Doncs comencem per últim cop
al Babilònia
Ai, com sona això
per últim cop
Serà per tu
Potser et fem fora
No em crideu que em satureu a l'aparell
Igual està dimitint
Mare de Déu, espera, espera
El Carles em matarà
Estem molt futboleros, molt de mundial
Que li satureu l'aparell
Què?
A mi no em sentiu
Jo sento molt fluixet
Ara, ara, millor
Ja està, ja està
Heu fet una cosa que heu criatat a la vegada
I això s'ha posat en vermell
Per tant, demà
Jo us passo al Carles
Quan truque per telèfon
Que és el nostre tècnic
I parleu amb ell
Llavors, si és l'últim programa
Definitivament
No que farem, no
És broma
Fèiem una broma
Perquè és l'últim programa
De la temporada
2017-2018
Perquè ens hem de vacances
Que ens ho mereixem
Que aquí ens han pagat
Unes vacances meravelloses
Ens n'anem a donar la volta al món
Ràdio d'Esversa estirat
Bé, bé, bé
Tots junts, eh
Com una secta
És una cosa horrorosa
Però sí
Una mica complejit
Però sí, sí
Ara que dius això
Ui
Jo vaig tenir oportunitat
A conèixer una persona
Sí
Que podríem dir
Que no està massa bé
Però jo crec que està molt bé
Perquè
El que proposava
És que vol fer la volta al món
Amb un SEAT
D'aquests 600
Que se l'està arreglant
Per dormir i tal
Jo vaig flipar aquell dia
Home, amb un 600
Us asseguro que ho deia
600 per dormir
Gualda, com ho farà?
Per això he dit que
Cargoladeta
Exacte, que mesurarà
Metro 30, metro 40
Perquè no t'anarà més d'ample el cotxe
No, no, escolta, mira la gent
Però a la volta al món, eh
Diu
Està bé, està bé
Però perquè hi vas tot sol
Diu
Perquè ja aniré trobant la gent pel camí
Ah, va bé
I això també és una drita
Bueno, hi ha gent que ho ha fet amb vespa
I tal, eh
Ha fet viatges amb vespino
No crec, però amb vespa
El viatge sol
Els viatges amb motocicleta, no?
Sí, sí, molta gent les ha fet això una mica
A banda de les Harley
Que és una cosa com a tal
Però sí, sí
Això de...
Bueno, doncs, fantàstic
Doncs, últim dia, com dèiem
Hem fet un ple
Sencer
Sí, sí
Tenim a la Rosa Alcalá
Hola, bona tarda
Què tal?
El Jaume Vidal
Hola, bona tarda
El Nacho Alonso
Bona tarda
Molt content d'estar aquí
Fantàstic
El David Montaner
Ha servit-la a usted
I el Xesco Ramos
Que també les sirve a tots
Això t'ho van ensenyar
No farem rodolir
No, no, no
Exacte
Avui estem fent com un programa
Allò de Catalunya Ràdio
Directament
Això se'm tan sèrio
Allò i tal
No, no
Fem broma
Doncs això, doncs, bueno
Hem vingut tots per acomiadar-nos
Sincerament
Per tornar a meitats del setembre
Seguríssim
I a seguir
Doncs sempre parlant de cultura
Parlant de teatre
De cinema
De llibres
I si s'escau també de política
I de la vida mateixa
Que a vegades també
Pensava que anaves a dir el procés
No, també, també
Podem parlar
Clar que sí
Això no hi ha cap problema
Doncs avui, doncs, per acomiadar-nos
Tres llibres i cinc pel·lícules
No, sis pel·lícules
Calla
Doncs llibres tenim
El hombre que confundió a su mujer con un sombrero
Ahí estamos
Aquí el Nacho ens farà
Una mica despistat
Ara beva, no, no
És que tinc un problema
De veure massa bé
Va ser fet expressament
Sí, sí
Podria haver triat
Jo que sé
Un llibre d'aquests
Lolita
Una paraula
Una paraula no
Vull paraules
Exacte
El David ho ha fet bé
Endymion
Vull dir que és
El pare de l'endípia
És un magister
Endymion
La tercera part
Que ara no explicarà d'una història
Que està llegint
Jo un llibre
Que és el col·leccionista de llibres
Mai millor dit
Que ara també comentarem
De què va la història
I cinema
La Rosa
Una pel·lícula
Crec que romana
No m'he equivocat
Que és de los exàmenes
Que jo la tinc posada a l'ullet
Por ahí
Que segur que li farà una olladeta
El Jaume Hans Solo
A veure com això va
Hans Solo
Com ho defenso
Hans Solo
No, és
Hans
Hans
Hans
Sinés
Ah, sinés
Sí, si no seria un nombre alemán
Hans Solo
Ah, però jo he posat Hans Solo
No, no
És que jo soc de Guerra de les Galàxies
Nada
Vull dir que és ver-ho
Ha vist la versió de la alemana
A veure, no
Això és una heretia
Hans
El Hans Solo
No sé
L'idea
Jo sé com
Si és Hans Solo
Sí, vale
Surt que no tenim aquí
No, no he dit Hans Schultz
Furibut 2
Aviam encara
Aviam maten
Entren en massa aquí al...
Jo soc el menys friki
Ni Star Trek
Ni els grans de l'access
Les llibres
No, jo tampoc soc friki
Però, ma, tio
No, ja, ja
Coses bàsiques
Sí, sí, sí
Vale, molt bé
Bueno, ja t'enganxaré
Això és una broca
Això és una broca
Ja t'enganxaré
Quan t'equivoquis
Ja t'enganxaré
Sí, sí
Hans
12 anys d'esclavatge
En parlarem d'aquesta pel·lícula
100.000 pulsacions per minut
Parlem d'aquesta pel·lícula
Molta gent va perduda
Probablement
Quan digui
On va sortir
I què va guanyar
A potser ens ho recordarem
Sí
La vida és vella
Un superclàssic
I La nit del caçador
El Jaume també
Un altre clàssic
De la vida ja
Encara més
Que no pas
L'altre però d'un i dos
Per tant comencem
Quan l'home confundiu
A su mujer con un sombrero
Aquí estem
Aquí estem
Ja sabeu
Que a mi m'agrada
Sí, sí
Això t'ha passat
De moment no
Però bé, no sé por su mujer confosa
En quantes coses
Bueno, això és un
Allà l'home confundiu
A su mujer con un sombrero
No és un títol
Perquè sí
Sinó que és
Una realitat
Que va passar
Perquè, bueno
El llibre
Està fet
Per un doctor
Que es diu
Oliver Sacks
És una autèntica eminència
Lord del Imperio Británico
Etc, etc, etc
Neuròleg
És la persona
Que va escriure
La novel·la
Awakenings
Despertares
En la que es va basar
La pel·lícula
Robert Niro des 90
I tal
Amb aquella droga
L'Aledopa
Que l'havia donat
A persones
Que estaven
En un estat
De coma
Que van despertar
I, bueno
Va escriure un llibre
I també va escriure
Més llibres
De divulgació
I entre ells
És aquest
L'home confundiu
A su mujer
Con un sombrero
Baixat en un dels casos
Que va tenir
En el que un home
Tenia una confusió
Respecte als objectes
No era capaç
De distingir
Un objecte
D'un altre
I en un moment
Li va dir
Que és el que està veient
Vostè
Hi havia allà
Un sombrero
Diu
Que està veient
Si és la meva dona
I per això
És el títol
Del llibre
I il·lustra
Que són
Tot una sèrie
D'històries
Clíninges
Uns 25 casos
Que va veure
Aquest senyor
En la seva experiència mèdica
Explicats
En un
En el fan divulgatiu
En un to
Molt amable
Respecte als pacients
En un to divertit
Perquè
Ha triat uns casos
Que
Traient
Del mig
El tema
Del drama
Que viuen
Aquestes persones
Perquè són
Malalties
Mertals
Malalties
Neurològiques
Normalment són
Malalties
Neurològiques
Diguem
Que hi ha algun problema
De tumoracions
Algun problema
De les lesions
Que provoca
Que les persones
Tinguin
Unes reaccions
Respecte a la realitat
Estranyes
Des d'un síndrome
De Touret
Aquest home
Que confon les coses
Gent que s'atura
En un moment
De la seva vida
I
Pensa que té
19 anys
I continua pensant
Sempre que té
19 anys
I no hi ha manera
Ni que vagi cap enrere
Ni cap endavant
Una persona
Completament lúcida
Completament intel·ligent
Perquè són gent
Molt intel·ligent
A més a més
Vull dir
Que tenen aquest perfil
Com les autistes
Però que tenen aquest tipus
De problemes
O per lesions
O per alguna altra història
I ell explica
La seva experiència clínica
I
els casos que són
veritablement molt interessants
cada cosa que és capaç
la mente humana
que és veritablement
aquestes maneres de raonar
un cas d'un home que un dia
és experta i ell pensa
que la seva cama esquerra no és seva
sinó que
se l'han amputat i li han posat la cama
d'un cadàver
i ell està convençut que la cama esquerra
no és seva
i és el diàleg entre el pacient
i el metge, el neuròleg
i llavors
aquesta cama esquerra
i on és la seva cama esquerra?
no ho sé doctor
li queda tot un trauma
aquestes coses
són reals
casos reals
i després
com a contrapunt
i parla també d'un cas
que va sortir en el llibre
de l'efecte de la droga aquesta
com aquestes persones
que són cabasses
d'arribar a unes coses
intel·lectuals importants
després tenen aquesta manera
de raonar
i aquesta que és
que és el que fa fascinant
la ment humana
que ell diu
que això és com un viatge
de les milions de nits
i una vegada
en aquesta profunditat
de la ment humana
ho diu
des del respecte
des de l'amor
per la seva professió
és una persona
molt eminent
un científic molt eminent
i per tant
és un llibre
molt curiós
perquè a més a més
està explicat d'una manera
intenta ser planera
tot i que en algun moment
ell tira de la teoria
i parla d'alguna paraula
però no és un tractat
diguem-ne
sinó que és un llibre divulgatiu
de casos
ben explicat
a píldoles curtes
perquè a la fi
cada cas té
4 o 5 planes
ja tinc uns 25 casos
i tindràs una mica més
té 300 planes
al final
potser són més casos
però són curtets
diguem-ne
llavors
t'explica
casos
molt molt
de veritat
molt interessants
i que no
tu no t'arribes a pensar
que aquestes coses
que hi ha gent
que pugui pensar
aquestes coses
t'arribes a pensar
moltes
a més a més
que són
ha triat casos agradables
diguem-ne
són gent
són gent simpàtica
clar
t'hi percebes molt amb ells
perquè parles
i vostè
no
si és mi mujer
que és un sombre clar
i al cap i a la fi
és un tema
que més simpàtic
que també treu
a la malaltia mental
aquest estigma
de cosa terrible
i tal
i que bueno
per aproximar-se
és un tema
que s'interessa
i barreja malaltia mental
amb lesions cerebrals
sí, sí, sí
la malaltia mental
normalment és provocada
en aquest cas
per temes de lesions
o d'accidents
o de tumoracions
o de
o temes hereditaris
o sigui
o sigui
no és
no és completament
psicològic
que una persona
ha tingut un trauma
no sé què
serà desenvolupat
sinó que hi ha un tema
biològic
sí, sí
però que acaba provocant
una reacció en el cervell
que té a lo millor
la mitad del cervell
que no la té
llavors
o problemes de gent
que
dius que jo
dic
voy inclinado
como la torre de Pisa
dius
perfectamente
i el tío es pensava
que estava tota l'estona
així
no?
com tocant
quasi a terra
perquè tenia un problema
en la percepció
d'aquí del sentit
i tal
dic que hi ha tota una sèrie
de coses
que vas veient-les
i dic
hòstia
hòstia
i és un llibre molt interessant
un plàstic
sí, sí
concretament
són tot casos reals
jo
indirectament
que la meva dona
és psicòloga
i logopeda
m'ha explicat
algun cas
hi ha alguns ictus
que et provoquen
que tu
evidentment no pots parlar
i et treu
la capacitat de te la parla
però és que hi ha
altres tipus d'ictus
en funció de com
t'afecta
que tu parles
però encara és més cruel
perquè tu no entens
el que estàs dient
sí
però són coses semblants
aquí a això
tu pots parlar
i tenir una conversa
però no entens
perquè tu tens
el mecanisme
de la parla
però no
el significat
de les parles
que tu emets
tu mateix
no l'entens
i hi havia un
que no reconeixia
les cares
diguem-ne
diu
jo qui soc
vostè és un metge
però porta la bata blanca
i porta l'estetoscopi
jo és un metge
però no reconec
la seva cara
per mi
jo la veig a vostè
i la cara
és com un
saps com si estigués
allò pixelada
jo no reconec les cares
i tenia aquesta
i producta tot
d'una lesió
diguem-ne
i apretablement
això és Woody Allen
que veia la gent
desenfocada
sí
suposo que
Robin Williams
té un sustrato
d'aquestes coses
bueno
doncs si podeu
ja dic
és un llibre
que no és
absolutament modern
avui
és del 85
però és un llibre
que té una vigència
i és un clàssic
és curiós
fantàstic
molt bé
doncs ara passem
al país de les endívies
endivion
no David
t'hem dit
endimion
no és broma
però explica l'en David
que porta setmanes
explicant-nos
tota aquesta nissada
que és molt interessant
sí
no mira
en aquest cas
vaig esparlar
d'aquell
bueno
amb un futur llunyà
en què
bé la humanitat
doncs
s'ha
s'ha escampat
per la galàxia
no massa
però una mica
i ha arribat
a teixir
una xarxa
de mons
en què
doncs
gràcies a una tecnologia
evident
desconeguda pels homes
perquè hi ha una mena
d'entre cometes
simbiosi
entre homes
i màquines
perquè les màquines
ja han agafat
una consciència
una consciència
en si
com el Terminator
però és una consciència
i doncs
han brindat
a la humanitat
doncs
uns dispositius
que els permeten
traslladar-se instantàniament
de món a món
sense tenir que fer
viatges
amb naus
a la velocitat
de la llum
travessant la porta
sí sí
una porta
inclús
amb la paradoxa
que la cosa
s'ha
s'ha fet tan barroca
que
que hi ha gent
que té cases
multimón
en què tu entres
en una habitació
o sigui
tu tens diferents habitacions
i cada
cada porta
d'aquella habitació
en realitat
és un portal
d'aquests
que et transporta
a un altre món
i tu aquella habitació
et dona un món
i l'altre
amb un altre
i l'altre
amb un altre
sí sí
coses d'aquestes
bé
i diguem
d'alguna forma
per resumir una mica
perquè aquí no m'hagi sentit
doncs que tot això
se'n va en orris
perquè a través
d'aquestes portals
diguem-ho
d'alguna forma
el nucli aquest
d'intel·ligència artificial
és on resideix
i des d'allà
ha intentat
entre alguna forma
aniquilar
la humanitat
a la que els humans
se n'adonen
el per què ho diuen
sí
encara no ho sé
la humanitat
al donar-se'n compte
ha agafat
i
ha enclausurat
això
clar
al clausurar
aquests portals
que és el mitjà
de comunicació
s'ha aïllat
però a l'hora
d'aïllar-se
també ha provocat
que els mons
perdin
aquesta comunicació
instantània
clar
amb la balacle
que això
ho comporta
i tots sols
es perderà
i doncs
s'han de tornar
a comunicar
mitjançant
naus espaials
amb la velocitat
de la llum
amb la
pèrdua temporal
que implica això
si tu
desplaces
la velocitat
de la llum
la relativitat
del temps
respecte
al que s'està quiet
doncs fa que tu
per tu hagin passat
dos dies
però el que està
allà baix
hagi passat
deu mesos
o deu anys
és igual
clar
això és una deute
que han d'assolir
han d'assumir
també
canviar
d'això
però
canviar d'empresa
en els dos primers llibres
diguem-ho així
ens narra
molt detalladament
totes les religions
que hi ha
a la xarxa
de mons
i l'església catòlica
doncs
és una religió
petitona
petitona
que gairebé
ningú segueix
però segueix
tenint el papa
sí, sí
però és que el papa
ja no està a la terra
però la terra
s'ha esveït
no existeix
i hi tenen un altre món
que es diu
pàcem
i que ja
van poder traslladar
el Vaticà sencer
i allà és el món
el regne
sí, sí
però
el nucli aquest
d'intel·ligència artificial
d'alguna forma
doncs
s'ha camalat
a l'església catòlica
proporcionant-l'hi
allò que
sempre l'església
ha anat
pregonitzant
pertot arreu
que és la ressurrecció
i és un dispositiu
que queda implantat
a l'individu
en el qual
si tu et mors
en un plaç
de dos o tres dies
et reconstrueix el cos
i tornes a ressuscitar
just amb la mateixa
consciència
del moment
que tu havies
i tot el coneixement
i tot
sí, sí, sí
l'església
d'alguna forma
gràcies a això
ha implementat
un nou sacrament
el de la comunió
del casament
el de la mort
el de la ressurrecció
que tenen la tecnologia
en propietat
no?
sí
l'església
el té
però no el controla
ells no
no el controla
clar
amb això
què fan?
s'han inventat
unes nous espanyals
però són unes nous espanyals
que van molt més ràpides
i que
d'alguna forma
equilibren
el fet
que no hi hagués
aquests portals
perquè et poden enviar
d'una punta a l'altra
en dos o tres dies
que això és rapidíssim
però
amb
amb la pega
que has de tenir
aquest dispositiu
perquè
amb aquesta trasllació
tan violenta
tu et mores
que has fet una papilla
de carn
perquè allò és
una inèrcia brutal
i només
tenint aquest dispositiu
és capaç
de refer-te
i tornar a ser el mateix
llavors
a partir d'aquí
neix
el llibre
ens ho ven
d'alguna forma
i ara
ho estic començant
amb el que m'estic llegint
ara
ho està començant
una mica
a esbrinar
que seria el quart
de la missaga
estic llegint l'últim
que és
l'ascenso d'endimium
es diu
l'ascenso d'endimium
sí
doncs
en què
apareix una mena
de nena
que és una mena
de masies
que és la combinació
d'entre un ésser
viu o humà
i un ésser
diguem-ho així
d'intel·ligència artificial
i en femení
i en femení
i es diu
la que ensenya
és la que ensenya
no no
està molt
molt ben trobat
perquè
és molt descriptiu
t'explica
al mínim detall
qualsevol particularitat
de mons
no cal que preguntis res
no no no
és que és una passada
no no no
sí sí
està molt ben parit
i et situa
jo crec
jo crec que això té molla
té xitxa
com per fer una sèrie
tipus Joc de Trons
sí sí sí
però espectacular
però espectacular
i a més a més
la narrativa
d'autor
és tan bona
com la del
George R.R. Martin
si qui s'hagi llegit
algun llibre
de Joc de Trons
doncs
és una narrativa
molt detallada
aquí
igual
o més encara
sempre és el primer
i doni-do
està molt ben parit
sí sí sí
no té
no fa servir
el mateix
sistema de capítols
per personatge
com fa servir
és una altra manera
més lineal
però ostres
t'ho juro
que és que estic gaudint
com gaudia
llegint Joc de Trons
molt bé
no no és veritat
és que s'ha de rescatar
aquests
aquests autors
que a vegades
sorprenen
per exemple
la sèrie aquesta
de terror
que estan fent
que han fet ara fa poc
en una cadena
aquestes que fan
per la televisió
també és el mateix autor
jo l'he deixat
sí
sí
perquè jo m'he cansat
de no sé
el Nacho l'ha vist
sencera de terror
sí
la veritat és que
jo al final
l'he desistit
bueno
clar l'argument
arriba un moment
i bastant ràpid
que dius
bueno ja està
és que estem repetint
l'argument
saps al final
perquè al final
ho saps
està l'últim
no
hasta que quede uno
i bueno
i arriba un moment
que dius
bueno aquí hi ha una mica
de relleno
però per l'ambientació
sí
val la pena
per molta cosa
i perquè al final
que són deu episodis
sembla
si són més episodis
clar
passa
i no són massa llar
es duren 40
no arribes
no arribes a
però sí que és veritat
sí que és veritat
que si dius
si això hagués durat
tres temporades
has hem flipat
home
però bueno
però és veritat
però per fer-te la idea
és suficient
sí
sí
o pots quedar-te
en tres o quatre episodis
sí
no
jo una mica del cinquè
i vaig dir
bueno ja vale
ja no perdo més
el meu temps
de la meva vida
tampoc hi ha
després
dius
ostres
doncs mira
ha pagut la pena
el vuitè
més o menys
tot més o menys
és que jo tinc un col·lega
també que se l'ha vist
sencera
oh quin rotllo
no sé què
se l'ha dit
el Nacho
i el David
que una mica han aconseguit tots
que sí que la invitació
és molt bona
que està molt bé
però
hi falta una mica de substància
sí
falta força
a canvi
comparant
Joc de Tron sí
que és força
molt interessant
uff
et recomanem veure la sèrie
sí
de totes totes
jo que no he vist la setena
tu la tinc allò per veure
perquè són 77 temporades
sí
jo et recomano
és que és molt bo
està molt ben parit
deixa't de mandar
com tot
que també té episodis de relleno
sí
però
però
hi ha alguns capítols
que semblen pel·lículetes
sí
sí
quasi
molt ben rodats
jo em recorda molt
a la qualitat de Soprano
per exemple
no sé si l'heu vist
tu n'havies vist algun
sí
hi ha algun capítol
i
ostres
allò podies trobar
capítols de farciment
però n'hi havia d'altres
que eren
per emmarcar
seguretat
quan es trobaven
el gánster
i la psicòloga
o la psiquiatra
sí
no
i alguns altres també
hi ha un que acaba
allò que semblava
el sant sopar
sí
sí
és del qual
és una recressol
sense sopar
amb tot de mafiosos
allà a la taula
Déu-n'hi-do
molt bé
doncs seguim parlant
jo parlo d'un llibre
molt poquet
que es diu
El col·leccionista de libros
i a partir d'aquí comencem
ja amb el cinema
és un llibre
d'una tal
Alice Thompson
és una noia anglesa
que ha escrit un llibre
amb reminiscències
victorianes
però amb una sensació
com de crear
una mena de thriller
i a la vegada
ambientar
amb una casa
anglesa
doncs el que passa
dins d'aquell matrimoni
llavors és una combinació
una mica estranya
en un principi
és una noia
que és una noia
ens entenem
del poble
és a dir
una persona
que té un nivell social
bastant baix
i que a partir d'aquí
resulta que un senyor
que és un burges
de l'època
digueu-li com vulgueu
que té casa
un aristòcrata
lleugerament
no aristòcrata
perquè no té cap titulació
però és una persona
que viu molt bé
i potser un alburges
diríem
o un noble natament
no sé
però que té possibles
i és un senyor
que col·lecciona llibres
i que té una biblioteca
espectacular
i es casen
i tenen una relació
inicialment
tenen un fill
i a partir d'aquí
la cosa es comença
a enfuscar
curiosament
el llibre
de forma paral·lela
et va creant
uns textes
que et parla
de noies
que desapareixen
d'un
literalment
estem parlant
de finals del segle XIX
d'un manicomi
que hi ha a prop
d'allà
i a partir d'aquí
t'ensenya
el text
t'ensenya
què és el que passa
amb aquestes noies
que desapareixen d'allà
que això ho comentarem
una mica després
arriba un moment
que
la pròpia vinculació
que té aquest home
amb la seva dona
i la pressió
que està exercint-se
sobre ella
que no entrarem
perquè si no
no té gràcia
fa que ella
acabi dins
d'aquest manicomi
que evidentment
està utilitzant
tècniques
que ens entenem tots
les tècniques
que no són
les adients
i que per tant
arriba amb el tema
dels primeríssims
anem a provar
una cosa innovadora
que es diu
electroxoc
imagineu-vos
per on va la història
socorro
i a partir d'aquí
es produeix
tot un procés
amb el qual
ja podeu imaginar
és una revisió
molt
vintage
de tot el tema
que està vinculat
d'aquests espais
on la gent
va
nuar
vull dir
o no tenen un control
vull dir
els inicis
de tot aquest procés
que en coneixem tots
d'aquests
primeríssims
diguem-li
no sé si psiquiàtrics
o com dir-li
a aquests espais
i a partir d'aquí
com ella
va entrant
dins d'aquest món
s'adona
que realment
li estan fent
llum de gas
mai millor dit
no
i llavors
ella va millorant
aconsegueix sortir
d'aquest món
que al marit
li costa
treure-la
jo que passava abans
temps en sa
recordeu
no
exacte
que firmava el marit
i no sortia
la persona de dins
o bàsicament
l'home amb la dona
per desgràcia
i això era un clàssic
bueno
insisteixo
ella torna a sortir
i llavors apareix
una institutria
una noia que cuida el nen
no
que s'introdueix
per tota aquesta trama
que hi ha per aquí al mig
i a la vegada
doncs cada vegada
queda més clar
aquests
aquests
aquests elements
que parlen
de què passa
amb aquestes noies
que desapareixen
que recalen
en una mena de cova
i amb les quals
són
escruixades
despellejades
ens entenem
perquè resulta
que aquest bon home
està fent un llibre
però tu què llegeixes
no no no
és que en un principi
no no
semblava un llibre
no
però a veure
semblava un llibre
jo pensava
mira un llibre
ha sigut
victoria nillo
una cosa així
que diu està bé
de cop i volta
no no
però de cop i volta
pum
apareix una cosa
i vaig dir que és això
que pinta això
per aquí al mig
és que dius
el coleccionista de llibres
i mira per on surt
però és que resulta
que ell col·lecciona llibres
fets de pell humana
exacte
i a partir d'aquí la cosa es complica
i tal
i tot
forredets
i tot es converteix
en una mena de Manderley
ja no cal dir
com de los cerdos
que s'aprovecha
exacte
i a més
hi ha una còpia flagrant
de Rebeca
bueno
no hi va
no vull entrar
a partir d'aquí
ja
ja comentarem
es barreja en moltes coses
lo victoriano
amb una cosa psiquiàtrica
una cosa horrorosa
i aquesta història
està bé
s'aguanta bé el llibre
és interessant
et crida l'atenció
perquè de cop i volta
i això què pinta aquí al mig
aquest senyor
fent aquestes coses
aquestes criatures
i a partir d'aquí
doncs
em recorda aquell llibre
que havíem llegit
no me'n recordo com es diu
també d'època victoriana
com ambientat
a l'època del
Jack el Destripador
d'un ésser que sortia del riu
i et suplantava
no me'n recordo ara
estava molt bé
va tenir alguna escena
que estava bé
però home
al final
aquí també passa el mateix
al final dius
bueno vamos a acabar-lo
venga va
i pim pam
amb tres pàgines
tal líquida
i dius
ja sabem
que es poden fer llibres
amb papells
i és aquesta
però bueno
la propera era ella
que millor
ella se n'adona
i diu
i tal
els exàmenes
com han ido
com han ido
com han ido
bien
tot aprovat
la selectivitat
acabes el col·le
la mañana
és que jo soc molt jove
ja sabem que aquí estic en pràctica
pràcticament
becària l'any que ve
començaràs a cobrar l'any que ve
jo sí
perquè vinc per la Porta Gran
tots començarem a cobrar
ja se sap
amb el títol aquí per davant
ja se sap
quan siguis gran seràs com el xesco
si no
i dius te libre
si no estaré al control de tot
exacte
ui sí
fer il·lusió a mi
controlar això cada dia
que ve
bueno ja faré
ja t'ajudarem
a veure
els exàmenes
pel·lícula romanesa
jo diria que és del 2017
va tenir el premi
al millor director
en el Festival de Cants
de l'any passat
o sigui que és molt recent
a veure
buf
buf
buf
està bé
no no està bé
està bé
és molt interessant
el que en un principi
semblava que seria
a veure
la societat romanesa
està encara molt
deprimida econòmicament
encara arrosseguen
també
tot el tema
de la
de l'administració
que havien tingut
tan autoritària
de l'Europa de l'est
que tot és molt burocràtic
o coneixes gent
o tens contactes
o si no
no et menges una rosca
així de clar
sí
llavors els protagonistes
és un matrimoni
ell és metge
això sí que es veu que
ell és metge
i ell és bibliotecària
i tenen una única filla
la filla és molt bona estudiant
d'aquí veu
del tema dels exàmens
i realment està acabant
ja tot l'institut
llavors
passa un
de fet
ja el dia segon
ha de fer
ja l'examen final
ella té molt bona nota
molt bona mitjana
i el que
el que vol
és marxar
bueno vol
no sé si són els pares
o ella
ella no s'acaba de veure
clar eh
si la nena vol o no vol marxar
o si realment
és una decisió
que els pares
li han anat
o un projecte de futur
que li han anat dient
des de sempre
i ella doncs més o menys
ha anat fent
eh
perquè no
ha seguit una miqueta
li agrada estudiar
i tal
la idea és llavors
que ella pugui tenir
una beca
i marxar a estudiar
a l'estranger
a l'Anglaterra
clar
amb el que suposa
de sortir
de tot aquest ambient
que tenen allà
de depressió econòmica
de manca d'oportunitats
de manca de futur
és que no hi ha feina
no hi ha res
clar
és una altra bona
no hi ha res
i ells es veuen
es veuen
que també havien viscut
a fora a l'estranger
els pares
en alguna temporada
però mira
van tornar al país
pensant
que encara les coses
podien canviar
que podien millorar
que podien ser
això un país
occidental
i avançat
i bueno
i en la veritat
veus que no
que tot això està molt incrustat
i que és molt difícil
llavors
la nena
arran d'un incident
que hi ha
que posa en perill
si ella al final
podrà fer bé
els exàmens o no
clar
és que si la vols veure
no puc explicar
molta cosa més
però bueno
és a partir d'aquí
d'aquest succès
d'aquest incident
com es comença
a comportar el pare
per intentar aconseguir
clar
la nena
no està en condicions
de fer l'exàmen
o no pot fer-ho
del tot
a lo millor
i bueno
com ell comença
a moure's
dins d'aquesta societat
no
més que exigir
d'intentar
amanhã
amanhã no
intentar buscar favors
senzillament
a fer un cifuentes
bueno
una mica d'ajuda
no, no seria això
perquè la nena
realment té nota
la nena té molt bona nota
si té una mitjana
d'un nou i mig
la nena té nota
és intentar
a veure
i llavors
a veure
això és una excusa
és una excusa
per mirar
com funciona
aquesta societat romanesa
d'aquests ambientillos
com es veu el pare
doncs
d'una manera obligat
perquè ella
el que vol
el que vol
que la seva filla
surti d'allà
perquè no li espera
cap futur
en aquell país
i vol que surti
de totes
llavors
és l'excusa
perquè ell vagi mirant
a veure
i que t'ensenyi
com a espectador
com tenim contactes
gent que es deu un favor
per un altre dia
que li va ajudar
la dona
amb una feina
no sé què
doncs
i veus
com s'està tot
connectat
que si l'alcalde
que si el policia
que si
la gent que són
estan al tribunal
a l'institut
tota la gent
que realment
es manega
o té el poder
d'alguna manera
amb aquella societat
és molt interessant
jo trobo que sí
el de menys
és si la niña
a final marxa
o no marxa
en la terra
absolutament
és una mica
tot el intringulis
que hi ha
veure com funciona
aquella societat
sí
és molt interessant
els exàmens
el director
es diu
Christian
Mung-Liu
molt bé
sí, sí, perfecte
val la pena
fantàstic
doncs bueno
vale
doncs
Jaume
parla'ns d'aquesta pel·lícula
alemanya
de Hans Solo
home
tornaràs amb la nava
espallada
malacó mil·lenari
directament
una patada al cul
home
jo penso que se diu
ara
després de la història
que explica ella
que pertany
a la realitat
llavors
quina altra realitat
tenim també
doncs
que hi ha una
una sèrie
que es diu
la guerra
de les galàxies
no
i que ha creat
un món
molt potent
que hi ha moltíssima gent
que se l'ha fet seu
per dir-ho d'una manera
no
això és clar
això està clar
com l'aigua
i llavors
han fet aquesta pel·lícula
de Hans Solo
que és quan és petitot
no?
o ja
jove
és cadallet
sí
és cadell
bé
la sorpresa
més gran
que tens
quan comença
la pel·lícula
és que
no vegis tu
home
quin món viu
és terrible
eh
allò que dèiem
Chicago
años 20
no?
no juguem
eh
ara estem
no no
és un distòpic
total
allò
vull dir
garejant sempre
tot és un
un monopoli
de gánsters
organitzats
veus
i ell està allà pel mig
eh
sí però
ja t'ho perds
ja t'ho diré
ara
és una cosa
que et sorprèn ja
en el moment de començar
perquè esclar
podries pensar
que era
un xicotot
que era un
tremaliat
i tot
no
què va
era un
era un paio
que anava a destraper-lo
constantment
quan li compraven més
doncs
m'entens
ja tenia la nau
això sí
eh
o sigui la nau
ja la tenia
i el xavà que el troba per allà
també
eh sí
i ja es fan amics
i ja ho seran sempre
això
ja ho sabem
no
o sigui
i però
és tot aquest fons distòpic
tant
tant com de
com es deia allò
en Max
no?
per exemple
sí
i que l'última
que l'última
que vam fer
veu dir que
estava molt bé
aquella pel·lícula
la última
la 4 és boníssima
la última és boníssima
doncs
doncs
jo trobo
que
de tot això
que parlàveu
que jo no l'hi vinc
en Max
l'última
no l'hi vinc
entre altres
llavors
el que veig
és que
bueno
vull dir
el món pot arribar
a ser horrible
total
vull dir que
ja ho és per tots
que ja ho és
ja ho és
exacte
i llavors
doncs
està explicant una història
constantment
estem a les fosques
sempre hi ha
una guerra pel mig
exceptuant els despatxos
allà on es decideixen
les coses
no
i en definitiva
els enganys
doncs hem d'enganyar
i a veure qui guanyen
a l'altre
i tot això
doncs jo la veritat
és que la vaig trobar
harmònica
és curiós
harmònica
sí
la factura que fa
perquè
sí sí
perquè
el món aquest d'Star Wars
l'anterior no l'altre
que era Rock One
allò era una pel·lícula dèlica
absolutament
sí
semblava jo
los doce del patíbolo
perquè tots ja sabien
que tots n'anaven
que viuen constantment
amb la guerra
i estan completament
en canvi
aquesta és més
com si fos
allò un món mafiós
com si fos El Golpe
aquella del Paul Newman
i el Robert Redford
però allò és
però gent que es mou
sempre
no
però vull dir
sí
però gent que es mou
sempre
en aquests ambients
d'enganyar
de
de negociar
sí sí
i que l'estàs jugant
a cada negoci
que muntes
perdona
sabeu quina és
una altra pel·lícula
que he vist
aquesta
com els diu això
a mort o repte
ostres no
a mort o
com els desafíos
no
es diu
una cosa així
és una pel·lícula
de terror absoluta
m'acord
això sí que és una distòpia
ah sí
ja sé quina dius
és que té un èxit
que es garrifa tu
sí
és una d'aquestes
de Halloween
no
aquesta cosa
no
no és suerte
o sí
allò de sortir
demà
passant-ho bé
però tu ni les pel·lícules
vés a veure
ah mira
jo de tant
m'haig de posar
truco
truco
truco
truco
truco
truco
no sé què hi trato
sí però
ja sé quina és
sé què vols dir
veritat
o desafiament
o desafiament
no t'escapes
ni d'allò
jo encara no l'hi he entès
ben bé
perquè diu
allà no queda
ni l'apuntador
són jovenets
és aquesta cosa
d'aquestes pel·lícules
és aquest rotllo
o
doncs vaig anar i vaig dir
a veure on em poso
aquí
precisament
tenia el
el balló aquest
el
la guerra de les galàxies
o el
i vaig dir
no no
dic això no
jo no
vaig a veure això
vaig a veure això
altre
millor que potser l'altre
ho arreglarem
no
no però
és molt curiós
val a dir una cosa
quan ho vaig comentar
amb un programador
de cinema
d'allà a Sant Boi
em va dir
que tu has anat a veure això
es va fotre un fart de riure
perquè esclar
jo vaig d'intel·lectual
per dir-ho d'una manera
però els que coneixem ja
sí
i llavors
al cap d'uns dies
vaig dir
o sigui
que tu
vas fer un fart de riure
perquè jo vaig anar a veure
aquesta pel·lícula
i fa quatre setmanes
que la tens situada
en el teu cinema
i deu tenir el seu èxit
i ja es va quedar
de
ah no
què passa això
però altres veuen pel·lícules
de la Paquita Rico
també
quido això
fa temps que no em ve cap
però això era del passat
ara l'histió
això és l'història del cinema
això és històric
si veus això del cinema
això ser rigorós
amb la llista
i ho es pot fer
petardades
d'aquestes
i s'ha de fer
i s'han de fer
estic a l'any 1955
de les pel·lícules espanyoles
per tant estic
un moment molt crític
però ara fa temps
que no avances
no avances
un picat
frenat allà
m'estranya tio
jo s'ha de sentir
desintoxicació
permeteu-me que us digui una cosa
jo que he sentit
tantes vegades
la distopia
jo deia
què collina
ho sé
allà ho entens
ara ja ho sé
ara ja sé de què va
m'he après
home però per exemple
a l'última de Blade Runner
també era una distopia
de la copa d'un pino
què vaig dir d'aquella
que jo la vaig trobar
extraordinària
també
oh quina mandra
és qüestió
és una distopia
però com la copa d'un pia
doncs
la feia mandra
l'essència és la mateixa
a mi no em va agradar
una miqueta
hi ha moments que sí
o almenys que no
però bueno
no dic que sigui una pel·lícula
com la primera
no no ni molt menys
però el que et planteja
de l'última
ostres
doncs és molt interessant
sí no està bé la idea
però en general
no sé
a mi em va agradar molt
tot el que és l'ambientació
és que
potser és que jo
m'estic convençut ja
que jo no ho veuré
això no
tu ja em vas cap a la distopia
però que la distopia
serà una cosa
que existirà
cap a l'antropia
cap a l'antropia
l'antropia
és la disgregació
de la matèria
bueno
basta ja
distopies i antropies
anem a fer un moment
de descans
perquè no sé dir
que avui fa 17 anys
parlant de morts
en aquest cas
que va morir
John Lee Hooker
hem de recordar
aquest gran primer
un dels primers pares
del rock and roll
i bueno
d'aquesta història
i bé
doncs escoltem
una cançó
que es diu
Bum Bum
que la coneix tot Cristo
que va vendre
la seva ànima al diable
exacte
diuen
cruces de carreteres
sí sí
però encara i així
la va palmar el 2001
Angelet
vull dir que per molt
ànima al diable
i això
bueno
és un referent
és un dels primers
rockeros
rockeros
i amb aquesta cançó
de seguida
entendreu el que vull
i es diu
Bum Bum
conegudíssima


rockeros
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
pel·lícula. Perquè explica un episodi
que jo ho ignorava absolutament.
Potser amb la meva santa innocència
d'anar amb el llir i la mà.
I era que jo no sabia
que es veu que s'havien produït segrestos
des de la...
O sigui,
evidentment, abans de la Guerra Civil
Americana, a la part del nord,
on no existia
l'esclavitud, doncs
hi havia gent que vivia allà,
però d'alguna forma tenia tractes
comercials amb gent del sud, que sí que tenien
esclaus, i que els hi
subministraven, via engany,
o via... si havia engany, bàsicament,
doncs, mà d'obra
negra.
Però mà d'obra negra
no provenent de l'Àfrica,
com majoritàriament venien molts,
sinó directament que eren esclaus
eren gent negra lliure,
que vivia a la part nord.
I els mitjançant un engany,
els enganxaven
i els portaven cap al sud
a treballar d'esclaus.
i aquí això li passa,
a més a més, li passa
amb un individu
de...
Reputat, sí, sí.
Reputat, o sigui...
Un líder.
No, un líder, no, no, no.
Reputat vull dir
amb un cert estatus social
reconegut per tota la societat
blanca i bé,
perquè ell era músic,
violinista,
i bé,
i actuava
en festes
de l'aristocràcia,
bueno,
la burguesia,
aristocràcia,
el que pogués,
a veure que hi ha
poca,
doncs a la part nord,
doncs hi tocaven
les orquestes
amb les festetes
que s'anaven fent,
perquè eren
els actes socials,
avui dia hi ha
molts actes socials,
perquè a l'època
era això.
I uns altres músics
l'entavanen,
així va vint
amb nosaltres
a fer una gira
i tal,
i en una d'aquestes
li posen
alguna cosa
a la beguda
i es troben
amb...
com es diu això?
Amb manillat.
Sí, amb manillat.
Amb les grilletes,
no?
Sí, sí,
amb grillets i tot això,
ostres,
què passa aquí,
no?
I ja en seguida,
ja ho entén,
no?,
que l'han enganyat
i que l'han portat
cap a esclavar.
Em va
frapar,
bàsicament,
bueno,
bàsicament,
tota la pel·lícula en si,
la pel·lícula és del...
jo no me'n recordo tampoc.
Bueno,
és igual.
Ja apareixerà.
Sí.
Em va frapar molt
l'escena
en què
estan dins d'una casa
i allà
estan els esclaus
i el que els ha comprat
doncs els estan,
òbviament,
intenta col·locar
la mercaderia,
no?
I no hi ha cap mena,
o sigui,
és quan,
allà vaig veure
principalment
com l'ésser humà
està,
és una cosa,
o sigui,
és un objecte,
un objecte d'intercats.
a mi,
com tu puguis dir,
mira,
tinc aquest mòbil,
t'agrada,
home,
sí,
però és que a mi
m'interessa només la carcassa.
Ah,
vale,
doncs espera,
te la venc,
té la carcassa
i en quedo la resta.
Doncs així fan amb mares i fills.
No,
mira,
jo tinc,
no,
és que la mare no m'interessa,
m'interessen els nens
perquè,
no sé què,
per triar-los jo
i així els educo jo.
Ah,
doncs sí,
quin vols,
aquest?
Mentre en paral·lel,
clar,
el mòbil no es queixa
si jo trec la tapa
i te la venc,
però clar,
una mare que li arrenquis el fill,
allò sol i ensorra al món.
I clar,
mentre en paral·lel,
doncs la dona comença a xisclar,
però és que és normal
i l'altre,
ostres,
però vols callar ja,
home,
però és que m'estàs molestant,
tio,
que se...
Sí,
sí,
sí,
és una part,
o sigui,
no,
en que moment no hi ha una empatia
vers,
ostres,
el comprador,
aquest sí que realment té
una mica d'empatia
i intenta,
doncs potser,
ostres,
a veure si puc comprar-los tots,
no,
no,
no te'ls puc deixar tots
perquè si ja el tinc emparolat
amb un altre,
no,
no,
perquè l'altre sí que sent
un remordiment.
És com el de ramat,
és el mateix que el de ramat,
que vas separant
i dient aquest,
aquest,
l'altre i l'altre i tal
i no importa que sigui mare,
fill d'on.
Sí,
sí,
és igual,
és igual.
És molt potent,
és molt potent.
És molt dur,
molt dur
i veus la forma en què,
en funció d'on et toqui,
doncs pot ser tractat d'una forma
o d'una altra.
el primer que el compra amb ell,
doncs d'alguna forma,
bé,
és un home
tot immers dintre d'aquest món
d'esclavitud
i no té més remei
que seguir
aquest sistema,
que és un sistema
que era el sistema clàssic
d'economia
a l'època romana
i grega,
que era l'esclavatge,
val?
Després van anar derivant
amb la servitud
i després ja,
bueno,
amb les classes obreres
i tot plegat,
no?
però...
A la pel·lícula aquella
de les formigues
del Charlton Heston,
allà ja presentaven
aquesta cosa.
Cuando ruge la marabunza.
Allà eren,
sí,
no es podia dir
que fossin esclaus
perquè no ho eren.
Els que estaven amb ell,
no,
però els que estaven fora
del que ell governava,
evidentment...
Sí,
hi havia qui tractava,
hi havia qui tractava
aquesta gent com...
A mi m'apassiona
aquella pel·lícula.
Sí,
està molt bé,
té molts elements.
Sí,
sí,
doncs aquí d'alguna forma
també,
perquè hi ha un moment
que pel que sigui,
ara no recordo per què,
ha de canviar d'amo,
el compra un altre amo,
no sé si és perquè el seu amo,
ara això no ho tinc massa present,
doncs la...
es va arruïnar,
doncs s'ha de despendre
dels esclaus,
no,
i va parar amb un amo
que és un paio que,
jo crec que té les facultats mentals
una mica...
I se'l fas vendre,
no?
Sí,
se'l fas vendre,
pertorbada,
és perquè la manera de tractar la gent
ja,
en general,
no,
inclús la relació
amb la seva dona,
no,
no,
allò és...
És un mal paio.
És una distopia total,
no,
i clar,
fins i tot té...
És un mal paio.
O pertany a la distopia.
Pertany a la distopia,
inclús té,
o sigui,
vull, desitjo la noia jove negra
com a objecte sexual,
però alhora,
alhora,
és una esclava.
A la vegada la tracto com una reina,
però a l'altra vegada tinc la meva dona
que m'està allà bordant aquí a l'orella
perquè, evidentment,
com és normal,
no suporta que jo m'enlliti
amb una esclava negra
i, doncs,
em provoca perquè la maltracti.
I tant.
O quan no ella directament la maltracta,
no?
I de quina manera?
I de quina manera, no?
Molt bona.
Molt bé.
És molt dura, eh?
És molt dura.
Però val la pena.
És allò que es toma,
però te l'empasses,
però l'has de veure.
No, no,
pensa una cosa.
El paio aquest al final va ser alliberat
perquè els seus amics del nord,
blancs, inclús,
van anar amb una carta dient
aquest paio és un home lliure, no?
jo em vaig informar,
doncs va haver-hi un judici
perquè l'amo,
l'últim amo,
va reclamar la propietat
que ja havia comprata aquell individu,
no?
I al final,
al final va guanyar aquest home,
no?
Sí, sí, sí.
Va poder ser alliberat.
Però clar,
12 anys sense veure la família.
Ara entenem, no?
Per què guanyar Trump encara?
Sí, no, no,
clar, clar.
És que no ha passat tant de temps,
eh?
La filla cap, vull dir que...
No, no, clar,
tu vas al Trump i veus...
És com la pel·lícula aquella
que van fer el Quentin Tarantino,
no?
Aquella de Django desencadenades.
Ah, sí, Django.
Allò també és...
Allò és una...
Els abusos que tenen.
Una metàfora, no?
D'aquest món.
Hiperbole, potser.
Sí, una exageració,
una hiperbole.
Sí, sí, sí.
Però...
Però l'essència és la mateixa,
d'alguna forma, eh?
Clar,
tot l'abús de l'esclavatge.
Té un recolzament històric
exagerat,
representat d'una manera exagerada.
No sé com es podria dir, això, però...
Bé.
Val.
Doncs seguim amb una altra pel·lículeta.
Jo faré un esment curt,
però és una pel·lícula
que s'ha de veure, crec jo.
Justament és aquesta 120 pulsacions per minut,
que no he explicat de què era.
És la guanyadora del Festival de Cants,
però del Premi del Jurat, eh?
Vull dir, estava Descuer,
que va ser la guanyadora d'aquest any,
que ja també vam veure
que era una cosa absolutament snòpica,
que em va semblar, per mi, fora de lloc.
No sé, a mi no em va acabar
d'introduir-me dins d'aquest àmbit.
I aquesta és realitat pura i dura.
Ara, ambientat en una època determinada,
en un lloc concret
i en una situació concreta.
Estem als anys finals dels 80-90,
estem a França,
no és un lloc determinat,
sembla ser París, probablement,
jo crec que és París,
i un grup activista que es deien Act Up,
que va existir,
que va néixer a Nova York
i que va anar a certes ciutats
i que estava vinculat,
era un grup activista sobre la sida.
És a dir, activista per se.
És a dir, no és allò que grup,
que parla i negocia.
No, no, no.
És com uns...
A veure, com et diria,
que actuen,
que fan elements públics,
amb els quals, doncs,
en una època molt complicada,
on la gent moria com a mosques,
amb aquest aspecte,
que la gent durava un any,
perquè era tan ràpida
l'evolució de la malaltia
i una destrucció total
de les defenses,
perquè no hi havia medicaments...
és importantíssim,
que t'apartava,
si sabies,
t'apartava la gent,
a metres de distància.
Evidentment, no?
I tot això ho comportava, no?
Veus a la policia
quan carregant contra ells
que van amb guants,
lògicament, no?
Per la por de saber
exactament què podia passar,
per si hi havia algun...
i la major part d'aquest grup
són tots seropositius,
és una època molt difícil
que estan lluitant
contra les farmacèutiques,
contra tot,
contra la societat,
i no estem parlant
solament d'homosexuals,
sinó també de drogadictes,
d'heterosexuals
que havien tingut relacions...
Vull dir,
és el que diem,
tot es comença a barrejar,
ja no és l'estigmatització
solament del món gai, no?
Per tant,
és una pel·lícula
que, clar,
que ara la veus
i dius,
bueno, sí, perfecte,
això està superat
gràcies a Déu,
perquè em refereixo
a que en aquest cas
les medicacions d'avui en dia
han fet que la sida
sigui un element crònic,
però en aquella època,
insisteixo,
era molt fort.
Era una sentència.
Era una sentència,
directament,
i a més no hi havia un control,
els mèdics no sabien
què fer a vegades, no?
Jo recordo quan el Mike,
el Magic Johnson,
el Magic Johnson
li van detectar,
vaig pensar,
dic, bueno,
li queden dos teles.
Sí, sí,
però aquest va tenir molta sort,
no?
Suposo que la capacitat econòmica
que tenia,
doncs,
el van fer receptor
dels últims descobriments
i...
I aquí és la lluita
per lluitar contra el temps.
Llavors,
és un grup de persones
que es mou
a un nivell universitari,
amb el que hi ha
tot tipus de persones,
però bàsicament
es centra
en una història
de dos nois,
bàsicament un que és
seropositiu
i l'altre que no és seropositiu
i que conviuen
i que es veu
aquesta qüestió, no?
A partir d'aquí
és les reivindicacions,
el que succeeix,
el que passa als carrers, no?
El que realment és cert,
són temes reals, no?
Com empenten
a les farmacèutiques
que trobin alguna cosa ja
perquè un diu
és que em queden 75 no sé què
que és el mínim
per poder sobreviure
perquè el següent pas
ja és la mort gairebé, clar.
Llavors,
es veu tota aquesta càrrega,
molt de parlar,
molt de moure's,
molt dinàmica
la pel·lícula en si mateixa
i a la filla cap,
doncs,
com a partir d'un moment determinat
aquesta relació
d'aquests dos nois, no?
Es va veient
com mica en mica
l'altre noi
que el que està malalt
doncs va amalaltint, amalaltint
i veus el procés
de la malaltia, no?
i com realment
se't posa
els cabells de punta
perquè dius
mare de Déu, senyor,
quin horror, no?
És a dir,
saber que aquesta persona
estava sentenciada
com tu deies, no?
Amb una potència com a tal
com aquesta persona
que ja estava prima
s'aprima encara molt més, no?
Per fer el paper
i com realment dius
com es pot fer
algú tan salvatge
amb un pressupost
que no és gaire gran, no?
I deixar de tan clar
un període, no?
Que en aquella època
van sortir algunes pel·lícules
que explicaven
o potser els 90
una mica aquesta situació
però, ostres,
vista ara
des del 2018, no?
Que està,
entenem-nos,
superat, vull dir
que és una malaltia crònica
però que és una putada
parlant clar
agafa aquesta malaltia
però encara jo sí
Sí, però una malaltia crònica aquí
Clar, clar, exacte
A d'altres països no és una malaltia crònica
A Àfrica et mores, eh?
Evidentment, no?
A Àfrica casques
Doncs et frapa, no?
I realment, de debò, eh?
És una pel·lícula
que s'ha de visionar, crec jo, eh?
Tampoc t'aportarà
grans novetats estètiques
simplement és una qüestió
de pell, no?
De veure una cosa
i dir, ostres...
Tiene cojonazos el tema
perquè ha hagut de ser el sí
d'una malaltia transversal
o sigui que ha afectat
a totes les classes socials
Evidentment
Perquè algú hagi dit
vinga, va, anem a fotre-hi pasta
i anem a buscar
no per curar-la
perquè d'això evidentment
no hem pogut fer-ho
però sí per esdevenir-la crònica
Clar, clar, clar
Perquè si hagués sigut
un altre tipus de malaltia
com n'hi ha d'altres
com per exemple
la malària
que encara hi ha mil dificultats
per poder
per poder trobar una vacuna
però per què?
Perquè la malària
on afecta?
Clar
Doncs als països
terremontistes
o a la franja
on el mosquitanòfeles
doncs pot afectar
Clar
En canvi
a l'hemisferi nord
occidental
doncs aquí es pot dir
que els casos de malària
no existeixen
Sí, sí, sí
Doncs ja et digues
que es veu tot el procés
del que han d'aprendre
pel que comporta
bé, tot això
És com ara aquesta malaltia
que es diu el piang
o poang
d'un metge català
que ha pogut curar
a molta gent
i gairebé l'està a punt
d'erradicar
perquè val
4 duros
però és que hi ha consegut
de ficar algú
La de la Índia
No, per allà
el sud-est asiàtic
no és la Índia
són algunes illes
de per allà baix
Sí, també
però la part de
que era la del sur
i Zahilana
sí que és que hi ha
un murciélago
o alguna cosa d'aquestes
que la transmet
diria jo
No ho sé
És com una febre
una febre que et pica
o et contamina la fruita
Sí, és una tonteria
però és que et provoca molt mal
i amb una pastilla tonta
ja ho erradiques
de dalt-baix
però sí
és que
en càlcula que si
tothom es pren una pastilleta
d'aquestes
s'acaba
però li ha costat
Déu i ajuda
poder trobar el finançament
i no hi haurà massa diners
no estem parlant
de milions
Tampoc interessa
s'ha de treure gent
d'aquest món
hi ha massa gent
Sí, sí
hi ha gent que ho pensa
Però qui ho pensa això?
Hi ha gent que ho pensa
Hi ha gent que és així
Sí, sí
El primer món pensa això
no el tercer
Rosa, ens quedes 5 minutets
Jo no penso això
No, no, no
Aquí, com deia Víctor Manuel
O cabemos todos
o no cabe ni Dios
Tots parlaràs de la vida
que és bella
La vida és bella
i és bella
i la pel·lícula és bella
amb ve alta
Molt bé
La que sí
És meravellosa
La pel·lícula és molt maco
una pel·lícula del Roberto Benigni
que el mateix la protagonitza també
juntament amb la Nicoleta Bracci
que és la seva dona
Real
La seva dona
El nen no sé si és fill seu
Això no ho he averiguat
Però hi ha molta empatia
i molta comunió
amb aquest nen
Està molt bé
Bé
La història és molt senzilla
És un senyor
que és molt divertit
que una mica
vio la vida alegrement
No se sap ben bé
a què es dedica
El teu tiet
que li deixa la casa
S'enamora
Li cau tot del cel
La nòvia també li cau del cel
A més a més
és de possibles la nòvia
Sí
La nòvia està ben situada
Home
és la mestra del poble
i la festeja
un dels
bueno
un alt funcionari
que jo diria que és quasi
com una històcrata
o alguna cosa així
Sí
però que a més
és funcionari de l'Ajuntament
és qui d'on concedeix
les llicències
de no sé quantes coses
Un feixista de l'època
Sí, exacte
A més la tinta
que té també ja ho és
I bueno
comença la vida feliç
així que
no sé si el xico
conoce xica
xica i tal
i després tenen un nen
i la família feliç
la mar de bé
arriba a la Segona Guerra Mundial
ja estem a l'any
Bueno, ells es coneixen
el 39
No me'n recordo
Sí, poc abans
Sí
El 39
I llavors el nen
ja quasi que s'està acabant
la guerra
I tot això passa a Itàlia
que dius
Ostres
A Itàlia també va haver-hi
Molta repressió
Clar, ell ve de família jueva
De fet al tiet
ja se li ve una miqueta
els trets
Sí
I bueno
al final van a parar
van a parar
amb un camp de concentració
ell i el nen
la dona també vol anar-hi
i clar, com li expliques
a un nen de 5 anys
on van
Ostres
perquè no pateixi
com li d'alguna manera
a veure, disfressa
disfressar no la pots disfressar
Va girant la truita
tota l'estona
És fer-li pensar
o sigui, només mentalment
que és un joc
que és un joc
Mira, anem a jugar
és el teu aniversari
doncs mira
t'hem preparat
com si fos una gincana
ara vinga
és un joc
i al final
si aguantem
i si resistim
i no ens senten cridant
i que demanem pa
ni res
doncs anirem guanyant punts
anirem sumant punts
i al final guanyarem
Ostres
el pare diu
hosti que podem guanyar aquí
i diu
un tank
Ostres
que té molta imaginació
s'ho fa venir tot
perquè realment
ell com que juga
una miqueta
a veure venir les coses
perquè ja
abans han passat coses
però sí que al final
tot va lligant
a veure
està clar
que és una metàfora
això no passa realment
és dur
perquè saps on està
i saps el que està passant
i a més
sí que veuen també
les càmeres de gas
i com la gent després
els que entren
no surten
i els camions
que marxen
tampoc no surten
i al final
que s'espera
que clar
sí
fins al final
manté el joc
però que al final
no pot ser més que un
diguem-ne
però bueno
però el nen se salva
el pare aconsegueix
amb això
amb aquesta actitud
i el nen
es pensa que
pobrete
intenta
ja els altres nens
igual que el dels reis
que diuen
els reis no existen
doncs els nens
li diuen
no, no, no
si d'aquí no sortirem
i no, no
però això és un joc
la música bastida
i la música molt maca
com a extra
vull dir
a banda del que seria
el contingut de la pel·lícula
que és una pel·lícula
que té més o menys
hi ha qui la compara
amb pel·lícules
del Charles Chaplin
per exemple
hi ha una que és
el Deboi
el Chico
per exemple
a veure
que te recordes
de pel·lícules
tipus
La Lista de Slinders
te recordes
d'aquestes pel·lícules
que parlen de l'Holocaust
però que l'ha atacat
amb aquesta ironia
no, no
aquesta subtilitat
no, però
sí que
et serveix de precedent
perquè si no has vist
aquesta altra
aquesta diria
és que no t'ensenya res
realment
sí que estan allà
als barracons
sí que estan
a la fàbrica
mira
estava a punt de dir
a Erijo Saúl
mira
a mi em va impressionar
i mira que jo
conec la història
que m'interessa molt
i la conec
i alguna cosa que veus
dius
ja et quedes
a mi em va frapar
moltíssim aquesta pel·lícula
allò és immens
jo per mi que és
la millor pel·lícula
de l'any passat
jo aquest any
a l'Ilo Invisible
l'any passat
aquesta
sí, sí
aquesta càmera tan propera
i quan entren dintre
de la càmera
que ho veus
tot tan a prop
i tan real
que et quedes
encara que difuminat
el que m'agradaria
ja està
ja està
40 segons
ho direm
l'any que ve
no
la temporada
la temporada
pròxima
bueno, doncs res
ens acomiadem
tornem al setembre
bones vacances
ja estic o tens
mateix hora
i mateix dia
exacte
moltes ganes
de trobar
hem de negociar contracte
això
clar que sí
molt bé
doncs
família
estivem
molt bé
molt bé
gràcies
adeu-siau
adeu-siau
ara escoltes
ràdio d'Esvern
sintonitzes
ràdio d'Esvern
la ràdio de
Sant Jus
98.1
res Rita
Tomorrow
Daniel
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho
Ho