Oh, girls, they only want to do your dirt.
They don't have you suicidal, suicidal, suicidal, suicidal.
Adiós per la ràdio de Sant Just durante 8.0.
Babilònia
Doncs benvinguts un dia més a la Babilònia.
En aquest cas, després, l'any 2016, un any més aquí amb tots vosaltres,
encara que a la ràdio sabem que això dels anys no és el mateix,
que seria habitualment l'any natural, sinó que comencem al setembre,
acabem al juny, per tant, aquí ja portem 3 minuts treballant.
I la Rosa, hola, carinyo, com estàs?
Hola, bon any, molt bé, molt bé.
Nosaltres portem el curs escolar, el mateix calendari.
No abandonem l'esperit aquest d'estudiar ni d'aprendre.
I també hem fet les vacances, no?
Sí, també, amb uns dies que van la merda bé.
I molt bé, i hem tornat amb moltes ganes, com sempre, amb molta il·lusió.
Amb novetats, amb coses que hem vist...
Sí, sí, i avui estem la Rosa i jo solament, per X votius i tal,
però no vol dir res, eh, el Jaume, el David i la Lourdes,
que ben aviat la tornarem a tenir per aquí.
Els tindrem aquí ja.
Seguríssim, i compartim.
Sí, sí, aquests són fixos.
Clar que sí, aquests no els deixem marxar, eh, ni per molt menys.
No els deixarem tampoc.
És un fitxatge multimilionari, no?
Llavors, clar, no els deixaran, perquè, clar, tant diners que cobren...
Clar, home, han de rendir després.
Exacte, exacte.
Els hem d'esprevar.
Això sí, cobren més que el de salvament.
Bueno, aquí, haurem d'espujar el cachet, eh?
Clar, clar.
Molt bé, doncs, avui, com sempre, doncs, el que farem serà parlar de...
de, bueno, doncs, de cultura general, com fem sempre a Babilònia,
i començarem parlant de teatre.
La Rosa ha vist una obra molt peculiar de Federico García Lorca,
que és El Público, que l'explicarà abastament,
perquè val la pena parlar d'aquesta peça.
Parlem també de literatura, parlarem de la nova llibreria
que han obert aquí a Sant Jús, que el llibre té, el carrer Bonavista,
i d'un llibre, que és la segona part de l'últim Ocatón,
una obra de Matilde Sensi, una excepcional escriptora
que tendeix a buscar aquestes obres
amb un punt sempre de misteri i de fantasia,
ja ho expliquem una miqueta, amb El regreso del catón,
que és la segona part, no?, que val la pena parlar.
La Rosa, que ella és molt moltíssim pel Baix Obregat,
s'ha anat a veure un concert de gospel, de Can Coral,
que ens ho comentarà també, a Cervalló, no m'hi equivoca,
a la Palma de Cervalló, i parlarem també de cinema,
molt de cinema, parlarem de molt cinema infantil,
perquè és lògic que, clar, aquests dies ens hem mogut
a fer amb nabudets, que sèiem els fillols, que sèiem els fillets,
aquí tothom es mou l'un amb l'altre,
i hem vist Frows, en Carlitos i Esnu,
Piles Aventures de Tintin, El viaje d'Arlo,
bé, aquí hem vist de tot, eh?,
fins a la Guerra de Papà, de l'any 64,
que hem vist la Rosa.
Sí, aquesta és una mica més antiga, però sí, també.
El Lolo, no?, que jo confonia amb una altra,
i era el Lolo.
El Lolo García, el protagonista.
Clar que sí, clar que sí.
Parlem també de canviar una miqueta de tema,
una pel·lícula anomenada Els Goya, que és Truman,
que és una pel·lícula del Javier Càmera
i del Ricardo Arín, no m'hi equivocat,
Sí, sí, perfecto.
I del Cesc Gai, no?, el director.
El director, és el Cesc Gai, sí.
Magnífic director.
Parlarem de Brothers, si tenim temps,
i també, si ens tenim una mica de marge,
parlarem d'una cosa rara,
que vaig veure jo l'altre dia,
que era un documental,
que es deia Cinema Perverso,
que ja explicarem què vol dir això,
de Cinema Perverso,
i el vincle,
una cosa molt peculiar i molt concreta
d'una cultura determinada a Alemanya, no?
Molt bé.
Hem de dir que aquests dies,
bé, fa tres dies, en concret,
ens ha deixat un dels grans cantants,
David Bowie,
i que, bé, doncs,
per qüestions de temps i de l'intensitat,
la setmana que ve intentarem fer un petit especial
de tres o quatre minuts,
que ens presentarem,
posarem un parell de temes, segur,
d'aquest gran geni,
és un dels grans, no?,
i ens ha deixat,
saps 69 anys, no?,
per culpa d'un càncer bastant fulminant,
i sembla ser, doncs,
que, bé, que ningú volia,
no volia dir-ho.
Havia llançat aquest dilluns passat un disc,
que es deia Blackstar,
premonitori, fins i tot,
perquè el primer disc, no?,
ja estava en el llit d'un hospital,
i, bé, parlava de què,
com serà el cel,
bé, una sèrie de coses, no?,
o sigui, que era molt místic, aquest senyor,
i, bé, doncs,
els deixa, bueno,
doncs, una persona que ha tingut molts mots, no?,
el Ziggy Stardes,
que va crear aquella època del Clam Rock,
el Gran Duc, se li deia també,
que era, és un dels grans,
un home que anava per cantar òpera,
per cantar lírica,
té una veu magnífica,
però, i que al final es va decantar
per la música pop-rock, no?,
i quan ell treia la seva veu,
era espectacular, tot sigui dit,
però, bueno...
Sí, sí, va fer molt bon camí,
molt bona carrera musical, mira.
Exacte, però es deixa un home a l'alçada
d'Elvis Presley, de Michael Jackson,
de, bueno, d'un joc encara el tenim,
però tots aquests, Freddie Mercury, aquests grans,
que ja no tornaran...
Els grans clàssics, podíem dir, fins i tot,
de la música moderna, pop-up.
Sí, sí, sí, sí.
Clàssics que avui en dia
no s'estan freguant, eh?,
amb la potència d'aquella època,
crec que costa, eh?
Són volàtils, que digui, efímers, no?
Són productes comercials
que duren una temporada o dues i ja està, no?
Aquest és el gran problema, que veig jo.
Sí que costa...
I exceptuant potser potser una Lady Gaga,
que potser ha tingut una presència,
però no és el mateix estar en anar, no?
Però és que tampoc han sortit grans, no?,
o Alicia Keys, una sèrie de gent
que sí que està movent-se,
que tenen molta força,
la Katy Perry,
però, bueno, que sembla que duren més,
que porten 4, 5, 6 anys
i que poden ser grans estrelles amb el temps, no?
Sí.
Realment costa trobar...
Bueno, no sé, se m'està acudint a Bruce Springsteen,
Bruce Springsteen, però, clar,
que també és l'antí d'escolta,
és que Bruce Springsteen,
Sting,
YouTube, Bono,
potser Acorplay,
Chris Martin,
és la que potser també està agafant...
Sí, però són gent que ja porta una trajectòria,
no són d'ara,
porten una trajectòria ja de fa anys, també, no?
Vull dir que encara que tenim que tinguem
tota aquesta gent,
clar, costa trobar monstres com aquests, no?,
que fan una música tan especial,
tan original, tan original,
que és el que diem, no?,
que és una llastra.
La setmana que vi entraré a posar
un parell o tres de cançons, no?,
així de forma ràpida...
Molt bé.
Sí, sí, que les disfrutarem molt bé.
I fer un homenatge, també.
Doncs, però, bueno,
tindrem musiqueta molt xula, eh?,
que has portat la rosa,
del facto de les feires flores azules, no?,
i...
Quan estaven junts tots tres...
Clar, exacte.
Que t'ha de temps, també.
Sí, ara ja...
Bueno, al principi s'havien quedat dos i un,
i em penso que ara ja estan un, un i un.
O sigui, ara ja estan cadascú per a ser la banda, no?
Sí.
Bueno, pues a veure, sí.
I aquest era un moment molt maco,
que estaven tots junts...
Clar, que es posen...
I el disc és molt xulo,
és molt fresc,
molt, molt, molt, molt viu,
no sé,
alegre,
molta vitalitat, no?
Notes...
Sí, són gent molt espontània.
Com molt acollidors.
De treballar, no?
El que graven sona molt, molt, molt, molt fresc,
molt de concert, no?
Vull dir,
allò que a vegades...
Sí, sí.
Jo els vaig veure en un concert al Palau de la Música
i la veritat és que era una gossada, eh?
Ah, ah.
Sabíem moure's molt bé, eh?,
tots tres.
Molt bé, molt bé.
Bueno, els tindrem de fons
i després passarem la Juani,
que sortia a la pel·lícula, oi que sí?
A la pel·lícula...
Sí, a la pel·lícula de Vigues Luna, exacte.
Sí, d'un dels temes.
Fantàstica.
Doncs l'escoltaré amb tranquil·litat,
però ara la Rosa ens parlarà
del público,
de Federico García Lorca.
Sí, senyor.
El público,
que ens dona protagonista,
protagonisme a nosaltres, no?
Els públics,
que sempre anem a veure aquestes coses.
Doncs, bueno, fantàstica.
És una obra de...
Clar, com tu ho has dit, no?
Poc habitual, poc...
Ai...
Bueno, doncs que no és l'habitual
que feia Lorca, no?
de postpoesia,
teatre, que també l'havia fet
Dona Reix de la Soltera,
o el Llenguatge de les Flores,
havia fet germa,
havia fet botes de sangre,
havia fet moltes coses, no?
Però, clar, tot era teatre.
I a més d'aquell també,
sabeu que ell tenia
el grup d'aquell d'estudiants,
la Barraca,
que era teatre amb volant,
però que era sempre representant
obres clàssiques del teatre clàssic espanyol, no?
A veure, sempre amb aquesta intenció
d'apropar la cultura a la gent,
ell estava sempre molt pensant en el públic,
sempre, sempre.
Llavors, aquesta obra,
l'hem de situar una mica
perquè ell la va escriure
els anys, no sé exactament ara aquí,
quina any va ser,
si el 1930 i pocs,
que ell va fer el viatge,
primer va passar a Nova York,
després va anar a Cuba.
Llavors, ell la va escriure,
la idea principal ja l'agafa ja,
i pràcticament la va deixar,
pràcticament escrita, eh?
És una època,
una etapa de la vida,
de la vida seva,
de la vida a nivell personal,
molt delicat i molt dur,
ell havia estat aquí,
havia estat a Cadaqués,
a Vandalí,
a Salvador Dalí,
semblava que ell igual
s'havia fet una mica d'il·lusió,
no?,
que potser podia tenir
una relació amb ell,
o també amb altres persones,
ell també ho havia intentat
i no era possible, no?
Hem d'entendre que és,
bueno,
estem parlant de l'homosexualitat,
de la Pia Lorca,
d'aquella època,
i que era, bueno,
era un tabú,
tabú,
tabú totalment,
no et podies manifestar
com a homosexual,
d'acord?
Clar,
i ell,
amb la personalitat
que tenia l'Orca,
amb l'honestedat
que ell tenia,
amb les ganes de ser sincers
amb tothom,
no?,
i de poder viure,
de poder ser feliç,
clar,
això era un xoc
i era un cop impressionant,
no?,
no poder ser com tu ets,
com tu vols ser
i com tu vols estimar
i com tu vols que tothom
et respecti
i et vulgui
i et doni
aquesta possibilitat,
no?,
ja està,
senzillament.
No que et la doni,
que és que és teva,
aquesta,
aquesta,
les ganes de viure,
d'estimar
i de ser feliç,
no?
Doncs ell estava passant
un moment molt dur,
un moment així,
una mica depressiu
i clar,
el viatge a Cuba
li va servir
a ell,
doncs,
per poder una miqueta,
diu,
home,
d'arrienda,
poder viure
la seva homosexualitat
d'una forma
més natural,
eh?,
sense amagar-se,
no?
I bé,
de fet,
el teatre,
això,
bueno,
l'han representat
aquesta obra,
aquesta vegada,
al Teatre Nacional
de Catalunya
i dic aquesta vegada
perquè ja fa,
uf,
igual fa 20,
20 anys,
ben bé,
que ja havia vingut
també aquí,
havíem fet
una altra versió
també del Público
i aquesta vegada
era la Quadra de Sevilla
i també va ser impressionant
l'adaptació
que van fer,
la posada en escena,
va ser impressionant.
Doncs bé,
aquesta vegada
ha estat en el TNC,
una posada en escena
jo trobo que encertada,
ja només tu comença
a entrar
al teatre,
a la Sala Gran,
ja hi ha tot així
com unes cortinetes
de...
Saps una mica
les cintes aquestes
de Nadal
així platejades
però en maco,
no?
Així fins al terra,
no?
Des del sostre
fins al terra
i després totes les parets
també folrades
amb aquestes cintes
de platejades
així molt maco,
així un ambient
de penombra,
amb una música
en directe
al principi,
d'uns músics
així de piano,
una mica així
de bongos
i tal,
tambor,
com música cubana
de cabaret,
una mica recreant
l'ambient
d'un cabaret,
una...
d'imagina de Cuba
aquells anys
allà,
aquí ve el negre,
no sé què,
la,
la,
la,
i així amb aquesta música
d'afons,
acompanyem.
Una mica el que es diu
el son cubano.
El son cubano,
exacte,
sí, sí,
amb aquelles làmpades
de...
que veien del sol,
de llàgrimes
i tal.
La vidre.
Exacte, no?
Però ja convenant
ja amb tècniques actuals,
eh?
Per exemple,
hi havia unes pantalles,
una pantalla,
que, bueno,
un parell de pantalles
que s'anaven movent
perquè les sostenien
dos actors,
amb imatges ja
dels de García Lorca,
amb imatges
del Teatro de la Barraca,
amb imatges
en blanquinegre,
no?,
de l'època.
Vull dir que
s'ha van combinar
molt bé això.
I ja dic,
li han entrat
una sorpresa
molt grata,
ja et fiques
en aquest ambientillo
de 15 anys eren
i de què estava passant
allà a Cuba,
vale?
Doncs,
la versió
és de l'Ales Osrigona,
és el director,
els actors
des del Nau
al Bet,
que està,
bueno,
superbé a més,
i alguns fan
diferents
personatges.
Aquí més,
és que n'hi ha,
surten molts,
molts figurants,
moltes persones,
jo què sé,
el Jesús Barranco,
l'Aia Durán,
al Guillermo Becket,
ja dic,
el Nau Albet
fa diversos personatges,
el Pep Tosar,
que és qui fa
de Lorca,
que és el director,
el Nacho Vera,
bueno,
moltes imatges,
el Jaime Lorenta,
el Jorge Barandel,
el David Luque,
la Irene Escolar,
el Juan Codín,
el José Luis Torrijo,
bueno,
ja dic,
em deixo segurament
algun,
perquè els he elegit
així per sobre,
no?
Bé,
bàsicament,
el que es va representar
és el director,
que és el Pep Tosar,
se suposa que és el Lorca,
que està al teatre,
a l'escenari,
quan ja s'ha acabat
la representació
de Roma i Julieta,
un clàssic,
un drama
que també,
Déu-n'hi-do,
tota la qüestió
que fins i tot
transcendentals
i de l'existència,
no?
I a més,
és el drama
per excel·lència
que manifestar
i que expressar
l'amor,
l'amor sense T
i l'amor amb T,
també.
És el famós problema
d'erositana,
aquesta cosa
que es parla
a nivell filosòfic,
és aquesta eterna lluita
de l'amor
que genera l'amor
i l'amor
que genera l'amor,
és aquesta cosa.
Exacte,
és estimar
i si no pots estimar
morir,
és que a més
reflexa molt bé
el moment personal
que estava passant
en Lorca.
Bé,
doncs,
figura que ha acabat
la representació,
llavors el director
està a l'escenari
i llavors
hi ha tres persones
que pujan a l'escenari
i parla amb el director
a dir
ei,
però això no pot ser,
és un drama normal,
és una obra de teatre
que ja estem tots
molt acostumats,
això és només
l'apariència,
realment no estem
anant a bussejar
amb els personatges
a veure realment
què estan sentint,
què està passant,
per què hem de matar
a Julieta
o a Romeo,
per què no fem,
per què no expliquem
la veritat,
per què no expliquem
la veritat,
és una miqueta,
els tres representen
com les tres personalitats
de l'orca,
del propi director,
la que diu,
ja està bé les coses
com estan,
continuem fent el teatre
que estem fent
i vivint la vida
que estem vivint,
el teatre vol dir
la seva vida també,
és una simbiosi,
per l'orca,
o l'altre que diu,
ostres,
intentem anar més enllà,
intentem que el públic,
no defraudar el públic,
clar,
el públic és la societat
també,
no?,
el públic és la societat,
o l'altre que diu,
no, no,
aquí s'han de mostrar
les coses tal com són,
la realitat
i les veritats,
crua com sigui,
però s'ha de treure,
hem de bussejar
a sota terra,
a sota del teatre,
no vol que sigui
només el teatre
a l'aire lliure,
el teatre a l'aire lliure
que és el teatre maco,
el que tothom ja coneix,
el que tothom,
la societat,
accepta,
el que el públic
ja està acostumat,
no, no,
donem-li una oportunitat
al públic
que sigui més intel·ligent,
perquè a veure si ho pot aconseguir
entendre això,
vull dir,
a la intenció de ser sincer,
alhora que volia viure
de forma sincera,
de forma honesta,
la seva condició
i és el que volia
i sobretot
traslladar-lo al teatre,
ell ja no tenia suficient
amb els drames
que estava representant,
ell tenia la sensació
que això també era
una miqueta enganyar,
enganyar-se el mateix
i enganyar el públic
i ell això ho volia treure.
Molt bé,
molt bé,
fantàstic.
Està superbé,
surt la figura d'Helena,
que és la dona,
la dona,
que una miqueta
ve a representar
l'amagatall
d'alguns homes
que tenen aquesta condició
però que arriben
a casar-se,
exacte,
a tenir una parella
per dissimular,
perquè socialment
era l'acceptable,
l'acceptat,
l'acceptable.
I més en aquella època,
que encara es fa això,
eh?
Vull dir,
encara hi ha gent que tapa.
moltes acèntiques,
i tant,
encara,
encara,
a veure,
cada cop menys,
no?
Perquè no és necessari
fer això,
no és necessari avui dia.
Podríem parlar d'un gran dirigent
d'aquest país,
d'aquest país,
del nostre país,
de l'altre que hi ha al costat.
Sí,
sí,
sí.
I ja s'està estipulat,
parlat i comentat
i ja s'ha intentat treure la llum
però mai s'ha pogut treure la llum.
Clar.
Ja està,
saps com són?
Ja està,
perquè,
bueno,
per la persona en si
o per la societat
o per la...
a l'entorn que es mou,
mira.
Sí,
sí,
sí.
Doncs la figura d'Helena
està molt bé,
que és aquesta dona
que,
bueno,
que una miqueta és la que...
Veus com l'amor
entre dos joves,
però a la vegada
el no poder donar-se
plenament
a aquest amor.
No correspost,
no?
Perquè no acaba de ser correspost
perquè l'altra part...
Carnal,
no?
Sí,
i no només carnal,
sinó de relació i de durada,
de duració.
Ah, vale, vale,
també, clar.
Que sigui una relació,
bueno,
que duri els anys que hagi de durar.
que no sigui una cosa esporàdica,
que no sigui una cosa amagada,
que no sigui...
No, no,
vull viure aquesta sexualitat
i aquesta relació amorosa.
Bé,
i amb tot el que suposa
i amb tot el que comporta.
I obertament.
I que ho vegi tothom.
Per què no?
No, no, clar,
evidentment.
Està claríssim això.
Doncs és,
bueno,
ja diguéssim que és impressionant.
Bueno,
però recomanable,
no?
El TNC,
no?
Encara la fan,
no?
El TNC?
La fan encara...
No, mira,
jo diria que ja van acabar,
eh?
Jo diria que van acabar.
No,
no ho posen.
Cap problema,
cap problema.
I si no,
doncs mira,
el que diem,
el que diem sempre,
els bolos que facin por ahí,
segur que alguna cosa es faran.
Mira,
fins al 3 de gener.
Ah, vale.
I ja estava,
sí,
era fins al 3 de gener.
Bueno,
potser o la reposaran
o la frenen amb altres.
Sí,
o exacte,
és qüestió d'estar una miqueta pendent.
Molt bé.
O l'agafar...
Jo sé que,
per exemple,
algunes biblioteques
que fan els clubs de lectura,
doncs agafaven el públic
de García Lorca,
a l'obra de teatre,
llegint el llibre
per comentar-la
i després per fer també aquesta...
Molt bé.
Doncs passem a la literatura.
Em va parlant justament
en aquest cas de dramatúrgia,
no?
Doncs passem a la literatura,
en aquestes novel·la,
no?
D'una de les grans,
que ha escritores espanyoles,
Matilde Sensi,
guanyadora.
No sé si no fa gaire,
no sé si va ser del Premi
de les Lletres,
no me'n recordo ara,
però que realment
és una senyora d'una edat,
no?
I que encara està en actiu
i que segueix escrivint
i que es nota que escriu ella.
Ja no és allò que dius
que tens el negre,
que es diu, no?
I que t'escriu, no?
Vull dir,
això és molt habitual, no?
No, en aquest cas...
Clar, per exemple,
això Stephen King
és molt habitual.
Agafes un Stephen King d'ara
i fa una pena
perquè dius,
això no l'ha escrit ell,
perquè es nota que no,
que no és ell, no?
Vull dir, no hi ha...
Allà hi ha una mica de renda,
no?
Del set trinès sexis que va fer
i ara...
Allà, 40 negres
amb el concepte literari
i no amb el concepte racista,
faltaria...
No, no hi ha...
Allà escrivint, no?
A l'esclau.
Clar, no,
però hi parla a gent
que no sapia aquest terme
que a vegades pot caure
una miqueta...
Com dient,
hi ha una caterva, no?
Ah, val, sí.
Però hi ha una explicació genèrica
que no sigui que la gent pensi
aquest que parla
és un racista, no?
No, al contrari.
Escolta'm,
doncs això,
llavors ja
Valida Sensi
aprofitant la tirada
d'una de les seves grans obres
que va ser
L'últim Ocatón,
és una obra molt recomanable,
tremendament divertida,
amena, dinàmica,
és...
Jo la comparo
amb un Indiana Jones,
però en versió femenina.
Estem parlant d'una senyora
que es diu Olivia,
que és una monja.
És a dir,
a la primera part del llibre
era una monja
de família siciliana,
però família vinculada
amb la màfia,
no t'ho perdis.
Però clar,
ho diem,
el típic,
família amb 10 germans,
els quals
un és el capellà,
un altre és la monja,
l'altre és el capo...
Una cosa així molt curiosa.
Home, Sicília és molt precòria.
Home, i tal,
si la Sicília es nota, eh?
A vegades es por ahí dius,
mira, allò la família
va por ahí, no?
I veus allà unes pintes
que dius, va...
Qui més, qui menys
ha de tenir
una relació
amb alguna altra família
de màfia.
Llavors, aquest personatge
que és monja,
resulta que la primera part
del llibre
es comencen a introduir
en un món
vinculat amb la recerca
d'unes relíquies,
vinculades,
a les relíquies molt importants.
Ella és arqueòloga,
encara que sigui monja,
és arqueòloga,
vull dir que és una persona
que està dedicada
al món de la religió,
però que ja té la seva carrera.
i, bé, doncs,
inicia una aventura
amb un cató.
Un cató és una mena
de monarca,
vinculat amb una mena
de secta
de los estirofilàques,
si ho dic bé,
estereofilàques,
estereofilàques,
que és una cosa
molt rara
vinculada amb tot
amb aquest tema
dels templaris,
aquesta línia
que ens entenem,
molt peculiar
i molt curiosa,
i que és una mena,
això, com de rei,
amagat dins d'una mena
de secta, no?
I aquest ésser
és el que,
després d'unes aventures
que es passen
a la primera part,
en què apareix també
la seva parella,
un senyor que es diu Farid,
que és egipci,
i que es coneixen,
s'enamoren
i deixen els hàbits
per casar-se,
vull dir que,
en tota la seva modernitat,
que això comporta,
evidentment,
ella és una persona
amb molt de caràcter,
és una dona
que té les idees molt clares,
que més aviat
és una dona
que té més aviat mal humor
que bon humor,
no?
Però és genial,
és absolutament magnífic,
és deliciosa,
i és que jo me la menjaria,
però que hi té
una capacitat
per reaccionar
davant de les situacions,
que és genial,
no?
Però, bueno,
per un altre costat,
doncs, bueno,
es veu també
de les seves pors,
no?
Quan el marit
fa alguna blasfèmia
i ella s'escandalitza encara,
perquè, clar,
ella havia estat sempre dedicada,
és molt curiós,
perquè, clar,
el marit no creu és a teu,
no?
Vull dir,
i és mig copto,
que és una cosa
que no és ni per aquí ni per allà,
bueno,
una cosa molt curiós,
no?
Llavors,
retorna aquest caton,
aquest personatge,
que és un personatge complex,
no?
Vull dir,
i retorna,
i en aquest cas,
per recercar les tombes
de la família de Crist,
això és molt fort,
dels germans de Crist,
de, bueno...
I aquestes tombes,
on són?
Es troben a Israel,
es troben a,
no sé exactament en quin lloc,
ho diuen, eh?,
però és d'aquests noms
que tampoc entrarem,
perquè no me'n recordo,
sincerament.
No té mestres,
sí,
però hi ha tota una cosa
que és molt interessant,
però a vegades molt complexa,
que parla d'unes històries
vinculades amb els mongols,
amb l'Agacan,
i una cosa que barreja,
per allà,
bueno,
o amb una erudició,
aquesta dona,
en sap,
d'un període molt raro,
molt complex,
no?,
vinculat amb aquesta etapa,
clar,
estem parlant dels segles
I, II, III,
després de Crist,
no?,
i molt ben documentada,
per tant,
és molt interessant
la part històrica,
i llavors,
quan es converteix
en la historieta,
que es produeix
una mena com de,
d'aventures
tipus Indiana Jones,
que han de passar,
entren dins d'una cova
que han de passar
diverses fases,
les benaurances,
són deu,
em sembla,
no?
No em vull equivocar,
les deu benaurances,
les han de passar
cova per cova,
és a dir,
espai per espai,
i pateixen
una sèrie de coses
i d'una sèrie
d'intrigues
i estratègies,
molt ben fet,
el llibre està molt agradable,
és molt correcte,
i, bueno,
i és això,
bàsicament,
per tant,
és un llibre d'aventuretes,
no?,
però molt ben documentat,
que és el que fa sempre
perquè m'explica coses
que dius,
ostres,
vull dir,
això em perdo,
però que val la pena,
que recuperem
i que llegim aquest llibre
una segona part
i que el primer
també es llegeixi,
ja que amb palmes
un amb l'altre,
val la pena,
molt bé, molt bé.
Molt bé,
el primer també deia
l'últim Ocatón,
no?,
el primer es deia
l'últim Ocatón
i després es diu
el regressor del Catón,
ah, vale,
perquè en teoria
aquest Últim Ocatón
era amb aquell primer
ja desapareixia
aquesta estirp,
amb ell,
aquesta nissaga,
però, bueno,
llavors torna a seguir,
hi ha un paradís terrenal
que està a Etiòpia,
bueno,
una sèrie de coses
molt vinculades
amb una sèrie també
d'elements mítics,
de l'antiga Arcàdia,
bueno,
tot això,
que però val la pena,
val la pena,
és un període
que mai s'ha tocat
o molt poques vegades
amb el món de la novel·la
i entres en un espai
que dius,
uf,
jo aquí em perdo,
però magnífic
perquè t'obre opcions
d'altres llocs,
no sigui sempre,
doncs,
la Guerra Civil Espanyola,
la Primera Guerra Mundial,
el període medieval francès,
vull dir,
coses que siguin molt habituals,
el període victoriano,
vull dir,
entre en un altre lloc.
Hem vist una notícia
que a Sant Jus
han obert una llibreria,
no em vull equivocar,
al carrer Bonavista
on estava la marxeria
de les Marats,
no?,
que el llibre té,
no?,
que el llibre té es diu,
sí,
bueno,
de fet,
bueno,
un dia podem fer
una mica d'excursió,
a veure què tal.
Sí,
una expedició,
està aquí al costat,
de la ràdio,
una mica més amunt.
Bueno,
una mica ho posàvem
perquè, clar,
hi ha a Girona
que han tancat una llibreria,
la llibreria Carlemagne,
la llibreria,
jo havia estat a Girona
amb aquesta llibreria.
A mi em sona,
però tampoc no.
Quina pena,
dius,
ostres,
que s'hagi tancat la llibreria.
Portaria els seus anys,
imagino,
clar.
Sí,
però el típic
costa de portar-lo endavant,
costa de portar-lo endavant,
no?
Portava 23 anys.
23 anys.
I el típic,
la caiguda de vendes.
Clar.
Clar,
llavors.
Per la crisi,
els temucs...
I els llibres d'idiomes,
doncs tampoc no és...
Exacte,
els llibres d'idiomes,
doncs tampoc no es venia gaire.
Diu que,
també diu per la pirateria
en els llibres d'idiomes.
Vale.
És una pena.
I clar,
canvio una miqueta
com a contranotícia
o com a,
no?
Com a optimisme
i com a,
exacte,
per sobre una altra,
aquesta aquí a Sant Just,
eh?
I es diu,
la portant són
l'Arnau Consul
i Silvana Boc.
Aquest noi,
bueno,
no hi ha aquest senyor,
és fill de l'antic editor
de Proa,
Isidor Consul,
és el fill d'aquest senyor.
Clar.
I Silvana Boc,
doncs que és qui,
que ella és professora
d'escriptura creativa
i a més també,
ella precisament
publicarà un llibre
aquesta tardor
que es diurà,
bueno,
edicions de 1984.
Vale?
I sabem això
que és en aquesta
antiga merceria
d'A Sant Just
i bueno,
doncs allà,
clar,
són 80 metres quadrats,
no és que sigui massa...
No és molt gran.
Massa gran,
és un espai...
Llavors sou que és la merceria
de l'Esmerats
que estava allà dalt,
que la Teresa Esmerats,
perquè segur,
vaja,
perquè si no,
no és merceria...
Sí,
la merceria que han tancat.
Hi havia dos,
un al carrer Bador,
que allò no,
perquè allò és una botiga
de fruits secs
i un altre que hi ha
al carrer Bonavista,
que deus ser aquesta seguríssim.
L'Arnau Consul
és col·laborador
de Ràdio d'Esvern,
eh?
Ah, sí, també?
Sí,
sí,
és col·laborador
perquè és el que feia,
jo recordo una fegera
que feia un programa
de literatura
i imagino que segueix col·laborant,
però ho dius,
potser ja no
per el tema de la botiga,
però fins fa,
feia poc,
estàvem amb nosaltres,
eh?
Seria qüestió de preguntar-ho,
no sé ben bé,
perquè venim molt poc nosaltres,
venim a fer aquest programa
i marxem,
no estem tot el dia aquí.
Sí,
però bueno,
seria qüestió de...
Sí, sí, sí,
un gran coneixement,
de literatura,
eh?
Perquè jo recordo
quan s'escoltava el programa,
molt bé,
ho feia molt bé
i l'ho ha llegit moltíssim,
és una persona molt...
és un lletra ferit.
Doncs ells han dit que diu,
mira, literalment,
usarem una llibreria general
i literària
i farem actes
i presentacions,
eh?
Una de les nostres voluntats
és forjar caliu l'actor.
Tenim un gran sofà vermell
on tothom que vulgui
podrà seure una estona
i provar els llibres.
Ah, que bo.
Molt bé, molt bé.
Ah, sí,
que convida, eh?
Convida,
convida a la nit, eh?
Una bona notícia.
Molt bé,
ens movem encara...
Molta sort,
moltes sort,
això sí,
vull dir,
la cultura no s'ha deixat mai de costat,
eh?
Sí.
I és el que diem,
es poden fer moltes coses,
es poden plantejar
molts elements
i s'ha de combinar,
eh?
Vull dir,
si la gent tendeix
a fer coses
que no s'han de fer oficialment,
de tant en quant un llibre,
eh?
Agafats,
ens entenem,
el que vull dir, eh?
Vull dir que això és una cosa
que corre molt,
que no sé què...
Clar,
el moment de regalar
un aniversari,
i per un mateix també,
eh?
Clar, clar,
i si no,
i si vas per el tema de tecnologia,
compra l'ebook,
que és molt més barat,
i ja està,
i a partir d'aquí no passa res.
Molt bé,
doncs,
parlem de Can Coral una miqueta,
no?,
d'aquesta petita peça,
també aquí per la zona del Baix Obregat,
a la Palma de Sarballó.
Sí,
ja sabeu que,
bueno,
doncs això que dius tu,
no?,
jo m'ho moco una miqueta
pel tema d'artistes,
bueno,
d'artistes d'inquietuds,
no?,
amateurs,
però, bueno,
inquietuds culturals,
inquietuds creatives,
i que sigui teatre,
o que sigui en aquesta ocasió,
doncs mira Can Coral,
eh?
Això és un concert que es va fer
dissabte passat,
el dia 9,
a la Palma de Sarballó,
eh?
Que tenen allà un local
molt maco,
que està molt bé,
eh?
És l'Aliança,
l'antic casino,
que és l'Aliança d'allà de la Palma,
i, bueno,
doncs li estan fent servir
per fer cosetes,
a part de fer els pastorets,
eh?
Doncs també van fer,
van programar aquesta actuació
de dues corals,
eh?
Una és el grup de cantaires de la Palma,
que és la coral d'allà,
que es faig secret allà,
i ja porta forts anys d'existència,
i de treball i de feina,
i una altra és una coral de Molins,
que ara us ho explico també.
Els del grup de cantaires de la Palma,
doncs van fer,
és una cantata,
és una cantata que es diu
Canç de vida i esperança,
del Francesc Vila,
és una adaptació d'aquesta cantata,
i d'anar van combinant,
o sigui,
fa les intervencions,
les intervencions cantades,
però també hi havia recital de poemes,
i hi havia dos rapsodres,
un senyor i una senyora,
que anaven fer també la,
doncs això,
recitant la poesia, no?,
que tenien a veure,
i la veritat és que ho van fer molt bé,
i algun solo també així cantant,
doncs ho van fer molt bé,
i després l'altre grup,
és un grup de gospel,
és una coral de gospel,
que són de Molins de Rei,
són de Molins de Rei,
és a dir,
bueno,
hi ha gent que,
vull dir,
actuant ahir,
està gent de Molins i tal,
i la majoria de gent són de Molins,
però bueno,
aquí hi ha gent també de la Palma,
que clar,
per això també,
de la Palma i d'altres municipis,
i per això fan allò,
aquesta col·laboració,
diu,
avui aquí a casa teva,
i demà a casa meva i així,
doncs el grup es diu Gospel Feelings,
i ho fan molt bé,
i ho fan molt bé,
hi ha gent de totes les edats,
i ho fan molt bé,
tenen dos directors també,
que es diuen Pau i la Caro,
bueno,
una canya,
tu si veus,
o Happy Day a programa aquest de TV3,
no tenen res a envejar,
no tenen res a envejar,
igual es presenten,
la gent els hi deia,
ei,
us podeu presentar,
i si no,
no cal anar a la tele,
que vagin fent aquestes actuacions,
pel Baix Llobregat,
t'ho passes molt bé,
primer perquè veus,
que ells disfruten moltíssim,
vas a cantar,
fan allò,
saps,
les coreografies d'aquelles,
que piquen de mans,
i es mouen una miqueta,
i tal,
i a més anàvem fent molts solos,
perquè la idea d'aquestes corals,
i dels directors,
és que,
tots els cantants d'una coral,
està molt bé,
no?,
cantar en el grup,
però també han de cantar sols,
perquè has de saber cantar sol,
i t'has d'atrevir a cantar sol,
que és molt important,
clar,
perquè tens,
tens,
tens molt de valor per tu mateix,
no?,
el director de la coral de la,
de la Palma,
és el Rafa Barbero,
eh?,
que és una persona,
amb molt de coneixement,
amb moltíssima trajectòria,
molta projectació,
fins i tot internacional,
ha actuat també
amb altres corals
que l'ha dirigit,
a Barcelona també està dirigint
un altre coral,
és una persona
molt preparada,
i jo crec que l'he vist
a l'auditori,
dirigint,
no sé si la coral Sant Jordi
o alguna cosa així,
vull dir que,
és de nivell,
és de nivell,
sí,
val la pena aquesta actuació,
jo animo a tothom,
que hi vagi,
tant per veure els teus amics,
com el teu familiar,
però és que,
ho fan bé,
ho fan bé,
i és,
hi ha una cosa molt maca,
que va dir un dels senyors,
de la coral de La Palma,
no,
i una senyora,
una senyora que va fer
la presentació,
perdó,
de Molins,
és que tots coincideixen
amb aquesta visió,
amb aquest sentiment,
no?,
que cantar és obrir el cor,
és obrir el cor,
és compartir,
és trobar-te bé,
és ser més feliç,
i que convidava a tothom
que ho fes,
que s'animés a apuntar-se
a cantar amb alguna coral,
amb alguna coral.
És que jo vaig estar un any
apuntat amb una coral,
aquí a la Sant Just,
la del Fronric Morera,
per motius,
de fet,
no vaig poder després seguir,
i vaig estar un any,
i bé,
la veritat és que m'ho has passat molt bé,
o sigui,
vaig arribar a fer un concert,
o dos concerts,
una a Viladacans
i una altra aquí a Sant Just,
a la Sala Piqué.
I tu també tens aquí ja una...
Sí,
bueno,
no sé,
a mi a Sant Just he fet de tot,
Joia.
Sí.
Els cars de coixinets,
la coral,
vull dir,
la Taneu,
el Villar,
bueno,
ara ràdio,
ara classes,
vull dir que no,
ara em deuen conèixer,
bueno,
em deuen conèixer a la gent,
no sé si...
Segurament.
Imagino que em coneixen
i hi ha algú,
aquest és el que estava allà
en aquella època,
encara que no em diguin res,
però bueno,
imagino que és complet.
Una persona participativa.
Sí,
no,
no,
jo m'agradava,
jo.
M'he integrat al poble.
I ara perquè no tinc més temps,
també faria més coses,
no?
Però bé,
que és el que hi ha.
Sí, sí,
doncs cantar,
que és una cosa molt bona
per l'esperit,
pel cor,
per trobar-te bé,
per fora històries.
És maco.
Mira,
saps aquell llibre que deia
Menys Prossac i més Adidas?
Ah, sí.
Doncs jo també ho faria
una miqueta la semblança,
no?
Aquesta semblança, no?
Més que en Coral,
per exemple,
no?
O més,
pues anar a fer teatre
o anar a fer aquestes coses.
Clar que sí,
clar que sí.
Molt bé,
doncs farem reposant
un parell de minutets
perquè mira,
el que diem,
no?
A vegades,
jo sempre dic,
no?
Que quan som molts,
però quan som pocs,
encara no enrotllem més,
perquè estem allò xerrant,
ja ha passat mitja hora
i anem parlant,
no que genial,
eh?
Que de conya.
Sí.
Però que dius,
vinga, va,
anem patant la xerrada,
no?
Vinga,
fem una mica de...
Res,
posem la Juani,
una estoneta,
del facto de la feia
i les flores azules,
no?
I, bueno,
pues escoltem dos minutets.
Molt bé.
Vale?
Lucha niña guapa,
en la niña guana,
ulleres de río
por la carretera.
Lucha niña guapa,
lucha niña guapa,
huye de este río
por la carretera.
Que hermosas las calles
por las que caminas,
todas las esquinas
te desenamoran,
te guiñan el ojo
hasta las palomas
y en sus aleantes
solo para amarte.
Dulce del sueño
intensa que el café
como la mañana
claras tu mirada
tu aromas la envidia
de todas las flores
en tu pelo brillan
todos los colores.
Blanco, rojo,
verde, amarillo
hoy están de fiesta
todos en el barrio
la niña morena
está paseando
y mira pa'lante
como las valientes
suena campanas
la del corazones
a un jecemento
lucha el cristal
la fuerza del puño
brilla en tus ojos
partes de cero
pasa aquí al cielo
los hombres se giran
los jóvenes silban
y los viejos sonríen
desde las terrazas
los niños te agarran
por la falta y gritan
Juan y la más guapa
es la más bonita
el aire se aparta
de tu fragancia
y las nubes cantan
esta melodía
suenan los tambores
y todos los móviles
pierden cobertura
por la criatura.
lucha niña guapa
lucha niña guapa
lucha niña guapa
huyeste vivo
por la carretera
lucha niña guapa
lucha niña guapa
lucha niña guapa
lucha niña guapa
huyeste vivo
por la carretera
dale gas
ya le doy
dale gas
oro
dale gas
ya le doy
dale gas
ya le doy
dale gas
ya le doy
dale gas
Juan y
ya le doy
dale gas
ya le doy
tu ombligo siempre al aire
como retires el pelo de tu cara
y lo guardas tras la oreja
como te lames los labios
después de sorber el café con leche
¿Cómo te endureces cuando
sientes miedo? Tu sonrisa pícara
cuando te manchas de ketchup
La pasión que desprendes
Tus sueños
La niña de los ojos del exterrario
La niña que aspira, la superviviente
la luchadora
La que mira pa'lante y no se arrepiente
La de gas
Ai, perdó
Bueno, això passa, això és el directe
Cada tant en quant agafar un atac de tos
quan et agafes-lo, com és el cas
i no pots callar
Tens una mica d'aigua allà?
Ara ja està, sí
A mi m'agrada molt aquesta cançó
La melodia és tan maca
I també
el que seria la pel·lícula
A mi la m'agrada molt
La van criticar moltíssim
No sé per quin motiu
La van considerar una mica de
La idea és aquesta
La filla cap
Però, bueno, jo crec que presentava una època determinada
Un moment determinat
Un període concret
No hi ha un tipus de gent
D'una societat concreta
Per tant, no ens hem d'espantar
No tinc entès que era així
La tinc encara pendent per veure
A veure, si veus barri
O si veus el bola
Estem parlant, no amb aquesta línia
Amb una altra línia
Però és el mateix
Això fa molt bé
És el que va fer
Ja me'n recordaré
Ella era el Dani Martín
El cantó del loco
I ella és una noia molt coneguda
Que no recordo
Bé, ja em recordaré
Però, bueno
Inicia a ballar la seva carrera
I, per tant
Potser al principi
La veia és una mica
Però, més que la feia tan bé
Amb tots els respectes de
Johnny Poligonera
Ho feia
Perfecte
Molt bé
Molt creïble
Molt creïble
Bueno, doncs
Parlem una micona
De cinema infantil
Jo faré res
Quatre apunts
D'aquestes pel·lícules
Una és un clàssic ja
Totes les nenes
La meva nevodeta
Que té quatre anys
S'ha adotat el dia
Tito, jo crec que ser Elsa
Jo crec que ser Elsa
Clar, i Frozen
Ha triomfat, no?
En aquest naval
A les televisives
A les televisives
Sí
A les televisives
Tot això
El merchandising de la Frozen
La meva nevoda va guarnida
Ja tinc jo
El cap porta de tot
I ja
Com ha demanat
Però, encara i així
És una cosa que ja arrossega uns anys
A la primera ja té tres anyets
I, clar, i aquesta
O més
Potser quatre
No me'n recordo ara
I la vaig recuperar a la televisió
I em va fer otra
Perquè no l'havia vist mai
Sabia molt de què anava el tema
Frozen era de la
No, no, era de la temporada passada
Ah, sí?
Sí, sí, abans de l'estiu
Onda, jo pensava que era
Que feia dos anys
No, no era tan antiga
No, no, no
Em confongo a les aventures
A Tintín
Que és el 2011
Perdona, perdona
Ara se m'anà també al cap
Sí, senyora
És l'any passat
No, no, però és molt recent
Però com hi ha hagut tant de merchandising
M'ha semblat que
Feia anys que ja es veia això
No, vull dir que no
És curiós
Bé, doncs la pel·lícula està molt bé
Vull dir
A veure com l'has vist tu
Jo l'he vist també
Sí, a veure
Jo veig una relació
Doncs, bueno
Aquesta noia
Que té aquesta mena de reina
Del gel, no
Per entendre's
O reina futura reina
Princesa
En aquest cas, no
Que té aquest poder
De congelar, no
Les coses, no
Vull dir
Que és ella, no
I té una germana petita
Que evidentment
És l'Elsa la petita
Ara em lio jo
Ara amb els noms
Ai, jo sí que no me'n recordo
És la Rosa i la Morena
Ja me'n recordo
Jo tampoc
Em fer un estudi
Sempre passa
Sempre ha d'haver-hi
Una Rosa i la Morena
Exacte
I llavors la Rosa és la princesa
La que té el
La gran
La germana gran
La que té el poder
D'aquell regne del gel
Perquè els pares moren
Això és habitual
I es queda ella
Però clar, de petita
Juga amb la seva germana
Que s'estimen molt
I li fa una cosa
Que era bé la mata
Per culpa
De què jugaven
A crear gel
I a jugar
Llavors fa un cop
Que s'emprenya
I llavors, clar
Surt com una mena d'arestes
I la poden matar
A partir d'aquí
Doncs, bueno
Ella pren la decisió
En determinat
De marxar
Perquè, bueno
Hi ha una sèrie de coses
Que succeeixen
Perquè veu que la vida
Doncs, bueno
Doncs que la germana
Intenta apropar-se
I ella s'enamora
La germana
I ella pren una decisió
I marxa
I m'encanta
I m'encanta el famós tema
Aquell de
Let it go
Que no sé com és la traducció
Que és no sé què
Que és la
Libre soy
Libre soy
I canta
I és una cançó
Molt coneguda
I tal
Llavors ja marxa por ahí
I llavors
S'apareixen uns personatges
Molt curiosos
Que és el
El futur pretendent
De la joveneta
Que és un noi
Això una miqueta
Un bonjan
Que té un reno
Que parla
Que és molt gesticulat
Hi ha un ninot de neu
Que també parla
I dona vots
És que són uns personatges
Que te'ls estimes
Entranyables
Entranyables
I entres en aquest joc
Clar, lògicament infantil
I és normal
És com una gran pel·lícula Disney
És de Pixar
És de Pixar
Però que en refereixo
Que la percepció que tens
És veure una blanca nieves
O veure una vella dormiente
És aquesta sensació
D'un clàssic
Que ja veus que serà un clàssic
Com és el cas
Que s'ha creat
Sí, s'està convertint
Se'ha convertit
Exacte
Jo aniria una mica més enllà
Si et sembla
Digues, digues
Jo crec que recordar
Que quan la vaig comentar aquí
Que també l'havia vist al cinema
I amb el Jaume
Coincidíem
La història és molt maca
I si superficialment
Ens quedem
Amb aquesta trama
Perfecte
I ja està molt bé
Ja segurament és el que veuen
Però
Tenim la sensació
Bé, tenim la seguritat
Que n'hi ha més coses
Clar, no, no
Hi ha un trasfons
Però crec que força evident
Clar, potser nosaltres
Ja des del punt de vista
D'adults
I que també estem molt acostumats
A analitzar
Jo vaig veure inseguretat
Jo vaig veure moltes coses
Sí, sí, sí, sí
I la capacitat de fer mal
Sí, exacte
La capacitat de fer mal
Un mal que
A veure, però no expressament
Amb intenció
Sinó sense intenció
Exacte
Sense voluntat
Exacte
Sense voler fer mal
I jo crec que això
Es pot
Es pot interpretar
Una miqueta
Una miqueta com alguna mena
Alguna mena d'algun trastorn
També de personalitat
També podria ser
Sí, sí, sí
Perquè aquest és
Clar, es veu representat
Amb aquell gel
Que surt del dit
Aquest xof
Aquest gel
És una miqueta
El que tu pots fer
Amb una persona
Sense voler
Si tu la tractes malament
Si li parles malament
Si no tens aquest carinyo
I és quan s'emprenya
Clar
Que surt això
Clar, quan ella
Arriba al límit
No controla
Aquella, el que sigui
Una sensació de ràbia
Una sensació del que sigui
D'impotència
Aquesta inseguretat
Al millor
Quan ella no controla
El que li està passant
A ella personalment
O aquests sentiments
Que està tenint
És quan ella també pot fer mal
I per això fuig
Exacte
Fuig perquè no vol fer mal
Exacte
A la seva germana
Ni als pares
Ni
Quan t'emprenyes
Què fas?
T'emprenyes
Tires de cavalleria
I te'n vas a vegades
Perquè dius
Marxo
És un aïllament
Clar, marxo perquè
Si no serà més gran
El que faré
I a vegades has de fer
Aquesta reacció
Per intentar controlar
Tu mateix
Evidentment estem parlant d'això
I és un aïllament
Que dius
A partir d'aquí
A veure com aquesta persona
No hi ha ella mateixa
Sinó també m'ajuda
Fins i tot
Amb el carinyo d'altres persones
Si cal
Professionals
Poder arribar a portar
Una vida més integrada
Una altra vegada
Amb els seus cesses estimats
Amb la seva germana
Tenir una parella
I viurà
Així
Però bueno
Que ella és una reina
En el seu regne
Totalment
Ella és la reina
Però clar
És una reina que viu sola
I està sola
Evidentment
I a més el gel
Aquella fredur
Aquella distanciament
Que genera
La situació
No, no, no
Segur, segur
Jo no he volgut entrar
I tampoc una mica
Per fer un comentari ràpid
Sí que es veia molt
Però sí, sí
Això és aquesta part
I és la part que mi em va frapar
També quan ho veies
Bueno, a veure
Hi ha aquesta mena d'impossibilitat
D'aquesta relació
D'aquesta manera
D'aquest mal intrínsec
Que sense voler
Ella aplica
Per una mena de maledicció
Digue-li com vulguis
I que a partir d'aquí
Doncs bueno
Una cosa que té ella innata
Clar, innata
Que surt de dins
I que no pot evitar-ho
Però bueno
Escoltem
Això és el que hem d'intentar
Però per això
Molt maca
Perquè a més de la història en si
Visualment
És molt maca
Però a més
Té una segona lectura
Però al final
Una segona lectura
Però al final
Al final ho controla
Exacte
Clar, això és l'ho maca
Això que també aquesta part
Diguem que tindria
Molt bé
Bueno, jo
Hi ha un parís més
Hi ha una que parlaré molt ràpid
A mi no em va agradar
Ho sento
Les aventures de Tintín
Sint una cosa
Que en teoria
Havia d'estar molt bé
Era
La segona lectura
Tintín
El secreto
De no sé què
No me'n recordo
De l'unicornio
De l'unicornio
Exacte
Que és la primera
I la única
Sí, jo la vaig veure al cinema
També
Això que dius
Tu sí
Cap al 2011
Exacte
Si hagués tingut èxit
Haurien fet més pel·lícules
És una pel·lícula pensada
Amb el 3D
Lògicament
Amb el stop motion
Un stop motion
Que a mi no m'ha acabat
Del tot
De frapar del tot
És stop motion
O és per ordinador
No és animació per ordinador
A mi
Ja dic
Jo tinc el record
Però jo diria que no
No, tu la tens més recent
No, no, no
Perdona
Ara m'estic dient jo
No, no
És infografia
Sí, sí, sí
Infografia
Perdona, perdona
Perdona
Sí, és infografia
És aquest format
Que podria ser
No, no
Amb el format
Amb aquests paisatges
Allà
Amb tants personatges
Exacte
És infografia
És una que sembla
Com si fossin personatges reals
Reals
Que estan com retocats
La filla cap
I és això
La Castafiori
Que també surt
La Castafiori
Sí, per allà
Però bàsicament
A mi el que
A mi el que em preocupa
És que la pel·lícula
Comença de forma molt interessant
M'agrada moltíssim
Com s'inicia
Engega molt bé
Engega molt bé
Però al final
Es fa repetitiva
Es fa avorrida
I tal
La Castafiori
Quan apareix
És un punt d'inflexió
Però és això
Que acaba una miqueta cansant
I és que
És que li passa
A Steven Spielberg
Una mica
Com dèiem
Stephen King
Que al principi
Era un gran creador
De mons
I d'imaginacions
I ara
Comença sempre
Amb aquestes pel·lícules
Però després
Pam
Acostumar
A cansar
Vull dir
A ser com
Bé
Allargo la pel·lícula infinitament
No sé per quin motiu
Perquè el sigui
Llavors no acabo
Llavors jo
A mi
Jo no vaig entrar-hi
Llavors
Tècnicament és perfecta
És una pel·lícula meravellosa
Però
De contingut
Que tampoc és que esperis gaire cosa
Però almenys que et diverteixi
Exceptuant
Quan apareix el Capità
Quan apareix no sé què
Quan apareixen
El Hernández
Vull dir
És que no hi ha molta més cosa que parlar
Cosa contrària
A Carritos y Snoopy
La pel·lícula
Sí?
Què tal?
Que me la vaig passar
Sí?
Vaig riure tant
Ai que bé
És que jo em moria
Amb el Snoopy em moria
Mira que jo no soc
No ets el Snoopero?
Sí
Superpijo
No?
Sí
Lo juro por Snoopy
No és que jo de petit portava un Snoopy
A la meva carpeta
Clar
L'enganxina típica
Sí
Tots ho hem portat
Quan jugàvem
A la tribu
Diguem
A ser pijos
Perquè era una mena
Com que eres heavy
Eres pijo
Eres new romantic
Pues pijo eres una cosa
Ara
El ser pijo
No és una tribu urbana
Ara eres pijo
Perquè eres pijo
I ja està
Però en aquella època
Tenia unes connotacions
Vull dir
Molt determinades
Bé
I llavors
I tu volies ser així
Jo volia ser pijillo
Sí, clar
Bé
Bé
Callo
No faré un esment
Bé
Com han evolucionat les coses
Exacte
Llavors
La veritat és que a Carletos
L'Snoopy
Li feia falta una pel·lícula
Perquè havien fet
Alguna sèrie així
De uns animats
Molt senzilleta
Havien fet alguna cosa així
Més determinada
Però
Mai havien fet
I això és una pel·lícula
Que està feta pels estudis
També
Vinculats a Pixar
Que es diuen Blue Studios
Que són els que
Es van encarregar
De fer
La
Ai, l'esquirol
Escrat
De l'Iceix
Ah, sí
Aquell esquirol
Ai, que boníssim
De l'Ull i tal
Que va sempre
Corrents
Per intentar amagar
Sí, sí, amb la vellota aquella
Per intentar
Sí, amb la clar
Exacte
Corrents
Doncs l'Esnoopy
Ha agafat trets
No, lògicament
Però
És molt histriònic
I m'ho passo pipa
És que és divertidíssim
És que és una cosa
És una cosa
No pot ser més divertida
L'Esnoopy
Molt recomanable
A vegades
Entra en un determinat
Pam
Veus que entra
I entra en plan
Així
Jo entrevolta
Amb les ulleres de sol
I entra així
Durant volt
Molt Esnoopy
Molt Esnoopy
Molt Esnoopy
El còmic és així
A més
Hi ha una doble
Hi ha com una mena
De muntatge en paral·lel
Amb el qual
Està la història
Del Carlitos
Que és un pobre
Desraceadet
Pobre meu
Que sempre té mala sort
Que s'enamora d'una noia
La guapa
La pel roja
Que apareix
A l'esquena
Esmaia apareix de cara
Està molt ben parida
La pel·lícula
I tot el que li passa
Per intentar
Pobret
Lligar amb la nena
Per intentar
Que
Llavors amb els companys
S'ha posat per allà
El polvoroso
Com es diu aquella
El polvoroso
No, el polvoroso
Un que sempre porta
Al voltant
Polseguera
Ah, sí
Té un nom
El que porta la flasada
El Charlie
No, el Charlie no
Aquest, el de la flasada
És el Tino
No, no
Té un altre nom
No me'n recordo ara
El Esroder
És el que toca el piano
Sí
Que va sempre
Amb el piano
Que toca sempre coses
De Beethoven i de Bach
Aquest es diu Esroder
I després hi ha les nenes
Hi ha una
Que és la que sempre
Està enamorada
Del Carlitos
Però no li fa cas
Hi ha una
Que és molt canyera
Bueno, està molt bé
És que no recordo els noms
Perquè tampoc és això
Però val la pena
És que us divertirà moltíssim
Molt bé
Aquesta estiqueta de veure també
Seguim parlant de cinema, no?
El viatge d'Arlo
Volies comentar una miqueta
Sí, sí, sí
Aquest breument
És una pel·lículeta
Que està molt bé
També és ara
És de la Pixar també
I, bueno
Realment
El títol
No és
El viatge d'Arlo
Sinó és
The Good Dinosauri
O sigui
El buen dinosaurio
Imagina't
És això
I res
És la història
D'un dinosaura
Petit
O sigui
És la història
Al revés
Com el planeta dels cimis
Però amb dinosauris
Els dinosauris
Que és la família grangera
De dinosauris
Amb el papa dinosauri
La mama dinosauria
I els tres ous
Que han posat
Que després resulta
Que surten
Els pollets
Són els dinosauris petits
I estan treballant allà
Al camp
Treballant la granja
Molt bé
I, clar
Una mica
Tot l'aprenentatge
I l'evolució
Que fan els tres
Dinosaurus
Sí, sí
Fils
Sí, exacte
El petit
És l'Arlo
Que és diminut
És en Kencle
És petit
Unet
Els germans grans
Se'n foten d'ell
Bé, ell vol fer
Intentar fer
Totes les feines
De la granja
Igual que els altres
Però, clar
Li costa una mica
Ell veu que els altres
Van deixant la seva petjada
Allà
Amb el
Amb la sitja
No, amb la sitja
Té una sitja
On guarden el cereal
Un amagatxem amb el cereal
Després per l'hivern
Doncs allà
Amb el fang
Puf, fan així
I deixen l'empremta
De la pota
Allà posadeta
Clar, allà l'ha posat
El papa i la mama
Els hemagrant
El net al mig
I ell, clar
No pot
Perquè encara no fa les coses
Tan bé com els altres
Pobre
I vas una miqueta a la història
I apareix un nen petit
Que és com una fera
Saps?
És com un
Una
Sí, doncs això
Una fera
Un salvatge
Però és un nen
És un nen
És un enxer humà
A mi me'n recordava el Mowgli
Saps?
Que és allò
Un nen salvatge així
Petit un net
Res, és una
Però crec que és un cromanyó
Un buquito
Sí, exacte
Home, sí
És un home
No, sí, sí
Clar, clar, clar
És un home
Després això de l'època
De l'època dels dinosauris
No sé ara
L'aera
L'aera no sé quina
Diu
Perquè m'ho despisto molt
No ho sé
La epipaleolítica
Algo així
Algo així
Quan encara hi havia
Mamut i totes aquestes coses
I llavors
És una miqueta la història
De com ell va perseguint
Amb aquest nen
Perquè clar, el nen
És el que entra a robar
A la sitja
I el va perseguint
I llavors
A partir d'allà
Amb el seu pare també
Bueno, tenen una història
Que cauen al riu
La tempesta
El s'arrossega
Ell té molta por
De l'aigua
De la pluja
Sobretot de la pluja
De les tempestes
Perquè clar, la tempesta
En aquella època
Era tremenda
Bueno, i és una miqueta
El viatge és això
El típic dels contes
El viatge que fa el protagonista
Fora de la seva casa
Ja pot ser un bosc
Doncs en aquesta ocasió
En comptes d'un bosc
Doncs és l'era terciària
Aquesta
Tots els perills que n'hi havia
Els animats
Que podien ser els seus predadors
I com ell
Al final
Aconsegueix
Crear superar
Totes aquestes pors
I és capaç
De fins i tot
Tornar
Tornar cap a casa
Ja convertit en una
No amb una persona
Si no amb un dinosaure
Ja amb tot el
En tot el dret del món
No?
Molt bé
Sí
Està bé senzilleta
Però està bé
Ara camiem una mica
D'això de
De la temàtica
I parlem de Truman
Una miqueta
Perquè la setmana que ve
La vull veure jo
Exacte
I així ja la comentem
Jo només que desanimar
Exacte
Anima a veure-la
Película
Perdona
Nominada als Goya
Sí
Película
Millor director
Millors actors
Sí
Era una pel·lícula de les bones
Sí
N'hi ha dos protagonistes
Dos homes
Clar
Que és el Ricardo Darín
I el Javier Cámara
Molt bé
Vale
Els dos són els protagonistes
El director sí que és el Sesgai
Boníssim
Boníssim aquest home
Sí
Sí
Tot el que fa
Després n'hi ha la Dolores Fonsi
Nominada també
Sí
Ella fa de cosina del Ricardo Darín
El Eduard Fernández té un paper molt curtet
Però està bé
Ostres
És que surten l'Eduard Fernández
Ostres
O el Javier Gutiérrez
Álvarez
Que és un dels policies de la pel·lícula La isla
Ah
Sí
Sí
Sí
Sí
El que se suposa que havia estat treballant en el règim
Aquell que tenia aquelles
Que va guanyar el Goya
Sí
Efectivament
Va guanyar el Goya també
Vale
Aquesta fada secundaria també té un paper molt petitet
Però també ho fa molt bé
Bé
La història és super
Bé
Ja vull dir que ja se sap
Truman és el nom del gos
Sí un gos
Hay un sabueso
Truman és el gos
Vale
Ricardo Darín
Bueno
Està mal al terminal
Vale
Encara no té aquells símptomes tan forts
Però sí
I llavors
El Javier Cámara són amics
És una història d'amistat masculina
Vale
De
Com és aquesta amistat
De
Quina relació tenen entre tots dos
I el Javier Cámara
És
Ho dones tot i no demanes res
O sigui
L'amistat és això
Donar-lo tot
Estar ja en el moment que necessiten
Que et criden
O que t'ho vens
Sense que et cridin
I donar-lo tot
I més en aquella situació
En aquella
I bueno
És una miqueta
El viatge que fa
Javier Cámara
Ve aquí
Ell està treballant a Canadà
Està molt ben situat
Econòmicament i professionalment
Sí
Però ve aquí perquè
Clar
La cosina
La Donores Fonsi
Li ha dit que el seu millor amic
De tota la vida
Doncs que està
Que està malà
Llavors ell vol venir
Vol estar al seu costat
I a veure si el necessita
O si d'alguna manera
El pot ser útil
I bueno
Aquests dies que passen junts
A Madrid
I ja em diràs
Sí, sí, sí
No ho pots
La vull veure
Intentaré veure per la setmana que ve
Perquè vaig veure les nominades
A la millor pel·lícula
Els Goya
I això molt
Quan veig als festivals
Dic
Ai, vaig veure les pel·lícules
Però com m'agrada veure les gales
Mira, és una cosa
Cadascú
Cadascú té les seves tonteries
I jo és una d'aquestes
Ens matem el temps com podem
Exacte
Intentaré veure
O invertim el temps
Sí, exacte
Intentaré veure Truman
Intentaré veure
Em sembla que està
Canvio de nada
Una pel·lícula que ha passat
I desapercebuda
Però està nominada
Sí, la nòvia també
La nòvia
Aquest tipus és complicat
Intentaré veure
Intentaré veure com a mínim un parell
Perquè vaig una mica així de costat
I quan pugui
Intentaré
I d'aquesta manera comentar-la
Estarà bé
Però bueno
I això ho comentem
I acabem de treballar-ho
Sí
Jo vull comentar una pel·lícula
Molt ràpida
És un documental
I ara si ens dona temps
Parlem d'Obrother
Sí
En 2013
Intentem parlar d'Obrother
La guerra de papà
Ara que tu vulguis
I llavors fem això
I acabem
Doncs
Cinema perverso
És un documental de 2014
D'on tal
Olivier Schuiman
És un director
Que fa documentals
Bastant conegut
Que es va donar a conèixer
Al Canal Arte
Aquest canal tan famós
I va fer una cosa molt curiosa
D'un cinema
Que està vinculat
A les estacions centrals
D'Alemanya
No t'ho perdis
És a dir
Estacions de
De tren
De tren
De ferrocarrils
Dels grans
De Colònia
D'Estuttgart
Aquests llocs
Que tenen un nom
Es diuen
Hafenhof
O alguna cosa així
Tenen un nom així molt curiós
Jo quan vaig estar a Berlín
No me'n recordo
Tu recordes
L'avenida de la Luz
A Barcelona
Que hi havia un cinema
Sí
Abaix del tot
Quan a l'avenida de la Luz
Allà a la plaça Catalunya
O d'estar actual Sephora
Allà era l'avenida de la Luz
Que es deia
Hi havia un cinema allà col·locat
Ostres
Fa molts anys
Això és una cosa dels anys 70
Que va ser un cinema porno
Imagina't
Vull dir
Que és raríssim
L'evolució
Però en aquella època
Era un cinema una miqueta
Com de pas
La gent que agafava el tren
Que agafava ferrocarril i tal
Doncs entrava allà
I veia una pel·lícula
Doncs eren pel·lícules
De ra-ra-ra estrena
Doncs aquí
Eren unes pel·lícules
Que van molt més enllà d'això
Són pel·lícules
No catalogades
Ni sèrie B
Catalogades sèrie Z
I llavors
És meravellós
Una sèrie de pel·lícules
Que van quedar
Absolutament han quedat amb l'oblit
D'una qualitat ínfima
Però ínfima
És poc
Fins i tot
Els propis del cinema
Posaven
Dins de la cinta
Dins del matratge
Insertos
Per allargar la pel·lícula
Ostres
I el curiós és que era un cinema de pas
Què vol dir això?
Tu anaves allà a l'estació
I deies
Ui, el tren triga dues hores i mitja
Que avançarà una altra història
Als anys 60
No com ara
Que passen tants
Clar, hi havia d'anar molt de temps també
Què faig?
Faig al cinema
I va ser per prendre el temps
Ara vas allà
I veus una pel·lícula
Que havia de ser pel·lícula de consum ràpid
Que fos
O d'acció
O de western
O eròtica
Que va ser amb el temps
Això
Porno no va arribar mai
Em sembla
Però algun van comentar
Però que fos una cosa de
Saps?
De pim pam pum fuego
No?
Vull dir
De veure una cosa
Que diguis
A veure
Doncs veig una pel·lícula de Bruce Lee
I ja va començar Bruce Lee
En les pel·lícules
Que a partir d'aquí
Van ser de culta
Però aquestes pel·lícules
De Marcianos
De segona filera
Bé
Tot això és allà
I és aquest cinema
Que és el cinema perverso
Perquè és un cinema
Que està estudiat
Per als grans crítics d'allà
És una cosa molt d'Alemanya
Però que és brutal
Veus els insertos
I és genial
Genial de veure
Quines autèntiques
Vajanades
Has fet a la història del cinema
I bé
Dius
És la part
Totalment zeta
Del cinema
I és un encant
Perquè veus la part negativa
Però val la pena
Val la pena
Retrobar-lo
Em sembla que podràs trobar-ho
Segurament
Que em sembla que
Parladors i tal
Pots trobar segur
A la cadena Arte
Allò buscant
Fem a perverso
Busqueu-lo
I veure una cosa curiosa
I ben documentada
Per crítics d'alemanys
Que això també és molt important
Molt interessant
Tenim tres minuts
Podem parlar de la guerra de papà?
Sí
Jo el que t'anava a dir
La que tu vulguis
Sí, sí
Aquesta
A veure
La guerra de papà
Està dirigida per l'Antoni Mercero
Sí
A l'any 64
Que ja no en tenim
Pobret
Sembla que va morir
Sí, també
També de l'Alzheimer
També ja estava grande
Ha fet moltíssima cosa
En el cinema
A la tele
Farmacia de Guàrdia
Va fer
Allò de
Veran Azul
Veran Azul
Clàssico
En tots els clàssicos
Clar
Doncs és l'adaptació
De la novel·la
De Miguel de Libes
El príncipe destronado
Ah, és que som a ser
Abans
M'he quedat de pedra
Dicostres
És el príncipe destronado
Que fort
Jo com que
Ja saps que soc
Una fan
De Miguel de Libes
Molt eixit pràcticament tot
No tot
Però quasi quasi
I aquesta va ser
La primera novel·la
Que vaig llegir d'Eli
Em va encantar
La història d'aquell nen
Que el protagonista
Bé, el personatge
El fa Lolo García
A més va sortir
Clar, això és una
De les pel·lícules
Que van fer ara dos
Va sortir ara
Com està de gran
Ah, de gran
Que fort
És que de petit
Era una monada
Era una cocada
I a més van explicar
Que el càsting
Que van fer
No va ser fàcil
Perquè ho van buscar
Per tota Espanya
I de gran
És maco o no?
Sí, encara
Però encara
Encara d'adult
Però sí, encara és maco
Però de petit
Estava per menjar
Boníssim
Les intervencions
Com ho feia
Les cares que posaves
És un nen que actuava
Sí, sí, sí
I molt bé
Molt bé
Molt bé
Bueno, doncs és la història
De un dia
Un dia a la vida d'aquest nen
Un dia només
Perquè comença la novel·la
I de pel·lícula
Quan el nen es desperta
Que dice
Ja me he despertao
Vito
Vito és la criada
Clar, hi havia una família
Burgessa
És el dia d'aquest nen
I acaba
Quan ell ja se'n va a dormir
Quan ja per fi
Han passat
Bueno, passen
L'aventura
Es passen
Impressionant
La de coses que passen
Però veus
Moltes classes socials
Perquè veus
La seva família
Burgessa
La mama
Que és la que està amb ells
El papa
Que ve a dinar
El migdia
Els germans
Que estan tots
Els grans
Estan tots a l'escola
Grans escoles privades
I així
I menys al
Que és el més gran que ell
Que també està
De baixa
Està amb l'alto
Pobre
Amb les gines
I tal
Veus quan ve el practicant
Que ve a casa
A posar-li l'injecció
Saps el que es feia abans?
Sí, sí, sí
La criada
La Vito aquesta
Que baixa a comprar a la botiga
És a Forquer
És a Forquer
Sí, la Verònica Forquer
Està genial
Sí, sí
I veus
Això els personatges
O la que fa
L'ama
Les nens
L'ama
De les criatures
Aquesta no és conegut
El nòvio
Després ve el xicot
De la Vito
Que se'n va cap
A fer la mili
Allà a l'Àfrica
Si no me'n recordo
Jo ara fa molt de temps
Si no me'n recordo
Aquesta pel·lícula
Sí, sí
El nen que se'n passa
Bueno, sembla que se'n passa
Un clau
Una punta
I clar
El porta al metge
El porta al pediatra
Després veus que aquí
Hi ha una relació
Entre ella i el pediatra
Segurament entre la mare
Perquè el pare
El marit d'ella
És un militar
Té la marinera
Que a més
La guerra de papà
Vol dir això
Quan ell havia anat a la guerra
La guerra civil espanyola
I tots els que ell havia matat
I entre els nens
Fan una miqueta de cosa també
Molt bé
Van molt la pena
I si alguno l'ha vist
De debò que van la pena
I la novel·la, per suposat
I la pel·lícula està molt bé
Molt bona
La recuperarem
Adéu
Podem dir això
Vinga, fins al pròxim dia
Ja hem començat l'any
Fins ara
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau