Sant Just, 98.1
Dijous, 2 de març, Babilònia, Ràdio d'Esvern.
Hola, Jaume, per què em veus d'aquesta manera?
Aquí estem, et miro malament o bé?
No, bé, bé, bé, de bon rotllo, de bon rotllo.
Molt bé, doncs estem aquí a Babilònia, estem amb la Rosa.
Hola, bona tarda, molt bé.
Amb el Jaume que em mirava muix perversos.
És que em deia que m'estimava, eh?
Això és maco.
T'ho he dit alguna vegada que t'estimo?
Sí.
És que si no t'ho hagués dit, ja t'ho diria.
Ah, doncs moltes gràcies.
Jo també t'estimo molt.
Molt bé.
Nacho.
Nacho està aquí, amb aquesta administració de romanticisme.
I, bueno, a més a més,
i l'alala, monla, és aquell...
Hola, home, aquí...
Potser amor i intimisme.
Jo crec que aquí hi ha més moonlight, no?
Amb versió una mica així més clareta de pell,
però és una mica més moonlight, això.
Sí, sí, sí, clarament.
Molt bé, fantàstic.
Doncs tots aquí juntets, estimats,
i la Babilònia comença a parlar de temes d'exposicions.
Parlem de l'exposició del Caixa Fòrum.
que es diu Art i Cinema.
Parlarem d'una exposició, aquí, Can Ginestà,
jugant amb l'Atsar,
que jo encara no l'he vist,
he passat pel davant, però no l'he vist, Jaume.
Ens explicaràs tu.
El David...
Ai, el David, el Nacho, que s'ha anat a...
El David ja vindrà la setmana que ve,
el més segur, eh?
Vull dir, perquè, bueno, per coses personals.
I el Nacho ha anat al castell de l'OAR,
s'ha anat a Òscar...
Sí, sí, correcte.
...a fer un viatge, com bon Burgès que és.
Com bon Burgès, exacte.
Com bon Vivant.
I hem de paraula aquesta perquè Jaume faci allò...
Sí, sí, sí.
Li agafa un ramper...
La mirada...
Potser es fa ras, no?
I es gira, no?
Puja, puja jo la...
L'atenció, l'atenció, l'atenció, l'atenció metro.
Que no ho puc pair, això?
Sí, clar, clar que sí, clar que sí.
Clar que tenia dificultats.
I parlarem de cultura, d'un castell romànic,
una visita guiada molt maca.
Parlarem del passat, d'història, no?
Parlarem d'història passada.
El passat és història, diu.
El present és vida i el futur un misteri.
Molt bé.
Mare de Déu, senyor.
Molt bé.
Estan profuns, eh, aquests nois?
És molt maco.
Rosa, parlarà del Berlinali,
de la Berlinali, l'antiga pel·lícula que va guanyar l'any passat, no?
L'any passat, Gedi.
I comentarem una mica passat.
La Berlinali del 2017, d'aquest any.
Que s'ha de comentar.
I parlarem dels Òscars,
que fa quatre dies es van entregar
i aquí ens hem vist gairebé totes les pel·lícules,
hem vist cadascú,
tenim gustos per tots
i farem una mica d'espacial sobre Moonlight, Jackie,
la Comanxeria, l'Adalant,
Manchester, Frente al Mar,
bueno, tot això, eh?
Doncs, bueno, he de començar a parlar jo, ara que penso.
Clar, una vegada a la vida començo jo.
Bueno, bueno, esperem que la veu m'aguanti,
que la cosa va millor,
però encara hi ha problemes.
Escoltem.
Sí, molt bé.
Doncs comencem per una exposició
molt recomanable,
que abans comentàvem quan s'acabava.
Doncs mira, va començar el 16 de desembre
i s'acaba el 26 de març.
Per tant, falten quatre semanetes.
No va bé.
No va bé per veure-la.
I és un espai molt curiós
que es diu Art i Cinema.
Són 120 anys d'intercanvis, no?
Està clar que, lògicament,
el cinema és un element
que va sorgir l'any 1895,
aproximadament, com a concepte de cinema,
amb aquella entrada del tren i tal,
a l'estació dels cinemes...
Jambans Lumière.
Jambans Lumière, exacte, no?
I vinculat amb la Cinémathèque francesa.
Ho dic perquè, justament,
aquesta Cinémathèque
és la que fa l'exposició.
I té molt de material.
I això és molt interessant.
Encara que també tot s'ha de dir.
Cadascú tira cap al seu terreny, no?
I quan les...
A mesura que va explicant els diferents períodes,
perquè és una exposició que està organitzada
de forma cronològica,
parla d'uns inicis que van dels 1800 fins al 1895, no?
On es parla dels primers de Guerrotips,
d'aquests elements inicials de moviment,
bueno, del que són fotografies de moviment,
que genera aquesta percepció de dinamisme
sense ser cinema,
i passa per les diverses dècades, no?
Sempre des d'un punt de vista artístic, esclar.
Comença amb els inicis del cinema,
a partir d'aquí ja, a l'any 1910,
comença a parlar del primer cinema cubista,
de l'expressionisme, del surrealisme,
és a dir, va parlant d'artistes com Duchamp, no?
Que fa el seu ballet mecànic,
que és un curt que realitza,
vinculat amb l'estil,
bueno, doncs,
totes aquestes peces, no?,
que tenen a veure amb la modernitat artística,
amb les avantguardes, bàsicament, no?
Lògicament, quan parlem d'expressionisme,
doncs, es plantegen trossos de pel·lícules
del gabinete d'autor Caligari,
de Faust, de la caixa de Pandora,
és a dir, aquestes peces clàssiques
del cinema alemany expressionista.
I a mesura que anem entrant cap als anys 40, 50, 60,
és veritat que hi ha un moment d'un gran tall
que tothom estàvem d'acord,
que és el senyor Goddard,
que trenca amb el cinema d'una manera,
però, esclar, és la visió francès,
és a dir, és el gran trencador francès,
quan hi ha altres que han trencat a partir dels anys 60,
o 50, 60, un cinema
que busca una experimentació
i una altra forma de lectura
del cinema, que està molt bé,
però jo crec que hi ha més gent.
Vull dir, el que sabés, aquesta gent,
queden una miqueta amb un costadet,
no queden tan infiltrats
com el que serien els seus propis directors francesos.
Si tenim un coneixement de la història del cinema,
és tremendament interessant.
Si no es té coneixement de la història del cinema,
és interessant perquè, a banda del que seria
posar els trossos de pel·lícula,
que estan posant diversos punts,
que has de fixar-te, que no et despistis,
perquè també hi ha unes pantalles als sostres,
i ella et van posant constantment...
El bo que fan és que no et posen pel·lícules d'una hora,
et posen un trosset de l'octor Caligari,
per exemple, de cinc minuts, a part més representativa i tal.
I també et posen peces,
més aviat cartells,
algun quadro, algun espai
que et recorda les tipologies
visuals d'aquell període,
perquè tu facis una connexió entre art i cinema,
que per això està plantejada la idea.
I també, lògicament,
els vincles que hi ha
amb la història de l'art, és a dir,
si aquella pel·lícula té una vinculació
amb l'avantguarda tal o amb l'avantguarda qual,
és a dir, si és dadaístes...
Tot això ho fan d'una forma molt determinada.
La pena és quan arribem als anys 80,
que llavors el discurs
ho fan d'una forma massa,
com diria, massa historiogràfica.
Jo ho explicaré per què.
Perquè quan, al món de la història,
de la història de l'art,
els últims 40 anys,
mai s'estudien,
mai hi ha una perspectiva suficientment bona
per poder crear escoles,
per poder crear una història objectiva.
I ells ho fan així.
Arriba als 80, dius, s'ha acabat.
Home, hi ha alguna cosa
que et posen,
però no és això.
Quan realment aquí fallen
en l'aspecte que
hi ha altres elements vinculats amb l'art,
com és el videoart,
com serien les performances,
com serien les instal·lacions
que es poden gravar,
que hi ha elements vinculats
amb la fotografia,
amb el cinema i tal,
que aquí no s'han desenvolupat.
Hi ha una sèrie de gent
que habito a compti,
hi ha una sèrie de gent
que no entren en aquest joc.
El body art també,
que és l'art del cos,
també té molts vídeos explicatius.
Tot això queda una mica a la llueira.
Bé, no és una crítica,
sinó que és molt vinculat a això,
amb el món del cinema i tal.
Està molt bé,
igualment jo la recomano.
S'ha d'anar una mica de temps,
jo crec que hora i mitja tranquil·lament,
perquè has de llegir bastant,
has de mirar,
has de fixar,
has de comparar,
i val la pena,
perquè, clar,
veure com a mínim els petits talls,
d'un o dos o tres minuts,
que a cada una de les sales
et pots trobar dos o tres talls,
de tres o quatre minuts,
i això ja et comporta un freno
a l'hora de passejar per allà dins.
És per gaudir-la,
per disfrutar-la,
per estar-se allà bé.
Aneu en temps.
Però val la pena,
val la pena.
Està ben comissariada,
que es diu,
això com a mínim.
L'única pega és que,
insisteixo,
han mirat molt
pel que és el cinema francès,
que també és molt interessant,
perquè hi ha una base molt positiva.
Sí que, lògicament,
surt aquest element,
però han mirat molt.
Marcel Duchamp,
vull dir,
han buscat molt els seus artistes.
És a seva cinemateca,
tampoc podem fer més cosa,
que sigui això.
Però bé, bé,
està correcte.
Jaume,
anem aquí,
es quedem a Sant Just,
anem aquí a Can Gina Està,
al celler,
jugant amb l'atzar,
no?
Sí.
Bé,
a mi m'ha sorprès.
La veritat és que
és una forma de pintura,
que veureu que hi ha
uns quants quadres,
probablement entre 15 i 20,
que tenen una semblança molt clara
i que posats un a costat de l'altre,
si ho posessis,
doncs ens donaria una versió,
jo crec,
de forma,
de forma i de contingut,
fins i tot,
no?
Perquè tot és com una mica el darull.
Si mireu això,
això no ho podem ensenyar
a nivell radiofònic,
no?
però
són com unes formes que,
i a més a més,
han posat unes tires de paper allà
perquè opinis
què et suggereix cada quadre?
Sí, sí,
d'aquest estil, sí.
I llavors,
esclar,
vull dir,
el que està clar
és que et suggereix
una cosa
que més aviat
sembla un tsunami,
vull dir,
és aquest tipus de pintura.
O sigui,
aquest contingut,
diem-ne,
no?
Però, esclar,
llavors m'he fet una petita idea
d'agafar tot això,
i posar-ho, doncs,
en una mateixa sala,
probablement,
perquè no fa gaire
que amb el meu fill
també vam fer una mica el mateix
i es veia,
només entraia
veies tots els quadres
i et formava,
et podries formar
com una il·lusió,
fins i tot,
no?
I llavors m'ha agafat,
o sigui,
m'agafa,
doncs,
com que sí,
que veritablement
hi pot haver un seguit
de quadres
que poden tenir
una semblança molt clara,
però que hi ha unes formes
diferenciades
i que aquestes formes
poden arribar a tenir
una unitat
i que aquesta unitat
veritablement
també ho concebeixo
com a art,
no?
Ja que us heu posat
amb mi
amb la qüestió aquesta
de que si
i tal i qual,
doncs,
llavors,
sí que és veritat
que aquí pot haver
una concepció
més aviat
burguesa,
no ho nego,
eh?
però que això
no vol dir
que pugui
passar
desapercebuda
o encara que no
hi estiguis
absolutament d'acord
no vol dir
que ho menys tingui
sinó tot el contrari,
el que passa
és que és
aquella fórmula
o aquella forma
i llavors
automàticament
tu
la gaudeixes
igualment,
això està més clar
que l'aigua.
Passes dient
que això és venible
per un ser públic?
Jo crec que
l'art
com a producte
em sembla que no.
El que digues
un producte
que pot tendir
cap a un ser
un ser públic
és més fàcil
de vendre,
no?
Vale, vale, vale.
Alguna cosa
haurem de fer referència.
No, que sí, que sí,
que sí,
però que a vegades
potser una cosa
sigui visualment fàcil
o més fàcil,
no?
Jo crec que no és
ni fàcil
ni és difícil,
sinó que crec
que m'he fet
amb una petita idea
igual com em va passar
l'altre dia
amb Interestelar
que jo no soc
un amant
del que vindrà.
Del cinema
de la cesta ficció.
És un misteri
que no
no hi tinc
gaire preocupació
probablement
perquè
jo què sé,
és igual.
Tampoc ho veurem nosaltres.
Exacte, vull dir,
jo crec que això
però vull dir que
hi ha qui sí
que veritablement
hi entra.
Llavors,
el que sí que és cert
que amb Interestelar
també va passar
el mateix,
però ostres,
aquesta pel·lícula
té com un,
tot i que hi havia
el que et passava a tu també
que hi ha moments
que hi havia alguna capcinada
el que és cert
és que et queda
tot un
tot un alè
en el teu interior
o sigui
en la teua ment
que dius
una menjada de coco
que es diu, no?
No, no,
jo no diria
que és una menjada de coco
sinó que veritablement
et desperta
una mena de
curiositat
de curiositat
de sabatí
d'argumentació
també i tal
i llavors dius
hòstia
amb això sí que m'hi quedo jo
no?
Sí, sí, sí
Ara no tant
però quan anava molt
abans al cinema
abans estic parlant
de 20 anys enrere
em passava molt
perquè anava molt
a primera tarda
ben dinant
ja vull dir
ja sabeu què passa
però és curiós
com em quedava
com una sensació
molt rica
d'haver estat allà
i d'haver gaudit
encara que no sigui
en tots els sentits
d'haver gaudit
d'una qüestió
que després
no sé quin favor et fa
però que veritablement
però com a mínim
queda potser
ja la incursió
quan hi penses
sí que te'l fa aquest favor
clar, clar, clar
molt bé
no crec que tingui res
a veure amb la...
no
bé
bueno
ahí queda
ens anem a Òscar
Nacho
nos vamos a Huesca
el meu viatge
al Burgès
en carroza
carroza de carruaje
por supuesto
allà aturades
per prendre el vi
i el formatge
i mirar
mis dominios
clar, exacte
això és cultura burgès
això és
això és cultura
noblesa
abaturra
no sé què
però
ja que ho fas
ho fas bé
la próxima vegada
et portes uns servents
jo
si vols
em portes a mi de servent
jo estic encantat de la vida
i fas el tast del vi
i del formatge
exacte
tast, formatge
romànic
a mi
em tens guanyat com a servent
i veig
amb uniforme
ja
jo t'estic veient
jo em poso uniforme
si me'ls regales
tu
aquesta és la cosa
m'ho
bueno
doncs
a part de moltes coses
que hi ha per allà
interessants
visita cultural
i vam veure un castell
que és el castell de l'Oarre
un castell
que és
el
castell romànic
perquè no té
després
afegits ni gòtics
ni posteriors
però això és raro
és bastant raro
romànic pur
romànic pur
bastant ben conservat
i el millor conservat
de tota l'Europa occidental
romànic pur
que diuen
per diferents circumstàncies
es va quedar així
un castell
que també té
algun ressòs cinematogràfic
perquè
es van gravar escenes
del Reino de los cielos
la pel·lícula
d'Eli Scott
sí
un castell
que només coneixia
la gent d'allà
de la zona
fins a la gravació
d'aquesta pel·lícula
i llavors
i bueno
podia anar qualsevol
vull dir
estava bastant obert
quan va sortir
aquesta pel·lícula
es va fer conegut
llavors va
molta gent
anava a veure-ho
i bueno
la comunitat
o la gent d'allà
va decidir
que això s'havia de protegir
també van veure
una miqueta
l'interès econòmic
bueno
ho van redreçar
ho van
posar una miqueta
allò d'ordre
amb guia
no hi ha
molta restauració
perquè
el que es conserva
es conserva bastant bé
no ha calgut
i tal
i el que ha caigut del tot
doncs ja
ja està
molt escenogràfic
bueno ara que tindran diners
ara podran
sí
sí
però que no ha calgut
fer una restauració
allò tu no veus
la restauració
veus com estava
que sòlid
està ben construït
està ben construït
i el terreny
deu ser establert
també
és roca pura
el terreny és roca pura
llavors és un castell roquer
com el del papiol
clarament
sí sí
com aquests escàters
no
allò
no recordo el nom
ara
Montsegur
però es pot accedir
i en sales i tal
o solament és l'estructura
sí no no
pots entrar dintre
i hi ha en sales
que es conserven
més o menys
l'església es conserva
de dintre bastant bé
l'església és que està
bastant
diguem-ne
que la van fer
en una
perquè això primer
era un castell més petit
llavors van fer una església
aprofitant una part
de la muralla
després
van abandonar aquesta església
perquè
o sigui
primer era
una funció militar
després una funció de monestir
després el monestir
va ser abandonat
i va tornar a ser
va tornar a ser funció militar
correcta
i llavors van fer més gran
el castell
aprofitant l'església
i l'església queda
com molt enterrada
diguem-ne
de tot el parell defensiu
diguem-ne
o sigui
està pensada
la porta d'entrada
de l'església
no està directament oberta
a l'exterior
sinó que fa com un
un revolt
perquè si algú venia
amb un ariete
no podes anar directa
sinó que hagués de girar
i tal
tot està molt intrincada
amb una funció militar
s'aguanta molt bé
és una església bastant
¿te foso?
no, no te foso
¿como es diu en català?
te fosar
fosar
te muralles
te muralles per fora
te... bueno
està bastant aparent
i l'església és romànica
l'església és romànica
però amb una curiositat
que és molt alta
té una cúpula bastant alta
la van fer maestros lombardos
i és com un got
és un romànic
però ja
com apuntant
el que vindrà
però molts anys abans
perquè això és del segle XI
vull dir...
i segle XI tan alta?
per això, per això
bueno, podria ser
no, no, és una...
Cardona, eh
mira Cardona
segle XI
sí, sí
o sigui
el guia ho comentava
com una realesa
dic això és estrany
perquè...
no és habitual
la monumentalitat
del segle XI
no és habitual
però hi ha en església
la de Cardona és del 1064
imagina't
aquesta sembla que és 1070
o així
més o menys
bueno
es va començar a construir
els 50
perquè hi ha dècada
molt bé
diguem-ne
i...
bueno
recomanable
perquè tot i que
clar
de vegades
veuen fotos per internet
i això està una miqueta adornat
no, no és tant
però això és un castell
que és com és
no, que és com és
perquè té mil anys
diguem-ne
però es conserva bastant bé
estàncies per dintre
es veuen coses
vull dir
però no
no pensis que estarà allò
moblat
i que estarà
no, bueno
evidentment
estan les parets
estan
algunes finestres
es veu
bueno
l'església es conserva bastant bé
hi ha altres dependències
per allà
que pot anar passant
i tal
però bueno
té mil anys el castell
les torres
les barbacanes
tot es conserva bastant bé
el que és la muralla exterior
es conserva bastant bé
perquè es veu que
el poble del costat
que era l'Oarre
diguem-ne que va ser
una miqueta abandonat
i ho han fet
una miqueta més avall
en el que és la planura
i aquest és un avantatge
perquè
la majoria dels castells
el problema que tenen
és que el poble
comença a agafar
trossos del castell
trossos de la muralla
i se n'emporten
al pati de casa
i se n'emporten
tot el castell
al pati de casa
aquí com va ser
una miqueta abandonat
el tema
i llavors
el que és la marca
la frontera
va arribar fins a la ciutat
de Huesca
més cap enllà
això es va quedar
una miqueta
no era tierra de nadie
no era negociar re
no volia ningú anar allà
perquè es veu
que als nobles
no els interessava
i es va quedar
una miqueta
amig abandonat
i per sort
això
no ha patit cap guerra
ni cap bombardeix
ni res
i està bastant
bastant sencer
tot el que es veu
que et desvall
és per pas al temps
i és recomanable
un preu
molt raonable
sembla que eren 6 euros
amb guia
un guia que va estar
dues hores allà
xerrant
i explicant-nos
la vida i miracles
i molt bé
recomanable
val la pena
aquests guies
que ho fan també
clar, clar, clar
bueno, bueno
doncs
el que farem
fem una cosa
la Rosa has parlat
de la Berninale
de l'actual
i d'una pel·lícula
de vist anteriorment
i després
perquè estem escoltant
una mica així de fons
quasi gaire
doncs com aquest
és el mes de la dona
o el mes de març
es parla
que el mes
el dia és el dia 8
tot l'any
sí, el que deia
la Rosa és veritat
té tota la raó del món
i s'ha de celebrar
no s'ha de celebrar
s'ha de treballar
tot l'any
l'únic que és curiós
perquè també
les institucions
per exemple
Sant Jús
està parlant del mes
en concret
clar, perquè ja no és
el 8 de març
ja només és un dia
abans era un dia
després una setmana
i ara ja és tot
el mes
es poden fer activitats
és tot l'any sencer
però em refereixo
que està molt bé
perquè estem aquest dilluns
en una taula rodona
jo vaig fer aquest dissabte passat
una sortida sobre la dona
al menac
i tal
en un espai determinat
vull que em refereixo
una mica
tot això
anem vinculant aquí
també coses que es fan
a Sant Jús
que esteu a la White
del que passa
al Can Ginestà
i al Centre Cívic Maragall
perquè hi ha
conferències
hi ha tertúlies
hi ha sortides
vinculades amb la dona
i bueno
tot això
està bé
a tocar-se una mica
i a reflexionar
i parlar d'aquest tema
amb aquest homenatge
jo tinc per casa
un parell de discos
un que es diu
Elles 1 i Elles 2
jo crec que és un disc
descatalogat
de la casa Polidori
i tal
si el trobeu bé
perquè tots són cantants femenines
de tots els temps
i tal
i bueno
escoltarem de fons
doncs aquests dies
si us sembla
molt bé
sí, sí, sí
de tot
vull dir
abans sonava la Sade
la Tina Turner
sonava la dona Summer
en plan així
discotequero
i després escoltarem
quan la Rosa acabi
un tema de la dàstia Springfield
perquè bueno
per una sèrie de motius
perquè bueno
és una de les grans
cantants angleses
i perquè bueno
simplement
fa 15 anys
de la seva mort
i bueno
la recordarem
perquè són aquelles cançons
que dius
ai que maca
quan l'escoltes
i tant recordes
una cançó dels anys 60
que bueno
que recordarem després
però abans la Rosa
vinga
en representació
de les dones
de tot aquest món
ole
ens parlarà
de la Berninale
a més la Berninale
també en nom de dona
exacte
i la guanyadora
clar clar clar
molt bé
molt bé
de la guanyadora
i la directora catalana
també
fantàstic
millor camí
i no ho havíem comentat
encara eh
aquest any
la ganadora
de la Berninale
el festival de cinema
de Berlín
ha estat
una directora
que és hongaresa
diu
i la seva pel·lícula
és
on body and soul
és la història
bueno
d'unes persones
que es coneixen
una dona
que entra a treballar
de controladora
de qualitat
o alguna cosa així
i es coneixen
a la feina
conèixen
amb un altre senyor
i bueno
veus com
de mica en mica
es van apropant
ella és una persona
que es veu
que és una mica
solitària
o que li costa
una miqueta
enganxar
amb els altres
perquè
no sé
l'articament i tal
i bueno
vale
aquesta és la
va estar com
quan la guanyadora
la millor pel·lícula
que és
a l'os d'or
després tenim
la pel·lícula catalana
a estiu
de 1993
que la guanyadora
a la millor
opera prima
la directora
és la Cara Simón
i explica la història
d'una nena
que es diu
Frida
que bueno
a causa de la mort
de la seva mare
ha d'anar a viure
amb una família
amb una família
d'ella
no una família diferent
d'adopció
sinó amb uns famílies
d'ella
i clar
malgrat tota la mort
que aquests seus familiars
li fan
i l'accepten
i l'acullen
a casa i tot
clar
lo difícil
que resulta
per aquesta nena
fer-se aquesta idea
que em vica petita
la vida
pinta molt bé
em penso que encara
aquí no s'ha estrenat
espero que l'estrenin
sí
Nacho Tomás
deia
ostres no la vista
és que no està encara
per aquí
espero que l'estrenin
no
perquè
ja porta
la bandida
per això
ja sabem que és cinema
de qualitat
quan estem parlant
de la Berlinale
és qualitat
després dels dos
sortes ja se veurà
però amb la Berlinale
sí que és cinema
de qualitat
penseu que
a la millor pel·lícula
estava una miqueta
renyit el tema
amb el
Kaurismaki
que ell també
es presentava
amb una pel·lícula
que es diu
The Other Side of Hope
i aquí parlava
de la història
de la immigració
d'un senyor
que ve d'un siri
que venia de l'epo
i com va aconseguir arribar
fins al cinqui
l'altra cara
de l'esperança
doncs la traducció
l'altra cara
de l'esperança
no, sí, sí
The Other Side of Hope
sí, l'altra cara
de l'esperança
per això dic
traduïa per explicació
què estàs dient
exacte
la història d'aquest senyor
que l'explica
de tot el perible
que va passar
exacte
pagant diners
a les màfies
per poder anar passant
i que a més
el que diuen
és que moltes vegades
els que arriben aquí
són gent
amb cultura
amb educació
amb un cert benestar econòmic
pot ser-ho segurament
no, amb això
que no en podem fer broma
perquè arriba de tot
aquí sí que no
aquí sí que no
i bueno
una mica
una mica
seria també
aquesta història
que ha quedat
també com a
l'os de plata
el millor director
d'altres
jo acto
el George Friedrich
per Bright Night
la millor actriz
és a Kim Mini
per On the Beach
at Night Alone
clar de moment
és la pressió
en anglès
no s'ha fet la traducció
ja quan l'estrenin aquí
ja veurem quina traducció
posaran
esperem que l'encertin
aquesta vegada
després hi ha
a l'os de plata
el millor guió
a la pel·lícula
Una mujer fantàstica
de Sebastián Leilo
aquest si no m'equivoco
sí, és xileno
d'acord?
és xileno
aquest senyor
i després la pel·lícula
Felicity
és el premi
del jurat
és de l'Alain Gómez
i ja està
la que hem comentat
millor opera prima
de la Carla Simón
a l'estiu 1993
bueno
tenim una miqueta
aquest llistat
de fet aquí són només
només són set pel·lícules
sí, sí
diu
lo breve
sí, bueno
dues vegades
dues vegades
clar que sí
i això ha estat
aquest any
aquest any
aquest ha estat
el Festival de Berlín
d'aquest any
del 2017
aquí tinc jo també
un petit
sí, no
bueno
vull dir que no
que explica una petita història
i parla precisament
d'això
que deixa la veritat
vista per sentència
i llavors
del que parla aquí
és que es tracta
d'una pel·lícula
que té molt a veure
amb les problemàtiques
mentals
i tal
Anna Monamurt
i el film animat
Happy Day
Happy Nis Day
completen la competició
i en definitiva
aquí el que m'ha cridat
molt l'atenció
és això
precisament
perquè parlen
de la filosofia
mentre
les rialles
de la conversa
i el llenguatge
dels cossos
revelen a l'espectador
una tensió crítica
entre ells
a punt d'alliberar-se
o sigui
estem amb una
transcendència
molt alta
és una pel·lícula
que caldrà
com dieu vosaltres
caldrà esperar
que s'estreni aquí
perquè està catalogada
com de
com de
trastorn
per ser
adhesiu
a una parella
o sigui
en definitiva
està parlant
de les dificultats
dins d'una parella
i veritablement
això sempre és interessant
això és la guanyadora
que sí
la pel·lícula
a veure si es van estrenant
quan l'explicaven
a l'aleguaria
també em comentaven
que és un film
sobre les pors
i les inhibicions
associades a l'apertura
cap als altres
i quan hilarant té
pot ser
quan de divertir
queda clar
diferència
d'arguments
que s'utilitzen
en segons quins festivals
amb els que
veurem ara
que s'utilitzen
en segons quins altres
ja parlem dels Oscars
d'aquí una estona
i ara a partir d'aquí
ja farem una
comento llavors
o després
com tu dir-ho
la pel·lícula
Hedi
que és la que va guanyar
comenta
clar que sí
perdona
això
l'he passat
a l'edició anterior
el del 2016
la pel·lícula
Hedi
un vent
de llibertat
és una pel·lícula
tunisiana
que va guanyar
l'os de plata
el millor actor
i també el premi
a la millor ópera prima
la pel·lícula
ja dic
que és tunisiana
és molt occidental
home
Tunisia
és un dels països
més occidentals
jo ja he estat
i es va estar
l'occidental
l'inter del món àrab
l'inter del món àrab
Déu-n'hi-do
jo he estat a Tunisia
i estaven
i ho dic
i ara ja
estaven molt oberts
al turisme
sí, sí
perquè jo he estat
una setmana i mitja
allà vaig estar
i home
sí, sí
tens raó
és més occidental
que ningú
home
a les ciutats
a les zones turístiques
però encara
té molta tradició
clar que sí
té molt
ara una amiga
que anava una miqueta
això ha passat el que ha passat
a veure
la pel·lícula es veu
es veu molt bé
el que passa que
el noi
el protagonista
el Hedi
el Hedi és el fill petit
d'una família
el germà gran
ja ha marxat
a viure a França
s'ha casat amb una francesa
ja tenen una nena
i no pensa tornar al país
només torna
amb motiu de la boda
del casament
del germà petit
que li estan preparant
un casament
consensuat
amb famílies
o sigui
ell no ho ha triat
a la núvia
i la núvia
tampoc l'ha triat
amb ell
les famílies
ja estaven d'acord
el que passa
que sí que veus
que s'estaven veient
i que es coneixien
vull dir
que d'alguna manera
tots dos estan d'acord
en aquest matrimoni
de conveniència
estaven d'acord
llavors
és tota la parafernàlia
tota la cerimònia
tota l'anar
a demanar
a la núvia
a demanar
la mà de la núvia
que va tota la família
ell no té pare
el pare ha mort
i és la mare
la que agafa
com una matrona
com la mater de família
la que agafa les rendes
i la que és la que
la que
bueno
fa tota la
la tradició
amb els vestits
amb la forma de fer
amb les sofrenes
o els regals
que li has de portar
a la núvia
després quan venen a casa
també
veus per separat
també després
els homes
això clar
és molt típic
també
a l'hora d'anar a pregar
hi ha un moment
que es veu la mesquita
també que van a pregar
i estan els homes
sols pregant
quan van també els homes
a ratificar
d'alguna manera
aquella petició
o aquella acceptació
d'aquest matrimoni
que també van els homes
sols també
per la seva banda
clar
aquí ja veus
que realment
és una ciutat
molt tradicional
però en canvi
aquest noi
aquest noi treballa
bueno
treballa a la Peugeot
treballa en un concessionari
és un comercial
i ell es mou
per diferents ciutats
i va a la capital
a Tunes
es mou molt
i bueno
té una forma
com més occidentalitzada
a més tots
estan vestits a la feina
amb vestit
vull dir
amb pantaló
amb jaqueta
i van a visitar
empreses
que la gent també
està com molt occidentalitzada
treballadors privilegiats
sí exacte
perquè ell és d'una família bé
és d'una família bé
que té una certa posició
i la família de la novia
també
també té una certa posició
gent que
per negocis
o pel tipus de
o perquè tenia possessions
doncs bueno
estan bé
i llavors
ell coneix
amb una altra noia
amb un
amb un d'aquests viatges
que ha de fer
ell s'enamora
d'una altra noia
i crec que ja li comença
tota la història
no desvellaré res
perquè penso
que val la pena
val la pena
veure-la
més és que en el trailer
ja es veu
vull dir que no desvello res
perquè en el trailer
ja es veu
que ja li dius
que és que em caso
passat de mà
és una mica
ell descobreix
aquesta llibertat
perquè la noia
que coneix
és també
de Tun
però és una noia
que treballa
amb els turistes
clar
ella té aquesta manera
és com més
s'accentralitzada
encara
ella sí que és
més europea
de fet
està pensant
això tens raó
hi ha duplicitat
amb les dones
digues
la diferència
és que són dos
molt diferents
la noia
que coneix allà
i la seva nòvia
és que no t'agrada
i pel carrer ho veus
és que a la seva nòvia
li pregunten
però tu què vols fer
tu alguna vegada
has pensat
què voldries fer
si no
si no haguessis
de dependre
que una mica
t'organitzin la vida
i l'altra
és que ni s'imagina
que ella pogués pensar
res
ni què vol fer
que és que hi ha
alguna cosa més
a part de casar-se
i tenir fills
clar clar
sí sí
no hi ha res més
flipes
és molt fort
és molt fort
o sigui
sembla que no
sembla que no
sembla que és una pel·lícula senzilla
i que no
hòstia però aquí
és que ho trobes tot
ho trobes tot
i és una miqueta
em fa gràcia
perquè mira
els cinevais
que són la vaig veure
en la ressenya
que et donen
que tenen allà preparada
diu
o la emancipació masculina
aquesta vegada
no és la noia
és el noi
de com està també
manegat
i preparat
tota la seva vida
tota la seva vida
ha estat preparada
tot
des que va néixer
fins al que havies de fer
no havies de treballar
amb qui t'has de casa
després el sogra
també l'està buscant
una altra feina
és que el noi dius
hòstia
pobra
li agafa una angoixa
al final
i llavors no explico
perquè està molt bé
com es resolt la pel·lícula
està molt bé
com la resolt
allà pateix tothom
això no s'ha de confondre
precisament
amb la planificació comunista
quan funcionava
és una altra història
però és que
sí, sí, sí
ho planeja l'estat
d'aquesta manera
és la família
que ho planeja tot
és la proximitat
que porta endavant
amb tot aquest tema
però això que explica Rosa
és molt clar
jo he estat allà
i veus a la dona occidental
absolutament
no excessivament
desvestida
vull dir aspecte
vull dir que no
va massa curta
va vestida
vull dir més així
més taxa i tal
però
llavors tenim la part
d'aquesta línia
que van vestides de negre
amb el calor que fot allà
això de negre
això de negre
és una pel·lícula important
perquè això no es veia abans
és a dir
jo també conec el tema
perquè jo tinc una amiga
que és marroquí
jo vaig estar
en un casament d'aquests
quan vaig passar
la tanca de Melilla
famosa aquesta
que vaig comentar aquí un dia
vaig anar al casament aquest
i tot això que explicaves
els homes separats
i tal
de fet nosaltres
vam menjar amb les mans
perquè era la tradició
no vol haver-hi ver
i bueno
va ser una història
amb els homes separats
i tal
i sí que és veritat
que per molt occidental
que sigui la dona
al final
si t'hi fixes
el xesco
portava un mocador
perquè el tema del mocador
és un tema
clar
al final
elles
potser sí que podrien
casar-se amb algun de fora
però al final
com tota dona
té un desig important
de formar una família
de fer altres coses
però també
de formar una família
si no estàs
si no
cercleixes
unes determinades normes
i la més visible
encara que sigui
una xorrada
és la del mocador
doncs bueno
potser no et veuen igual
no t'accepten igual
llavors has de mantenir
com una dualitat
i això de vestir de negre
abans no es feia
sinó que era més normal
però amb l'arribada
de l'integrisme aquest
wajavista
de l'Arabia Saudita
i tal i qual
van començar a aparèixer
aquestes noies
que es vestien
completament de negre
cosa que ja no s'havia vist
la noia aquesta
ens ho explicava
això no es veia
abans aquí
això es veia
mocador
es veia la dona tradicional
marroquí
però no
aquesta
aquesta passada de rosca
d'anada negra
això és de l'Arabia Saudita
exacte
això és un altre tipus
de
és que jo ho dic
perquè ja anava amb una amiga
amb una amiga
ella és rosa
bueno era rosa i tal
bueno i anava
una miqueta
feia calor
estàvem a 45 graus
de temperatura
i anava amb una samarreta
sense mànigues
i tal
i això
i bueno
com vostè
el tepit
us dona igual
però
bastant visible
era impossible
anar pels carrers
al final
haver de posar-se
ella
alguna cosa a sobre
perquè era insuportable
és que era
vull dir
paraven al davant
i miraven descaradament
és a dir
que per molt que hi hagi
aquesta occidentalització
ells encara no estan acostumats
a aquesta visió
va ser horrible
aquell passeig
per l'avinguda
a Bugavi
no sé com es diu d'allà
a Tunísia
és que
ella estava avergonyida
perquè és que
paraven els tios
i miraven directament
no?
i se volien apropar
i li volien tocar el cul
vull dir
era una cosa horrorosa
jo anava fent així
tota l'estona
que semblava
la d'avui no és broma
parlo de l'any 2000
no parlo de tant d'un enrere
vull dir que
no ho sé
però a la pel·lícula
es veu més la part
que és més recent
per exemple
el vestit aquest
sí que es posa en un vel
per sortir al carrer
la mare d'ell
per exemple
si ha de sortir al carrer
deseguda es posa un mocaduret
i ja està
vull dir que
sí que és gent
gent com més avançada
i la novia no porta
que no va vestida de negre
ni molt menys
va vestida molt occidental
també
només amb el mocador
que està per la cara
no és
que segur que hi ha
les zones més rurals
o les zones
o allà mateix
que sí
però bueno
la pel·lícula més és
sí que és
aquests mons confrontats
però a la vegada
també que ha suposat això
que ha suposat
l'arriba d'aquest integrisme
la primavera àrabe
aquesta que estava vivint
també es fa menció a això
ja et dic
no es veu directament
és posterior a això
i llavors com
hi ha gent que està marxant
i se'n va del país
perquè clar
el turisme també s'acaba
i aquesta noia
que viu del turisme
aquí se li acaba
la manera de viure
llavors ha de marxar fora
també
molt bé
és molt interessant
la reflexió que es fa
i al final
està desinteressant
perquè no és
tampoc el final
que et pots esperar
doncs Hedy
es diu la pel·lícula
per recordar-la
Hedy
un vent de llibertat
fantàstic
doncs farem una cosa
com dura dos minuts
la cançoneta
posarem aquest tema
de Dasty Springfield
per molta gent que no la conegui
és una de les divas angleses
de la música dels anys 60-70
és com una carina
enteneu-me
però amb el sentit correcte
del terme
és a dir
amb una qualitat
la carina també ho feia bé
però és així com més
festivalera
doncs aquesta
tenia més qualitat
ara faria 15 anys
que va morir
i bueno
Dasty Springfield
va fer després
moltes col·laboracions
amb cantants més moderns
amb els Pet Shop Boys
amb una sèrie de gent
va sempre fer
les seves cosetes
a veure si coneixeu
aquesta cançó
una cançó que es diu
alguna cosa així com
algú
finalment trobo algú
que té un cor
a veure si ho té
algú en aquesta taula
any one who ever loved
could look at me
and know that I love you
anyone who ever dreamed
could look at me
and know I dream of you
knowing I love you so
anyone who had a heart
could take me
in his arms
and love me too
you
couldn't really have a heart
and hurt me
like you hurt me
and be so untrue
what am I to do
every time you go away
I always say
this time it's goodbye
and hear
loving you the way I do
I take you back
without you I'd die
and hear
knowing I love you
stop
anyone who had a heart
could take me
in his arms
and love me too
a veure
què passa amb la Carina?
Ah, no, no
ei, jo
la Carina va ser la meva
i ara ja dic molta informació
però va ser la meva infantesa
i bueno
cantar les cançons de Carina
que sí
m'agrada moltíssim
i és coneguda internacionalment
la Carina
però clar
és una qüestió emocional
jo de qualitat
no entro
clar
no, home
evidentment
era més folclorico festiva
no he cantat jo cançons de Carina
m'ho d'amor meva
té una vessant jazzística
molt elegant
encara que va tirar cap al pop
així una miqueta dels seixanta
aquesta que has posat com es diu
molt maca la cançó
anyone had a heart
és una cosa així com
això
pues que
anyone who had a heart
una cosa així com
algú que tingui un cor
com dient
ja ho ha dit
eh?
vull dir que estigui
molt maca la cançó
és una cosa
és un clàssic d'aquest
sí, sí, sí
exacte
molt bé
doncs ara ja passem directament als Òscars
eh?
sí
has aturat alguna cosa?
vinga
no, jo
un cop aclarit ja tot el jaleu
jo potser per arredonir una mica
el que hem dit fins ara
i que té a veure amb el que vam parlar la setmana passada
el que passa és que no sé si ho veuré
és allò de
allò que deia el senyor Fellini
no?
sí
que en definitiva
diu
ja
ja a vegades
moltes vegades
podem arribar
eh?
eh?
doncs a sintonitzar amb coses que vindran més que les que ja tenim
que tenim actualment
sí
i llavors jo penso que això és molt bo
això ho va dir el Fellini
ja veus tu
i també va estar contrastat pel mateix Jank
que dèiem
el
el psiquiatre aquest
no?
llavors penso que a nivell artístic
això és molt important
no?
perquè esclar
vull dir
aquesta
aquesta esment que jo feia
que moltes vegades una pel·lícula
o el dissabte mateix
o el divendres
que vam fer Interestelar
no?
doncs sense veure-la ben bé tota
vaig dir
ostres tu
quina bellesa
i quina singularitat
de coherència narrativa
i tal
jo crec que
bueno
això és el que
el que
es defensa
sense posar-li
segell
d'etiqueta
seria la
eh?
que és el que jo defensaria
molt bé
vinga
doncs parlem una miqueta d'això dels Oscars
no?
Oscars d'aquest any
bueno
res
la gran decepció
jo crec que ha estat una miqueta
decepció
per mi il·lusió
eh?
que la famosa
lalalán i tal
no?
que s'emportaria tot
amb aquesta vida
doncs al final no s'han portat tants
s'han portat set
em sembla
no m'he equivocat
no?
sis no?
bueno
s'han portat el millor actor
amb la millor actriu
perdó
la millor direcció
no m'he equivocat
no?
la millor música
la millor cançó
sobretot els musicals
s'han portat
la Emma Stone
que no s'ho mereix
ho sento
perquè
jo he vist una pel·lícula
això de l'alany
ja vam parlar
amb el seu moment
però he vist una pel·lícula
que hi havia
una de les nominades
que era la Natalie Portman
per Jackie
i allò
és absolutament meravellós
és que
per sobre estaria
fins i tot
la Meryl Streep
amb aquella cosa
de la Florence Jenkins
que era la pitjor cantant
de la història americana
que era meravellosa
com estava la Meryl Streep
i és que
insisteixo
vull dir
jo crec que la Emma Stone
aquí no és mereixadora
ni molt menys d'aquest Oscar
però ni a distància
hi ha una cosa
sí
volia comentar
el de Jackie
digue'm tu Jaume
però ara comentaré
no no
digues tu Jaume
digues
no
jo penso que
el judici
i sempre és una cosa
una mica complexa
però estem jugant
a crítics d'art
i a crítics de cinema
vull dir
és una opinió
clar clar
perquè ningú té
la veritat absoluta
jo l'Alan no l'he vista
i no sé si la veuré
o sigui
ja us dic
el que jo penso
és una percepció
que molta gent té
davant d'aquesta pel·lícula
i sempre ho sabem
que els Oscars
som molt comercials
clar clar
últimament
som
abans no eren
tan comercials
però últimament
no comercials
sinó
la qualitat
ha baixat moltíssim
ara en parlarem
l'Alan no és una pel·lícula
mareixadora
de 14 Oscars
previs
al que seria
els guanyadors
clar
a nivell musical
sí que s'ho mereix
jo no t'ho negaré
la cançó és molt bona
la banda sonora és molt bona
i tal
l'Emaston no és mareixadora
millor pel·lícula
tampoc
o millor director
tampoc
sense que mena de dubte
és molt millor
cinquantes vegades
White Flash
com a millor direcció
per mi
que no pas
que és el mateix director
és el Damien Chassel
aquest em sembla
i tal
li dóna 40 potes
que podríem buscar
les semblances
com de peu
sí
home hi ha una semblança
amb el tema musical
hi ha una qualitat exquisida
en el moment de treballar la música
però l'emoció que té
White Flash
no la té
l'Alan
ho sento
aquell final
amb aquell moment
amb aquests moments de bateria
amb aquella
aquell esforç
aquella
és d'una finor
i d'una qualitat
increïble
fixem-nos
amb el que té
de similitud
perquè
White Flash
és en tot cas
la dificultat
per arribar
a l'estadi suprem
aconseguir
l'excel·lència
sí
l'excel·lència
per dir-ho d'una manera
i llavors això
hi ha un professor
que és el que té
molt clar
com s'ha d'aconseguir
això
discutible
tot el que vulgueu
i fins i tot
podem estar en desacord
clar clar
quan arribar
a extrems
de pràctiques
del tipus aquell
i amb l'AlaLan
a mi
la impressió
que em dona
és que
tal com
ha funcionat
la pel·lícula
de la manera
que ha connectat
la pel·lícula
més enllà
de la tramolla
que s'ha muntat
a l'entorn d'ella
crec que també
hi ha una cosa
semblant
per exemple
quan fa referència
al jazz
que jo soc
molt poc expert
bueno
jo una miqueta
no gaire
però
quan arriba
al final
aquell final
fictici
que no és el real
exacte
doncs allò
té un
té una coincidència
de valor
artístic
jazzístic
totalment
però és un quadrat
és un parèntesi
dins d'una
pel·lícula de dues hores
d'acord
estem buscant similituds
deixem ara
que si són més bones
o no
llavors aquí sí que
tindríem una similitud
amb Weeplash
exacte
segons el meu
però Weeplash
flueix
la pel·lícula va fluint
van passant cosetes
hi ha un element
hi ha una frescor
que no hi ha
és tan cursatada
l'Aladan
però allà
allà el que t'està passant
és que no estàs d'acord
amb tot allò
clar
no et creus la relació
entre ells dos
és un musical
i no és un musical
hi ha moments
molt lents
i molt avorrits
clar
perquè carai
hem d'arribar
a una situació
excelsa com aquesta
si has de fer
o has de patir
d'aquesta manera
tan bèstia
digue-li a qualsevol
pare i mare
jo crec que l'Aladan
és una pel·lícula de tòpics
és el problema
que jo li trobo
és molt tòpica
amb molts elements
amb la relació de parella
amb el que serien
els diàlegs
són previsibles
els balls
els números musicals
excepte
insisteixo
aquell final
que em sembla
meravellós
em sembla
un alarde
de muntatge
de música
de tot
però ja està
és que la pel·lícula
es queda
en flor d'un dia
per mi
el principi i el final
i l'arresta de la pel·lícula
allà està
no
hi ha coses que estan bé
la cançó està bé
hi ha coses determinades
però hi ha moments
que t'avorreixes profundament
i jo
i mira que aquí hem vist pel·lícules
japoneses de 40 hores
m'enteneu
i xineses
que hem estat 4 hores allà
mirant
com aquell està movent l'ull
i ens ho passem millor
veient això
que no les converses
tontes
que tenen aquests dos
a vegades
de debò
ho sento
a tothom
s'ho passa tan bé
no
no
ja ho sé
ja ho veus
i ha sigut radical
no ho sé
que ha sigut molt bèstia
però que
li falta
teca
ho sento
ara parlem de la guanyadora
Moonlight
però deixa'm un segon
Nacho
el Nacho
ja està preparat
sí sí sí
no no
ara s'obtira l'artilleria
però deixeu-me
només dos minuts
perquè són dos minuts
perquè és el que
hem de parlar
de les quantes pel·lícules
per parlar de Jackie
és una pel·lícula minoritària
que molt poqueta gent ha vist
molt poqueta gent
no
he vist el tràiler
i pinta molt bé
tenia bona pinta
sí
base
director
Pablo Larraín
sí sí
el club Neruda
sí sí
anem molt bé
clar i anem
un director xilè
que fa una pel·lícula americana
sí sí
Jackie
Natalie Portman
Natalie Portman
me la crec
per la forma del cos
el físic i tal
i això
li encasqueta una càmera aquí
tota l'estona
és un drama psicològic
increïblement ben parit
és a dir
com han pogut fer
aquells interiors
com han pogut fer-la
ella portar els límits
d'aquella cara
d'aquells moviments
d'aquella forma
el muntatge és fabulós
és a dir
és el que diem
què fa aquest home
Pablo Larraín
el club és una cosa
totalment diferent
Neruda és poètic
amb un cert element i tal
això és tremendament
no sé com dir-te
és com una serra
que t'explica
com és ella
què és el que ha patit
què és el que hi ha
què l'envolta
vull dir
té una potència
la pel·lícula
que jo pensava
jo pensava
quina mandra
veure la pel·lícula
quins nassos
està
és una pel·lícula
crec impecable
de debò
i en cap moment
allò que a vegades tens allò
flueix a això
un cinema determinat
allò que a vegades
sembla que
cine espanyol
cine sudamericano
és que
no t'ubiques
i quan has vist coses
del senyor Larraín
com hem vist nosaltres
dius
encara m'ubico menys
tu l'has vist al club
sí, sí
he vist al club
i és el Neruda
les dues
i és que no té cap vincle
és a dir
sí que hi ha vincles
clar que sí
hi ha una narrativa
i una forma
i una cruesa
i una cosa xuta
quan planteja les coses
però ostres
són tres conceptes
diferents de cinema
que Tomàs és un geni
ho sento
perquè les tres
són absolutament meravelloses
cadascuna amb la seva línia
doncs veieu aquesta Jackie
de debò
fineta
molt ben feta
és que no puc dir una altra cosa
aquesta m'havia dit a mi
quan havia vist
m'havia dit això
una sensació com de
aquesta va ser bona
sí, sí, sí
jo crec que sí
i més hi veus
a la Natalie Portman
exacte
molt ben
clar, home, genial
i a la guanyadora
de la millor pel·lícula
Moonlight
doncs parlarem de Moonlight
i el trasbals de Warren Beatty
el trasbals de Warren Beatty
que això
diguem-ne
acabant la línia general
del trasbals
o la que tombe
diguem-ne
a les Oscars del 2017
doncs sí
doncs sí
així com a explicació general
molt fluixos
o sigui
sota el nostre
humil punt de vista
que som qui som
i estem fent aquí
un programa de ràdio
però molt fluixos
no tant de modestia
molt fluixos
fins i tot
la pel·lícula guanyadora
que
bueno
ostres
aviam si ja l'han donat
això que comentaves tu
ara
de la pel·lícula de la Jackie
d'aquesta potència
d'aquest anàlisi psicològic
aquesta potència
en la pel·lícula guanyadora
desapareix
falta
per tot arreu
falta
bé
és una pel·lícula
es diu
Moonlight
la pel·lícula
ha guanyat tres Oscars
eh
que
vale
que és el
millor pel·lícula
el millor guió adaptat
que és aquesta categoria
una mica
que es treuen
per diferenciar
si és ben llibre
o no
i el millor actor de reparto
que és un dels
negres protagonistes
que és una espècie de camello
que fa ja
bueno
hi surt poc eh
diguem-ne
surt la primera part de la pel·lícula
i al final
segurament té uns
deu minuts d'actuació
i tal
però bueno
ho fa bé
jo
per donar-li el premi
no ho he compartit amb la resta
però és una actuació
però això no és la tasa
de l'agenda color
que ha de rebre el premi
sí
sí
és aquesta la idea
claríssima
ha estat exagerat
i bueno
pel·lícula intimista
és una pel·lícula
de molt baix pressupost
sembla que és
1,5 milió de dòlars
una cosa que és ridícula
poquíssim
es veu
es veu de la manera
com està rodada
perquè fins i tot suposo
que la qualitat de les càmeres
tot plegat
l'abandonar
la nit abans
l'abandonar
sis premis
Spirit
que és la
aquest certamen
diguem-ne
del premis independents
o sigui
fora del Festival de Sant
no sé si està això
una mica com
l'antesara
del que vindria
i l'han donat
el premi
a millor pel·lícula
doncs
pel·lícula
intimista
el que l'hagin donat
el premi
al millor guió adaptat
el guió és
molt simple
diguem-ne
que no té
no té
grandes floritures
ni desenvolupaments
el que passa
és que el tema
és un tema
socialment potent
perquè és una barreja
del món
dels guetos
de les bandes
de les ciutats negres
de la droga
tot ambient
aquest ambient
molt masclista
molt d'homes
allò que s'han de
d'impulsar els carrers
de matxotes
que porten la pistola
i que
este es mi territori
barrejat
amb un adolescent
que comença a despertar
la vida
i que és homosexual
bueno
aquesta barreja
que d'entrada
dius
això sembla
hi ha un caldo
cultivo potente
diguem-ne
està
bueno
la direcció
normal
tant per no donar-li
la millor direcció
no sé com ho farà
l'alambra
que el senyor
el dirigeix normal
les actuacions
normals
la pel·lícula
intimista
però és d'aquestes
que tu
quan veus una pel·lícula
que això ho comentava
abans a l'antena
veus una pel·lícula
intimista
el que esperes
comentaves tu
amb Manchester
frente al mar
que hi hagi una contenció
per sota
que d'alguna manera
t'està penetrant
per dintre
tu estàs veient la pel·lícula
i quan acaba la pel·lícula
dius
ostres
aquí hi ha hagut
una cosa continguda
que m'ha entrat per dintre
m'ha fet pensar
no sé ben bé què
però aquesta sensació
m'està treballant per dintre
quan acaba la pel·lícula
de Moonlight
doncs et quedes com
bueno
al final
a més a més
que és una mica així
és que
et deixa
una mica perplexa
al final
perquè dius
és com si hagués tallat
la imatge
o sigui
pum
i bueno
i ni les actuacions
ni el guió
ni la manera de tractar-ho
ni aquest anàlisi psicològic
de problemàtica
del nen
que primer és un nen petit
bueno
té preadolescent
després és un adolescent
i al final
fa una transició
diguem-ne
com una
un reverso
del que ell
veritablement és
acaba convertint-se
en un
bueno
també un capitòstia
aquest de les bandes
ell també trafica
i tal
la figura aquesta
masclista
completament contrària
del que és ell
diguem-ne
s'adapta a la societat
seva
d'aquesta manera
doncs tot això
no sé
queda molt a pincellades
queda
no sé
si és el muntatge
el que ha fallat
si és que
bueno
una pel·lícula
de la que no surts
amb un
recordant un diàleg
ni que sigui un
que diguis
mira
aquesta frase està bé
de la que no recordes
una imatge
o un conjunt d'imatges
que diguis
ostres
doncs mira
mira aquí que ben rodat
i tal
que no tens cap xoc
i tal
i acabes dient
bueno aquesta pel·lícula
l'han donat un Òscar
doncs bueno
jo
dic que és correcte
per dir-ho
perquè tampoc
vull dir
jo
vaig ser una pel·lícula
mediocre
d'aquestes
cada vegada
es vas a veure
allò del verd
que no són molt reixides
que dius
és per la seva problemàtica social
i perquè és bastant potent
la combinació de factors
perquè surt allà bullying
bullying a l'escola
perquè ell com és gay
en aquest món
ja comencen a fer assetjament
tema homosexual
i acceptació d'aquesta realitat
d'un mateix
i en un entorn
completament diferent
del que és
masclisme
violència
gueto
pobresa
drogues
tot aquesta barreja
doncs bueno
per si mateix
ja té força
però tal com està tractat
no
i home
aquesta és la meva opinió
que l'hagin tornat
la millor pel·lícula
doncs home
a lo millor
comparada amb la resta
doncs mira
allò també parlaven
fora d'antera
igual és per comparació
que al final
una
que jo vaig dir
que era una pel·lícula correcta
que era com anxeria
doncs a lo millor
és la millor
de
saps
els que hem vist
perquè bueno
jo sincerament
el productor
de Moonlight
és Brad Pitt
només una
és bo que va ser
un dels grans
absents
ell i l'Àngel
i la Jolie
de on està
jo evidentment
no soc Déu
i si no
si exercís
i hagués tallat
uns quants caps
amb aquest món
no
que és broma
entrés al tram
Jaume
per exemple
però refereixo
que
esta Mallorca
és el que he vist
potser més pel·lícules
perquè jo he vist
l'Alalán
he vist la Jack
he vist el Manchester
he vist
hasta l'últim
ombre
he vist unes quantes
vull dir
el Comanxeria
ho dic per això
que deies
de la millor pel·lícula
i tal
a veure
jo
evidentment
la millor pel·lícula
tal que m'expliques tu
m'ho crec perfectament
m'estimo una mica
també l'ha vist
i m'ha parlat
d'Agus en Blanc
per tant
segur que no anem equivocats
i el millor director
l'Alalán
per tant
estem parlant
de dues pel·lícules
històricament
mediocres
amb aquesta línia
que no sembla ser
que sigui
el que esperàvem tots
no
alguna cosa així
i en canvi
hi ha pel·lícula
on és com
la copa d'un pino
aquest
el Manchester
frente al mar
és una pel·lícula
molt complerta
tremendament complerta
per mi
amb una senzillesa
brutal
amb un Cassellà
que li han donat
el premi
si us plau
que bé
menys mal
han tingut ull
per aquesta contenció
aquest paper
és molt difícil de fer
això les coses
com siguin
que jo solament
hi puc veure
l'altre
que és cap tan fantàstic
que és Vigo Mortensen
l'altre que estava nominat
també
que també d'unidor
i aquesta no s'ha endut cap
no s'ha endut cap
i a banda d'això
doncs
que bueno
que ja hem de comentar-la
m'agradaria res
esmentar
en dos minutets
i acabem de rematar
amb aquest tema
doncs aquesta
hasta l'últim ombre
el
high show
no me'n recordo
com es deia
high show
rise
sí
això sí
vol dir com
el cim
d'aquest
d'aquesta
high show
d'aquest espai
per entendre'ns
d'una mena de ferro
que entendríem
en un espai
ostres
quina pel·lícula
és que jo
clar
l'altre dia
vaig dir
vinga va
a veure què és el que hi ha
vaig a mirar
Mel Gibson
jo saps que
Mel Gibson
ja hem vist unes quantes
des de l'apocalipto
passant per la passió de Cristo
i tal
sí sí sí
que estan molt ben fetes
i que és com molt clar
i pensava
pel·lícula de guerra
i Max també
sí
no però com a director
ah perdó
perdó
perdó
se em parles de Mel Gibson
no no no
se va la cabeça
i pensada
doncs bueno
dius
ostres
vaig a veure una pel·lícula
mira
una pel·lícula
que em va frapar moltíssim
sobre el realisme
de la guerra
va ser
salvar el soldador Ryan
no
sí
la primera mitja hora
exacte
la primera mitja hora
dius
ostres
aquí
és com realment
seria la guerra
no
cames volant
braços
clar
és la guerra
tira una bomba
i passa això
no sé
que
ai
m'han ferit
no no
és la realitat
Mel Gibson
ho supera
de quina manera
és a dir
segueix amb la línia
de la claritat
de la passió
vull dir que la sang és sang
i el que és fetge
és fetge
sí
sí
quina borrada fa aquest home
quin muntatge tan increïble fa
és a dir
el terra és bali
i on et quedaria
no
ah
anava a dir-t'ho jo
la línia roja
on et quedaria
és que és diferent
hi ha molta cosa
és diferent
és que és una pel·lícula diferent
hi ha molta volta aquí al cap
amb el senyor Màlic
i tot el que passa
el subconscient de tot aquestes
d'aquestes persones
és molt dur
aquí no
aquí és molt evident
el que passa
es parla d'un fet real
d'una persona que és un heroi
d'un nano adventista
amb una línia cristiana
i a partir d'aquí
sobretot
és aquesta percepció
però també és objector
llavors no vol portar una arma
ell vol ajudar
això és
desapareix
és el minut número 1
no explico res de l'altre món
ella el que vol portar
és una
vol ser metge
i salvar els companys
que tothom
el titlla d'aquest
que és un fluix
que no vol agafar una arma
no vol matar ningú
i acabar convertint-se
en un absolut heroi
perquè això és una cosa
que si mires
ho diu
la pel·lícula de seguida
però sobretot
és com es planteja
no estem parlant
d'una obra d'art
no estem parlant
d'una pel·lícula
que com Terrens Màlic
que aprofundeix
amb el subconscient de la gent
no, no, no
aquí és
vinga
passa això
passa això
passa això
passa això
i com es desenvolupa
ell també estava nominat
a l'Andrew Garfield
que és el que va fer
l'Amazing Spiderman
a l'últim Spiderman
però no
aquí no es mereixeria guanyar
a l'Òscar
te'n poso una altra
la jaqueta metàl·lica
hi ha moments que recorda
la jaqueta metàl·lica
o Black Hawk Derribado
que Black Hawk Derribado
és una pel·lícula d'acció
també bastant potenta
no tan realista
però sí que
tal com està muntada
tal com està desenvolupada
sí que t'hi fiques d'entra
el més semblant
serien aquests inicis
de Saber el Saldador Ryan
és aquesta línia
aquelles càmeres
en primer cop
hiperrealisme
hiperrealisme
absolut
absolut
però a part d'això
té una potència
molt sobretot
guanya el muntatge
més que la profunditat
del personatge
en si mateix
no té una profunditat excessiva
vull dir que
ell sí
però el que envolta
es mou allà
però té una gràcia
la pel·lícula en si mateixa
té alguna cosa
que et va embolcallant
embolcallant
i t'enganxa
t'enganxa
i vas veient
i vas dir
ostres tu
vull dir que
que bé
hi ha un esperit
lògicament
un cert patriotisme
però és el patriotisme
també aquest crític
de Clint Eastwood
a vegades
entenem-nos
és
jo noto
hi ha moments
que dius
ai Clint Eastwood
però no guerra
Iwo Jima
aquesta línia
aquest tractament
aquesta elegància
hi ha moltes cosetes aquí
i jo em sembla una pel·lícula
prou correcta
home potser per guanyar
la millor pel·lícula
tampoc ho t'ho sabria dir
perquè el moment que ja
t'acaba la capacitat
però
jo la veuria ara
una mica de sang i fetge
bastant
vull dir que paciència
i entomar-te coses
i bueno
i la gran pena
que no hagi guanyat
el curt
el Time Code
que sí que vam poder veure
el cap de setmana passada
el van passar per TV3
com que s'ha de nominada
i tal
i molt bé
em va agradar
em va agradar
molt original
tenim un minutet
molt original i molt currat
com s'inventa la història
i al final
com es van trobant
molt original
molt bé
és una cosa contemporània
que això és guapo
sí, exacte
home, adonés dels ballarins
impressionants
com dissimulen
amb aquells vestits
amb aquest uniforme
de vigilant de parking
està molt bé
molt bé
i després amb el toc
d'humor també
del propietari
de l'amu del parking
quan arriba
diu
bueno, aquí són
els anteriors
companys teus
després marxen
clar, s'han d'acomiadar
l'història està molt bé
jo no sé ballar
sí, sí, sí
molt original
és una pena
que no hi hagi un premi
però bé
és molt bé
que hagin arribat
clar
va guanyar el gol
jo no sé ballar
clar, clar
a mi no tindrà aquest problema
a mi m'estranyava
que això
guanyés els Oscars
però amb els jocs de càmeres
el joc de càmeres
com es posen l'hora
busquen l'hora
aquí tens el missatge
connectat amb la càmera
és que
aquests anys
com es diu
com nom
ell diu que fa curs
pensant en pel·lícules
amb llars metratges
no fa un curt
perquè ha de ser curt
perquè ell crea una història
ho talla
i fa aquest muntatge
tan maco
per fer una mini pel·lícula
però ell fa una mini pel·lícula
un tema molt concret
molt determinat
la setmana que ve
seguirem
perquè segur que veiem
pel·lícules més dels Oscars
anirem acabant de parlar
d'altres
que queden por ahí
o si voleu veure
el documental del mes
que faran
bueno ja sabeu que fan
per tots els cinemes
la xarxa de cinemes
el faran el dissabte
dia 3
ai no el 4
el faran a Molins de Re
ai perdó
Sant Feliu
Niña Sombra
Fantàstic
Doncs recomanació
Fins la setmana que ve
Adéu
Adéu
Adéu
98.1
Music Club Selecció
I Peat
Total
Motion
Pé
Tot
Francesco
Estat
preach Obama
Selecció
founder
ika
Eisen
amet
Atari
Isle
���