Title:

Llibres potents i cinema bizarro: Kundera, Pierre Lemaitre, Jodorowsky, Swiss Army Man, Billy Wilder, comèdia espanyola i sàtira argentina, amb homenatge a Chuck Berry

## Panorama general del programa • Presentació distesa amb el conductor refredat i agenda del dia. • Es repassen amb profunditat dos llibres —un clàssic i un actual— i una tria de pel·lícules que van des del cinema bizarro fins a un clàssic immortal de la comèdia, rematant amb una sàtira argentina premiada i un homenatge musical. > "Dos hombres y un destino... dos hombres y medio" — Bromes d’arrencada abans d’entrar en matèria. --- ## Llibres ### 1) La insoportable levedad del ser, de Milan Kundera **Punts clau** • Novel·la clau de la literatura europea contemporània (1984), d’estil *camaleònic*: alterna primera persona, narrador omniscient, diàleg, i capes de *metanarrativa*. • Trama polifònica de relacions —Tomás, Teresa, la pintora— amb el teló de fons de la Primavera de Praga i la pressió dels règims autoritaris. • Eix temàtic: la *lleugeresa* versus el *pes* de l’existència. L’ésser humà tendeix a la lleugeresa, però desitja el pes que l’ancori. • El llibre es pot llegir a qualsevol edat: “cada lectura diu una cosa nova”. Hi ha passatges que funcionen com a assajos independents sobre dictadures i retractacions. > "L’home és lleu per natura, i aquesta lluita contra la lleugeresa és la seva gran maledicció." • Adaptació cinematogràfica notable (Daniel Day‑Lewis i Juliette Binoche), llarga però dinàmica. ### 2) Recursos inhumanos, de Pierre Lemaitre **Punts clau** • Thriller social que entra de ple en l’atur, la crisi i els límits ètics del *management*. • Protagonista: exresponsable de *recursos humans* expulsat del sistema, temptat per una prova extrema que simula un segrest corporatiu. • Escriptura **magnètica** i **contundent**; últimes 100 pàgines a ritme “pim‑pam”. Sense *happy end*: zones grises humanes. • Contextualització del gènere: de la *novel·la negra/noir* francesa (Tetralogia Verhoeven: Irene, Alex, Rosy & John, Camille) a la línia nòrdica (fredor tonal, personatges secs, climes que pesen en l’ànim) i sèries com la de *Sebastian Bergman*. > "Aquest paio té una capacitat d’enganxar-te que espanta." — Sobre Lemaitre. --- ## Cinema ### Cinema bizarro #### Santa Sangre (Alejandro Jodorowsky) • Cinema d’*impacte simbòlic* i *oníric*, proper a Buñuel i Fellini, rodat a Mèxic. Estètica grotesca, circ, deliri misticista (l’“església de la Santa Sangre”), *psicomàgia* i trauma. • Escenes icòniques (la mare sense braços, el fill com a “braços” de la mare, piano per delegació). Pot resultar excessiva per saturació de símbols, però és un **document de culte** d’una època i d’un autor multidisciplinari. #### Swiss Army Man (Daniels) • Trencadora, escatològica i emotiva: un nàufrag i un cadàver “multiusos” desenvolupen una amistat impossible. Humor absurd amb rerefons existencial i musicalitat coral molt integrada. • Final obert a interpretacions i certa discussió sobre coherència d’emplaçaments, però experiència **lliure, fresca i valenta**. ### Clàssic de comèdia #### Con faldas y a lo loco (Some Like It Hot, Billy Wilder) • Comèdia **rodona**, de ritme i diàlegs afilats. Transformisme, mafiosos i *timing* perfecte. • Jack Lemmon i Tony Curtis, estel·lars; Marilyn Monroe en un dels seus moments més icònics. > "Ningú és perfecte" — Final mític que ha passat a la història del cinema. ### Comèdies actuals #### No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas (María Ripoll) • Comèdia romàntica *lleugera i simpàtica*, amb Verónica Echegui en clau una mica *friki*. Moments agradables però amb excés de música i solucions previsibles. **Ideal per a públic jove**; irregular si vens molt “treballat” en comèdia. #### El ciudadano ilustre (Mariano Cohn i Gastón Duprat) • Sàtira **fina i punxant**: un Nobel de Literatura torna al seu poble natal (Argentina) i s’enfronta a caciquismes, folklore, egos i absurds provincials. Tona berlanguiana, sense pretensions i d’una eficàcia notable. • Palmares: Goya i Gaudí a millor pel·lícula iberoamericana; Copa Volpi a Venècia per a Óscar Martínez. --- ## Altres apunts ### Obituari • Paloma Gómez Borrero: pionera com a corresponsal al Vaticà; estil **objectiu dins un entorn conservador**, veu entranyable i transversal a diversos governs; mort amb 82 anys. ### En radar • Estiu 93 (Carla Simón): triomf a Màlaga (Biznaga d’Or) i Berlinale (premi crítica/direcció novell). “On va, arrasa”. Recomanació de no perdre-la de vista. ### Debat exprés • Passengers: opinions dividides; primera meitat convincent, segona perd rumb, però manté interès per a part de l’audiència. ### Música • Homenatge a Chuck Berry: figura **fundacional del rock and roll**; bretxa tècnica amb la música en directe, però cloenda energètica amb el seu llegat en ment. --- ## Conceptes clau • *Lleugeresa vs. pes* (Kundera) • *Noir* francès vs. línia *nòrdica* • *Psicomàgia* i simbologia (Jodorowsky) • Comèdia clàssica vs. rom‑com actual

['Milan Kundera', 'La insoportable levedad del ser', 'Primavera de Praga', 'lleugeresa i pes', 'Daniel Day-Lewis', 'Juliette Binoche', 'Pierre Lemaitre', 'Recursos inhumanos', 'noir francès', 'Tetralogia Verhoeven', 'Sebastian Bergman', 'John Ajvide Lindqvist', 'Jodorowsky', 'Santa Sangre', 'psicomàgia', 'Buñuel', 'Fellini', 'Swiss Army Man', 'Daniels', 'Billy Wilder', 'Some Like It Hot', 'Jack Lemmon', 'Tony Curtis', 'Marilyn Monroe', 'No culpes el karma', 'María Ripoll', 'Verónica Echegui', 'El ciudadano ilustre', 'Mariano Cohn', 'Gastón Duprat', 'Óscar Martínez', 'Chuck Berry', 'Paloma Gómez Borrero', 'Estiu 93', 'Carla Simón', 'Passengers']