Música
Doncs comencem un dijous més
a la Babilònia. Avui estem una miqueta
solets, però això no vol dir que estiguem tota l'estona, eh?
No, tinc una mica d'apoll.
Sí, no? Aquest estudi, no?
vull dir que jo que no paris a parlar
i això que tenim llum
perquè hi ha vegades
molt bé, doncs estem al Nacho, al Onso
per ara
i al Xesco Ramos, ara arribarà al Jaume
avui estem una miqueta de baixes
per X motius, però bueno, doncs ja
arribarà el moment, seguríssim
en què ens trobarem
els 5 de cop i volta
perquè és més difícil que el Barça
sí, sí, realment
bueno, doncs avui bàsicament farem un programa
dedicat al cinema
que ja tant en quan ja va bé
sí, encara que se n'ha parlem de coses genèriques
ens tira sempre això
el Jaume ens parlarà del circ
al final, però ara el que farem serà parlar
de pel·lícules, bàsicament d'estrenes
encara que tenim per aquí algun d'aquests
clàssics dels anys 80
o no? 70
70, potser millor, sí, és 84
ja ho avancem, que parlem
de Portero de Noche, que això és una pel·lícula
una pel·lícula contundent
un tema que dóna per parlar
i ja en parlarem soradament
tindrem allò
estona
però abans parlarem de novetats
una mica com és Múltiple
El Contable
Manchester Frente al Mar
i també recuperarem
algunes pel·lícules d'aquelles
del món dels Goya
ja vas dir deia al Nacho
Rampoines
dels Goya
Rampoines
la paraula màgica
exacte
aquelles pel·lícules que no han guanyat res
bàsicament
o que han estat nominades
i tal
però que, bueno, que realment
doncs, a més
diré que em sembla que el contratiempo
estava solament en una
millor, em sembla que millor muntatge
o alguna cosa així
una cosa així com molt mínima
i tal
que el muntatge és magnífic
però ara parlem
doncs parlem de Contratiempo
de 100 metros
i de La Puerta Abierta
que són, bueno, són bones pel·lícules
evidentment, no?
els Goya
millor que els Oscars
de qualitat
en general
segur, segur
això en general
això no hi ha cap mena de dubte
és una mica trist
però és així
sí, sí
de veritat és que
és per els Oscars
sí, sí
bueno, jo ara estic intentant també
fer això, no?
a part de les que hem vist dels Oscars
a veure si la setmana que ve
tenim temps
i podem veure alguna més
i a veure si realment
la percepció que jo he tingut
aquest any
d'un cinema
no direm menor
però sí que un cinema
potser no tan
tan interessant
com altres edicions
jo crec que ha sigut temes
com una mica repetitius
no?
sí, una mica molt
jo crec que hi ha hagut
uns condicionants
de tota mena
d'aquestes pressions
que l'avem tothom
de històries d'aquestes
que bueno
perquè així grosso modo
és el que dèiem
si plantegem
no sé
la guanyadora
bueno, la guanyadora
el Moonlight
que tu vas comentar
que era una mica desastrosa
si no, hi bastant
que jo encara no l'he pogut
fluixa
fluixa
no per donar-li
no per la categoria
que en teoria
tenen els premis
més importants del planeta
en cinema
entre cometes
però clar, t'ha passat
el mateix amb l'Adadan
que també ha sigut una pel·lícula
que tenia una patinada
de dir
ostres, això és increïble
i al final dius
què estic veient
això ha passat una miqueta
el Manchester Frente al Mar
es defen molt bé
però encara i així
tampoc estem parlant
d'una gran pel·lícula
i ara comentaven
també la llegada
que estem una mica
també
que hem parlat més una vegada
aquí al programa
i que ens hem trobat
bueno
avui el Jamo ha vist
Manchester Frente al Mar
a veure què ens opina
ell sobre el tema
a veure què li ha vist
una curiositat
que se m'ha acudit
ahir quan estava veient
ahir feien Tràfic
una pel·lícula
ah sí, sí, sí
molt bé
clar
en els Oscars del 2000
sí
hi havia tres o quatre pel·lícules
però tres d'elles
que competien
són pel·lícules
molt més notables
i que han tingut molt
era
Gladiator
que és una pel·lícula
que està bastant bé
amb les seves febleses
però que està bastant bé
però és una pel·lícula
resolta
sí, sí
Tràfic
i Erin Brokowicz
vull dir
clar
les tres al mateix any
ostres quina diferència
sí, sí
hi ha anys
o pot ser en el passat
todo tiempo pasado fue mejor
però clar
comparas a Mara
ostia, clar
Oscar a Julia Roberts
per Erin Brokowicz
sí
bueno, perfectamente merecido
Oscar a millor pel·lícula
per Gladiator
i Oscar a millor director
per Traffic
perquè
ho havien de repartir
d'alguna manera
i així veus
bueno, pues està bé
perquè estan repartint
entre pel·lículas
que són bonas
claro
algunes millor
alguna altra
etc, etc
pero són pel·lículas bonas
però se que tany
arribant de repartir
entra
bueno
segunda divisió
no, pero
sí, en una línia
parte baja de la tabla
jo recordo que no fa gaires anys
també parlo de fa dos anys enrere
o així
quan estava jo
del Dallas
Ballers Club
i tot allò
va ser un any
que jo
estava mort
vull dir
veia les pel·lícules
que estava Agosto
ostres
i quines pel·lícules
amb quina contundència
i que eren nominades
òscars
i que algunes van guanyar
altres
no
però
no recordo
però és que fa dos anys o tres
però quina selecció més bona
vaig dir
per una vegada a la vida
han fet un
però totes eren bones
la clau és aquesta
la selecció
perquè jo no crec que
de cop i volta
hi hagi una baixada en general
de la creativitat artística
i en un any
es facin pel·lícules dolentes
el que passa és que
per pressions
pel que sigui
exacte
al final
la selecció
final
és
bueno
poca cosa
tova
aquest any
hi ha hagut un índex
bastant elevat
de pel·lícules
amb actors de color
exagerat
exagerat
que no vull dir
que sigui un bon
mal cinema
però
després del que va passar
l'any passat
és que al final
hòstia
però és que moltes
és que des de
totes
és que no recordo
la del Moonlight
després aquesta del Lobbing
que comentàvem abans
també
quina més Fences
em sembla que és també
i una altra
quina era l'altra
aquella del
l'any on hem dit
no
aquella de figures ocultes
que també
ella és una noia
exacta
exacte
no
que és això també
vull dir que
que és el que tenim
sí no
és com Déu
exacte
ha baixat
ha baixat Déu
Sant Jaume Vidal
què tal
què tal
ja
bé o què
una mica tard
però bé
oi
bueno
però més de la tarda
que nunca
sí
guaita tu
aniré dijous
a veure la pel·lícula
aquesta
d'això
com se diu ara
la guerra oculta
la guerra oculta
sí
ups
bueno
ah no
figures ocultes
ah mira
estàvem parlant d'aquesta
just a més ara
sí precisament
l'hem vist
i què diu
què diu
no no res res
no
estàvem comentant així
per sobre
de pel·lícules
que bueno
que estàvem comentant
dels Òscars
no d'aquest any
que hi ha hagut moltes pel·lícules
amb cantants
amb actors de color
i tal
no i bueno
no passa res
però que
és el que dèiem
el que deia el Nacho
que s'ha de complir
uns mínims
no
amb una sèrie de
temàtiques
són uns elements que marquen molt
la qualitat de la pel·lícula
que en aquest cas
per respectar les igualtats
entre uns i altres
i a vegades
això fa baixar el nivell
o no
depèn de la qualitat
de la pel·lícula
i en aquest cas
aquest any
no estem veient
tu has vist Manchester
Frente al Mar
ara ens diràs una mica
el que t'ha semblat
no i
sí que tu la vas deixar
molt bé
precisament
vaig tenir molta cura
de veure
bé la veritat
és que
doncs mira
comença tu mateix
no
que sí que sí
no no
que comencem ara ja
hem començat fa un momentet
li dic a ell
sense escalfar
home
agafem
avui parlem de cinema
acabarem parlant de circ
Jaume
però començem parlant de cinema
ah sí
sí
no però el circ
molt bé
tu
doncs ho parlem al final
que així acabarem divertits
carai
feia temps
que no havia vist
però jo em vaig quedar allà
demanar a tu
val
el Manchester
és una pel·lícula
jo em vaig quedar
bàsicament
amb el que tu deies
amb un punt verd
d'aquests
que fa molt de fred
i tal
no
un senyor
que després sabrem
què és el que li passa
tu també l'has vist
no l'he vist
aquesta no
podeu fer l'espoiler
que vulgueu
no
tampoc es tracta
de fer espòilers
la veritat és que em va
em va arribar
tot i que em va costar
una mica
jo el que no estic
massa d'acord
és amb l'actor
trobo que
ho fa molt fàcil
aquell noi
vull dir
és que jo crec que fa fàcil
el que és difícil
sí
es va emportar l'Òscar
també
no és per res
ja ja ja
és que és això
jo era aquest paper
d'una mica panfilot
aquesta cosa
que dius
eh esperta
això crec que no és fàcil
de fer
però bueno
l'experiència que ha viscut
no
clar
no sé
bé
en tot cas va ser l'opció
no pas d'ell sol
sinó en tot cas
del realitzador
que diu
has de fer això
no?
i ho fa
i punt
sí
jo crec que allò
podria ser més versàtil
més emocional
i tal
bé
a part d'això
que penso que no és
el més important
de la pel·lícula
sí que és cert
que anem a parar
en un punt
de dir
escolta
què és la
i això està molt preocupat
sobretot
els psicoanalistes
eh
diu
què és el que provoca
una crisi
què és el que provoca
un mal rotllo
puntual
amb una persona
doncs
la desestibilització
que ell pateix
no?
clar
i llavors
això com se supera
parla la pel·lícula
de superació
també
el que passa és que
la vida va seguint
va donant toms
i automàticament
hi ha moments
que tornes al mateix punt
i llavors
quan tornes al mateix punt
dius
ostinò tu
deixa a mi
que jo estic bé
com estic
jo ja estava bé
i tal
en aquest sentit
em va agradar moltíssim
eh
i trobo que molt bé
i que les famílies
quan es desestructuren
veritablement
costa molt
d'estructurar-les
eh
les persones també
però les famílies
tela eh
i bé
la vaig trobar
molt interessant
jo crec que la pel·lícula
en si mateixa
el que diem
jo una mica
és diferent
no té res a veure
però crec que
hi ha un element
desestabilitzador
amb la vida
del senyor
Casallafle
que és el senyor
protagonista
que no queda lluny
que no té res a veure
però amb la posició
tan pusillà
d'Antonio de la Torre
a Tarder per a la Ira
he fet una assimilació
aquest paper
que fa l'Antonio de la Torre
que sembla que no estigui fent res
que estigui allà
aquest és el mateix
ahir li passa una cosa
que el desestabilitza
i el cas de Àfrica
és una altra diferent
que també li passa això
i la reacció és
passo de tot
o lo just
al final et vas involucrant
però m'entens?
és com si una mica
te separes d'aquest món
ja em va bé el que faig
i quan et vols
anar a involucrar
amb certs elements
fins aquí arribo
perquè no puc donar més de mi
perquè no tinc empatia
perquè no tinc ganes
perquè no tinc forces
perquè encara no he superat les coses
i tot això
vull dir
aquesta cosa
la veiem aquí
d'una altra línia
evidentment
d'una altra línia
però
jo
la veritat és que
bueno ja ho he dit
oi
però penso que
un petit matís
també va bé
és
aquesta manera
com més forta
és la desestabilització
que ja ve produïda
per una desestabilització
de tota mena
no?
en el moment
que això es produeix
i és molt forta
per molt que tu vagis
vull dir
llavors dius
home tu
és molt difícil
de superar
i molt difícil
de situar-te una altra vegada
dius
ara torno a estar al mig
i intento
fer el paper
això que dic
torno a estar en aquell punt
però jo crec que això
és quan ell es veu davant del paper
de fer de pare
una altra cosa també
això
això és el que a ell
crec que li fa tanta por
li fa tanta por
que el fa reaccionar
d'una manera
és un dels punts
un de molts punts
però bueno això
no hi ha res en particular
vull dir que
no és el que hi ha
sí
en aquest cas
jo més aviat
pauria més tou
o més dificultós
de superar
el fet que
en definitiva
perquè acaben triant
amb ell
perquè
és que
tot el que l'envolta
no
sí clar
exacte
no hi ha res més
que és el que hi ha
vull dir
llavors
sí però què li va passar això
sí sí
però escolta
és que els altres
jo tampoc no
a mi hi ha una escena
d'aquelles
que està
el noi
i el
és a dir
l'oncle
i el nebot
per entendre'ns
molt bé
que estan
en una habitació
que
estan fent
una mena de
lleugers moviments
per abraçar-se
i són incapaços
i a mi jo
em vaig que dic
ostres que ve
un fa així
i l'altre
es queda així
no saben com
no saben
exacte
és molt fort
i dius
però venga ja
coi
però si això és tan fàcil
com agafar
i dir venga cap aquí
home
m'entens?
hi ha tantes coses per allà
que t'estimo
i tal
sí sí
per mi sí
bé bé
bona pel·li
jo crec que
bueno de les que jo he vist
dels Oscars
el que dèiem
més de la milloret
per ara
però bueno
a veure si trobem
més coses
bueno ja sabeu
que jo opino
que aquella
com anxeria
sí
però bueno
vull dir
això és qüestió d'opinió
doncs jo la com anxeria
no no
ja ho sé
ja no
ja ho sé
que ni tu
ni
correcte
no del tot
sí no
però
bé vull dir
que això
a vegades és qüestió
de
de
de
de coses
que t'identifiques
tu
evidentment
la veritat
vull dir
jo
sempre m'entusiasma
jo sempre que puc
poso un western
és que veus
això
a mi també m'agrada molt
però que no
no t'arriba
d'acabar d'introduir
però bueno
és que diem
que no sempre
que no sempre coincidirem
i tant
digues dies
sí digues dies
no no
ah vale vale
no que tinc una cosa
molt interessant
ara us explico
vale
doncs jo farem una cosa
parlarem ara del múltiple
jo parlaré del comptable
i llavors entrem una altra vegada
amb tu i parlem
molt bé
el múltiple
que ja ho m'ho vas veure
ja vas explicar una miqueta
però bueno
jo aquesta encara no l'he vist
parla
correcte
hasta que podes hablar
correcte
pel·lícula encara està
està d'estrena
o sigui
cosa que fa
un mes
llarg
un mes i mig
i pel mig
amb totes les Oscars
i tal
cosa que em vaig sorprendre
i dic
ostres
encara està d'estrena
i anem a veure-la
bueno
una pel·lícula
de
M&I
de Shyamalan
molt conegut
per
El sexto sentido
El protegido
moltes pel·lícules
que ha fet
un director
que s'ha fet
un director de culto
que ha tingut una baixada
entre les primeres pel·lícules
i les actuals
bueno
ha fet unes obres
una mica més
menores
diguem-ne
però que ara
jo crec que no arriba
a la potència
de les dues primeres
però que sí que
retroba una miqueta
a un nivell
diguem-ne
bueno
pel·lícula
amb un argument
bueno
una mica simple
tot i que després
té coses pel fons
i tal
un personatge
que té
múltiples personalitats
potser
moltes
per la que
la ciència mèdica
diu que és possible
perquè aquí sembla
que té 23 personalitats
i es diu que
estem plenament
en ficció
sí
això ja ho vaig remarcar
exacte
els anàlisis
i els estudis mèdics
diuen que no hi ha precedent
d'això
i que bueno
és una ficció
el que passa
és que sí que és cert
que
el que és
detalls de guió
exposa aquesta teoria
no
d'aquestes personalitats
que és bastant interessant
que no fem spoiler
d'això
perquè és una
bueno
suposo que agafa una teoria
en algun punt
que diu que
les propers personalitats
el que fan
és canviar la química
del cos
de manera que
a lo millor
fins i tot
una personalitat
pot tenir
una malaltia
i una altra personalitat
no la pot tenir
una malaltia
fins i tot
si és diabètic
i surt un personatge
només explicaré això
que
o sigui
hi ha una dona
hi ha un nen
hi ha N homes
doncs un dels personatges
resulta que és diabètic
i s'ha de punxar
però només
necessita
el cos
punxar-se
quan adopta aquest personatge
clar
això és ficció
però és una idea
molt potenta
partint d'aquesta premissa
jo crec que la pel·lícula
es perd una mica
en la manera
d'enfocar-ho
perquè
tu al final
acabes veient
com una història
bastant típica
de tres noies
segrestades
per un psicòpata
oi que sí
que dius
bueno
aquí això
podia haver fet
algun tipus de
no sé
no hi ha cap escena
d'aquelles que diguis
on mira que ve
sinó totes bastant
bueno
així com pocs mitjans
però tampoc
amb una intenció
sinó que bueno
i hi ha moments
que sembla una pel·lícula
d'aquestes típiques
adolescents
segrestades
no
de
ai com sortim
tia com sortim
oi
ahir em van quedar
una miqueta
dic hòstia
vale
el tio fa molt bé
jo
vaig sent la mala sort
de veure-ho
en traduïda
perquè en el film original
es veu que guanya molt
però bueno
la feien en el cinema
en versió traduïda
doblada
doblada correcta
i bueno
però el tio amb les cares
que posa i tot
veritablement
sí que fa una actuació
bastant bona
el personatge
no és com el cas
del Manchester
no
hi ha molta varietat
aquest el protagonista
de l'último rei d'Escòcia
us en recordeu d'aquesta pel·lícula
l'último rei d'Escòcia
sí
el metge
el metge jove
no ho recordo
ah vale
sí
bastant irreconocible
diguem-ne
però
i a part d'aquesta actuació
la resta de la pel·lícula
a mi em va semblar
una única fluixa
i fins i tot
hi ha un detall
al final de tot
que és un detall
molt per
fans del director
diguem-ne
perquè fa una referència
a la pel·lícula
protegida
i tal
bueno
no diem què
però si algú no vol
com es fa la referència
a la pel·lícula
però ho dic
ja quan comença
a ficar-te d'aquesta manera
en un univers
és com si
un rotllo Star Wars
per fans
donava més de sí
jo no sé si ara
s'ha perdut una miqueta
una pel·lícula
que donaríem
un aprovado bien
cap un 6
mira que jo
soc bastant fan
d'aquest tema
jo crec que
a la Xamarin
des del meu punt de vista
jo les he vist totes també
però
és un tio que prometia
moltíssim
i ha anat cada vegada
jo crec que baixava
una miqueta
baixava una miqueta
no sé per què
sinó potser per falta
d'imaginació
per falta de recursos
no tinc ni idea
o perquè potser
era tan bo
com semblava
en un principi
el que dius tu
des de l'Exexexo sentido
i el Protegido
que eren dos pel·lícules
com la Copa d'un Pi
a partir d'aquí
pam pam pam pam
hi ha alguna cosa
que dius
bueno això
sembla el bosc
però és allò
que tens
que dius
bueno
hagués pogut arribar més
la idea és bona
però no la desenvolupa
jo crec que
i això és el que
crec jo
que és una rada
jo crec que hi ha
una constat
en Shyamalan
que és la recerca
d'allò
o sigui
malgrat ho exageri
perquè està plenament
dins de la ficció
és el que dius tu
no científica això
res
no
és que
jo l'altre
jo la posava al costat
del pitxcot
i el psicòs
i és que allò
tampoc és cert
allò no es correspon
no no
bueno
jo crec que no
perquè no
llavors
jo crec que hi ha
la preocupació
en el senyor
aquest
amb el Shyamalan
que és precisament
anar
exagerant
amb coses
que en definitiva
acaben
transformant-se
més que res
amb allò
que ens fa por
més que no pas
amb el que pot tenir
de real
i aquí
jo penso
si s'ha sentit
mateix
vull dir
si a tu no et fa por
que
després de la mort
doncs pot haver-hi
doncs
algú que et pugui
i un procés
d'adaptació
a la mort
i tal
dius
no t'ho creus
perquè això
no es pot comprovar
però dius
bueno
li preocupa això
i tot allò
el bosc
jo crec que és clarament
jo crec que allà
es copia
o tal
de la cinta blanca
si és que va abans
vull dir
si és que va abans
i és allò
de dir
socialment
com engegirem
una història
però hi ha aquella
que és
senyals
no allò no
allò no s'aguanta
no ho sé
jo sí que no l'hi vaig veure
jo estava aterrit
però aterrit
ha de dir
quina cosa més pobra
més fluixa
no no
refeixo que hi ha hagut
unes quantes
que dius
que va estar
no sé
ara no recordo
però també hi ha hagut
alguna més
però Tequido
per exemple
molt bé
està molt bé
és la millor
és la millor per mi
perquè la primera
quan te la fan en l'aire
però fixa't
que hi ha un punt
d'exageració
també en tot allò
jo crec que sí
que és un personatge
una miqueta excessiu
amb certes plantejaments
i després a partir d'aquí
jo crec que posa
el llistó molt alt
i després el que diem
bum
es desunfla
amb molts plantejaments
que és una mica
encara no
bueno
això que dèiem abans
d'una mica de la llegada
que tens una
una percepció
dius
ostres quina pel·lícula
que ve la cosa
i després dius
bueno què
vull dir pam pam
tornem a repetir esquemes
no i no acaba de sortir-se
de tota manera
la meva dona
va fer una predicció
aquest home
farà una obra maestra
algun dia
segurament
trobarà l'argument
trobarà
i farà una
que al final serà
perfecte
potser sí
potser sí
hi ha un petit
espòiler
que penso
que es pot explicar
del risc
que parla
aquí
de quina parles
de múltiple
sí
de múltiple
del risc
que parla aquí
el senyor Shyamalan
és precisament
d'allò que
anomenem
el professional
d'excessivament
arriscat
de quin sector
ja la veuràs
ah vale
un professional
va ha de ser
de la psicologia
ah bueno clar
és veritat
perquè estem parlant
de personalitats
vale vale
és que ara estava pensant
que juga un paper
important
que és el que
probablement
si tu ho penses
una mica
és el que té
d'arriscat
doncs que hi hagi
persones que juguin
a aquesta cosa
vale
doncs ja mirarem
ja mirarem
sí sí
perfecte
bueno doncs jo us parlaré
molt per sobre
jo dic molt per sobre
d'una pel·lícula
que també prometia
moltíssim
i que també
se'n va
per els terrors d'Eugeda
que és el contable
aquesta pel·lícula
que en teoria
és un senyor
que es diu
Gavin O'Connor
i el director
i ell és el Ben Affleck
vull dir
és bueno
ja sabem
aquest actor
que bueno
que és millor
director
que actor
jo sempre ho dic
perquè
aquell que va fer Argo
doncs és una pel·lícula
meravellosa
això d'Argo
a mi em va encantar
però en canvi
com a actor
és que és un home
que tampoc canvia molt
la cara
últimament se li canvia
una mica més
però no tal
bueno el contable
també té a veure molt
amb el que seria
un personatge
un personatge autista
amb un síndrome
d'Asperger
i tal
molt marcat
amb la seva infantesa
i amb l'edat
superat
perdó
controlat
no superat
sinó controlat
en aquest cas
si es controla
està superat
sí
sí
però té unes constants
no que
això també hi ha
però aquí
que dius
ui
clar
sí però aquí tenim
també aquell punt
d'allò
de l'estigma
fa molts
exacte
aquest per tota la vida
aquest serveix
bueno
parlem-la
és un personatge
molt peculiar
vull dir
perquè tu no em piquis
que tu no t'emprenyes mai
jo m'emprenyo
molt
no no no
últimament no gaire
abans sí
l'any passat
estava molt emprenyat
amb el món
però aquest any no
sí sí
a mi em costa també
però quan
em costa de veure't
emprenyat
a mi
no
però el dia que t'emprenyis
no
m'emprenyo poc
ja el veuràs
ja el veuràs
no home no
tu no ho veus mai
una vegada
dos vegades
i s'ha emprenyat a mi
ai
que fort
una va ser aquí
a la terrassa
ja parlarem això en privat
després ho explico
corta
corta
ui
no ho sé
vale vale
pot ser
bueno
doncs això que et deia
doncs el tema aquest
aquest nano
és un nano
parlem d'aquest jove
que és comptable
evidentment
no és un gran
és un lombreres
lògicament és curiós
la gent que té aquesta
aquesta síndrome
acostuma a ser una gent
que té unes capacitats
matemàtiques increïbles
no
o unes capacitats
molt més desenvolupades
que qualsevol persona
els busquen
exacte
per això
els busquen
i aquest el té
no
i llavors
P és una combinació
increïblement bona
que té aquestes capacitats
i el seu pare és militar
no t'ho perdis
llavors clar
és una criatura
que té moltes inseguretats
que bueno
que el pare el veu feble
clar
aquesta cosa
militar
americà
saps
vull dir aquesta idea
vull dir
que dius aquest nen
és veritat
clar
vull dir el veu
i llavors li posa
fins i tot
a un mestre de karate
i no sé quina història
perquè clar
sàpiguin de fer
llavors clar
tenim dos elements
el matemàtic
i el militar
i el físic
i el físic
clar
llavors a partir d'aquí
apa
fixa't tu
quina manera
em separa
la matemàtica
de la física
exacte
llavors
aquesta persona
és un personatge
que és contractat
per la seva gran capacitat
sobretot
vinculat
amb els paradisos fiscals
i amb les empreses
que volen abadir
diners i tal
i ell comença
a agafar un rol
determinat
i molt concret
amb el qual
per un costat
sembla una cosa
per l'altre
és una altra
bueno
i és una peça
a veure
que a mi
la pel·lícula
insisteixo
hi ha moments
que penso
molt bé
una bona pel·lícula
d'acció
que ja és complicat
trobar-la
avui el dia
que té un contingut
prou interessant
però jo
és el que dic sempre
ell ho fa bé
però amb això
ho hagués fet
el
com es deia
el Jake Gallagall
que no es mai pronuncieu bé
per exemple
i guanya 50 vegades més
de debò
però de debò
la pel·lícula en si
està molt ben portada
està molt ben feta
el guió és molt correcte
no vull dir moltes més coses
ell fa una sèrie de coses
d'una manera sistemàtica
per intentar superar
aquest tema
del seu autisme
controlat
entre cometes
perquè a vegades
no insisteixo
hi ha una sèrie d'elements
que parlarem
però insisteixo
si voleu una bona pel·lícula
d'acció
s'aguanta molt bé
la pel·lícula
en sèrio
val la pena
i a mi la van recomanar
i dic
bueno sí
està bé
està bé
va passar una bona estona
i tal
per tant és això
farem una coseta
perquè
ara ens comentaràs
què més has vist Jaume
però el Nacho
has parlat de
portero de noche
ah
l'has vist aquesta ara
sí
i també parlem
d'algunes pel·lícules
dels Goya
que han quedat una mica
prou
com la porta abierta
unes pel·lis que no heu vist
vosaltres
i jo he vist
i que a mi he passat
molt bé
i que s'has de vendre
però sí o sí
perquè és genial
és que tu és
gollista
ets gollista
gollista
oscarista
i tal
jo ho veig
i no ho veig tot
i vaig veient
allò que dèiem
amb el Nacho
rampoines
vaig veient les que queden
que no han guanyat res
a veure què tal
perquè és que a vegades
et sorprèn
això de la porta abierta
i m'ha sorprès
m'hi quedat com dient
per què no li han donat res
a la Carmen Machi
i a la Tarele Pávez
per què no?
per què l'han donat
a l'Emma Suárez?
és la meva pregunta
perquè és bona
no?
no, sí, clar
però és que jo no he vist
la propera pell
el dia que la vejo
podré opinar
però ostres
el que fa aquí la Machi
m'han donat narices
però bueno
és el que veurem
una cosa
ara se m'ha de tenir la pinça
exacte
segur que posem una cançó
per aquí al mig
avui
això és una cosa més
potser amb el Nacho
Jaume
he de deixar-me un costat
no, no
que és broma
és un dels LPs
potser més importants
de la història del pop
és el de Joshua Tri
de YouTube
doncs et dic quants anys
fa ara
30 anys compleix
són molt grans
i tu com saps
que jo no ho conec
això
ah no, sí, sí, no
jo no dic que no
la cançó
segur que la coneixes
Jaume
això t'ho dic en sèrio
diria l'LP
que va donar a conèixer
YouTube
portava
4 o 5 LPs
exacte
però això va ser la bomba
clar, clar
això va
el pas a un supergrup
ah, això mateix
a un pollà
amb Scali
per això dic
però clar
jo pensava
30 anys
fa d'aquest LP
sembla que era ahir
quan jo escoltava això
i ballàvem això
el With Out
i aquestes coses
que ho parlàvem
jo ja estava
en la crisi dels 40
30 anys
doncs segur que
l'ha d'haver escolt
alguna vegada
és el With Out
ballar-la
no ho sé
tampoc
tampoc és molt ballable
però bueno
és una cançó d'aquelles
de corajar
vull dir
quan allò
en públic
i tal
doncs vinga
aquesta cançó
Música
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit