana que fa molt de fred,
després dintre la candelera, que també és tradicional que faci fred, també, per la candelera.
Clar, la setmana hipster, no? La setmana barbuda, clar, no?
Anem tots amb la barba i tal, allò.
Però això ja passa una moda, no?
Bueno, sí, diuen que sí. Encara seies el hipster?
No, però tu, Nacho, tens una barba guai, no és hipster.
No, jo mai he tingut una barba hipster i la portava, sí, i la portava abans que he portat perilla,
després la barba i després van sortir les barbes aquestes hipster i tal,
i encara continua, eh?
Sí, sí.
Però poc, però poc ja, eh? Aquest moviment tan...
Ara no ho sé, ara és una altra història.
Clar, és que era tot una mica també com anàvem vestits, no?
Amb aquelles camines tapades fins aquí dalt, no?
Com el B-Feeder, aquest que sortia, allò, sí.
Sí, sí, sí, aquesta cosa que...
Sí, sí, el retorn de...
Molt d'Andy, no?
Està el corrent de la moda, eh?
I tant i tant, no, no, ostres, tu.
Bueno, doncs comencem a la Babilònia, un dijous més,
amb la companyia de la Rosa Alcalà.
Hola, bona tarda.
Com estem?
Benvespre.
Bé, bé, bé, molt bé.
Bé, molt bé, aquí a...
Jaume Vidal.
Cap vespre.
Cap vespre.
Cap vespre com aquest vespre.
A les 8.
A les 8.
Sí.
I el Nacho Alonso.
Què tal, aquí estem?
Fantàstic, no?
I el Xesco Ramos, que me presento jo,
perquè com nadie me presenta, nadie me quiere,
com estic aquí a la passera.
Ah, dius, no, bret.
Aquí amb aquest raconet.
Un dia estaràs tu aquí i nosaltres si treme la païtina de llavors.
Com toquem els controls, eh?
Començarem nosaltres els tres a tu.
Hola, el Xesco Ramos i tal.
Què tal, Xesco, diràs i tal.
I el Jaume i dirà el mateix.
I tot el programa per tu.
Llavors?
Aplaudiments, eh?
Vull dir, jo vi una cosa així.
Placa.
Ja, vinga.
Protagonisme total.
Totalment, totalment.
Furor.
Tant d'anar a dir el programa que deia furor.
Furor, furor, sí.
Jo vaig veure la televisió italiana i era brutal.
I la italiana era...
Furores, deia.
Aquello era una cosa...
Bueno.
Tens raó.
Els aplaudiments els has de posar tu, eh?
Sí.
Sí, però que no siguin enllaunats, que siguin autèntics.
Perquè llavors hem fotut a plorar.
Llavors és una pena, no?
Vull dir, m'animo jo mateix.
Agafem gent del carrer, no?
Hi ha problema.
I li paguem quatre euros, no?
Hi ha plaudiments.
Bueno, tot el públic que tenim aquí.
Que saludem el públic.
Exacte, sí, sí.
Bona tarda.
Estim a Can Ginestà.
Molt bé.
Estudi Can Ginestà, Estudio Uno.
Bueno, escoltem, però jo des Ver moltes vegades ha fet la ràdio al carrer, eh?
Ha fet allò, sí, sí, al mercat, aquí a Can Ginestà, aquí a fora.
T'ho he entrevistat alguna vegada?
Sí.
Hòstia.
Amb aquesta casa?
Sí, tres o quatre vegades.
Jo soc molt important a Sant Jus.
Aquí podem buscar, podem provar de fer el Babiloni fora.
Sí, sí, sí, no?
Això estaria bé buscar.
Trepitjant el terreny.
Això és xunguillo, això és xunguillo.
Bé, no necessitem un deixó mòbil, no?
No, això és una que hi ha alguna vegada, no sé si és quan es fan just al carrer o al dia de Sant Jordi, es fa això.
Abans es feia, quan es feia el Cira d'Esvern, i llavors si tu volies,
podies fer allò, a Fira d'Esvern, a l'espai i tal, se'n va a la ràdio, es crea un estudi allà paral·lel,
i llavors allà tu pots fer el programa de cara a la gent, tapat amb un vidre, però amb això, amb un vidre clau,
vull dir que la gent no entra allà, eh, eh, passa, no?
I tal, i bueno, i sí, llavors tu pots demanar per fer el programa allà.
Llavors això ja ho pararem, quan fem la Fira li podem demanar, podem anar allà,
a l'hora serà un diumenge al dematí, no sé com ho veieu.
A la primavera, eh?
Sí, no, costant serà la primavera, eh?
Cada dos anys ho fan, això.
Sí, sí, sí.
Ja m'agradaria, sí, seria divertit, sí, sí, home.
Llavors acabem fent-los unes triptease.
Programa especial, però sí, és necessari.
Alfred, què fot, tu?
Bueno, però a la primavera no, Ros.
Jo estic molt bé, eh?
Ah, a la primavera?
A l'estiu millor l'estiu, tu.
Em tanga, em tanga Animal Print, què?
Ai, estem estupendo, però si estem estupendo, estupendo.
Ara que dius això de les triptease, no?
Sí, parlem del Cosmo Caixa.
Sí, perquè fot allò.
No, precisament ja he estat parlant amb la senyora que fa l'exposició.
Ah, doncs molt bé, parlem de Mari Àngels Abad.
Mari Àngels Abad.
Comencem amb el Jaume.
I ara m'ha explicat, dic, escolti, que el detall dels quadres és impressionant.
Diu, és com si vestissis una persona.
Jo també he pensat en el que tu dius.
Clar, clar, clar, clar.
Sí, més aviat.
Doncs vinga, avui sobre la marxa on anirem comentant,
així una mica farem que us quedeu,
perquè clar, a vegades fem el sumari i pot sortir corrents.
Avui no hi ha sumat.
Avui no.
No, avui directament.
Avui directament parlem de les cosetes que hem vist, que hem fet, que hem comentat,
i el Jaume, com ha començat parlant de l'exposició d'Abat, de Mari Àngels Abad,
Mari Àngels Abad, pintora famosa aquí a Sant Jús,
alumna meva per altres elements,
vull dir, perquè la coneixo personalment,
és una persona absolutament encantadora,
i està des del 17 de gener, em sembla, fins al 17 de febrer,
aquí al celler de Can Gina està presentant pintura al pastel.
i el Jaume ha anat a veure i què t'ha semblat?
Li ha preguntat què és això del pastel.
Diu, sí, te'n recordes aquells tubets que de quan érem petits?
No, he estat parlant amb ella i ha estat molt interessant,
perquè li ha parlat de les dues coses que ja hem esmentat,
de què és això,
i paral·lelament també sobre els quadres i el seu rigor,
evidentment, allò és vestir,
doncs un quadre que ja té molt de valor per a ell mateix,
però quan li poses el quadre...
Sí, té un marc, uns marcs i unes pas per tu,
i unes emmarcacions que dius...
Com una novia vestida, eh, tio?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Impressionant.
Però guanya molt, eh, amb això?
Molt, sí.
Moltíssim.
Ja, ja, clar.
És molt bo el que fa la Mari Àngels,
però en aquest cas guanya encara més,
perquè té molt bon gust,
combinant les pas per tu amb els marcs,
i això sembla que no,
però és un element, eh,
perquè treballa molt la natura morta i tot això, digueix-ho.
El que està clar és que aquesta senyora pinta moltes flors, eh?
Sí.
Vull dir, tot és una cosa molt important per a ella.
I fruites, sobretot, també.
I fruites, sí, també fruites, i vegetals,
i pebrots, esvergínies, tot això.
Esvergínies no ho recordo ara, però bé.
Sí, no, no, sembla que sí que...
Hi ha una col i un bròquil, tu,
que és impressionant, i li ha dit, lògicament,
diu, sí, em va portar un pagès,
i clar, és que no t'ho pot portar ningú més, això.
Clar.
Està clar, i a més a més,
amb un camp segur molt ben abonat,
perquè és on surten les bones peces, no?
I la veritat és que fa molt la gotja, eh?
Tant el bròquil com la col, eh?
Ara, esclar, vull dir,
has d'entendre una mica de pagès, també,
en aquests casos.
Sí, per veure la qualitat.
Sí, per veure la qualitat del que està pintant,
i llavors és quan t'imagines,
eh?,
vaja, de bon ho ha copiat,
i la seva balizera,
i tot aquest camp, no?
És que a vegades l'art és això, també, no?
Sí, no, no, i tant, i tant.
Hi ha una frase que ja la vam esmentar la setmana passada,
que és més l'impacte, eh?,
que de la pintura ha de ser més l'impacte,
que no pas la reflexió o la tècnica i tot això.
També n'hem parlat d'això, no?
Sí, sí, sí.
I llavors m'he dit,
és que jo ja estic molt d'acord.
Jo encara tinc alguns dubtes, eh?,
però, bueno, vull dir,
són coses que en tot cas les has de parir.
Clar, i tant.
Però molt bé, eh?, vull dir,
i el que sí que m'ha dit
és que jo li he explicat,
diu, ara anem a fer un programa i tal,
i parlaré d'aquesta exposició.
Diu, és que no ens anuncien ni aquest diari, ni...
Sí, no, és el que diem,
és una mica la promoció que se l'ha intentat fer,
i això és un clàssic,
però, bueno, no parlarem d'aquest tema.
Però és veritat,
que costa una miqueta, Sant Jus,
promocionar certes coses.
Hem de ser crítics,
no hi hem de ser totalment coherents, no?,
amb aquests elements.
Però, bueno, per això estem aquí.
li he dit això, no?,
que ja ho diríem,
i vaja, vull dir,
ha estat molt interessant, no?,
avui dia, no?
És molt recomanable.
Ja no només és veure el que fas,
sinó que, a més a més,
tractes a la persona
i al seu marit,
que també hi estava allà.
Sí, sí, a l'Antoni,
l'Antoni fumador, sí, sí.
L'Habido, tot queda al dia.
Molt conegut.
Sí, sí, sí, no.
No, però això és perquè no és...
Pots anar a parlar amb l'autora
i amb el seu marit.
Sí, sí.
Segur que...
Uy, i em donaran de cafè i tot,
i t'ho fan ell.
No, però és interessant, eh?
Sí, que sí, que sí.
Home, és la proximitat,
és l'art de proximitat, eh?
Com l'agricultura de proximitat.
És correcte, correcte.
Exacte.
Coneixer la persona, home,
penso que és molt xulo.
Sí, sí, sí, sí.
Però una cosa molt important,
ella, amb aquesta exposició,
durant aquest mes,
estarà cada dia.
Cosa que molts artistes
van allà, presenten
i desapareixen del mapa,
i ja està, no?,
i apareixeran i tal.
I ja està tot el dia, matí i tarda, eh?
És a dir, per explicar a la gent,
si subes allà,
t'explica les seves obres.
Sí, sí, sí.
Clar, això que dius, bueno,
vas a tenir temps,
no és allò d'arribar a una exposició,
clar, d'exposició és que sigui massa gran,
però has estat allà i, bueno,
i t'explicarà,
i tu entraràs en el joc,
i a partir d'aquí,
si t'interessa,
doncs compraràs o no compraràs,
això passa a qualsevol galèria d'art.
Evidentment que estigui l'autor,
lògicament,
més que el venedor,
que és una altra història, no?
Sí, és això.
Però realment té peces molt impactants,
és aquesta manera de revisitar
el món de les natures mortes,
de los bodegones famosos,
però amb una forma més minimalista,
és a dir, més impressionista,
és a dir,
t'agafa això,
doncs un meló,
i te'l converteix
en una peça impressionista
de moltíssima qualitat, no?
Dins del món també és real,
és a dir,
estem parlant de realisme,
però a la vegada
una pintura molt lleugera,
molt colorida,
molt interessant, no?
I és això, no?
I realment és que frapa bastant, no?
La seva percepció
que té del...
Bueno,
és una...
Bueno,
ella va estudiar aquí a la llotja
i tal,
és una persona que té
una base acadèmica molt important
i a partir d'aquí
sí que últimament
està innovant bastant
amb coses, no?
Però, bueno,
això una miqueta, doncs,
treballa sobre paper de diari,
perdó,
sobre anuncis
a color del diari
i a partir d'aquí
genera unes estructures
més simbolistes,
per tant,
bueno,
està evolucionant
amb les seves formes
com qualsevol artista, no?
I això està bé,
té la qualitat és bona,
fa molt bé.
Però sabeu una cosa?
Jo sé que hi ha hagut
una persona
que l'ha orientat
a fer aquesta exposició.
Bueno,
què vol dir això?
Deixem-ho així.
Bueno,
ja sabem de l'autora,
sabem del marit,
ara falta aquí,
si és una miqueta
la qui ha fet l'empenta,
no?
El Mac Goofy.
Doncs el de la peixera.
El Mac Goofy.
Aquí ja tenim.
Veus com el programa
pel lloc de tu?
Mai ho hagués dit.
Així és Corramos.
Vale.
Doncs ja està.
S'ha tot dit, no?
Vinga,
molt bé.
Jo no he volgut.
Ja està,
al final tot se sap.
Todos lo saben,
com a la pel·lícula.
Sí, exacte.
Hem deixat
els homes estar pictòricos.
Sí, sí, sí.
Bueno,
ja que estem,
i així de forma rapideta.
Molt bé el comentari
de l'exposició.
Sí, sí.
m'ha agradat molt.
Res,
així de forma molt ràpida
també,
bueno,
també hem estat
al Cosmo Caixa,
no?
I vam estar aquest diumenge
uns quants companys,
altres companys
també han estat altres dies,
per tant una mica
ho coneixem en general.
I bueno,
jo,
que sóc el que menys
coneixia l'espai,
perquè jo fa temps
que no he anat,
jo faig comentari molt ràpid
i a partir d'aquí
ja m'ho comentem i tal.
Com que no té criatures.
Sí.
No,
no,
no creus.
No,
però jo no tinc criatures
i sí que he anat
moltes vegades,
moltes,
moltes,
o realment és que...
I m'agrada,
m'agrada molt,
eh?
Clar,
és que jo vaig tenir un problema
i és que la banda baixa
es veu que la part de física
l'han tret tota.
Ah.
I llavors poden posar
l'exposició que es diu
Univers,
que estan preparant-la.
Què passa?
Clar,
que estava molt desvestit tot
i clar,
i vam veure l'exposició
dels robots,
que està bé,
que està molt bé,
no ho negaré,
la del Tintín aquesta,
del viatge a la lluna,
que és una excusa
total i absolutament,
perquè solament està el coet
del Tintín,
i dins no hi ha res,
al fons hi ha una explicació
de com es fa un còmic i tal,
bueno,
hi ha quatre còmics,
però l'altre és una excusa
per parlar del viatge a la lluna,
que també està molt bé,
ojo,
no dic que no.
De l'arribada,
no?
De l'arribada.
De l'arribada.
De l'arribada.
De l'arribada.
Però és que,
de debò,
és que vam pujar als pisos
i no vaig veure res de partícula,
que és preciós,
allò sí que m'encanta.
És una passada, xulada.
Però, de debò, vull dir...
I el planetari?
No, no vam poder entrar.
Que és en visita prèvia,
en reserva i tal.
Sí, hi havia moltíssima gent,
moltíssima gent.
Sí, estava molt plena el dimenge, eh?
És que tot era visita prèvia,
no sé què,
no sé quant,
doncs era molt...
El que podies veure així,
en plan de pim-pam-pum,
doncs a mi em va semblar,
a part d'exposicions,
que estaven bé,
però el que és l'exposició permanent,
o el que està permanentment
al Cosmo Caixa,
jo no sé encara el que és.
M'he quedat amb ganes
de saber què és el que hi ha
al Cosmo Caixa
com el que és permanent.
No, no vaig poder anar a dir.
Ara, quan ho tinguin muntat,
espero que potser això de l'univers
ja quedi com a element definitiu,
o és que no sé si és una exposició nova.
Em va dir l'Al Lourdes,
és que tota la part de física
que hi havia a baix,
ho han tret.
Uns experiments que eren molt duros,
el toca-toca,
hi havia diverses coses.
Sí, d'això, res.
De física i coses.
Clar, i per tant,
jo vaig veure tot molts espais buits,
i per què dir això què?
i per aquí hi havia coses,
ja ho han tret i no sé què.
No?
Ja me'n tenia la sensació
una miqueta de buidor.
Estan renovant, no?
Probablement.
I llavors també em va decebre
una mica per això, eh?
De buidor,
però també de construcció.
Exacte.
Clar, clar,
que estan coses previstes, eh?
Perquè, és clar,
el que està arrasat,
que és el que no,
hi ha allà uns elements
que s'han de construir.
Què ha passat a això?
Què has pensat?
No, no, no.
He volgut una anècdota
que en això de la física
hi havia una plataforma giratòria
que no sé si es feia servir
per demostrar això,
el moviment circular
o alguna cosa d'aquestes
i una vegada
la dona i jo
ens van posant allà
i va començar a girar.
Llavors va venir un nen petit
de 4 o 5 anys
es va mirar
i hi ha un altre, no?
I diu
Mira,
són com els ninos
de la caixa de música.
Que bo.
Jo no te'n recordo això,
no?
De la mà de la caixa de la física.
Molt bé.
Que maca,
la sinceritat dels nens
és allò que diràs.
Els adults
que fem unes coses, eh?
Fem unes coses.
La teva en a boda
se m'apropa i diu
Tito,
tienes pelos en las orejas.
Dic, mira,
dona igual,
deixem-ho.
I mira que me'ls trec, eh?
Però allò que...
Dic, vale,
no he tingut temps de terra
amb els pèls...
No, no vull.
I no tens res millor,
dic,
que a veure'n del Tito.
Dic, no,
vale,
però aquest és un comentari.
És una anècdota així
com aquesta.
Els nens hi venen
sempre la veritat.
Bueno, Jaume,
alguna cosa del Cosmo Caixa?
Bé,
jo vaig estar bé.
Vull dir,
ja ho havia vist
i no feia massa
que ho havia vist.
Doncs va ser,
per un dematí
com el d'ahir
estava bé, allò.
Sí, sí, sí.
Ara ho vaig trobar fred.
Sí,
i que sí.
Fins i tot de temperatura
pel que m'estava.
És veritat, sí, sí.
Home,
són espais molt grans,
i això s'ha de tenir
una mica de calèfà.
Sí, no, no,
ui, mare meva.
És que els nens ja
podia anar res confortant.
Feia fred, sí.
I bé,
doncs m'agradaria
que estés aquí
a la meva...
Que també va estar allà.
Oh,
quin fred, no?
No,
el bosc em va encantar.
No el coneixia,
el bosc, eh?
i no he estat mai
en aquell espai.
El bosc, que xulíssim.
És una reproducció
d'un bosc tropical.
Una virgueria.
Ara,
la part que ja no està
sota l'aigua,
ho vaig veure una mica més...
Sí,
una miqueta més...
Ja ho havia vist.
Sí,
una mica més allò més pedagògic,
més informatiu.
Però ho conserven bé, no?
Jo vaig veure al principi
quan el van instal·lar
i estava superxulo
i després alguna vegada
més l'he vist.
Continuen conserven bé.
Sí, sí, sí.
Hi ha uns xots
que sembla que et vinguin
a donar la mà i tot, eh?
Sí, no?
I el pèndul,
el pèndul de fumó,
aquest encara està també.
Sí, sí.
Molt bé.
A mi em va agradar molt,
per exemple,
l'amor.
És mític.
És el museu de la ciència antic.
Sí, sí, sí.
A mi em va recordar
el bar de copes Nicabana.
Bueno, bueno...
Jo vaig fer una assimilació.
La magdalena de Proust.
Però a mi em va agradar molt
el Nicabana
i anava allà
i amb mola...
I quan portaves dos copetes
i allò com mola, no?
El pèndul.
És que és psicodélico, això.
Això s'ha de dir
en cículos íntimos, ja,
perquè si no quedes de pureta,
ja, bum...
Perquè quedem, no?
Tu i aquest que toca
i dispara l'altre...
Ah, sí, sí.
Torna a disparar l'altre,
és veritat, sí.
Mare meva.
Bueno,
això ho passa bé, vinga.
Molt bé.
Doncs sí,
abans de passar a parlar
del cinema,
que parlarem...
Bé, ja més creu
que anem una mica
amb l'ordre, no?
Ja sé que estic parlant
jo molt avui,
però ja em callo.
Per sempre, no,
per sempre no.
I hi ha un llibre,
em matarà la rosa,
és que em matarà,
que es diu
Reina Roja
de Juan Gómez Curado.
Aquest senyor,
Juan Gómez Curado...
És el que és el que...
Ja com diuen,
ui, què passa...
Reina Roja, adiós.
No, es diu...
Dels escacs no és, eh?
No, no, no.
Perquè és blanca o negra.
És una cosa molt curiosa,
però està molt ben parit això, eh?
Dels escacs.
Aquest senyor
és un senyor que fa...
o com a Alicia en el País de les Meravilles,
la reina dels maips.
Sí, sí, sí, sí, sí.
És això.
Va per aquí, va per aquí.
Sí, sí, molt bé, molt bé.
Doncs, bueno,
és un thriller.
Ja ens ha passat,
i em matarà la rosa,
perquè mira el Jaume,
que sé que em matareu,
perquè jo lleixo aquestes coses...
Bueno, ei,
doncs hi haurà de llegir el que vulguis.
Però aquesta vegada
no és tan truculent, eh?
Aquesta diena,
ara que ens coneixi...
No ho sé.
I que ens enfadrem,
si no ho sé.
Sí,
si no, no.
No, perquè l'altre dia vaig parlar
d'aquell llibre,
recordeu,
que no sé com ho has dit ara.
Que te'l vas carregar,
que te'l vas carregar.
Un que et vas carregar, no?
No, un que era molt truculent.
Ara m'recordo ara quin era.
Bueno, da-la igual.
Sí, sí, sí.
Que vau dir,
ara, però tu com et pots dir així, això?
Vull dir, però estàs boig i tal.
Perquè clar,
jo que era una cosa així com molt potenta.
Això.
Ja me'n recordaré el nom, eh?
Ja faré memòria.
És de broma.
Cadascú és com és.
Només serveix una mica
per sortir de...
Potser d'aquest món també,
tant de...
Això el vaig llegir
perquè jo, bueno,
el tema ferida m'agrada
i doncs aquest senyor
és un senyor que va escriure
un que es deia El Pacient
que tant aquest El Pacient
com aquesta Reina Roja
estan segur,
es convertirà en guions
de pel·lícules americanes.
Per tant, ja la cosa ja...
Pot semblar una cosa rara,
però sabem que s'han comprat
per fer els guions corresponents
i ja està.
En aquest cas,
és l'inici d'una possible
nissaga de novel·les, no?
En el que,
per aquí al mig,
apareixen moltes coses.
És a dir,
per un costat apareix una noia,
superdotada,
que forma part d'un equip espacial
que seria com una mena de CIS,
clar, estem parlant de l'estat espanyol,
lògicament, no?,
amb el qual,
doncs, bueno,
ella té un cosset intel·lectual
de 240.
I és una persona...
I és normal,
quan és?
120 o 130 o 140.
Sí, bueno,
100.
Normal seria 100.
O ser ni alguna cosa.
Però és una borrada.
És una noia que té una problemàtia
que, clar,
la seva ment va tan ràpid
que ha de prendre una medicació,
clar, això és molt lleuger,
segur,
però, vull dir,
per frenar tots els impuls
que té aquesta noia,
perquè té una capacitat
d'observació,
de control,
d'arribar a lògiques
instantànies,
instantànies,
que és brutal.
Aquesta noia...
Això és una sort, no?
Sí, sí, sí,
bueno, una sort,
però també per a ella
li comporta un neguit absolut.
No, això no ha de ser fàcil.
Terrible, eh?
Això no ha de ser fàcil.
I hi ha moments que diu,
em prenc alguna cosa
perquè, a la meva ment,
clar,
llavors què passa?
La contracten,
la preparen
per ser una mena
com de macroconeixedora
del que seria
el món del crim,
és a dir,
d'arribar a conclusions,
no?,
d'aquest àmbit,
que són complicades a vegades,
no?
I, bueno,
a partir d'aquí,
això juntament
amb la imatge
d'un comissari
que s'ha equivocat
amb una sèrie de coses,
basc,
un armari de quatre portes
i a sobre és gay,
tocat els nassos.
Vull dir,
perdoneu el comentari,
vull dir...
Per allò de basc,
vull dir per allò de basc
o per allò de quatre armaris
de quatre portes.
No, no,
perquè, clar,
te l'imagines,
clar,
amb tota la potència,
no?
I a més,
és...
Ui, no,
és que...
N'ha dit una bestiesa.
Llavors, clar,
és molt curiós perquè quan...
És que l'has dit abans.
No, ja l'he dit,
ja l'he dit.
No, no, no,
en refereixo que,
a veure,
que dins dels estilemes
no quadra tot això,
sincerament.
És a dir,
ell diu que és una persona
no sé què i tal,
no sé quantos,
no?
Tremendament tal,
però, en canvi,
menja tal,
i no ho diré la paraulota,
i ho diu clarament.
És com si diu,
és vegetarià
i en canvi es menja ous ferrats
i de d'ella i de tot.
Exacte.
O feus de porc.
Sí, però diu una cosa,
molt potenta,
i llavors diu,
jo soc d'aquesta manera,
soc d'aquesta forma,
soc una persona
totalmente masculina,
ta, ta, ta, ta, ta, ta, ta,
però tra, ta, ta.
I llavors,
clar, és que no vull dir-ho.
Ho dic o no ho dic?
Sí, dic-ho.
No cal.
No, no,
jo crec que pel que estàs dient
no sé si llegiré el llibre,
o sigui,
pots dir,
pots fer l'espoiler.
No, no, no.
És el mateix.
Llavors, a partir d'aquí
no importa.
Canxa, tu què dius?
No importa tant.
No importa tant.
No és que...
No ho entens?
Jo sí,
però és la fusió
d'aquests personatges
és normal, més normal del que sembla
no, però no m'entens
és a dir, clar que és normal
absolutament, però
el format d'ell
comissari de policia, que també hi haurà
gays, evidentment, la manera de ser
la manera en què el pinten
el concepte de ser una persona que diu que és grasa
que és gran, que no sé quantos, que aixeca pedres
que és pelotari d'aquells
que no sé quantos, tot això
et genera un prototipus
totalment heterosexual, aquesta idea
clara, però llavors dius sí, però a banda d'això
menjo polles, i ho dius així de clar
i això és una cosa
que et deixa com una miqueta
trasbalsat, perquè no
dius, ostres, allò que dius
no sé, m'enteneu?
no sé si ho enteneu, potser no
ja ho sé, tots els gais
que és així, són nosaltres
però és això
no importa tant
importa per al que hi ha una mica
la trama interna, que ja per allà donen voltes
però ja està, però el que importa és aquesta fusió
d'aquest personatge, que tots dos són
molt peculiars, i el que passa al voltant
llavors el que passa al voltant és que hi ha dos personatges
un que es fa dir Ezequiel
però atenció, és una cosa
que cada vegada més
passa, i ara aquí em poso
en un altre jardí, i és que
la representació de la persona que intenta
fer una sèrie de coses vinculades
amb elements religiosos, ella
es fa dir Ezequiel
és a dir, és una dona, en aquest cas
la que genera una sèrie d'assassinats en sèrie
és una dona, no és un home
en aquest cas sempre es busca
la imatge de l'home
com un arcàngel
sí, sí, hi ha un joc
androgin, una sèrie de coses
vinculades amb aquest element
que és absolutament diferent
als altres thrillers
i que dius, ostres, aquí això te teca
i tot això va ajuntat
amb una mena d'alter ego
del que seria un segrest
determinat, no?, que té a veure
amb una dona que recorda el de Zara
com es diu aquest bon home, el del Zara
l'Amancia Ortega
sí
i llavors ella es diu
es fa dir Carla Ortiz
i tot el que passa dins d'uns espais
és a dir, tot això es combina
un segrestament, un assassinat
aquestes dos personatges
la policia per una banda investigant
per una altra banda ells dos
que és una policia d'armari
i la noia, vull dir, fan un tàndem
totalment diferents
però a la vegada saben unir-se
totalment
i generen una investigació alternativa
amb una potència de coneixement
i de no sé què i tal
que està molt bé el llibre
és com una pel·lícula
realment, és que allò que no pares
no pares, vas llegint
i dius, ostres, ostres, et va enganxant
són capítols bastant curts
molt ràpids, molt dinàmics
no està malament
el nivell de, diguem, de lectura
vull dir, no és allò que sigui una cosa molt bàsica
s'està molt pendent
perquè hi ha molts elements
que apareixen per tot arreu
per tant, pel·lícula recomanable
llibre recomanable
per passar una estona
no és massa truculent
recomanable
sí, sí, sí
i hi haurà segona part, segur
perquè seguiran aquests dos
vull dir que és actual
no és un escriptor que està viu
és viu, sí, sí
per això dic, llavors és actual
és probable que sí que en faci un altre
ha fet tres obres
solament el pacient era molt bon
Reina Roja, no?
Reina Roja, sí
i bé, llavors té a veure una mica
amb aquest món
de la fantasia
que ella es troba una miqueta
doncs
com una mena de perduda
dins d'aquest món
de l'ICN País de les Meravilles
i la Reina Vermella
fa un símil
que no vull comentar-ho
llavors té per això aquest títol
però insisteixo
la Reina que cortava cabezes
que li cortava cabezes
exacte
exacte
home, és que la literatura infantil
Déu-n'hi-do
si és també bèstia
si parlem dels contes de perró
que acabaven matant a tot Déu
la caperocita vermella
per exemple
per això dic
l'anava a casa de l'àvia
resultava que estava el Llop allà
perquè ja s'havia menjat
s'havia menjat
o havia matat ja l'àvia
i després a ella també
no, no, que és canyero
també és gore
també és gore
molt gore, molt gore
arquetipos
bueno, els psicoanalistes
dirien això
que són arquetipos
i moltes vegades
quan t'estan explicant
eren lliçons
clar
agafen exemples
de l'arquetipo
del no sé què
i agafen el conte
de no sé quan
i t'expliquen
amb aquests contes
perquè és un tema clara
sí, els psicoanàlisis
de los contos d'Adda
del Bruno Betelheim
és això
sí, sí
bueno, va començar Freud
i va començar després
i a més que era
això realment
tenia una finalitat
també educadora
educativa
penseu que no hi havia
pràcticament literatura
ràdio
per suposat
que no hi havia ni ràdio
ni tele
era una manera
d'educar
entre cometes
a la gent
sobretot a les noies
joves
que anessin amb compte
que mira què et pot passar
el barba azul
el barba blava
és igual
també
segons on entres
d'aquella casa
del palau
o amb qui et casis
no sé què
ostres, si et diu
que el marit que no entris
no entris
perquè mira què et pot passar
al final
pots acabar morint
per exemple
té molta tela aquí
té molta tela
molt bé
doncs res
passem al cinema
la favorita
i després parlem
de Bohem en Rhapsody
també
doncs
la favorita
ja sabeu
que si a tu t'agraden
les novel·les truculentes
a mi m'agraden
les pel·lícules rares
sí, sí, sí
a mi també
i llavors
presentem aquest senyor
que és un dels senyors
més bizarros
que tenim ara mateix
tot i que en aquesta pel·lícula
fa un giro
hacia el més
Hollywood
diguem-ne
o sigui
ha canviat una miqueta
i ha frenat
com tots
ha frenat
perquè clar
al final
arriba un moment
que clar
aquest senyor
George Slantimos
que va començar
amb unes pel·lículas
de baix pressupost
molt potentes
molt surrealistes
que
Canino
Langosta
i tot el sacrificiu
moltíssim
de Un Ciervo Sagrado
el que passa és que aquí ja
en el sacrifici d'Un Ciervo Sagrado
ja va començar
a comptar
amb actors de Hollywood
Nicole Kidman
bueno
i aquí ara
sí
aquí ara
ha tornat
a comptar
amb actors
de Hollywood
i ja la cosa
ja no és aquest ambient
surrealista
d'abans
tot i que és una pel·lícula
bastant decent
i bastant bona
està a la carrera
dels Oscars
ara sortiran
les nominacions
d'aquí molt poc
i és una de les que
diuen que poden
quedar finalistes
junto con Roma
alguna que han col·lat
per aquí
bueno
pel·lícula d'època
ambientada
en el
1700
i pico
proper
a la guerra
de la successió
de la guerra
del 1714
diguem-ne
que començava
en el qual
és l'última
l'última reina
d'Anglaterra
Estuardo
que és Anna d'Estuardo
suposo que després
vindria
Windsor ja
o no sé qui vindria
sí
jo diria que sí
perquè he mirat
l'última
però no sé qui ve
són els George
ja que venen
darrere
sí
el primer és un George
el 4
exacte
llavors aquesta és l'última
Estuardo
que va començar
amb el llinatge
aquesta de la
Bloody Mary
que era Estuardo
i bueno
i va acabar
amb aquesta
aquesta reina
té el
i el seu millor general
és el famós
Manbrou
Manbrou
que és el vesconte
de Malború
i bueno
aquest home
està lluitant
a França
i tal
i a tot arreu
i aquest home
té una dona
que és la
marquesa
de Malború
o alguna cosa així
que és la favorita
de la reina
no només és favorita
com a consellera
i com a amiga
sinó que la reina
és desbiana
i aquesta és l'amante
de la reina
per tant
aquí han donat
un canvi
que sempre
es mostra
el rei
i les amantes
del rei
aquí és la reina
i l'amante
de la reina
i llavors
arriba
a la corte
una cosina
d'aquesta
marquesa
de Malború
que és més jove
i que és amintrigant
i tal
i al final
aquesta intenta
agafar
el favor
de la reina
i ho aconsegueix
i és la lluitant
d'aquesta
és una mica
el desnudo
allà lluitant
per
prevaler
i al final
la veneritza
es queda
amb la posició
i l'altra
queda muerta
bueno
aquest marc
és un marc
una mica
trillat
perquè s'ha vist
bastantes vegades
aquest home
ha construït
una història
molt personal
també
molt d'ell
diguem-ne
només que aquí
en comptes
del surrealisme
que tenia
les primeres pel·lícules
de fer-te
unes situacions
inconcebibles
o poc normals
fer-les normals
i assumides
per tothom
aquí no
que és un plànum
més realista
diguem-ne
però clar
aquestes cortes
d'aquella època
eren tan grotesques
en si mateixes
que si tu les trus punta
totes les coses
que feien
els bufons
que tenien allà
totes les intrigues
totes les maneres
de conduir-se
clar
això dona
per humor negro
per també
un cert surrealisme
molt grotesco
i bueno
amb tot això
va trenant una història
això
negra
àcida
amb una ambientació
molt bona
perquè és una ambientació
d'època
vestits
que és la càmera
molt travel
i molt travel
incircular
jo no sé per què
tota l'estona
hi havia
travelings
per tot arreu
li agradava molt
aquí la donar
per això
i el director
es nota
i bueno
ja dic
s'allunya
del que estem acostumats
jo m'he quedat una mica així
i dic
bueno
milantimos
me l'han canviat
però
però és una pel·lícula
que té qualitat
es pot negar
que té qualitat
les actrius
ho fan molt bé
l'actriu
és la
Colman
Alicia Colman
o alguna cosa així
és la reina
que ho fan molt bé
l'altra
la favorita oficial
és la Rachel Weiss
coneguda i tal
i la favorita
que entra
i que lluita amb ella
i que li treu
finalment la posició
és la Emma Stone
diguem-ne
que a l'antimos
fa una bona direcció
d'actrius
ho fan bastant bé
no no no
ho fan totes bastant bé
llueixen bastant
la reina
que fa el paper aquest
d'una mica despota
i una reina més a més
que està mal alta
perquè té gota
és bastant grotesco
no vull dir
no són
i clar
aquestes amantes
que són guapes
i bueno
i tal
i està amb aquesta reina
que a més a més
amb les malalties
que té
se li queda
la cara una mica així
com girada
una mica com de paràlisis
i tal
i és tot un aspecte
i les ties
estan aquí
tragant
perquè clar
no poden estimar
aquesta persona
perquè no té cap virtut
de res
i estan allà
per agafar el poder
i un està també
amb el marit
amb l'altre
que està a la guerra
al vesconte
amb el Boruc
i allà
les intrigues
amb els partits polítics
i els Toris
els Wigs
i tal
o sigui
la base històrica
és correcta
i bueno
la pel·lícula
ja dic
entretinguda
interessant
àcida
hi ha moments grotesca
bastant grotesca
tot un ambient
una mica
de surrealisme
grotesco
però
no té
aquella disbauxa
que tenia inicialment
sobretot
l'èxit inicial
que he comentat
les pel·lícules inicials
de l'Antimus
era
tu agafes una situació
que no és normal
una realitat
que no és normal
i els personatges
la fan normal
i fan com
l'única realitat possible
o la realitat
més probable
i tu estàs veient
una cosa
que per tu
és bastant marciano
i això
ho tenen assumit
com lo normal
com si volia normal
i això
contrastaven
amb molta més dinació
i aquí ja dic
és més
més una direcció d'actrius
més jugar amb la càmera
més l'ambientació
una pel·lícula ja
amb una altra intenció
ja clar
evidentment
ja es juga
en una altra lliga
i que bueno
la mostra que està
ja a la carrera
dels Oscars
i bueno
aviam el senyor
l'Antimus
ara com reorientarà
la seva carrera
si es quedarà aquí
o farà un salt
de qualitat
però amb aquesta nova versió
ja ho veurem
jo no és quants
jo crec que hem perdut
és com
Stephen Frears
se'n va anar
cap allà
tant en quan torna
tant en quan fa pel·lícules
amb les petitonetes
però bueno
el seu canvi
va ser
les amistades peligroses
recordem
Stephen Frears
va veure
a veure allò
apreté d'orejas
i mirar la banderia
i tot allò
de cop i volta
pum
les amistades peligroses
dius ostres
no ho vaig entendre
Malkovich
Facebook
clar
és que va ser
superbe
aquella pel·lícula
fantàstica
però a mi em va
a mi em va
a mi em va
una qualitat
impressionant
allò és brutal
i llavors
aquest sí que ha sabut
tornar després a fer la camioneta
ha fet cosetes al Frears
una miqueta més així
més petitonetes
més irlandeses
per tant espero que el
Fatemus torni
a fer cosetes
una mica més
aquesta pel·lícula
era per encàrrec
o alguna cosa així
podria ser
quina?
la favorita
no sé
és que a vegades passa
a la cuixeta
també li passa
en funció
quan ella és lliure
i tria el guió
i tria
com vol treballar
i la pel·lícula
que vol fer
li surten obres mestres
ara quan li diuen
mira
t'encarrego
que facis això
ella ho accepta
suposo que també necessita
diners o el que sigui
fa una cosa molt digna
perquè és molt digna
però clar
veus que no acaba de ser
a lo millor no tant
Calés també necessitarà
però a lo millor
clar
o el que sigui
o el que sigui
no sé
senzillament
perquè a lo millor
si li dius que no a algú
ja
o sigui aquí suposo que
que has de mantenir
has de mantenir
perquè si vols
si vols
i no fas
i dius que no
i surts
i bueno
no sé
que faci el que vulgui
al final
tampoc tindrà
molt bé
però recomanable
un altre lentimos
però recomanable
doncs anem a parlar
de poemem rap
si d'una altra vegada
però que sí
que val la pena
perquè és genial
les versions magnífiques
bueno
una mica llargueta
això sí
reconec que
una mica llargueta
potser podíem haver
abriujat una mica
perquè és una mica lenta
sí que trobo
entre
tota l'evolució
d'ell
a nivell personal
a nivell del grup
que és contradictor
i això sí que crida
molt l'atenció
com a nivell personal
el mica en mica
es va entrant
en un món
una mica ja
oscurs
perquè a ell li costa
també acceptar
una mica
la seva situació
de homosexualitat
o de sexualitat
deia ell
i clar
després
un cop que entres
en aquest món
i a més
quan la sida
encara no estava
controlada
com està avui dia
doncs clar
ell ja
acaba amb un pou
que s'hi va acabar
i en canvi
la seva carrera professional
com cada cop
no es va pujant
van increixent
fins que arriben
a actuar
aquell
arriba a actuar
en solitari
una miqueta
no sé si enganyat
o manipulat
o dirigit
per aquell mànager
que tenia
i com
al final sí que actuen
en aquell concert
de solidari
i molt bé
o sigui
èxit
rotundo
jo pensava
que sortiria
l'actuació també
en els Jocs Olímpics
de Barcelona
ai
vaig quedar amb les ganes
dic ui
som a som
hagués estat bé
home això també
va ser a nivell mundial
joling
al Jocs Olímpics
però bueno
va estar bé
després l'actor
em va agradar força
però no sé
el trobava una miqueta raro
en l'aspecte
del tema de les dents
que ell comenta
no és que jo
això era
perquè tinc
no sé què
quatre incisius més
o no sé què
diu
i clar
però trobo
com si li haguessin
posat alguna cosa
postissa
o alguna cosa
ja està tota l'estona
que s'està
tocant les dents
amb la llengua
i no sé
i fa una miqueta raro
i em fa l'efecte
que el Ferdi Mercury
no anava tota l'estona
així
no era tan excessiu
no era tan excessiu
jo crec que és una mica
s'han passat
és com un tic
que li han posat aquí
a mi em va costar bastant
mira que jo
és un personatge
que a mi
Queen
com a l'agenda
de la nostra època
i a més
si t'arra de la música
rock i tal
i jo soc molt de musiquero
clar
he vist vídeos
i he vist coses
jo no he vist mai
tanta
la posició
que està tan allargada
i després vaig veure
un vídeo
vaig dir
mala llet
és que jo no recordava mai
que tingués
aquesta
no tant
niqueta de res
tenia unes dents importants
però potser
però s'han passat una mica
s'han passat una mica
i això
a mi em va costar
acostumar-me tota l'estona
l'únic que sí
que és veritat
que tot l'altre sí
clar
perquè això també
li dona
la sensació
de ser una persona
encara
amb algun problema més
amb algun
complex
d'inferioritat
que ell no
ell sempre diu que no
amb tot el contrari
diu no no no
mira això
si em permet
de cantar millor
però sí que
o no sé
o potser ho puntualitzant més
per demostrar
o fer el paral·lisme
de quan ell està
també psicològicament pitjor
potser emocionalment pitjor
llavors sí que el veus
que llavors dubta més
el veus més dubitatiu
llavors sí que
amb la boca
quan l'enfoquen
a lo millor també és això
una miqueta
per posar l'èmfasi
en què ell està
físicament
se li veu així
però perquè emocionalment
també està passant
un mal moment
o que està
dubtant
no sé
bueno
la pel·lícula és interessant
està molt bé
si t'agrada Queen
si t'agrada
Freddie Mercury
com que van posant
les músiques
és xulo
i el mundillo
al final és un concert
literalment
aquests últims 15 minuts
és el concert
d'aquest
sí perquè les imatges
de l'escenari
està clar que estan reproduïdes
s'han fet ara
amb els actors
però mirant cap al públic
allò són imatges reals
sí sí sí
són les imatges reals
són les imatges reals
del concert
hi ha un pla contra
gravades
fa x
hi ha un pla contra
el concert
no me'n recordo
quin any
el 85
85
i llavors això
i tot el que sona
el que sí que és veritat
és que tot el que sona
la música que hi ha
tot està
no hi ha res
que estigui cantat per ell
tot això és
Freddie Mercury
amb les seves errades
amb els seus canvis
de
en playback
avui l'actor
en playback
sí sí sí
evidentment
i a banda d'això
és a dir
quan fan allò
que proven
m'equivoco
proven
m'equivoco
però m'equivoco
estan agafant
els tàcers
diguem
el que serien
les prèvies
de les cançons
gravades
qui són els
productors executius
Roger Taylor
i l'altre
com es diu ara
el parell amb May
clar
tot el material
el tenen ells
llavors li ha donat
no sé que sigui
una mena de biòpic
que hagin fet
ha tingut tot el material
d'això
i això és una autèntica
meravella
reprendre aquestes coses
que això no s'ha escoltat mai
en refereixo
al concert sí
però aquestes errades
aquestes coses
clar
ho han sabut muntar
i remuntar
per fer això
està molt bé
aquesta idea
i la persona
que li porta
la noia
la May
la seva relació
des del principi
la mort de la seva vida
que ell diu
com es veu
que realment
sí que se l'estima
com a amiga
com a companya
com a germana
com a tot
des del moment
que ella està sempre
ja està pendent
d'ell
o ell sap que té aquest lligam
amb ella
com ell encara es manté
dins d'una
estabilitat
en el moment
que ella ja dir
ostres
li presenta la parella
és aquell moment
que ja amb ella
li comença a trontullar
una mica
la seva vida
exacte
però sembla que la parella
final
aquesta parella
amb la que va estar
fins a l'últim moment
el senyor aquest que apareix
sí que li dona estabilitat
és quan està
amb aquell ésser
que és el panager
que és un personatge
que és una mena de rata
d'aquestes
que s'enganxa
és una paparra
d'aquestes paparres
home clar
és que és el món
de la faràndula
i has de vigilar
i quan ets famós
traïcions
manipulacions
a mi em passa
sóc famós
sí també
et hem de rescatar
hem de vetllar per tu
no ho podem entendre
exacte
jo entenc
jo entenc
quina sot
clar clar
quins problemes que tens
ja ho sabia
i per això
per això us he fet amics meus
per trobar-me els diners
i les coses
clar
no sí
sí
és l'única explicació
nosaltres tranquil
que et buscarem esponsos
molt bé
i mira
doncs que mira la perdició
Jaume
mira per on
mira que no per on
ell ho volia
ell ho volia
sí
aquesta és una pel·lícula
que probablement
l'he vist tres vegades
del Sam Mendes
recordem
molt bon director
és que sí
que és bo
és molt sencer
aconsegueix uns registres
a nivell d'imatges
situar-les en pluges
i dificultats enormes
recordem que
aquest home
es va donar a conèixer
amb L.A. Confidencial
que va ser un pel·liculon
que dius
què ha passat aquí
què és això
una pel·lícula així
com mig de
no sé
que eren gángsters
jo no me'n recordo
ara massa bé
però així com una cosa
bueno
feien extorsions
extorsions
és aquest tipus
recordo
la tinc molt llunyana
fotografies
sí sí
però la vull recuperar
perquè és que
em vaig quedar amb ganes
la tinc molt llunyana
però sí sí
digues Jeume
digues
bé
no
jo
a mi sempre m'ha agradat
molt les pel·lícules
de gángsters
perquè penso
que és la gran dificultat
que tenim
com a condició humana
i estructura social
no
esclar
i existeix una gent
que no la lligaràs
de cap manera
en canvi
la poses allà
amb una pistola
a la mà
i ara dispara
i dispara
doncs esclar
vull dir
aquella persona
fins i tot
has de bé vàlida
dins el context social
però esclar
paral·lelament
també
d'això que acabo de dir
també
crec que hi ha pel·lícules
que això
ho posen
a dalt de tot
perquè
perverteixis
o perquè
desitgis
aquelles coses
tan elementals
ma
te la maca
m'acagona
que s'ho mereix
saps allò
tant
una mica com
els pistolers
pistolers d'ara bé
sí sí
una mica
com un western
llavors aquesta pel·lícula
la vaig trobar
però interessant
en molts aspectes
i un d'ells
queda resumit
en aquell moment
que ell s'exclama
a meu mort
el meu fill
i la meva dona
i diu
no
a tu què et sembla
estem entre srecins aquí
és la nostra organització
d'aquest estranyes
d'aquest estranyes
és clar
dius
hòstia
estàs veient la pel·lícula
i et diu això
és veritat
tu no pots esperar
res de bo
amb una estructura
com aquesta
però malgrat tot
i crec que aquí
és on està el que és bo
bo bo
és com ell decideix
la destrucció
de tot allò
com si arribés
al punt de dir
ara ja ho entenc tot
com si no ho hagués entès
aquell moment
i llavors
bueno
esclar
encara em fitxen un de millor
encara n'hi ha un que és millor
que fa la foto
i el que sé
allò està molt bé
també
al final
i el Paul Newman
està molt bé
el Paul Newman
fa un paperazo
és que sempre està bé
és que aquest home és genial
aquella escena
sota la pluja
que la càmera se'n va
diu
m'agrada que siguis tu
exacte
hòstia això és bonic
jo estic content que siguis tu
sí senyor
ja ho sabies
esclar
però diu
allò és brutal
vull dir
aquí hi ha moments
del cinema
que dius
l'estima que li té
és que al canvi a la fi
hi ha un vincle
hi ha un vincle
i al canvi a la fi
diu
va
premi pel que has fet
perquè és que esclar
vull dir
el fet de fer-ho
no és altra cosa
de dir
és que ets el millor
vull dir
això està més clar
que l'aigua
sí sí sí
en fi
em va agradar
fantàstic
jo dins d'aquest món
de pel·lícules
de gangster
hi ha una pel·lícula
que odio profundament
i que és un clàssic
d'aquesta dels 60
que és el Bonnie and Clyde
del Warren Beat
i de By the way
sí sí
quina cosa
quina
quina
quina
mira
no acaba de
agafar
no
quina cosa més
a banda de la cançó
de bala
tot
vegades
no no la tinc
ha vingut al cap ara
la tinc a casa
però no la tinc aquí
per fer un
nananin
nanin
però la pel·lícula
deixa l'anar
bastant
bastant
bastant
dolentota
no és de les
no no
hi ha uns
zooms
sesenteros
que dius
què ha passat aquí
la farof
ha vingut
però
a nivell
d'una exposició
de valors
que existeix
a la societat
i que nosaltres
ens hem passat uns
i hem rebutjat els altres
jo crec que també
té el seu sentit
aquella pel·lícula
sí
però que són aquelles pel·lícules
que tenen un renom
o que dius
ah i tal
això de ser la repera
i dius
mare meva
com el doctor
cibago
dius
ostres
el doctor cibago
el doctor cibago
hosti
jo no sé si l'he acabat
de veure sencera
però home
però és un pel·lículon
el doctor cibago
la història d'amor
fantàstica
excel·lència
unes pel·lícules
David Link
no sé si l'he acabat
d'aquí no
d'Espanya
però és veritat
que en passar-te la sencera
però aquí hi ha un punt
de recarregament
i un excés de color
és un excés de tot
un excés de tot
és una pel·lícula
rococó
una novel·la russa
ara m'agrada
aquest segell
que li has posat
és el que m'agrada
però és intensa
però quan la vas veure
amb molta il·lusió
que dius
vinga la vaig a veure i tal
i dius
mare de Déu senyor
quina cosa
quin tot xano
escolta
això
perdona
jo la comparo
fins i tot
amb els Pons de Madison
ai
ja han sortit
els Pons de Madison
ja triaven a sortir
aquest any
encara no havien sortit
plorem
amb els Pons de Madison
vinga primera
és una pel·lícula molt maca
és una història d'amor
molt interessant
a mi se'n fa sempre curta
sempre oi
no se'n fa tot xo
no és doctor Fibago això
m'agrada molt
quan li dius
tonta
no et deixis
que no se'n vagi
amb el cotxe
que perds l'amor
de la teva vida
encara que tinguis una edat
i vas allà al semaforio
i vas allà al cotxe
i vas allà al semaforio
exacte
no siguis tonta
tira't allà
sí senyor
i no hi ha manera
i no ho fa
i no ho fa
perquè al cap ja va a dir
els seus fills
els seus fills
els seus fills
però jo sempre ploro
amb aquesta pel·lícula
no és conya
amb el dos simons
igual que el color púrpura
quan es troben les germanes
que van a córrer
llavors ja m'agafa una gent
una ooooh
una gentina
sí
jo he entès got de pel·lícules
que m'agafa una cosa
em quedo fluix
aquella és l'espil vermès
ja
molen a vegades
ah sí
sí sí
ho negarem
com la
la Júlia Roberts
sí
quina
a Petty Woman
la fotrem o no
això no
no ens passem
home
jo una cosa
ui ui ui
on estàvem
on estàvem
quina pel·lícula
que no és una pel·li
tan dolentota
l'únic que han passat
les vegades
que t'agubies
de la pel·lícula
però bueno
no està malament
no ho sé
no és mala pel·lícula
igual que o Vigari Caballero
que no està mala pel·lícula
també
no no
i la banda sonora
està molt bé
també
de fet li van donar
un Òscar a la secundària
a la secundària
a la secundària
a la secundària
a la secundària
a la secundària
i el Lorenz
i el d'això
i la Marilyn Monroe
no
quina?
la Lorenz
i el d'això
i la Marilyn Monroe
a quina pel·li
quina era?
aquella
a Lorenz Olivier
i la Marilyn Monroe
no recordo
i l'agorista
i tant
i tant
sí
doncs aquesta no ha tinguat
i va estar present
hòstia
és una virgueria
la Marilyn
allà està
incomensurable
la teoria
la Marilyn
hi ha coses també
que s'hauria de revisar
la Marlín
és una gran actriu
jo diria també
Marlín
és bona actriu
és una actriu
és que
bueno
tot depèn
que l'hi posaven
que l'hi posaven
que l'hi posaven
que l'hi posaven
que l'hi posaven
en Niágara
en Niágara
fa un paper
me l'ha dit Niágara
m'ha estat de la boca
fa un paper
un paper dramàtic
potentíssim
i ara te'n diré
una
però no me'n recordo
el títol
amb el Kurt Gable
i
qui més hi havia allà
bueno
era una pel·lícula
xuta també
i ella volta per allà
també
amb una manera de potència
és que ha fet moltes coses
amb ella
moltes que val la pena
ja no caic però
no aquesta no caic ja
amb blanc i negre
sí
sí
jo sóc d'aquelles
les primeres que feia
bueno
basta
de cinema clàssic
jo parlaré un minutet
solament
insisteixo
però estic parlant molt avui
un minutet no
és un Kurt
que es diu
Madre
del Rodrigo
Sorogoyen
és la diana
va a Sorogoyen
ara canviant
Sorogoya
que n'he dit abans
perquè és clar
el Kurt
que li van donar en Goya
m'has dit
un Goya
sí sí
exacte
un Sorogoya
el que diu està als Goya
bueno
cada any
no diguem-ne
sí sí
en teuria sí
perquè abans d'aquesta
havia fet
que Dios no es perdone
que va tenir molt d'èxit
als Goya
i aquest any al Reino
cada setmana que dia
en parlarem
ja la vull veure
i us ho comentarem una mica
no res
això de Madre
és una cosa
petitoneta
molt curta
mira que el Sorogoyen
és una persona
que és bastant canyera
quan fa cinema
és bastant allò
i bueno
bastant no sé
té un ritme
és una persona
més fa una mica
això de la càmera
subjectiva
que persegueix a la persona
en aquest cas
és absolutament
tot el contrari
és una cosa mínima
és minimalista
al 100%
estem parlant
d'un curt
que dura 17 minuts
que va guanyar
com deia el Nacho
el Goya
el millor curt
l'any passat
i que simplement
és inici
una imatge
d'una platja
una seqüència
que em sembla
que no hi ha talls
no em vull equivocar
jo diria que no
al final sí
al final hi ha un muntatge
si omple la seqüència
si omple la seqüència
bastant llarg
això sí que ho tinc present
perquè perseguis a càmera
per la coïna
etcètera
amb el que hi ha
una mare i una filla
que venen de comprar
i estan xerrant
i llavors rep una truca
dirà truca
de la trucada telefònica
desestabilitza absolutament tot
i és el fill
que té ella
de 6 anys
que està amb el seu pare
que estan separats
de vacances a França
i el truca al nen
i li diu
mama
i tal
i li diu
què hijo
com està
no sé què
i dius
no és que
estic sol
no sé on està el papa
i el genera una angoixa
allò
durant 10 minuts
de trucada telefònica
i el papa no hi és
i on estàs
però no hi ha ningú
a la platja
perquè puguis parlar
amb ningú
no
és que és una platja
que no hi ha ningú
que estic aquí entre els arbres
perquè el papa anava a la caravana
però és que a la caravana
no hi ha ningú
que no sé què
i tal
i això es comença a crear
clar imagina't
una persona que està
primer
no sé si està
a Madrid
t'imagino a tu
no no
jo estava absolutament
però es veu el nen
no no
en cap moment
és tot el telèfon
tot és telèfon
és un curt molt senzill
però llavors quina imatge es veu
no
es veu
es veu una imatge d'una platja
la platja sí que es veu
sí sí
en un principi
ja està
una imatge deserta
fa una mena de
un travelling
sí un travelling
una panoràmica
volia dir
i automàticament
la casa
la casa a Madrid
d'ella amb la mare
el nen truca
i comença a parlar d'això
i això no complica més
el nen està trucant des del mòbil
llavors des del mòbil
el mòbil
se sent pip-pip
que la bateria s'està acabant
la dona
i estic ja com dient
l'altre comença a buscar
l'amic de no sé què
per a veure si troba no sé quantos
i de cop i volta
el diu
mama que hi ha aquí un senyor
hay un hombre
que está haciendo pis
que no sé què
ui
això encara complica més
perquè clar
llavors
el moment en què el senyor
li diu
ben ben no sé què
clar
llavors la mare es torna
lògicament
com qualsevol
surt cúrrents
però on vas
on vas
no saps on està
perquè el nen no sap
té 6 anys
diu
d'on estàs
has vist algun cartell
no sé d'on estic
estic aquí
però no sé
hi ha algú
no
és a dir la impotència absoluta
i és una borrada
de pel·lícula
de curt
que res
que no hi ha una resolució
pam
surt disparada la mare
panoràmica de la platja
s'ha acabat
i et deixa
absolutament estabornit
durar 17 minuts
i dius
ja em puc anar a dormir
directament
però molt ben parit
i molta mala llet
impacte
sí sí sí
és un impacte
jo pam
fotre fotre fotre
sí sí sí
això d'impacte
necessari o no necessari
és el que diem
home
és com tot
però home
li van donar el golla
perquè realment
està molt ben interpretat
aquella desesperació
de la mare
tenim 10 minutets
vinga
aprofitem
tenim la muerte de Stalin
i el meu veí Totoro
parlem 5 minutets
de cada una
vinga
la muerte de Stalin
i així acabem
bueno
Stalin va morir
si no ho sabeu
ah no
va morir en el seu moment
bueno
Stalin va morir
i
quan comença
aquest home a morir
que era
l'home controlava
la Unió Soviètica
en una manera ferra
en una dictadura
de les més brutals
que hi ha hagut
potser més brutals
que la de Hitler
potser no va fer
tanta cosa
tan mediàtica
com Hitler
però d'un i do
aquest senyor
o sigui
les purgas que va fer
la gent que va matar
i el terror
el que tenia allò
a tota la població
i a tota la camarilla
i tal
llavors
en tot aquest context
aquest senyor
de cop i volta
comença la seva agonia
i a partir d'allà
hi ha una lluita brutal
pel poder
entre
diguem-ne
la pel·lícula
és històrica
perquè els personatges
que surten
són històrics
surt Niquita Cruixer
surt el Molotov
surt
bueno
tota gent que
que en aquell moment
estaven
Beria
que era el cap
de la policia
política
estaven lluitant
allà
pel poder
el que passa
és que la visió
que la dona
és una visió
deformada
grotesca
satírica
negríssima
d'una gent
d'una gent
que està allà
que són
com
sabandijas
ajutant
pel poder
una gent
de veritat
llavors
ho fa tan exagerat
i tan esperpèntic
que aquest és el mèrit
de la pel·lícula
és un autèntic
esperpento
de com era
agafa
el cap
de la policia
política
d'Stalin
que compta com seria
el deformes
el fas encara més
esperpèntic
i clar
aquest tio
sembla com un assassinó
sanguinari
però que fa
que fa riure
fins i tot
amb un humor molt negre
agafes a l'altre
que és un intrigant
el cruixef
i tal
llavors
tota aquesta
cosa
la juntes
amb uns actors
que són bons actors
els tipus semi
són secundaris
coneguts
actors anglesos
una producció
franco-britànica
d'un director
italià
que es diu
algo així
bueno ja ho miraré
no és tan conegut
és conegut
llavors
no és una pel·lícula
no és una comèdia
que et faci riure
mira quines coses
més hilarants
però sí que en algun moment
de lo negre
que és la cosa
de tal com ho munten
i tal
com àcida
doncs sí que et quedes
com hòstia
quina canya
està fotent aquest tio
sí que és veritat
però és en aquest plano
no és en el plano
de dir
ojo que risa
hòstia
quin gag
mas hilarante
però no són actors
de comèdia
però sí que són actors
que estan portant
a l'extrem
papers molt esperpèntics
i molt
jo de la nomenclatura
aquella del partit
que t'hi volien
i què dirà
i ara és total
i què dirà l'autre
i tal
i si no està mort
Estàlin
tot molt surrealista
una mica Polònia
de vegades
quan parlen de Franco
una cosa així
un humor
molt molt negre
molt negre
bones actuacions
i val la pena
però és una revisió
d'un moment històric
que es podia haver fet
d'una altra manera
una mort d'Estàlin
una cosa allò
molt saps
acadèmica
i molt allò
emocional
i no
i han fet
un esperpènt
un potent
basat
en totes
els arquetipos
i els tòpics
diguem-ne
en què tu esperes
que sigui una cosa així
la parafranalia
del amor d'Estàlin
i no, no diga esto
perquè Iberia
ha sido el primer
que ha llegado
i ha llegado
i le ha tocat
i no sé què
i unes coses
molt surrealistes
molt surrealistes
i bueno
aquell que dice
una escena
negra negra
que diu
el tío
diu
ay
dice
ha venido la esposa
del no sé quién
dice sí
dice
esa la veré después
dice
me encantan
las esposas
estas que quieren salvar
a sus maridos
son no sé qué
tal y cual
es un tío
bonitablament
un monstre
sí, sí, sí
arriba un moment
pero es tan
es perpéntic
que acabas
que acabas
veient tú
como desde afuera
¿no?
porque dice
eso sembra un amuario
porque está bien
ese
me encantan
yo estoy bien
eso
me encantan
estas mujeres
porque después
suplican
que hacen cualquier cosa
para salvar a sus maridos
tú ya entiendes
el que va a dar
el tío
el tío
es un perla
de cuidado
el tío al final
el matan
porque al final
es al que
la acusan
porque
alguien
ha matado
a Stalin
entre cometas
Stalin no s'ha mort sol
no se sap
què ha passat allà
i al final
acusan a aquest tío
perquè era el que
s'hi feia en osa
la fusellan
allà
el porten a un pati
que això va passar
la fusellan
aquesta escena
és una mica forta
perquè tota la pel·lícula
és molt
una cista
al igual
i diuen
des de l'escena
aquesta final
hòstia
se n'han pelat
però d'una manera
bastant desengenienta
i no era l'està
era el cap de la policia
això és històric
se va empelar
llavors va entrar
Nikita Cruzchef
i bueno
i bueno
una pel·lícula una mica rara
però que bueno
que val la pena
val la pena
curiosa
rous
tenim tres minutets i mig
quatre
molt diferent
mi vecino Totoro
el meu veí Totoro
preciosa
una pel·lícula
de la
Ayao Miyazaki
dels estudis Ghibli
una joia
una delícia
de pel·lícula
és una passada
ja té uns quants anys
aquesta pel·lícula
però bueno
està com el primer dia
de fet
no ha fet
30 anys ara
i per això la torna a estrenar
igual és per això
perquè fan diversos dinemes
entre ells els cinebaix
que ara explicaré
per què la fan allà
fa 30 anys
ara t'ho busco
però estic bastant segur
sí que pot ser del 70
no 88
sí sí sí
88
sí sí sí
és la que els van por ahí
bueno preciosa
uns dibuixos magnífics
la història
la història és molt maca
la història d'aquestes nenes
que es veu que està basada
en la pròpia vida
fa 30 anys
30 anys
que sí llavors és per això
que era una de les primeres
que van fer els estudis
no la primera
però sí que una de les primeres
està basada també
en un fet personal
també de la vida
del Miyazaki
ell també és veritat
que la seva mare
també havia estat malalta
havia estat
anys també ingressada
també per una tuberculòsita
en un hospital
i ell va haver de desplaçar-se
amb el seu pare
a viure al camp
i llavors és una miqueta
ell com anem petit
també com va viure
tot això
l'absència de la mare
la malaltia de la mare
però ell ho desglossa
amb dues nenes
una altra més petita
que també se'n va anar
amb el pare
amb el seu pare
que es veu que deu ser
professor a la universitat
perquè ell pot treballar a casa
i després de tant en tant
es desplaça també
en motobús a la universitat
i veus una mica com
elles estan vivint
aquell moment vital
d'això
la història
és molt xula
llavors elles com
una miqueta
canalitzen
cap a un personatge fantàstic
que és el Totoro
que és una mena de conillet
però és prou gegant
gran
que només apareix
quan realment
el necessites
i està allà
sabeu que els japonès
ho són molt de
també detenen
la seva mitologia
també amb els personatges
fantàstics
que a nosaltres
ens escapa una miqueta
per nosaltres
a més com una mena de talp
un top o alguna cosa així
molt difícil
preciosa
les imatges
són una passada
deliciosa
magnífics
els dibuixos
veus com passa el riu
com cauen
veus després
aquells petits
com es diuen
les granotes
quan són petitones
els
els glipaus
no
més petites
en castellà no es rena coafo
en rena coafo
ja ho direm
ja ho direm
ja apareixerà
capbrosos
sí
capbrosos
és deliciós
tot és preciós
la música
que l'acompanya en tot moment
també està superencertada
quan plou
música de pluja
quan no
una música
també
super
bueno
és que és una delícia
és que és una joia
l'hem de veure
l'hem de veure
amb l'excusa d'aniversari
durant el cinema
exacte
i bueno
en general
totes les pel·lícules
que han fet
el Villazaki
i els estudis
glibli
el castellambulant
el castellambulant
el viaje de chiro
ponio
el viento se levanta
exacte
i això llavors
faig una mica
una menció
que al cinevaig
aquest cap de setmana
comença
bueno
faran una mostra
de cinema asiàtic
20 segons
entre ells
aquesta pel·lícula
n'hi ha moltes
a més n'hi ha també
dos cinefòrums
val la pena
tot el que s'ha programat
un assunto de família
en fi
moltes pel·lícules
asiàtiques
que val la pena
ens trobem
en el cinema baix
farem una cosa
la setmana que ve
Rosa
ho fem
el comentari
del cine baix
parlem
d'aquest cicle
de les que estiguin
ja en presentes
sí sí sí
però que ja és
aquest cap de setmana
ja demà
divendres
ja comença
divendres, dissabte, diumenge
molt bé
temps de dir adeu
molt bé
adeu
adeu